Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 15 de 45
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«Però en tot cas els hi he de dir que segurament la culpa no és de vostès que no tinguin les dades correctes. Tenim molt clar que el culpable d'això és el Govern espanyol i Junts fa molt de temps, i ho sabem perquè ho he dit en multitud d'ocasions i des d'aquest faristol, en som molt crítics perquè el govern de PSOE de SUMAR amaga sistemàticament aquesta informació. No hi ha manera de trobar-la. Fa dos anys que estem reclamant dades completes i actualitzades sobre les ordres judicials d'expulsió. El nombre real d'execucions i la causa de les dilacions o de les no execucions. I la resposta ha estat sempre: el silenci. La manca persistent de transparència del Gobierno cap a tots nosaltres i, sobretot, cap a la ciutadania. És totalment incomprensible. Qualsevol de nosaltres podríem assenyalar causes de la manca d'execució, el col·lapse judicial, poca coordinació administrativa, dificultats consulars. Però és que aquesta cambra continuaria legislant a mitges o malament, si no disposem del quadre complet. És impossible prendre decisions estratègiques quan l'Estat reté les dades amb la mateixa força que reté les competències. Per això, aquesta PNL utilitza algunes formulacions pròpies d'un debat més emocional que no pas d'un debat rigorós. A Catalunya sabem de la necessitat de gestionar convivència i pressió demogràfica i precisament per això sabem que la seguretat es defensa amb proporcionalitat i cal informació i transparència, no amb generalitzacions que acaben alimentant algunes formulacions simplistes.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la garantía efectiva del derecho a la educación sexual integral en cumplimiento...
«I permetin-me fer una petita reflexió final. Mentre discutim declaracions i plans, la realitat és tossuda. Aquest any, en el que portem d'any, han assassinat una dona cada cinc dies a l'Estat, una cada cinc dies. I quina ha estat la resposta del Ministeri d'Igualtat, senyories? Enviar una carpeta al poder judicial per dir que les ordres d'allunyament no funcionen. Realment una iniciativa revolucionària per combatre els assassinats. Diguem que sí. El que necessitem són polítiques efectives, recursos i accions contundents que evitin que ens matin pel sol fet de ser dones. I sí, també en l'àmbit educatiu. I aquí els qui ja hem avançat tenim molt a aportar. Defensarem, com deia sempre, l'educació afectivo-sexual com una eina de llibertat, d'igualtat i de prevenció de les violències masclistes. I defensarem també un model educatiu de Catalunya construït amb rigor i amb anys de feina. Cooperar sí, recentralitzar, no. Espero que acceptin la nostra esmena i, per tant, puguem votar favorablement a la seva proposta. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Querría empezar diciendo que no solo han llamado 'viciosa' a la diputada, sino que cuando estaban ya todos sentados allí, decían: '¡Estáis todas locas!'. Bien, en todo caso, este es el feminismo que practica VOX y que el PP practica igual, por lo que han dicho. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la garantía efectiva del derecho a la educación sexual integral en cumplimiento...
«Moltes gràcies, president. Jo voldria començar dient que no només li ha dit 'viciosa' a la diputada, sinó que quan ja estàvem tots asseguts allà han exclamat un: 'estáis todas locas'. Bé, en tot cas, aquest és el feminisme que practica VOX i que el PP practica igual pel que han dit. Fet aquest apunt, d'entrada jo volia començar dient que compartim plenament el fons d'aquesta iniciativa que garantir una educació afectivo-sexual integral és garantir drets, és garantir salut, és garantir la prevenció de violències masclistes és una política pública imprescindible i una eina de llibertat. Dit això, però, cal que parlem amb rigor i sobretot, amb honestedat institucional, perquè senyories de Podem, vostès saben perfectament que mentre alguns territoris aquest debat encara està per començar, el meu país fa anys que s'hi treballa i que no partim de zero. La coeducació i la perspectiva de gènere formen part dels currículums competencials, des de l'educació infantil fins al batxillerat i fins i tot a la formació professional a Catalunya. No són una declaració d'intencions, són una normativa vigent i una pràctica educativa consolidada. A Catalunya, el disseny curricular es desplega dins d'un marc de competències compartides. Hi ha uns reials decrets que fixen unes bases comunes, sí, però també hi ha un espai de plena capacitat de decisió que nosaltres hem exercit amb responsabilitat. Sota aquest paraigua hem construït un model propi que incorpora de manera transversal l'educació afectivo-sexual, la coeducació i la perspectiva de gènere a totes les etapes educatives. Un model que ens ha costat anys de consens pedagògic, institucional i social. Aquest desplegament es concreta en el programa Coeduca que dona suport als centres per treballar la coeducació i la sexualitat de forma explícita, sistemàtica i rigorosa. Parlem d'un programa avalat per marcs internacionals com la UNESCO i l'OMS, i construït amb la implicació de la Generalitat, dels ajuntaments, d'universitats i d'entitats expertes. És una política pública que avui ja funciona al meu país. El curs 2021-2022 tots els centres educatius de Catalunya van incorporar de manera explícita aquests continguts al seu projecte educatiu. Es treballa a l'aula, a les tutories, en l'organització dels centres i també amb les famílies. Hi ha formació específica per al professorat, per a persones referents als centres i acompanyament des dels serveis territorials i la inspecció. Tot plegat amb un únic objectiu: preparar els infants i joves per a una vida afectiva-sexual basada en la igualtat i els drets humans.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«El resultat és un estat dual, un edifici amb façana de cartró pedra, d'estat de dret i una cuina que és on es prenen les decisions. On regna l'excepció, l'oportunitat, l'opacitat. Exemple d'això i de la hipocresia i de la gestualitat per interessos partidistes és la desclassificació a la carta de documents -veurem quins- del 23-F. Com que ahir era 23-F i com que hi ha un senyor expert en blanquejar el falangisme que va fer un llibre sobre el 23-F i ara es veu que se n'ha fet una sèrie d'aquest llibre, algú va pensar: 'Eh! Desclassifiquem alguna cosa del 23-F. Diguem que som molt transparents i sobretot fem un titular amb una frase amb ganxo del tipus 'la memòria no puede seguir bajo llave''. Per favor, per favor. Mirin a hipòcrites, senyors socialistes, no els guanya ningú. Si algú s'ha esforçat per mantenir la memòria bajo llave, són vostès, el partit Socialista. Són vostès els que durant anys han bloquejat la derogació de la Llei de Secrets Franquista de 1968. Són vostès els que han presentat una proposta indigna que reprodueix la llei franquista de 1968, a la que, per cert, Junts per Catalunya ha presentat una esmena a la totalitat. Són vostès els que han impedit desclassificar la informació dels San Fermins del 1978. Els que tenen bajo llave la informació del GAL i la desaparició de Mikel Zabalza. Són vostès els que no desclassifiquen la informació del 17-A, de l'Operació Catalunya del PP, però tampoc l'operació Catalunya del PSOE, la de Pegasus i la del Ministeri de l'Interior de Marlaska.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Totes aquestes lleis i moltes altres van ser aprovades el 2015 i sense l'ajuda de VOX. I insisteixo, que no existia. I fa 8 anys que governa l'esquerra espanyola des d'aquell fatídic 2015. I quantes d'aquelles lleis del PP s'han repartit? Cap, absolutament cap. Ni mordassa, ni llibertat d'expressió, ni Tribunal Constitucional, ni Tribunal de Comptes, ni 384 bis LECrim, com tampoc han volgut canviar les lleis de secrets oficials franquista o la del CNI, tenint les majories, aquests governs d'esquerres no han volgut canviar cap d'aquestes lleis estructurals. Al contrari, els governs progressistes han decidit anar més enllà que ningú en fer de l'excepció la norma. Alguns exemples: l'existència d'un govern sense majoria parlamentària en un sistema parlamentari. Inaudit. L'ús indiscriminat dels reials decrets llei òmnibus, el cas omís del deure constitucional de presentar anualment pressupostos. Tot això, totes aquestes decisions en detriment de la deliberació parlamentària. Continuo: la instrumentalització de la fiscalia per a fins polítics, la reforma constitucional per a fins electoralistes o l'intent que, aviso que no arribarà, enlloc d'espatllar la llei d'amnistia. Una llei que reconeix l'existència d'un conflicte polític, que l'esquerra espanyola ha intentat buidar de contingut amb el fals argument de la reconciliació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Presidenta, senyories, bona tarda. Amb gran desplegament de mitjans i molt d'interès personal, d'alguns, s'anuncia l'arribada de l'extrema dreta com si fos una cosa nova. La realitat és que les amenaces de l'extrema dreta, sembla que alguns ja ho han oblidat, son una realitat consolidada a l'Estat espanyol des de fa anys. Una realitat que va néixer contra el procés català, com ha explicat perfectament el diputat que ha precedit, Jon Iñarritu, i que es va concretar fent de l'excepció la normalitat, com la llei de 2015 que avui la proposta del Partit Nacionalista Basc proposa revertir. I qui ho va fer, això? Qui va fer aquesta conversió de l'excepció en normalitat? No l'extrema dreta, que no existia com a tal l'any 2015, ho va fer el Partit Popular, la suposada dreta democràtica. I saben qui ho ha mantingut i portat a l'extrem? El PSOE, l'esquerra espanyola. Un estat d'excepció que va tenir un moment clau, com dèiem el 2015, amb la reforma de diverses lleis que tenien l'únic objectiu de fer front a la fermesa de Catalunya per exercir el seu dret a l'autodeterminació. Davant d'això, no es van estar de res. Reforma del Codi Penal i de la Llei Mordassa, i aprovació de la Llei Mordassa, per perseguir i fer callar els que no pensen com ells. Per cert, fa cinc anys que Pablo Hasél està empresonat, injustament, empresonat, empresonat en condició de pres polític. I des d'aquí ho tornem a dir llibertat. Pablo Hasél continua. Reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal i de la LOREG per privar de drets els representants electes i per laminar la sobirania dels parlaments davant l'activisme judicial. Més reforma del Tribunal de Comptes i del Tribunal Constitucional, que és la que ens ocupa.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía de los derechos de las personas trabajadoras en procesos de...
«Benvinguts al gran espectacle de DS-Smith i de moltes empreses que deslocalitzen. El que anomenen el rentat verd i el rentat social. He entrat a la seua web i he vist els seus tríptics. Son preciosos. Estan plens de paraules com sostenibilitat, cultura comuna, persones, valors. Però senyories, no hi ha sostenibilitat, han desertitzat un territori. No hi ha compromís social amb tirar els treballadors al carrer com si fos un kleenex. No hi ha respecte quan els condemnes i, a sobre, els negues la sortida d'una compra. Això no és responsabilitat social, és blanqueig corporatiu per amagar l'esclavatge dels beneficis a costa de les persones. Però també hi ha responsabilitats polítiques. Hi ha responsabilitats polítiques perquè aquí també s'ha dit alguna cosa que incomoda. I vull fer una mica de memòria. Esquerra Republicana, i jo mateix, vam portar aquí a aquesta cambra el 26 d'abril del 2016, una proposta exactament igual en forma de proposició no de llei. Va ser aprovada per tota aquesta cambra. Va ser aprovada sense els vots de la dreta catalana i de la dreta espanyola o viceversa. Aquests van votar com sempre en contra. Aquests sí que formen un glop quan han de defensar els interessos del poder, quan són els dels treballadors, això. Vaig portar aquí una proposició no de llei al 2016. Va ser aprovada deu anys després. Deu anys després seguim exactament igual i durant deu anys molta gent ha patit com estem patint avui. Aquesta és una altra realitat que avui diu. I va passar amb el govern del Partit Popular, que va perdre aquí aquesta proposició no de llei i no la va implementar. De fet, a la seva reforma laboral va treure l'autorització administrativa per poder fer-ho. La van treure, els altres no la van recuperar, tot s'ha de dir. I aquí hi ha una petita crítica: haguessin pogut recuperar-la. És impressionant, és molt important recuperar aquesta autoritat administrativa. No és l'únic mecanisme per intentar evitar deslocalitzacions. La llei d'avui és molt millor, però tot dificulta, tot ajuda. I aquí també estava Esquerra Republicana. Deu anys perduts. I quan la política perd deu anys, qui paga no és el BOE. Qui paga són els treballadors. I també ho hem de dir. Quan s'ha de triar entre els drets i la gent, el poder massa sovint, la dreta massa sovint tria el poder i no la gent. Veurem avui què passa. Em sembla que tornarà a passar el mateix.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía de los derechos de las personas trabajadoras en procesos de...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda. Deslocalitzacions. Avui dimarts 24 de febrer, a Valls i a Montblanc hi ha treballadors que comencen una vaga indefinida per salvar la feina amb què es guanyen el pa. I ho fan per una raó perquè estan patint una deslocalització. Tot el nostre suport a ells i a les seves famílies. Deixeu-m'ho dir clar, una deslocalització no és una reestructuració. Una deslocalització és això, marxar amb els beneficis i deixar aquí el desastre. És convertir persones en números i pobles en danys col·laterals. I els responsables tenen nom: International Paper i DS Smith. Per això avui votarem que sí. I els demano que votin que sí a tota aquesta cambra perquè el que passa a Valls i Montblanc és la prova que aquest Congrés, si frena les deslocalitzacions no s'agenolla al poder. Vostès avui escolliran en quin costat estan. El debat avui no és tècnic. És, si em permeten, que la deslocalització sigui un dret del poder o si la prenem com una injustícia. Votarem que sí per tres raons. Primera, perquè és una deslocalització. No és una xifra, és la vida. No és un Excel, no és una reestructuració, és la hipoteca, és la criatura, és la salut mental, és el torn de nit, és el pa a la taula. És la gent que plorava l'altre dia, quan vaig anar a Montblanc i Valls, que plorava perquè, després de trenta anys de feina, se'ls tirava al carrer. Trenta anys de feina se'ls tirava al carrer i havien vist el seu pare, que treballava en aquesta empresa, i avui els seus fills són llençats al carrer en una empresa que, a més, té beneficis. Això és una deslocalització. Quan una planta tanca, no tanca, només una fàbrica, s'afebleix un poble sencer. Al bar, els transportistes, el taller, el comerç, el lloguer, l'escola, vida real.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Diuen que protegeixen els vulnerables, però en un mercat amb oferta escassa, qui acaba quedant fora són precisament els qui tenen menys ingressos. Aquesta és la realitat. Això és així. Han de retornar el sentit comú. Prou d'insistir en mesures traumàtiques i contraproduents. Prou de convertir l'habitatge en un camp d'experimentació ideològica. No cal inventar res, de fet, només cal mirar el que funciona. Canadà ha eliminat l'IVA en l'obra nova destinada al lloguer, ha millorat els incentius fiscals a la compra i al lloguer, ha reduït burocràcia i terminis per als permisos, no ha criminalitzat el sector privat. Resultat: més d1 300 000 nous habitatges en cinc anys i caigudes dels preus en un 21 %. Mirin, si no haurien canviat les coses, si haguéssim agafat aquesta línia i no la que s'ha agafat. Menys impostos i menys burocràcia generen més oferta i s'alleugereixen els preus. En canvi, pujar i crear nous impostos, imposar topalls generalitzats, saturar de burocràcia, tolerar l'ocupació, blindar els llogaters impagadors no augmenta l'oferta. L'està reduint a marxes forçades.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Mirin, avui els adreçaré certes reflexions que segurament van més enllà de la proposta concreta, perquè ja no repetiré més dades ni xifres acreditant com de contraproduents estan essent la majoria de les mesures dels darrers anys en matèria d'habitatge. La veritat és que m'he afartat bastant de fer-ho perquè quan ho faig a vostès, socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra i Bildu, els entra per una orella i els surt per l'altra. Mirin, són molt mesells. L'habitatge ha de deixar de ser un laboratori permanent d'assajos ideològics, perquè la realitat és tossuda i després d'anys d'intervencions erràtiques successives, l'accés a l'habitatge no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat. El sistema està més tensat que mai i l'habitatge és més inaccessible que mai. I això té responsables polítics, repeteixo: Socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra, Bildu. Si avui el mercat pateix retirada d'oferta i por, no és per casualitat, és conseqüència directa del marc ideològic que vostès han imposat. Acumulen intervencions cada vegada més dures, més erràtiques i davant la frustració de comprovar que les seves mesures no funcionen, sinó que empitjoren la situació de la gent en comptes de virar, s'estan plantejant -avui les hem sentit- mesures encara més extremes i potencialment fatals per al sistema. Suspensions de desnonament prorrogades indefinidament, restriccions severes al lloguer temporal i per habitacions, contractes pràcticament permanents imposats per llei, reduccions generalitzades de rendes per llei, limitacions a determinades operacions de compra, blindatges contra la recuperació dels habitatges en casos d'impagament. Cada cop més intervenció i més inseguretat jurídica. I la pregunta és molt simple: amb tot el que han fet han aconseguit ampliar l'oferta o l'han reduït? Han fet l'habitatge més accessible o menys? Més barat o més car? Quan el risc es trasllada sistemàticament al propietari, disminueix la disposició a oferir el lloguer. Quan es genera incertesa permanent, es frena la construcció i la inversió fuig. I el més dramàtic, el més dramàtic de tot és que els principals perjudicats no són els qui ja tenen habitatge, són els qui necessiten accedir-hi. Son els joves, son les famílies amb ingressos mitjans i baixos, son els que tenen contractes de treball més inestables, son aquells que poden pagar menys i que amb menys pisos de lloguer sempre hi perden. Sempre hi perden en la competició de la solvència davant dels que poden pagar més.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el funcionamiento de la Administración de Justicia?
«Gràcies, senyor ministre. Doncs, avui ja tinc el dia fet i ja he sigut d'utilitat al govern socialista perquè puguin fer aquesta proclama. Esperem que sigui veritat perquè moltes vegades els anuncis després no es transformen en coses tangibles. Però jo li volia parlar de l'Administració de Justícia per diferents motius. El primer: saludo aquest anunci que vostè ha fet. Recordin que en seu del debat de reincidència de la setmana passada en va pactar 80 d'addicionals més dels 80 que ja havia pactat amb el govern de la Generalitat amb el meu partit. Esperem que sigui així. Recordi que tenim una sèrie de requisits lingüístics perquè la ciutadania del nostre país pugui anar als tribunals en la seva pròpia llengua. I això ho estem pactant i és incontestable que serà un element de requeriment del nostre partit perquè això tiri endavant. Però li volia parlar de l'aplicació de la Llei 1/2025, la deficiència, perquè el que es relaten des dels jutjats és una cosa ben diferent. Som conscients que a Catalunya les competències en la gestió de mitjans humans i materials són de la Generalitat de Catalunya. Però vostè sap que el que té a veure amb els funcionaris interins i amb la seva estabilització és una qüestió del ministeri. Fa sis anys que els hi estem dient que cal estabilitzar els funcionaris i les funcionàries interines de l'Administració de Justícia. Ahir van sortir alguns llistats de qui es queda i tenim dones de 50 i 55 anys plorant per tot arreu perquè han perdut una feina que fa 25 anys que fan. El Govern no ha estat capaç d'afrontar l'estabilització de les persones interines. Funcionaris precaritzats, mal servei, justícia que no es dona quan toca, perquè els jutges, els magistrats, necessiten els funcionaris per treballar. Si no, no hi ha Administració de Justícia.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una nueva regulación para los créditos rápidos en defensa del consumidor.
«Però encara hi ha més preguntes a fer-nos. Amb el que proposen en aquesta iniciativa, arreglen l'arrel del problema? Amb la seva iniciativa s'acaben les causes del problema que patim? Doncs no. Fixin-se vostès afirmen en la proposta que les empreses que s'anuncien en el metro a la televisió o per internet, oferint crèdits de petits imports, han proliferat molt en els darrers anys. Però vostès, Govern i socis del Govern, no es pregunten precisament per què han proliferat tant en els últims anys? Per què n'hi ha més que mai i, a més a més, tenen capacitat econòmica per fer grans publicitats per captar els possibles clients necessitats? Doncs ja els hi dic jo: perquè cada vegada hi ha més gent econòmicament necessitada, perquè cada vegada hi ha més gent al límit de la seva capacitat que es veu abocada a aquest sistema d'usura com a últim i dramàtic recurs. Perquè cada vegada hi ha més víctimes de la pobresa que vostès, des del Govern i els seus socis van estenent per tot el seu país.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para la protección de la dignidad de las mujeres y la seguridad ciudadana en...
«Però és que la proposta és per llegir-se-la. Ve a dir allò de 'a l'adult, cuidado'. Suposo que aturaran a totes les dones que vagin cobertes per preguntar-los qui els ha fet posar, com els han fet posar, si ho ha fet a casa o no, perquè fer-ho a casa és pitjor que fer-ho en un altre lloc. No sé on es pensen vostès que els pares expliquen als fills com han de vestir. Bé, el cas és el següent. Diu: quan el niqab hagi estat imposat a la víctima -que no som menors d'edat, la major part de nosaltres, algunes sí, però ser dona no equival a ser menor d'edat-. Bé, doncs, quan la víctima hagi estat coaccionada o el que sigui, i sigui menor d'edat, que vol dir que pot ser entre 16 i 18, els hi aplicarem una pena en els que ho hagin fet de dos anys i sis mesos de presó a cinc anys. O sigui, vostès intenten integrar les dones dient-los que posaran el seu pare, el seu germà, la seva mare, la seva germana, la seva àvia i qui sigui a la presó. Ostres, com a integració és curiosa perquè amb quantes han parlat d'elles? A quantes han entaulat una trobada sincera que els hagin pogut explicar? Vostès creuen que aquesta és la millor manera? I encara afegeixen molt més. Cuidado, que si ha sigut a casa la part superior de la pena, la pena assegura superior. De veritat aniran amb la policia, entenc, dona per dona amb niqab o amb burka a preguntar-los això la pararan, li faran treure? Saben quin és el resultat? Dones tancades a casa seva. Saben com es pot transformar? Que vegin que la resta exercim la llibertat. Però si les deixen tancades a casa no passarà mai, com va trigar apassar amb les nostres àvies, com va trigar a passar amb les nostres mares. Què va ser l'obertura al món que els va permetre alliberar-se i empoderar-se.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para la protección de la dignidad de las mujeres y la seguridad ciudadana en...
«A veure, VOX defendiendo la dignidad de la mujer. Oxímoron. No pot ser, no pot ser. VOX està en contra de l'avortament; no podem decidir sobre el nostre cos. En contra de la llibertat sexual ensenyada a les escoles. No podem saber com es fan els nens, no fos cas que en féssim i ens divertim fent-los perquè a ells no els molesta que els facin, els hi molesta que ens hi divertim mentre els fem. Què més interessa? Per tant, si vostès els hi donen a les que van a aixecar les pobres dones que han davortar. I això sí que fa vergonya. I això sí que és violència. Si vostès estan destruint totes les conselleries que hi havia en els governs on han entrat sobre els masclismes. Si vostès estan en contra de la violència de gènere i diuen que no existeix. Home, per l'amor de Déu. I ara ens venen a dir que defensen la dignitat de les dones? Serà de les seves perquè les seves sí que les defensen. Això ho tinc claríssim. Castes pures, beates, catòliques, totes elles defensades. Saben què passa? Que ara fa 40 anys -jo en tinc ja 58-, però jo recordo els problemes que va tenir la meva mare per anar amb pantalons a l'església. I saben com es va arreglar això? Amb la seva transformació. Saben quin és el resultat? És que aquí no hem sigut capaços d'explicar-ho bé.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para la protección de la dignidad de las mujeres y la seguridad ciudadana en...
«Bona tarda de nou. Hauré de demanar una mica de pietat al president, que sol ser molt estricte amb els temps, perquè ara s'ha incorporat un tema que no tenia previst perquè JuntsxCat no havia de parlar i m'ha descol·locat, perquè resulta que jo no ho veig igual. Però per descomptat, no soc ni esquerra espanyola ni dreta espanyola. Em pensava jo que era dreta catalana, però si resulta que només hi ha una manera de fer les coses. Osti! Tants anys fent independentistes i ara resulta que hauré de ser apàtrida. Miri, perdoni, la catalana manera és la que decidim els catalans. I hi ha catalans i catalanes d'esquerres, catalans i catalanes de centre i catalans i catalanes de dretes com vostès. I aquí no passa res. I ja estic cansada de tanta uniformitat que si no fem el que vostès diuen, escolti'm, som dolents i traïdors. Doncs no, això no va així. I, a més a més, hi ha un element curiós aquí. Jo crec que la intervenció més interessant ha sigut, sens cap dubte, la del PNV, que es caracteritza pel seu rigor i que ens ha dit a l'entrada: 'Escuchadme'. I jo he escoltat. I està molt bé perquè ha marcat un element. I és que... a veure, VOX, si és que els és igual, si es posen un vel, si es posen un allò de les avispes, o si es posen un barret de nazareno, si és que els hi és igual. Vostès el que els interessa és entrar al debat de los malos islamistas que nos han venido a conquistar -com per cert, ja van fer les seves terres ara fa 800 anys-, o si som el Faro de Occidente, -perquè ha parlat d'Occidente, però s'ha deixat lo del Faro-, que és el que fa referència al seu insigne, diríem ideòleg, que es deia Francisco Franco Bahamonde.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Això té a veure també amb els àmbits de la participació, amb els àmbits de la creació de ciutadania. S'han posat, de fet, aquest debat està sent un debat general sobre joventut i està bé que ho sigui perquè es porta poc en aquesta cambra. Els hi he de dir que avui és segurament el pitjor dia per a mi per fer aquest debat. Lamento dir que precisament avui han mort cinc nanos, cinc adolescents entre 14 i 18 anys a Manlleu. És un lloc molt proper on jo visc, i la veritat és que estic devastada i voldria acompanyar les famílies, acompanyar l'alcalde, acompanyar tota la comarca, i de fet tot Catalunya, en el dolor que senten. Però, és i per això crec que és just i és necessari dir que avui és un símptoma del que ens està passant. Aquests nanos havien trobat un espai on reunir-se un espai de llibertat, un espai de socialització que nosaltres no som capaços de donar-los. I és sobre això sobre el que hem de reflexionar. Quin missatge estem enviant a la joventut? Un missatge de desesperança i quan aquesta desesperança es cristal·litza, un missatge d'odi, un missatge de divisió. En lloc de dir 'la participació ha d'estar amb els teus iguals al participar de llocs com els caus, com els esplais, com els clubs esportius, com les associacions de barris'. Això és el que dona sentit de comunitat. Necessitem una joventut ben informada, no sistemàticament inoculada d'odi, sinó una joventut que es pugui apropar als temes que tractem en aquest Parlament. Perquè efectivament, quan diem quines lleis hauran de ser avaluades, jo els hi avanço: totes, perquè de tot en d'opinar, perquè estem fent l'Estat, que després ells viuran i ells gestionaran. Han de poder opinar sobre habitatge, òbviament, i el seu impacte és evident sense que jo els hi hagi d'explicar res. Però també sobre salut, també sobre educació. A Catalunya tenim una vaga de docents i el malestar dels docents fa molt de temps que se'ns està expressant. Paraules que tenen unes diferències que les fan inassolibles per a la pròpia docència. Uns problemes estructurals que hem de resoldre i a més de fer de docents, fer de pares i mares de les criatures. I assistim impàvids a tot això.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Un altre tema que tampoc ja no és sostenible. El col·lapse dels exàmens de conduir a Catalunya. 70 000 persones en llista d'espera amb terminis entre 6 i 8 mesos i amb un 65 % d'afectats menors de 30 anys. De nou, els joves surten perdent més que ningú. No és una qüestió menor aquesta, és mobilitat laboral, és accés a una feina, és autonomia econòmica. Amb només 131 examinadors i convocatòries estatals insuficients, el sistema bloqueja les oportunitats per a tota una generació. I clar, tampoc tenen una alternativa real, perquè Rodalies, per molt que facin descomptes al transport públic, resulta que no funciona com sí que ho fan els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Insistim: per molts joves catalans tenir o no tenir el carnet és la diferència entre poder treballar, accedir a uns estudis concrets o haver de renuncia-hi. Si no saben fer-ho, transfereixin a Catalunya les competències. Ras i curt. Darrerament vostès han fet un gran anunci -insisteixo: anunci-, de prohibir l'accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials com a Austràlia, com França. El president Sánchez s'hi ha llançat de cap al titular i ara, certament, no sap com en sortir-se. Sí, perquè estem esperant que expliquin com faran possible aquesta prohibició, perquè pot ser molt necessària, però afecta el tractament de dades personals amb els riscos que això comporta. Però a més, els joves saben com escapolir-se de les limitacions fent servir VPN o fent ús de servidors intermedis o fent servir la identitat d'un adult. Per tant, estem davant d'un problema, al que volem trobar solució, però menys anuncis i més debat i més anàlisi rigorosa. Miri, prova de que han perdut els papers d'alguna manera o que van perduts, és que fa dos anys van anunciar la creació de la cartera digital justament per controlar l'accés dels menors a les plataformes de continguts d'adults com la pornografia. Va ser un altre gran titular. Encara no hi ha cartera, ni beta, ni digital. No sabem en quina fase està, però sí que se sap. Ho sap tothom que això serà un fiasco. No tindrà efectes en les principals plataformes de pornografia que actuen des de fora de la Unió Europea i, per tant, fora de l'abast de la legislació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Estableixen una beca d'estudis igual a tot l'Estat, de nou perjudicant els joves que viuen en territoris amb cost de vida superior. I malgrat tot, formem joves amb molt de talent. Un 30 % dels joves de més de 30 anys estan sobre qualificats, 8 punts més que la mitjana de la Unió Europea. Però resulta que a l'Estat espanyol cobren un 17 % menys de salari. Per tant, acabem formant un talent amb fuga. I si analitzem la formació professional, les dades no són millors. Estan desajustades oferta i demanda. D'un costat, hi ha 31 000 joves que no troben plaça en la formació professional i, de l'altra, 20 000 places que queden vacants i 9000 que s'abandonen després de l'assignació. Des de Junts insistim en que cal prestigiar la formació professional, fer-la més dual enfocada a les pimes, que suposen, recordem-ho, el 98 % del teixit empresarial català i que contractarien joves si trobessin els perfils professionals que necessiten. I això li diem al govern Sánchez i li diem al govern Illa perquè són corresponsables d'aquesta situació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Doncs bé, els catalans segueixen sortim perdent perquè vostès no apliquen, no indexen les ajudes depenent del cost de la vida allà on s'han d'aplicar. Encara més, des que vam aprovar aquí i a Catalunya, les restriccions al preu del lloguer en zones tensionades. Ha desaparegut, atenció, la cinquena part dels pisos en oferta i passarà també amb el lloguer de temporada i habitacions. A Catalunya de 3500 ofertes s'ha passat a només a 500, però les que hi falten no han passat el lloguer habitual. A més, els propietaris cada cop són més exigents en les condicions per llogar i això aquí acaba perjudicant els més vulnerables, entre ells els joves. Si parlem de compra, algunes dades: un jove català necessita quatre anys i mig de mitjana de sou per a l'entrada del pis i tres quartes parts del salari per pagar la hipoteca. Seria una bona política per als joves que hauria d'aplicar el govern socialista d'Illa, rebaixar del 5 % al zero per cent en l'impost de compra del primer habitatge. Ho pot fer. A Catalunya van establir un 20 % de l'impost de transmissions per als grans tenidors. Doncs bé, en contraprestació que es bonifiqui amb el zero per cent als joves en aquesta primera compra.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Mirin, no sabem si vostès van analitzar prèviament quins resultats podien tenir les seves polítiques públiques per als joves. El que sí que sabem és que l'anàlisi ex post és clara. Han fracassat amb la joventut. La taxa d'atur juvenil de l'Estat espanyol ha arribat a ser del 28 % i és de les més altes dins de la Unió Europea, doblant la taxa mitjana i multiplicant per quatre o per cinc les taxes d'Alemanya o dels Països Baixos. Una reforma laboral per eliminar la temporalitat que manté la precarietat perquè els salaris segueixen sent baixos. Si parlem d'habitatge, l'edat mitjana d'emancipació supera els trenta anys, quatre anys més que la mitjana de la Unió Europea. Els joves de l'Estat espanyol han de destinar entre el 40 % i el 60 % del seu sou per cobrir les despeses d'habitatge. El govern Sánchez es va treure del barret el Bo jove: 250 euros al mes com a ajuda al lloguer. Però resulta que el lloguer no podia ser de més de 600 euros o 900 euros. Si és a ciutats amb preus més alts, com ara Barcelona, digui'm vostè quin jove pot aconseguir llogar per menys de 900 euros a Barcelona, on la mitjana dels lloguers està molt per sobre?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«En quart lloc, s'incorporen les petites estafes digitals. Cada 6 minuts hi ha una ciberestafa a Catalunya. Sovint són estafes que afecten, sobretot, a gent gran i persones amb menys competències digitals que autoritzen transferències. Faciliten dades bancàries pensant que estan parlant amb el seu banc o amb alguna empresa subministradora. Ara tindran una resposta penal clara. Cinquè. S'introdueixen mesures útils per evitar la reiteració delictiva. Es podran acordar ordres d'allunyament a multireincidents en determinades zones per protegir les víctimes, que era una eina realment molt reclamada durant anys pels ajuntaments i que ha estat sistemàticament ignorada. I parlant d'ajuntaments, es reforça el paper dels ajuntaments. Els municipis, que són els primers a patir els efectes de la multireincidència, acumulen el coneixement directe del carrer. Saben qui és qui. Aquesta llei els dona finalment legitimació per exercir l'acció penal en casos de multireincidència. Perquè si són a primera línia davant del problema, han de ser també la primera línia de la solució. En setè lloc, s'incorporen més mitjans al sistema judicial, l'obligació de disposar d'un jutge o jutgessa d'adscripció territorial cada 100 000 habitants. Això ajudarà a reduir col·lapses, evitarà que jutjats quedin paralitzats quan falti el titular. Especialment en territoris com Catalunya, on el col·lapse judicial és estructural. Aquesta llei és una llei ponderada que aconsegueix equilibrar tres elements fonamentals: una millor regulació penal ajustada a la realitat social actual i a la dels nostres barris, més mitjans amb lampliació de jutges i noves eines cautelars i més capacitat dactuació dels municipis, que són qui millor coneixen els que generen els problemes recurrents a la seva ciutat o al seu poble.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Aquesta llei neix del territori i no dels despatxos. Neix dels municipis que durant anys han hagut de suportar inseguretat als seus barris sense comptar amb cap eina eficaç per combatre-la. Per això vull saludar especialment als alcaldes i caps de llista de Junts per Catalunya, que avui són aquí. Han estat a primera línia lluitant contra un sistema que no els oferia eines i donant sempre la cara davant dels seus veïns. En bona part gràcies a la seva persistència que fem un pas que els seus veïns segur que agrairan. També vull saludar els alcaldes i alcaldesses de l'Arc Metropolità i d'altres entitats municipalistes que també sé que són presents avui. Avui presentem una llei impulsada per Junts, una llei molt esperada i que arriba molt tard, massa tard, després d'una tramitació marcada per bloquejos i dilacions. Però avui som aquí i això és una bona notícia per a la ciutadania, que reclama solucions concretes, útils i efectives. Aquesta és una llei necessària i equilibrada no és una llei ideològica, sinó una resposta a la realitat, perquè respon a una realitat incontestable. Els furts i les estafes, quan es repeteixen una vegada i una altra, generen una enorme inseguretat i un tremend impacte en la convivència. Fins ara, el sistema no disposava de les eines adequades per actuar i amb aquesta norma s'ataca la impunitat. Trenquem amb una dinàmica que cronifica el delicte i ho fem de manera ponderada. És una bona regulació eficaç, equilibrada i útil per a jutges, fiscals i policies, perquè els dotarà de les eines que necessiten per la seva feina.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Deixi'm acabar. Sé que avui hi ha alcaldes i alcaldesses i ho he parlat també amb els meus. Tots vostès, perquè estan arrelats al territori, saben que moltes vegades la gent que delinqueix o que repeteix delinquint, o que et trenca els vidres del forn, o que t'ataca a la farmàcia, no són ni del teu poble. De què faran ordres d'allunyament? Quin jutge farà una ordre d'allunyament de tota una comunitat autònoma? Qui ho farà? Per tant, no ens venguin fum. Això d'avui és fum. No ho aturarem. No ho aturarem perquè som molt més responsables que molts altres grups d'aquesta cambra i tot el que puguin dir que és bo per a la nostra gent ho aprofitarem. Però no s'equivoquin. Passaran tres anys i si no fem les dotacions necessàries en l'administració de justícia, això seguirà igual, perquè la realitat és complexa, sí. La realitat és difícil, sí. Cada dia hi ha més pobresa, sí. I aquestes són les bases subjacents dels problemes que tenim. I si no les arreglem, ja podem anar endurint el Codi Penal. Ja poden posar la pena de mort per robar un mòbil que seguirà passant.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«I deixin-me fer un últim apunt. La situació de la justícia a Catalunya no és només d'un dèficit de jutges i jutgesses, que ho és. No és només un dèficit de recursos humans i materials, que ho és. És un dèficit de bon tracte al seu personal. Milers d'interins de justícia que són capaços de donar servei en la nostra pròpia llengua estan a punt de ser cessats perquè aquest Govern no té la capacitat d'enfrontar el tema de la temporalitat dels interins amb una mica de decència i amb una mica de justícia. Tenim tots els jutges i fiscals substituts pendents de si podran o no podran quedar-se als seus llocs. Gent que fa anys que treballa de jutges, però el corporativisme no permet que hi accedeixin a través d'un concurs de mèrits. I això, senyors, també és vergonyós. Per tant, vostès creuen que hi ha aquesta idea de que si modifiquem i endurim el Codi Penal amb aquest populisme punitiu, tot s'arreglarà. Saben què passa? Que en blanc i negre no s'arreglen les coses. S'arregla amb gent que treballi, que resolgui i que emeti les sentències. S'arregla amb un sistema de justícia penitenciària que permeti la rehabilitació. Així s'arregla. I això vol dir recursos. Això vol dir diners. Això vol dir inversió. Això vol dir entendre que l'única justícia que és justícia és la que s'aplica ràpidament en forma, en temps i lloc.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Permetin-me dir també que des de la perspectiva de política criminal o de dogmàtica jurídica, això no encaixa en cap dels pressupòsits progressistes de rehabilitació, de reparació -perquè aquí tampoc està inclosa- i de cap dels àmbits que permeten en la política criminal fer un avanç i un servei a la seva gent. Això no obstant, farem tot el possible perquè efectivament es resolguin els problemes que la justícia té al nostre país i, per aquest motiu, el pacte pel qual arribem a aquesta abstenció és una dotació de jutges addicional a la que ja s'ha previst en el nombre del doble del que s'havia previst. Saben vostès que el Govern de la Generalitat va fer l'anunci de 91 jutges nous. El nostre pacte és que, per d'aquí a dos anys, n'hi hagi 91 més, malgrat que avui repetim aquesta cambra que allò previst per l'Estatut de Catalunya que va caure, que era que la justícia fos competència de la Generalitat, no deixem de sostenir-ho. Mentre la justícia depengui en exclusiva de l'Estat espanyol no anem bé.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la mejora de la protección social de los trabajadores autónomos.
«Aquesta és la tesi fonamental, de tal manera que un autònom que cotitzi per ingressos reals, i si cotitza poc l'Estat o el sistema de pensions ha de compensar perquè tingui una pensió suficient que li permeti viure. Si tenim això, un autònom ha de tindre les mateixes prestacions socials que té un treballador del règim general. És a dir, ha de tindre el que és l'atur de l'autònom. Seria el cessa d'activitat. Ha de ser igual que el règim general. Ha d'haver un atur per a aquest treballador que no pot continuar l'activitat. Si un treballador del règim general té un subsidi per a majors de 52 anys, un autònom també ha de tindre aquest subsidi per a majors de 52 anys si cessa l'activitat. Si els treballadors de règim general tenen permisos de malaltia per defunció, etcètera. Un autònom que cotitza el que li toca, i que és just, tindrà també les mateixes prestacions. I d'altra banda, l'altra cara de la moneda són els impostos. Els impostos també han d'estar a l'alçada del que realment guanya aquell autònom. I això és fàcil. Avui dia hi ha maneres de creuar les dades entre la Seguretat Social i entre la fiscalitat, que podrien donar-nos aquest número per fer uns impostos que siguin realment justos i unes cotitzacions injustes. A nivell de fiscalitat també és veritat que, una vegada calculats els ingressos reals, doncs un treballador autònom que té una petita botiga, que té problemes per arribar a final de mes, repeteixo si s'ha calculat bé els ingressos reals. És a dir, si es treuen, per exemple, els restaurants, els quilometratges que fan per no fer la feina. És a dir, que realment quedin nets aquells diners, doncs una vegada tinguem això net, aquella persona ha de pagar a partir d'aquests ingressos, doncs molt menys del que paga en aquests moments. I a canvi d'això, el que demanem és que l'impost de societats o l'impost de grans empreses, l'import de multinacionals pugi als 4 o 5 punts més que hagi de pujar per poder compensar aquesta diferència que hi ha amb la baixada d'impostos d'aquells autònoms que realment tenen dificultats per arribar a final de mes i que estan sobrefiscalitzats, per dir-ho d'alguna manera, respecte a aquells altres que no ho són.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué prioridad da el Gobierno español a las inversiones en transporte ferroviario?
«Per què no van fer les inversions en Rodalies quan tocava? Han reconegut un dèficit històric. I per què no feien la revisió de la xarxa perquè fos segura abans dels accidents o de que es plantessin els maquinistes? Per què segueixen sent el país d'Europa darrer en mercaderies per ferrocarrils? Per què prioritzen el corredor central en comptes d'acabar al corredor Mediterrani, que és el que aporta més mercaderies i connecta els ports? Per què no es prenen seriosament la segregació de mercaderies i rodalies en els trams més congestionats? No tindrem ni rodalies ni mercaderies i serà la seva responsabilitat. Vostè deia l'altre dia que ara sí que inverteixen més. I culpava el PP que sí, té responsabilitats, però l'any 2021 la ministra era Raquel Sánchez, -PSC-PSOE-. Execució a Catalunya, el 35,7 %; a Madrid, el 184 %. L'any 2023 vostè era ministre i va executar el 42,6 % i el primer semestre del 2024, el 20 %. I ja no han tornat a publicar percentatges d'execució. Responsabilitat del PSOE. El pla de Rodalies que executen al ritme que van, que per cert, fan actuacions de fa 20 anys enrere, la R3 necessitarà més de 12 anys per estar acabada. Miri, ja li responc jo a aquestes preguntes. Això no és accidental ni és casualitat. Això respon a una administració centralitzada que prioritza l'alta velocitat radial i les inversions a Madrid. Per als catalans, vostès han reservat un sabotatge premeditat a la vida de la gent, perquè els governs espanyols, ni del PP ni del PSOE, que Rodalies de Catalunya funcioni no ha estat mai una prioritat. És una lògica del poder a Espanya. És estructural. 20 dies de caos a Catalunya, ni serveis mínims. Avui han anul·lat tots els AVE de Girona sense cap motiu. Diuen que és per la vaga, però quina vaga? La gent perdent la vida, les andanes, els ports bloquejats i ningú de vostès assumeix responsabilitats polítiques? És per marxar corrents.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, presidenta. Han hagut de passar, senyor Sánchez, més de 5 hores perquè vostè parli per primera i darrera vegada de Rodalies Catalunya, quan se suposa que avui vostè compareixia per parlar de Rodalies Catalunya. En tot cas, li diré quatre coses: Catalunya no té un problema de promeses, de promeses en té moltes. Ja les té de tots vostès. Vostès tenen un problema de compliment amb Catalunya. La segona cosa en un període de vuit anys, el Govern espanyol ha pagat 35 euros de cada 100 que estaven pressupostats per Catalunya en trens. Per tant, vostès no paguen. Vostè ha dit que nosaltres estem en contra de l'escut social. Nosaltres estem a favor de l'escut social. Ho saben molt bé. Potser avui podria aprofitar vostè per explicar per què va treure les mesures de l'escut social d'un Reial Decret que estava aprovat per posar-les en un Reial Decret, el de les okupacions, que sap perfectament que mai votarem a favor. I la quarta i última cosa diu que proposem mesures. Jo no sé quina feina fan els 19 diputats del PSC aquí, però els convido a que treballin una mica més perquè li podrien haver passat les 14 mesures que Junts per Catalunya, en el Parlament de Catalunya, van presentar. Li recomano que prenguin aquestes 14 mesures i potser així fan alguna cosa ben feta.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«El president Illa s'ha passat molt temps dient que Catalunya ha tornat. Catalunya ha vuelto. Catalunya ha tornat a on? Catalunya ha tornat a la grisor dels governs del tripartit. Vostès han tornat a Catalunya a la grisor i al caos dels governs del tripartit. Vostès, senyor Sánchez, -i aquell que crida tant per allà- coneixen la història de la línia Lleida-La Pobla? És una excel·lent història que explica dues coses. La primera: que els governs espanyols sempre deixen tirats als catalans. I la segona: que quan els governs espanyols deixen tirats els catalans, els catalans ens espavilem, remuntem i multipliquem per cent l'èxit un cop ja no depenem d'Espanya. Li explico. Els diferents governs espanyols -dos socialistes i un del Partit Popular- van voler durant molts anys tancar la línia Lleida-La Pobla, l'única línia que connecta al Pirineu amb Lleida, que connecta tres comarques i poblacions importants. I, finalment, vostès van decidir deixar sense servei a milers de persones, però la gent no es va conformar i la gent es va mobilitzar sota el lema 'Volem lo tren' i Ferrocarrils va decidir assumir-ho i fer la feina que no havia fet Renfe. I què va passar quan Renfe va marxar i Ferrocarrils es va posar al capdavant? El primer que es va fer és invertir recursos humans i materials. El segon, renovar la línia de Balaguer a la Pobla. El tercer renovar els trens i a partir d'aquí es redueix el temps del trajecte i en poc temps els usuaris passen de 74 000 a gairebé 500 000. No hi ha secret. O es fa la feina ben feta o es fa la feina mal feta. I aquest és el model català, fer la feina ben feta. Un model professionalitzat, amb talent d'eficiència i el que té en compte, per davant de tot, és que l'usuari tingui el millor servei possible. Tot el contrari del que avui senten els usuaris de Renfe. Els mateixos ciutadans valoren amb un 8 sobre 10 ferrocarrils i suspenen a Renfe.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«I em centraré ara en el caos de Rodalies. I la millor manera per fer-ho és amb dades. Aquest dilluns a les vuit del matí els serveis mínims circulaven 66 trens a Madrid i només 7 trens a tot Catalunya. En una sola variant, la variant de Pajares, vostès s'han gastat 4000 milions d'euros. A Rodalies Catalunya en 28 anys, 3679. Si tots els ciutadans de Catalunya coneguessin aquesta xifra que acabo de donar, estic convençuda que els demanarien a tots que féssim maletes, marxin de Catalunya i abans de tancar la porta s'emportin Renfe. Els dos últims anys a Rodalies s'han perdut 10 000 milions d'usuaris. A Cercanías Madrid en el mateix període de temps, però allà sí que arriben els recursos i els diners, han crescut 15 milions d'usuaris. En els darrers 20 anys a Madrid s'han construït 84 quilòmetres de vies noves. Zero quilòmetres de vies noves a Catalunya. I a Catalunya fan falta 171 quilòmetres de vies. Han fet el túnel de Recoletos, però no el de Passeig de Gràcia, que és el que està més saturat. Lluvia de millones de Mariano Rajoy: promet 4200 milions d'euros i només en paga 260 milions d'euros. Lluvia de millones del senyor Zapatero: promet 4000 milions d'euros i només en paga 560 milions d'euros. I obro un parèntesi: tots vostès, quan estan en campanya, ens prometen lluvia de millones a Catalunya, lluvia de millones en habitatge, lluvia de millones en trens, però a l'hora de la veritat no arriba ni un duro a Catalunya.»