Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 16 de 45
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Ara tots vostès parlen molt de l'escut social, però siguem clars. L'escut social no és que un llogater no pagui el lloguer. L'escut social no és que es puguin ocupar pisos que no són teus. L'escut social no és traslladar el cost dels errors que estan cometent vostès a famílies que sempre han treballat i pagat els seus impostos. I, per descomptat, l'escut social no és que un govern presumeixi de la misèria, que és exactament el que han fet vostès aquesta setmana, traient pit que cada dia hi hagi més gent que necessita l'ingrés mínim vital per viure. Que treguin pit que cada dia hi hagi més pobresa. Un escut social de veritat és una xarxa pública forta i això depèn de vostès que estan governant. Un escut social de veritat són uns serveis socials de proximitat i que funcionin. Són ajudes ben gestionades, que és exactament el contrari del que està fent la senyora Yolanda Díaz. Un escut social de veritat és habitatge públic. No és donar per bones les ocupacions i donar per bons els impagaments. En definitiva, polítiques que evitin que la gent caigui en la pobresa. I a Catalunya aquesta xarxa sempre ha existit. És part del nostre model social. El problema és que vostès, el tripartit, l'han anat ofegant perquè no paguen el que deuen des de fa molts anys, perquè no compleixen amb els pressupostos des de fa molts anys i perquè no transfereixen els recursos que ens corresponen als ciutadans de Catalunya i a Catalunya des de fa molts anys. Vostès ofeguen als municipis, ofeguen les families, ofeguen a les pimes, ofeguen als autònoms, ofeguen amb regulacions absurdes. I quan les xarxes es tensiona i no té els recursos necessaris, la xarxa col·lapsa i si col·lapsa. Els més febles són els primers a caure. I això no és justícia social. Això és desordre, això és mal govern, això és incompetència i això és empobriment.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, vicepresident. Permeti'm, senyor Sànchez, que comenci fent-li un resum de la situació en la que es troba aquests dies la Catalunya de la que vostè no ha volgut parlar en aquesta primera intervenció. De fet, fins ara només s'ha parlat d'Espanya. Aquests dies a Catalunya, sota el govern dels socialistes i els seus socis, els mestres i professors en vaga. Ells avui i des d'aquí, tot el suport. Els metges en vaga, els pagesos en vaga, els pescadors en vaga, els autònoms en vaga, els taxistes en vaga i els maquinistes en vaga. Miraré de ser el màxim de clara possible, senyor Sánchez. La situació en la que vostès, els partits espanyols, han deixat el nostre país, els darrers cinquanta anys, és lamentable i cap govern a Catalunya que segueixi depenent de Madrid podrà posar al dia totes les destrosses que vostès han fet. I, per descomptat, vostès no volen deixar anar la gallina dels ous d'or, però a les gallines, si no se les cuida, sí se les asfixia i se les maltracta, i si no se les alimenta, deixen de pondre ous o marxen. La situació és molt greu i els perjudicats són tots els ciutadans de Catalunya els que som independentistes i els que no són independentistes. I el que estan destrossant vostès va molt més enllà dels trens, del bloqueig del sistema ferroviari de Catalunya, de les vies, de les catenàries. El que estan destrossant tots vostès és el futur de tots els ciutadans de Catalunya. El que estem veient, per tant, no és només un problema de trens: és caos. El mateix caos que estem veient a l'habitatge, a l'energia, a les polítiques socials, a l'economia productiva, als sous, al treball, el mateix caos que sempre ha generat el tripartit: socialistes, comuns i esquerra. El caos del mal govern i sempre és el mateix patró: la mala gestió, la improvisació i propaganda, molta propaganda. I al final qui ho paga tot això son els ciutadans.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Senyories, vivim un canvi realment històric. La política exterior basada en l'amenaça de la força és un paradigma que pensàvem que havíem superat des de l'any 1945. Aquest enfocament no només viola l'article 2.4 de la Carta de Nacions Unides, sinó que soscava tots els esforços per construir un tauler mundial basat en el respecte i en el diàleg. Tant Vladimir Putin com Donald Trump han recorregut a l'amenaça de la força mantes vegades. Les accions de Rússia al Donbass i Crimea, juntament amb les declaracions de Trump sobre la intervenció militar a diversos països, cas de Groenlàndia o Cuba, o la intervenció efectiva a Veneçuela il·lustren un patró de comportament que ignora els mecanismes de resolució pacífica de disputes. Diguem-ho clar: hem anat enrere, no hem anat endavant. I el recurs de la força és una estratègia miop que ignora les complexitats de les relacions internacionals i que crea més problemes que no pas solucions. És evident que vivim una època d'admiració de la força. Hi ha un prestigi de la força. Hi ha un moment en què hem oblidat totes les lliçons del segle XX. Però això no ens pot fer sumar-nos a aquesta bogeria. L'anomenada Junta de pau, per exemple, que ha creat l'administració de Donald Trump, és un exemple d'intentar rebentar el món construït des de Nacions Unides, un exemple de l'unilateralisme absolutament cínic en contra del que hem fet durant anys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«I arriba la llei d'amnistia, que havia de reparar el dany causat per anys de persecució penal del moviment independentista. Però els mateixos poders que van impulsar aquella persecució han fet l'impossible per impedir que la llei tingui efectes reals. La premsa internacional se n'ha fet ressò, alguna documentant les resistències internes de la judicatura espanyola per aplicar-la, especialment quan afecta el president a l'exili, Carles Puigdemont, i d'altres s'hi refereixen literalment com una paradoxa jurídica, una llei vigent que en realitat no es vol aplicar. Tot plegat evidencia un problema estructural. Quan es tracta de Catalunya, l'Estat espanyol ha actuat i continua actuant amb un biaix profundament antidemocràtic. No només ha reprimit l'independentisme, no només ha ignorat l'ONU, també ha menystingut la realitat nacional catalana, negant-li la possibilitat de decidir lliurement el seu futur i negant-li el respecte que mereix qualsevol nació del món. Catalunya vol ser reconeguda i respectada com a nació que és, vol governar i dirigir el seu futur sense estar subordinada a un Estat que sovint actua com si no entengués o no volgués entendre la seva identitat lingüística, cultural, política, social. I, a més, Catalunya vol deixar de ser arrossegada cap a un empobriment estructural. Perquè totes aquestes vulneracions de drets polítics i democràtics no són un accident aïllat, formen part d'un sistema que condemna Catalunya a un futur d'oportunitats estroncades. Un Estat que critica els altres però que manté Catalunya infrafinançada, amb infraestructures que s'esberlen, amb serveis públics saturats, amb inversions promeses i mai executades, un Estat que condemna una de les nacions més dinàmiques d'Europa a empobrir-se dia rere dia, amb trens que fan figa, hospitals i escoles que infrafinança. Si realment els preocupessin els catalans, si els drets humans els interpel·lessin, si realment volguessin protegir la legalitat internacional, farien una sola cosa: reconèixer Catalunya com la nació que és i permetre-li governar-se ella mateixa. No hi ha altra fórmula per evitar que Espanya continuï limitant el nostre progrés i la nostra prosperitat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«I tanmateix, la proposta que avui ens porten aquí, senyories del Partit Popular, no qüestiona aquest model, i menys l'autoesmena que avui ens han portat, perquè no diu res sobre la internalització del manteniment, no planteja recuperar capacitat tècnica pròpia ni de reforçar les plantilles d'Adif. Ben al contrari, accepta implícitament un esquema on Adif continua acumulant poder de decisió, però sense aquest arrelament territorial que és tan necessari. I això és on cal reclamar una màxima celeritat. I aquí és on li vull dir una veritat que segurament no els agradarà. Durant dècades, els governs del PP i el PSOE han ignorat sistemàticament les infraestructures ferroviàries a Catalunya. Jo crec que això ja és sabut de tot, però tenim dades de les execucions pressupostàries d'Adif: del 2019 al 2023, el PSOE, amb el govern del PSOE, s'executen 1114 milions; amb governs del PP, només 249 milions. Sí que he de dir, per una banda, que uns estan executant el 30 % amb governs del PSOE i amb governs del PP, 40 %. Però és una mica cínic sortir a parlar i dir que el problema de rodalies és per un ministre o per una gestió de l'última legislatura. Perdonin, però és que fa molts anys. La desinversió ha estat constant i el compromís que han posat, fum. I no va de colors polítics a Madrid. Va d'un estat que boicoteja a Catalunya sistemàticament i, a més a més, boicoteja la seva classe treballadora prioritzant grans obres i obviant el ferrocarril.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. I avui tornem a intervenir arran d'una proposició no de llei que ens presenta el Partit Popular sobre el caos ferroviari a Catalunya. I deixi'm dir-li que ara ja no és el caos ferroviari a Catalunya, sinó què és el col·lapse ferroviari a Catalunya. I abans d'entrar en titulars fàcils, m'agradaria anar una mica al fons de la qüestió, perquè la seva PNL fa un relat genèric del problema, però evita deliberadament assenyalar-ne les causes estructurals, perquè davant dels darrers incidents, les preguntes són clares i haurien de tenir una resposta. Quines infraestructures a Catalunya presentaven deficiències conegudes abans que tot esclatés? Perquè fa molts anys que el Grup Parlamentari Republicà es queixa de la mancança d'inversions a Catalunya. Per què, a més a més, actuacions que ja estaven previstes van quedar pendents executar? Per què Adif no executa el seu pressupost? Perquè aquest és l'arrel del problema, perquè no estem parlant de fets sobrevinguts, sinó de mala gestió i de decisions equivocades. Perquè Adif no només gestiona infraestructures, amb les seves decisions, també exerceix un paper polític i no n'assumeix mai les responsabilitats. I si mirem què s'ha decidit en els darrers anys, el patró d'Adif és evident: tanquen i buiden centres de manteniment; fan la concentració de la gestió lluny del territori i, per tant, això vol dir que estan dues hores a arribar quan hi ha una incidència; externalitzen el manteniment i redueixen el personal propi. I això què vol dir? Menys coneixement del terreny, menys capacitat de resposta davant les incidències i menys precarització del qui està treballant. I no ho diem només el grup parlamentari. De fet, ho denuncien reiteradament els treballadors i les treballadores ferroviàries.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«President. Senyores i senyors diputats, se'ns presenta una proposició no de llei parlant del caos ferroviari. No és la primera vegada que ho fa el PP ni d'altres grups. Quan això passa per part del PP, que és la iniciativa d'avui, el primer que a mi em fa pensar, com deia el company Mikel, és què va fer el PP quan li tocava governar. I d'això, he donat moltíssimes dades. Tots n'hem donat que hi ha molts responsables de tot el que passa i el PP també n'és un. És veritat que es parla al voltant d'aquesta iniciativa, lògicament, del tràgic accident de Còrdova, on hi ha hagut moltíssimes víctimes, un accident sota investigació que esperem que acabi el més aviat possible i que s'esclareixin els fets i amb el qual hem manifestat solidaritat amb totes les víctimes, les de Còrdova i les de Gelida, òbviament. Però el caos, el caos ferroviari, és el que es viu a Catalunya, del ferroviari i de la mobilitat. Més de 15 dies en un intensiu i diàriament des de fa anys, en una crònica d'una mort anunciada. Abans d'ahir, fins i tot, que amb la vaga hi havia uns serveis mínims, al lloc on es van mantenir els serveis mínims és a Catalunya, amb els visors a temps real, a les 8:53, a les 9:31 a Madrid circulaven entre 50 i 60 trens, a Astúries entre 20 i 25 i a Catalunya entre 3 i 5. I això són dades oficials. Avui, avui incidències a totes les línies. En teoria, els sindicats majoritaris han desconvocat la vaga. La consellera Paneque ha sortit a dir que es recuperarà la normalitat del servei, diu, a finals de la setmana, d'aquesta setmana, o a principis de l'any que ve, això sí, amb 70 limitacions temporals de velocitat. I jo dic: Clar! És que és aquesta la normalitat, 70, 80, 100 limitacions temporals de velocitat i arribar tard i malament. Amb rodalies, és aquesta la normalitat. Que bonic que els queda la gestió espanyola d'infraestructures ferroviàries! Accidents, accidents vol dir víctimes, vol dir ferits, efectivament, un tema molt seriós; afectacions al servei d'alta velocitat per a tot l'any, trens anul·lats, endarreriments, manca d'inversió crònica, manca de manteniment predictiu i preventiu; l'AP-7 tallada en sentit sud durant un munt de dies; pèrdues econòmiques multimilionàries per al sector públic i pel sector privat; mercaderies dels ports bloquejades; empreses públiques ineficients, centralitzades.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Senyories, no cal que m'estengui més en per què els ciutadans han de saber en quin punt l'Estat desinverteix de forma constant. Ho hem vist, com deien, rodalies i ho estem veient en altres casos. En els darrers anys, per exemple, Adif ha pressupostat 4163 milions d'euros per a Catalunya i només n'ha executat 1362, un de cada tres euros. Aquest incompliment del PSOE i del PP, del PP i del PSOE és un escàndol i això explica bona part de les dificultats. Acabo, presidenta. Senyories del PP, estimat senyor Olano, que m'entén en català sense el famós auricular, si volen millorar la transparència, deixin de donar l'esquena als catalans. I ja de passada, un consell: I deixin d'anar pel món amb els socis que van, que és una cosa que els dic sempre de franc des d'aquesta tribuna perquè quedin en el llibre de sessions, més que res perquè, com a antic comentarista polític, em sap greu que vagin cap al pedregar. Bona tarda. Presidenta, señorías, buenas tardes. El Grupo Popular nos trae una proposición de ley aparentemente solo para exigir más transparencia en la ejecución de los presupuestos, un aspecto en el que, evidentemente, por principio estamos de acuerdo. Es cierto que el Gobierno español no informa suficientemente a esta Cámara de la reasignación de créditos y tiene un margen de maniobra demasiado grande para lo que debería ser un sistema parlamentario; esta es una crítica compartida por muchos grupos. Pero, dicho eso, hay que decir que, evidentemente, lo mismo se aplica al Partido Popular cuando gobierna. Señor Olano, en diversos años el Gobierno de Rajoy presentó y aprobó los presupuestos tarde y no facilitó precisamente el Partido Popular una cultura de escrutinio y de control parlamentario de los presupuestos. Por tanto, señor Olano, amablemente, no nos dé lecciones porque, como se ha dicho aquí, ustedes tienen dos caras, como el dios Jano: cuando están en la oposición dicen una cosa y cuando están en el Gobierno dicen otra. Y se lo diré con un dicho castellano muy bonito: consejos vendo que para mí no tengo, eso lo va a entender incluso aunque no me escuche.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«I aprofitant, ja que estem parlant del que vostès anomenen partits d'estat, que tenen els mateixos vicis intercanviables, diversos mitjans estan coincidint, arran del que ha passat a l'Aragó, que tant vostès, senyories del PP, com vostès, senyories del PSOE, haurien de fer autocrítica. Ja sabem que l'autocrítica no té gaire bona premsa en aquest moment. Es feia aquell acudit fa anys: L'autocrítica, sobretot en el món comunista, te la fan. Però bé, vostès, senyories del PP, que han guanyat però han perdut i ara són més presoners de VOX i vostès, senyories del PSOE, que han perdut de manera clara i rotunda, facin autocrítica. També facin autocrítica perquè si no els haurem de fer. En tot cas, senyor Olano, el principi del que vostè diu està molt bé, si vostès ho haguessin practicat abans, sens dubte. posats a millorar la transparència i el control polític de la despesa del govern, dic jo, senyories del PP, per què no es plantegen, per exemple, modificar la llei predemocràtica dels secrets oficials, que és una cosa que hem demanat diversos grups en aquesta cambra? També és transparència. Aquesta sí que seria una eina important perquè la ciutadania en general sabés què es fa, per exemple, amb els fons reservats de l'Estat, que suposo que a vostès els preocupa. És per la premsa, per exemple, que hem hagut de saber els fons que es van destinar a la famosa operació Catalunya o a la infiltració policial d'agents sense cap autorització al País Valencià i al Principat. Sobre això, evidentment, el Partit Popular no diu res, perquè és un partit d'Estat, però a vegades és un partit d'estat en suspensió; depèn del dia. I posats a demanar transparència, senyor Olano, també, per què no ens ajuden que el Govern faci pública la despesa real de defensa i els destinataris dels diferents programes? Perquè clar, en aquests temes de defensa, vostès demanen oportunament que tot passi per la cambra. Esquerra Republicana també ho demana repetidament, però la veritat és que vostès, quan governen, fan exactament el mateix.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Presidenta, senyories, bona tarda. El Partit Popular ens porta una proposició de llei aparentment només per exigir més transparència en l'execució dels pressupostos, un aspecte en el qual, evidentment, per principi estem d'acord. I és cert que el govern espanyol no informa prou aquesta cambra de la reassignació de crèdits i té un marge de maniobra massa gran pel que hauria de ser un sistema parlamentari. Aquesta és una crítica compartida per molts grups. Però dit això, hem de dir que, evidentment, tot el mateix aplica al Partit Popular quan governa. Senyor Olano, en diversos anys, sota el govern Rajoy, va presentar i aprovar els pressupostos tard, tard i no va facilitar precisament el Partit Popular una cultura d'escrutini i de control parlamentari dels pressupostos. Per tant, senyor Olano, amablement no ens doni lliçons perquè, com s'ha dit aquí, vostès tenen dues cares com el déu Janus. Quan estan a l'oposició diuen una cosa i quan estan al govern en diuen una altra. I li diré amb una dita castellana ben bonica: 'Consejos vendo que para mí no tengo', això ho entendrà fins i tot si no m'escolta.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Moltes gràcies, president. No els hi negaré que un té la sensació, per no dir la certesa, que aquesta proposta del Partit Popular no la tindríem a debat si en lloc de governar el PSOE governessin vostès. De fet, és habitual que ara que són a l'oposició, es dediquin a reclamar i exigir qüestions que, quan han estat al govern, no han volgut aplicar, perquè és evident que sota aquesta pell d'ovella que ara últimament mostren, s'hi amaga el mateix llop de sempre i que tant coneixem els catalans. Vostès, que avui han tingut la barra de citar Montesquieu per referir-se a la separació de poders. El Partit Popular parlant de la separació de poders. Montesquieu, que avui es deu haver recargolat a la seva tomba. 1 de setembre, president Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de setembre, ministre d'Economia: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026; 24 de octubre, vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de gener, vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. I així podríem anar allargant la llista de declaracions. Però a la pràctica és evident que res de res, només paraules, ni sostre de la despesa, ni pressupostos, res de res. De fet, tal com és habitual en vostès, molts titulars, però en realitat dels vuit anys de govern, cinc anys sense pressupostos; vuit anys al govern, cinc anys sense poder aprovar uns pressupostos. Ara bé, això que faria vergonya fins i tot el més valent dels polítics no evita que el president Sánchez vagi de peregrinatge per tot arreu, afirmant literalment que 'España va viento en popa y a toda vela'. Viento en popa y a toda vela, cinc anys sense pressupostos, una pressió fiscal més alta que mai, uns serveis públics pitjors que mai, els sous cada vegada més baixos comparats amb la Unió Europea, l'economia familiar cada vegada més al límit, el mercat de l'habitatge destrossat per les seves polítiques nefastes, el sistema de pensions cada vegada més tensionat, però, això sí, Espanya va viento en popa y a toda vela. I em pregunto: Quant de temps fa que el president del Govern no va pel carrer sense un estol d'aduladors al seu costat que eviten que pugui parlar de veritat amb la gent? Quant de temps fa que els ministres no parlen de tu a tu amb la gent del carrer sense ningú interposat? Quant de temps fa que aquest govern no trepitja el carrer i s'impregna de veritat del que pensa i viu la gent? Escoltar més i parlar menys. Escoltar en lloc de parlar, perquè si sortissin al carrer a escoltar la gent, s'adonarien que, parlis amb qui parlis i més enllà de la militància ideològica de cadascú, hi ha una constant que es repeteix. La gent viu pitjor ara que fa un temps endarrere. La gent diu que cada vegada costa més arribar a final de mes, que cada vegada costa més estalviar, que cada vegada costa més progressar. La gent diu que cada vegada costa més sentir-se esperançat en el futur, parlin amb qui parlin. Els autònoms, ofegats pel govern i les seves decisions; els empresaris, perseguits per les seves polítiques; els treballadors, escanyats pels seus impostos; els propietaris de qualsevol habitatge, criminalitzats per vostès; els professionals de l'educació, pagats per sota del que es mereixen i treballant en condicions complicadíssimes; els professionals de la sanitat, pagats per sota del que es mereixen i treballant en un sistema saturat; els pagesos, al límit de la subsistència; els pescadors, al límit de la supervivència; i tothom pagant cada vegada més impostos per tenir uns serveis més precaris. Però, això sí, segons vostès, España va viento en popa y a toda vela. Doncs mirin, no. Ni viento en popa ni a toda vela. Espanya va a la deriva, sense rumb i amb un horitzó cada vegada més negre.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«La iniciativa parteix amb un gran consens, ja s'ha dit. El 2004 a l'Ajuntament de Formentera; el 2007, recollit a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, es crea el Consell de Formentera i, a partir d'aquest moment, es lliga que també en algun moment toca tenir senador o senadora pròpia. El 2009, Pere Torres aconsegueix que el Ple del Senat es manifesti a favor d'aquesta iniciativa i el 2018 Gent per Formentera duu al Parlament de les Illes Balears la iniciativa que esteim discutint, aconseguint de forma unànime el suport de tots els partits polítics de les Illes Balears en aquell moment. El 2024, tenguérem un intent d'aquí al Congrés de presentar unes esmenes que no varen fructificar. Però el poble de Formentera ha estat persistent des de fa moltíssims anys amb aquesta iniciativa lluitant cada dia perquè fos possible i, per tant, no els podem fallar. El debat d'avui és aquesta iniciativa que na Sílvia Tur, quan presentava al Parlament de les Illes Balears, va dir que era una quimera, que seria un camí llarg. Pot ser, estimada Sílvia, no esperàvem que aquest camí fos tan llarg, que del 2018 tardàssim fins al 2026 per ser ara tractat. Però bona la dita: facem un possible i aconseguim ara que es tracti s'aprovi. I li prec, senyora presidenta, que no quedi a un calaix aquesta iniciativa, que es debati, que abans d'acabar la legislatura sigui ja una realitat i que poguem, entre tots i totes, veure com a les pròximes eleccions estatals els formenterers i formenterers triïn el seu senador o senadora propi, de manera diferent com ha passat fins ara.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Al Senat, i ho dic per experiència, perquè hi vaig passar quatre anys, no és la cambra de representació territorial, però quan els senadors arribam al Senat, no ens posam la camiseta del nostre territori, o no tots. Millor dit, molts ens posam la camiseta del nostre territori i ens seim per formacions polítiques. Què passa? De natural seria que ens fessin per territoris per parlar dels nostres territoris i, per això, és important que Formentera tengui un representant, perquè ara s'està produint una anomalia. No té una veu pròpia, no té ningú que directament els representi. No té ningú que es preocupi exclusivament de la seva realitat i per molt que altres persones puguem parlar amb veu pròpia, amb veu per ells, que els deixem la nostra veu per ser utilitzat, no és el mateix. Un poble vol ser escoltat la seva veu pròpia. I, per tant, el Senat ha de canviar molt, perquè ha de ser un Senat més democràtic, un Senat que representi els territoris, un Senat on realment es tractin el problema de la insularitat, on realment es tracti de la qualitat de vida de les persones que viuen en els diferents territoris. I per això aquesta modificació de la Constitució. Al llarg de la història hem tengut quatre modificacions de la Constitució. La d'entrada al Conveni de Maastricht el 1992, que potser ens va permetre a persones d'altres nacionalitats votar a l'Estat espanyol. Una altra modificació després que ens avergonyeix a molts, la del 2009, on es prioritza el deute al dret de les persones. L'única que a mi personalment em fa il·lusió, la que vam aprovar el 2024, on les persones amb discapacitat eren tractades amb normalitat, no com a persones menys vàlues. I avui, si tot va bé, començam el camí per una, per la primera modificació de la Constitució que durà més democràcia, més representació i més qualitat de vida per als ciutadans de Formentera, que és la que tenguin una representació pròpia. Una veu pròpia no és cap caprici. Una veu pròpia tracta els problemes i la realitat quotidiana de cada un d'ells i és important perquè tenguin igualtat respecte a les altres illes, perquè tenguin igualtat respecte dels altres territoris i perquè es sentin representats plenament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Bé. Gràcies, presidenta. Avui, segurament més ben acompanyada que altres dies. Bona tarda a totes i a tots. Una salutació als representants de les Illes que avui ens acompanyeu i d'altres que també esteu a tribuna. Avui aquesta proposició de llei, en aquesta proposició de llei, si em permeten, al nostre entendre, no debatem una qüestió tècnica. De fet, no debatem tampoc -?gràcies- ni un simple ajust legal. Avui, amb aquesta iniciativa que ens arriba del Parlament de Balears, per nosaltres debatem dignitat, dignitat democràtica, reconeixement nacional i justícia també territorial. La proposta de reforma de l'article 69.3 de la Constitució perquè Formentera pugui escollir un senador propi no és un caprici. De fet, s'ha dit sobradament avui, aquesta tarda. De fet, és que ni tan sols és una extravagància. Al contrari, és, ras i curt, el resultat d'una reivindicació, d'una reivindicació noble, d'una reivindicació sostinguda, unànime i persistent del poble de Formentera, expressada per les seves institucions al llarg de molts anys; de fet, al llarg de massa anys.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Hi ha molts arguments a favor de la modificació de la Constitució en aquest punt. Unanimitat: totes les institucions de Formentera, el Consell Insular, l'Ajuntament i també al Parlament Balear ho reclamen. Territorialitat: es reforça la representació territorial al Senat d'acord amb l'innegable fet insular. Història: Es dona resposta a una demanda històrica del poble de Formentera. I, finalment, es posa fi a una anomalia, l'anomalia constitucional d'agrupar dues illes, Formentera amb Eivissa, no només és artificial, sinó que ha estat superada per la realitat sociològica i demogràfica. Formentera ja no és l'illa menys poblada de l'Estat des de fa anys. Supera en població a altres illes que sí que tenen circumscripció pròpia. I també, i no és poc rellevant, es resol una anomalia normativa consistent en què la Constitució ha quedat obsoleta, perquè l'Estatut de les Illes Balears ja ha superat l'agrupació de Formentera amb Eivissa i configura Formentera com una illa més al costat de Mallorca, Menorca i Eivissa, amb les seves pròpies institucions i autonomia diferenciada. Però més enllà d'aquests arguments, més enllà d'aquests arguments, posar Formentera en peu d'igualtat amb la resta de territoris insulars és un pas necessari que els formenterers i les formentereres volen per defensar millor la seva terra, per defensar millor la seva condició d'illencs i illenques i també per defensar millor la seva llengua i la seva nació. I és per això, per defensar la llengua, per defensar la nació, per defensar la gent, per defensar el territori que sempre, des de Junts per Catalunya, estarem al vostre costat. Perquè Junts per Catalunya som aquí per defensar la terra i la gent del Principat, però també per defensar la terra i la gent de la Franja, del País Valencià i, evidentment, de les Illes Balears i de Formentera, de tots els Països Catalans. Junts per Catalunya, hi insisteixo, sempre farem costat a totes les iniciatives que vulguin traslladar la diversitat nacional i territorial a les institucions. Forma part del nostre ADN fer front als conflictes territorials i no cronificar-los. Els territoris i la seva gent no es poden silenciar ni subordinar. I això és el que estem fent avui: escoltar i donar curs a les demandes de la gent de Formentera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, president. Intentaré fer-ho de manera telegràfica. De fet, el primer que vull posar en consideració és l'extrema urgència. Això vol dir l'extrema necessitat de millorar el model de finançament de Catalunya i també, encara que alguns els hi retumbin les orelles, dels Països Catalans. De fet, fa 12 anys que el model actual està caducat. De fet, en els 17 anys que aquest model ja ha caducat en els 17 anys de funcionament, els 17 anys que ha estat operatiu, el que ha demostrat és, bàsicament, que s'ha consolidat un finançament injust, un finançament persistent i directament lesiu per als serveis públics de Catalunya. I això, senyores i senyors diputats, és així. L'any 2021 el dèficit fiscal de Catalunya. Ho hem explicat manta vegades. Va assolir un màxim històric de 22 000 milions d'euros, això és, un 9,6 % del producte interior brut. O dit d'una altra manera, és més de la meitat del pressupost que gestiona la Generalitat de Catalunya. El resultat de tot això, doncs, també n'hem parlat, malauradament, moltes vegades. Uns serveis públics com el de Rodalies, especialment a Catalunya, o és igual, o serveis públics dedicats a la salut o a l'educació, que tenen un finançament infinitament inferior al que els ciutadans de Catalunya mereixen. I, per desgràcia, els catalans patim, en pateixen les conseqüències cada dia. Caos a Rodalies o una pressió flagrant de la nostra sanitat pública.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«I senyor Gavín, Esquerra Republicana no dona suport a aquesta nefasta gestió que fa l'Estat espanyol. No li dona. En tot cas, li va donar vostè sent el secretari d'Infraestructures durant molts anys. Ara bé, gràcies al treball i a l'exigència d'Esquerra Republicana, avui hi ha sobre la taula un acord per accelerar les inversions a Rodalies. Ara cal que aquest acord es tradueixi en un compromís ferm perquè els propers cinc anys permeti elevar la inversió total de la dècada fins aquests 8000 milions d'euros que són tan necessaris. A més, gràcies a la feina d'Esquerra Republicana, també per primera vegada, per primera vegada, li recordo. La Generalitat ha pogut participar en la definició del pla de Rodalies, un pas que sabem que és necessari però que és insuficient. Per aquest motiu cal anar més enllà accelerar el desplegament de Rodalies de Catalunya, assumir el lideratge real del servei i impulsar aquests canvis urgents en la direcció de Renfe a Catalunya. I sobretot, cal prioritzar allò que s'ha deixat de banda massa temps, que és el manteniment i la seguretat de les nostres vies. Menys anuncis, menys nous quilòmetres d'AVE i més manteniment. Més fiabilitat i més seguretat per als usuaris i per als treballadors. Aquest Reial decret posa gairebé tot laccent en les tarifes i això, com a mínim és reduccionista, perquè per potenciar el transport públic no nhi ha prou que sigui econòmic ha de ser fiable, segur i digne. I ara mateix no tenim res d'això. El que tenim ara mateix a Catalunya és un trauma col·lectiu. Gent que surt de casa amb por; gent que assumeix que arribarà tard; gent que normalitza perdre cites, hores de feina o classes a les universitats. Vostè s'imagina les cares dels estudiants aquest cap de setmana o ahir al dematí que tenien exàmens i van veure com el seu examen no hi podien arribar perquè estaven en una estació on ningú els hi estava informant de si el tren passaria al cap d'una hora, si no passaria amb aquelles pantalles buides o, el que és pitjor, plenes de dades totalment errònies. Això ministre, no es reverteix amb descomptes, només es reverteix amb inversions reals, amb planificació rigorosa i amb una gestió responsable per reparar la xarxa, renovar la infraestructura i garantir la seguretat de cada quilòmetre de la via. I cal parlar clar. La crisi de Rodalies no és culpa ni de la pluja ni de la mala sort. És culpa de dècades de negligència política tant dels governs del PSOE com dels governs del Partit Popular. Perquè fins que Esquerra Republicana no ha pogut incidir en les polítiques del Govern, aquestes polítiques mai s'han fet pensant en Catalunya.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Hola, gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. I abans de començar permetin-me unes paraules de record. Vull expressar el nostre condol més sincer als familiars i a les persones properes de les víctimes dels accidents, tan d'Adamuz com de Gelida i el nostre escalf i respecte en uns moments tan difícils com els que deuen passar. Avui debatem un Reial decret llei que parla principalment de bonificacions i ho diré d'entrada i amb absoluta claredat: reduir el cost del transport és important, però avui no és el principal problema que tenim. El principal problema que tenim avui és que el servei no funciona. No és fiable, no és regular i, el que és més greu, posa en risc la seguretat de les persones i afecta la salut mental dels usuaris. Aquest decret ens recorda molt comprar Internet a través d'Aliexpress. Bones fotos, grans promeses, missatges optimistes. Fins i tot el president ha dit que era un transport sòlid, però quan arriba el paquet resulta que tens retards, cap atenció al client, un producte en mal estat, estacions brutes, trens que no passen a l'hora, pantalles informatives sense cap missatge de quan arribarà el teu tren o no, arribes a una estació a tres quarts de vuit de la tarda i veus que el tren de les set de la tarda encara hi posa que arribarà a temps i no ha arribat. Aquest és el paquet que t'arriba. I això és exactament el que estan vivint milers d'usuaris del transport públic, especialment els usuaris de Rodalies a Catalunya. Els usuaris han hagut d'afrontar gairebé sols una crisi sistemàtica que ha arribat a suspendre tot el servei durant dies. Usuaris que ara descobreixen que fa anys que circulen per punts crítics de la xarxa ferroviària, amb infraestructures greument deteriorades i amb risc de despreniments. Perquè aquests punts negres, per on circulen gairebé 400 000 persones cada dia, no són ni nous ni són imprevisibles. De fet, eren advertències reiterades que mai no s'han resolt. El model actual ha demostrat clarament que no funciona i no hi ha cap excusa meteorològica que vagi bé per justificar dècades de manca d'inversió de l'Estat, manca de manteniment o una governança erràtica i de mala gestió.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Aquest model català de gestió que vostès i els seus socis, amb aquest acord de traspàs, no volen que es generalitzi a Catalunya perquè perdrien poder sobre les infraestructures. Ens han dit miserables per dir això, però el traspàs que vostès han acordat perpetua el model centralista. I només cal veure en aquesta crisi com la Generalitat de Catalunya no pinta res. No mana Renfe, no mana Adif, i ha d'anar el secretari d'Estat corrents a posar ordre i a donar un cop de mà. Per cert, el valor del model no ve de que el ministre de torn, o el conseller de torn, diguin que tenim un model d'èxit. El model d'èxit ho és quan els usuaris no paren de créixer, com en el cas de Ferrocarrils de la Generalitat i quan hi ha un reconeixement extern. Saben vostès qui és el president de la UITP, la Unió Internacional del Transport Públic? Ho saben? El president honorífic, el que va ser durant dotze anys el director general de Ferrocarrils de la Generalitat. Aquest és el president honorífic, un professional de reconegut prestigi, independent, sense afiliació política, que va ser dotze anys director general de Ferrocarrils fins que Esquerra Republicana va considerar que havia de prescindir dels seus serveis. Un model de professionalització, de talent i d'eficiència. Però vostès i els seus socis volen mantenir un model centralitzat a costa de la qualitat de vida de la gent de Catalunya. El mal servei de Rodalies no es resoldrà en mans dels que han perpetuat el mal servei. Exigim un traspàs total.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«El segon motiu és del fiasco de gestió. Mentre vostès afirmen que l'Estat espanyol viu l'edat d'or del sector ferroviari, la realment l'edat d'or és que el tren arribi a l'hora. Saben quins trens a Catalunya han arribat a l'hora cada dia i també plovia d'acord amb els serveis planificats i amb reforç d'oferta? Els de la Generalitat de Catalunya, no pas els de Renfe. El model de gestió ferroviària catalana no suporta cap comparació amb el model espanyol i venim d'un traspàs de l'any 2010, on no es va traspassar cap actiu, a un traspàs en el que s'ha imposat ara a Renfe com a operador i a l'empresa mixta s'imposa la majoria de Renfe. El model català és un model on, per exemple, Ferrocarrils de la Generalitat fa 15 anys que monitoritza els seus talussos i els seus túnels. Els talussos i els murs, com es va dir que és la pluja, 'és que ha plogut, Ha caigut per la pluja'. Això és una vergonya que es pugui dir això. Els talussos cauen quan els seus drenatges no funcionen. Els talussos i els murs tenen drenatges per drenar l'aigua. Generalitat de Catalunya. Ferrocarrils té sondatges, té drons, té sistemes per preveure això i actuacions preventives. L'accident de Gelida era evitable perquè és exactament el mateix accident de Vacarisses de l'any 2018 a l'R4. Un maquinista mort i quatre ferits, exactament el mateix. El mal manteniment dels talussos i dels murs i vostès no han corregit res des del Govern. Renfe no té aquests plans de manteniment i, a més a més, Ferrocarrils és una empresa professionalitzada. Renfe és una empresa polititzada, té unes inversions fortes en manteniment de vehicles i amb tallers -Renfe, no- i amb maquinistes. Per què Ferrocarrils de la Generalitat no té tants problemes amb els maquinistes? Perquè vostès tenen empreses, com he dit, polititzades, potser perquè no els escolten, potser perquè no els tenen en consideració. Per això segurament s'hauran plantat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«I resulta cínic que el Reial decret es digui de 'Medidas de promoción del uso del transporte público'. Es increïble. El transport públic no es promociona amb polítiques d'aparador o de quedar bé. Regalar viatges gratis als joves perquè viatgin per l'estiu, fer grans descomptes als preus dels bitllets, com és el cas d'aquest Reial decret. El transport públic que es promociona si funciona i dona un bon servei. El fiasco monumental que viu Catalunya es deu sobretot a dues grans causes. La primera, la desinversió crònica. Tenim un tracte colonial, ho hem dit moltes vegades. Les xifres d'AIReF, durant 28 anys es va invertir el 6,5 % en Rodalies i la meitat a Madrid i el 16 % a Barcelona. L'execució pressupostària a Catalunya sempre és un terç aproximadament del que es pressuposta, i a Madrid, per sobre del cent per cent. A Rodalies s'ha perdut uns 10 milions d'usuaris. L'únic transport públic que perd usuaris. A Madrid, Cercanías ha augmentat 15,3 milions d'usuaris. Lògic, s'inverteix molt més, es fan més quilòmetres de vies noves -84, 0 a Catalunya- es fa el túnel de Recoletos, el del passeig de Gràcia, que és el més saturat, no arriba mai. És un tracte colonial i és també el fracàs de la marca Espanya de gestió d'infraestructures. Un país que inverteix el 93,5 % en alta velocitat radial demostra que el seu model és centralista, però també menysprea la mobilitat obligada. I també és un model de deliris de grandesa. Tenir la segona xarxa d'alta velocitat del món en dimensió és incompatible amb tenir una xarxa de rodalies de qualitat, perquè l'Estat espanyol no té prou recursos ni capacitat per fer-ho, i les xifres i la realitat ho demostren.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«I anem al fons del problema, que no és cap caricatura. El problema és la falta d'habitatge assequible. I aquí té la culpa el Govern. Porten vuit anys. Falten salaris dignes, sobra rendisme. I aquí també té culpa el Govern, perquè portem anys. Tenim una taxa, segons la AROPE, del 25,8 % de pobresa. Això no és mala sort, és un model que expulsa. I aquí també va la nostra crítica al Govern: no es pot normalitzar viure a base de pedaços, però aquí hi ha dues torres perversitats greus. La primera la dreta i l'extrema dreta. És una perversitat espantar i no votar aquest escut de protecció. Mà dur amb el feble i catifa vermella a l'especulador i la segona, un govern que es diu progressista, però que manté el país en una provisionalitat que castiga els de sempre. I mentrestant, per a la indústria de la guerra, la caixa sempre és plena. Senyors del Govern, això és important. Espanya ha invertit 94 000 milions en programes per modernitzar l'exèrcit. 94 000 milions d'euros. Això va ser ràpid. Això va ser molt ràpid. Això no hi ha pròrrogues. Això està compromès. A l'últim Consell de Ministres, 2000 milions extres. Aquí hi ha pressa. Aquí no hi ha pròrrogues. Aquí no hi ha l'angoixa d'arribar al desembre al BOE. Això és una indecència. Per un partit, per un govern que es diu progressista. No pot haver un estat que té el 25 % en la pobresa amb aquests percentatges d'inversió en armament no pot passar. No podem pagar això. Perquè la seguretat per a la gent que no té és tindre un habitatge. És que els serveis públics funcionin. Això és la seguretat. Que la pensió revaloritza, que el bo elèctric per aquells que no poden pagar el tinguin. I estem parlant de no mesures revolucionàries. Estem parlant de mesures pal·liatives o simplement pal·liatives. Imagini's això invertit en habitatge. Ens ho podem imaginar? Per favor, posin a treballar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Bon dia a tothom. Gràcies, presidenta. Avui votarem sí al que toca. A la convalidació del Reial decret llei conegut com l'Escut Social, perquè protegeix a milions de persones, catalans i no catalans. I que quedi gravat: qui vota no avui, vota no a les necessitats de milions de persones, no només de Catalunya, sinó també dels diferents pobles de l'Estat espanyol. Això és una realitat. I també ho vull dir des del primer minut. Aquest sí no és un aplaudiment al Govern i explicarem per què. És un salvavides d'urgència per a les classes populars, és a dir, per a la majoria de la gent. I ho fem per tres raons clares: primera, perquè si això cau, el dany és immediat per a la gent que més pateix, dany immediat. Quan cau un escut d'emergència, els primers a rebre són els de sempre: les classes treballadores assalariades, autònomes, els infants i la gent gran catalana i no catalana, que també és Catalunya això. Segona, perquè avui toca retratar una indecència. Les dretes i l'extrema dreta disposades a tombar proteccions socials per pur electoralisme. Jugar amb la pobresa de la gent per desgastar el Govern, jugar amb la pobresa i la misèria de la gent per desgastar el Govern. I tercera, perquè també desemmascaren el Govern de l'Estat. Ja n'hi ha prou de governar a cop de pròrroga. Portem sis anys de pròrrogues. Viure pendent del BOE no és seguretat, és angoixa permanent també per als més vulnerables. El que votem avui té noms i cognoms socials, famílies vulnerables. Es manté la protecció davant dels desnonaments quan no hi ha alternativa. Llars amb pobresa energètica extrema es garanteix que no es pugui tallar l'aigua, la llum o el gas a consumidors vulnerables i es prorroguen els descomptes del bo social elèctric. Pensionistes: es manté la revalorització del 2,7 %, s'actualitzen també les pensions mínimes i no contributives en els percentatges més alts. I legisla amb cotització, amb una cotització addicional, això també és important, per a legislar amb una cotització addicional per a treballadors i treballadores que es deixen la pell. Agents Mediambientals Bombers i Agents Rurals de Catalunya perquè puguin avançar en la jubilació i això és dignitat laboral, i això també és protecció i això també ho deixaran caure. Expliqui'n-s'ho. A la gent els hi expliquen.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Però la gent ha de saber també que no tots els trens han fallat. Quins trens funcionen? Els que gestionem nosaltres, els que gestionem des de Catalunya, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Quins trens no funcionen? Els que gestionen vostès: Renfe i Adif. No cal inventar res. Volem a Renfe fora de Catalunya. La solució és clara i ja la tenim. Model català, model Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Cent per cent gestió catalana. Cap invent de 49 % Catalunya, 51 % a Espanya i que sembli allò que no és cent per cent de competència catalana, cent per cent de sobirania en els recursos. Quan no depenem d'Espanya, funcionem; quan depenem d'Espanya col·lapsem. I si no ens despertem, el risc a la decadència és cada dia més gran. Què es vota avui? Un Reial decret que inclou dos temes que no tenen res a veure. Si votes sí, s'aprova tot. Si votes no, cau tot. I què diem nosaltres? Pensions sí, okupacions no. No poden obligar-nos a votar que sí, a que no puguis fer res si t'ocupen el pis i no et paguen el lloguer. Ajudar a les persones vulnerables i tant que sí. I això és responsabilitat de l'Administració, no del petit propietari. Deixar tirades a les persones que pateixen les ocupacions i els impagaments, mai. Donar per bones les ocupacions i els impagaments, mai. La meitat de les okupacions que hi ha a l'Estat espanyol les patim a Catalunya. Així que facin el favor d'aprovar la llei contra les okupacions que Junts va presentar i que vostès tenen bloquejada des de fa gairebé dos anys. Ja sé que els molesta molt, però sí, nosaltres treballem per Catalunya i no deixarem de fer-ho per caure'ls bé a vostès, o per agradar als polítics espanyols o als mitjans espanyols. Nosaltres no ho farem. Votarem que sí a la revalorització de les pensions quan les presentin, sense el xantatge de mantenir i permetre les okupacions i els impagaments que pateixen milers de famílies de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Gràcies, presidenta. No em pensava que això era una sessió de control a Junts. En tot cas, nosaltres som aquí, com sempre, per parlar de Catalunya i dels catalans. El col·lapse a Catalunya és absolut i això és pervers perquè els ciutadans de Catalunya paguem impostos de primera, però vostès ens donen uns serveis de tercera. Però tots aquests impostos que paguem els ciutadans de Catalunya no arriben a la sanitat catalana, l'educació catalana a habitatge, a recerca i, per descomptat, no arriben als trens de Catalunya. En canvi, mai com ara el Govern espanyol i el Govern de Catalunya, els dos en mans dels socialistes, havien invertit tants diners públics, tants diners dels ciutadans de Catalunya en propaganda, en anuncis, en condicionar l'opinió dels ciutadans i en intentar fer creure que els socialistes saben governar. Però avui ja no hi ha prou propaganda per tapar tanta incompetència. És cert que potser a molta gent, als nostres fills, als joves de Catalunya, no els hi arriba molta informació que haurien de tenir. Potser molts d'ells encara no saben que els darrers anys s'han construït 84 quilòmetres de vies noves a Madrid i 0 quilòmetres de vies noves a Catalunya. Potser tampoc saben que gairebé la meitat dels trens vells que estan a l'Estat espanyol els tenim a Catalunya. Potser tampoc saben que la meitat dels diners que havia de pagar el Govern espanyol per trens, vies i manteniment del sistema ferroviari de Catalunya no han arribat mai. Ells no paguen mai i a tu cada dia et cobren més. Potser tampoc saben que dels 310 000 milions d'euros que ha recaptat el Govern espanyol al 2025, gairebé 60 000 milions, els hem aportat als ciutadans de Catalunya. No cal que us digui que aquests també s'han quedat a Madrid. Potser tampoc saben que els últims números que estan publicats al Ministeri d'Hisenda, sobre l'execució pressupostària del 2024, ens diuen que de cada 100 euros que havien d'invertir a Catalunya només se n'han invertit 20. Potser tampoc saben que la normalitat que alguns defensen és que Espanya inverteixi 128 euros per habitant a Catalunya i 365 euros per habitant a Madrid, gairebé el triple. Però el que sí que estic segura que saben gairebé tots els joves de Catalunya és que a Catalunya, en mans dels socialistes, de Podemos, de SUMAR, de Comuns i dels seus socis, no funciona. I cada cop que els socialistes i els seus socis del tripartit governen a Catalunya, Catalunya cau en decadència. Quan estàs 30 anys sense tenir cura de casa teva, la casa cau i els diferents governs espanyols mai han tingut cura ni de Catalunya ni dels catalans. I el temps, lamentablement, ha demostrat que nosaltres teníem raó i que malgrat sovint heu intentat pervertir uns i altres les decisions que hem pres i que prenem des d'aquí a Madrid, estàvem i estem al camí correcte. No ens conformem, ens plantem i batallem cada dret i cada cèntim que és dels ciutadans de Catalunya i ens han criticat aquells que es conformen amb la primera molla que els hi posen a sobre la taula i que blanquegen les incompetències dels socialistes. Ens han criticat aquells que només bramen i ens han criticat aquells que mai a la vida posaran en risc, ni han posat en risc, la seva cadira perquè a Catalunya i els catalans se'ns respecti. I ara vostès anuncien 8000 milions d'euros per a Catalunya. Vostès es pensen que els catalans ens mamem el dit? Ningú els creu. Però és que no han complert mai. I segurament caldrà que fem memòria. Molta falta els hi fa que fem memòria. En números rodons: anuncien el 2020 una inversió de 700 milions d'euros. En paguen 300; anuncien el 2021, 1000 milions d'euros. En paguen 260; anuncien el 2022, 1000 milions d'euros. En paguen 300. Les dades són clares. Vostès no han pagat. Vostès enganyen. Vostès només saben prometre, i el que no han fet mai és complir. Vostès han perdut el control del comandament. I vostès han aconseguit que els ciutadans de Catalunya perdin la confiança en els serveis públics. I això és molt greu. I això ha de tenir conseqüències.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Envaeix competències, sí, envaeix competències, però es pot solucionar, però envaeix competències. No li faré el llistat enorme aquí ara, però envaeix competències i creiem que es pot solucionar simplement respectant les competències que ja estan i el marc normatiu que tenia el 2006 evidentment pot millorar. Hi ha invasió competencial. La Generalitat de Catalunya, sap vostè que té competències exclusives en serveis socials. Així ho diu l'Estatut, però aquesta reforma de les trepitja i uniformitza algunes i esperem que això es pugui en la tramitació solucionar. La diversitat social i territorial exigeix proximitat, respecte i no acceptarem que se'ns tracti com a simples delegacions. Això ja ho sap vostè, però ho repeteixo, es pot esmenar. Segon. I el segon sí que és important perquè l'hem patit molt greu, no? Ens han dit que sí, que hi haurà finançament i sense finançament aquesta llei ja sabem que és paper mullat i fa mal. Fa mal perquè crees unes expectatives, com les van crear amb la llei del 2006, que estava molt bé, però després no es van complir. La llei fa grans promeses, hi ha grans millores, però sense pressupost Catalunya, a més, ha estat una de les comunitats més maltractades pel sistema de dependència. En alguns anys, l'Estat només ha contribuït amb el 13 % del cost real del servei i la Generalitat ha assumit el 75 %. És a dir, mentre l'Estat es penjava la medalla, nosaltres pagàvem la factura i escoltàvem tota la gent amb aquestes necessitats queixar-se a les nostres administracions.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Bona tarda, presidenta. Senyores i senyors diputats. Avui permetrem la tramitació de la reforma de la Llei de Dependència. Així ens ho han demanat tota la comunitat a l'entorn del mon de la dependència, que si us plau, tramitem això, millorem el que calgui i tirem endavant malgrat les pegues que tenim i que ara explicaré. Ho fem per no perdre més el temps. No es pot perdre el temps quan hi ha una cosa tan important en el qual creiem que ja s'ha perdut massa temps. I ho fem perquè hem escoltat a la ciutadania, perquè entenem que vint anys després de la llei del marc normatiu de 2006, doncs hi han coses que han de canviar. Evidentment que han de canviar i és urgent i, com deia abans, no podem esperar. Però que ningú s'equivoqui, senyor ministre. El nostre vot favorable a la tramitació no és un xec en blanc en aquests moments. Aquesta llei, tal com està la redacció, es pot millorar, si no canvia radicalment en alguns temes. Si no canvia això, tindrà un no rotund, però la tramitació la farem. Creiem que la tramitació sempre és una oportunitat que per sistema intentem nosaltres respectar, perquè així, de vegades, hi ha compareixences i així es poden fer bé les coses. Però no ens agrada per dues raons que aquí ja s'han dit en algun moment.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, presidenta. La veritat és que no tenia previst intervenir, però l'he escoltat amb molta atenció i he arribat a la conclusió que vostès realment, de convicció, viuen en un món paral·lel al de la veritat, d'acord? I s'atreveix a sortir aquí i afirmar que no hi ha invasió competencial i quedar-se tan tranquil. I tant que hi ha invasió competencial! Òbviament que n'hi ha! A més, d'una manera molt contundent. I el que és més preocupant és quan el sento afirmar a vostè que estén la mà i diu: 'No, ja ho arreglarem, ja mirarem de trobar-hi solució'. Però després hi afegeix -perquè el traeix el subconscient- afegeix el 'llegaremos hasta donde se pueda'. Ja comprendrà que vostè, tenint en compte que eren els del sí se puede i s'ha quedat amb el que s'ha quedat tot això, ja comprendrà que vostè poca confiança ens dona en aquestes bones declaracions de voluntat. Posa, a més a més d'exemple, la Llei ELA, una llei encallada en aquest hemicicle durant anys, que si és una realitat va ser gràcies a la Pilar Calvo i a la feina de Junts per Catalunya i que, a més a més, van tindre la barra, després d'un cop aprovada, bloquejar els recursos econòmics patint, com hem denunciat avui en la Llei de dependència, que la gent es quedessin patint sense tindre els recursos perquè el govern no mobilitzava aquests recursos. Per tant, utilitzar l'exemple de la llei ELA amb el que pot passar amb la llei de dependència, ja li dic francament que és un exemple ben desafortunat, perquè si hagués sigut per vostès, no hi hauria ni llei i no hi hauria pas ni recursos per tal d'ajudar els malalts d'ELA.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Bé. Bona tarda ja. Gràcies, presidenta. Senyories. La Llei del Servei d'Atenció a Clientela torna avui a aquesta cambra després del seu pas pel Senat i torna, malauradament, com tornen sovint les lleis que passen pel filtre de la majoria absoluta del Partit Popular a la cambra alta: retallades en drets, rebaixada en ambició i amb una ambició uniformitzadora que ignora la realitat plurinacional i plurilingüística de l'Estat. És una realitat, els agradi o no els agradi. Avui el Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana anuncia que votarem en contra de les esmenes introduïdes pel Partit Popular al Senat. I ho farem per responsabilitat, per coherència i, sobretot, per respecte a la ciutadania, a tota la ciutadania. El pas pel Senat ha estat un intent descarat de descafeïnar una llei que és vital per posar fi als abusos quotidians. El PP ha intentat convertir drets exigibles en simples recomanacions i obligacions estrictes en paper mullat. La defensa de la llengua és un dret, no és un privilegi. La defensa de la llengua és un dret, no és un privilegi. No hi ha llengües supremacistes, no n'hi ha. La meva llengua, el meu nom, el que jo vaig heretar val igual que el que va heretar qualsevol dels que esteu aquí, qualsevol. I això calia respectar-ho. Estem al 2025. S'ha tardat. S'hagués pogut s'hagués pogut fer ja abans a l'altra legislatura, el 2023, s'hauria pogut fer, però no es va fer perquè va decaure la legislatura. Esquerra Republicana va entrar les esmenes de Plataforma per Catalunya ja abans del 2023. Estaven pactades. Estava tot fet. Va decaure la llei i hem hagut d'esperar dos anys més per poder-ho portar a la pràctica.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Moltes gràcies, presidenta. Gairebé dos anys després de començar el seu tràmit, arribem al final del camí d'aquesta llei. Una llei que representa un salt qualitatiu en la defensa dels drets dels consumidors i en la qual Junts per Catalunya hi hem deixat una empremta important.Primer, la protecció competencial de Catalunya eliminant l'efecte recentralitzador que contenia la majoria dels seus articles en el seu redactat inicial i, segon, la protecció lingüística dels catalans, eliminant la imposició del castellà i introduint aquelles modificacions treballades amb Plataforma per la Llengua que donen cobertura als drets lingüístics dels catalans. En resum, primer s'aplicarà l'Estatut de Catalunya i després aquesta llei. I per molt que s'escandalitzen alguns, el dret d'utilitzar el català ve donat pel lloc on està ubicat el client i no pas per la bona voluntat de les empreses o bé la ubicació d'aquestes empreses en els diferents territoris. Com deia, una empremta important en benefici de Catalunya i la seva gent. I tornant a la tramitació de la llei, aquesta ha requerit d'un esforç enorme per poder arribar aquí, de molt de temps. El camí ha estat llarg, però el resultat, com deia, ha valgut la pena. De fet, crec que aquesta llei il·lustra molt bé com hauria hagut de ser aquesta legislatura. El Govern que l'impulsa sabia, sap que, amb els seus socis habituals, no té suficient majoria per aprovar lleis. El Govern obre negociacions amb Junts per Catalunya per arribar a un acord que eviti l'esmena a la totalitat i, per tant, el fracàs de la iniciativa del propi Govern. Malgrat les enormes dificultats, les negociacions avancen i, finalment, s'arriba a un acord rellevant signat per les parts. Però la feina continua. Aquest no és el final del tràmit. Aquí no n'hi ha prou només amb el titular de l'acord. Cal rematar la feina amb la part més important. Els acords s'han d'impulsar. Els acords s'han de defensar davant de tercers quan es pretenen alterar i els acords s'han de materialitzar. I això amb aquesta llei ha passat: negociar, arribar a acords i complir els acords. Aquesta, de fet, és l'essència de la democràcia, i més quan no hi ha majories consolidades en un hemicicle.»