Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.448 declaraciones · página 144 de 149
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Ha arribat el moment de canviar les coses de veritat. La sororitat no és suficient, necessitem els homes. Escolteu-nos. No tindrem una societat més justa mentre les dones hagin d'arribar tremolant de por a una concentració de la selecció, aparcar la maternitat o renunciar a la lactància per no perdre la feina, acceptar tractes vexatoris que mai us farien a vosaltres, o abaixar el cap quan les acusen de ser unes histèriques quan en realitat han estat històriques. I no em refereixo a guanyar el Mundial, que és evidentment una gran fita esportiva, sinó a guanyar per golejada el favor de l'opinió pública. D'això se'n diu canviar la societat i construir un món millor. I és mèrit d'elles. Gracias, presidenta. Los que defendemos aquí nuestras naciones creo que lo hemos dejado muy claro. Todos tenemos muy claro que jugar con la selección española por imperativo legal atenta contra el derecho individual de los deportistas. Junts defendió ya en la tramitación de la Ley del Deporte española sacar esta obligación. En lugar de hacerlo, España ha endurecido las sanciones, como se ha recordado hacía un instante. Antes, no acudir a la selección suponía una retirada de licencia de entre dos y cinco años, ahora de entre dos y quince y, como se ha recordado, hasta 30 000 euros de multa, sanciones con las que se ha amenazado a las deportistas -con ellos no se atreven-. La misma Aitana Bonmatí, jugadora del Barça y último balón de oro, lo ha dicho muy claro: No entiendo que haya una ley que te obligue a acudir a la selección si una no se siente bien para acudir a ella. Víctor Francos, expresidente del CSD, recordó con insistencia a las jugadoras el castigo de la ley y, por mucho que te digan que al final nunca se sanciona a nadie, se mire como se mire esto es una amenaza. Las jugadoras, que son muy jóvenes y que no tienen fuerza para poder defender sus derechos, han sufrido ansiedad. Algunas de las seleccionadas para la primera convocatoria después del Mundial, que se hizo sin haber resuelto el asunto con ellas, llegaron temblando de miedo, literalmente temblando de miedo, al hotel de concentración de Oliva antes de viajar a Suecia para disputar un partido. Estaban psicológicamente muy afectadas por la presión que estaban soportando. Y todo esto a pesar de que el código de la FIFA dice que cualquier jugador inscrito en un club se obliga a responder afirmativamente a la convocatoria de la selección, pero -importante el matiz- por regla general. Tal vez hay que recordar que se las convocó habiendo un procedimiento abierto por vulneración del protocolo contra la violencia sexual; tal vez hay que recordar que habían advertido que la salida de Vilda o la inhabilitación de Rubiales sin cambios profundos eran maquillaje, pero no, las pusieron contra las cuerdas, y aquí el CSD no estuvo a la altura. Después, es cierto, medió para buscar soluciones, pero las amenazas ya se habían pronunciado.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«La conclusió, per tant, és clara: necessitem més dones en els llocs de decisió per protegir les esportistes. Han tornat vostès a perdre l'oportunitat amb la substitució a la Secretaria d'Estat per l'Esport. Senyors del PSOE, si de debò volen canviar les coses en el món de l'esport, deixin al calaix la proposta no de llei contra el masclisme que tenen registrada i defensin les dones on cal defensar-les, a la llei i en l'aplicació de la llei quan són assetjades pel seu entrenador, quan se les discrimina respecte dels homes, quan se les tracta com si fossin de segona i se les paga com si fossin de segona, quan s'utilitzen els seus èxits per fer-se selfies, quan se les fa servir de reclam per fer creure al món que l'organitzador del proper Mundial ha corregit el masclisme al futbol. No és veritat, no s'ha corregit. Per fer-ho les han d'escoltar, a elles i als seus representants sindicals, a tots. En el diàleg social de l'esport hi ha l'AFE però no s'oblidin que el principal sindicat de jugadores es diu FUTPRO.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Nosaltres, recordem una vegada més, vàrem votar en contra de la Llei de l'esport espanyola, fonamentalment perquè segueix sense reconèixer Catalunya com a nació en el món de l'esport internacional, però també per aquesta falta de sensibilitat amb les esportistes quan s'hauria d'haver aplicat tolerància zero davant la violència masclista. Rubiales encara no li havia fet un piquito no consentit a la Jennifer Hermoso, ni s'havia tocat els genitals a la llotja de l'estadi de la final del Mundial -segons ell, com a gest d'alegria. Encara no havia esclatat l'escàndol que ha portat al masclisme del futbol espanyol als titulars de mig món mediàtic. Però se sabia que l'esport és masclista i que calia protegir les esportistes. Ara sí, ara gairebé tothom diu que ho té clar, excepte els masclistes que segueixen atacant les jugadores, les acusen de denúncies falses, les tracten d'histèriques, d'exagerades. Però la majoria de la societat ha dit que s'ha acabat i vol castigar exemplarment els piquitos no consentits, els tocaments, els assetjaments, les coaccions o els abusos d'autoritat. Seguiran passant, perquè les jugadores no se senten protegides, perquè no ho estan, i ells ho saben. Perquè la por és i serà la principal aliada del masclisme. Però s'ha de poder castigar des de la llei. I és una vergonya com s'ha enganyat -ho torno a dir- les jugadores. Si no hagués estat per la FIFA, Rubiales no hauria estat inhabilitat. La FIFA el va castigar al minut u: tres mesos, obertura d'expedients i tres anys d'inhabilitació. I no només per tocar-se els genitals o pel petó no consentit, també per les pressions i les coaccions que van patir Hermoso i els seus familiars. Recordem que hi ha obert un procés judicial contra Rubiales a l'Audiència Nacional. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport va fer el ridícul, només quan han vist la FIFA posant una sanció ferma de tres anys han fet el mateix, han copiat la sanció.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Víctor Francos, que no sabem encara si ha dimitit o l'han cessat, ens va dir en una reunió celebrada l'octubre passat que canviarien la Llei de l'esport per corregir les errades que s'havien comès i que així se li havia traslladat a les jugadores. Però sorprenentment el que té preparat el PSOE és una proposició no de llei que només serveix per fer-se una foto, un capítol més de l'engany que s'està fent molt especialment a les jugadores de futbol. Va ser una errada reconeguda no incorporar l'esmena de Junts que establia que, atenció, qualsevol discriminació, abús o assetjament sexual i/o assetjament per raó de sexe o autoritat fos sancionada com a falta molt greu amb inhabilitació immediata. Ni el PSOE ni el PP hi van donar suport. Ens van validar, és cert, moltes altres esmenes per millorar les condicions de treball de les esportistes, promocionar l'esport femení, o en pro de la paritat. Però es va donar l'esquena a les esportistes en un dels punts més importants: la defensa de la seva dignitat i de la seva llibertat sexual.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Les jugadores, que són molt joves i que no tenen força per poder defensar els seus drets, han patit d'ansietat. Algunes de les seleccionades per a la primera convocatòria després del Mundial, que es va fer sense haver arreglat el problema amb elles, van arribar tremolant de por, literalment tremolant de por, a l'hotel de concentració d'Oliva abans de viatjar a Suècia per jugar-hi un partit. Estaven psicològicament molt afectades pel pressing que estaven suportant. I tot això, malgrat que el codi de la FIFA diu que tot jugador inscrit en un club s'obliga a respondre afirmativament a la convocatòria de selecció però -important el matís- per regla general. Potser cal recordar que se les va convocar havent-hi un procediment obert per vulneració de protocol contra la violència sexual? Potser cal recordar que havien advertit que la marxa de Vilda o la inhabilitació de Rubiales sense canvis profunds eren maquillatge? Però no, les van posar contra les cordes, i aquí el CSD no va estar a l'alçada. Després, és cert, va mediar per buscar solucions però les amenaces ja s'havien fet.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Gràcies, presidenta. Bé; els que defensem aquí les nostres nacions em sembla que ho hem deixat molt clar. Tots tenim molt clar que jugar a la selecció espanyola per imperatiu legal atempta contra el dret individual dels esportistes. Junts ja va defensar a la tramitació de la Llei de l'esport espanyola treure aquesta obligació. En lloc de fer-ho, Espanya ha endurit les sancions -s'ha recordat fa un moment. Abans no anar a la selecció suposava retirada de llicència entre dos i cinc anys, ara entre dos i quinze, i també s'ha recordat fins a 30 000 euros de multa. Sancions amb les quals s'ha amenaçat les esportistes, perquè amb ells no s'atreveixen. La mateixa Aitana Bonmatí, jugadora del Barça i darrera Pilota d'Or, ho ha dit molt clar: 'No entenc que hi hagi una llei que t'obligui a anar a la selecció si una no se sent bé per anar-hi.' Víctor Francos, ja expresident del CSD, va recordar insistentment a les jugadores el càstig de la llei, i per molt que diguin que mai s'acaba sancionant ningú, això, t'ho miris com t'ho miris, és una amenaça.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«I vaig acabant. Per cert, les esquerres -també a les esquerres-, Sumar, Podem, on eren vostès i els pensadors i els artistes que els acompanyen quan a Catalunya no es podia parlar de tot perquè l'Estat i els governs així ho van decidir? On eren? No parlem del segle XVIII ni del XIX, parlem tot just de fa quatre dies. Hem estat sols, els independentistes hem estat massa vegades sols. Surtin del búnquer, facin que el Congrés sigui un mirall, com ara, com avui, com aquesta tarda, defensant la llibertat d'expressió i defensant quan toqui, quan sigui el moment, coses tan elementals en democràcia com el dret de les nacions a poder decidir. Avui la proposta de repensar els límits de la llibertat d'expressió per driblar totes les censures subtils o poderoses trobarà el vot favorable de Junts per Catalunya. Moltíssimes gràcies. Voy terminando. Por cierto, también las izquierdas, Sumar, Podemos, ¿dónde estaban ustedes, los pensadores y los artistas cuando en Cataluña no se podía hablar de todo porque el Estado y los gobiernos así lo decidieron? ¿Dónde estaban ustedes? Y no hablamos del siglo XVIII ni del XIX, hablamos de hace cuatro días. Hemos estado solos; los independentistas hemos estado demasiadas veces solos. Salgan del búnker, hagan que el Congreso sea un espejo, como ahora, como hoy, aquí, defendiendo la libertad de expresión y defendiendo cuando toque, cuando sea el momento, cosas tan elementales en democracia como el derecho de las naciones a poder decidir. Hoy, la propuesta de repensar los límites de la libertad de expresión para derribar todas las censuras, sutiles o poderosas, va a encontrar el voto favorable de Junts per Cataluña. Muchísimas gracias.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«José Luis Sampedro también advierte: Sin la libertad de pensamiento, la libertad de expresión no sirve para nada. En los años 2018, 2019 y 2020 la España política llevó a los tribunales -sí, a los tribunales- el debate político del Parlamento de Cataluña. Qué vergüenza. ¿Lo recuerdan? La Mesa del Parlamento recibió veintiún requerimientos para cortar la libertad de expresión. ¿Por qué? Porque el Parlamento de Cataluña quería hablar de la monarquía -¡Ay, sí, siempre la monarquía!- y del derecho a decidir. Eso es todo. En el lugar donde hay que hablar, se quería hablar. Vaya drama. ¿Vaya drama, verdad? Es muy poco ejemplar -y esto va por todos- que nos llenemos la boca hablando de democracia a todas horas, a todas horas -democracia, democracia, democracia- y que a 600 kilómetros haya diputados que no puedan debatir libremente porque el miedo a la verdad ha silenciado la fuerza de la verdad.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«¿Y en la escena política qué? Ahora sí, ahora no. Lo ha dicho el portavoz del PNV: ahora sí, ahora no. Señores del PSOE, ¿ahora sí? ¿Ahora toca? ¿Ahora no toca? ¿Lo tenemos claro? ¿Todavía no? Veremos cómo va a ir. Por cierto, cómo explican que en este Congreso la diputada Míriam Nogueras hable aferrada a la verdad y, por haber sido descriptiva y crítica, los jueces la amenacen. ¿Cómo lo ven? Pregunto. ¿Aunque durante años hayan convertido el Estado de derecho en una bola de plastilina, la justicia es la otra intocable? La opción de Junts es acabar con estas censuras. Los límites de la libertad de expresión no pueden ser ni el miedo a un código penal duro que frene ciertos debates antes de que lleguen. Joaquín Urías, profesor de Derecho Constitucional lo explica muy bien: La ofensa por discrepancia no es derecho. El problema es que tenemos intolerancia a las opiniones diferentes -afirma Urías-, y esto es cierto. Qué verdad la intolerancia, la intolerancia a las opiniones distintas, y en política todavía más, porque de esta intolerancia -alerta- se deriva la represión.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«La Fiscalía -recordémoslo- encontró hasta trece delitos al rey emérito. Unos estaban prescritos, otros estaban amparados por su condición real y, por lo demás, Hacienda -¡Ay, Hacienda!- puso la alfombra para que regularizara la corrupción. El emérito de las comisiones del AVE en La Meca evita procesos judiciales por cuestiones de forma, no de fondo, y, si no, que se lo pregunten a una tal Corinna. Pero ¿si lo dices? Si lo dices, si explicas que la monarquía es un despacho de comisionistas, que la noche del 24 de diciembre, cada año, pronuncia discursos en la tele donde habla de ejemplaridad y de decencia, si dices todo esto, puedes ir a la cárcel. Carne de cañón. ¿No ven ustedes que no vamos bien? Este es el mundo al revés. Eres rapero, haces una canción diciendo que el rey roba -y el rey roba- y te juegas la cárcel. Por esto, este debate es tan importante y por ello es tan importante que nos fijemos en el caso de Josep Arenas, Valtònyc. España lo condenó, sí, lo condenó a tres años y seis meses de cárcel por cantar una verdad. En cambio, en Bélgica despenalizaron las injurias a la corona a raíz de su caso. Que un rapero pudiera acabar en la cárcel les abrió los ojos. Y nosotros también tenemos que abrir los ojos.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Por eso, desde Junts alertamos de que en el Estado español la democracia está en regresión. Nosotros no nos pondremos la capa de superhéroe para salvar a España; no lo vamos a hacer, no lo vamos a hacer. Junts, simplemente, defiende y defenderá nuestra libertad y el derecho de Cataluña a ser aquello que colectivamente quiera ser. Es la hora de sacudir la zona de confort de un Estado español que quisiera tener a los catalanes quietos y tranquilos, como corderillos en el marco de las autonomías del 78. Nosotros no somos corderos ni estamos mudos, pero, eso sí, siempre siempre siempre vamos a defender la democracia. Y aquí es cuando entramos de lleno en el debate de la libertad de expresión. ¿Conocen ustedes a Pere Calers? El escritor catalán más genial del siglo XX a la hora de escribir cuentos irónicos. Él decía: De teves a meves. Una reflexión muy bonita, una reflexión por la empatía. La libertad de expresión, señoras y señores diputados, debería ser eso: empatía, verdad y respeto. Pero ¿qué sucede? Sucede que a menudo el juego político se sustenta en los relatos fake y en la mentira, y en la otra cara, insisto, en la cara de la verdad -y en este punto, en el Estado español, topamos con una grave contradicción-, hay una censura digamos que legal, aceptada, la que dice que no se puede tocar, por ejemplo, la monarquía. Esta democracia de cimientos muy frágiles se indigna poco con la mentira y puede enloquecer con la verdad. Qué contradicción. Por ejemplo, no se puede decir que la monarquía española sea corrupta y que la tropa de los Borbones siempre ha tenido que huir por piernas, por ladrones o por desleales.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Presidenta Armengol, gracias. Señoras y señores diputados, buenas tardes. Hoy debatimos sobre la libertad de expresión y los límites de un derecho fundamental que se defiende y se practica cada día. Hace una semana, aquí mismo, les decíamos que el Estado tiene que limpiar a fondo, que no se puede embadurnar más, y hoy, para hablar de la libertad de expresión, recordemos que la democracia es una actitud que lo debería impregnar todo y siempre. Pero los tiempos -¡Ay, los tiempos!- son difíciles. En Europa soplan malos vientos para la libertad de expresión, y en el Reino de España, también. Si hacemos memoria, el PP no encontró ninguna urna del 1 de octubre, y una parte del Estado oscuro y profundo todavía no lo ha digerido. Al mismo tiempo, el PSOE -sí, sí, el PSOE- se equivocó votando el 155. ¡Qué craso error! Entonces, en aquel momento, en lugar de pensar que el PSOE había ido a la derecha -que fue hacia la derecha-, muchos hicieron ver que el carril de la derecha había quedado vacío. A partir de ahí, la historia, desgraciadamente, es conocida: en España, el sistema de partidos, damas y caballeros diputados, se obstinó en ir contra las rocas. Llegada de VOX, neofranquismo; hoy -no está mal, qué festival de nostalgia-, intento de retroceso de derechos y de libertades.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Els anys 2018, 2019 i 2020 l'Espanya política va portar als tribunals -sí, als tribunals- el debat polític del Parlament de Catalunya. Quina vergonya. Ho recorden? La Mesa del Parlament va rebre 21 requeriments per coartar la llibertat d'expressió. Per què? Doncs perquè el Parlament de Catalunya volia parlar de la monarquia -ai, sempre la monarquia- i el dret a decidir. Això és tot. En el lloc on s'ha de parlar es volia parlar, quin drama. És molt poc exemplar, i això va per a tots, omplir-nos la boca parlant de democràcia a totes hores, a totes hores democràcia, democràcia, democràcia, i que a 600 quilòmetres hi hagi diputats que no puguin debatre lliurement perquè la por a la veritat ha silenciat la força de la veritat. I vaig acabant. Per cert, les esquerres -també a les esquerres-, Sumar, Podem, on eren vostès i els pensadors i els artistes que els acompanyen quan a Catalunya no es podia parlar de tot perquè l'Estat i els governs així ho van decidir? On eren? No parlem del segle XVIII ni del XIX, parlem tot just de fa quatre dies. Hem estat sols, els independentistes hem estat massa vegades sols. Surtin del búnquer, facin que el Congrés sigui un mirall, com ara, com avui, com aquesta tarda, defensant la llibertat d'expressió i defensant quan toqui, quan sigui el moment, coses tan elementals en democràcia com el dret de les nacions a poder decidir. Avui la proposta de repensar els límits de la llibertat d'expressió per driblar totes les censures subtils o poderoses trobarà el vot favorable de Junts per Catalunya. Moltíssimes gràcies.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«I a l'Espanya política què? actuem. Ara sí, ara no. El portaveu del PNB ho ha dit, ara sí, ara no. Senyors del PSOE, ara sí? Ara toca, ara no toca. Ho tenim clar, no encara. Com anirà això? Per cert, com expliquen que en aquest Congrés la diputada Míriam Nogueras parli aferrada a la veritat i per haver estat descriptiva i crítica els jutges l'amenacin. Com ho veuen? Pregunto, encara que durant anys hagin convertit l'estat de dret en una bola de plastilina, la justícia és l'altre intocable? L'opció de Junts és acabar amb aquestes censures. Els límits de la llibertat d'expressió no poden ser ni la por ni un codi penal dur que freni segons quins debats abans que arribin. Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional, ho explica molt bé: 'L'ofensa per discrepància no és delicte. El problema és que tenim intolerància a les opinions diferents', afirma Uría, Hauria, i això és diferent. Quina veritat, la intolerància a les opinions diferents. I en política, més encara, perquè d'aquesta intolerància, alerta, se'n deriva la repressió. José Luis Sampedro també adverteix: 'Sense la llibertat de pensament, la llibertat d'expressió no serveix per a res.'»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«I aquí és quan entrem de ple en el debat de la llibertat d'expressió. Coneixen Pere Calders? L'escriptor català més genial del segle XX a l'hora d'escriure contes. Irònic i punyent. Calders escrivia: 'Ai de teves a meves'. De teves a meves, quina reflexió més bonica, quina aposta per l'empatia. La llibertat d'expressió, senyores i senyors diputats, també hauria de ser això, empatia, veritat i respecte. Però què passa? Passa que sovint el joc polític se sustenta en els relats fake i en la mentida. En l'altra cara, insisteixo, en la cara de la veritat, i en aquest punt a l'Estat espanyol topem amb una greu contradicció. Hi ha una censura diguem-ne que legal, que acceptada, la que diu que no es pot tocar, per exemple, la monarquia. Aquesta democràcia de fonaments molt fràgils s'indigna poc amb la mentida i pot embogir amb la veritat. Quina contradicció. Per exemple, no es pot dir que la monarquia espanyola és una SA corrupta i que la tropa dels Borbons sempre ha hagut de fugir cames ajudeu-me per lladres o per deslleials. La Fiscalia, recordem-ho, va trobar fins a tretze delictes al rei emèrit, els uns estaven prescrits, és cert, els altres emparats per la resta, la seva condició reial, i en la resta Hisenda -ai, Hisenda- va posar la catifa perquè es regularitzés la corrupció. L'emèrit de les comissions de l'AVE a la Meca evita processos judicials per qüestions de forma, no pas de fons, i si no que ho preguntin a una tal Corinna. Però si ho dius, si ho dius, si expliques que la monarquia és un despatx de comissionista, que la nit del 24 de desembre cada any fa discursos a la tele on parla d'exemplaritat i de decència, si dius tot això, ets pell, pots anar a la presó. Que no ho veuen que no anem bé, que això és el món al revés? Això és el món al revés. Ets raper, fas una cançó dient que el rei roba -i el rei roba- i et jugues la presó. Per això aquest debat és tan important. I per això és important fixar-nos en el cas d'en Josep Miquel Arenas, en Valtònyc. Espanya el va condemnar -sí, sí, el va condemnar- a tres anys i sis mesos de presó per cantar una veritat. En canvi, a Bèlgica van despenalitzar les injúries a la corona arran del seu cas. Que un raper pogués acabar a la presó els va obrir els ulls. Nosaltres també hem d'obrir els ulls.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Presidenta Armengol, gràcies. Senyores i senyors diputats, bona tarda. Avui debatem sobre la llibertat d'expressió i els límits d'un dret fonamental que es defensa i es practica cada dia. Fa una setmana, aquí mateix, els dèiem que l'Estat ha de fer net, que no es pot empastifar més. I avui, per parlar de la llibertat d'expressió, recordem que la democràcia és una actitud que hauria d'impregnar-ho tot i ho hauria d'impregnar sempre. Però els temps són difícils. A Europa bufen mals vents per a la llibertat d'expressió i al Reino d'Espanya també. Si fem memòria, el PP no va trobar cap urna de l'1 d'octubre i una part de l'Estat obscur i profund encara no ho ha paït. A la vegada, el PSOE -sí, sí, el PSOE- es va equivocar votant el 155. Quin greu error. Aleshores, en aquell moment molts, en lloc de pensar que el PSOE havia anat cap a la dreta -que hi va anar-, molts van fer veure que el carril de la dreta havia quedat buit, i a partir d'aquí la història és desgraciadament coneguda. A Espanya el sistema de partits, senyores i senyors diputats, es va obstinar a anar contra les roques. Arribada de Vox, arribada de Vox, neofranquisme. Avui déu-n'hi-do quin festival de nostàlgia. Intent de retrocés de drets i de llibertats. Per això alertem, des de Junts alertem que a l'Estat espanyol la democràcia està en regressió. Nosaltres no ens posarem la capa de superheroi per salvar Espanya. No ho farem, no ho farem. Junts senzillament defensa i defensarà la nostra llibertat i el dret de Catalunya a ser allò que col·lectivament vulguem ser. És l'hora de sacsejar la zona de confort d'un Estat espanyol que voldria tenir els catalans com a xaiets, quiets i muts en el marc de les autonomies del 78. Però els catalans no som xaiets ni estem muts. Però, això sí, sempre, sempre, sempre, defensarem la democràcia.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«... perquè rebre, rebran, ja coneixem la policia espanyola, però tampoc tant. Per rebre de valent haurien de ser independentistes catalans. Moltes gràcies. ... porque ya sabemos cómo funciona el tema, y para recibir realmente, deberían ser independentistas catalanes. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Sí, muchas gracias, acabo enseguida. Però en tots aquests casos és imprescindible un únic denominador comú: que siguin independentistes catalans, i si no és així, que ningú esperi que el rei espanyol carregui amb una arenga del estil 'a por ellos' animant la policia espanyola a atonyinar de valent a manifestants, com sí que va fer a l'octubre del 2017 amb els independentistes catalans. No! Que va! Tant se val que exclamin proclames racistes, feixistes, nazis, homòfobs, masclistes... Mentre els manifestants no siguin independentistes catalans, poden estar relativament tranquils. Pero en todos estos casos es indispensable un único denominador común, que sean independentistas catalanes. Y si no es así, que nadie espere que el rey español cargue con una arenga del estilo 'a por ellos', animando a la policía española a pegar a manifestantes, como sí lo hizo en octubre de 2017 con los independentistas catalanes. No, para nada; da igual que se lancen proclamas fascistas, nazistas, racistas homófobas o machistas, mientras los manifestantes no sean independentistas catalanes pueden estar muy tranquilos...,»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Termino con Ferraz. Otra crisis que ha tenido que gestionar el señor ministro ha sido la crisis nerviosa que experimentaron algunos manifestantes de Ferraz que idolatraban a los agentes de la policía desde su violenta actuación en Cataluña el 1 de octubre de 2017. La percepción de los antidisturbios como una heroica primera línea de defensa de la sacrosanta unidad española quedó fulminada ese día. Aquellos que idolatraban la violencia contra los catalanes la experimentaron y tuvieron que autoenmendarse. Los antidisturbios pasaron de ser héroes a todo lo contrario, unos cobardes. Seguramente dejaremos de ver al diputado señor Ortega Smith con la camiseta negra y el logo de la Operación Copérnico. Debo confesar que algunos ahora mismo todavía esperamos el tradicional discurso especial para estas ocasiones, el famoso discurso real del 'a por ellos'. Pero parece que este tipo de discursos se limitan a los ciudadanos que se manifiestan pacíficamente, siempre que sean independentistas catalanes, para los ciudadanos de todas las edades, condiciones, lenguas y origen que defendemos en las calles los derechos fundamentales, como el derecho a la autodeterminación de los pueblos o los que defendemos los derechos humanos y la soberanía de un pueblo por encima de cualquier otra norma, ya sea el Código Penal o ya sea la Constitución.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Mire, señor ministro, este reparto no tiene ninguna lógica. Por favor, explíquela. No la tiene ni por población ni por PIB ni por capacidad de acogida y, por tanto, hay que acabar con ello. Pero es que, además, señor ministro, como ya he apuntado anteriormente, esta distribución no tiene nada de equitativa ni se acompaña de las herramientas competenciales y legislativas necesarias ni de los recursos indispensables para afrontarlo correctamente. Y todavía es más grave hablando de Cataluña, porque quiero recordar que en Cataluña tenemos la gran suerte de gozar de una lengua propia, el catalán, y esta circunstancia, obviamente, implica el derecho de todos los ciudadanos que conformamos nuestra comunidad lingüística y también de las personas migradas de dar forma a nuestra vida en nuestra lengua. Pero, evidentemente, también supone una enorme responsabilidad por parte de todos los poderes públicos, de todos, no solo de los catalanes, de cuidarla, preservarla y difundirla, y necesitamos para ello muchos más recursos que tampoco tenemos. Como sucede en otros aspectos, en Cataluña, en materia migratoria necesitamos pasar a una relación de igual a igual con los recursos que generamos los catalanes que van a Madrid y no retornan, por un lado, y las competencias y necesidades básicas para organizar los flujos migratorios y el efecto en el territorio, por otro lado.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Nuestra portavoz, la señora Nogueras, ya se refirió a ello en su última intervención. En Cataluña tenemos el 23 % de la población inmigrante de todo el Estado. Los catalanes representamos el 16 % de la población, pero tenemos el 23 % de su inmigración, 1,3 millones de personas. Por otro lado, fíjense ustedes también lo que ha sucedido estos últimos días con la distribución de las personas migradas procedentes de Canarias. Dos mil personas se han enviado a Cataluña, por citar ejemplos, y no quiero decir zonas ni regiones, pero son tres veces más que a Andalucía y seis más que a Madrid y Valencia. Señor ministro, lo digo sinceramente, desconocemos absolutamente en base a qué criterios deciden ustedes la distribución territorial peninsular de las personas migrantes y con qué criterios se determina que en Cataluña la acumulación sea superior a la de otros territorios. La opacidad con la que están funcionando en esta cuestión es mayúscula, como mayúsculo es el efecto que se produce en el territorio receptor.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Y, como hablamos de políticas migratorias, usted ya ha hecho referencia a ello en un momento, pero tengo que abrir un paréntesis para comentar lo siguiente: que es necesario evidenciar, como conclusión de su primera media hora de intervención, que el Gobierno ha sido incapaz de conseguir adoptar el Pacto Europeo sobre Migración y Asilo bajo la Presidencia del Consejo. Quedan unos días, vamos a ver si estas esperanzas, que no sé de dónde surgen, al final se consolidan. Porque, es cierto, el mismo presidente insistió una y otra vez en que este era el pacto más importante, la labor más importante que tenían ante sí mientras fueran presidentes del Consejo, y usted lo ha repetido hoy mismo. Con las expectativas que crearon durante meses y meses con esta Presidencia -que sustenta cada catorce años, si no me equivoco, cada Estado-, ya que durante meses y meses hablaron de ello, al final ha pasado sin pena ni gloria. Hablando de la Unión Europea, vuelvo al hilo que estaba siguiendo, porque su Gobierno solicita con constancia -y eso me parece bien- un planteamiento equilibrado en términos de solidaridad entre países, teniendo en cuenta la cantidad de personas que llegan a España. Porque, claro, ustedes son perfectamente conscientes del impacto económico, social y cultural tan sustancial que siempre supone para la comunidad de acogida cuando se produce la recepción de un gran número de personas migradas. Sin embargo, en términos de distribución territorial peninsular ustedes practican lo contrario a lo que predican, es decir, distribuyen sin aplicar criterios de solidaridad interterritorial, lo que acaba repercutiendo, evidentemente, en los sistemas o en los servicios asistenciales más básicos de la comunidad de acogida, y esto es lo que está pasando exactamente en Cataluña. No es la primera vez -hoy lo volvemos a hacer- que en Junts denunciamos la insostenibilidad del actual modelo económico, tanto en términos de déficit de financiación como de déficit competencial que sufrimos en Cataluña. Hemos reiterado en muchas ocasiones el empobrecimiento que estos dos déficits provocan a todos los catalanes y hasta qué punto es indispensable, para poder gozar de los servicios públicos básicos y de calidad que los catalanes requerimos, que en Cataluña recuperemos nuestros recursos, que se van a Madrid y no vuelven. Es dinero que nosotros mismos generamos, no pedimos el de nadie, sino el que nosotros generamos con nuestro esfuerzo, con el de nuestras empresas y el trabajo de los ocho millones de personas trabajadoras catalanas. También recobrar las competencias y las herramientas de gestión que sean necesarias, que nos fueron quitadas y que son indispensables para abordar todos los desafíos que como nación se nos plantean. Y también con retos como el del tema que nos ocupa hoy y que se ha erigido en una de las principales preocupaciones de ciudadanos de Cataluña: las políticas de migración. Porque cuando eres una sociedad como la catalana, comprometida con la convivencia y, sobre todo, con los derechos humanos, afrontar este desafío con vocación de apertura y al mismo tiempo con orden y reglamentación, para nosotros es una prioridad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Buenos días. Gracias, señor presidente. Señor ministro, compañeras y compañeros diputados, en esta comparecencia se han abordado y se quieren abordar dos crisis muy distintas una de otra y ambas gestionadas, por lo que hemos podido escuchar hasta ahora, de forma muy insatisfactoria por parte del propio ministro, el señor Grande-Marlaska; ministro que, por cierto, como ha recordado la compañera de Esquerra, ya fue reprobado. Este mismo año yo no formaba parte de la legislatura, pero es cierto que tiene un currículum como para ser un ministro de Interior un tanto conflictivo. Pero bueno, aquí está. El señor Sánchez, el presidente señor Sánchez, de forma sorprendente, ha considerado que usted merecía ser ratificado y formar parte de la composición del nuevo Gobierno; muy bien. En primer lugar, quisiera hacer referencia a la preocupación que se ha expresado ya en esta tribuna, de forma continua, provocada por la nueva crisis migratoria, en este caso la originada recientemente en las islas Canarias. Efectivamente, en Junts per Catalunya coincidimos con algunas de las expresiones que se han pronunciado en esta tribuna, relativas a que la Administración del Estado está abdicando de su responsabilidad, está haciendo dejadez de funciones en este ámbito, trasladando sus obligaciones -y ya se ha dicho antes-, o bien a otras administraciones de distintos ámbitos territoriales, como, por ejemplo, en Cataluña a la Generalitat de Catalunya, a los municipios, a los ayuntamientos, o bien a manos de entidades u ONG. En general, centrífuga el sistema de acogida a otras administraciones o entidades y -esto sí- sin acompañarlas de los recursos indispensables, suficientes, ni de las potestades regulatorias necesarias. En consecuencia, se abstiene de asumir ciertas decisiones políticas en materia de inmigración que en el estado actual de las cosas necesitan ser abordadas de forma urgente, porque no podemos huir en este hemiciclo de temas que preocupan e interpelan al conjunto de la ciudadanía.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«L'altra crisi que ha hagut de gestionar, senyor ministre, ha estat la crisi nerviosa que van experimentar alguns manifestants de Ferraz que idolatraven els agents de la policia des de la seva violenta actuació a Catalunya l'1 d'octubre de 2017. La percepció dels antidisturbis com una heroica primera línia de defensa de la sacrosanta unitat espanyola va quedar fulminada, aquell dia. Aquells qui idolatraven la violència contar els catalans la van experimentar i es van autoesmenar. Els antidisturbis han passat de ser herois a ser tot el contrari, uns covards. Segurament deixarem de veure diputats, senyor Ortega Smith, amb la samarreta negra i el logo de l'operació Copérnico. Els he de confessar que a hores d'ara alguns encara estem esperant el tradicional discurs reial, això sí que és veritat, el discurs reial especial per a aquestes ocasions, el famós discurs reial del 'a por ellos'. Però sembla ser que aquest tipus de discurs es reserva per als ciutadans que es manifesten pacíficament, sempre que siguin independentistes... catalans; o per als ciutadans de totes les edats, condició, llengua i origen que defensen als carrers els drets fonamentals com l'autodeterminació, si són independentistes catalans; o els que defensem els drets humans i la sobirania del poble per sobre de qualsevol norma, ja sigui el codi penal, ja sigui la Constitució. Però és imprescindible...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Però és que, a més, senyor ministre, com ja he apuntat anteriorment, aquesta distribució no en té res, d'equitativa. Tampoc s'acompanya de les eines competencials ni legislatives necessàries, ni dels recursos imprescindibles per afrontar-ho correctament. I encara és més greu, tractant-se de Catalunya, perquè li vull recordar que a Catalunya comptem amb l'extraordinària fortuna de gaudir d'una llengua pròpia, el català, i aquesta circumstància, òbviament, implica el dret de tots els ciutadans que conformem la nostra comunitat lingüística, també de les persones migrades, naturalment, de donar forma a la nostra vida en la nostra pròpia llengua. Però, òbviament, suposa una enorme responsabilitat de tots els poders públics -tots, eh?, no només els de Catalunya- de tenir-ne cura, preservar-la, difondre-la, i per a això es necessiten molts més recursos que tampoc tenim. Com succeeix en tants aspectes, a Catalunya, també en polítiques migratòries, necessitem urgentment passar de la subordinació de l'Estat espanyol a una relació d'igual a igual. Amb els recursos que generem els catalans que marxen cap a Madrid i no retornen, d'una banda, i amb les competències i capacitats necessàries per poder ordenar i reglamentar els fluxos migratoris i els seus efectes al nostre territori. I acabo amb Ferraz.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Hem reiterat, en nombroses ocasions, l'empobriment que aquests dos dèficits provoquen directament a tots els catalans, i de com n'és, d'imprescindible, per poder gaudir dels serveis públics bàsics i de qualitat que els catalans requerim, que a Catalunya recuperem els nostres recursos, que se'n van a Madrid i no tornen. Diners que nosaltres mateixos generem -no demanem els de ningú-, els que nosaltres generem, amb el nostre esforç, el de les nostres empreses i el de les vuit milions de persones treballadores catalanes. I també recobrar les competències, competències i aquelles eines de gestió que siguin necessàries, que ens van ser arrabassades i que ens són imprescindibles per abordar tots els desafiaments que com a nació se'ns plantegen. També en reptes com els del tema que avui ens ocupa i que s'ha erigit en una de les principals preocupacions dels ciutadans de Catalunya: el de les polítiques en immigració. Perquè quan ets una societat com la catalana, compromesa amb la convivència i sobretot amb els drets humans, afrontar aquest repte amb vocació d'obertura, però alhora d'ordenació i de reglamentació, per nosaltres és una prioritat. Ja s'hi va referir la nostra portaveu, senyora Nogueras, en la seva darrera intervenció en aquest faristol: a Catalunya hi ha el 23 per cent de la població immigrant de tot l'Estat, els catalans suposem el 16 per cent de la població, però tenim el 23 per cent de la immigració, 1 300 000 persones. D'altra banda, fixi's també, per exemple, que ha passat aquests darrers dies amb el repartiment de les persones migrades que venien de les Illes Canàries. Han estat dues mil persones que s'ha enviat cap a Catalunya, tres vegades més, per exemple (per posar exemples, no vull dir zones ni regions), tres vegades més que a Andalusia, o cinc més que a Madrid, o sis més que a València. Senyor ministre, desconeixem, li dic sincerament, absolutament en base a quins criteris decideixen vostès la distribució territorial peninsular de les persones migrants. Per quin criteri es determina que a Catalunya l'acumulació sigui superior a la dels altres territoris? L'opacitat amb què estan operant en aquesta qüestió és majúscula, com majúscul és l'efecte que es produeix al territori receptor. Miri, senyor ministre, aquest repartiment no té cap lògica. Me l'explica? No en té cap: ni per població, ni per PIB, ni per capacitat d'acollida, i això s'ha d'acabar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Ja que estem parlant de polítiques migratòries -vostè ja hi ha fet referència un moment-, però és necessari que faci aquest petit parèntesi per esmentar ni que sigui aquest breu titular, perquè es fa necessari evidenciar que, tot i el que vostè ens ha estat explicant aquí, de fet, conclusió de la seva primera mitja hora d'intervenció, la conclusió és que el Govern ha estat incapaç d'aconseguir el Pacte europeu d'emigracions i d'asil, sota la presidència del Consell. Sí, queden uns dies, a veure si aquestes esperances, que no sé d'on li apareixen, doncs s'acaben consolidant. Perquè és cert, el mateix president va insistir un cop, i un altre, que aquest era el pacte més important, la feina més important que tenien vostès mentre es presidís el Consell Europeu, i avui ho ha tornat a repetir vostè mateix. Amb les expectatives que van crear mesos i mesos, amb aquesta presidència que només s'ostenta, recordo, de catorze anys, més o menys, cada estat, s'estan mesos i mesos abans parlant-ne i al final han passat sense pena ni glòria. En fi, però parlant de la Unió Europea, torno a enfilar el fil que havia endegat, perquè el seu Govern sol·licita amb constància -em sembla bé- a la Unió Europea l'aplicació equilibrada en termes de solidaritat entre països, a l'hora d'assumir la distribució territorial de les persones migrades que arriben a Espanya. Perquè, lògicament, vostès, com tots, som ben conscients de l'impacte econòmic, social i cultural tan substancial que sempre suposa per a la comunitat acollidora quan es produeix la recepció d'un gran nombre de persones migrades. Però en canvi, en termes de distribució territorial peninsular, vostès practiquen el contrari del que prediquen: distribueixen sense aplicar criteris de solidaritat interterritorial, i això acaba repercutint òbviament en els serveis d'assistència més bàsics d'aquella comunitat receptiva. I això és exactament el que està passant al meu país, a Catalunya. I no és el primer cop -i avui ho tornem a fer- que Junts per Catalunya denunciem la insostenibilitat de l'actual model autonòmic, tant en termes de dèficit de finançament, com també de dèficit competencial que patim a Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Molt bon dia, gràcies senyor vicepresident. Bon dia, senyor ministre, companys i companyes diputats. De fet, en aquesta compareixences volen abordar, s'abordaran, s'han abordat dues crisis molt diferents l'una de l'altra, i ambdues gestionades, pel que hem pogut escoltar fins ara, senyor ministre, doncs de forma, veig que molt insatisfactòria per part d'un mateix ministre, el senyor Grande-Marlaska, ministre, per cert, que, efectivament, ho ha recordat la companya d'Esquerra i que ja va ser reprovat aquest mateix any -no formava part jo encara de la legislatura, no?- i que és cert que té un currículum, home, com per ser el ministre d'Interior, una mica conflictiu. Però en fi, aquí està, no? El senyor Sánchez, el president Sánchez, doncs, sorprenentment ha considerat que vostè mereixia ser ratificat i forma part de la composició d'aquest nou Govern, molt bé. Jo, en primer lloc, faré referència a la preocupació que s'ha expressat en aquest faristol de manera contínua provocada per la nova crisi migratòria, en aquest cas, aquesta que s'ha originat a les Illes Canàries. Efectivament, des de Junts per Catalunya coincidim amb algunes de les expressions que s'ha dut a terme en aquest faristol, en què l'Administració de l'Estat està abdicant de la seva responsabilitat. Està fent deixadesa de funcions en aquest àmbit, traslladant les seves obligacions -ja s'ha dit abans- bé a d'altres administracions de diversos àmbits territorials, per exemple, a Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, o en els ajuntaments, en els municipis; o bé també a mans d'entitats i d'ONG. En general, centrifuga el sistema d'acollides a les altres administracions o entitats, i això sí, sense acompanyar-los dels recursos imprescindibles, els recursos econòmics suficients, ni tampoc les potestats regulatòries necessàries i, per tant, conseqüentment, s'absté d'assumir certes decisions polítiques en matèries d'immigració que, en l'estat actual de les coses, necessiten ser abordades de forma urgent. Perquè no podem defugir, en aquest hemicicle, que preocupen i interpel·len molt el conjunt de la ciutadania.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Senyor Hereu, a Catalunya no hi ha cap problema de convivència, el que hi ha és una majoria independentista i, per tant, no erri el focus: cal que posi a treballar immediatament els seus funcionaris i alts càrrecs en la concreció de les accions i els tempos per materialitzar el retorn de les empreses que l'Estat va forçar a marxar fora de Catalunya el 2017. Per a això cal elaborar i executar a curt termini un pla de retorn d'aquestes empreses, i per tant, quan començarem a veure els primers resultats tangibles? L'acord de Brussel·les del 9 de novembre entre Junts i vostès inclou el retorn d'aquestes empreses i, per tant, nosaltres serem exigents, perquè no formem part de cap bloc de l'Estat espanyol i només ens devem a Catalunya i a la seva gent. Señor Hereu, en Cataluña no hay ningún problema de convivencia, lo que hay es una mayoría independentista y, por tanto, no se equivoque en el foco; hace falta que ponga a trabajar inmediatamente a sus funcionarios y altos cargos en la concreción de las acciones y los tempos para materializar el regreso de las empresas que el Estado obligó a irse de Cataluña en 2017. Por eso hay que elaborar y ejecutar a corto plazo un plan de retorno de estas empresas. Por tanto, ¿cuándo empezaremos a ver los primeros resultados tangibles? El acuerdo de Bruselas del 9 de noviembre entre Junts y ustedes incluye el regreso de estas empresas, y por eso nosotros vamos a ser exigentes, porque no formamos parte de ningún bloque del Estado español y solo nos debemos a Cataluña y a su gente.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Així doncs, senyor Hereu, pensa garantir el Govern espanyol el retorn de la seu de les empreses que van forçar a abandonar Catalunya l'octubre del 2017? Muchas gracias, señora presidenta. El 1 de octubre de 2017, más de dos millones de catalanes votamos en el referéndum sobre la independencia de Cataluña, aunque los cuerpos policiales intentaron impedirlo de forma violenta. Dos días después, con la declaración de Felipe de Borbón, el rey tomaba parte y daba luz verde a aquel a por ellos judicial y económico. Desde entonces, y junto con la participación del Partido Popular, se iniciaba una operación de Estado y el 6 de octubre aprobaba un real decreto para forzar el cambio de la sede de miles de nuestras empresas fuera de Cataluña, una actuación que quería castigar económicamente a nuestro país y pretendía desgastar el prestigio del tejido económico catalán e impactar negativamente en sus principales indicadores. Porque, cuando se trata de Cataluña, el Reino de España siempre perjudica a los catalanes, sean independentistas o no. A pesar de ello, la economía catalana ha demostrado una enorme capacidad de resiliencia, batiendo récords como el de inversión extranjera o del nivel de ocupación de empleo. Pero es evidente que hay que revertir los efectos de aquella operación de Estado y, ahora que Junts es clave en este hemiciclo, aquello imposible en los últimos cuatro años ahora se hace realidad. Así pues, señor Hereu: ¿piensa garantizar el Gobierno español el retorno de las empresas que forzaron a abandonar Cataluña en octubre de 2017?»