Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
858 declaraciones · página 18 de 29
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«... també, per cert, també sota el seu govern. Val la pena que ho tinguem tots plegats en compte. Moltes gràcies. Señor presidente, señorías, ministro, muy buenos días. Estamos en medio de una batalla que no nos apela, que no nos incumbe. Por una parte, están las peleas de PP y VOX, que son una defensa total del corporativismo judicial, que, aunque digan que no, en realidad, son exactamente eso. Las dos son una defensa cerrada del franquismo que vino a manifestarse a las puertas del juzgado contra la amnistía cuando ni siquiera estaba aprobada o que se manifestó ayer contra este mismo proyecto de ley. Son las totalidades de los que creen que el cortijo es suyo y que no quieren admitir ninguna contaminación del poder judicial por ideología o afinidad política. De hecho, el Poder Judicial no solo son los jueces que lo conforman y su cúpula. No ha salido aún de una España predemocrática monolingüe y por la que, en el estado de derecho europeo, son sus amigos el Parlamento y la Comisión, que les compran sus mentiras. Las totalidades son pura retórica, desconectadas no solo de los principios democráticos que deben regir el procedimiento judicial, sino también de los problemas actuales de la Judicatura. Como ejemplo de esas totalidades, podemos decir que llegan a asegurar que las sustituciones son transitorias en el ámbito de la justicia, que no hay abuso de temporalidad o que la temporalidad es una situación excepcional, cuando la realidad es que hay jueces, y, sobre todo, juezas, y fiscales que se han pasado hasta treinta o treinta y cinco años en esa situación de abuso de temporalidad»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«I vaig acabant amb algunes reflexions sobre la llei mateix, sobre la mateixa proposta que vostès fan. Ja ho hem dit: més respecte per la separació de poders, menys intromissió de l'executiu, aplicació de la jurisprudència europea per als funcionaris, jutges i fiscals en abús de temporalitat i replantejament total del model d'accés a la carrera actual, que es basa en la memorització. Per exemple, el model alemany aporta algunes idees que nosaltres els plantejarem en el seu moment. Pel que fa a reformes estructurals necessàries en el poder judicial, només alguns exemples. En primer lloc, una justícia no és democràtica si els seus usuaris no poden utilitzar la seva llengua. Espanya va firmar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries i l'òrgan de govern, el Comitè de Ministres d'aquesta Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, ha insistit a Espanya repetidament que cal modificar l'article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial per establir l'obligatorietat dels jutges de conèixer les llengües oficials diferents dels diferents de l'espanyol. Compleixin la Carta Europea de les Llengües que vostès mateixos van signar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Ja veiem per on van. Vostès volen instrumentalitzar el poder judicial des de l'executiu per compensar l'ocupació actual del tinglado per la dreta espanyola. Però no ens venguin això com un avenç democràtic, perquè aquest quítate tú, que me pongo yo, que deia abans, no impedirà l'ús partidista de la justícia del govern de torn per blindar-se vostès en el seu cas o per perseguir-nos a nosaltres amb receptes de dret penal de l'enemic. No veiem res que ajudi a la imparcialitat i la independència del poder judicial i de la fiscalia. No veiem cap voluntat de reforma estructural. El que veiem és que uns defensen el seu castell judicial i els altres volen assaltar-lo des del Govern. La Llei Orgànica del Poder Judicial afavoreix la concentració del poder, el corporativisme judicial i dificulta la renovació interna, és cert. I el que proposen vostès, també és cert, és el mateix: És consolidar la justícia com un engranatge al servei d'un model polític que és contrari al que reiteradament ens han advertit els organismes com el Parlament Europeu, el Consell d'Europa o el Greco.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Ahir dimecres, el senyor Bolaños deia que aquesta iniciativa és la 'mayor transformación de la justícia en dècades'. Avui ho ha tornat a dir. Això és fals. Això és fals. La realitat és que, una vegada més, vostès han eludit qualsevol reflexió estructural sobre els dèficits democràtics i de garanties que arrossega el sistema judicial espanyol des de l'època franquista. Molta retòrica tecnocràtica i modernitzadora, molt parlar de transparència, però la veritat és que la seva proposta és un pedaç. El pedaç que a vostès els interessa. El que veiem, senyor Bolaños, és que es perpetua un model judicial aliè, aliè a la pluralitat judicial..., a la pluralitat social que desconeix l'existència de les llengües oficials diferents del castellà, que no busca solucionar la politització del poder judicial, sinó que únicament pretén fer entrar per la finestra els seus, que no han pogut entrar per la porta. Un quítate tú, que me pongo yo, que deixa l'artefacte judicial intacte, sense introduir els contrapesos, mecanismes d'avaluació independents o dispositius de control democràtic que realment necessita el poder judicial. I en lloc d'això, incrementa l'opacitat del sistema i habilita la intromissió del govern en els nomenaments dels jutges i fiscals. No sembla la millor solució davant dels reptes democràtics que afronta la justícia i la desafecció ciutadana cap a les institucions de l'Estat, la veritat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Per altre costat, tenim el projecte de llei del govern espanyol i m'agradaria posar una mica de context. L'any 2015 la majoria absoluta del Partit Popular va aprovar, entre d'altres, les següents lleis: llei mordassa, reforma del Tribunal Constitucional, reforma del Tribunal de Comptes, reforma del Codi Penal, reforma de la LECrim. I vostès, senyories del PSOE, van accedir al govern espanyol al juny del 2018. Fa 7 anys exactament. La pregunta és molt clara: Han revertit alguna de les reformes involucionistes del Partit Popular? Han afrontat amb les mateixes ganes i la mateixa pressa, amb la mateixa urgència que tenen ara, la reforma d'aquestes lleis o de les lleis, per exemple, de secrets oficials o del CNI ? No. No. Vostès no han fet res, no tenen cap voluntat, o almenys no els hem vist cap voluntat de reforma democràtica de l'Estat espanyol. Per molt que ho intentin revestir amb al·legats de regeneració democràtica, això, aquesta llei, aquest projecte de llei, demostra que no tenen aquesta voluntat de regeneració democràtica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«La solució hauria estat desconnectar més generació per intentar rebaixar la tensió, però no es va poder fer a temps. I saben per què? Perquè no hi havia prou capacitat de resposta. El 28 d'abril, amb la meitat de la nuclear aturada, Redeia havia prescindit de massa cicles combinats o d'hidràulica. Tot això ja se sap... Tot això se sap i tard o d'hora s'haurà de reconèixer públicament. Per això, pensant en la gent que es va quedar sense llum, alguns amb patiment extrem, perquè estava en joc la seva vida -recordem que hi havia molts malalts electrodependents patint per aquesta apagada- preguntem: On és la transparència? Els experts insisteixen en què s'hauria evitat el problema amb un mix més estable, amb nuclear o amb cicles i hidràulica que aporten més inèrcia, en línia, insistim, amb els àudios que s'han filtrat. I això, i que quedi clar i li diem al govern espanyol, no demonitza cap tecnologia ni, per descomptat, les renovables, ni és simplista, com diu la ministra Aagesen. Senzillament indica que s'ha de ser prudent amb com es configura aquest mix energètic per garantir el subministrament. Que s'ha de ser diligent a l'hora de buscar l'equilibri territorial de generació i demanda a nivell peninsular per evitar, com diuen els tècnics, kilimanjaros energètics que desestabilitzen encara més el sistema, això els diem, que s'ha de ser diligent. Una situació que afecta sobretot Catalunya quan no hi ha generació nuclear. Per què no s'explica tot això obertament? Per què hi ha...? Perquè la resposta seria perquè hi ha reclamacions per centenars de milions d'euros. Perquè estem, i ho sabem tots, en una guerra d'interessos econòmics i polítics. I aquí ve el clàssic. El clàssic que també coneix tothom. En una guerra, la primera víctima és la veritat i estar d'esquenes a ella perjudica sobretot a Catalunya, perquè si miren el mapa energètic de l'Estat resulta que la producció de renovables -i ara hem sabut que també les ajudes a les instal·lacions de bateries- són majoritàriament fora de Catalunya. Nosaltres tenim tres reactors nuclears amb data de caducitat i necessitem respostes clares. Saber si el govern espanyol facilitarà l'expansió de les renovables desbloquejant els nusos tant per a la generació com també demanem per la demanda d'electricitat, perquè si volem alguna cosa des de Junts, està claríssim, és sobirania energètica, no passar de dependre d'unes a dependre dels altres.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Gràcies. Molt bona tarda. Avui tornem a debatre, en aquest cas sobre un petit lot de propostes una mica disperses entre sí, algunes ja repetides, algunes sobre IVA. Respecte a aquest tema, si vostès permeten la votació per separat, òbviament donarem suport a la reducció de l'IVA per a la compra d'habitatge per a joves, perquè és una proposta que fa temps que Junts reivindiquem. D'altres, que continuen en una línia generalitzada per les esquerres de responsabilitzar de tots els mals a la propietat i d'altres que envaeixen clarament el dret civil català. Ja tenim certament una proposta legislativa del Govern i aquesta moció, de fet, segueix obviant tots els condicionants reals que ens han portat a la gravíssima situació de manca d'habitatge que hi ha actualment. Per això creiem que potser no és massa oportuna ni en temps ni en forma, però vaja. Que en l'actualitat ens trobem en una situació absolutament crítica de manca d'habitatge és ben cert. A Catalunya necessitem 125 000 noves llars per al proper any. No sé si som conscients tothom del que això significa junt, si s'han de crear un mínim de 125 000 noves llars per a l'any que ve a Catalunya. És una quantitat enorme, gegantina. Per això cal que s'abordi amb molt de rigor i amb una planificació acuradíssima. Justament al contrari del que s'està fent els darrers anys: improvisacions, mesures inconnexes, la majoria fonamentades exclusivament en apriorismes ideològics, que no estan tenint resultats eficaços. Cal deixar de persistir en aquests errors, que el model barceloní Colau-Collboni és un desastre. Ha estat un desastre. I també cal que d'una vegada per totes les administracions deixin de derivar la seva responsabilitat cap als privats. En matèria d'urbanisme, provocant que s'estigui construint menys habitatge que mai, també per culpa de les reserves exigides desorbitades; en matèria d'habitatge assequible, destinant pressupostos públics absolutament ridículs per a l'ampliació del parc públic d'habitatge. O ens creiem que l'habitatge ha de ser la quarta pota de l'estat del benestar, juntament amb salut, amb educació i amb seguretat, i hi destinem pressupostos robustos i sostinguts al llarg del temps o continuarà essent un drama. No hi haurà solució. En matèria també de protecció de les persones vulnerables, a part de la inseguretat jurídica que s'està provocant en els particulars, exigint-los a ells que sostinguin pel seu compte i al seu càrrec les conseqüències de la vulnerabilitat del seu llogater. No, senyories, la vulnerabilitat no l'ha de solucionar cap particular concret. Això ho hem d'assumir tota la col·lectivitat, tota la societat en el seu conjunt. Els poders públics a través dels impostos de tothom, no a costa i en perjudici de només un grup d'uns quants ciutadans que, per sort de tots nosaltres, que per sort de tots nosaltres, encara no s'han afartat de tantíssima persecució i encara ara, sorprenentment, estan seguint disposats a llogar els seus habitatges.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Enmig d'aquest femer emergeix una altra guerra política ferotge, la dels partits d'esquerra, per veure qui abraça amb major puresa i intensitat ideals que sovint pretenen patrimonialitzar, una guerra entre ells que evidentment sempre va bé per dir que els qui no estan amb ells no són sostenibles o no són generosos o no són solidaris o que són de dretes. Per nosaltres, aquesta proposta d'avui és fruit d'aquesta dinàmica. Vostès, senyors de Podemos, que varen tenir una vicepresidència del govern espanyol, que varen tenir ministeris, en un govern amb pressupost militar, òbviament, per no dir, òbviament, que van ser també responsables dels fets de Melilla. Ara que són fora d'aquest govern aixequen una bandera totalment demagògica i diuen: 'Els diners per defensa que passi a Ensenyament', el primer punt. Per cert, al tanto que el PP els votarà, eh? Al tanto que el PP els hi vota. I el segon punt diuen: 'destinar la primera fase d'aquest pla de defensa a millores d'ensenyament'. Bé, no han trobat res més demagògic i més populista, més simplista? Vostès creuen que els ciutadans els hem de tractar d'aquesta manera, com si fossin rucs? En un moment en què un país transita cap a Europa amb la voluntat de consolidar un sistema democràtic de respecte als drets humans i és envaït i atacat criminalment per una dictadura imperialista, Rússia, -sí, no rigui, no sé per què riu, eh?- que mata els civils per afany de dominació, no creuen que això mereix una resposta solidària d'Europa? Ah, no? Doncs nosaltres creiem que sí, una resposta de suport que, ens agradi o no, en part passa per la defensa i per la dissuasió militar. Vostès deuen creure que, encara que els russos envaeixin Ucraïna amb tancs i llencin míssils que maten la seva gent indefensa, potser s'han de defensar amb poesia. Doncs miri, això no va així. Això és tractar la gent com a rucs. I si parlem de pressupost d'ensenyament, sí que en fan falta molts més recursos i els diré, a Catalunya molts més, més mestres, més ben pagats i més recursos. I això és fàcil de resoldre. Acabant amb el dèficit fiscal anual injust de 20 000 milions d'euros. I vostès, quan estaven al govern, això tampoc no ho van resoldre i tenien la possibilitat de fer-ho. Per tant, no tractem la gent com a rucs. Nosaltres no serem còmplices -ho hem sigut en altres propostes del seu grup- perquè la demagògia i el populisme, tant si és de dretes com si és d'esquerres, ens fa mania.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Senyor president, senyories, és el meu primer mandat com a diputat a Corts i quina decepció tot sovint en veure el que passa, el que escoltes, el que vius en aquest hemicicle. Són mals temps per a la política. Són temps de confrontació. Els dos grans partits espanyols, entretinguts en una dinàmica de destrucció mútua, ja s'ho faran. Al mateix temps, gràcies en bona mesura a les comissions d'investigació que ha posat en marxa aquest mandat com una condició de Junts, la de l'operació Catalunya i la dels atemptats a les Rambles i Cambrils, afloren indicis i proves suficients per concloure que durant anys l'estratègia del govern espanyol de torn per resoldre els problemes polítics va ser la utilització dels cossos de seguretat, de la justícia i de la fiscalia, s'entén la part patriòtica, i la influència en mitjans de comunicació, amics, per tot fabricant mentides i proves falses, carregar-se els actors polítics que no eren de l'agrat. Carregar-se'ls, si calia, política i personalment, ficant gent a la presó, inventant delictes, arruïnant famílies, manipulant eleccions, enfonsant empreses. Mentre això passava, el gran partit espanyol a l'oposició callava, abraçava el 155, es manifestava amb la dreta i la ultradreta, mirava a una altra banda o aprofitava alguna de les mentides fabricades per desacreditar el president Puigdemont, el seu entorn, la gent de Junts per Catalunya o tot el moviment independentista en general. Recordem que tenim memòria que l'any 2018 el senyor Pérez Rubalcaba deia: 'El Estado pagará un coste para quitar de en medio el Puigdemont' i deia: 'Ahora lo que estamos discutiendo es cuánto coste pagamos para que Puigdemont no sea investido presidente de la Generalitat'. No hem perdut la memòria. Aquest és l'autèntic femer de la política espanyola. Aquest és l'autèntic femer, no el de llançar-se acusacions de corrupció entre els dos grans partits continuadament, allò del fango que diuen vostès. Això és l'autèntic femer. No és res comparat amb això. Manipular les estructures d'estat que haurien de ser salvaguarda dels drets democràtics i carregar-se la separació de poders per destruir contrincants polítics. I com deia el PSOE, d'això n'ha participat, se n'ha volgut aprofitar i fins i tot ara infiltrar policies en organitzacions civils, manipulant sentimentalment alguns dels membres d'aquestes organitzacions i encara no s'han depurat responsabilitats o no investigant el pitjor atemptats del 17-A a les Rambles i a Cambrils amb implicacions directes del CNI. Ara, aquest mateix partit segurament pateix el mateix modus operandi de la 'toga nostra' i de l'exèrcit patriòtic de l'Estat per a destruir-lo també a ell i fer-lo caure. Els vam advertir i van mirar a una altra banda.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Per evidències, només cal escoltar-los a vostès en el dia a dia o fer una mirada a allò que va passar la darrera vegada que vostès van governar. M punto Rajoy va personificar la cara més rància del Partit Popular adoptant mesures letals per al futur polític, econòmic i social de Catalunya, i es va trobar immers en una cursa embogida per igualar o superar el sempre fosc José María Aznar; un president i un Partit Popular d'una precarietat i insolvència enorme que amb només sis anys va aconseguir treure a Espanya del grup de democràcies capdavanteres d'Europa i enfonsar-la en la crisi econòmica i institucional més gran des de la transició. Per tant, senyors del Partit Popular, vostès no tenen cap autoritat per venir aquí a donar lliçons en tributs, en economia, cap ni una. Ara bé, això no treu, com deia al començament, que el govern del PSOE i SUMAR sigui una veritable trituradora de la classe mitjana mentre, sigui dit de passada, és sostingut a ulls clucs pels grups que van signar l'acord per investir el president Sánchez i que, a diferència de Junts, també van quedar obligats a garantir-li l'estabilitat durant tota la legislatura, perquè a la pràctica un bloc i l'altre, uns i altres són exactament el mateix.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Gràcies, presidenta. Cada vegada és més evident que aquest govern s'ha convertit en una veritable màquina de triturar la classe mitjana del país. No ho diem només nosaltres, que també, sinó que ho acrediten totes les dades tècniques i econòmiques que es van publicant. Tindrem temps en les pròximes setmanes de fer un debat a fons sobre aquesta realitat amb la vicepresidenta Montero. Per tant, tornem ara al punt d'avui. Com és habitual, ens trobem amb una proposició no de llei del Partit Popular, formulada com si acabessin d'aterrar en aquest planeta anomenat Espanya i no tinguessin cap mena de coneixement, de memòria o de responsabilitat sobre el que ha passat i està passant al seu país. El Partit Popular ve avui aquí com a salvador del món amb aquesta proposició, quan en realitat ha estat i continua sent una amenaça per Catalunya i el seu futur en el sentit més ampli de l'expressió de l'amenaça; una amenaça contra la nostra llibertat com a país; una amenaça contra la nostra llibertat d'expressió; una amenaça contra la nostra identitat, contra la nostra cultura, contra la nostra llengua, contra el model educatiu català, contra el model de societat catalana; una amenaça contra el model econòmic de Catalunya. Un Partit Popular que ens ha espiat, que ens ha perseguit, jutjat, empresonat i que ens ha empès a l'exili. En definitiva, un Partit Popular que ha estat i és una amenaça contra els nostres drets i llibertats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Però el primer pas és recuperar les seves platges. Fa deu anys es va anunciar un pla estatal per resoldre la recessió de les platges del litoral del Maresme construint espigons des de Montgat fins a Malgrat, 50 milions d'euros per fer-ne 30 i per aportar 5,5 milions de metres cúbics de sorra. Malauradament, el consens inicial es va trencar per part d'uns pocs ajuntaments i ara resulta que poblacions en emergència com Cabrera segueixen esperant espigó i sorra. Segons Costes, Cabrera és actuació prioritària. Prioritària? De debò? Han trigat cinc anys a redactar el projecte del nou espigó i a passar el procés d'informació pública. Ens preguntem: Quan licitarà i començarà les obres el Miteco? També hem vist com la piconadora tirava a terra a altres dos clubs nàutics històrics a Pineda o a Canet. Insistim, estem farts que des de Madrid es decideixi com ha de ser el nostre litoral i es deixi sense esport de mar als nostres nens i les nostres nenes. I mentrestant, al Govern de la Generalitat de Salvador Illa tot això li porta, com diuen els mariners, al pairo. No es sorprenguin si, veient com tracten Catalunya, ens vingui al cap una altra expressió ben marinera, que és allò de bon vent i barca nova. I no vull acabar sense dir que, de ben segur, des de Dénia, on l'Estat ja ha expropiat a la brava els habitatges de 14 famílies de les Deveses, també coneixen aquesta expressió.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«En altres casos, a més de l'esport, hi ha criteris culturals per preservar els clubs com el Club de Mar de Sitges, un edifici de l'arquitecte Coderch de mitjans del segle passat i que forma part de la memòria dels sitgetans. Mentre el Museu Reina Sofia té per missió protegir i difondre l'arxiu Coderch, el Miteco proposa la seva demolició. Junts ha aconseguit el compromís de la ministra que no hi haurà enderroc en els propers mesos, respectant l'activitat estival i donant temps per demanar que aquest bé d'interès local sigui un bé CIN, és a dir, un bé cultural d'interès estatal per salvar-lo de la piconadora. Un altre cas és el que es viu a Cabrera. El 2019 el govern espanyol els va tancar el club nàutic i dos anys després el van tirar a terra. Els van ofegar amb la llei, no van tenir cap, cap mirament davant d'un club referent de la nàutica catalana. Quan hi ha un club, hi ha arrelament social, els nens i les nenes fan esport tot l'any, no només els mesos d'estiu. Això no és tan difícil d'entendre. Des de Junts, farem el que sigui possible perquè Cabrera recuperi espais on els nens i les nenes puguin fer esports de mar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Gràcies, president. Bé, davant d'aquesta proposició de llei direm que estem a favor de buscar solucions a les situacions de limbe legal que ha generat la Llei de Costes, que estem a favor de protegir l'activitat social i esportiva, a favor de protegir el patrimoni cultural i les nostres tradicions, de recuperar les platges, d'evitar la seva recessió. I a favor que tot l'anterior, tot l'anterior, es faci escoltant els pobles i ciutats del litoral català i les administracions catalanes, no per imposició de l'Estat. Ja estem farts que ens diguin des de Madrid com han de ser les nostres platges o quines activitats esportives hi poden fer o no els nostres nens i les nostres nenes. Perquè tot i que tothom ha de gaudir de les platges, això no es discuteix, governi qui governi els plans d'actuació per protegir el litoral acaben convertits en castells de sorra. Legislen aquí i els problemes els patim allà, com saben molt bé els propietaris de 800 habitatges de Platja d'Aro, Castell d'Aro i S'Agaró. Junts ha presentat esmenes per donar sortida a les seves reivindicacions, perquè fa més de quatre anys que no poden fer cap inscripció registral ni en casos de negoci inter vius ni en situacions mortis causa. És a dir, estan bloquejades també les transmissions via herència. La registradora els va tancar el registre, certament per imperatiu legal, per la inseguretat jurídica generada en la llei 2/2013, que, per cert, va promoure Rajoy. Va ser la darrera modificació de la Llei de Costes del 1988, on el PP va entrar a la disposició addicional onzena que ara vol ampliar per permetre que els béns d'interès cultural, local o autonòmic puguin excepcionar-se de l'aplicació de la llei. En això, hi estem d'acord. Com Junts, també proposen modificar el Reglament de Costes per protegir l'activitat esportiva. Nosaltres hem presentat esmena a la Llei de Ports, però el govern espanyol ha deixat el projecte al calaix. Per evitar que la nostra esmena surti endavant?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la implicación de la Vicepresidenta Primera del...
«Per això, nosaltres no ens en sentim part, ni de la batalla d'uns i d'altres per allò que en català diem emmerdar-se contínuament, ni de cap dels dos blocs d'aquest hemicicle, ni dels que sustenten al Govern, ni dels que estan a l'oposició. De cap, no ens en sentim part. Perquè, per exemple, si ens mirem el punt de l'ordre del dia que ara estem tractant, avui tocava parlar de les polítiques del Ministeri d'Hisenda i com aquestes poden ser i són absolutament letals per a la ciutadania. Però només cal escoltar-los per adonar-se, com deia, que vostès només s'entesten a reiterar-se tirant-se la porqueria per sobre. Doncs mirin, en les seves porqueries no ens hi trobaran. Nosaltres no hi perdrem un minut més. El que sí que farem serà trobar-nos aviat per confrontar-nos sobre els inexistents pressupostos generals de l'Estat, sobre la creixent pressió fiscal que pateixen els ciutadans amb uns impostos cada vegada més alts i sobre com aquest Govern empeny la gent cap a unes condicions de vida cada vegada més difícils i més indignes. D'això, de com cada vegada fan patir més la gent, aviat n'hauran de donar explicacions, i ens trobarem aquí per parlar-ne, amb dades a les mans, dades econòmiques que, tot sigui dit de passada, també els haurien de fer la més absoluta vergonya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la implicación de la Vicepresidenta Primera del...
«Moltes gràcies, presidenta. Vostès, uns i altres, han entrat en una vergonyosa espiral per veure qui acumula més casos de corrupció, una vergonyosa i indigna competició, com si això fos la final de la Lliga de Campions, en què l'important per vostès no és pas jugar net, sinó acabar amb un gol més en el marcador, encara que sigui en temps de descompte, enganyant l'àrbitre, lesionant la meitat de l'altre equip, dopant-se i fins i tot que la graderia acabi odiant el futbol. Vostès cada setmana venen aquí, uns i altres, i es dediquen a empastifar-se tant com poden, sense cap mena de rigor, sense cap mena de responsabilitat, sense cap mena de preocupació per l'espectacle lamentable que donen cada dia en aquest hemicicle. Només amb l'obsessió de deixar l'adversari una mica més empastifat que vostès mateixos, encara que només sigui una miqueta més. I mentrestant, qui ho observa des de casa, des de la distància, en pateix les conseqüències. Les conseqüències per les polítiques del bloc de Govern, incapaç de resoldre els problemes de la gent, i les conseqüències per les iniciatives del bloc de l'oposició sistemàtica, incapaç de proposar cap alternativa en defensa de la gent. Una situació que els hauria de fer vergonya. Vergonya de veritat, perquè, de tan obsessionats que estan, ni tan sols s'adonen del lamentable espectacle diari que ofereixen des d'aquest hemicicle.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la respuesta de su Ministerio ante los problemas de Cataluña?
«A Platja d'Aro els propietaris de 800 habitatges porten quatre anys en el llim legal, sense poder fer noves inscripcions al registre per la situació creada per la Llei de Costes. Al Segrià i Osona està en risc la supervivència de 100 granges de porcí perquè el seu Govern no ha volgut prorrogar les ajudes a les plantes de cogeneració de tractament de purins. Des del gener, estan aturades dues plantes i seguim sense solució per als ramaders. De nou, deixadesa amb la complicitat d'Illa. A mitjans de juny, algunes instal·lacions de renovables quedaran sense possibilitat de connectar-se a la xarxa per inflexibilitat de les seves normes. Poden perdre inversions multimilionàries. Junts va aprovar una solució, però vostès van retirar el projecte de llei i ara estan desesperats. Senyora ministra, estem farts de rebre deixadesa per resposta. Volem solucions. Quina serà la resposta a partir d'ara? Gracias, señora vicepresidenta. ¿Cuál es la respuesta de su ministerio ante los problemas de Cataluña? Porque hasta ahora ha sido dejadez con la complicidad del señor Illa. Y pongo algunos ejemplos. Su ministerio ordenó que el 2 de junio se derribe el Club de Mar de Sitges, un edificio histórico del arquitecto Coderch que es patrimonio protegido de la Generalitat. Utilizan la Ley de Costas como apisonadora para demoler su obra, cuando el ayuntamiento en pleno pide detener la demolición. In extremis, el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña la ha suspendido tres días. Ayer, el secretario de Estado de Medio Ambiente se comprometió con Junts a que no habrá derribo en los próximos meses. ¿Nos lo confirma? Necesitamos tiempo para hacer lo que no ha hecho el Gobierno Illa, catalogar el Club de Mar como bien cultural de interés nacional para salvarlo. ¿Tendremos ese tiempo para defender nuestro patrimonio?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la respuesta de su Ministerio ante los problemas de Cataluña?
«Gràcies. Senyora vicepresidenta, quina és la resposta del seu ministeri davant dels problemes de Catalunya? Perquè fins ara ha estat deixadesa, amb la complicitat d'Illa. I li poso alguns exemples. El seu ministeri ha ordenat que el 2 de juny s'enderroqui el Club de Mar de Sitges, un edifici històric de l'arquitecte Coderch que és patrimoni protegit de la Generalitat. Fan servir la Llei de Costes de piconadora per demolir la seva obra quan l'Ajuntament en ple demana aturar la demolició. In extremis, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'ha suspès tres dies. Ahir, el secretari d'Estat de Medi Ambient es va comprometre amb Junts que no hi haurà enderrocament en els propers mesos. Ens ho confirma? Necessitem temps per fer el que no ha fet el Govern d'Illa: catalogar el Club de Mar com a bé cultural d'interès nacional per salvar-lo. Tindrem aquest temps per defensar el nostre patrimoni? La Llei de Costes amenaça 45 clubs de platja catalans, no podran subsistir sense mantenir instal·lacions on els nens i joves practiquen fins a 17 esports de platja, entre ells, el Patí Català de Vela, que sense aquests clubs no tindrà futur. Estem parlant d'arrelament social, de vida sana, d'esport, de tradició. La resposta? Deixadesa amb la complicitat d'Illa.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Sí, per fer-se la foto. Tothom va ser a punt, però ara toca retratar-se. El Govern espanyol ha dassignar una partida suficient i a través de les comunitats autònomes per aplicar la llei, respectant les competències i no fent proves pilot amb aportacions nominals i insuficients, que és el que sembla ser ha anunciat el Ministeri de Sanitat, una aportació nominal a Con ELA de només 10 milions deuros. Inicialment, eren 40, però com que les aportacions nominals no poden ser de més de 10, resulta que hem passat de 40 a 10. El que demanem són els 45 milions, com a mínim, per a aquesta atenció 24 hores especialitzada que necessiten els malalts. Entre la publicació de la llei i avui dia, han passat 7 mesos i hi ha hagut 630 persones afectades per la ELA que ens han deixat. Fem possible, com a mínim, que la llei no sigui paper mullat, sinó la paraula que totes i tots hem donat aquí, en aquest hemicicle, una paraula que hem dhonorar i hem de complir.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Tampoc la té la carta que al març va enviar lIlde Oliveras, diagnosticat amb ELA el 2020, al president Pedro Sánchez. En llegiré alguns fragments. Diu lIlde: «La meva situació actual és delicada, ja que depenc totalment duna màquina de ventilació mecànica que cada vegada més menys efectiva per debilitat de la meva musculatura pulmonar. Ben aviat hauré doptar per la traqueotomia o morir. Vaig ser una de les persones que va assistir a la visita que vam fer un grup dafectats i representants dentitats dELA al Palau de la Moncloa el 19 de setembre del 2024, just abans de la publicació de la Llei ELA. En aquella visita, es va mostrar impactat per la vivència que vaig relatar i que havia passat la nit anterior. La meva màquina de ventilació shavia quedat sense bateria i gairebé moro ofegat per no poder avisar la meva dona. Sincerament, vaig sentir que va empatitzar amb els afectats dELA a través del que els meus companys i jo li havíem explicat. Ara, em dirigeixo a vostè amb relació al compromís que va adquirir amb les persones afectades dELA durant la nostra visita. Ens va garantir que sasseguraria que es destinés una partida econòmica per finançar la Llei ELA i que, passat un any, es tornaria a reunir amb nosaltres per valorar levolució de la implementació de la llei. Avui dia, i després de cinc mesos -?ja en són set-, no hi ha cap partida econòmica per a la llei. És més, des del seu Govern sens ha indicat el col·lectiu de pacients que no hi ha pressupost i que per això hem dadaptar-nos al pressupost de la llei de dependència. Jo soc un privilegiat perquè em vull fer la traqueostomia i, amb molt desforç físic i econòmic de la meva família, podré tenir les cures necessàries. Però mensorro quan penso en tots i totes les meves companyes de malaltia que no poden decidir, que només tenen una opció. I mindigna com a ciutadà perquè tenim el dret reconegut per llei. Li demano que faci allò que calgui, tal i com es va comprometre, perquè aquesta situació sarregli. Deixin de dir-nos que no hi ha pressupost i comencin a treballar realment en una implementació efectiva de la llei. Si us plau, senyor Sánchez, no tenim temps, aquest és el nostre bé més preuat i sens està acabant». Ildefonso Oliveras Gisbert, afectat desclerosi lateral amiotròfica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Bona tarda. Gràcies, president. Bé, començarem dient que en política hi ha una cosa pitjor que les promeses buides, i són els acords trencats, els acords trencats. Avui, set mesos després de publicar la llei ELA amb el suport del Govern espanyol, no hi ha els recursos compromesos per poder-la aplicar, ni tan sols la partida necessària per a latenció especialitzada de 24 hores per als 400 malalts dELA que estan en situació de final de vida. Persones enganxades a un respirador o que agafen laire a través duna traqueotomia. Que volen viure, però sense ser una càrrega per a les seves famílies. Desplegar la llei requereix 230 milions, però la partida més urgent, la més urgent, és de 45 milions. Els convido a fer una regla de tres. 45 milions són el 0,45 % del nou pressupost de defensa del Govern espanyol: 10 741 milions. 45 milions són el 0,32 % de les ajudes per fer front als aranzels de Trump: 14 000 milions. Sí, quan al Govern espanyol li convé, hi ha diners, amb o sense pressupostos generals de lEstat. Però per garantir un final de vida digne a les persones amb ELA, ni hi ha diners ni hi ha respostes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Senyor ministre, vostè i el seu Govern estan fent les coses malament. Li hem dit des de fa molt temps des de Junts per Catalunya, li ha dit al PP amb diverses propostes de reprovació que han portat contínuament en aquest hemicicle, avui li estan dient socis seus del Govern. Si fins i tot el mateix president Sánchez fa pocs dies li va haver d'esmenar la plana públicament, pel tema dels contractes. Parlem d'aquest tema, de les exportacions d'armes espanyoles. Recordem, s'han incrementat un 29 % els darrers cinc anys i, especialment, el que volia recordar és que els principals importadors d'armes espanyoles, en aquests mateixos darrers cinc anys de tant d'augment, han estat països, en primer lloc, com l'Aràbia Saudí o com Turquia, també Kuwait, el Marroc, etc., règims autoritaris on es conculquen de forma flagrant els drets humans. Alguns només s'escandalitzen de l'exportació d'armes si es fa depèn de quin Estat, però no, quan s'exporta a països com Iran, on les dones pateixen la violència més extraordinària cada dia de les seves vides, a Síria o al Sudan, que estan donant suport armamentístic a les organitzacions terroristes com Hamas o Hezbollah.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I com a jutge que vostè és, bé que se n'ha d'adonar que estem davant d'una vulneració flagrant dels drets fonamentals. Que no estem parlant de VOX, a més, que estem parlant d'un jutge i d'un govern PSOE-Sumar. No ho veu que aquesta pràctica, un cop coneguda, hauria de ser castigada severament? No ho veu que el seu Govern hauria de reparar tots i totes les afectades i les seves famílies, perquè aquestes pràctiques han suposat un immens dany moral i un immens menyspreu a la seva intimitat i dignitat? I què ha fet vostè? Res. Quina enorme diferència de la reacció que va tenir l'Estat britànic en el cas Spycops scandal. Quina gran diferència. Quina diferència tan abismal que hi ha entre els laboristes britànics i els socialistes espanyols. Un altre exemple. Quants anys fa que des de Junts per Catalunya l'advertim de la forma de fer de la UDEF? Aquí ni m'hi referiré als milions que van trobar darrere la paret del seu responsable, de casa del seu responsable principal, no. De la UDEF i de l'UCO. Amb informes directament falsos, novel·les de ciència-ficció contra els independentistes, autoerigint-se en els preservadors de la unitat patriòtica espanyola, encara que haguessin de corrompre, d'estirar, d'esquinçar les costures de l'estat de dret i de la democràcia. Què van fer vostès tot aquest temps respecte d'aquesta policia patriòtica? Què han fet durant tots aquests anys? De nou, res. A casa nostra, senyor ministre, tenim una dita: ja pots xiular si l'ase no vol veure. I vostè no volia veure, senyor ministre. I ara què? Ara l'UCO ha ampliat el seu objectiu. Vostès ho estan sentint bé. Ara sí? Ara per fi faran cas del que fa tant de temps que els independentistes catalans, que Junts per Catalunya els estem exigint? Ara sí que faran neteja a la cúpula de l'UCO? Així hauria de ser. Però van molt tard. Comencin a desballestar d'una vegada la cúpula de l'UCO.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora las consecuencias de las políticas que ha llevado a cabo su Ejecutivo en Cataluña?
«Fixi's en les dades, l'oferta de lloguer ha caigut un 56 %, més d'un 80 % a la ciutat de Barcelona. Fracàs absolut de Collboni i de Colau. Mentre els Països Baixos tenen un 29 % d'habitatge públic, Àustria un 24 %, Dinamarca un 20 % o França un 17 %, Espanya té un miserable 1,7 %. Què fan vostès davant del resultat de les seves polítiques, senyor Sánchez? Doncs fan el pitjor que pot fer un Govern, que és persistir en l'error. Vostès no rectifiquen, persisteixen en l'error. Senyor Sánchez, prou titulars, en un titular no s'hi viu. Facin habitatge públic, traspassin els pisos de la Sareb a Catalunya, deixin de fer patir la gent. I sobretot, apaguin ja la màquina de triturar la classe mitjana catalana. Visca Catalunya lliure! Moltes gràcies. En los últimos años, los diferentes Gobiernos españoles, especialmente en periodo electoral, han anunciado muchos pisos nuevos. Pero la realidad es que siguen vendiéndonos humo en diferentes ocasiones. Anuncian pisos que no hay. La realidad es que en la Cataluña del señor Illa es imposible encontrar una vivienda digna que se pueda pagar, y una habitación, señoras y señores, no es una vivienda digna. Los datos nos dicen que ni lluvia de millones ni lluvia de pisos: mientras que Alemania invierte más de 200 euros por habitante y más de 300 euros Dinamarca e Irlanda, España solo ha invertido 84. Nuestro alcalde de Martorell hace más vivienda pública que Colau y Collboni en Barcelona. Ustedes han anunciado medidas que iban a ser la solución definitiva, pero el modelo que tenemos hoy -lo certificamos- es un fracaso absoluto. La oferta de alquiler ha caído en picado, los jóvenes no se pueden emancipar y los precios cada día son más altos, pero no los sueldos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«I quina és aquesta feina? No és ni propaganda ATRAE, ni batalla partidista, ni tampoc batalla ideològica. És molt més senzill. El que ha de fer el seu Govern és el que calgui, sobretot posar els diners que calguin perquè els projectes d'investigació que avui existeixen gràcies al finançament dels fons competitius d'agències governamentals dels Estats Units no s'esfumin. Perquè aquesta és la qüestió: garantir que els grups que estan en marxa i que fan recerca amb el finançament de fons competitius americans, obtinguts gràcies al seu esforç i als seus mèrits i que, per cert, es concentren especialment a Catalunya, puguin continuar investigant; que els grups de recerca no quedin a l'estacada i que cap dels investigadors se n'hagi d'anar al carrer. Nosaltres ens comprometem a vetllar perquè el seu Govern compleixi amb la seva obligació, que, insistim, és compensar els fons que deixin d'arribar dels Estats Units. I això no ho diem per dir-ho. Catalunya té un ecosistema de recerca especialment viu, molt potent i arrelat a la societat catalana i al teixit productiu del país, amb un enorme prestigi i projecció internacional. Mirin si té força aquest ecosistema de recerca català que, malgrat totes les adversitats que comporta la dependència d'Espanya, ha aconseguit créixer captant fons competitius americans i europeus per cobrir les mancances de finançament que pateix. Com a dada rellevant, Catalunya ocupa la tercera posició de la UE-27 en nombre d'ajuts de l'European Research Council per habitant, i se situa al nivell dels Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Noruega. Malgrat l'infrafinançament crònic, malgrat la burocràcia espanyola, sense el benefici de la capitalitat de l'Estat que té Madrid, Catalunya disposa d'un sistema universitari d'excel·lència i centres d'investigació referents, com l'ICREA, l'Institut Català d'Investigació Química, l'Institut Català d'Oncologia o el Centre de Regulació Genòmica. La recerca catalana lidera el rànquing estatal de producció científica, malgrat la baixa inversió en recerca i desenvolupament, i lidera també el rànquing en publicacions científiques amb un impacte semblant a països com Canadà, Singapur o Finlàndia. I és també líder en patents i transferència tecnològica, gràcies a la participació del teixit empresarial del país, la col·laboració publicoprivada.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar la atracción y retención del talento científico e innovador,...
«Molt bona tarda, presidenta. Senyories. La PNL que ens ocupa identifica un problema important com és l'afectació directa sobre la recerca i la investigació de les retallades de l'administració Trump als Estats Units, però s'equivoca en la diagnosi i també en la solució. S'equivoca en barrejar les retallades als Estats Units amb batalles partidistes que no venen al cas. No entenem per què diuen que la infrafinanciación de los gobiernos de Rajoy no s'estén a los gobiernos de Zapatero y de Sánchez. Perquè el Govern espanyol mai ha tingut un veritable interès per la recerca, ni amb el PP ni amb el PSOE. En segon lloc, la PNL s'equivoca també en centrar-ho tot en el programa ATRAE del Govern espanyol, perquè fent-ho posa en evidència que la iniciativa no respon tant a una voluntat sincera de protegir i potenciar la recerca i la innovació, sinó a una voluntat de propaganda governamental. I finalment, demostra que no coneixen les preocupacions i les necessitats reals del món de la recerca i la innovació científica, perquè què és això d'impulsar instrumentos nacionales de atracción y retención del talento científico e innovador? Això és llengua de fusta, això és parlar per no dir res. Vostès saben què urgeix als investigadors? No és impulsar instrumentos nacionales. Els investigadors no necessiten propaganda governamental del programa ATRAE ni debats com els d'avui. El que els investigadors necessiten és que el Govern espanyol faci la seva feina, que el Ministeri espanyol de Ciencia e Innovación y Universidades faci la seva feina, i que també la faci la Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se reforma la Ley 53/2007, de 28 de diciembre, sobre el control del comercio...
«Però també els vull dir que la gent de Junts ens interpel·len totes les violències i totes les vulneracions dels drets humans. A qui no interpel·la el drama humà que està passant a Gaza i també, per què no, a Ucraïna, i també al Sudan, i també momentàniament a Líbia o a l'Iran. Totes les violències mereixen la reprovació i mereixen eines per intentar evitar-les. Per tant, des d'aquest compromís amb la democràcia, amb els drets humans, amb el dret internacional i amb una política exterior ètica, Junts votarem a favor d'aquesta presa en consideració. Perquè, efectivament, com he dit, pot donar eines que afavoreixin aquests principis. Però també els dic que nosaltres no ens prestarem que aquesta iniciativa s'utilitzi com una arma política o com un debat de part. Nosaltres no ens prestarem a participar en un aquelarre partidista ni ideològic. Perquè, a més a més, aquest debat és un debat que està ple de contradiccions, perquè jo no he vist tant d'entusiasme a l'hora de demanar, per exemple, que es persegueixi o que s'eviti l'activitat de l'Iran, de Síria o de Sudan, entre altres països, per donar suport armamentístic i logístic a Hamas i Hezbollah. No ho he vist, no ho he vist. O altres grups armats, també violents i terroristes de diferents llocs del món. O també, per exemple, quan el Marroc ha sotmès els sahrauís des de tots els punts de vista, però també militarment. O bé quan Turquia ha exercit una repressió també militar als kurds, no he vist tantes mans aixecades. O el Tibet, un país ocupat militarment i en ple procés d'extinció cultural, lingüística i com a nació, no he vist tantes mans aixecades tampoc. I per cert, el president del Govern espanyol ha viatjat fa poc en un viatge oficial a la Xina, país que és el país que ha ocupat militarment el Tibet. I, per tant, està ple això de contradiccions i d'ambigüitats...»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Para acabar, si hablamos de Portugal, cayó al cero eléctrico arrastrada por España. Han pedido a la Unión Europea una auditoría independiente, probablemente por desconfianza; de hecho, han estado desconectados de la red eléctrica española más de una semana y otra semana más aplicando restricciones. Según la ministra de Portugal, su homóloga, fue por precaución y les han pedido que a partir de ahora operen dándole más resiliencia al sistema. Más claro, agua. Les piden que aseguren más estabilidad a la red para no arrastrarles. Y tendremos que esperar en las próximas semanas o meses a ver qué dicen los informes que se están haciendo, especialmente el independiente de la Comisión Europea con la agrupación de transportistas eléctricos europeos -el ENTSOE-, pero les pedimos que actúen sobre todo con responsabilidad, no solo en el Gobierno español, sino también en el Govern de la Generalitat. Muchas gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Bé, les properes setmanes haurem d'esperar a veure què diu l'informe independent, les properes setmanes o mesos, al que diuen els informes que s'estan fent, especialment l'independent de la Comissió Europea, amb l'ENTSO-E, amb l'agrupació de transportistes elèctrics europeus. Però li demanem sobretot que actuïn amb responsabilitat, no tan sols des del Govern espanyol, sinó també des del Govern de la Generalitat. Gràcies. Muchas gracias, presidenta. Vicepresidenta, voy a empezar haciéndole una pregunta y le ruego que me responda para evitar suspicacias. En la última sesión del control al Gobierno, durante las preguntas y para demostrar su implicación, usted dijo que el 28 de abril estaba en Redeia desde las once y media de la mañana, once y media. (La señora vicepresidenta tercera y ministra para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, Aagesen Muñoz, hace gestos negativos). Seguramente fue un lapsus, y quería usted decir doce y media. Y, en caso de que se refiriera a las doce y media, le preguntamos igualmente, ¿estaba allí antes del gran apagón por un aviso previo de inestabilidad en la red? (La señora vicepresidenta tercera y ministra para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, Aagesen Muñoz, hace gestos negativos). Se lo digo porque se había publicado que, no una hora antes, sino dos horas y media antes, ya se había advertido de estas perturbaciones. Entiendo, por la expresión de su rostro ahora, que se debió usted equivocar el otro día y que no quería decir eso, que no estaba allí ni a las once y media ni a las doce y media.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«El president Pedro Sánchez va dir que les operadores de les centrals nuclears no s'han manifestat. Però, i vostès a què esperen? O a què espera el president de la Generalitat, Salvador Illa? No forma part de la responsabilitat de Govern portar la iniciativa a l'hora de buscar solucions? O és que no els preocupa? Perquè el teixit productiu català sí que n'està preocupat, especialment la gran indústria. Perquè vostès els estan pressionant per descarbonitzar, per electrificar els seus processos industrials, però alhora se'ls està negant l'accés a més electricitat, posant en risc la seva competitivitat. Si parlem d'emmagatzematge, ens han explicat que l'emmagatzematge amb bateries i amb bombeig pot ser clau per fer la transició de la nuclear per garantir el subministrament, i hi estem al 100 % d'acord. Parlen vostès de treure 4,5 gigawatts amb projectes de bateries, però saben què passa? Que el PNIEC hi té previstos 11 gigawatts. És a dir, no tenen previst complir els seus propis objectius? Tampoc respecte del bombeig de la hidràulica reversible. És una molt bona alternativa a la nuclear, però a Catalunya haurem d'esperar anys a tenir funcionant alguna de les ampliacions previstes per part de les hidroelèctriques. Darrerament, ens anuncien que són a punt de posar en marxa el mecanisme de capacitat per ampliar la capacitat de gestió, no tan sols de la demanda d'electricitat, sinó també de l'oferta. Un mercat que segur que farà pujar el preu de l'electricitat, però està clar que aprofitarà millor la generació renovable. Però de res no servirà si, en paral·lel, no s'implementen mesures per millorar l'estabilitat de la xarxa. Per exemple, programaris per generar inèrcia sintètica en les plantes de renovables, un software que serveix per fer creure al sistema elèctric que l'electricitat que ve de la solar porta la mateixa força que la que ve de la nuclear, perquè ho entengui la ciutadania. Però aquest software és car. Els preguntem: impulsaran ajudes per modernitzar les plantes de renovables i fer la xarxa més estable?»