Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
635 declaraciones · página 16 de 22
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«I tercer punt. Per la mateixa raó de seguretat viària, rebutgem totalment que els vehicles puguin transportar 44 tones i fer 4,5 metres d'alçada en els actuals vehicles articulats. I és que el 2012 es va realitzar una prova pilot a Catalunya de deu mesos de durada, concloent que aquesta normativa no és satisfactòria ni econòmicament ni per a la seguretat viària. Per tant, no posin l'economia per sobre de la vida, perquè té greus conseqüències. I, per descomptat, també volem parlar de més condicions laborals dignes: vigilància per part de l'Estat en els polígons i àrees de serveis principals per a la seguretat i correcte descans dels conductors davant dels robatoris dels seus camions i de les seves mercaderies; controls i sancions adequades per a les grans logístiques que tributen fora de l'Estat espanyol, perquè és cert que han de tenir els mateixos drets, però també les mateixes obligacions, i actualment hi ha més de cinquanta convenis col·lectius diferents per als conductors professionals, fet que genera discriminació laboral i competència deslleial entre empreses. Massa sovint, veiem que no es compleixen els convenis, especialment en matèria de salaris i condicions laborals.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«Un altre punt que per nosaltres també és molt important és la seguretat viària, i aquesta seguretat passa per diversos punts. U, per a la renovació de flotes. La flota actual de transport per carretera a l'Estat pateix un envelliment preocupant, amb una edat mitjana de 8,1 anys per a les tractores i 14,8 anys per als camions rígids, molt superior als estàndards europeus. Sí, és cert que el Govern va implementar un pla d'ajudes el 2023-2024 amb un pressupost de 400 milions d'euros, però també és cert que la majoria de les sol·licituds han estat per convertir en ferralla els vehicles més vells. I també és cert que la línia de compra de camions elèctrics o d'hidrogen ha tingut escassa acollida a causa de la limitada oferta tecnològica i operativa d'aquests camions. Un altre punt -el segon punt- que també ens preocupa és la jubilació anticipada dels conductors professionals. Una setmana abans que el president Zapatero convoqués eleccions anticipades el 2011, un acord entre PSOE i Junts -abans Convergència- va fer que s'aprovés una llei que retarda l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys. Aquesta llei va suposar una terrible notícia per al conjunt de les persones treballadores, però especialment per a aquelles que, per la naturalesa de la seva feina, resulta especialment perillós estar prestant servei fins als 67 anys. Ara mateix, la mitjana d'edat dels professionals del transport a l'Estat és de 50 anys, tres més que la mitjana europea, que està als 47, i la taxa d'incidència d'accidents de treball en els majors de 55 anys és tres vegades superior a la resta del sector respecte al mateix rang d'edat. Per tant, crec que és evident que no és segur ni per a les persones conductores ni per al passatge ni per les mercaderies ni per a la resta de persones usuàries de les vies públiques que algú amb una edat superior als 60 anys estigui al volant d'un vehicle més de vuit hores al dia. El passat 9 d'abril, Esquerra Republicana va guanyar una proposició no de llei per establir coeficients reductors i poder anticipar l'edat de jubilació dels conductors professionals. Aquesta iniciativa també va ser aprovada pel seu grup parlamentari, el Grup Parlamentari Socialista. Ens agradaria saber, però sobretot els agradaria saber-ho als transportistes, si pensen fer cas al que ha votat la majoria de partits polítics i anticipar la jubilació dels conductors professionals o si, al contrari, només van votar de manera esporàdica per no quedar malament. No demanem res impossible, senyor ministre. Aquest règim de reducció de l'edat de jubilació va regulat pel Reial Decret 1698/2011, que preveu la possibilitat d'establir coeficients reductors i anticipar l'edat de jubilació per a aquelles professions els treballs de les quals siguin de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa, insalubre o a causa d'elevats índexs de mortalitat. Creiem que defineix clarament el sector de transport.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«En segon lloc, hem d'abordar la viabilitat econòmica del sector. L'agost del 2022, el Govern va aprovar el Reial Decret Llei 14/2022, de mesures de sostenibilitat econòmica per al sector del transport. Aquest decret incloïa, entre altres, la denominada llei de la cadena del transport, que va establir mesures estructurals per equilibrar les relacions comercials entre transportistes i clients. Entre aquestes mesures, hi havia la generalització de la contractació per escrit i la prohibició de contractar a pèrdues en el transport de mercaderies per carreteres amb l'objectiu de protegir el transportista efectiu. Esquerra Republicana va condicionar el vot favorable a aquest reial decret llei a que es poguessin fer modificacions, perquè, tot i que entenem que era un avanç, era incomplet. És necessari incloure que la prohibició de contractar per sota costos s'apliqui a tots els serveis de transport, incloent-hi aquells que tenen contractes continuats. Malauradament, tot va decaure amb l'avançament electoral del 2023, i fins avui aquesta qüestió no ha estat abordada en l'actual legislatura. Per tant, és imprescindible reprendre les tasques legislatives per, a més a més, incloure la regularització també de les hores de paralització causades per les esperes en fer les càrregues i descàrregues i regular les tasques de manipulació de mercaderies. I, com no pot ser d'altra manera, regular la morositat també en el transport. S'ha de fixar el termini màxim de pagament de trenta dies des de la factura sense possibilitat de fer pactes en contra.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«En primer lloc, hem de democratitzar la representativitat del sector. Existeix un greu problema de representativitat que no fa justícia a la realitat del sector i afavoreix només les grans empreses de transport, i l'origen està clar: l'ambigüitat en els criteris per formar part del Comitè Nacional de Transport de Mercaderies per Carretera. Les normes actuals exclouen la branca obrera del sector perquè, entre d'altres, es té en compte el nombre de camions de cada empresa que les organitzacions presenten com a afiliades o existeix l'exigència a les organitzacions de posseir locals i personal a càrrec. Senyor ministre, amb aquests criteris, les petites empreses i els autònoms, que són el 70 % dels transportistes de l'Estat espanyol, es queden sense possibilitats de formar part del comitè nacional. Aquest problema va quedar en evidència en moments com la vaga de març del 2022, on més de noranta mil empreses, majoritàriament autònoms i microempreses, van reclamar una interlocució efectiva davant del ministeri. Diverses plataformes i entitats han denunciat reiteradament que el Comitè Nacional de Transport no representa de manera justa la diversitat del sector. Doncs, crec que ja tenim el primer punt: el sector necessita una solució neta i democràtica a l'hora de triar els seus interlocutors i representants.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, diputats i diputades. Ministre, creiem que és molt urgent ajudar el sector del transport de mercaderies per carretera. Per fer-ho, hem de començar a legislar de forma valenta i atenent les seves peticions. L'hi diem de forma directa perquè volem que d'una vegada per totes el seu ministeri atengui els transportistes d'aquest Estat, uns treballadors als que vostès han donat l'esquena i que tenen tot el dret a que les administracions els rebin i els escoltin. O és que ja hem oblidat tots els elogis que els dedicàvem durant el covid? No vull pensar pas que eren falsos. Cal posar sobre la taula la situació crítica que pateix el sector del transport terrestre, claríssimament, un sector que és un pilar fonamental de la nostra economia i que vertebra tot el sistema logístic del país. Ells són la columna vertebral d'una cadena de subministrament que manté activa la nostra societat. Nosaltres ho tenim clar: aquest col·lectiu es troba desbordat per la precarietat laboral, manca de seguretat a les vies, els alts costos operatius, hores de càrrega i descàrrega i la sensació de manca de suport institucional. Per tant, avui, Esquerra Republicana portem al Congrés les seves reivindicacions principals esperant trobar un punt d'entesa i forçant que es pronunciïn davant del sector.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Autoridad Administrativa Independiente de Defensa del Cliente...
«Otra de las problemáticas que detectamos es que los productos financieros también han llegado a un gran nivel de especialización. Esta problemática se ve incrementada por las nuevas tecnologías aplicadas en productos fintech. Habrá, pues, que empoderar a los consumidores y usuarios para conocer los productos que ofrecen las entidades financieras, pero no con el objetivo de encolomarles productos, como hace la banca habitualmente, sino una información financiera necesaria que les garantice un alto nivel de protección. Por tanto, para terminar, votaremos negativamente a esta enmienda a la totalidad. Señor Casares y, también, señor ministro, vayan tomando apuntes, porque presentaremos enmiendas para facilitar la acreditación de personas que han llegado recientemente a productos financieros básicos en el Estado, con herramientas presenciales y telefónicas, además de las virtuales, para que todo el mundo pueda acceder a la autoridad, para garantizar la atención a los usuarios en ciudades de menos de 50 000 habitantes, para mejorar la protección en casos de cláusulas abusivas, ampliar también el umbral de cláusulas vinculantes para que sea efectiva esta autoridad y establecer plazos de admisión a trámite y resolución adecuados para garantizar que los consumidores no se encuentren en una situación de indefensión prolongada en el tiempo. En definitiva, hemos de reforzar esta autoridad, para que sea una herramienta esencial para proteger los derechos financieros del conjunto de la población, pero especialmente en el conjunto de la población de los más vulnerables, y poner en evidencia -sí, poner en evidencia- la necesidad de políticas públicas fuertes. Es el momento de reforzar lo público ante un sistema financiero que hemos visto que demasiado a menudo prioriza el beneficio a corto plazo sobre el bienestar común, que es la usura de la banca, que hemos ido repitiendo cada vez que hemos tenido oportunidad. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Autoridad Administrativa Independiente de Defensa del Cliente...
«Para Esquerra uno de los puntos importantes de esta ley acabar con la exclusión financiera que sufren muchísimas personas. Como seguramente pueden imaginar, trabajaremos en enmiendas para esta ley, con el objetivo de asegurar que la autoridad de defensa del cliente financiero asegure la inclusión de la ciudadanía y el acceso a los productos básicos para operar en un mundo digital. Sobre todo, velaremos especialmente por los colectivos en situación de vulnerabilidad, sea por discapacidad, edad u origen. Los bancos en los últimos años han recortado también infraestructuras y servicios. Por ejemplo, en la circunscripción de Lleida, pasaron de tener 199 cajeros automáticos a tener 49, con una caída del 75 % en quince años. De hecho, según el Banco de España, en un único año los cajeros automáticos en el conjunto del Estado cayeron en un porcentaje muy considerable; y, si nos fijamos en los municipios más pequeños, los de menos de 500 habitantes, la caída ha sido de un 11 %, de 426 a 379 cajeros. ¿Ya se entiende cuál es la tendencia de la banca, verdad? O sea, que tomemos como ejemplo el proyecto de ley enviado al Parlamento de Cataluña y redactado por el Gobierno republicano. Esquerra Republicana ha dado grandes pasos para avanzar en la inclusión financiera, ha trabajado y ya es una realidad la puesta a disposición de cajeros automáticos en los centenares de municipios de donde los bancos se han ido marchando en las últimas décadas, a pesar de los grandes beneficios que han tenido. Porque cuando una oficina cierra, el problema no es solo la afectación a los usuarios que se quedan sin servicios, sino que también detrás deja todo lo que es la reestructuración laboral, provocando despidos colectivos, bajadas de sueldo y despoblamiento rural.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Autoridad Administrativa Independiente de Defensa del Cliente...
«A todo esto, la banca sigue sin hacer este retorno a la ciudadanía, y hay miles de personas en manos de su usura. A modo de recordatorio, mientras el Estado español salvaba a la banca, regalando millones de euros del erario público y diciendo que no había alternativa, decenas de miles de familias perdían su casa y eran expulsadas de su casa, y miles de pequeños empresarios no podían afrontar sus gastos bancarios debido al estallido de la crisis financiera. Ellas y ellos, que somos nosotros, en definitiva, eran quienes realmente no tenían alternativa, pues las entidades financieras tienen mucho más poder que los clientes individuales. Por tanto, esta autoridad puede equilibrar esa situación, ofreciendo a los clientes un recurso efectivo y accesible, que no dependa exclusivamente de los tribunales. La autoridad ha de proporcionar un sistema gratuito, imparcial y rápido, para que los clientes puedan ver atendidas sus reclamaciones frente a las entidades financieras. Una autoridad como esta ha de contribuir a frenar malas prácticas y a sancionar a aquellas entidades que no cumplan con los estándares mínimos de equidad. También creemos imprescindible, en un contexto de concentración bancaria como el actual, la creación de esta autoridad de defensa del cliente porque puede ayudar a frenar posibles abusos derivados de la falta de competencias y a preservar la calidad del servicio.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Autoridad Administrativa Independiente de Defensa del Cliente...
«En definitiva, hem de reforçar aquesta autoritat per a que sigui una eina essencial per protegir els drets financers del conjunt de la població, però especialment en el conjunt de la població d'aquells més vulnerables, i posar en evidència..., ai, sí, posar en evidència la necessitat de polítiques públiques fortes. És el moment d'enfortir el públic davant d'un sistema financer que hem vist que massa sovint prioritza el benefici a curt termini sobre el benestar comú, que és la usura de la banca que hem anat repetint cada vegada que n'hem tingut oportunitat. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes ya. Desde nuestro grupo votaremos en contra de esta enmienda a la totalidad al proyecto de ley. Para nosotros es una herramienta legislativa necesaria para construir una arquitectura de regulación financiera que proteja a los consumidores y, a la vez, los defienda ante las prácticas abusivas de las entidades financieras. No olvidemos de dónde venimos. La crisis financiera de 2008 llevó al PSOE primero y al PP después a realizar un rescate bancario. Con la bandera capitalista de 'no nos podemos permitir la quiebra del sistema financiero', los dos grandes partidos se pusieron pronto de acuerdo para realizar una inyección masiva de dinero público a la banca española, que tuvo como resultado una reestructuración bancaria, a la que se transfirieron más de 120 000 millones de euros del erario público, en forma de ayudas en recapitalización. Años después, ese rescate bancario no ha sido devuelto íntegramente a la ciudadanía y, según el Banco de España, hay más de 60 000 millones de euros imposibles de recuperar.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Autoridad Administrativa Independiente de Defensa del Cliente...
«Una altra de les problemàtiques que detectem és que els productes financers han arribat a un gran nivell d'especialització. Aquesta problemàtica es veu incrementada per les noves tecnologies aplicades en productes fintech. Caldrà, doncs, apoderar els consumidors i usuaris per conèixer els productes que ofereixen les entitats financeres, però no amb l'objectiu de encolomar productes com fa habitualment la banca, sinó amb la formació financera necessària que els garanteixi un alt nivell de protecció. Per tant, i per acabar, votarem negativament a aquesta totalitat. I senyor Casares, senyor ministre Cuerpo, vagin prenent apunts, perquè presentarem esmenes per facilitar l'acreditació de persones que han arribat recentment a l'Estat a productes financers bàsics, per oferir eines presencials i telefòniques, a més de les virtuals, perquè tothom pugui accedir a l'autoritat, per garantir l'atenció als usuaris en ciutats de menys de 50 000 habitants, per millorar la protecció en cas de clàusules abusives, ampliar el llindar de clàusules vinculants per dotar de pes efectiu aquesta autoritat, establir uns terminis d'admissió a tràmit i resolució adequats per assegurar que els consumidors no es trobin en una situació d'indefensió prolongada en el temps.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Autoridad Administrativa Independiente de Defensa del Cliente...
«Els bancs, els últims anys, han retallat també en infraestructura i serveis. Per exemple, a la circumscripció de Lleida van passar de tenir 199 caixers automàtics a tenir-ne 49, una caiguda del 75 % en 15 anys. De fet, en el conjunt de l'Estat, segons el Banc d'Espanya, en un sol any els caixers automàtics al conjunt de tot l'Estat han caigut un 7,2 %. I si fixem la mirada als municipis més petits, els de menys de 500 habitants, la caiguda ha estat de l'11 %, de 426 a 379 caixers. S'entén quina és la tendència de la banca, oi? Per tant, prenguin d'exemple el projecte de llei enviat des del Parlament de Catalunya redactat pel govern republicà. Des d'Esquerra Republicana es van fer grans passes per avançar en la inclusió financera. Es va treballar i ja és una realitat la posada a disposició de caixers automàtics als centenars de municipis, d'on els bancs n'han anat marxant les darreres dècades, tot i tenir grans beneficis. I és que el problema, quan una oficina tanca, no és només l'afectació als usuaris que es queden sense serveis, sinó que també al darrere deixa reestructuració laboral, provocant acomiadaments col·lectius, baixades de sou i despoblament rural.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Autoridad Administrativa Independiente de Defensa del Cliente...
«Ells i elles, que en definitiva som nosaltres, érem els qui realment no teníem alternativa. Les entitats financeres tenen molt més poder que els clients individuals. Per tant, aquesta autoritat pot equilibrar aquesta situació oferint als clients un recurs efectiu i accessible que no depengui exclusivament dels tribunals. L'autoritat ha de proporcionar un sistema gratuït, imparcial i ràpid, perquè els clients puguin veure ateses les seves reclamacions envers les entitats financeres. Una autoritat com aquesta ha de contribuir a frenar males pràctiques i a sancionar aquelles entitats que no compleixin amb els estàndards mínims d'equitat. També creiem imprescindible, en un context de concentració bancària com l'actual, la creació d'aquesta autoritat de defensa del client, perquè pot ajudar a frenar possibles abusos derivats de la manca de competència i a preservar la qualitat del servei. Per Esquerra, és un dels punts importants d'aquesta llei acabar amb l'exclusió financera que pateixen moltíssimes persones. Com segurament poden imaginar, treballarem esmenes per aquesta llei amb l'objectiu d'assegurar que l'Autoritat de defensa del client financer asseguri la inclusió de la ciutadania i l'accés als productes bàsics per operar en un món digital. Sobretot vetllarem especialment pels col·lectius en situació de vulnerabilitat, ja sigui per discapacitat, edat o origen.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se crea la Autoridad Administrativa Independiente de Defensa del Cliente...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, ja! Des del nostre grup, votarem en contra d'aquesta esmena a la totalitat. El projecte de llei d'esmena, per nosaltres, és una eina legislativa necessària per construir una arquitectura de regulació financera que protegeixi els consumidors i, alhora, els defensi davant de les pràctiques abusives de les entitats financeres. No oblidem d'on venim. La crisi financera de l'any 2008 va portar al PSOE primer i al PP després a realitzar un rescat bancari. Amb la bandera capitalista que no ens podem permetre una fallida del sistema financer, els dos grans partits aviat es van posar d'acord per realitzar una injecció massiva de diners públics a la banca espanyola. Resultat: una reestructuració bancària on es van transferir més de 120 000 milions d'euros de l'erari públic, en forma d'ajuts en recapitalització. Anys després, aquest rescat bancari no ha estat retornat íntegrament a la ciutadania i, segons el Banc d'Espanya, hi ha més de 60 000 milions d'euros impossibles de recuperar. Tot i això, la banca continua sense fer aquest retorn a la ciutadania. Encara hi ha milers de persones en mans de la seva usura. Per fer recordatori, mentre l'Estat espanyol salvava la banca regalant milions d'euros de l'erari públic dient que no hi havia alternativa, desenes de milers de famílies perdien casa seva -eren expulsats de casa seva- i milers de petits empresaris no podien fer front a les seves despeses bancàries degut a l'esclat de la crisi financera.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los trámites pendientes, plazos y previsiones para la...
«Vistas las perspectivas, pues, de la disponibilidad del agua en la cuenca del Ebro, y visto también que en mi país nos lo tenemos que pagar todo, aprovechamos este debate para exigir y reivindicar que las obras de modernización en Cataluña se gestionen desde Cataluña. La gestión de la sequía nos ha quedado grabada en la memoria de las personas del territorio de Urgell, la impotencia que sufrimos. Nuestros agricultores no se merecen ver cerrado el canal de un día para otro, sin aviso ni planificación. Esto nos pasó el año pasado, en abril de 2023. Sabemos que si lo gestionamos desde Cataluña lo haríamos mucho mejor y con el ahorro de las modernizaciones se podrían atender otras necesidades, como, por ejemplo, desarrollar el reto de El Priorato y Montsant para ayudar a la supervivencia de una comarca que produce vinos y aceites de altísima calidad. Acabo. Las medidas de ahorro de agua se tienen que aplicar en los distintos sistemas en función del déficit que se prevé en los próximos años. Y en todos los territorios hacen falta muchas inversiones, porque realmente los agricultores necesitan estas inversiones, pero se tiene que hacer sabiendo y pensando que si queremos relevo generacional se les tienen que dar herramientas y recursos. Así pues, hoy me he permitido volver a poner sobre la mesa la modernización inmediata del canal d'Urgell y reivindicar toda la capacidad de decisión sobre este ahorro de agua. Gracias.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los trámites pendientes, plazos y previsiones para la...
«Aparte del suministro de regadío a 18 000 regantes, 48 600 hectáreas, esta red también abastece a 121 municipios, 1826 granjas, 176 industrias y más de 1000 casas diseminadas por el territorio; pero, sobre todo, consigue que los agricultores puedan hacer cultivos de calidad y que estos puedan estar presentes en nuestra alimentación diaria. Por lo tanto, el canal d'Urgell es una gran infraestructura que ha sido vital para el desarrollo socioeconómico de La Plana d'Urgell y que, tras más de ciento cincuenta años de funcionamiento, continúa siendo un eje vertebrador del territorio. Hoy, en pleno siglo XXI, en plena revolución tecnológica, este regadío es tan tradicional que suministra agua a las parcelas sin presión, un hecho que dificulta la implementación de tecnologías de riego modernas en cada parcela. Hoy, casi en 2025, en plena crisis climática, el principal sistema de riego es por inundación; en total, es una eficiencia muy baja, un manejo extremadamente costoso, una falta flagrante de relevo generacional y un sistema totalmente insostenible. Diputados, diputadas, el canal d'Urgell es el único canal de interés general en el que el Estado no invierte un euro y, si lo invierte, hace que se lo devuelvan. El Estado, en Cataluña, hace de banco: lo poco que pone lo hace devolver en forma de préstamo, a diferencia de lo que ocurre en otros lugares del Estado, como Navarra, señor Catalán, donde el Estado pone el 60 %.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los trámites pendientes, plazos y previsiones para la...
«Gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados, diputadas. Unión del Pueblo Navarro nos trae una moción instando al Gobierno del Estado los trámites pendientes en los plazos de la previsión para la construcción de la segunda fase del canal de Navarra, una segunda fase que supondría 25 522 hectáreas; un canal, el de Navarra, que persigue en su globalidad la transformación del regadío de casi 60 000 hectáreas y el abastecimiento urbano e industrial de más de 350 000 habitantes, el 60 % de la población de la Comunidad Foral de Navarra. Pero hoy no quiero desaprovechar la oportunidad de hablar de canales de regadío, y les hablaré de un canal que hace más de ciento cincuenta años transformó un territorio llamado El Clot del Dimoni por sus condiciones climáticas adversas. El canal d'Urgell es una infraestructura destinada al riego que trae agua desde el Segre a los campos de cultivo de distintos términos municipales de las comarcas de Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià y Las Garrigas; un canal de la Confederación Hidrográfica del Ebro que riega -¡Ojo!, atención a la cifra- 70 000 hectáreas y que urge modernizar.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los trámites pendientes, plazos y previsiones para la...
«La gestió de la sequera per part de la CHE ens ha quedat gravada a la memòria de la gent del territori de l'Urgell, per la impotència que vam sentir. La nostra pagesia no es mereixia veure tancar el canal d'Urgell d'un dia per l'altre, sense avís ni planificació. Això ens va passar l'any passat, a l'abril del 2023. Sabem que, si ho gestionem des de Catalunya, ho faríem molt millor i amb l'estalvi de les modernitzacions es podria atendre altres necessitats, com per exemple desenvolupar el reg del Priorat i Montsant, que ens permetria ajudar a la supervivència d'una comarca que produeix vins i olis d'altíssima qualitat. I acabo. Les mesures d'estalvi d'aigua s'han d'aplicar als diferents sistemes en funció del dèficit que es preveu en els propers anys i a tots els territoris hi fan falta moltes inversions, perquè realment la pagesia necessita aquestes inversions. Ara, s'ha de fer pensant que si volem relleu generacional, a la pagesia se li ha de donar eines i se li ha de donar recursos. Així doncs, avui m'he permès tornar a posar damunt de la taula la modernització immediata del Canal d'Urgell i reivindicar tota la capacitat de decisió sobre aquest estalvi d'aigua.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los trámites pendientes, plazos y previsiones para la...
«Però avui, en ple segle XXI i en plena revolució tecnològica, aquest regadiu és tan tradicional que subministra aigua a les parcel·les sense pressió, un fet que dificulta la implementació de tecnologies de reg modernes a cada parcel·la. Avui, a 2025 gairebé, en plena crisi climàtica, el principal sistema de reg és per inundació. Tot plegat suposa una eficiència molt baixa, un maneig extremadament costós, una manca flagrant de relleu generacional i un sistema absolutament insostenible. Diputades i diputats, el canal d'Urgell és l'únic canal d'interès general on l'Estat no hi posa ni un euro. I si el posa, encara el fan tornar. L'Estat a Catalunya fa de banc: tot el que el poc que hi posa ho fa tornar en forma de préstec, a diferència d'altres indrets de l'Estat, com ara Navarra, senyor Català, on l'Estat hi posa el 60 %. Així doncs, i vist les perspectives en la disponibilitat de l'aigua a la conca de l'Ebre, i vist també que al meu país ens ho hem de pagar tot, aprofitem aquest debat per exigir i reivindicar que l'estalvi de les modernitzacions a Catalunya es gestionin des de Catalunya.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los trámites pendientes, plazos y previsiones para la...
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Unión del Pueblo Navarro ens porta una moció instant al govern de l'Estat per tràmits pendents, els terminis i les previsions per a la construcció de la segona fase del Canal de Navarra. Una segona fase que suposaria unes 25 522 hectàrees. Un canal, el de Navarra, que persegueix en la seva globalitat la transformació en regadiu de gairebé 60 000 hectàrees, l'abastament urbà i industrial de més de 350 000 habitants, un 60 % de la població de la Comunitat Foral de Navarra. Però avui no vull perdre l'oportunitat de parlar de canals de regadiu i els parlaré d'un canal que fa més de 150 anys va transformar un territori, un territori anomenat el Clot del Dimoni, per les seves condicions climàtiques i les sequeres adverses. Aquest és el canal d'Urgell, una infraestructura destinada al rec que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu de diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues. Un canal de la Confederación Hidrogràfica de l'Ebre que rega -ojo, atenció a la xifra- 70 000 hectàrees i que urgeix modernitzar. A part del subministrament del regadiu a uns 18 000 regants, 48 600 hectàrees, aquesta xarxa també abasteix 121 municipis, 1826 granges, 175 indústries i més d'un miler de cases disseminades pel territori. Però sobretot aconsegueix que els i les nostres pageses puguin fer cultius de qualitat i que aquests puguin estar presents en la nostra alimentació diària. Per tant, el Canal d'Urgell és una gran infraestructura que ha estat vital per al desenvolupament socioeconòmic de la plana de l'Urgell i que, després de més de 150 anys de funcionament, continua sent un eix vertebrador d'aquest territori.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«Gràcies. Gracia, presidenta. Ahora bien, planifiquemos las cosas como hay que planificarlas, porque tenemos claro que tenemos unos cuellos de botella y la confluencia en las ciudades quizás no sea estrictamente necesaria con una doble plataforma. Quizás haya que pensar en el territorio y cómo hacerlo, porque ahora mismo tenemos 150 metros, más o menos, libres en zonas logísticas y sabemos que va a ser muy difícil encontrar eso. El corredor es tan importante que tenemos que ser muy cuidadosos a la hora de hacer comentarios simplistas y populistas. Me parece bien que se pida al Gobierno francés que se avance en la ejecución de las infraestructuras ferroviarias. Es muy importante que se mejore también en Lérida y Gerona, porque sabemos que son comarcas infrafinanciadas históricamente por parte del Estado. Es una inversión de futuro para nuestro país que ofrece beneficios claros en cuanto a la competitividad, la sostenibilidad, la ocupación, la cohesión territorial y la innovación. Tenemos clarísimo que hay que apostar firmemente por su ejecución completa, bien hecha, planificada y sobre todo pensada para la optimización de todas las oportunidades que este proyecto nos ofrece. Por eso, repito, votaremos a favor. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«Gràcies, presidenta. Ara bé, planifiquem les coses com cal, perquè, al nostre parer, tenim clar que hem d'evitar colls d'ampolla i la confluència a les ciutats potser no és estrictament necessària una doble plataforma arreu. Potser cal pensar amb el territori i com fer-ho, perquè ara mateix també trobar 750 metres plans, més o menys lliures i ben connectats amb zones logístiques sabem que feina rai a trobar-ho. Per tant, el corredor és tan important que hem de vigilar a fer comentaris simplistes o populistes. I em sembla bé que es demani també al govern francès que avanci en l'execució de les infraestructures ferroviàries. Cal fer incís també especialment en millorar l'eix pirinenc, tant el de Lleida com el de Girona, perquè sabem que són unes comarques infrafinançades històricament per part de l'Estat. És una inversió de futur per al nostre país, que ofereix beneficis clars en termes de competitivitat, sostenibilitat, ocupació, cohesió territorial i innovació. Tenim claríssim que hem d'apostar fermament per la seva execució completa, ben feta, planificada i, sobretot, pensada per l'optimització de totes les oportunitats que aquest projecte ens ofereix. Per tant, repeteixo que la votarem a favor.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«Con respecto a la autopista necesaria ferroviaria del corredor mediterráneo, que dicen que también está en estudio, vemos cómo hay empresas de la Unión Europea que se han interesado también por operar en esta autopista ferroviaria, pero el Estado les dice que ahora no toca. Por esa razón, el ministerio está dando preferencia al tramo de la red actual entre Camp de Tarragona y Zaragoza de mercaderías, y de Zaragoza pasa a los Pirineos por el eje de Canfranc. Así, afirmamos que existe un bloqueo político total desde hace veinticuatro años. Las decisiones se adoptan en Madrid y no se contempla ningún corredor mediterráneo que pase por el interior. Es preciso que se garantice esa conectividad del corredor mediterráneo entre Alicante y La Jonquera en el tiempo previsto, garantizando la conexión por el interior de la costa de Tarragona. Por eso, señor Isidro Gavin, votaremos a favor de esta propuesta, como no podía ser de otra forma. (Rumores).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«Pongámonos en contexto. Hoy por hoy el 90 % del transporte de mercaderías internacionales en todo el mundo se realiza de forma marítima y los puertos de Barcelona y Valencia son dos de los tres puertos más importantes de todo el Estado gestionando mercaderías internacionales, y no funcionará bien sin las importantes conexiones del corredor mediterráneo, como pasa con el puerto de Tarragona, que tiene un gran potencial de especialización y crecimiento, dada la industria establecida en el territorio. Es más, durante la redacción del estudio informativo de la conexión Cambrils-La Secuita se dibujó ya un doble corredor de mercaderías/viajeros, suponiendo que desde Castellón hacia el norte ya estaba planificado según las instrucciones de la Dirección General de Ferrocarriles. Entregado el documento, el ministro de turno cambió el diseño de la plataforma por doble vía de tráfico mixto. Años más tarde, mientras se estaba redactando el estudio informativo de doble plataforma Castellón-Castellbisbal, también se canceló y se sustituyó por un tercer carril entre Villaseca y Castellbisbal por la línea actual. Todas estas decisiones, ya se ha dicho también, van en contra de lo que la Unión Europea define como corredor mediterráneo, que lo define como un eje prioritario de mercaderías. El ministerio tampoco ha hecho ningún estudio de la demanda de capacidad de la línea Villaseca-Castellbisbal. Ese estudio de demanda de capacidad lo hizo por su cuenta el puerto de Tarragona en el año 2021 y demostró la saturación inminente de este itinerario, sobre todo cuando entre en funcionamiento el tercer carril.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«D'aquesta manera, doncs, afirmem que hi ha un total bloqueig polític des de fa 24 anys. Les decisions es prenen a Madrid i no contemplen cap Corredor del Mediterrani que passi per l'interior. Cal que es garanteixi aquesta connectivitat del corredor mediterrani entre Alacant i la Jonquera en el temps previst, garantint la connexió per l'interior de la costa de Tarragona. Per tant, senyor Gavin, Isidre, votarem a favor d'aquesta proposta, com no podia ser d'una altra manera. Ara bé, planifiquem... Gracias, presidenta. Buenas noches ya, diputados y diputadas. El corredor mediterráneo no es solo una obra de infraestructura, sino que es una apuesta estratégica para el futuro de nuestra economía, una infraestructura que permitiría dar apoyo al transporte de mercaderías del eje mediterráneo hacia Europa y conectar el tránsito de mercaderías de los puertos de Barcelona, Tarragona y Valencia a la red ferroviaria europea. Si estas infraestructuras estuvieran bien planificadas, no solo mejoraría su recorrido, sino también mejorarían otras opciones del interior que se conectarán, convirtiéndose en una auténtica espina dorsal para la economía de los países catalanes, la española y la europea. Así que ya tenemos el porqué de esta obra tantos años parada: no interesa convertir a los países catalanes en una espina dorsal de la economía.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«Anys més tard, mentre s'estava redactant l'estudi informatiu de doble plataforma a Castelló-Castellbisbal també es va cancel·lar i es va substituir per un tercer carril entre Vila-seca i Castellbisbal per la línia actual. Totes aquestes decisions, ja ho han dit també, van en contra del que la Unió Europea defineix pel Corredor del Mediterrani i ho defineix com un eix prioritari de mercaderies. El Ministeri tampoc no ha fet cap estudi de demanda de capacitat de la línia Vila-seca-Castellbisbal. Aquest estudi de demanda de capacitat el va fer pel seu compte el port de Tarragona l'any 2021 i es va demostrar la saturació imminent d'aquest itinerari, sobretot quan entri en funcionament el tercer carril. Respecte de la necessitat..., de la necessària autopista ferroviària del Corredor Mediterrani, que diuen també que està en estudio. Però després veiem com empreses de la Unió Europea que s'han interessat per operar aquesta autopista ferroviària han desistit del seu propòsit perquè l'Estat els diu que ara no toca. Per aquesta raó, també el Ministeri està donant preferència al tram de la xarxa actual entre el Camp de Tarragona i Saragossa per a mercaderies i de Saragossa passar els Pirineus per l'eix de Canfranc.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«Gràcies, presidenta. Bona nit ja. Diputats i diputades. El Corredor del Mediterrani no és només una obra d'infraestructura, sinó que és una aposta estratègica per al futur de la nostra economia. Una infraestructura que permetria donar sortida al transport de mercaderies de l'eix mediterrani cap a Europa i connectar el trànsit de mercaderies als ports de Barcelona, Tarragona i València a la xarxa ferroviària europea. Si aquesta infraestructura està ben planificada, no només beneficiarà el seu recorregut, sinó també altres regions de l'interior que s'hi connectaran convertint-se en una autèntica espina dorsal per a l'economia dels països catalans, l'espanyola i l'europea. Doncs ja tenim el perquè d'aquesta obra tants anys parada: No interessa convertir els països catalans en una espina dorsal de l'economia. Per posar-nos en context, a dia d'avui, el 90 % del transport de mercaderies internacionals a tot el món es realitza de forma marítima i els ports de Barcelona i València són dos dels tres ports més importants de tot l'Estat gestionant mercaderies internacionals. Tanmateix, aquests segueixen encara sense les importants connexions amb el Corredor mediterrani, igual que el port de Tarragona, també amb un fort potencial d'especialització i creixement donada la indústria establerta al territori. És més, durant la redacció de l'estudi informatiu de la connexió Cambrils-La Secuita es va dibuixar ja un doble corredor de mercaderies-viatgers, suposant que des de Castelló cap al nord ja estava planificat segons instruccions de la Direcció General de Ferrocarriles. Entregat el document, el ministro de turno va canviar el disseny de doble plataforma per doble via de tràfic mixt.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«Por lo tanto, vamos a votar no a su iniciativa, porque la PNL que presentan cierra los ojos ante los condicionantes para la ciudadanía, en general, que supondría el registro obligatorio y la inscripción de cualquier persona en cualquier tipo de establecimiento turístico. Los condicionantes técnicos que pueda suponer su aplicación son muy solucionables; de hecho, creo que se están solucionando. Han sido cuestiones mucho más complicadas -ya lo he dicho antes-, como, por ejemplo, cuando se infecta sistemáticamente a los adversarios políticos con programas espía que solo utilizan Estados, y eso es algo que se hizo durante su Gobierno. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«Esta información entendemos que permite actuar de forma preventiva e intervenir en situaciones sospechosas, ayudando a mantener el turismo como una actividad limpia y segura y, sobre todo, como algo fundamental para nuestra economía. El turismo es una puerta de entrada a muchas oportunidades económicas, pero, desgraciadamente, también puede ser para actividades delictivas, para algunas que les gustan mucho a ustedes, como, por ejemplo, el narcotráfico. Es esencial, por lo tanto, que la información recopilada solo se utilice con fines de seguridad pública o para mejorar la gestión turística. No podemos permitir que estos datos se utilicen mal para fines comerciales o vulnerar los derechos y la privacidad de las personas. Queremos un turismo seguro, pero también queremos proteger a las personas. Lo que hay que pedir es que sea compatible la seguridad con la privacidad, poniendo a las personas en el centro de nuestra acción política. Las competencias en materia de turismo están transferidas a las comunidades autónomas. Nosotros lo que queremos, desde el punto de vista de las políticas públicas -y en este caso habrá que regularlo, tendrá que regularlo la Generalitat de Cataluña- es que se regulen cuestiones como la lucha contra los efectos del cambio climático, la agenda 2030, reordenar los flujos de turistas, proteger con más intensidad el patrimonio cultural, natural y el paisaje, fomentar la profesionalización y la competitividad empresarial, modernizar las infraestructuras y, sobre todo, garantizar el derecho a la vivienda en las zonas turísticas para los habitantes de las zonas turísticas.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«Permítanme que les haga una pregunta: ¿Para qué necesitamos en este país esas medidas de seguridad? ¿Las necesitamos o no? Porque hace unos días nos quejábamos de la multirreincidencia y de las medidas de seguridad, que ahora ya no necesitamos. ¿Hay que controlar quién entra en el país o no hay que controlarlo? ¿O es que si eres más morena necesitas más controles, o si tienes el bolsillo más lleno o no lo tienes tan lleno necesitas legislar de una forma o de otra? Vaya, ustedes, que, son más de infiltrar policías en asociaciones juveniles, de pinchar teléfonos a políticos que piensan de manera diferente, ¿ahora vienen a decirnos que dar datos que se ofrecen en cualquier web es un problema? Simplemente, ustedes hacen un ridículo espantoso. El turismo es uno de los motores de nuestra economía y millones de personas visitan el país año tras año. Esta movilidad masiva requiere de un sistema que permita una buena gestión sobre quién entra y sale del país para poder garantizar que todo el mundo pueda disfrutar de nuestros servicios turísticos con seguridad. La recogida de datos de visitantes es una herramienta esencial si se utilizan bien para asegurar esa protección. Los datos ayudan a las fuerzas de seguridad a prevenir actividades ilegales, como el tráfico de personas, la delincuencia organizada u otros delitos que pueden producirse dentro del sector turístico. En definitiva, garantizamos que turistas y ciudadanía local puedan vivir y disfrutar de un destino seguro. El real decreto al que se refieren establece normas para la recogida y comunicación de datos sobre personas físicas que se alojan o utilizan servicios y establecimientos dedicados a la actividad turística, y sí, es cierto, hay datos que a estas alturas de la vida ya no son necesarios, está claro. Uno muy absurdo es que todavía se pida el sexo de la persona que se aloja en un hotel o que toma un avión, algo totalmente innecesario. Ahora bien, estos datos recogidos tienen que ser transmitidos a las autoridades de seguridad, y, en el caso de Cataluña, tenemos que hacerlo al cuerpo de Mossos d'Esquadra, y esta comunicación debe hacerse de forma telemática a través de sistemas homologados, porque así nos aseguramos de que cumplen los requisitos de seguridad y la protección de datos personales, porque después tienen la obligación de conservar estos datos durante un periodo determinado y esa información tienen que tenerla disponible en caso de que haya alguna investigación después. Por lo tanto, el objetivo estriba en garantizar la seguridad pública, esa que tanto les gusta a ustedes, cuando es para las personas que vienen para ganarse la vida, y no a disfrutar de unas vacaciones.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«Per tant, votarem que no a la seva iniciativa, perquè la PNL que presenten fa els ulls clucs als condicionants per a la seguretat ciutadana en general, que aportaria la inscripció i registre obligatori de qualsevol persona en qualsevol mode d'establiment turístics. Els condicionants tècnics que pugui presentar la seva implementació són molt solucionables. De fet, crec que s'estan solucionant. O han estat qüestions molt més complicades, ja ho he dit abans, com per exemple infectar sistemàticament telèfons personals a adversaris polítics amb programari espia que només fan servir els estats i que es va fer durant el seu govern. Gràcies. Gracias, presidenta. Parece que está PNL del Partido Popular no les va a salir tan bien. Quizás, si hubieran puesto alguna mejora al servicio de la hostelería, votaríamos a favor. Quizás la jubilación anticipada de las kellys, por ejemplo, estaría bien, o si se hubieran referido al personal de recepción de las grandes cadenas hoteleras, que se ponen nerviosos cuando ven colas de personas para dar algunos datos y tienen un sueldo que da vergüenza. Parece que esta semana les ha salido su ser interior de derechas.»