Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
662 declaraciones · página 15 de 23
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Compartim amb la diputada Valido i també amb el diputat Legarda, que una llei necessària des del punt de vista humanitari no pot acabar tenint un efecte contrari al que es pretén assolir. No pot tenir un efecte pràctic que desprotegeix les persones menors. La llei s'acompanya d'una memòria econòmica que diu que es podran atendre les necessitats generals generades per la llei sense increment econòmic. Això senzillament és fals. Substituir un procediment de determinació de l'edat àgil per un altre de més garantista, però també més carregós, que es pot allargar, com dèiem, fins i tot anys, comportarà una sobrecàrrega de tot el sistema, ocasionant un greu perjudici, com dèiem, a persones concretes, a infants menors amb noms i cognoms concrets. Si el canvi de procediment de determinació de l'edat no s'acompanya dels recursos econòmics suficients per finançar els recursos humans i tècnics necessaris, els efectes de la llei seran contraris a l'objectiu de protegir els menors, i això des de Junts per Catalunya no ho podem acceptar. La Generalitat de Catalunya és responsable de la protecció, assistència i tutela dels menors. Per això, des de Junts avancem que si no es proveeixen els recursos econòmics necessaris i no es permet programar l'aplicació de la llei de forma que els serveis es puguin adaptar, si no es compleixen els compromisos que avui ens ha anunciat el senyor Bolaños, aquesta llei no tirarà endavant.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Considerem, per tant, adequat tant l'enfocament general de les dues lleis, el pas d'un procediment administratiu amb preeminència del fiscal en la instrucció i resolució de la determinació de l'edat, i també considerem adequat establir un regim garantista que parteixi de l'interès superior del menor. Per aquestes raons, també hi votarem en contra de l'esmena a la totalitat del Partit Popular. Però sí que és cert que voldria aturar-me en la qüestió de fons que planteja l'esmena a la totalitat, i em refereixo més a l'escrit que no la intervenció de la seva portaveu, que ens ha ofert una parafernàlia que no tenia molt a veure tampoc amb el que es tracta aquí. Sense negar res del que hem dit, el nou règim de determinació de l'edat, que pivota sobre la presumpció de la minoria i sobre les garanties processals de la via judicial, malgrat que formalment està previst que sigui un procediment preferent i urgent, previsiblement de forma gairebé segura, comportarà que el període per a la seva resolució s'allargui uns mesos, probablement anys. I això a la vegada impactarà en els serveis d'acollida. Això derivarà en una saturació encara més gran dels serveis de protecció dels menors, que ara mateix estan sobrepassats. Uns serveis que, com és sabut, no proveeix l'Estat, sinó que proveeixen les administracions autonòmiques mitjançant els seus centres d'acollida. El col·lapse del sistema dacollida a les Illes Canàries, a Catalunya i a pràcticament els territoris darreu de lEstat és, de fet, un risc directe per a lobjectiu prioritari de la mateixa reforma legal, que és la protecció dels infants i els adolescents.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«Però si tot això no fos prou, a més a més, fins i tot els grans indicadors macroeconòmics que vostès sovint donen tanta importància, també hi ha símptomes que haurien de fer aixecar preocupacions entre el govern. Per exemple, malgrat tindre un increment en el producte interior brut i malgrat tindre la major recaptació tributària en els impostos dels últims anys, resulta que segueixen tenint l'endeutament públic més gran de tota la seva història. O, per exemple, malgrat aquesta bonança econòmica que sovint presumeixen, tenen una inflació que en els darrers cinc anys s'enfila fins el 20,2 %. Per tant, evidències de que hi hauria d'haver motiu de preocupació, fins i tot de reprovació en el propi govern. Ara bé, en aquest context, en aquesta realitat venen vostès, senyors del Partit Popular, a fer propostes com si no haguessin trencat mai un plat, com si no haguessin governat mai. Vostès, que són el màxim exponent d'aprofitar-se de les administracions públiques? Vostès que han recargolat la llei per perseguir i castigar els catalans. Vostès, que a causa de la seva manca de supervisió quan governaven, van acostar el col·lapse al sistema bancari, obligant a invertir desenes de milers de milions d'euros per tal de poder-los rescatar. Vostès, que a més a més, no van exigir cap mena de responsabilitat als gestors d'aquestes entitats bancàries. Vostès que quan governaven van gaudir mal venent-se les empreses públiques i privatitzant els serveis públics sense garantir-ne la necessària qualitat. Vostès que quan governaven van causar l'ingent increment del deute de les comunitats autònomes en escanyar-ne la seva gestió. Vostès que quan governaven van acarnissar-se, retallant la despesa pública per sobre del necessari durant la darrera crisi econòmica. Vostès, senyors del Partit Popular, venen avui aquí a donar-nos lliçons econòmiques amb aquesta moció.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«Moltes gràcies, presidenta. Tal com explicàvem fa uns dies, és evident que el govern amb una mà ha decidit aixecar una cortina de fum en forma de bones notícies macroeconòmiques, perquè així no vegem com amb l'altra mà impulsa un augment constant de la pressió fiscal als ciutadans. I això ho fa de retruc que vostès, els que formen part del bloc del Govern, cada dia es vagin creient més les seves pròpies històries i, en conseqüència, visquin cada vegada més distanciats de la gent del carrer. Que els indicadors macroeconòmics semblen apuntar en la bona direcció? Sí, és cert, hi ha algunes dades macroeconòmiques que són certament positives. Això vol dir, però, que aquestes dades positives vagin en benefici de la gent del carrer i que ho notin en la seva economia diària? Doncs no, gens ni mica. Al carrer s'hi respira una realitat molt diferent d'aquesta eufòria macroeconòmica que sovint explica el govern de l'Estat. Malgrat pagar uns impostos altíssims, al carrer es viuen dificultats per moure's, per exemple amb normalitat, amb transport públic i no cremar el teu temps aturat en un tren regional o de rodalies. Dificultats per poder trobar i pagar un habitatge digne. Dificultats per poder comprar a preu assequible els productes bàsics que necessita una família. Dificultats per poder obtenir un servei sanitari ràpid i de qualitat. Dificultats per mantenir operatiu el petit comerç o, bé, per poder viure dignament de la terra o poder viure dignament del mar. Dificultats per tirar endavant el dia a dia de les empreses soterrades sota la burocràcia de la mateixa administració. I al carrer, evidentment, també s'hi viu patiment per la pressió fiscal del govern. Una pressió fiscal que en els darrers anys ha augmentat un 20 % amb increments espectaculars, com ara aquest 43 % d'augment de l'impost de societats o el 39 % d'augment de l'IRPF a causa de no voler deflactar-lo en funció de la inflació.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I canvio de tema ràpidament. Aquests dos o tres anys estem observant una sèrie d'iniciatives de cooperació i estratègies comunes comercials, industrials, culturals, que reflecteixen un acostament notable entre Espanya i la Xina. Un apropament que ha comportat que la Xina s'hagi convertit en el quart soci comercial d'Espanya. Vostè, senyor ministre, s'ha mostrat especialment proactiu en enfortir aquestes relacions no només diplomàtiques, sinó també culturals i econòmiques. Però el règim xinès, doncs, lluny de realitzar cap canvi democratitzador, segueix utilitzant la seguretat nacional com a pretext per conculcar de forma sistemàtica els drets i les llibertats fonamentals. País on es produeixen detencions arbitràries i enjudiciament sense garanties de defensors de drets humans i activistes pels drets de les dones i col·lectius LGTBI, etcètera, on es sotmet durament a poblacions com la uigur, la kazaja. Diversos experts de les Nacions Unides s'han mostrat profundament preocupats per les polítiques del govern xinès dirigides a la destrucció també de llengües i la cultura de determinats grups ètnics com el tibetà. I pel que fa a Hong Kong, un dels centres econòmics, financers i productius més importants del món, que constitucionalment té reconegut un estatus polític propi, però que els darrers anys està patint del règim xinès. Escolti bé: una recentralització de les competències de l'autonomia, la imposició del xinès mandarí a les escoles, nombrosos episodis de violència policial aplicant aquesta llei de seguretat nacional, que va ser fa poc, fa pocs anys, instaurada pel líder vitalici Xi Jinping; centenars de detencions arbitràries, coerció de la llibertat d'expressió, il·legalització del partit independentista, empresonament de líders polítics opositors, l'anul·lació d'actes de diputats electes. Creu que és encertat, senyor ministre, adjectivar totes aquestes pràctiques com a pròpies d'un estat imperialista i autoritari? Espero que la resposta sigui que sí, senyor ministre.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Efectivament, han sigut moltes les ocasions que hem abordat el conflicte israelo- palestí en aquest plenari. Moltíssimes. Són temps convulsos. Són temps complexos, certament. I com ja vaig dir en una ocasió, Junts per Catalunya, a diferència d'alguns, som incapaços de diferenciar el dolor i patiment de les persones segons de quin bàndol se sentin més properes o segons de quin conflicte estiguin parlant. Ja fa més d'un any d'aquell atac terrorista indiscriminat de Hamas contra la població civil israeliana que va desencadenar tota aquesta tragèdia. Un atac que recordo es va produir precisament quan s'anava a anunciar un acord històric entre Israel i l'Aràbia Saudita, amb la participació dels Estats Units de Biden i Qatar, acord que havia de venir a marcar un punt d'inflexió en el mapa geopolític regional i que inquietava profundament Hamas, Hezbolà i el mateix Iran, que ha anat agafant aquests darrers anys una gran influència en tot l'Orient Mitjà, fracturat per múltiples conflictes que avui, per part de diversos grups, se n'ha fet esment i de vostè mateix també. Aquell atemptat terrorista de Hamas va frustrar deliberadament un acord que cercava la pau regional de forma diplomàtica, acostant Israel amb els seus veïns àrabs. I, alhora, també fa més d'un any, òbviament, que Israel es va primer moment defensar d'aquell atac terrorista. Defensa inicial que el govern Netanyahu va acabar convertint en una espiral bèl·lica tremenda contra Hamas, amb un impacte terrible sobre la població civil indefensa i, tal vegada, ostatge també dels seus propis dirigents. Des de llavors, allí s'hi viu una situació dramàtica. Tots ens hi hem referit en múltiples ocasions. Una tragèdia per a tothom, per homes, per dones, per infants, la majoria palestins, també israelians, tots víctimes, víctimes a la fi del terrorisme de Hamas, de la desproporcionada bel·ligerància de la resposta de l'actual govern de Netanyahu.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Mirem dades. Els governs de l'Estat no han invertit prou en habitatge públic. En 10 anys, Alemanya ha invertit 204 euros per habitant; Irlanda, 249 euros; Països Baixos, 155 euros; Anglaterra, 439 euros; Espanya, 35 euros per habitant. En conseqüència, després d'anys de polítiques errònies i governs de tots els colors, Espanya té un percentatge ridícul d'habitatge públic. La mitjana de la Unió Europea, un 8 %; Països Baixos, 29 %; Dinamarca 20 %; França, 17 %. Espanya, 3,3 %. A més a més, aquest problema s'ha agreujat en els darrers anys, ja que creix molt més ràpidament el nombre d'habitatges que es necessiten per incorporació de noves famílies, que no pas el nombre d'habitatges que es construeixen. Fins ara, cada any s'han necessitat 272 000 nous habitatges. Segons el Banc d'Espanya, l'any vinent en faran falta al voltant de 600 000. Només se'n construeixen una sisena part: 90 000 a l'any. Per altra banda, la sobreregulació del mercat de lloguer i la manca de garanties per als propietaris per poder cobrar en cas d'impagaments, ha fet també disminuir el nombre de contractes de lloguer. Per tant, per la suma de tot plegat, existeix un problema gravíssim d'oferta davant la demanda actual d'habitatge. Un problema de conseqüències dramàtiques perquè, com en tot problema d'oferta i demanda, quan la demanda és molt més gran que l'oferta, això implica un augment important de preus i una major dificultat d'accés al producte. Per exemple, el preu de venda d'habitatges creix constantment: el març del 2017, 1515 euros per metre quadrat era el que es pagava de mitja a Espanya per l'adquisició d'un nou habitatge; el desembre del 2024 pel mateix concepte, 2271 euros per metre quadrat, un increment del 50 % només en vuit anys; un 12,3 % més en el darrer. Als anys 80, per adquirir un habitatge, s'hi havia de dedicar l'equivalent a tres anys de sou. Actualment necessites el sou brut de vuit anys. Per tant, tot això també afecta la qualitat de l'habitatge. Els municipis de determinades províncies, com ara Barcelona, Madrid, Balears, Màlaga o Las Palmas, tot i dedicar-hi un 40 % del sou. Amb aquests diners, una família només pot trobar habitatges d'entre 30 i 50 metres quadrats. I tot això, evidentment, també impacta directament en els joves. Fa quinze anys la taxa d'emancipació juvenil a Espanya era del 26 %. Avui són menys del 15 %. Els joves menors de 34 anys que viuen fora de la seva llar familiar, la pitjor dada de tota la sèrie històrica des de que es pren nota d'aquest registre. Algú podria dir que això deu passar en tots els països. Doncs mirem-ho. A quina edat deixen els joves el domicili familiar d'altres països? Doncs a Finlàndia amb 21 anys; a Dinamarca amb 22; a França amb 24; a Alemanya amb 24; a Espanya amb 30 anys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Bé, moltes gràcies presidenta. Moltes gràcies diputats del Parlament per ser avui aquí portant la veu del nostre país i en aquest cas fent-ho a través del seu parlament. Aquesta no és una Proposició de llei més i prou. No ho és. Aquesta proposició, malgrat arrancar en base al rescat bancari, es fonamenta en la situació extrema en què es troba l'habitatge i el fet que aquesta és una de les grans preocupacions dels nostres ciutadans. Una situació extrema que ho és, no pas perquè ho pensem uns quants i prou, sinó que ho és perquè ho pensen la gran majoria dels ciutadans. Fa 10 anys, només un 5,2 % dels ciutadans consideraven l'habitatge com el seu principal problema. Actualment, aquesta xifra s'ha multiplicat per set i ha pujat en el darrer barem fins el 34,1 %. Però a més a més, un anàlisi acurat de la situació actual de l'habitatge acredita que estem davant d'un problema de dimensions enormes, fruit de la desídia i l'abandonament durant dècades dels diferents governs de l'Estat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Des de Junts hem demanat que, a més dels antecedents de violència contra la dona d'un potencial agressor, es tinguin en compte en els protocols de valoració del risc, ja sigui en entorns policials o judicials, si hi ha hagut maltractament sobre els animals de família, perquè un home que ha fet mal a un animal de família té més predisposició a poder fer mal a la dona o als seus fills. Una dada que sempre ens fa especial mal és saber que hi ha hagut dones assassinades malgrat haver fet denúncia prèvia. Dones que el sistema no ha sabut protegir. Hi ha mesures també per analitzar i reforçar la protecció en aquest sentit, l'estadística ens diu que els dispositius electrònics de control de les ordres d'allunyament són eines de protecció fonamentals. La mesura 200 serveix per elaborar un pla de seguiment de l'efectivitat de les ordres de protecció que ha d'analitzar, entre d'altres coses, com optimitzar els dispositius de control telemàtic. Les dades reflecteixen que les agressions sexuals entre menors, també en casos de violència grupal, han anat a l'alça. I aquí vull fer una denúncia al projecte de protecció dels menors en l'àmbit digital, responia a una emergència, ¿encara està en fase d'avantprojecte i, per tant, trigarà mesos a ser una realitat¿ amb moltes mesures que inclouen que nosaltres vàrem proposar fa tres anys i a les quals no es va donar suport. El pacte apunta algunes de les mesures que s'hauran d'incorporar en aquesta futura llei. També es tenen en compte al pacte la prevenció o la sensibilització. Un de cada cinc joves no considera que la violència de gènere sigui un problema, malgrat que han estat formats en règim de coeducació. Aquesta serà feina a fer des de les comunitats autònomes en l'àmbit de les seves competències en educació. Revertir el mal que alguns continguts de les xarxes socials han fet entre el jovent.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Voldria centrar-me en algunes mesures especialment rellevants. Mesures que poden, literalment, salvar vides amb les que es vol evitar, per exemple, que torni a fallar la coordinació entre els jutjats de família i els del penal. Cap maltractador, cap hauria de poder tenir la custòdia o el dret de visites del seu fill. El gener va començar el judici contra l'home que el 3 d'abril del 22 a Sueca, a València, va matar el seu fill d'11 anys per infringir el pitjor dels dolors a la seva exparella. El progenitor assassí va poder tenir accés al règim de visites del seu fill, malgrat haver tingut ja episodis violents i haver estat condemnat per maltractament a la mare. També s'ha treballat molt en tot el que té a veure amb la prevenció de la violència, amb la millora dels protocols de valoració de risc, complementant els que s'estableixen en els registres de VioGén 2. Perquè massa sovint, massa sovint les dones no són prou conscients del risc que corren. Recentment, justament en una visita VioGén, vàrem saber que el millor predictor d'un feminicidi és un atac al coll. I si a més hi ha hagut amenaces de suïcidi o la intervenció de les drogues o l'alcohol: alerta màxima. Ho dic perquè em sento en l'obligació d'aprofitar aquest altaveu per si puc arribar directament o indirecta a alguna dona en perill. A 31 de gener, dels 100 000 casos que segueixen a VioGén, dotze són de molt alt risc. I el repte que tenim totes i tots és no perdre ni una d'aquestes dones ni una de totes les dones que estan en risc.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión, en el seno de la Comisión de seguimiento y evaluación de los acuerdos del Pacto de Estado en...
«Gràcies, president. Ara sí, el país que volem és una Catalunya Estat amb competències plenes. Un país que respon a les necessitats dels seus ciutadans, amb tots els seus recursos i no patint un dèficit fiscal que primer et buida la caixa i després t'omple el moneder. Un país independent no hauria de reclamar la condonació d'un deute que en realitat és un espoli fiscal. Som un país que no abaixa el cap donant les gràcies pel café para todos de sempre que acabem pagant els ciutadans, com sempre. El país que volem és un país que defensa, protegeix i acompanya les dones davant les violències masclistes des dels tres poders, que decideix el seu Codi Penal i l'aplica des de la seva pròpia justícia, que fa sentir la seva veu entre les nacions del món com a estat lliure i compromès amb els convenis internacionals de drets humans com el Conveni d'Istanbul. Aquest és el país que volem i que un dia tindrem. Però som aquí, a l'Estat espanyol, i avui, més que un pacte d'Estat, fem un pacte amb l'Estat per poder millorar la protecció de les dones catalanes. Ens hem implicat a fons ¿catalanes i no catalanes, lògicament, però parlo de les dones de Catalunya¿, perquè l'objectiu és universal: combatre la xacra de la violència masclista des de tots els àmbits d'actuació i en tots els terrenys de joc, des del respecte competencial, com s'estableix en el preàmbul, com a condició sine qua non de tots els partits independentistes. Com saben, Catalunya té competències en igualtat i ha estat a l'avantguarda de la lluita contra la violència masclista. Aquest pacte recull més de 460 mesures. I ho dèiem l'altre dia si aquestes mesures serveixen per salvar la vida d'una sola dona o d'algun dels seus fills, tantes vegades víctimes de la pitjor de les violències vicàries, haurà valgut la pena l'esforç. És un pacte que amplia els recursos que reben les comunitats autònomes per poder protegir les nostres dones, joves i infants. Però el pacte no són recursos suficients. Per suposat, però el pacte recull una millora que vol dir una aportació de 160 milions d'euros per a les comunitats autònomes durant els propers cinc anys i 40 milions per a les entitats locals. Pactar vol dir fer renúncies per a que el consens pugui sortir guanyant en favor de totes. Però malgrat no estar d'acord al cent per cent en tot el que diu el pacte, el fem nostre perquè ens hi juguem molt. Les moltíssimes persones que han comparegut ens han aportat dades, experiència i sentit comú, imprescindibles per reajustar les mesures, buscant l'eficiència en la prevenció, el càstig i la reparació de la violència masclista.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana,...
«En el preàmbul també hi consta una consideració del Tribunal Constitucional que argumenta que la competència autonòmica exclusiva sobre urbanisme ha d'integrar-se sistemàticament amb aquelles altres estatals que, si bé de cap manera podrien legitimar una regulació general respecte al règim jurídic del sòl, etc. Aquest paràgraf, per a nosaltres, condensa allò que Junts per Catalunya combatem: la idea que Catalunya, en realitat, no pot tenir cap competència exclusiva de veritat, perquè pel damunt, amb una posició de superioritat, hi ha un Estat que al final sempre podrà acabar decidint tot allò que li vingui de gust en base a aquells articles que ja ha dit el 149.1.13a de la Constitució. Mirin, amb l'Estatut del 2006, l'Estatut d'autonomia del 2006, es va proposar el blindatge de les competències catalanes. S'havia constatat durant anys, i en tots els àmbits, el relativisme competencial consistent en el fet que en tot allò que li corresponia exclusivament a Catalunya també hi podia intervenir a l'Estat. La sentència del Constitucional del 2010, saben bé, s'ho va carregar. El Constitucional va venir a dir: 'Senyors catalans, allà on el seu Estatut diu competència exclusiva, han de llegir amb el permís de l'Estat espanyol'. I ens varen donar una lliçó que portem gravada a foc: una competència autonòmica exclusiva només ho podrà ser si no hi ha cap norma estatal que la condicioni ni mínimament. I això darrer és el que explica el que Junts farem avui: evitar legitimar i votar cap norma de l'Estat que tingui cap tipus d'afectació a matèries qualificades d'exclusives de Catalunya que les vinguin a condicionar sota cap justificació, tampoc la de la seguretat jurídica.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Entrant en el text presentat, que és idèntic al 2022, volíem fer una precisió, i és que no s'han esmentat algunes de les contradiccions o incoherències que vam assenyalar en aquell moment. La més sagnant, la més sagnant, que, de fet, és una mostra de cinisme polític, és la frase de l'exposició de motius que diu: 'En los últimos años, España ha desarrollado un conjunto de actividades tendentes a reforzar los lazos históricos con el pueblo saharaui, como las medidas para promocionar el castellano, una de sus señas de identidad'. Creiem, sincerament, que és una afirmació hipòcrita, perquè caldria començar a dir les coses pel seu nom. El conjunt d'activitats que ha desenvolupat Espanya en relació amb el Sàhara Occidental els darrers anys ha estat senzillament deixar-los abandonats. Diguem les coses pel seu nom. O no és això, no és deixar-los abandonats el gir que ha fet el Govern espanyol, del qual vostès formen part, en les seves relacions amb el Marroc, incloent en aquest gir el suport del president Sánchez al Pla autonomista del Marroc, que vulnera les resolucions de les Nacions Unides?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el fracaso de la política del Gobierno en materia de vivienda.
«Gràcies. Bé, doncs molt bon dia, molt bon dia a tothom. Gràcies, presidenta. Diuen a la seva moció, parlen sobre el fracàs de la política del govern en habitatge, i diuen que és evident i manifest. Cert. Des que el president Sánchez va arribar a la Moncloa, diuen, l'habitatge ha passat de ser el setzè problema més important per a la ciutadania al primer. No els hi puc treure la raó, la tenen. I, sí, el govern PSOE-SUMAR, doncs, ha pres algunes males decisions, però vostès no en són aliens tampoc, a l'actual situació. Avui, el pressupost de l'Estat destinat a l'habitatge és vergonyosament molt per sota del que les necessitats reals de la ciutadania demanden. Tots els experts consultats hi han anat coincidint, però aquest infrafinançament és conseqüència directa també, i no ho podem obviar, de les retallades del PP en el seu moment, de 10000 milions d'euros del Pla Estatal d'Habitatge de 2009-2012, ho van passar vostès a 1200 milions al Pla 2013-2017. I és cert, ara el PSOE i SUMAR l'han mantingut aquí. Parlen d'apujar percentatges del 10 %. Sí, estan a 1400 milions, però estan molt lluny dels 10000 milions d'euros que fa anys s'estava destinant a aquestes polítiques. Per no parlar també, senyoria, de la desaparició dels programes de construcció i finançament del Pla Estatal de l'Habitatge. Aquesta també és una fita de vostès, que van aconseguir, en fi.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo justifica el Gobierno el aumento de impuestos que sufren los ciudadanos, en el contexto económico actual?
«Senyora vicepresidenta, vostè pot dir el que vulgui, però la realitat és que la pressió fiscal amb les seves dades en els darrers anys ha pujat un 20 % en global. Vostès han recaptat un 39 % més en IRPF i un 43 % més en impost de societats. Fixi's bé, a Espanya, de mitjana una empresa paga per un treballador 39420 euros. D'aquests, vostè se'n queda una gran part en impostos i el treballador només cobra 23155 euros. Amb això el treballador ha de viure tot l'any, però d'aquests 23155, vostè seguirà quedant-se'n una bona part. Si omple el dipòsit del cotxe, vostè es quedarà 45 euros de cada 100 en impostos; quan pagarà l'electricitat i el gas, 21 euros de cada cent; quan vagi a la perruqueria, 21 euros de cada 100; si fa esport, si va al dentista, si va al mecànic, si va al veterinari, 21 euros de cada 100. Fins i tot, si se li mor un familiar, vostè també es quedarà 21 euros de cada 100 que costi l'enterrament.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno para garantizar el derecho a...
«Segona proposta que fan. O una altra de les propostes. Prohibir la compra d'habitatge per finalitats diferents del domicili de l'adquirent o dels seus familiars directes. Perfecte. I totes aquestes entitats, organitzacions socials del tercer sector que s'estan barallant cada dia per poder facilitar habitatge assequible als ciutadans del nostre país de Catalunya, per exemple. Aquests, com que no és per ells, doncs res, que no adquireixin res. Perfecte, estaran contents amb aquesta proposta. I acabo. Els arrendaments siguin indefinits. Però vostès, és cert, són molt més joves que jo. Però bé, han de saber que això ja ho va fer el règim franquista i que set anys després d'aprovar-se la Constitució, amb un decret que és el famós i conegut decret Boyer, es va haver de desfer aquell desastre. Deia la mateixa exposició de motius del decret que el lloguer indefinit va crear dues dècades senceres de reducció fins a l'eliminació de l'oferta en el lloguer. I deia també que es va eliminar el lloguer indefinit perquè tota una generació de joves es van trobar amb unes enormes dificultats per accedir a l'habitatge. És això el que vostès pretenen? Perquè els joves també se n'haurien d'assabentar de la seva proposta.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno para garantizar el derecho a...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Avui, senyora Belarra, hem estat parlant molta estona, al matí també, tots els membres de la Comissió d'Habitatge. Avui i aquesta tarda, doncs seguim amb més. No, segurament molts estaríem d'acord que ni les ocupacions són un problema per l'habitatge ni els rendistes tampoc. Són molts i variats i complexos els problemes que tenim actualment en habitatge i darrerament és cert que en aquest hemicicle les comissions en parlem molt. Tots sabem la gravetat d'aquest problema, però també és cert que, lluny de millorar aquests darrers anys, cinc o deu anys, de fet cada cop està empitjorant molt més, segurament degut a aquestes propostes darreres que són més ideològiques a vegades que no pas útils. Perquè jo crec que si preguntéssim als ciutadans si els darrers deu anys hem millorat en polítiques d'habitatge i d'accés al lloguer, coincidiríem que no. I en polítiques d'habitatge relatives a la venda també coincidiríem que no. Per tant, crec que aquest tema és diàfan i que el problema el tenim i el tenim a sobre. I el que és pitjor, és que amb alguns d'aquests invents estrambòtics que s'han fet darrerament, això ara ja no només afecta els col·lectius més vulnerables, que ja era gravíssim. Era gravíssim que la gent més vulnerable no pogués tenir la protecció que es mereix. És que ara, a sobre, s'ha aconseguit universalitzar els problemes d'accés a l'habitatge. Ara ja els tenen tothom, d'arreu, de qualsevol classe, excepte els rics, és clar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el balance de las actuaciones del Gobierno que han...
«Molt bona tarda. No serem nosaltres els que neguem la instrumentalització de les institucions i el menyspreu a aquesta cambra del govern i del PSOE. Però si us plau, senyors del PP, no ens prenguin per idiotes, perquè vostès, senyories del PP, són igualment responsables de la instrumentalització partidista de totes, absolutament totes les institucions democràtiques de l'Estat. Vostès, indistingibles de la cúpula judicial espanyola, porten segles de judicialització de la política i de politització de la justícia. Vostès són els palmeros de la dictadura de les togues. I no només això, són els campions de la colonització de totes les institucions, de l'Estat, de la Fiscalia, del Tribunal de Comptes, de l'Exèrcit, del Consell General del Poder Judicial, de l'Advocacia, de l'Estat, dels cossos funcionarials. No acabaríem mai. Miri, senyor Belda, quan vostè pretén que votem, instar al Gobierno a cessar en sus ataques a jueces y magistrados por la amnistía y no atribuir a los integrantes del poder judicial sesgo políticos. Vostè s'està oblidant que és el Partit Popular el que volia controlar el poder judicial por la puerta de atrás. Està oblidant també que són vostès els que han tutelat i protegit i cobrat després en forma d'impunitat a personatges com Lamela, Llarena, García-Castellón, Hurtado, Aguirre o Peinado. I el mateix passa amb el fiscal general de l'Estat. Parlen d'instrumentalització del PSOE i tenen raó. No ho negarem pas nosaltres. Nosaltres en som víctimes d'aquesta instrumentalització. I si no, que li preguntin al senyor Alay amb els sis anys d'una investigació prospectiva i delirant sustentada per la fiscalia en el cas Volhov. O el señor Boye, l'advocat del president Puigdemont, víctima del lawfare del fiscal de Lucas, que va arribar a un acord per perdonar el crim d'un assassí confés a canvi de incriminar-lo. Però vostès, senyories del PP, fan exactament el mateix. No són vostès els que es reuneixen públicament amb la Asociación de Fiscales per tractar de l'actualitat política? No són vostès els que han posat de fiscal general de l'Estat noms Jesús Cardenal, Consuelo Madrigal o Manuel Maza, tots ells destacats encobridors de la seva corrupció?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el cierre programado de la generación nuclear en España.
«Gràcies, president. Suerte, Iñaki. Avui, el PP presenta una proposició no de llei, per tant, no vinculant, és important recordar-ho, amb un primer punt que demana estendre la vida útil de les centrals nuclears. Aquest és un tema que genera molta, molta polèmica i a Catalunya molta preocupació, perquè els catalans depenem molt més de la nuclear que els ciutadans de la resta de l'Estat. L'any 2024, les centrals nuclears van generar 52 000 gigawatts/hora d'electricitat, representant només el 20 % de la producció elèctrica neta de l'Estat. I diem només, perquè a Catalunya els tres grups nuclears, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, aporten més del 50 % del total de la generació d'electricitat. És a dir, un de cada dos catalans consumeix electricitat d'origen nuclear. En els últims anys, aquest percentatge s'ha anat mantenint, perquè la incorporació de les renovables no ha cobert l'augment de la demanda. Aquesta és la crua realitat, una realitat que no ens agrada. Però algú ens pot garantir que en tan pocs anys vista, a tants pocs anys vista, puguem tenir garanties, valgui la redundància, al 100 % per prescindir de la nuclear? Aquestes garanties ens les ha de donar el Govern del PSOE, que en altres ocasions nosaltres hem pogut comprovar que no era de fiar, que no havia complert amb les seves projeccions. I consti que nosaltres no estem a favor de perpetuar la nuclear, de cap de les maneres.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2024, de 23 de diciembre, para el establecimiento de un gravamen temporal energético...
«Amb nosaltres, el xantatge i la pressió no té efectes. Amb nosaltres el que funciona és la negociació i, sobretot, el compliment dels acords. La pujada de les pensions i els descomptes al transport estan garantits. Facin un reial decret només amb aquests dos punts, amb aquestes dues mesures i nosaltres els votarem a favor, perquè no tenen majoria i han de deixar d'actuar com si en tinguessin. Aquestes 140 pàgines que avui alguns votaran a favor inclouen 80 mesures que ni s'han votat ni s'han debatut, i que, a més a més, formen part del seu programa electoral espanyol, senyors del PSOE, no formen part del nostre programa electoral per Catalunya. Insistim, no tenen majoria i és indecent barrejar mesures que ajuden a la gent amb altres mesures que continuen escanyant les persones i que només els convenen a vostès. El PSOE ha de deixar de fer el trilero i la resta han de deixar de votar sí a tot, a canvi de res. Si vostès segueixen empassant-se aquest xantatge, ells seguiran sempre fent aquest xantatge. El que avui tomba Junts és el trilerisme. És la mentida, la seva mentida, la seva ganduleria, les seves manipulacions, la seva prepotència, el seu xantatge, els seus incompliments. Perquè els recordo que avui fa un any que es van tancar uns acords que a avui dia encara no s'han substanciat. I lamentablement, això no és nou. Aquesta és la seva manera de fer. Fa dos anys van aprovar un altre reial decret òmnibus amb mesures socials, segons vostès, però a dins del mateix reial decret, vostès van colar, i la resta els va votar a favor, una compensació de 3000 milions d'euros per a les grans elèctriques espanyoles i 1200 milions d'euros de regal a Florentino Pérez. El xantatge no els va funcionar aleshores amb Junts i no els funcionarà ara. Saben, a més a més, que a nosaltres no ens tremolen les cames. Estem fins als nassos que enganyin a la gent. I ens preguntem fins quan alguns partits catalans seguiran menjant-se aquests gripaus i aquest xantatge.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«A Catalunya, les mútues sanitàries donen cobertura a milions de catalans que fan un enorme esforç mensual per pagar-se aquesta cobertura sanitària, un sector que genera una activitat econòmica superior als 2500 milions d'euros i que ocupa més de 25 000 treballadors. Gràcies a Junts per Catalunya s'ha eliminat l'impost que es volia imposar als 2 700 000 catalans que fan aquest esforç i que se'ls volia castigar amb 250 milions d'euros anuals. A Catalunya, 21 000 clubs esportius i 69 federacions organitzen activitats esportives per als 520 000 ciutadans amb llicència esportiva federativa i per a uns altres centenars de milers més que practiquen esport amateur sense llicència. Gràcies a Junts per Catalunya es bonificarà la seguretat social dels entrenadors dels clubs esportius, ajudant la seva viabilitat econòmica i facilitant l'accés a la pràctica esportiva als menors de divuit anys. A Catalunya, més de 300 000 persones tenen reconeguda una discapacitat. En el nostre país, 199 centres especials de treball donen feina a més de 23 000 persones amb discapacitat. Gràcies a Junts, hem fet possible que les persones amb una prestació per incapacitat permanent no perdin aquesta prestació si es posen a treballar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«I, dit això, i més enllà de la llei d'eficiència en el servei de la justícia, el que cal encarar és la legitimitat de la justícia. El que és prioritari és que la justícia deixi de ser hostatge d'una cúpula judicial que es nega a assumir el rol que, d'acord amb l'ordenament jurídic, li pertoca i, en canvi, intervé en la vida política, actuant amb parcialitat, amb arbitrarietat, amb dobles estàndards i, en definitiva, vulnerant els drets de tots nosaltres. Ho sabem molt bé els independentistes catalans que hem estat objecte de campanyes d'odi i d'estigmatització iniciades i guiades per aquesta cúpula judicial, unes campanyes d'odi que, per a vergonya de molts, han tingut un ressò irresponsable i malintencionat en la progressia espanyola, com vam veure, per exemple, la setmana passada en la intervenció de la portaveu de SUMAR a la subcomissió de discursos d'odi davant d'una persona víctima dels discursos d'odi com és Gonzalo Boye; o com vam veure fa dos anys, quan un portaveu d'un grup d'aquesta cambra, que ara es dedica a fer discursos sobre bulos, va utilitzar la porqueria fabricada pel jutge Aguirre per acusar-nos a nosaltres de connivència amb el Kremlin: ens va dir que érem els amics de Putin dues setmanes després de que Rússia envaís Ucraïna en el context emocional del moment, una posició que va aprofitar des d'aquesta mateixa tribuna el president del Govern per dir que coquetejàvem amb Putin.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Hem introduït també que es declari l'interès general d'un parell de recs del Pirineu i del Prepirineu que estaven pendents de les compensacions de la construcció del pantà de Rialb fot vint-i-cinc anys enrere, petits recs d'una zona amb despoblació. I tot això són els motius principals que ens han portat a donar suport a aquesta llei. I, en aquest sentit, nosaltres mantindrem el posicionament de les votacions que hem fet, tant respecte d'algunes esmenes concretes com respecte del conjunt de la llei. Moltes gràcies. ... o con transacciones que la ley incorpore elementos que para nosotros eran importantes. Primero, nos hemos asegurado el respeto a la competencia de Cataluña -a la ley catalana, para entendernos-, que tiene normativa propia, que haya un principio de subsidiariedad -a las enmiendas del PNV, por ejemplo, también se han referido y les daremos apoyo-, porque son políticas que hay que gestionar desde la proximidad, porque hay elementos de políticas sociales, de la producción agraria, de proximidad, etcétera. Hemos garantizado esto. Hemos intentado un equilibrio en algunas votaciones entre una burocratización excesiva y la necesidad de que haya lógicamente normas que impulsen y potencien la reducción de este desperdicio. En todas las leyes deberíamos meternos en la cabeza la necesidad de reducir la burocracia y la excesiva normativización. Un punto prioritario para nosotros es proteger a los pequeños agricultores de un exceso de burocracia que este proyecto generaba para ellos. Pero no solo esto, sino que criminalizaba muchas veces al pequeño agricultor o al productor en cuanto a decisiones que no les corresponden y que no controlan. Hay cosechas que el agricultor produce, porque es su trabajo, pero es la comercialización la que no le compra, la que no le acepta ese producto, a veces por motivos estéticos. Son decisiones que no controlan los pequeños agricultores, las microempresas o las pequeñas empresas agrarias. Esa burocracia, como digo, ese control, esa responsabilidad, hay que tenerlos en cuenta. Hemos conseguido la prohibición de comercialización de productos de aprovechamiento, pero que se excepcionen las entidades del tercer sector social sin ánimo de lucro, muy importante también.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Gràcies, senyora presidenta. Senyors diputats, senyores diputades... Saludar també les organitzacions que ens acompanyen des de la tribuna, organitzacions agràries, organitzacions de l'àmbit social, que totes elles han fet aportacions importants a tots nosaltres per tal de millorar aquest text. I, per tant, començo el nostre posicionament. D'aquí a uns anys faltaran aliments al món, això ho sap tothom; determinats especialistes diuen que això passarà abans i d'altres diuen que això passarà després. Per això, nosaltres venim aquí sempre a defensar la necessitat de cuidar el sector productor de proximitat de casa nostra -els pescadors, els pagesos, els ramaders. Per cert, senyora portaveu socialista, l'únic que m'esperava escoltar avui aquí és felicitar el ministre pels acords amb la Unió Europea pel tema de la pesca, és l'últim que esperava escoltar jo avui, uns acords que són un desastre. En tot cas, la gran importància de disposar d'aliments per a l'alimentació de la gent, de les persones, i hi ha molt malbaratament. S'han donat xifres; jo no diré les meves, perquè són pràcticament repetitives. Es llencen molts aliments, i això ni és ètic ni és sostenible ni és eficient. S'ha de lluitar contra el malbaratament alimentari, i lluitant contra el malbaratament també lluitem contra la desigualtat i lluitem contra el canvi climàtic. Per tant, cal educar, divulgar, promoure, crear condicions perquè tots els actors, també els usuaris, també les famílies, hi contribueixen.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la democratización del sistema de representatividad y...
«Presidenta. Senyora diputada, senyores i senyors diputats. Aprofitaré lògicament el torn per fer el posicionament, la defensa de les meves esmenes i el posicionament respecte a la moció. Bé, en primer lloc, dir que sempre és una bona oportunitat poder parlar del transport per carretera. I vull aprofitar això per fer una defensa i una declaració formal i clara i contundent de la importància d'aquest sector. Tot sovint pugem aquí a parlar del ferrocarril, perquè el ferrocarril té moltes deficiències, té molts anys d'endarreriment en les inversions en infraestructures, perquè l'Estat espanyol és l'últim d'Europa en transport de mercaderies per ferrocarril. Però això, automàticament el que vol dir és que el 95 % de les mercaderies es transporten per camió i, per tant, jo crec que tothom ha de prendre consciència de la gran importància estratègica d'aquest sector per tot, per a tota l'economia i per al proveïment de productes de primeríssima necessitat. I ho dic perquè sovint es criminalitza i es maltracta el sector del transport per carretera se'l criminalitza com un sector contaminant, se'l criminalitza com un sector que causa problemes a les carreteres. Doncs escolti, això, a més a més, no és veritat. Ni que fos veritat, seguiríem necessitant del 95 % del transport de mercaderies. Però, a més a més, no és veritat perquè els vehicles avui amb les normes Euro 6 europees i noves normes que van sortint són vehicles pràcticament no contaminants, perquè hi ha cada vegada més, però amb moltes dificultats tecnològiques i de cost, l'aparició de vehicles alternatius, especialment petits i mitjans, però cada vegada més també alguna opció de vehicles grans, que també són vehicles que utilitzen altres energies més netes, evidentment amb costos elevadíssims, que el cost del servei no suporta i que, per tant, les polítiques públiques en aquesta transició energètica són imprescindibles perquè això es produeixi. Però inclús i així, les normes Euro 6 i les normes Euro 7 fan que els vehicles moderns no siguin pràcticament contaminants. I, per tant, defensa clara d'un sector estratègic amb majúscules per tota l'activitat de la nostra societat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Coneixíem fa pocs dies les activitats paral·leles del cap de la UDEF a Madrid, amb 20 milions d'euros guardadets al darrere un envà, que formava part d'una sofisticada xarxa dedicada al blanqueig de capitals provinent del narcotràfic. També el cas del capità de la Guàrdia Civil, cap del port de València, que donava la informació puntual als narcotraficants per fer una entrada segura al port. Feia anys que companys sospitaven i havien denunciat pel seu inexplicablement alt tren de vida. També s'ha fet públic recentment que un grup de 26 integrants d'una xarxa de narcotràfic a Girona han estat condemnats a penes mínimes per les dilacions indegudes en el procediment pendent penal, pendent des de l'any 2014. Però no hem de tirar gaire enrere l'hemeroteca per trobar notícies com: 'Així va caure el cap de la Guàrdia Civil, que va cobrar 120 000 euros per fer la vista gorda per cada descàrrega d'haixix' o 'Detingut el cap de la Guàrdia Civil d'Ocaña, Toledo, en una operació antidroga' o 'Tres anys de presó pel Guàrdia Civil 'Ojos de Loco' per cobrar d'una de les grans bandes de tràfic de haixix', entre molts altres que aniríem trobant i que són ben coneguts per tots nosaltres.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Això posa en perill el funcionament normal de les institucions democràtiques. Quan la policia està involucrada en activitats corruptes es genera un cicle viciós que pot donar lloc o dona lloc a més violència, augment del crim organitzat, violacions dels drets humans, la qual cosa, òbviament, erosiona les bases de l'Estat de dret. La veritat, senyor ministre, és que haurà de reconèixer que dia sí dia també es destapen noves revelacions d'abús i corrupteles que ens tenen a tots estupefactes i escandalitzats. Val a dir que aquests darrers anys estan essent uns anys negres per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. S'estan escrivint pàgines i pàgines de crònica negra amb els seus abusos i corrupcions. Vostè ja sabrà que l'Estat espanyol s'ha convertit en porta d'entrada, magatzem i central de distribució principal del tràfic de substàncies estupefaents a Europa. El negoci del narcotràfic està assolint una dimensió mai vista que s'estén de forma imparable, negoci que mou cada any milers de milions d'euros. I estem veient que no és que es miri cap a un altre costat, no. És que caps i responsables i agents, membres dels cossos policials n'estan essent protagonistes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Quan es va llançar l'alerta, la situació ja estava absolutament desbocada. El govern de la Generalitat Valenciana, amb el president Mazón al capdavant, va fer una pèssima gestió de la fase de prevenció i també de la mateixa gestió de l'emergència, però per altra banda, per part del PSOE i que estan abandonant a marxes forçades aquests darrers anys el model federalista que defensava històricament, doncs aquest actual govern també està aplicant, en molts casos també aquí, una política i una gestió centralitzadora, i que resulta ineficaç i contraproduent, perquè ara sí faig, ara no faig, ara li toca a aquest i ara li toca a l'altre, no? I s'ha fet evident en la gestió de situacions com el pas de la DANA, que posen al límit a tothom i a totes les institucions, doncs que amb aquesta actitud recentralitzadora ni fan ni deixen fer el que caldria, a vegades. En tot cas, em remeto respecte a aquest tema, les paraules de la nostra portaveu, la senyora Míriam Nogueras, quan, en la darrera vegada que vam abordar aquest tema aquí, ja va posar de manifest que aquell responsable públic que no és capaç d'aguantar la mirada als seus conciutadans, ha de plegar, ha de marxar i ha de dimitir. I en tot cas, si no és així, els tribunals i també la ciutadania serà qui depurarà les responsabilitats.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué fecha han acordado para liquidar el sector pesquero del Mediterráneo occidental?
«Senyor ministre, amb aquest acord de la Unió Europea no enganyen a ningú, ni a nosaltres ni al sector de la pesca de Catalunya. El sector està en mínims històrics. Vostè no ho deu saber això. Mínim històric en número de barques i baixa cada any, el número de barques a Catalunya i els joves no s'incorporen per manca d'expectatives. No ho sap vostè, això? I ara es despatxen amb un acord a la Unió Europea, que és la mort del sector. La immensa majoria de barques no poden sobreviure amb les condicions imposades. El sector de la pesca d'arrossegament de Catalunya ha reduït ja un 40 % els dies de pesca fins als 133 dies de mitjana i estan al límit de la subsistència. La pesca catalana porta anys fent vedes biològiques, espais de recuperació de juvenils, reserves i, això sí, quan fan vedes se'ls paga quan se'ls paga. I s'ha recuperat positivament la pesca. Hi ha estudis del CSIC que ho demostren. Malgrat això, ara es retallarà encara més. Perquè per mantenir aquests mateixos dies de pesca se'ls imposen 12 condicions, algunes de les quals, senyor ministre, ni es poden complir. Amb aquesta mida de malla no es podran pescar ni xipiró, ni calamarcet, ni altres espècies legals de mida autoritzada.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno para garantizar...
«Un Govern que prefereix boicotejar la seva pròpia llei, deixant-la en un calaix per a evitar que es prolongui la producció de plantes de cogeneració per a garantir el seu funcionament, una plantes -tot sigui dit de passada- que són clau per a molts sectors, com, per exemple, per al sector ramader a Catalunya. Un Govern que permet l'acord amb Mercosur que condemna la pagesia. Un Govern que no veta l'acord sobre la pesca al Mediterrani que condemna als pescadors. Un Govern que és el principal adversari de qualsevol sector econòmic i social que vulgui prosperar. Un Govern que acaba anant en contra de tothom i, com deia, de si mateix. Dit això, si volem prosperar, si volem benestar, si volem bons serveis públics, si volem protecció social, si volem bona formació, bones infraestructures, si volem complir els objectius de descarbonització, si volem tot això, que ho volem, només hi ha un camí: garantir la prosperitat del país, perquè és un disbarat aconseguir tot això que volem a costa de deute públic, com s'ha fet en els darrer anys, a costa de menjar-nos els recursos econòmics de les pròximes generacions en el present. Això no és sostenible en el temps.»