Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
662 declaraciones · página 17 de 23
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Ara bé, el que pensem que no té cap sentit és aprofitar la tragèdia per fer xantatge als grups d'aquesta cambra. És un error el que ha pretès el president Sánchez, de vincular l'aprovació dels pressupostos generals a les ajudes necessàries que han de rebre els damnificats. Per això mateix, des de Junts per Catalunya, la setmana passada ja vàrem presentar una iniciativa per fer una modificació a l'actual pressupost, per dotar-lo d'un fons extraordinari de fins a 15 000 milions d'euros que hauria d'estar a disposició de tots els afectats en el termini màxim d'un mes. Perquè, a fets excepcionals, calen respostes excepcionals. I nosaltres, sense fer el ridícul, com la ministra Robles i recular 5000 anys, podem reconèixer que aquesta DANA ha generat un episodi de pluja excepcional, amb acumulacions superiors als 600 mil·límetres d'aigua en 24 hores i intensitats, en alguns casos, superior als 200 mil·límetres/hora. I aquesta és una situació que generaria problemes a qualsevol indret. Els generaria perquè sovint es menysté la força de la naturalesa i perquè al llarg dels anys no s'ha estat prou curós amb el desenvolupament urbanístic de molts pobles i ciutats. Aquest és, al nostre entendre, un aspecte clau que cal abordar. Corregir això no és fàcil i no només calen molts recursos, també cal molta valentia. Però una altra cosa és la gestió que els responsables fan d'una situació de pluja extraordinària i l'impacte que la seva presa o no presa de decisions en temps i forma té.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«En primer lloc, és obvi, és evident que l'eliminació de la prescripció en els delictes sexuals contra menors és necessària per la lenta assimilació psicològica dels fets per part de les víctimes, que moltes vegades no es veuen amb cor de fer front a un procediment judicial molt dolorós fins passats molts anys. De fet, l'evidència científica disponible, l'evidència científica de la que disposem, demostra que les víctimes no denuncien fins passats els 50 anys de mitjana. Per altre costat, es tracta d'una obligació que el propi Estat espanyol va assumir en tractats internacionals com el Conveni d'Istanbul, i una mesura que està recollida, per exemple, per l'Assemblea de Parlamentaris del Consell d'Europa i per la majoria d'estats democràticament avançats. Així mateix, i vaig acabant, senyora presidenta, anunciem que presentarem una sèrie d'esmenes en el mateix sentit que expressàvem amb l'esmena presentada l'any 2023, que són complementàries de l'eliminació de la prescripció dels delictes sexuals contra menors. Aquestes esmenes tenen a veure, per exemple, amb millores tècniques addicionals referents als delictes de coaccions a menors en cas de matrimoni, esmenes que suposen millores en delictes de detenció il·legal i segrest de menors i esmenes que suposen també millores en delictes de tortures a menors i en delictes d'agressors menors reincidents.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Per cert, hi ha qui carrega contra l'externalització de la producció dels mitjans públics. No hi estem d'acord. S'ha de saber estimular la producció pròpia en els mitjans públics. Hi he treballat més de 25 anys i, per tant, ho tinc molt clar, però ha d'haver-hi un equilibri entre la creativitat interna i la compra de continguts. Les televisions públiques també estan per mantenir el sector audiovisual, especialment pensant en les petites i mitjanes productores que arrisquen en creacions de gran valor artístic, amb projectes de cinema d'autor, per exemple, o amb continguts fets en català o en altres llengües oficials. Per això també és important millorar la quota de finançament avançat previst a la Llei General de la Comunicació Audiovisual. I vaig acabant, presidenta. Els convido a revisar, per cert, la memòria econòmica de Radiotelevisió Espanyola per comprovar a la pàgina 12 d'on són les productores que han tingut accés als contractes més importants de l'últim any. Cap de Catalunya. Cap. Els qui han dominat el govern de la radiotelevisió espanyola s'han fet la seva pel·lícula, però comença una temporada, o sigui que estiguin molt atents a les seves pantalles.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«I no és el govern l'únic que discrimina. A la llengua també se la discrimina quan es deixa de fer servir allà on ha aconseguit fer-se un lloc després de moltes lluites. Què radiotelevisió espanyola a Catalunya sigui en català també és un acte de reparació de justícia, després de dècades, d'una uniformitat disfressada de cohesió lingüística que ha trepitjat sense cap mirament la diversitat, la cultura i la identitat de les diferents nacions històriques. Per això veiem bé que ara es vagi cap al model de BBC Nations de la televisió pública britànica, amb programació diferenciada a Gal·les, Escòcia, Anglaterra o Irlanda del Nord. Tots els mitjans públics, tots, els nacionals i els estatals, han d'apostar per les llengües oficials. A Radiotelevisió Espanyola, però, mai no ha passat de manera efectiva. Com s'explica, sinó, que seixanta anys després de la primera emissió en català, la televisió pública de l'Estat mai, mai hagi fet en català, un canal en català a Sant Cugat malgrat ser el segon centre més important de l'Estat. No té cap sentit quan parlem d'una llengua que parlen 10 milions de persones, que no és minoritària, sinó minoritzada, que no és autonòmica, sinó nacional, que no és regional. Es parla a quatre estats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Que tothom, que tothom ho tingui clar: si som aquí és per ser actors importants en aquest canvi que ha de permetre que La2 a Catalunya passi a ser La2 en català com a llengua vehicular en defensa dels nostres drets lingüístics, en resposta a la minorització que pateix la llengua, de manera urgent davant l'emergència lingüística. Ara toca apostar per la llengua, pels catalans d'origen, però també pels catalans d'adopció, pensant en la població adulta, però també en la gent nova. El català ha demostrat ser ascensor social i és el millor pont per a la integració de tothom que arriba a Catalunya. Però interessadament, interessadament, molts han venut la idea del català com a barrera lingüística. Els mateixos que volen imposar la seva llengua común, els que han trigat 45 anys a permetre que les altres llengües oficials de l'Estat es puguin parlar amb normalitat aquí, al Congrés. Davant d'aquests, Junts ja ha demostrat que fa valer els seus vots per crear-li nous espais al català, per lluitar contra la discriminació que se li fa des del govern espanyol de qualsevol color.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Gràcies, presidenta. Bé, en tot aquest procés per crear el nou marc de governança dels mitjans públics de l'Estat, l'objectiu de Junts ha estat la defensa de la llengua catalana i del sector audiovisual català, pensant no només en aquelles persones que comparteixen amb nosaltres el somni que la nació catalana tingui estat propi, sinó també en tot el catalanisme, en el catalanisme de debò, no en el catalanisme intermitent de posar i treure de Salvador Illa, que fa dos anys defensava el 25 % de castellà a les escoles i ara s'adona que el català està en risc, mentre parla de Lérida o de Bajo Llobregat. La nostra proposició, la nostra proposta per condicionar la nova governança de Radiotelevisió Espanyola, també defensa l'economia catalana, on l'audiovisual, inclòs el món de l'animació i dels videojocs, hi juga un paper important. El nou consell d'administració que votem tindrà en representació de Junts la figura de Miquel Calçada i Olivella per mèrits professionals, indiscutiblement. Només cal mirar el seu currículum en el món audiovisual de l'Estat, però també el que ha aconseguit fer als Estats Units i pel seu compromís irrenunciable de defensa del país i dels valors de la catalanitat. Ningú com ell per vetllar aquesta entesa històrica aconseguida per Junts i que ens ha permès donar suport a la remodelació del govern de Radiotelevisió Espanyola.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2024, de 22 de octubre, por el que se modifica la Ley 17/2006, de 5 de junio, de la...
«Sí; moltíssimes gràcies, senyora presidenta. Senyories, el primer de tot que vol fer Junts és, lògicament, acompanyar en el sentiment les persones que han perdut éssers estimats en aquesta tragèdia de la DANA, que està cobrant víctimes a València, a Andalusia i que amenaça altres territoris. I, per suposat, estem al seu costat i desitgem que tot això passi ràpid i que les notícies siguin el menys dramàtiques possibles; que tant de bo -tant de bo- no ens trobem amb xifres molt augmentades a partir d'ara. De debò, ho diem de tot cor. Dit això, la meva primera feina en els mitjans de comunicació va ser a Radiotelevisió Espanyola com a auxiliar de producció en un programa que s'emetia en la sobretaula dels diumenges alhora que es compartia el tortell de nata amb tota la família. Es deia, el programa es deia Cita amb. Era un programa d'entrevistes i d'actuacions on va debutar, per exemple, El Tricicle, que estava actuant en aquella època al Jove Teatre Regina, on va debutar també el Tomeu Penya, que venia des de ses Illes. Sí, per tant, era un programa en català: Cita amb. Es gravaven jornades inacabables en uns estudis que hi havia a Esplugues. I d'això..., els parlo de fa molts anys: parlo de l'any 1982. Un any després s'inauguraven els nous estudis de Radiotelevisió Espanyola a Sant Cugat. Lògicament, tothom -tothom- esperava que aquest fet permetés tenir una programació àmpliament en català. Diumenge, precisament, es van complir els seixanta anys de la primera emissió en català de Televisió Espanyola a Catalunya. Des d'aquell dia hi ha hagut molts programes, molts: sèries, especials i, per suposat, desconnexions per fer-hi els informatius en català. Però mai -mai- s'ha fet una aposta clara per que el català fos la llengua vehicular de la programació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«El lawfare, naturalment, té una biga mestra, que són les togues. Ho hem viscut durant tota la repressió judicial dels darrers anys i ara ha tornat a quedar en evidència, amb la rebel·lió dels jutges i fiscals a l'hora de complir el seu deure, que no és altra que aplicar la llei. I em refereixo, òbviament, a la llei d'amnistia. Mirin, si s'ha de reprovar algun fiscal, si s'ha de reprovar algun fiscal indigne, i ja que veig que vostès han citat el nom del Fiscal general de l'Estat repetidament, el senyor Álvaro García Ortiz, citaré aquí alguns fiscals que sí que mereixen ser reprovats: el fiscal Maza, malauradament finat, del qual hi ha proves evidents dels seus negocis amb la senyora Cospedal o els fiscals del judici del procés, -l'última cosa que els va interessar va ser la veritat, la justícia i els drets dels ciutadans: Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Jaime Moreno. O encara un altre, encara un altre fiscal, el fiscal Ignacio de Lucas Martín. El fiscal que portant el lawfare contra l'independentisme a l'extrem, contra tota evidència, contra tota prova, ha arribat a un acord pel qual s'ha perdonat el crim d'un assassí confés a canvi de incriminar a Gonzalo Boye, advocat defensor del president Puigdemont i negociador, com tots vostès saben, de la llei d'amnistia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Els i les esportistes mereixen més respecte perquè són els que posen l'esforç i els que posen el cos. Per això sobta que després de dècades, encara estigui pendent de solucionar-se la situació que viuen alguns esportistes històrics que no van poder cotitzar a la Seguretat Social quan estaven en actiu. Alguns d'ells, com ens explica, avui ens explicava l'exjugador de bàsquet del Barça, Santillana, ja són avis o besavis. Prou de bones paraules i més fets. Els esportistes d'alt nivell els han servit per fer-se fotos en el moment de recollir copes o medalles, però ja fa molts anys que els han deixat en fora de joc a l'hora de tenir pensions dignes que reconeguin aquest esforç. Els diuen que ho solucionaran a través de l'Estatut de l'esportista. Molt bé. Els recordo que l'Estatut de l'artista va trigar set anys a ser una realitat i encara està molt lluny de desplegar-se. No crec que els esportistes d'elit mereixin haver de jugar una altra pròrroga. Aquest partit l'haurien de tenir guanyat ja fa moltes temporades. Compte perquè ara són ells els que no volen fer-se la foto amb vostès. El que volen són fets.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Estem farts que els seguidors de l'esport català hagin de patir aquesta persecució només pel fet de pertànyer a una minoria nacional, la minoria nacional catalana. De res no serveix fer lleis que pretenen fomentar els valors si després trepitgen vostès sistemàticament els nostres drets de representació internacional, d'expressió política o d'autonomia de l'esportista. Ja vàrem presentar esmenes contra l'obligació d'anar a les convocatòries de seleccions. No respecten la capacitat de decisió de l'esportista, fins i tot els obliguen a assistir als esportistes que arrosseguen problemes físics. Això sí, mentre els clubs van pagant la festa. Només hi ha dos països que obliguen els seus esportistes amb una legislació específica: Itàlia i Espanya, dos estats que segueixen aplicant l'ordeno y mando que ve dels temps dels dictadors Franco i Mussolini. En ple segle XXI, això és fer el ridícul. Perquè anar a la selecció hauria de ser un honor desitjat, no una imposició. En el cas d'Espanya, el càstig per no anar és de multa i de dos a cinc anys de retirada de la llicència esportiva. Aquesta va ser l'amenaça que van rebre les futbolistes de la selecció absoluta quan es van negar a anar a la selecció després del piquito de Rubiales. Les van acusar de histèriques. Nosaltres ja ho vam dir, van ser històriques. De poc o de res va servir la queixa pública de l'Aitana Bonmatí, que, per cert, ahir va recollir la seva segona Pilota d'Or consecutiva, la quarta consecutiva d'una jugadora catalana si comptem les d'Alexia Putellas del 2021 i del 2022. I, per tant, felicitem Aitana Bonmatí per aquesta Pilota d'Or.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«Moltes gràcies, senyora ministra. Cent quaranta mil habitatges necessitem a Catalunya a finals del 2025 per poder donar cobertura a les noves llars, 140 000 habitatges. La fórmula és més oferta d'habitatge, tant públic com privat, amb col·laboració pública, tant per a l'habitatge públic com el privat. Perquè les administracions estan extraburocratitzades, són farragoses els tràmits i, per tant, necessitem del coneixement i l'expertesa del sector privat. Per tant, col·laboració pública no la demonitzin i la utilitzin per fer polítiques públiques d'habitatge. Segon, que l'habitatge públic, òbviament, ha de romandre de forma permanent amb aquest caràcter de públic. Aquí coincidim absolutament. No pot ser el que va passar fa uns anys, en què tots els esforços de les administracions es van perdre. Respecte a la Sareb que li he dit abans, tots nosaltres, tots els ciutadans, hi vam destinar 71 800 milions d'euros. Fa 12 anys, fa 12 anys d'això. Aquest mes de juliol van anunciar una mesura estrella i és que posaven a disposició de les administracions catalanes 12 sòls, 12 solars residencials, 12 anys, 12 solars. A aquest ritme trigaran 239 anys calculats, si van transmetent així les titularitats de l'administració. Això és una vergonya. No pot ser.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«I actualment és molt baix. I sé que l'han augmentat aquests darrers anys, però no l'han pogut destinar a augmentar el parc públic d'habitatge. Han fet d'altres polítiques d'altres accions, que no són aquestes. I nosaltres creiem que aquesta és absolutament prioritària. Per què? Perquè des del 2021 només s'han iniciat 13 000 nous habitatges protegits a l'any, quan als anys 1995 a 2010 eren 70 000 anuals. És substancialment diferent. Sabem bé també que el sòl preparat i a punt per construir-hi és molt limitat. S'hi ha referit, ho sabem. I en cal molt més, s'hi ha referit i ho sabem i sabem bé que els processos són llargs, urbanístics i molt complexos. Però també la legislació amb mirada curta no està ajudant gens. No està ajudant gens, perquè estan desestabilitzant tant els plans de desenvolupament a mig i llarg termini dels promotors i dels constructors, tant que els han acabat desincentivant també a ells i han fugit i estan fent d'altres coses. És peremptori que es comprometin urgentment amb la reducció i facilitació dels processos i sempre amb la complicitat de tots els agents. Han de deixar de tenir al·lèrgia al sector privat. Mirin, un altre tret diferencial que podem comprovar en els països que funcionen millor és que tenen uns sectors públics, però també privats, molt potents i aposten molt fort per la col·laboració publicoprivada. I aquí no s'està fent així. S'està demonitzant En els països que generen més riquesa i que, per tant, disposen d'un alt nivell de benestar, el pes de la col·laboració publicoprivada en el PIB està molt per sobre de la mitjana, com Holanda o Finlàndia, que estem parlant de 18-21 %. En canvi, en els països que funcionen pitjor, el percentatge és molt més baix. I permeti'm, Espanya està ahí, amb Grècia i amb Turquia, un 10 %. Escolti, ho han de revertir. Han de comptar amb la col·laboració del sector privat, per habitatge públic, per a polítiques públiques d'habitatge.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«Ara, per exemple, podrem estar uns mesos debatent una nova proposta, ara diferent de l'anterior, per regular els lloguers de temporada. Però és que i en discutirem uns mesos i no sé, igual si s'acaba fent una proposta molt diferent a l'actual, potser es pot arribar a aprovar. No ho sé. Nosaltres estem lluny d'això. I potser podria evitar algun cas de frau, però un altre cop tornarà a apartar propietaris, que no deixaran els seus habitatges de lloguer i això torna a ser molt perjudicial i haurem de valorar què és més perjudicial. Creiem que en moltes ocasions és pitjor el remei que la malaltia, no? Senyora ministra, els que coneixem bé aquest àmbit sabem, i tothom ho ha dit, que no hi ha varetes màgiques. Vostè ho ha dit, no hi ha fórmules màgiques. I és cert, i tots sabem que aquest terrabastall no es solucionarà modificant dos articles d'una llei. Això no passarà. Només es resoldrà augmentant substancialment l'oferta d'habitatge. I ho creiem així. I és en aquest marc en què vostès tenen molts deures, molts i molts deures pendents, perquè pel que fa a habitatge públic, vostè s'hi ha referit? Em sembla que s'ha confós el diputat del PP. Vostè s'ha referit a habitatge públic que la mitjana europea és del 9 % i que aquí estem a anys llum d'aquest 9 %. Es plantegen acostar-s'hi una miqueta. Bé, però això no es fa modificant dues lleis. Això es fa amb un pressupost públic, potent, sòlid, constant, dedicat a ampliar el parc públic d'habitatge.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«Senyora ministra, de veritat que no dubto de la seva bona fe i hem parlat i no dubto de la seva bona fe, però li he de dir que se la veu, a vostè i al seu ministeri, una mica desorientada en el sentit que li he dit abans. Per exemple, amb els lloguers de temporada, no? Votant una cosa aquí, però després fent-ne una altra completament diferent en la qual podríem coincidir-hi per exemple, nosaltres més, no? Però és que vam votar una altra cosa aquí radicalment diferent. Aquests cops de volant al capdavant de les institucions, al capdavant del Govern, doncs, són molt perjudicials. No dic cap secret. Cada cop hi ha menys oferta d'habitatges, de lloguer i de compra. Per això els habitatges van esdevenint cada vegada molt més cars i, òbviament, menys assequibles. Els joves, per exemple, estan veient com s'han d'independitzar, s'han d'esperar a emancipar als 30 anys, quan la mitjana europea està als 26. Això és dramàtic, no?, que hagin d'esperar tant a poder construir els seus propis projectes vitals, una mica d'esperança, en els 30 anys. I ja no parlo també dels que han de sortir fora de la seva ciutat per estudiar, que també veuen impossible poder accedir a un pis de lloguer. Almenys a Catalunya.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«Per això, proposem una moció per aconseguir un corredor mediterrani de mercaderies que sigui eficient, que sigui d'alta capacitat, que connecti, que estigui connectat amb els grans centres de producció, que estigui digitalitzat i que estigui separat dels passatgers. I per això proposem en la moció, en el primer punt, introduir criteris objectius per a la planificació de l'execució de les obres d'infraestructures, especialment les estratègiques. No es poden tractar com una inversió de segon nivell. S'han de tractar i abordar d'una forma diferenciada. Per això, diem en el segon punt que cal planificar i dissenyar el Corredor mediterrani ferroviari amb prioritat per a les mercaderies i segregat dels de passatgers, tal com va aprovar la Unió Europea, tal com diu els estats que han de fer. Això sí, lògicament, que aquest projecte s'ha d'executar i dissenyar i executar per trams, òbviament, d'acord amb la demanda, d'acord amb les necessitats, d'acord amb la congestió d'aquell tram ferroviari. Diem en el tercer punt que cal prioritzar les actuacions de colls d'ampolla. Ja comencem a tenir colls d'ampolla crítics, quan encara no s'han acabat molts trams del corredor. Per exemple, s'ha de finalitzar ja la redacció de l'estudi de viabilitat del tram Reus-Roda, de l'antic tram Reus-Roda, perquè les mercaderies puguin circular per l'interior i separar-les dels passatgers. I això s'ha de fer de forma immediata. Ja portem molts anys estudiant, pensant i valorant. Ja s'està treballant en aquest projecte, però aquest projecte s'ha d'accelerar. I, a més a més, s'ha d'aconseguir que transitòriament es puguin derivar alguns trens de mercaderies en franges nocturnes de la línia d'alta velocitat fins que no estigui acabat aquest tram.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«Gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats. És una mica tard, eh? Potser estaran cansats. Potser no... El nivell d'atenció s'haurà relaxat, no? Escolti, jo els faria una reflexió a tots vostès, perquè el ple passat ja vam tractar la nostra interpel·lació. Coneixen de què va, coneixen el que hem exposat. Jo els faria una reflexió. Jo crec que hi hauria consens en pensar que els recursos públics s'han d'adreçar a resoldre les necessitats de la ciutadania i a fer progressar la nostra societat. Jo crec que hi estaríem bastant d'acord. En aquest context, doncs, jo diria: De què serveix un corredor mediterrani amb trams que no connecten entre si? De què serveix un corredor mediterrani que no connecta els ports i els grans centres d'activitat? De què serveix un corredor mediterrani inacabat 25 anys després? De què serveix un corredor mediterrani que aprofita vies antigues i compartides, les d'ample ibèric, compartides amb els trens de passatgers? Doncs serveix per tenir... O, perdó, de què serveix tenir el corredor més important de l'Estat per on passen 390 000 tones de mercaderies diàries, inacabat, 25 anys després i començar a invertir en corredors amb 33 000 tones de mercaderies diàries o zero tones de mercaderies diàries? De què serveix?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la protección digital de la salud mental de la juventud.
«Anem als punts. Parlen d'impulsar una recomanació per no fer servir els smartphones fins als 14 anys o internet fins als 16 anys. Els deia: Més que recomanar, el que s'ha de fer és crear espais segurs, lliures de mòbil, per a nens i per a joves, com ha fet, per exemple, l'escola catalana, prohibint l'ús dels mòbils. És cert que han esmenat el punt, però torno a recordar el que pot fer el govern directament: aplicar les lleis o els reglaments. Per formar les famílies dels riscos de les xarxes socials? Doncs aplicant la Llei General de la Comunicació Audiovisual. La resta de punts que parlen de com fer front als riscos de les xarxes es poden respondre amb la DSA. Per això els hem proposat una esmena que no ens han acceptat, l'han transaccionat, però no ens han acceptat l'esmena. Els proposàvem eliminar tots els punts de la seva proposició no de llei i posar-ne un únic punt on s'insti al Govern, al seu govern, a desplegar de manera immediata el Reglament de Serveis Digitals de la Unió Europea. Torno, amb la DSA. Amb això, nosaltres no perdem el temps i el govern farà la feina que li pertoca amb diligència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las múltiples incidencias y problemas ocurridos durante...
«Bé, la qüestió és que el mal funcionament del sistema és una situació que té un origen de fa molts anys enrere, però que s'ha perpetuat en el temps i que, evidentment, avui qui té la responsabilitat és qui està governant. Els vull donar unes dades actualitzades de fins on arriba aquest drama. El caos -ho repeteixo, sempre- és a les rodalies de Catalunya, no tant a l'alta velocitat o a les mitjanes distàncies. Dades actualitzades: del gener a setembre d'enguany, a les rodalies de Catalunya hi ha hagut 8500 incidències. Dades d'Adif. Hi ha hagut trenta-una incidències de mitjana cada dia. De mitjana, una cada 35 minuts a Catalunya, eh? Hi ha hagut estacions com L'Hospitalet, amb 907 incidències, 551 a l'Estació de França, 519 a Barcelona Sants. Escoltin, insuportable per als ciutadans, per als usuaris, i impresentable per a un país occidental al segle XXI. Nosaltres pensem que això són motius suficients per votar aquesta iniciativa. I, per tant, el que reclamem al Govern és que reaccioni d'una vegada. Els usuaris tenen tot el dret a que aquest viacrucis s'acabi d'una vegada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las múltiples incidencias y problemas ocurridos durante...
«Per això sovint diem que Renfe és una empresa que està més orientada al govern que als usuaris. El canvi de la cultura d'empresa, la formació dels treballadors, millorar els plans de contingència són aspectes en els que hi ha molt a fer i molt a millorar. Un dels punts de la proposta és la reprovació del ministre. A nosaltres el que ens agradaria és poder reprovar tots els ministres que hi ha hagut durant els darrers 25 anys, perquè una part del problema del servei és la desinversió i l'incompliment dels pressupostos, però no del PSOE només, no. De tots els governs, del PSOE i del PP. Perquè, senyors del PP, els hauria de fer una miqueta de vergonyeta de presentar una iniciativa com aquesta. Els hauria de fer una miqueta de vergonyeta. Perquè si no han complert mai ningú, ni PSOE, ni PP, ni pressupostos, ni compromisos, el que es guanya la palma és el PP. Perquè, miri, amb el govern Zapatero, es va prometre un pla de rodalies a Catalunya de 4000 milions. Es va executar un 14 %. Amb el govern Rajoy es va prometre 4200 milions. Era la lluvia de millones. Se'n recorden de la lluvia de millones? Es va executar el 6,2 %, la meitat. Unes xifres ridícules. Les inversions mínimes han sigut sempre quan hi ha hagut governs del PP.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las múltiples incidencias y problemas ocurridos durante...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Nosaltres venim a parlar de trens, encara que sigui un déjà vu, encara que en parlem molt, però hi ha motius per fer-ho. És evident que davant de la situació de deteriorament del servei cal provocar una reacció. Cal que hi hagi una reacció. Ja ha passat el moment de les reflexions i dels debats. El que cal és que s'actuï i que es prenguin decisions. I això, de moment, no ho estem veient. Una de les mesures, precisament, que proposa la proposta i que estem d'acord és que una de les coses que cal millorar és la millora de l'atenció a l'usuari, al ciutadà que utilitzi el ferrocarril amb tantíssimes incidències com hi ha. Senyors del Partit Socialista, hi ha problemes a la xarxa i a la infraestructura i hi ha problemes als serveis. Els de la xarxa i la infraestructura Costarà temps d'arranjar perquè ve de molts anys enrere. Però millorar l'atenció a l'usuari, el seu acompanyament es pot fer d'una forma molt més ràpida i molt més eficient.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Per tant, sí, senyor ministre, encara esteu, encara estem, el govern espanyol encara està en la visió del tercer fil, però cal canviar el paradigma, aplicar-ho amb eficiència i aplicar-ho amb intel·ligència, lògicament, i amb uns recursos limitats, òbviament, però, cal passar de paradigma. Pensar amb el corredor dedicat, que és el model europeu i executar-ho amb eficiència i amb racionalitat. Sinó, ho repeteixo, serà el fracàs de les mercaderies i serà el fracàs de les rodalies per 20 anys més com a mínim. Señor ministro, es bastante típico -supongo que es inevitable, pero un poco incómodo- que parte de las respuestas del Gobierno sean: sí sí, todo va bien, hacemos esto, hacemos aquello, lo de más allá... Hacemos esto, hacemos aquello, pero estamos en el año 2024 y el único puerto que está conectado es el puerto de Barcelona con una conexión provisional. El título de la interpelación, que no sé si se lo ha leído, es por un corredor mediterráneo de alta capacidad, eficiente, conectado. Eso no lo tenemos y lo tenemos a años vista. Pero yo he participado en la solución de la conexión del puerto de Barcelona. La conexión definitiva del puerto de Barcelona no la tendremos hasta dentro de siete u ocho años como mínimo, si todo va bien. Por tanto, no me venga a decir: nosotros sí que hacemos más cosas que el PP. Hombre, muy bien, de acuerdo, pero no espere que le aplauda, porque está claro, no es un mérito muy grande. Se hacen más cosas, pero estamos donde estamos.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«I sí que he dit una cosa de les que jo, d'aquests reptes que jo li he plantejat, que a la que m'hi referiré perquè crec que sí que és important. Miri, d'entrada, el Llibre Blanc de la Comissió Europea marca com a objectiu substituir el tren l'any 2030 en un 30 % del transport per carretera en distàncies de més de 300 quilòmetres i arribar al 50 % l'any 2050. Nosaltres estem a anys llum d'això. El Pla d'impuls per al transport ferroviari de mercaderies d'Espanya del 2010 tenia com a objectiu arribar al 10 % del tràfic l'any 2020. Tampoc. Aquests objectius estan molt lluny d'assolir-se, però molt lluny. I si continuem amb el mateix paradigma i em referiré a una expressió que vostè ha utilitzat, no en sortirem, ministre, no en sortirem. Sabem que costarà anys i que és difícil, però no en sortirem. Hem de sortir del paradigma del tercer fil i de que estem fent el que estem fent perquè estem fent el que es va fer. Cal una segona plataforma, sí senyor, on una d'elles sigui prioritària per les mercaderies. I cal que es prenguin decisions ara, perquè vostè sap com jo o més que jo, que perquè passi alguna cosa en una infraestructura ferroviària necessita cinc o sis o set anys abans. Ens hem d'adelantar. D'aquí a cinc o sis anys, senyor ministre, quan comencin a tenir acabades algunes connexions la Seat, la Ford, els ports de Castelló, de València, de Tarragona, de Barcelona, hi haurà un augment molt important de trànsit ferroviari de mercaderies, si és que volem complir aquest objectiu de la descarbonització. I no hi arribarem amb el que tenim i amb anar acabant el que tenim.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Senyor ministre, és bastant típic, suposo que és inevitable, però un punt incòmode que una part de les respostes del govern siguin: 'No, sí, sí, sí. Sí, tot va bé, perquè miri, fem això, fem això, fem això, fem això'. Fem això, fem això, però estem a l'any 2024 i l'únic port que està connectat és el port de Barcelona, amb una connexió provisional. El títol de la interpel·lació, que no sé si se l'ha llegit, és 'per un corredor mediterrani d'alta capacitat, eficient, connectat'. Això no ho tenim, no ho tenim i ho tenim a anys vista. Escolti, jo he participat en la solució de la connexió del Port de Barcelona. La connexió definitiva del Port de Barcelona no la tindrem fins d'aquí 7 o 8 anys, com a mínim, si tot va bé. Per tant, no em vingui a dir: 'És que nosaltres sí que fem més coses que el PP'. Home, d'acord, però no esperi que l'aplaudeixi, perquè, és clar, no és un mèrit molt gran. Es fan més coses, però estem on estem.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«La manca de resposta eficient al desenvolupament del transport ferroviari, per tant, genera tota una sèrie de conflictivitats de present i de futur. I això caldrà resoldre-ho, senyor ministre. Per a nosaltres, no és compatible afirmar que una llei de mobilitat sostenible és un eix estratègic del govern i seguir invertint amb tant poca eficiència en infraestructures que descarbonitzen i descongestionen d'una forma massiva. Per a nosaltres no és compatible afirmar que fer una llei de mobilitat sostenible és un eix estratègic d'un país i alhora condemnar els serveis de rodalies a compartir la via amb les mercaderies i, per tant, condemnar-les a un nivell d'incidències i un mal servei durant molts i molts anys. Gràcies. Gracias, señora presidenta. Por eso la interpelación se titula 'Sobre un corredor mediterráneo de alta capacidad, eficiente, conectado, digitalizado y separado de los servicios de rodalies'. Diré cosas que ya se saben, pero que nos permitirán hacer un análisis de dónde están y de los retos que tenemos y de por qué nosotros pretendemos con esta interpelación, y sobre todo la moción posterior, cambiar las cosas, provocar un cambio de paradigma de una vez por todas. Voy a hablar de dónde vamos y de dónde venimos. Venimos de atrasos, mala planificación, incumplimientos y, por lo tanto, de corregir errores, y de qué criterios creemos que hay que abordar en las infraestructuras estratégicas y, en general, en lo que se refiere a la inversión en infraestructuras. No hablaré demasiado de la historia, pero algunos antecedentes son necesarios.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Com pot ser que incloguin nous ramals i nous eixos de la xarxa europea, en aquest cas secundària, sense haver finalitzat la xarxa bàsica, que és la principal i és l'estratègica? Com pot ser que estiguin invertint en un estudi informatiu en el corredor central, que està exclòs de la xarxa bàsica des de fa molts anys i que no té tampoc interès per França? Que tinguin obres estratègiques, els corredors de la xarxa bàsica, inacabats i en comencin de nous i reparteixin la inversió fins a aconseguir ser el darrer país de la Unió Europea en transport de mercaderies per ferrocarril? Moltes felicitats, per cert! Fins i tot les inversions europees han estat centralitzades pels diferents governs espanyols. Les inversions de valor estratègic europeu han estat centralitzades pels diferents governs espanyols. No han estat prioritzades i sempre, per cert, han perjudicat a Catalunya. Bé, tot això pensem nosaltres que s'ha d'acabar. Nosaltres no podem compartir això de cap manera. L'eix Barcelona-Tarragona és el tercer hub logístic d'Europa, després de la zona del Ruhr i de Milà. Nosaltres no podem donar suport a un govern que continuï desatenent la realitat econòmica dels territoris i els criteris d'eficiència europeus.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«I això és així perquè el nou reglament europeu confirmà la metodologia de treball de la Comissió Europea, basada principalment en definir inversions ferroviàries per criteris de creació de riquesa i de valor afegit per a l'economia europea. Aquest era el gran objectiu europeu que justificava la decisió d'incloure el Corredor mediterrani. Quan la Comissió Europea incloïa el Port de Barcelona, per posar un exemple, a la xarxa europea, un port exclòs de la proposta espanyola, Europa -deia- estava pensant en connectar un port europeu estratègic. Fins aquí determinades decisions que s'han pres a Europa i quins criteris i quin rol han tingut diferents governs espanyols, principalment del Partit Popular, però que ha anat succeint després. Aquesta obra d'importància estratègica europea i d'obligat compliment pels estats, el que li ha passat és que ha acumulat anys i anys d'endarreriments i que acumula una llarga llista on podríem posar pràcticament tots els ministres de Transports que han tingut els diferents governs, anunciant dates d'acabament de l'obra del Corredor mediterrani i totes elles incomplertes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué medidas concretas tiene previsto el Gobierno implementar para solucionar las graves deficiencias en...
«Senyor ministre, ha de reduir ja la burocràcia sobrera que està torturant els beneficiaris i ha de millorar ja la capacitat administrativa, especialment en les àrees més crítiques per manca de personal. Com ho farà? No van aprendre res de quan l'estat espanyol es va convertir en la riota d'Espanya per construir carreteres sense cotxes, trens sense passatgers i aeroports sense avions? No haurien d'haver prioritzat el Corredor Mediterrani, per exemple, o establert criteris de competitivitat a les convocatòries? Les conseqüències per a les empreses i per a Catalunya són dramàtiques. Ja ho veu, senyor ministre, que la seva gestió centralitzada i deficient ens dona cada cop cada dia més arguments als catalans per voler ser un estat independent, que ja fa 35 anys que les regions de l'Estat són receptores de fons europeus i que moltes encara es troben entre les poc competitives. S'ha de posar les piles, perquè això afectarà possibles noves convocatòries que ja els han advertit. No veuen que han de deixar de tractar Europa com si fos simplement un caixer automàtic gegant?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«El Juan Carlos Unzué, ho heu de saber, ha contribuït amb més de quatre milions d'euros, a través de la Fundación Luzón, a projectes d'investigació per la cura de l'ELA, que gestionarà l'Institut Carles III, i que podran desenvolupar-se des de les diferents comunitats autònomes. Aquesta llei és de tots els grups parlamentaris. Alguns vàrem tenir l'honor de poder ser-ne impulsors, però aquesta llei és de tots, del consens que s'ha generat entre tots. Als grups impulsors, gràcies per aquest consens, i a la resta, gràcies, perquè heu fet aquesta llei vostra i n'heu facilitat la tramitació. És un dia molt especial, d'aquells que duraran anys, que malauradament no tothom podrà celebrar. Alguns afectats ens han deixat durant la tramitació; la Carina, amor, valentia i veritat. Altres ens havien deixat abans, el Paco Luzón, que ha deixat el llegat de la seva fundació; l'amic, Jano Galán; l'excompanya de TV3, la Roser. Aquesta llei també és d'ells. És una llei pionera en l'atenció a la gran dependència a nivell mundial, i això és fantàstic, però ara hem de convertir el dret subjectiu que reconeixen les persones afectades amb ELA i altres malalties en fets, en recursos, en atenció especialitzada, en assistència. Escoltar i acompanyar els malalts i les seves famílies ha estat un màster en perseverança.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«Gràcies, presidenta, i també als membres de la mesa del Congrés, per haver fet possible aquest canvi d'hora, que ha permès que 37 persones afectades per ELA i més d'un centenar d'acompanyants, familiars i amics, ens puguin estar seguint des de la sala constitucional, molt a prop d'aquí, a part de totes aquelles persones que ens estan seguint en directe. També vull saludar el Mateo, que ens ha fet arribar un email escrit en català -?el Mateo és gallec-; ens ha fet arribar un email des d'A Coruña, que avui li contestaré. A tots els que esteu seguint aquesta sessió, moltes gràcies. Els diputats i diputades d'aquesta Cambra estem sotmesos a la Llei de transparència. Qualsevol ciutadà pot saber què cobrem per la feina que fem; el que no és públic és el sou emocional, el sou emocional que rebrem tots aquells que hem estat treballant en aquesta Llei ELA, que avui serà una realitat. Aquest sou emocional, el vull compartir amb tots els companys de Junts per Catalunya, especialment amb tu, Míriam, i amb els altres diputats i senadors aquí al Congrés, amb l'equip de treball d'aquí de Madrid. Vàrem agafar, la legislatura anterior, el compromís de lluita per una Llei ELA i Junts ha demostrat que compleix la seva paraula. Ho hem fet convertint la primera oportunitat que teníem de presentar una proposició de llei aquesta legislatura en una iniciativa que millorarà la vida de milers de persones. Gràcies, Fundació Catalana d'ELA Miquel Valls, Esther Sellés, Laura González, sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí. Gràcies, ConELA, Fernando Martín, gràcies per fer pinya. Gràcies, molt especialment, Juan Carlos Unzué, per deixar-nos portar la teva samarreta. Fa 36 anys que conec el Juan Carlos, des que era porter del Barça; després va ser entrenador, fins que l'ELA li va fer canviar la banqueta de tècnic, de míster, per una cadira de rodes, per culpa de l'ELA. Míster, ets un exemple per a tots nosaltres.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los principios democráticos que inspiran la acción del Gobierno.
«Senyor Tellado, ja li avanço que moltes de les 55 preguntes que vostè feia són pertinents. I en moltes la resposta és no. No és democràtic el que fa el govern Sánchez. Però també li he de dir que el que ha de fer si té una mínima decència política és girar aquestes 55 preguntes i fer-se-les a vostè mateix. Totes, de la primera a l'última, li explotarien a la cara. Exemples. Li dono exemples, ja que els demana. U: es queixen amb raó que el senyor Sánchez menyspreï aquest Parlament. Però jo li pregunto: no són vostès els que, a les ordres del 'que cada cual haga lo que pueda' del senyor Aznar han boicotejat una llei democràtica com la llei d'amnistia, fins i tot amb una reforma inconstitucional, frontalment inconstitucional, al Senat? Dos, segon exemple que li dono: es queixen amb raó que Sánchez hagi col·locat els exministres Campo i Carmen Calvo al Constitucional i al Consell d'Estat. Tenen tota la raó. Ara bé, com s'atreveixen a queixar-se quan vostès han bloquejat durant cinc anys el govern del poder judicial? Com s'atreveixen a queixar-se quan han col·locat la senyora Espejel -querida Concha-, el senyor Arnaldo i el senyor Macías al Tribunal Constitucional? Com s'atreveixen a queixar-se? Li sonen els noms de Lamela, Andreu, Madrigal, Grinda o García-Castellón, que els deuen la seva carrera i que han demostrat el seu agraïment, per exemple, blanquejant la Kitchen i l'operació Catalunya i practicant una guerra judicial contra l'independentisme català que avergonyeix a tota Europa? Li sonen aquests noms? Com s'atreveixen a queixar-se quan el senyor Cosidó es va deixar en evidència quan va dir que, amb el senyor Marchena de president, 'controlaria la sala segunda por detrás'?»