Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
675 declaraciones · página 17 de 23
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Moltes gràcies, presidenta. Primer de tot, he de recordar-los que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, tal com recull l'article 123 de l'Estatut de Catalunya, i aquesta competència inclou la defensa dels drets dels consumidors i els usuaris i l'establiment i l'aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació, una competència que també inclou la regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum i la regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. Així mateix, l'article 28 de l'Estatut empara els drets dels consumidors i dels usuaris i el seu dret a la protecció de la seva salut i seguretat, i també expressa que aquests, els usuaris, tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant de conductes abusives, negligents o fraudulentes. Però, anant més enllà, en l'article 49 s'indica que els poders públics han de garantir l'existència d'instruments de mediació i d'arbitratge en matèria de consum, n'han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. Per tant, un cop més ens trobem davant d'una proposta, la seva, per modificar una llei estatal referent i ocupant una competència exclusiva de Catalunya. I nosaltres, per tant, un cop més defensarem les competències de Catalunya i plantarem cara davant dels continuats intents d'ingerència i de supeditar-nos. Plantar cara, que vol dir la presentació d'una esmena a la totalitat a aquesta proposició de llei per protegir la invasió competencial que s'està pretenent portar a terme, una esmena a la totalitat que, a més a més, com ja ho hem vist en altres ocasions, no la aixecarem si no hi ha acord en matèria competencial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Crec que el tema és d'interès de tot l'arc parlamentari. En concret, recordo que la històrica diputada Elisenda Malaret va ser molt ferma a defensar la justícia de proximitat a Barcelona l'any 2006, quan es va aprovar la llei. I volem veure què diuen els diputats del PSC no el 2006, sinó ara, any 2024. Si tenen aquest criteri i defensen les demandes de Catalunya i en aquest cas de la ciutat de Barcelona, o no. Mirin, ara sí que acabo, senyora presidenta. Mirin, el senyor Hereu va dir ahir que els diputats socialistes són la majoria catalana. Que ens ho demostrin. Que ens ho demostrin, perquè l'únic que sabem és que una vegada i una altra, els diputats del PSC es limiten a obeir les ordres que els hi donen aquí, aquí a Madrid. Obeir Madrid, senyories, no crec que sigui ser..., que sigui ser que... Obeir Madrid, senyories, no crec que se'n pugui dir..., no crec que se'n pugui dir ser la majoria catalana. Obeir Madrid és ser una simple terminal del PSOE, sense criteri, ni voluntat ni consideració per al país que representen. Obeir Madrid no és en cap cas ser la majoria. Jo crec que el senyor Hereu hauria de fer-se'n càrrec i també se n'hauria de fer càrrec els senyors i senyores del PSC.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Però no volem aturar-nos aquí. Creiem que la justícia de proximitat ha de recuperar competències en matèria civil i fins i tot en matèria de delictes lleus; també en matèria de registre civil i en temes de família, sempre que no hi hagi implicats menors. I aquesta potencialitat, aquest poder tenir més competències que inicialment, es perdia, també l'hem mantingut. Tot el nostre esforç ha estat acostar la llei a un model de justícia més proper als ciutadans i més respectuós amb el territori. Per nosaltres la justícia no és eficient si no és arrelada a la gent, al territori i a la llengua. Finalment, i acabo, vaig acabant presidenta, mantenim una esmena que sol·licitem que sigui votada per ses senyories, on demanem que s'incorpori a la llei que ara es tramita, doncs la previsió de la justícia de proximitat a l'Ajuntament de Barcelona. Per mi, com a lletrat consistorial de l'Ajuntament de Barcelona, és un orgull defensar aquesta esmena. I, en definitiva, es tracta simplement de desenvolupar d'una vegada la previsió, aprovada per la llei estatal de 2006, aprovada per aquestes Corts, que regula el règim especial del municipi de Barcelona. Una previsió que preveu la implantació de la ciutat de Barcelona per la via de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que és el que estem fent, d'una justícia de proximitat amb la corresponent a escala judicial. Una justícia que té com a principal atribució la resolució dels conflictes de convivència d'acord amb els sistemes de mediació i conciliació. Per tant, és una esmena totalment en la línia i en la lògica de la llei que ara mateix s'està aprovant.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Tampoc és menor, ni molt menys, haver aconseguit el que hem aconseguit en matèria de justícia, de pau i de proximitat. Perquè, com hem dit repetidament, la nostra línia vermella ha estat sempre mantenir la justícia de pau com a òrgans jurisdiccionals i plenament integrats en el poder judicial. I ho hem aconseguit. La justícia de pau es manté. La competència de Catalunya en justícia de pau no es toca i els 898 jutges de pau catalans no es toquen. Per nosaltres no era objecte de transacció l'eliminació dels jutges de pau com a òrgans jurisdiccionals. Per això, en aquesta i en la passada legislatura, Junts per Catalunya ha estat l'únic grup parlamentari que no ha signat mai una transaccional per suprimir la justícia de pau a Catalunya. A canvi, se'ns oferia una figura de conciliador extern al poder judicial, nomenat pel ple del municipi i que mantenia el nom de Jutge de Pau. Ens donaven gat per llebre i en cap moment ho hem acceptat. En primer lloc, perquè això buidava de competències, buidava de contingut l'article 108 de l'Estatut d'Autonomia, que estableix la competència de la Generalitat en justícia, de pau i de proximitat, en els termes que estableix la Llei orgànica del Poder judicial. Si aquests termes que estableix la Llei Orgànica del Poder Judicial eren eliminar com a òrgan judicial com a òrgan jurisdiccional, el jutge de pau, quedava sense contingut la competència catalana en aquesta matèria, i això no ho podíem acceptar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Per això les nostres prioritats, insistim, són unes altres en matèria de justícia, com ho són establir un sistema de responsabilitat penal per als jutges que faci que abans de prevaricar s'ho hagin de pensar almenys dues vegades, com obligar que coneguin les llengües oficials on estan destinats, en compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, o com eliminar l'Audiència Nacional, un òrgan inacceptable en cap estat democràtic. Tornant a la llei que ens ocupa, creiem que pot portar a una indesitjable administrativització de la justícia, és a dir, a una justícia formalista i allunyada dels ciutadans i de les seves necessitats. No volem una eficiència en el Servei de Justícia... No volem una eficiència en la justícia corporativista en interès només dels jutges, dels LAJ i dels funcionaris, en lloc d'una eficiència en la justícia per als ciutadans. I per això hem intentat retornar la llei als ciutadans, a la realitat social, a la realitat territorial, a la realitat lingüística. Per això nosaltres creiem que no és menor haver aconseguit que la llei, en primer lloc, com ressaltava el diputat Mikel Legarda, no és menor que la llei reconegui les competències autonòmiques que incomprensiblement no apareixien enlloc en l'escrit original. O haver aconseguit un primer pas en la desconcentració de part de les funcions de l'activitat judicial en els procuradors, que passen a ser cooperadors de l'administració de justícia i a realitzar diverses actuacions materials per impulsar i agilitzar el procés judicial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Presidenta, senyories, representants del món judicial, lletrats consistorials que ens acompanyen avui. La iniciativa que ens ocupa pretén millorar l'eficiència en l'àmbit de la justícia o, més ben dit, en el servei públic de justícia des del punt de vista organitzatiu de la planta judicial, complementant el Reial Decret 6/2023 de digitalització del servei públic de Justícia. D'entrada, hem de deixar clar que aquest model de justícia espanyola no és el nostre, no és el que volem per Catalunya. Per nosaltres, la justícia té unes altres prioritats. En primer lloc, evidentment, ser efectiva en resoldre els conflictes de la societat i, per això, creiem que sobra administració i falta justícia. Una justícia que hauria de ser més propera als ciutadans. Just al contrari que creiem que s'encamina aquesta llei. Però per nosaltres és prioritari que la justícia, més enllà del servei en la resolució de conflictes, deixi de ser ostatge d'una cúpula que es posa on no s'ha de posar, que és en la vida i les aspiracions polítiques dels ciutadans de Catalunya i que ho fa de forma arbitrària, amb dobles estàndards i vulnerant els nostres drets, que ens criminalitza, permet que se'ns espiï i ens acusa de terroristes. Una justícia que quan s'esmena que és el que hem fet amb la llei d'amnistia, es rebel·la fins i tot contra les decisions de la sobirania popular expressades per aquesta cambra.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Entendre el que va passar és una necessitat per treure'n els aprenentatges necessaris, perquè mai més no es torni a repetir una gestió tan nefasta com aquesta. Una gestió que, lluny de minimitzar els riscos per a la població, els va accentuar i, lluny d'agilitzar la resposta, la va alentir. I és en aquest context que Junts per Catalunya, la setmana passada, va demanar la celebració d'un ple monogràfic al Parlament sobre la prevenció i la gestió de les emergències a Catalunya. Ho va fer per obrir un debat que ens permeti actualitzar i reforçar encara més les estructures de país en aquest context de canvi climàtic, però també en aquest context de col·lapse del model de l'Estat espanyol; un Estat espanyol que, com hem denunciat des de Junts de forma reiterada en els darrers anys, ha promogut l'harmonització a base de laminar competències i no precisament en pro de l'eficàcia i l'eficiència, sinó de l'intervencionisme i la tutela malentesa. Ho veiem aquests dies, com ho vàrem veure, per exemple, amb el Reial Decret llei 15/2022 en matèria d'incendis forestals. Podria recordar amb els vots de qui es va aprovar, però avui no toca. Aquell reial decret, un cop més imposava la unificació i la supeditació a l'Estat espanyol d'un model, el català, que funcionava. Un model de lluita integral contra els incendis forestals estructurat a partir d'un cos de bombers integral que treballa en xarxa i capaç d'esdevenir referent mundial en el coneixement dels incendis forestals amb la creació, ara fa 25 anys, del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals, el GRAF, que li ha proporcionat una gran capacitat d'anàlisi i d'anticipació, així com de resposta en cada situació. Una capacitat que tristament avui és menor, perquè directrius de l'Estat espanyol menystenen serveis catalans com el meteorològic.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Recordo, recordo que el febrer de 2023, en la llei penal que es va tramitar per rectificar la coneguda com a llei del 'només sí és sí', aquest grup parlamentari que represento, Junts per Catalunya, ja va presentar una esmena per impedir la prescripció dels abusos a menors. Una esmena que recollia l'enorme esforç, el continuat i perseverant esforç de moltes persones i molt especialment, molt especialment del senyor Miquel Hurtado, víctima ell mateix d'abusos i un activista exemplar en favor d'una causa justa. Una iniciativa que, per cert, vàrem presentar en un context adequat, un context adequat perquè pogués prosperar i generar efectes de forma immediata, que era la tramitació precisament d'una llei penal. I no només això, sinó que l'esmena anava acompanyada d'altres esmenes que responien a la mateixa finalitat de protegir els drets dels menors. Em refereixo a una bateria d'esmenes treballades per la diputada Pilar Calvo per restringir l'accés dels menors a la pornografia, per castigar el deep fake amb finalitats pornogràfiques i per limitar la tecnologia en l'accés a plataformes amb continguts d'adults. Totes aquestes iniciatives, que feien front a uns problemes que no poden esperar, podrien estar ara mateix en vigor concretament des de fa un any i mig. Però vostès, senyors del PP..., del PSOE, i vostès, senyors del PP, ens van votar en contra i els altres es van abstenir. Per tant, fa un any i mig que s'hauria pogut acabar amb l'espai d'impunitat a menors que avui intentem revertir i no es va fer. I d'aquest fet, d'aquesta circumstància no ens en podem sentir orgullosos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Bona tarda, senyories, senyora presidenta. Diputades que ens acompanyeu avui provinents del Parlament de Catalunya, només recordar-vos d'entrada que una forma de discriminar la llengua és no utilitzar-la quan és possible fer-ho. Us recordo que en aquest hemicicle és possible parlar en català i crec que val la pena fer-ho sempre que es pot. Primer de tot, permetin-me que comenci amb una salutació a les persones que ens acompanyen avui a l'hemicicle, molt especialment a les víctimes d'abusos i a totes les persones i entitats que s'han involucrat en aquesta iniciativa. Absolutament, una iniciativa absolutament imprescindible per evitar espais d'impunitat inacceptables en els delictes sexuals contra menors. És gràcies a vosaltres i al vostre esforç constant i perseverant que avui debatem aquesta proposició de llei, aquesta proposició, que es proposa reformar el Codi Penal en el sentit d'eliminar la prescripció dels delictes contra la llibertat sexual comesos contra menors d'edat. Com deia la nostra diputada Glòria Freixa al debat que es va fer al Parlament, anem tard. El nostre país va tard a enfocar aquesta fosca i terrible lacra dels abusos infantils. És evident que eliminar la prescripció dels abusos a menors no és suficient per a una reparació veritablement completa. Amb aquesta iniciativa estrictament penal, no n'hi ha prou per a esclarir l'abast del problema, garantir la no-repetició, fer justícia i reparar les víctimes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Per cert, hi ha qui carrega contra l'externalització de la producció dels mitjans públics. No hi estem d'acord. S'ha de saber estimular la producció pròpia en els mitjans públics. Hi he treballat més de 25 anys i, per tant, ho tinc molt clar, però ha d'haver-hi un equilibri entre la creativitat interna i la compra de continguts. Les televisions públiques també estan per mantenir el sector audiovisual, especialment pensant en les petites i mitjanes productores que arrisquen en creacions de gran valor artístic, amb projectes de cinema d'autor, per exemple, o amb continguts fets en català o en altres llengües oficials. Per això també és important millorar la quota de finançament avançat previst a la Llei General de la Comunicació Audiovisual. I vaig acabant, presidenta. Els convido a revisar, per cert, la memòria econòmica de Radiotelevisió Espanyola per comprovar a la pàgina 12 d'on són les productores que han tingut accés als contractes més importants de l'últim any. Cap de Catalunya. Cap. Els qui han dominat el govern de la radiotelevisió espanyola s'han fet la seva pel·lícula, però comença una temporada, o sigui que estiguin molt atents a les seves pantalles.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«El lawfare, naturalment, té una biga mestra, que són les togues. Ho hem viscut durant tota la repressió judicial dels darrers anys i ara ha tornat a quedar en evidència, amb la rebel·lió dels jutges i fiscals a l'hora de complir el seu deure, que no és altra que aplicar la llei. I em refereixo, òbviament, a la llei d'amnistia. Mirin, si s'ha de reprovar algun fiscal, si s'ha de reprovar algun fiscal indigne, i ja que veig que vostès han citat el nom del Fiscal general de l'Estat repetidament, el senyor Álvaro García Ortiz, citaré aquí alguns fiscals que sí que mereixen ser reprovats: el fiscal Maza, malauradament finat, del qual hi ha proves evidents dels seus negocis amb la senyora Cospedal o els fiscals del judici del procés, -l'última cosa que els va interessar va ser la veritat, la justícia i els drets dels ciutadans: Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Jaime Moreno. O encara un altre, encara un altre fiscal, el fiscal Ignacio de Lucas Martín. El fiscal que portant el lawfare contra l'independentisme a l'extrem, contra tota evidència, contra tota prova, ha arribat a un acord pel qual s'ha perdonat el crim d'un assassí confés a canvi de incriminar a Gonzalo Boye, advocat defensor del president Puigdemont i negociador, com tots vostès saben, de la llei d'amnistia.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«Senyories, contràriament al que acostumem a fer, començaré pel final, és a dir, anunciant el vot contrari de Junts per Catalunya a la proposició no de llei del Partit Popular que demana el cessament del fiscal general de l'Estat, el senyor Álvaro García Ortiz. Ho fem així, perquè aquesta iniciativa no és sinó un capítol més d'una evident operació de lawfare, en aquest cas contra una persona que ocupa una de les institucions més importants en tot l'Estat de dret, la Fiscalia General de l'Estat. Mirin, nosaltres sabem de què va això. Sempre comença amb una denúncia falsa o un informe de la policia d'orígens obscurs, que tergiversa els fets o directament els inventa. Una denúncia que, òbviament es filtra als mitjans afins, uns mitjans que deshumanitzen la víctima i anticipen una condemna mediàtica. I continua amb l'assumpció d'aquesta denúncia falsa per part d'un òrgan judicial de part. En aquest punt, bona part del mal ja està fet, però moltes vegades la cosa continua amb un judici sense garanties i acaba amb una sentència injusta.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Sàpiguen que des de Junts seguirem defensant l'oficialitat de les seleccions catalanes. Una nació lliure, una selecció lliure. Malgrat que amb Illa a la presidència de la Generalitat, tot s'ha de dir, desnacionalitzant Catalunya, tenim la sensació que en aquest tema fins i tot juguem a camp contrari quan ho fem a casa. I és que, no ens enganyem, aquesta negociació sistemàtica del nostre dret com a nació dins de l'esport també neix d'una altra por, de la que tenen de que l'independentisme trobi més terrenys de joc en els que expressar-se. Prova d'això és que veuen amb bons ulls que les forces de seguretat retirin les estelades als seguidors dels equips catalans, com va passar fa un mes al València-Girona, a Mestalla, quan un policia nacional va fer sortir de la grada visitant a uns seguidors del Girona que portaven una estelada i una bandera del Girona. No hi havia hagut cap incident, cap ni un, però els hi va passar això. Ho diré i ho direm tantes vegades com calgui: Portar una estelada no contravé cap llei. Forma part de la llibertat d'expressió política i, per suposat, no incita ni a la violència ni al terrorisme. És més, el triangle blau que porta l'estelada representa la defensa de la humanitat com un valor irrenunciable.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Creu senyor Sémper que els nens catalans no celebrarien als col·legis les victòries de les seleccions catalanes? Li asseguro que les celebrarien i tant que les celebrarien! A Catalunya tenim clubs esportius des de mitjans del segle XIX i federacions des de principis del XX: futbol, tennis, atletisme, natació, rugbi, que són pioneres a l'Estat espanyol i predecessores de les respectives federacions espanyoles. I hi ha un cas del que no volen sentir ni parlar, però els hi farem un recordatori. La Federació Catalana de Rugby es va crear el 1922 i, gràcies als drets que li reconeixia l'Estatut d'Autonomia del 1932, va ser fundadora de la Federació Internacional a París el 1934, amb França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia i Romania. I no, no hi era a Espanya, però Franco ho va resoldre. Franco ho va resoldre. El 1940, després de la Guerra Civil, saben què va fer? Va dissoldre la Federació Catalana. I vostè parla de polititzar? Això era polititzar. També hi ha el cas de la Federació Catalana de bitlles i bowling, reconeguda el 2008 com a membre de la Federació Internacional i denunciada, ves per on, per la Federació Espanyola. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport li va donar la raó a la Federació Internacional, entenent que prevalen els seus estatuts per damunt de la normativa interna dels estats. El 1999 més de mig milió de catalans van demanar via ILP que Catalunya pugui competir internacionalment promovent la modificació de la nostra Llei de l'esport. Aznar ho va portar al Tribunal Constitucional i ho va perdre, sentència 110/2012.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Gràcies, presidenta. Bé, tenia ganes de jugar a aquest partit, si em permeten. Per començar, senyors diputats del PP, els diré que el títol de la seva proposició de llei no correspon a l'objectiu real. M'explico i els demano que vagin de cara. Diuen que volen garantir la representació internacional de les federacions esportives espanyoles. En realitat estan obsessionats en impedir la participació de les nacions històriques de l'Estat espanyol en competicions internacionals oficials. Aquest és l'objectiu. I com ho volen fer? Carregant-se l'esmena del PNB a l'article 48.2 que permet a les federacions esportives autonòmiques participar directament en l'àmbit internacional, com s'ha recordat, en modalitats o especialitats esportives amb arrelament històric i social a la respectiva comunitat autònoma o si la federació autonòmica ha format part d'una federació internacional abans de la constitució de la Federació espanyola corresponent. Això sí, amb el vistiplau de la federació internacional de torn i del Consell Superior d'Esports. Cert. Quedi clar que nosaltres vàrem votar en contra de la llei espanyola de l'esport perquè, malgrat que es millora la participació de les seleccions catalanes, per exemple de les gallegues o de les basques, segueix sense reconèixer-se de ple el dret a la seva participació internacional oficial. I això és així perquè uns i altres, el PP i el PSOE, tenen por. Tenen molta por. Vostès tenen molta por. Por del potencial de Catalunya a l'esport, de la dependència de les seleccions espanyoles dels esportistes catalans a l'hora d'aconseguir victòries, del fet que en algunes modalitats esportives Catalunya batria Espanya si competissin en igualtat de condicions a nivell internacional, com passa al futbol, on les nacions d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les o Irlanda del Nord poden enfrontar-s'hi.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana.
«Per això, posarem totes les prevencions a una proposta que continua permetent a la policia espanyola disparar bales de goma a Catalunya, perquè la proposta actual ho permet, només es preveu una substitució gradual de les pilotes, de les bales de goma. Una prohibició a Catalunya que, per cert, està establerta per una llei del Parlament. Posarem totes les prevencions davant una proposta que continua permetent la criminalització de la protesta democràtica traslladant la responsabilitat als organitzadors de les manifestacions, de les accions dels manifestants; o una proposta que, com vam veure la setmana passada, dona peu a un decret de registres en activitats com l'hostaleria i el lloguer de vehicles, el conegut 'marlaskazo', que deixa curta la llei del PP en vulneració de drets i que suposa una intromissió inacceptable a la intimitat de la persona. Sense encarar aquestes qüestions, us anunciem ara que serà molt difícil que la tramitació de la llei arribi a bon port. Anunciem també que votarem sí a la presa en consideració i que, evidentment, presentarem esmenes per resoldre aquestes qüestions que no estan resoltes, ni molt menys, en el text actual.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana.
«Com vostès ja saben, des de Junts per Catalunya no acceptem el joc que tant d'èxit els hi ha donat amb d'altres del 'o lo tomas o lo dejas', que en seguretat ciutadana es tradueix en 'o compres al marc del Ministeri d'Interior i les hipoteques del senyor Marlaska o et quedes sense res'. No acceptem el xantatge de l'adhesió total o res, i menys quan sabem que vostès, i molt especialment el senyor Marlaska, no han tingut mai voluntat real de revertir el retrocés de 2015 i alinear la seguretat ciutadana amb els estàndards de les Nacions Unides, de la Comissió de Venècia, que és el que demanen des de la comissària europea de Drets Humans fins a organitzacions com Amnistia Internacional, Irídia o Stop Bales de Goma. Alguns disculparan el PSOE per ser captiu dels sindicats policials, però vostès no són captius de res, i encara menys de la ultradreta. El mateix PSOE que deia voler derogar la llei mordassa va ser el primer en donar cobertura a les clavegueres de l'Estat del PP en l'Operació Catalunya, el primer a posar-se al costat de Vox, Ciudadanos i PP al Parlament Europeu per votar el suplicatori del president Puigdemont o per eliminar les referències al catalangate de l'informe Pegasus. El PSOE va ser el primer a entregar-se a una repressió judicial que ara, per cert, li està explotant a la cara. Recordem que el 2018 el senyor Sánchez demanava el compliment íntegre de les penes de la sentència del procés i que el 2019, en plena campanya electoral, el senyor Sánchez es va comprometre 'a traer de vuelta ante la justicia española' el president Puigdemont. O, ara mateix, el PSOE a Catalunya hem vist com actua quan el senyor Illa ha rebut abans els feixistes de l'entitat Societat Civil Catalana que el grup majoritari a l'oposició al Parlament de Catalunya. Vostès són un partit molt acomplexat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana.
«I, evidentment, l'any 2015 també es va aprovar la pota policial legislativa d'aquesta operació d'estat, batejada com a llei morrió; morrió, perquè va néixer amb l'única voluntat de posar a disposició del Ministeri de l'Interior tots els instruments necessaris per criminalitzar la llibertat d'expressió i els drets de reunió i de manifestació. El seu partit, senyories del PSOE, des del primer moment va dir que la drogueria, aquesta llei mordassa. 'La derogación de la ley mordaza es absolutamente imprescindible', va dir el senyor Antonio Hernando, portaveu del PSOE l'any 2016, i des del 2016 ho han promès centenars de vegades i, a més a més, ho han compromès en les dues investidures del senyor Sánchez. Van presentar fins i tot un recurs d'inconstitucionalitat, en coherència amb la denúncia que feien de que aquesta llei era una tornada a l'estat policial que, segons les seves pròpies paraules, portava a un dret administratiu sancionador de l'enemic, preventiu, que dona a la policia poders exorbitants i que inverteix l'ordre constitucional posant el focus en la seguretat i no en l'exercici dels drets. Són les seves pròpies paraules. Vull posar-ho en relleu perquè el que avui debatem no és el replantejament democràtic de la seguretat ciutadana que vostès deien que farien, sinó una versió light de la llei mordassa, que ni la reformula ni, encara menys, hi insisteixo, la deroga, sinó que es limita a polir-ne alguns dels seus aspectes més lesius. Això sí, amb molta molta precaució de no fer enfadar els sindicats policials.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana.
«Presidenta, senyories, molt bona tarda. Avui debatem la presa en consideració de la reforma de la llei de seguretat ciutadana, una proposta que, malgrat el canvi de nom i un èmfasi retòric que es dona en la part de la llibertat del binomi llibertat-seguretat a l'exposició de motius, al primer article d'aquesta proposta deixa ben clar que som davant d'una simple modificació de la llei de seguretat ciutadana de 2015. No seré jo el que ara menystingui les millores que s'han incorporat, que s'incorporen ara en aquesta proposta, i que han resumit els diputats Santiago i Legarda, que m'han precedit, però sí que crec que cal aixecar una mica la mirada, i si ho fem, veiem que la proposició que se'ns presenta ni deroga ni replanteja els fonaments antidemocràtics de la llei aprovada unilateralment pel Partit Popular en el nefast, en el molt nefast, legislativament parlant, any 2015. És important recordar el context de laprovació de la llei mordassa. El 2015 va ser lany que lestat profund espanyol, per la via de la majoria absoluta del PP, va preparar tota una bateria legislativa que en el seu conjunt suposa un cop a lestat de dret, que ha servit després als ressorts institucionals, policials, judicials, econòmics, mediàtics de lEstat per criminalitzar al crit de '¡a por ellos!' i amb total impunitat els moviments socials assenyalats com a enemics dEspanya, i molt concretament lindependentisme català. Recordem-ho: la reforma del Tribunal Constitucional que fa de lòrgan de garanties un actor polític sectari com el que més, que interfereix en lactivitat legislativa i executa les seves pròpies resolucions; la reforma penal sobre terrorisme gihadista, que obre la porta a un terrorisme difús, sense violència, contrària als estàndards europeus, una autèntica amenaça, com hem vist en les últimes gesticulacions del jutge García Castellón; o el delicte denaltiment del terrorisme, la mordassa penal. Totes aquestes normes, i moltes més, amb lobjectiu únic de trolejar les garanties de lestat de dret i emparar la repressió sense límits de ladversari polític.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«Ara, per exemple, podrem estar uns mesos debatent una nova proposta, ara diferent de l'anterior, per regular els lloguers de temporada. Però és que i en discutirem uns mesos i no sé, igual si s'acaba fent una proposta molt diferent a l'actual, potser es pot arribar a aprovar. No ho sé. Nosaltres estem lluny d'això. I potser podria evitar algun cas de frau, però un altre cop tornarà a apartar propietaris, que no deixaran els seus habitatges de lloguer i això torna a ser molt perjudicial i haurem de valorar què és més perjudicial. Creiem que en moltes ocasions és pitjor el remei que la malaltia, no? Senyora ministra, els que coneixem bé aquest àmbit sabem, i tothom ho ha dit, que no hi ha varetes màgiques. Vostè ho ha dit, no hi ha fórmules màgiques. I és cert, i tots sabem que aquest terrabastall no es solucionarà modificant dos articles d'una llei. Això no passarà. Només es resoldrà augmentant substancialment l'oferta d'habitatge. I ho creiem així. I és en aquest marc en què vostès tenen molts deures, molts i molts deures pendents, perquè pel que fa a habitatge públic, vostè s'hi ha referit? Em sembla que s'ha confós el diputat del PP. Vostè s'ha referit a habitatge públic que la mitjana europea és del 9 % i que aquí estem a anys llum d'aquest 9 %. Es plantegen acostar-s'hi una miqueta. Bé, però això no es fa modificant dues lleis. Això es fa amb un pressupost públic, potent, sòlid, constant, dedicat a ampliar el parc públic d'habitatge.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Ha cumplido el Gobierno español con los presupuestos anteriores?
«Camuflar aquesta injustícia sumant-hi les transferències que per llei vostès han de fer als ajuntaments i a la Generalitat és trampa. I és trampa, perquè a Catalunya hi vivim un milió més de persones i enfront dels 170 ajuntaments de Madrid, nosaltres en tenim 950. Han pagat més transferències corrents, no perquè vulguin, sinó perquè la llei els obliga a pagar en funció del nombre d'habitants i d'ajuntaments. Ras i curt. I acabo. La setmana passada vostè afirmava també amb tota contundència en aquesta mateixa sessió de control, que 'este país tendrá presupuestos'. I amb qui els està negociant? Perquè negociar sempre és bo, però si no tenen majoria, a més de bo és necessari. Perquè per més cortines de fum que vostè escampi, sap que mentre no reconegui i actuï contra el càstig pressupostari a Catalunya, amb nosaltres no hi podrà comptar? I sense els nostres set vots no hi ha pressupostos. Muchas gracias, presidenta. Señora vicepresidenta, usted está acostumbrada a venir aquí, como ha hecho hoy, y mezclar opiniones suyas con datos de dudosa reputación para levantar una cortina de humo y distraer a todo el mundo. Pues mire, no. Usted puede intentarlo, pero la realidad es más tozuda y nosotros todavía más. Hace unas semanas, cuando yo le preguntaba si lo que ustedes habían firmado en Cataluña era un concierto económico, usted me decía que sí. Y no habían pasado ni veinticuatro horas, que usted misma cambiaba de opinión y, con toda contundencia, decía que solo se transferiría la recaudación del IRPF y no para el año que viene, sino para 2026. Y cuando le preguntaron por el resto de impuestos, usted decía, con una sonrisa, que a lo largo del tiempo. Otro ejemplo, este fin de semana -supongo que para preparar la pregunta de hoy- su Gobierno filtraba que Cataluña ha recibido más de tres mil millones de euros que Madrid de los Presupuestos del Estado. Nuevamente es una cortina de humo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la protección digital de la salud mental de la juventud.
«La recepta és clara i a més a més el medicament el tenen a la farmaciola. Per detectar i combatre els mecanismes que fan servir les plataformes per captar els joves i monetitzar les seves dades? DSA. Per fer que les aplicacions tinguin eines accessibles de desintoxicació i gestió del temps d'ús de les mateixes? DSA. Per prohibir o controlar les característiques de disseny perjudicials com el scroll infinit, les notificacions constants, la reproducció automàtica de vídeos o jocs? DSA. Per promoure que garanteixi que els serveis que donin les xarxes socials siguin ètics per defecte i no facin ús de tècniques de manipulació que puguin posar en risc les dades personals de l'usuari? DSA. Han fet una transaccional, ho hem de dir, que ha volgut tenir tothom content. Una transaccional que podríem dir que és un totum revolutum. Ho han ficat tot a dins, però lògicament continuem amb una situació en la que hi ha molts punts que ja vindrien recollits amb aquest desplegament que els hi demanem. Vostè, senyor diputat socialista, ha dit... He apuntat la seva frase. Ha dit: 'Solucions presents a reptes futurs'. El que necessitem, justament, és que facin les coses el govern quan toca. No que ens tinguin esperant, doncs, que apliquin de nou aquesta llei de serveis digitals.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la protección digital de la salud mental de la juventud.
«Anem als punts. Parlen d'impulsar una recomanació per no fer servir els smartphones fins als 14 anys o internet fins als 16 anys. Els deia: Més que recomanar, el que s'ha de fer és crear espais segurs, lliures de mòbil, per a nens i per a joves, com ha fet, per exemple, l'escola catalana, prohibint l'ús dels mòbils. És cert que han esmenat el punt, però torno a recordar el que pot fer el govern directament: aplicar les lleis o els reglaments. Per formar les famílies dels riscos de les xarxes socials? Doncs aplicant la Llei General de la Comunicació Audiovisual. La resta de punts que parlen de com fer front als riscos de les xarxes es poden respondre amb la DSA. Per això els hem proposat una esmena que no ens han acceptat, l'han transaccionat, però no ens han acceptat l'esmena. Els proposàvem eliminar tots els punts de la seva proposició no de llei i posar-ne un únic punt on s'insti al Govern, al seu govern, a desplegar de manera immediata el Reglament de Serveis Digitals de la Unió Europea. Torno, amb la DSA. Amb això, nosaltres no perdem el temps i el govern farà la feina que li pertoca amb diligència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la protección digital de la salud mental de la juventud.
«Molt bé. Gràcies, presidenta. Bé, per segona setmana consecutiva el Grup Parlamentari Socialista recordem-ho, principal partit de govern- porta una iniciativa amb una sèrie de punts que podrien semblar correctes, però malauradament venen amb una iniciativa que de nou no és vinculant i només serveix per generar titulars, que venen a tapar una altra realitat i és que el govern espanyol no ha fet els deures. I lògicament, si pretenen que normalitzem aquesta situació, els direm que de cap de les maneres. Anem a pams. Les propostes que fan les hauria de posar en marxa directament l'executiu, que per alguna cosa és l'executiu. La majoria dels punts que proposen ja els han tingut en compte al Parlament Europeu a l'hora de fer, per exemple, el reglament de la DSA, la Llei de Serveis digitals, que ha de servir per protegir no només els nens i els joves, sinó tota la població dels abusos i dels perills de les xarxes socials o d'internet en general. I com ja els vàrem dir la setmana passada, quan van portar també una iniciativa no legislativa sobre la violència masclista digital, el que ha de fer el govern espanyol és senzillament desplegar d'una vegada per totes el reglament d'aquesta llei de Serveis digitals, d'aquesta DSA.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la revisión y readecuación de la normativa derivada del Real Decreto...
«Bona tarda, president, senyories. A veure si ens aclarim, senyories del PP. Vostès presenten una PNL que qüestiona un reglament que ve a desenvolupar l'article 25 de la llei mordassa, que vostès varen aprovar unilateralment amb la seva majoria absoluta. O sigui que varen aprovar una llei, una llei com la llei mordassa, i ara en qüestionen la seva aplicació. I a l'altra banda, senyories del Partit Socialista, els hi recordo una frase que va dir un representant seu, concretament el senyor Antonio Hernando, l'any 2016: La derogación de la ley mordaza es algo absolutamente imprescindible, es uno de los elementos que más ha atacado los derechos y libertades de los ciudadanos. El PSOE va a cumplir con el compromiso de derogarla. Repito, Antonio Hernando, 2016. I, des del 2016, vostès han promès centenars de vegades la derogació de la llei mordassa i no l'han derogat. Al contrari, ara fa unes setmanes van anunciar una versió light de la llei mordassa, que no reformula la seguretat ciutadana i encara menys deroga la regressiva llei actual, sinó que es limita a polir-ne alguns dels seus aspectes més lesius. Una proposta que continua permetent que la policia espanyola dispari bales de goma a Catalunya, on una llei del Parlament ho prohibeix, o que continua criminalitzant la protesta democràtica, un tema molt sensible per al moviment independentista català. I, no contents amb això, tapant-lo amb la presentació de la seva proposta, han tingut la barra d'amagar l'entrada en vigor d'un reglament de registres en activitats com l'allotjament i el lloguer de vehicles que deixa curta la llei del PP en vulneració de drets i que suposa una intromissió inacceptable en la intimitat de les persones. És a dir, el PP va fer el 2015 una llei més pròpia dun règim autoritari que duna democràcia, i vostès, senyors socialistes, que deien que la volien derogar, han fet just el contrari amb un reial decret que porta a lextrem el seu caràcter repressiu i securitista. Crec sincerament que s'haurien d'aclarir, tant els uns com els altres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de las cláusulas Redito Ad Libitum en la contratación de...
«Per tant, sense entrar en els tecnicismes propis de la proposta, el més rellevant d'aquesta proposició de llei és la voluntat de protegir els clients de les entitats financeres davant els dubtes, les incerteses i fins i tot els abusos que aquestes poden portar a terme amb les clàusules Redal. La clàusula Redal i els seus efectes són poc coneguts a la nostra societat i, per tant, podria algú pensar que no és necessari que hi dediquem els esforços i l'atenció d'aquest hemicicle? Sí, ho són. De fet, són poc coneguts, aquests efectes. Però, evidentment, els efectes són absolutament letals, i precisament d'aquí és d'on plora la criatura, perquè el desconeixement entre la ciutadania dels efectes d'aquestes clàusules és precisament el que en facilita la seva aplicació i la seva implantació per part dalgunes entitats bancàries; desconeixement que fa, a més a més, que el seu impacte sigui altíssim i la indefensió del ciutadà, sovint desesperant. Per tant, cal una regulació específica per evitar una excessiva judicialització i impossibilitar que fins i tot a alguns clients hipotecats els hi prenguin el seu habitatge per culpa d'aquestes clàusules. Nosaltres, que sabem molt bé, des del punt de vista polític, què vol dir trobar-se en situació de desavantatge i injustícia, i nosaltres, que també sabem molt bé, des del punt de vista polític, què vol dir patir per tenir al davant un adversari fred i que no té cap consideració a l'hora d'utilitzar la seva posició de força, estarem al costat dels més vulnerables per facilitar-ne la seva aprovació, així com també per garantir que els bancs ofereixin un tracte just i un servei de qualitat a tots els clients, visquin on visquin, ja sigui una gran ciutat o un petit poble rural. I no ho diem només de paraula, sinó amb fets; fets com, per exemple, la nostra iniciativa parlamentària perquè tots els municipis disposin dels serveis bancaris i els caixers automàtics, que ja anava en aquesta direcció.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«La manca de resposta eficient al desenvolupament del transport ferroviari, per tant, genera tota una sèrie de conflictivitats de present i de futur. I això caldrà resoldre-ho, senyor ministre. Per a nosaltres, no és compatible afirmar que una llei de mobilitat sostenible és un eix estratègic del govern i seguir invertint amb tant poca eficiència en infraestructures que descarbonitzen i descongestionen d'una forma massiva. Per a nosaltres no és compatible afirmar que fer una llei de mobilitat sostenible és un eix estratègic d'un país i alhora condemnar els serveis de rodalies a compartir la via amb les mercaderies i, per tant, condemnar-les a un nivell d'incidències i un mal servei durant molts i molts anys. Gràcies. Gracias, señora presidenta. Por eso la interpelación se titula 'Sobre un corredor mediterráneo de alta capacidad, eficiente, conectado, digitalizado y separado de los servicios de rodalies'. Diré cosas que ya se saben, pero que nos permitirán hacer un análisis de dónde están y de los retos que tenemos y de por qué nosotros pretendemos con esta interpelación, y sobre todo la moción posterior, cambiar las cosas, provocar un cambio de paradigma de una vez por todas. Voy a hablar de dónde vamos y de dónde venimos. Venimos de atrasos, mala planificación, incumplimientos y, por lo tanto, de corregir errores, y de qué criterios creemos que hay que abordar en las infraestructuras estratégicas y, en general, en lo que se refiere a la inversión en infraestructuras. No hablaré demasiado de la historia, pero algunos antecedentes son necesarios.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre lucha contra la violencia de género en el ámbito digital.
«Però és fonamental entendre que les plataformes digitals no són masclistes per naturalesa, sinó que ho són aquelles persones que les utilitzen per assetjar, per sexualitzar les dones i les nenes. Aquestes persones són masclistes dins i fora de l'àmbit digital. Per tant, és important no criminalitzar les xarxes en si mateixes. Les plataformes són eines i es poden utilitzar bé o malament. Per tant, cal conscienciar i educar per utilitzar-les. Respecte dels punts que es reivindica activar, hem presentat esmenes. Ens sembla bé fomentar les polítiques d'autocontrol de les plataformes tecnològiques, però també desenvolupar mecanismes de denúncies efectives i, per això, demanem que es desenvolupi de manera urgent el Reglament de Serveis Digitals. No entenem el perquè del retard en la seva aplicació ni per què el Govern no s'està coordinant amb les comunitats autònomes per desplegar tot el potencial d'aquest DSA, sabent que malauradament no ho podrà resoldre tot. Cal desenvolupar una estratègia global per prevenir aquest tipus de conductes i poder donar eines de defensa a les víctimes. Està claríssim, però deixem clar el repartiment de competències, és a dir, qui ha de tenir la capacitat inspectora i sancionadora. També volem un marc de cooperació clar amb les comunitats autònomes, perquè sense elles no serà possible establir un sistema de control efectiu. Compartim la necessitat d'impulsar els canvis legislatius per protegir els menors. De fet, la legislatura anterior vàrem presentar esmenes, que no van acceptar, per protegir els menors en l'ús problemàtic de la pornografia, per castigar penalment el deep fake o els responsables de les plataformes de continguts d'adults que no respecten la llei, o per posar controls parentals de sèrie en els mòbils, en les tablets.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«El Juan Carlos Unzué, ho heu de saber, ha contribuït amb més de quatre milions d'euros, a través de la Fundación Luzón, a projectes d'investigació per la cura de l'ELA, que gestionarà l'Institut Carles III, i que podran desenvolupar-se des de les diferents comunitats autònomes. Aquesta llei és de tots els grups parlamentaris. Alguns vàrem tenir l'honor de poder ser-ne impulsors, però aquesta llei és de tots, del consens que s'ha generat entre tots. Als grups impulsors, gràcies per aquest consens, i a la resta, gràcies, perquè heu fet aquesta llei vostra i n'heu facilitat la tramitació. És un dia molt especial, d'aquells que duraran anys, que malauradament no tothom podrà celebrar. Alguns afectats ens han deixat durant la tramitació; la Carina, amor, valentia i veritat. Altres ens havien deixat abans, el Paco Luzón, que ha deixat el llegat de la seva fundació; l'amic, Jano Galán; l'excompanya de TV3, la Roser. Aquesta llei també és d'ells. És una llei pionera en l'atenció a la gran dependència a nivell mundial, i això és fantàstic, però ara hem de convertir el dret subjectiu que reconeixen les persones afectades amb ELA i altres malalties en fets, en recursos, en atenció especialitzada, en assistència. Escoltar i acompanyar els malalts i les seves famílies ha estat un màster en perseverança.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«És important destacar que aquesta llei salvarà vides gràcies al seu punt estrella, latenció domiciliària especialitzada 24 hores en aquelles situacions d'alta complexitat, curs irreversible, gran dependència. Quan els malalts porten respirador o se'ls ha de fer una traqueotomia, necessiten supervisió constant per evitar la mort. Ras i curt. Per tant, la Llei ELA salva vides, però també salva vida, en singular. Vida és sentir que no estàs sol i poder descartar l'eutanàsia per seguir escoltant les cançons de la teva neta o per poder repassar les notes del col·le dels teus fills. Vida és donar-se l'oportunitat de seguir viu i aprendre a comunicar-se amb la mirada, amb o sense tecnologia. Vida és saber que després d'haver-ho deixat tot per cuidar la persona que estimes, hi ha una llei que et reconeix el temps de cura com a cotitzat per no afectar la teva pensió en el futur, o t'ajuda a tornar a la vida laboral com a col·lectiu prioritari en les polítiques d'ocupació -?aquesta pilota va entrar a l'últim minut, Juan Carlos, a lúltim minut-. Vida és no perdre el poc temps que et queda amb burocràcia, agilitzant el reconeixement del grau de discapacitat o dependència. Vida és poder tenir ajudes a la mobilitat perquè, per fi, el barem de limitacions a la mobilitat té en compte la dificultat respiratòria dels malalts d'ELA per l'afectació de la musculatura de l'aparell respiratori; una mesura que també beneficiarà persones amb cardiopaties que els generen ofec. Vida és que per obtenir la incapacitat laboral permanent no s'obligui un malalt d'ELA, sentenciat des del moment de diagnòstic, a haver fet un tractament previ -?Oi, Yaiza? Ara serà així-. Vida és que hi hagi més projectes d'investigació per trobar una cura que derogui aquesta llei perquè ja no sigui necessària.»