Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
662 declaraciones · página 19 de 23
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«I saben què ha passat? Que el que han aturat és la poca democràcia que tenien. Mirin, el dia de debat a les totalitats de VOX i Podemos, els demanava que per què volen reforçar la independència del sistema judicial. Volen fer-ho per poder perseguir els jutges prevaricadors o volen fer-ho per continuar callant i encobrint-los? No cal que em contestin, sabem que som allà mateix. Som en el mateix lloc, malgrat la propaganda per vendre que aquesta reforma s'ajusta a criteris europeus. Aquesta reforma, l'únic que fa és sofisticar un xic més la perpetuació d'un sistema de portes giratòries per anar de la política a la judicatura i de la judicatura a la política, com sempre, i encara afegint a l'articulat mecanismes per fer-ho sense risc i a càrrec del contribuent. Vostès, un cop més, perpetuen el model assegurant que volen fer el contrari. Res de separació de poders. Un cop més, com els darrers 40 anys, el que pacten és la divisió del poder, entesa com el seu repartiment, entre populars i socialistes, entre socialistes i populars. Un cop més, l'espanya política practicant lampedusianisme d'estat, fent veure que tot canvia per no canviar res. Tornen a aplicar la fórmula de la Transició, la de l'Espanya de la fina capa de color que, per poc que rasquis, torna a la foscor.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Gràcies, president. Bon dia, senyories. Ens arriba a debat la votació del dictamen aprovat a la Comissió de Justícia de la setmana passada, que no és diferent a la proposició original de la reforma de la Llei orgànica del poder judicial i de la llei que regula l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. Una proposició tramitada per urgència, la que no han tingut els darrers cinc anys, i que ara, amb 26 dies, hauran deixat vista per sentència. Per cert, com fan sovint en aquest estat, escrita abans del debat i que ja la podien donar per dada i beneïda el dia de la seva presentació. Perquè són unes reformes acordades per PP i PSOE, els dos partits sistèmics de l'estat espanyol. Sí, senyor Aranda, malgrat no li agradi, partits sistèmics; el seu, també. Partits sistèmics que pacten canvis cosmètics després d'anys de retrets i gesticulació desproporcionada pel bloqueig del Consell General del Poder Judicial. I ara ja s'han entès. Ja tenen acord, un acord, com hem tingut oportunitat de recordar en altres intervencions, forjat i anunciat a l'estranger, en el clímax de l'enfangada general, certament inversemblant després de tot el que hem sentit a dir en aquesta cambra. En fi, suma y sigue, que diuen a la Meseta. I aquí estem, aguantant la broma d'aquesta reforma per reforçar la independència i la integritat del seu sistema judicial. Com s'atreveixen a parlar d'independència i integritat del sistema judicial després de l'exhibició a cop de togues d'alguns jutges que vostès -els de la dreta i l'extrema dreta, per descomptat, però també vostès- han envalentit durant els darrers anys per aturar l'independentisme?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Què seria per nosaltres el més sensat? Obligar les comunitats autònomes que sempre o quasi sempre s'han negat a acollir. Però no s'ha fet això. Fa dues setmanes es va reunir aquest grup de la Conferencia Sectorial de Infancia y Adolescencia, comunitats autònomes i govern espanyol, i es va establir el primer repartiment. El govern espanyol i totes les comunitats autònomes excepte Catalunya van acordar que, un cop més, Catalunya sigui la comunitat autònoma que més en rebi. Per tant, malgrat Catalunya explica que no hi arriba, que no hi arribem, que ja no es pot tensar més i que no es pot garantir una atenció digna -obro parèntesi, mentre altres comunitats autònomes sempre s'han negat a acollir menors no acompanyats immigrants- la resta de comunitats autònomes i el Govern, PSOE, PSC, SUMAR, es posen d'acord per posar Catalunya al primer lloc del repartiment, insisteixo, amb el vot no favorable de Catalunya. Els discursos bonistes de les suposades esquerres i els discursos populistes de la dreta i la ultradreta han portat a tocar fons al nostre país en molts temes, a assolir un dels nivells més baixos en política. I ens hem de plantar. I nosaltres ens plantem, i estic segura que no estarem sols, perquè una bona part de la societat n'està ben farta, també, de tots nosaltres. I som conscients que no és fàcil recuperar la confiança de la gent, però el primer pas per fer-ho és plantar-se. Tots, de fet, hauríem de sortir d'aquesta gran onada de populisme, de bonisme i de demagògia que arrossega la política des de fa tants anys.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«I acabo. Pensa derogar l'Audiència Nacional, senyor Sánchez? Pensa ordenar una querella del fiscal general contra els colpistes del Suprem? A nosaltres no van dubtar en aplicar-nos el 155 i a querellar-se per delictes delirants, i se'ls veia a vostès molt contents i molt convençuts. Tindran el coratge d'enfrontar-se als Tejero i als Armada del segle XXI, senyor Sánchez? Tindran el valor d'explicar i de dir a les comunitats autònomes que reben els diners que generem els ciutadans de Catalunya que s'ha acabat la broma? Que no és just que els ciutadans de Catalunya portem 40 anys pagant la festa i rebent tota mena d'insults xenòfobs i maltractament estructural? I ja no només li diem els independentistes, això, senyor Sánchez. És que el mateix Foment del Treball, que com vostè sap, és una organització empresarial no alineada amb l'independentisme, acaba de denunciar que el dèficit en infraestructures de totes les administracions públiques de Catalunya des del 2009 fins el 2023 és de 42 500 milions d'euros, titllant això, i cito literal, 'd'un escàndol i una presa de pèl intolerable que genera vergonya'. I alguna cosa hi té a veure que vostès mai executen allò que aproven, i que Catalunya té un dèficit fiscal de més de 20 000 milions d'euros cada any.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Porten anys venent-nos que existeix una suposada majoria progressista alternativa a la dreta espanyola, però la realitat és que vostès acaben marginant aquesta suposada majoria alternativa per acabar pactant els temes estructurals del país amb la dreta espanyola, amb el PP, amb aquells que cada dia que pugen aquí, critiquen. L'hem vist a vostè, en plena campanya electoral a Catalunya, assenyalant-los, amb qui acaba pactant sempre, com els responsables de la màquina del fang i com a origen de tots els mals que pateix el seu país. L'hem vist, també, en plena campanya electoral a Catalunya, i condicionant-la, publicant cartes dramàtiques que assenyalaven les accions de la dreta espanyola com el motiu pel qual vostè es va, suposadament, plantejar deixar la presidència del Govern. Senyor Sánchez, ens venen una pel·lícula, però en realitat estem davant d'un nou capítol de Cuéntame que acaba com sempre acaben tots: pactant vostè amb el PP, i no pas pactant la separació de poders o la regeneració del sistema, sinó pactant entre vostès dos, els de sempre, la dreta espanyola i l'esquerra espanyola, el repartiment del poder de la cúpula judicial. Davant de les càmeres, davant dels ciutadans, vostès fan el ploricó i diuen pestes de la màquina del fang, però, després, vostès pacten amb la màquina del fang perquè tot es quedi igual. Vostè ens vol vendre que amb els hereus del franquisme es pot pactar una regeneració democràtica, i comet el mateix error que es va cometre a la Transició: pensar que la democràcia podrà venir i podrà estar garantida de la mà de l'antic règim. Miri al seu voltant, senyor Sánchez. Miri a Espanya. Avui els més acèrrims constitucionalistes són els partits de la dreta i de la ultradreta, els mateixos que, en el referèndum del 1978, o van votar en contra o es van abstenir. Des del cop d'estat del 1981 fins a les sentències del Tribunal Suprem i el control del Suprem per la porta del darrere, la seva pretensió de regeneració democràtica és una presa de pèl. Es deu pensar que la gent no té memòria.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Des de Junts per Catalunya, els darrers anys hem advertit i denunciat reiteradament el descrèdit del poder judicial, fruit de les constants ingerències polítiques i les fortes pressions partidistes que han portat a les cúpules de la judicatura a emetre opinions polítiques, a criticar i fins i tot a qüestionar els legisladors. Aquest és el veritable problema de les cúpules i els òrgans de govern del poder judicial, un problema estructural que s'arrossega de fa dècades i que ha provocat una falta absoluta de neutralitat judicial, que alguns només han començat a veure ara fa quatre dies, quan els ha afectat a ells. Precisament és aquesta manca de neutralitat la que va portar a la judicialització de la política i a la politització de la justícia que els catalans i, sobretot, els independentistes, encara patim. Per cert, a Catalunya hi ha estupor amb l'aplicació de la llei d'amnistia, amb els falsos raonaments dels jutges, dels jutges del règim, i l'obsessió d'Estat amb el president Puigdemont. La democràcia se'ls desfà davant seu. I vostès, els del PSOE, pacten amb els que aplaudeixen. Quina proposta tenen per acabar amb aquests jutges prevaricadors? Quina? Ens la poden dir? Mirin, ens ho mirem del dret o del revés, aquesta reforma del Consell General del Poder Judicial no soluciona el seu problema de parcialitat, perquè la sacrosanta unitat d'Espanya sempre passa per davant dels drets fonamentals.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«En relació a la renovació, res de nou. Es confirma que populars i socialistes no busquen la divisió de poders, que seria l'exigible, si volen tenir una democràcia plena de veritat, sinó que el que busquen és la divisió del poder entesa com el seu repartiment, com han fet els darrers 40 anys. Per cert, per alguns, els anuncio que un mal repartiment, perquè ens venen que hi haurà deu membres conservadors i deu de, a priori, progressistes, però el cert és que qui continuarà controlant el Consell serà l'extrema dreta judicial. Respecte a la reforma legislativa, i malgrat la propaganda que s'ajusta a criteris europeus, l'únic que fa és sofisticar un xic més la perpetuació d'un sistema de portes giratòries mitjançant el qual es pot anar i tornar de la judicatura a la política. És cert que es modifica el temps que ha de transcórrer en el procés de retorn, però aquest acaba sent un període remunerat fins la reincorporació i adscripció a la presidència del Supremo. Senyories, aquestes mesures, lluny de ser un desincentiu per fer girar la porta, el que fan és garantir les anades i tornades de la judicatura a la política sense risc i a càrrec del contribuent. La mesura, de ben segur, garantirà la independència, almenys l'econòmica, d'algun jutge, però la imparcialitat, com sempre, continuarà en entredit. Quan l'Espanya política pacta, el que fan és perpetuar més del mateix, assegurant que volen fer just el contrari. Vostès són una banda de trilers, fent que sembli que tot canvia per no canviar res. És la fórmula de sempre, la de la transició, la del judici al cop del 23-F i la de tantes i tantes trampes d'Estat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Gràcies, president. En aquest punt tractem conjuntament les dues esmenes a la totalitat presentades pel grup VOX i per la diputada Belarra del Grup Mixt. Junts per Catalunya no entrarem a l'anàlisi dels textos alternatius. En el primer cas, perquè no valorem opcions feixistes i, en el cas del Grup Mixt, perquè no té cap possibilitat de prosperar davant el pacte per posar fi al llarg bloqueig per renovar el Consell General del Poder Judicial entre PSOE i PP, els dos partits sistèmics de l'estat espanyol. Un acord que semblava impossible després de més de cinc anys d'exagerada gesticulació d'uns i altres, i més encara amb l'actual enfangada general. Per cert, un acord anunciat des del cor d'Europa o, dit diferent, des de fora de l'estat, allò que tantes vegades el populisme polític de dretes ens ha retret i ens ha criticat. Un acord que també incorporava aquesta proposició per reforçar la independència del poder judicial. La independència del poder judicial, diuen, en el temps que vivim, com a mínim, sona a acudit de mal gust. Sorprèn que, després de l'exhibició a cop de toga de les darreres setmanes i dels darrers dies, encara s'atreveixin a parlar de reforçar la independència del poder judicial. Per fer què? Per continuar callant? Per continuar empassant?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«I seguirem millorant la seva situació des de l'Estatut de l'Esportista. La sororitat també ha fet possible poder sancionar, a partir d'ara, directament, casos com el piquito no consentit de Rubiales a Jennifer Hermoso. No podem parlar d'esmena Rubiales perquè Junts va demanar molt abans la màxima sanció per aquest tipus d'actituds durant la tramitació de la llei de l'esport. Però saben què? Aquesta esmena li dediquem a ell i a tots els que han convertit la testosterona en masclisme i en abús. S'ha acabat. Parlem ja de paritat o representació equilibrada entre dones i homes. Ho deia l'altre dia: moltes dones estem fartes de defensar quotes, però sense quotes, moltes dones mai haurien arribat aquí, malgrat haver fet mèrits, algunes d'elles potser més mèrits que alguns homes. Amb 19 anys vaig començar en el món del periodisme esportiu del futbol. Sé com funciona el masclisme i he après com fer-li front. Com els deia l'altre dia, potser som nosaltres les que anem a la botiga de cosmètica, però alguns homes, afortunadament, cada cop menys, saben molt de maquillatge del que tapa la taca de la discriminació. A qui diu que aquesta llei no té en compte les dones que no se senten empoderades, a qui diu que està feta per les dones de les elits, les executives de les grans empreses o per membres del Govern, els dic: no podem canviar la base si no fem el cim. La paritat de dalt afecta a baix. I necessitem que cada dona que ocupa un lloc de poder treballi pel seu relleu. Hem de crear les circumstàncies perquè les nenes d'avui siguin les dones que ocupin els llocs de poder demà.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Fa gairebé 40 anys, aquesta cambra va convalidar el Reial decret 1006/1985 per regular la contractació dels esportistes professionals. En aquest temps, la legislació laboral ha anat avançant en igualtat, però qui coneix el món de l'esport professional sap perfectament que vulnerar el dret a la maternitat i a la conciliació de les esportistes professionals era tan fàcil com marcar penals a porta buida. Estaven indefenses. Per molt que aquest Reial decret 1006 deixés clar el caràcter supletori de l'Estatut dels Treballadors i la legislació laboral a l'hora de defensar el dret dels i les esportistes, dels professionals, perquè la llei, el problema que hi havia és que la llei laboral no aplica dins de l'especificitat dels contractes curts que normalment tenen les esportistes. AFE i altres sindicats, com ara FUTPRO, demandaven una resposta per les necessitats de conciliació davant la maternitat o les especials condicions de preparació física que han de tenir les esportistes durant l'embaràs o després del part o, fins i tot, a la fase final d'una adopció. Braves. Ho hem aconseguit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Doncs gràcies, presidenta, i benvinguda. Senyories, senyora ministra. Bé, nosaltres donem per defensada la nostra esmena, que també té a veure amb els col·legis professionals, però passo també a aprofitar aquesta intervenció per fer el nostre posicionament per dir que no ha estat fàcil ni ha estat ràpid i que, com saben totes vostès, la lluita feminista mai ho és. Però avui podem fer realitat dues fites importants gràcies al terreny de joc que ens ha facilitat aquesta llei de paritat: que gairebé 40 anys després, el Reial decret 1006/1985, que regula la contractació dels esportistes professionals, reconegui el dret de les esportistes a la maternitat i a la conciliació, i que la llei espanyola de l'esport inclogui l'assetjament per raó d'autoritat o de sexe com a falta molt greu a sancionar amb inhabilitació immediata. Junts va presentar aquestes reivindicacions de justícia com a esmenes al projecte de llei de paritat, i la sororitat de la comissió les ha inclòs en el dictamen. I avui toca rematar la feina, aprovar la llei i pujar-les al marcador en favor de les esportistes i en contra del masclisme. És un avenç històric que no hauria estat possible sense la tossuderia feminista d'algunes persones com la María José López de l'AFE, que ens acompanya avui, i a qui donem la benvinguda i agraïm la seva lluita contínua, permanent i inexpugnable, i a qui li refermem el nostre compromís amb la igualtat, partit a partit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Gràcies, president. Senyora vicepresidenta, ha exposat aquí, quan començava la seva compareixença, alguns dels arguments de campanya al Parlament Europeu, que evidentment l'ha tingut molt ocupada darrerament, i potser per això -i li diem des del més absolut respecte- arriba vostè sense haver fet bona part de deures que nosaltres esperàvem o fent-los en el temps de descompte. Tot just ahir van aprovar una pròrroga de les mesures contra la pobresa energètica que acabaven aquest diumenge. Ha ignorat en les setmanes prèvies la preocupació i la necessitat d'informació dels responsables de la plataforma contra la pobresa energètica, que agrupa a més de vint organitzacions en tot l'Estat. Representants d'aquesta plataforma, ens deien fa dies: El Govern no ha donat cap pista sobre si aquestes mesures es mantindran a partir del 30 de juny, quan finalitzi la vigència de les principals mesures de protecció. Cap pista. Els ciutadans, d'alguna manera, han de fer de Sherlock Holmes per mirar d'esbrinar per on anirà el Govern Espanyol. La bona política, pensem, té en compte el neguit de la ciutadania i no s'espera a l'últim moment a aportar aquestes solucions. Encara menys si hi ha 1 600 000 llars afectades amb les excepcions lògiques de quan hi ha menors de setze anys o persones amb discapacitat o en grau de dependència. Molts ciutadans estaven angoixats de pensar que, en cas d'impagament, potser no renovaria la prohibició de talls de subministrament d'electricitat, de gas i aigua a les llars beneficiàries del bo social elèctric. Anaven passant els dies i cap informació. Segurament ha estat, com dèiem, molt enfeinada, però, vaja, això no justifica la falta d'activació de mesures fins ahir, cinc dies abans de la data límit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«En conseqüència, a Catalunya ens falten professionals, malgrat ser una de les comunitats autònomes que més formació i de més qualitat ofereix, i quan, a més, gran part dels costos d'aquesta formació els paga la Generalitat de Catalunya. Si tinguéssim competències en formació sanitària especialitzada, podríem garantir molt millor una atenció mèdica en català. I és que recordin que els catalans volem viure plenament en català i hi tenim dret. Volem les competències per acreditar les places que realment necessitem. No és un problema de salaris. A Catalunya tenim uns sous bons en comparació a altres comunitats autònomes. Per tant, estem bàsicament d'acord amb les queixes que trasllada el PP en la seva iniciativa, però hi ha una diferència de base. Nosaltres volem el traspàs de competències en la formació del personal sanitari, però també en el reconeixement de les titulacions dels estrangers extracomunitaris. El ministeri de ciència, innovació i universitats, pel que respecta a l'homologació, l'equivalència de títols universitaris, i el ministeri de Sanitat, pel que respecta al reconeixement de les especialitats, han portat al bloqueig per col·lapse l'acreditació que permetria que milers de professionals acadèmicament qualificats poguessin treballar en la sanitat i resoldre parcialment el problema de falta de recursos humans que aquesta pateix. Sabem que és un tema polèmic, és un tema delicat i s'ha d'actuar amb molta precaució, assegurant l'autenticitat de les titulacions, això està clar. És una situació especialment greu a Catalunya, on els col·legis de metges de Barcelona o de Girona, per posar dos exemples, han denunciat el baix grau de resolució d'expedients dels dos ministeris. Poden trigar fins a cinc anys a fer aquest reconeixement de títol i d'especialitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«Gràcies, president. Bé, quan se li diu a la ministra de Sanitat que falten metges per cobrir l'atenció primària, la seva resposta, fa una setmana, és que això és un problema global, i a mi aquesta sortida em recorda aquella dita de mal de molts, conhort de boig, i per aquí no passem. Com tampoc pel pilotes fora que fa la ministra. Què vol dir que el problema és de les comunitats autònomes? Què vol dir que són aquestes les que han de planificar en base als seus recursos i necessitats perquè els plans no es fan a l'estiu? Mirin, els catalans portem anys reivindicant justament que ens deixin planificar a nosaltres. Estem farts d'estar atrapats en la inoperància i en la incapacitat de solucionar el problema d'un ministeri darrere l'altre. A Catalunya demanem gestionar la formació sanitària especialitzada que inclou les titulacions de medicina, infermeria, farmàcia, psicologia, química, biologia i radiofísica. A hores d'ara, el ministeri de Sanitat regula l'acreditació de les places i ens limita quantes podem oferir des de Catalunya. Tenim les estructures, tenim les places, tenim els recursos econòmics per pagar-les, però no ens les acrediten. Volem regular i decidir quins llocs es creen d'acord amb les especialitats que necessitem cobrir. I davant del seu pilotes fora, del de la ministra, els diem que la inoperància és de primera divisió. Es pot trigar un any i mig a aconseguir que acreditin una plaça i saben què? S'ha d'acreditar una a una. Imagini's quina és aquesta bona gestió.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«Si parlem de Palestina, el president Sánchez és com la versió moderna del president Kennedy quan seduïa Berlín i fascinava l'Europa Occidental. És això. I si parlem de Kosovo? Ai, Kosovo. L'amo de la Moncloa és una mala còpia d'Aznar, l'heroi de les Açores. Sánchez és com Rajoy negant-se a participar l'any 2018, fa sis anys, a la cimera de la Unió Europea als Balcans. En què quedem? Palestina és un clínex i tal dia farà un any. És això? Junts per Catalunya ha votat a favor de les resolucions del Parlament Europeu que són solidàries amb Kosovo. També ho van fer l'octubre del 2023, quan Europa va demanar als cinc Estats membres de la Unió que encara no han fet el pas, que fessin el favor de reconèixer Kosovo. Vostès, Espanya, van votar no, però sempre són a temps de corregir. Sempre. No vulguin ser un Estat... Com els ho diria? Un estat acomplexat, petit. No ho vulguin ser, carai. Vulguin ser justos. Si al darrere de la votació d'avui només hi veuen Catalunya, si Catalunya continua sent el Papus, l'home del sac de la política internacional, l'Espanya política està tan malament com ens imaginàvem i s'ha d'estirar immediatament al divan de la coherència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Des que es va prendre en consideració la proposició d'ELA de la legislatura anterior, han passat dos anys i tres mesos. 2460 morts. Avui fa quatre mesos que el Juan Carlos Unzué els va reclamar aquí una llei ELA. Han passat 360 morts. Pensen que la gent del carrer no és sensible a aquesta circumstància. Ho és molt. Segur que si hi reflexionen també ho seran tots vostès. N'estic convençuda. Aquesta història segur que tindrà un bon final, no serà un final feliç perquè totes aquestes persones malauradament tenen una data de caducitat massa curta, però com a mínim tindrem una llei ELA. Estic convençuda d'això. Però ara mateix necessitem tenir el millor dels textos de partida per poder-lo millorar, esmena rere esmena, en el tràmit de ponència i en Comissió. Avui em costa dir que avui és el millor dia, però segur que l'Ilde ho farà per mi. Gràcies. Buenos días a todos. Gracias, presidenta. Ante todo, hoy nos vuelven a acompañar, en representación de las personas con ELA, Carlos de Pablo con María Mercè, su esposa, y Alejandra, su cuidadora, y Fernando Martín y Alberto Reyero de ConELA. Les doy la gracias y, en especial, a Carlos por estar aquí hoy.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Jo, abans de dedicar-me a la política, ja vaig conèixer uns quants casos d'ELA. El del Jano, diagnosticat amb 37 anys, o la Roser, la nostra maquilladora de diumenges a la Televisió de Catalunya o el Juan Carlos Unzué. El Juan Carlos ja el coneixeu tots. I ara, evidentment, molts altres de la gran família ELA: el Siscu, de Cambrils; Ilde, de Sant Jaume d'Enveja; la Carina... Tots, tants d'altres. Tots, tots, especials. O la Yaiza. La Yaiza treballava de ballarina professional i de professora de ball. Té 31 anys. Camina amb bastó, gairebé no pot sortir de casa per les dificultats que això li comporta perquè viu en un quart pis sense ascensor i li han negat ja quatre cops, quatre cops, la incapacitat laboral absoluta. Té dret a viure, a exigir que una societat del benestar els doni resposta. I saben què? Els estem fent perdre el temps. I precisament d'això és del que menys sobrats van. Entre tres i cinc anys de supervivència a partir del diagnòstic.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Miri, una de les coses bones que pot tenir aquesta iniciativa, el ministre hi ha fet referència, és el foment del transport públic i concretament del transport ferroviari. Però quina és la realitat, especialment per als usuaris que utilitzen el transport ferroviari quotidianament? I els joves són uns d'aquests, per anar a estudiar o per anar a treballar o per anar a fer esport o per anar d'oci, per què no. Són uns usuaris habituals. Doncs que tenim un sistema ferroviari que dona mal servei. És poc fiable, és poc puntual, amb constants incidències i retards. Aquest és un altre dels problemes que tenen els joves quan van a treballar i quan van estudiar o quan van a fer esport. Amb 125 milions d'euros cada any, perquè aquesta mesura ja es va fer l'any anterior, es podrien comprar 19 trens nous cada any que podrien permetre substituir combois de més de 40 anys de servei que estan circulant encara per la xarxa. O augmentar, com ha dit molt bé el portaveu del BNG, nosaltres n'hem parlat a alguna iniciativa parlamentària també, freqüències per donar més serveis en el cas del meu territori, per exemple, com passa en el servei AVANT que, per cert, es va aprovar una iniciativa que encara esperem resposta i esperem una actuació en aquest sentit, perquè molts usuaris trobin plaça en aquelles rutes on hi ha falta d'oferta. També es podrien dedicar molts d'aquests diners a fer força inversions en seguretat i en vigilància cada any que evitarien incidències i retards en el servei. I també es podrien estalviar si es fessin aquestes inversions en vigilància i seguretat molts problemes que hi ha de netejar pintades i grafitis. De fet, ens estalviaríem diners i incidències perquè realment hi ha trens que no poden circular perquè es troben amb els vidres pintats de grafitis.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Se'ns presenta una iniciativa coneguda. L'any passat hi va haver una iniciativa semblant per fomentar el transport col·lectiu terrestre per part dels joves a l'estiu. Però jo vull fer referència a que al ple passat, el nostre grup, el grup de Junts per Catalunya, va fer una pregunta al Govern manifestant la gran preocupació que té el nostre grup per tota una sèrie d'indicadors i dades que demostren que la nostra joventut té tota una sèrie de problemàtiques i de situacions no resoltes, algunes d'elles molt greus i algunes d'elles realment cròniques. Per tant, en una setmana ens trobem amb la disjuntiva de dir quins són els problemes de la joventut i, alhora, amb una mesura evidentment simpàtica i agradable que puguin viatjar a l'estiu. Vostès creuen que aquesta és la prioritat pels joves? La principal necessitat? Quantes propostes ha aprovat el Govern, quants decrets llei ha portat al Congrés amb mesures que interessen realment als joves i que són més prioritàries? Quantes per reduir l'escandalós i crònic atur juvenil, el més alt d'Europa durant molts i molts anys? Quantes per atacar els creixents casos de suïcidis de joves, per exemple? Són dades que són realment molt preocupants. Quantes per facilitar d'una forma real i efectiva l'accés a l'habitatge? Però de debò, amb xifres, amb resultats. Els representants del Govern segurament em contestarien que sí, que han pres mesures, que s'han fet coses. Però els resultats són satisfactoris? Aquests problemes estan encarrilats? Hi ha aquesta reducció d'atur juvenil real o hi ha aquest augment d'accés a l'habitatge? Doncs no. El resultat no hi és.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Moltes gràcies i bon dia, presidenta Armengol. Bon dia, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social. Bon dia, senyories. Encarem avui el debat de convalidació del Reial Decret Llei dos 2/2024, aprovat en el Consell de Ministres del passat 21 de maig. Aquesta norma contempla un seguit de mesures important que van des d'establir la prioritat aplicativa dels convenis autonòmics fins a la modificació de l'ingrés mínim vital, passant per la regulació de la negociació col·lectiva, assegurant l'aplicació dels acords o convenis més favorables per les persones treballadores, la simplificació del subsidi per desocupació, la modificació del permís de lactància, l'actualització del sistema de representació del sector dels artistes, la modificació de l'Estatut de l'Empleat Públic per garantir la conciliació familiar i tot un seguit de millores a nivell assistencial de la protecció i de la desocupació, entre altres. Totes, certament, mesures prou importants i amb tota seguretat necessàries també per molts catalans. Però avui, sense desmerèixer el gruix de les mesures contemplades en aquest Reial Decret, que sabem donaran resposta com ja els deia a les necessitats de moltíssimes persones, des de Junts per Catalunya volem aprofitar aquesta intervenció per posar en valor la modificació de la llei de creació del Consejo Económico y Social, així com l'adaptació del seu reglament d'organització i funcionament intern. Un canvi normatiu que garanteix el dret de la patronal catalana a formar-ne part perquè dona cabuda a les organitzacions empresarials que tenen la condició de més representatives en l'àmbit autonòmic. D'aquesta manera, la petita i mitjana empresa catalana tindrà veu i consolidarà la seva participació en els fòrums de decisió on fins ara havia estat reiteradament vetada. Feia molts anys que un dels pilars de l'economia catalana, el de la petita i mitjana empresa, reclamava i treballava per tenir una representació real, justa i amb veu pròpia allà on es prenen les decisions que les afecten per defensar la singularitat del teixit empresarial del nostre país, Catalunya. Per això, com deia fa unes setmanes el president de PIMEC, Antonio Cañete, estem davant una fita històrica. Una fita històrica que s'ha produït, que s'ha assolit justament ara, quan Junts per Catalunya és determinant a Madrid, quan Junts per Catalunya posa els seus set vots al servei del país, fent possible el que fins ara ens deien que era impossible. Ho saben bé, senyories. Junts tenim set vots en aquesta cambra, set vots per fer respectar i reforçar Catalunya en cada una de les lleis i iniciatives que els requereixen.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«Moltes gràcies, presidenta. El dia a dia de la nostra economia està fonamentat, en una part important, en l'activitat turística, i un nombre considerable de famílies tenen garantida la seva vida gràcies a poder treballar en aquest sector. Doncs diu el saber popular que no es pot enyorar el que no s'ha tingut, en referència a posar en valor que, de vegades, qui desconeix una realitat no ho pot trobar a faltar ni pot valorar la seva importància. Certament, en l'àmbit del turisme, no és així. De fet, només cal fer memòria quan uns anys enrere, amb l'arribada del COVID-19, va aniquilar totalment l'activitat turística, i com el pànic es va estendre entre centenars de milers de persones que veien com, d'un dia per l'altre, perdien la seva font d'ingressos. Serveixi aquell escenari i el pànic que es va generar en una part important de la nostra població per entendre què representa el sector turístic i no caure en els tòpics catastrofistes i apocalíptics a l'hora de descriure el sector. De fet, des de temps immemorials, la condició humana necessita viatjar. Des de fa segles, la cultura, el progrés, el coneixement i el desenvolupament humà són possibles gràcies a l'intercanvi que es produeix entre persones que, viatjant d'un indret a l'altre del planeta, fan aquest intercanvi de coneixements. Per tant, ja sigui des d'un punt de vista econòmic o ja sigui des d'un punt de vista sociològic, viatjar, allò que en diem fer turisme, és del tot necessari.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Deia el magistrat Martín Pallín l'altre dia que el que està passant és un escàndol inèdit en la història de la judicatura. I també denunciava com tergiversen el text de la sentència ferma del Tribunal Suprem per justificar la seva rebel·lia. No hi ha fons europeus implicats en el referèndum, com prova la sentència, ni afany de lucre personal. Els que volien aplicar-li rebel·lió als presos polítics de l'1 d'octubre són ara els rebels, però ves per on, aquesta vegada s'han quedat sense causa, sense causa processal. Com deia el nostre secretari general, Jordi Turull, fa una estona, bon vent i barca nova. Però si ho intenten és perquè se saben forts, i aquesta fortalesa l'han descobert ara els socialistes. Ara s'adonen que ells només són els masovers del Govern, però que l'Estat profund té un altre amo. L'odi a l'independentisme català és una mena d'algoritme que porta més de 40 anys instal·lat en el programari de l'estat espanyol, i que no és res més que l'actualització 4.0 de la catalanofòbia que impera a Espanya des de fa segles. Ha estat parlar de finançament singular per Catalunya, que és una qüestió de simple justícia fiscal, i s'ha desencadenat un nou atac coordinat i plural contra els catalans, tristament, també per part d'alguns que, des de l'esquerra, diuen defensar els drets de les persones i la justícia social. Qui l'ha vist i qui el veu, senyor Baldoví.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la actual situación económica, política y social de...
«Gràcies, presidenta. Durant molt de temps, vostès han repetit i han fet creure a molts ciutadans que defensar idees legítimes és il·legal, que empresonar per posar urnes era normal i que empresonar per permetre al Parlament de Catalunya debatre també era normal. Mentrestant, aquí escoltem bajanades feixistes cada dia i ningú es mou. De fet, si els parlem català, no tenen la decència ni de voler entendre'ns pel fet de ser catalans. Han fet creure que defensar una Catalunya independent, una Catalunya Estat que formi part de la Unió Europea per poder defensar aquelles polítiques que creiem que han de tenir els nostres ciutadans, és il·legal i es mereix presó, exili i sancions. Han fet creure als ciutadans que manifestar-se i lluitar pacíficament per allò que creiem -i si vius a Catalunya més- és terrorisme. Han fet creure als ciutadans que amenaçar el poble i fer-nos passar por és normal en una democràcia. Han fet creure als ciutadans que els jutges poden fer política i poden ser parcials. I han fet creure als ciutadans que tenir un servei de Rodalies nefast i deixat és normal. Han fet creure als ciutadans que no invertir durant anys a Catalunya és normal, i han fet creure als ciutadans que viure com a ciutadans de segona quan estem pagant com a ciutadans de primera és normal, i no és normal, res de tot això és normal, com tampoc és normal que gairebé la meitat de la població tingui dificultats per arribar a finals de mes, mentre vostès ens foten la cartera cada any, uns i altres. Perquè alguna cosa no funciona al seu país quan és el Parlament de Catalunya qui fa lleis pioneres i és l'Estat espanyol qui porta aquestes lleis davant d'un jutge per tombar-les. Perquè alguna cosa no funciona al seu país quan cap de vostès, ni PP ni PSOE, no han fet mai ni han demanat mai que es compleixin els pressupostos amb Catalunya o que es pagui als catalans allò que correspon als catalans. Però la realitat és tossuda, i els catalans també som tossuts. I, a més, tenim una gran capacitat de remuntar i de corregir aquells errors que cometem. I la unitat és un d'aquells grans tresors que tenim que gairebé ens carreguem, però les dificultats han acabat fent que ens tornem a situar allà on ens toca ser i aparquem les misèries. Estem mentalment forts. Podem parlar aquí mentre tots vostès parlen d'altres coses. Estem mentalment molt forts i estem determinats a recuperar allò que quasi perdem, allò que quasi nosaltres mateixos ens deixem perdre.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para regular la inteligencia artificial para proteger a los más vulnerables.
«Gràcies, president. Fa molts anys que parlem d'intel·ligència artificial. De fet, ja en els anys noranta, jo recordo com es parlava d'aquella partida d'escacs entre Garri Kaspàrov i l'ordinador Deep Blue. Recordeu que va perdre dos de sis partides. Després, Kaspàrov es va enfrontar a un ordinador millorat i va guanyar quatre de sis partides. Tot això ha anat evolucionant tant que el grup d'experts en intel·ligència artificial, entre els quals hi ha OpenAI, els del ChatGPT, i Google DeepMind, han advertit que la intel·ligència artificial podria portar-nos a l'extinció de la humanitat. I aquest és un risc que està, segons ells, al nivell de prioritats o de preocupació d'evitar una guerra nuclear o noves pandèmies. Per tant, la intel·ligència artificial ja no és només una branca de la informàtica que desenvolupa programes capaços d'emular processos propis de la intel·ligència humana. La intel·ligència artificial és un problema de proporcions gegantines, també des del punt de vista mediambiental. Els experts en energia ja ens estan advertint i avisant de l'altíssim consum que suposarà proveir d'electricitat, alimentar, els grans monstres que han de moure les dades en els servidors.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Però amb aquesta llei que l'independentisme català us ha forçat a fer, això no s'arregla. Amb un PSOE i amb uns partits espanyols acomplexats, això no s'arregla. Aquesta llei no és de pacificació, com alguns pretenen presentar-la. És de reparació d'una part de les injustícies comeses en aquests anys de persecució a l'independentisme català, i és fruit de la força negociadora que els ciutadans de Catalunya, amb els seus vots, ens han donat. Cap unionista està acusat o perseguit pel sol fet de ser-ho. I molts catalans ens sentim catalans, només catalans. I com a ciutadans, el fet de no sentir-nos espanyols, o el fet de defensar la nostra nació, la nostra llengua, la nostra cultura; o defensar el benestar dels ciutadans de Catalunya, de tots els ciutadans de Catalunya; o defensar les nostres empreses i la nostra economia; defensar la independència de Catalunya o anar a manifestacions, i fer-ho de manera pacífica i democràtica, ens ha portat a l'exili. Ens ha portat a la presó. Ha fet que ens asseiem davant de tribunals polititzats. Ha fet que entrin a les nostres cases amb violència i davant els nostres fills. Han fet que entrin a les nostres feines. Que ens vexin insultin, detinguin i peguin. S'ha faltat al respecte a tot un poble. Vostès han faltat al respecte a tot un poble i ho havien de reparar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Però no soc jo qui afirma tot això, que també. Ho diuen clarament les dades i les matemàtiques. Aquestes dades que vostès feien, ara fa poc, una competició a veure qui les havia fet créixer més per vergonya de tots. Per exemple, taxa d'emancipació juvenil: 32 % a Europa, la meitat a Espanya; la meitat. Risc de pobresa o exclusió social: 26 % a Europa, un 14 % més a Espanya. Taxa d'atur juvenil: 15 % a Europa, el doble de taxa d'atur juvenil a Espanya, la pitjor de tota la Unió Europea. Salari mig mensual dels joves: 1554 euros a Europa, un 33 % menys a Espanya. Taxa d'abandonament primerenc de l'educació: un 10 % a Europa, un 60 % més a Espanya. I podríem anar mirant indicadors i indicadors, i en tots ells passa exactament el mateix. Tot això, tot, és culpa d'anys i anys de governs de vostès, d'uns i dels altres, que han errat sistemàticament les seves polítiques; anys i anys que, a més a més, a casa nostra, a Catalunya, hem patit una pèrdua constant de capacitat dels joves, fruit de l'espoli que de manera constant han sotmès els reiterats governs de l'estat al nostre país, siguin els governs del Partit Popular, siguin els governs del PSOE o siguin els governs conjunts de SUMAR i el PSOE. Un espoli econòmic que, sumat a la infraexecució pressupostària reiterada, ha convertit a l'estat espanyol en la major amenaça pels joves catalans.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyors i senyores diputats. No deixa de ser, de nou, sorprenent, com passava en el primer punt d'aquest plenari, que vostès, des del grup del Partit Popular, després de tant de temps al capdavant del Govern de l'Estat adoptant mesures perjudicials pels joves, avui ens portin aquesta proposta, com si la precària situació que viuen molts d'aquests joves no fos responsabilitat, també, de vostès. Per exemple, quan vostès, des del seu Govern, van ser els primers en limitar la capacitat d'emancipar-se dels joves amb accions com la supressió de la bonificació del tram estatal de lloguer dels joves menors de 30 anys. I ara venen i proposen implementar una sèrie d'accions, entre elles algunes tan excepcionals i innovadores com fer una pàgina web oficial pels joves. Una pàgina web. Veure-ho, realment, per a creure-ho. Mirin, saben què els preocupa als joves? Doncs ja els hi explico jo. Els preocupa ser la generació més formada de la història, però la precarietat en el mercat laboral que vostès, uns i altres, han propiciat els porti a ser igualment la generació que més tard abandona el nucli familiar per independitzar-se. Els preocupa ser la generació més formada de la història i que per culpa de les polítiques miops que han fet vostès, uns i altres, molts d'ells no podran desenvolupar una carrera professional en el seu país i hauran d'anar a treballar a fora. Els preocupa que per la intencionalitat i l'intencionat infrafinançament dels serveis públics que vostès gestionen, uns i altres, com ara l'indigne servei de Rodalies que patim a Catalunya, s'hagin de moure els joves més aviat com si fossin bestiar en un tren de mercaderies, i no pas com persones en un tren d'un país de la Unió Europea. I, evidentment, els preocupa que això els fa arribar tard sistemàticament a la feina, a risc de poder-la perdre, o sistemàticament a casa, a risc de no poder conciliar familiarment. Els preocupa, també, ser la generació que ha nascut i ha crescut en el miratge que vostès han construït d'igualtat. I, en canvi, la bretxa salarial de les dones front als homes no ha sofert cap disminució significativa en els darrers anys. Els preocupa que, tot i ser la generació més forta i més ben preparada, vostès els hagin portat a ser la generació que té un major índex de problemes de salut mental derivats de la pressió social, econòmica i laboral a la qual els han sotmès des dels respectius governs. I els preocupa ser la generació que, per culpa de les seves polítiques contra les nostres terres, els joves de Catalunya han vist saltar pels aires l'ascensor social.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«President, senyories, bona tarda. El primer pas perquè la corrupció triomfi és la indiferència. Per tant, escoltin. De corrupció n'hi ha de molts tipus, i Espanya ha despuntat en totes. La monarquia, la del 3 d'octubre, és un bon exemple de la corrupció clàssica, la dels diners, i de la corrupció política, tot en un. Pel que fa a la corrupció a l'espanyola, que és la corrupció d'Estat pensada per aturar Catalunya, Espanya la veritat és que també ha excel·lit. Què dir de la monarquia que no sàpiguen? Fan política i no els toca. El rei, senyories, no només va despullat, també va brut com una guilla. La monarquia espanyola és el Corte Inglés de les males pràctiques: planta 1, Felip VI; planta 2, els nebots; plantes 3 i 4, les coses de l'emèrit. Pel que fa a la corrupció d'estat, el que Espanya ha fet amb Catalunya és una impudícia. La guerra bruta és corrupció, però la corrupció també és guerra bruta. Els sonen Xavier Trias, Artur Mas, Sandro Rosell? L'expresident del Barça ha patit dos anys de presó i encara està esperant que algú se'n faci responsable. No els cau la cara de vergonya a tots? No els cau la cara de vergonya?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la mejora de la protección de las personas donantes en vivo de órganos o tejidos...
«D'acord, però davant la proposició del grup socialista, se'ns fa inevitable fer-nos un parell de preguntes. Per exemple: com és possible que aquest reconeixement, que és de justícia pels donants de ronyó o de lòbul de fetge, no hagi arribat fins ara? Com és possible això? Perquè estaran, o estarem d'acord que no té sentit que una persona, per posar un exemple, que es trenqui una mà, tingui més permisos i prestacions retributives que una persona que fa donació altruista d'un òrgan. L'altruisme s'ha de reconèixer, no compensar econòmicament, però sí reconèixer des dels drets i prestacions socials. Per això, considerem que la iniciativa, benvinguda sigui, arriba amb deu anys de retard, perquè la directiva europea que ja anava en aquest sentit és de 2013. Una altra reflexió que fem: la iniciativa la presenta el grup socialista. Sembla que li estigui esmenant la plana al Ministeri de Drets Socials de SUMAR. Potser no. Arriba, això sí, després que la setmana anterior SUMAR no donés suport a la proposició del PSOE sobre el proxenetisme, i també després que el PSOE retirés, va haver de retirar dijous la llei del sòl, perquè no tenia els suports suficients i era un vaixell que anava a estavellar-se contra les roques.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«No està gens malament, el llistat de mancances, 'salvetats' i incompliments, i no està gens malament per un Estat que sovint presumeix de ser exemplar en tot allò que porta a terme. Doncs més enllà de l'informe, no puc deixar passar la comparació amb la reunió que fèiem ahir a la Comisión para las relaciones con el Tribunal de Cuentas, en què veiem un informe similar d'aquest organisme en què es donava compte de la mateixa fiscalització, però en aquest cas de l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2011 i 2017, i que, contràriament al que el mateix Tribunal de Cuentas havia dit l'any 2016 sobre les mateixes accions que es fiscalitzaven en aquest informe del 2019, en aquest d'ahir tot eren anomalies similars a les que relatava ara, al que hem trobat en l'informe de la cuenta general del Estado. Un informe, el d'ahir, en què, tot i que es fiscalitzaven unes accions d'unes xifres infinitament menors d'aquestes d'avui, de la cuenta general de l'Estado, aquell es va fer servir per abocar diferents dirigents polítics catalans a ser perseguits judicialment. Un informe, el d'ahir, que, malgrat auditar unes accions de Govern extremadament més reduïdes que aquestes que avui estem veient en aquest punt, i malgrat contenir un vot particular d'una consellera del propi Tribunal de Cuentas, en què de manera clara i contundent deia que no existia una extralimitació en l'acció exterior exercida per la Generalitat de Catalunya en relació al seu àmbit, que li correspon, aquell informe, el d'ahir, va ser utilitzat per perseguir governants de la Generalitat de Catalunya escollits democràticament. El president Puigdemont, el president Mas, Jordi Turull, Oriol Junqueras, Francesc Homs, Raül Romeva, Dolors Bassa, Antoni Comín i desenes més d'alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya als qui s'ha volgut intencionadament arruïnar econòmicament, a ells i a les seves famílies. En definitiva, comparar els dos informes, el seu abast i les seves conseqüències fa aflorar una evidència més de la instrumentalització que habitualment es fa dels òrgans de l'Estat per perseguir els polítics catalans i les seves idees.»