Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
675 declaraciones · página 19 de 23
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Ara acaba de fer unes afirmacions el diputat company que ha parlat en nom del seu grup, del Grup Popular, i que parla de la coalició de Junts amb els socialistes. Junts no tenim, i ho hem repetit moltes vegades, cap coalició amb els socialistes, no som socis d'aquest Govern. A Junts per Catalunya només ens interpel·la Catalunya i els catalans, i no hi ha millor prova que les votacions d'avui, en què veuran que socis no som. Per tant, no sé aquesta vocació seva de sempre anant-nos unint quan saben vostès perfectament que no és així. Entrant en el fons de la qüestió. Òbviament, ja es poden imaginar que no puc donar per bones ni per encertades ni per certes cap de les seves afirmacions. No obstant això, ara els diré per què sí que ens agradaria que comparegués el president del Govern. El Tribunal d'Estrasburg, que és el Tribunal Europeu dels Drets Humans, que protegeix i s'assegura d'intentar que els Estats protegeixin els drets humans en els seus propis Estats, quan parla en termes de seguretat jurídica, parla de la previsibilitat a l'hora d'aplicar la llei, a l'hora de dictar sentències. No hi ha seguretat jurídica si no és previsible el que s'ha d'aplicar, no existeix. Diu que si el més important -perquè així ho diu aquest tribunal- en la seguretat jurídica és la previsibilitat i el respecte per part dels jutges de les decisions legislatives, cal sempre de forma obligada que els jutges respectin la literalitat dels enunciats normatius, i sí que es poden admetre a vegades algunes interpretacions en termes d'argumentació, però mai poden ser il·lògiques o extravagants, com és el cas. Perquè portem molts anys sentint i veient com alguns jutges fan unes interpretacions absolutament extravagants i il·lògiques, que qualsevol persona amb sentit comú -no parlo de llicenciats en dret- llegint la literalitat de la norma podria considerar que se li pot aplicar depèn de quin tipus punitiu.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Recordo, a principis d'any, que jo mateixa vaig fer un faristol en què reclamava informació. Ho dic perquè se'ns ha titllat, després del vot contrari de l'últim Ple en termes de no modificar finalment la llei d'estrangeria pel tema de repartiment dels menors migrants, d'insolidaris. I és bastant injust, vull ser cauta, que es titlli a Catalunya d'insolidària. A Catalunya, per si no ho saben, tenim el 23 % de tota la immigració espanyola. El 23 % està a Catalunya. Nosaltres no arribem ni al 17 % de població, en termes de població. Però, en canvi, el 23 % de tota la població immigrada està a Catalunya. A la tardor, van arribar uns menors no acompanyats a les illes Canàries. Es va fer un repartiment, sobre el qual nosaltres també vam mostrar, tot i que es va fer, la nostra disconformitat. Per insolidaritat? No. Nosaltres, en termes d'habitants, som similars a la Comunitat de Madrid o a Andalusia -una mica més a Andalusia-, però, en canvi, en vam rebre 2000. Ens van distribuir 2000 menors no acompanyats, que dit així no passa res, però que era tres vegades més que els que es van distribuir a Andalusia. Per què? Era cinc vegades més que els que es van distribuir a la Comunitat de Madrid. Per què? Sis més que als Països Valencians. Per què? Nosaltres no entenem aquests perquès. El que volem és que s'aclareixin i sí que necessitem, perquè encara no l'hem escoltat, que el president del Govern, el senyor Pedro Sánchez, comparegui, ens expliqui i ens doni resposta a aquests perquès. Perquè quan vam votar que no, tant el president, com el conjunt del Govern, com el president de les illes Canàries sabien perfectament quines eren les reticències o dubtes que teníem des de Junts per Catalunya, i no se'ns han desvetllat. L'únic que s'ha de fer és parlar, explicar i arribar a acords. No es pot parlar que Catalunya no és solidària perquè en donem lliçons. I volia donar dades perquè això no és opinable. I com que no és opinable, no es pot dir una cosa diferent.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«President, vicepresidenta Montero, senyories. Bona tarda a tots. Avui debatem un reial decret llei que s'ha convertit en un tot a cent, amb coses que estan bé, n'hi ha que no tant. La ministra Montero ha fet un gran concert de violí. Tot va bé i tot no va bé, senyora Montero. Vostès parlen de mesures d'urgència vinculades als conflictes d'Ucraïna i del Pròxim Orient, i això és fer passar el clau per la cabota, i ho saben. Hi ha coses que no tenen res a veure ni amb Palestina ni amb Ucraïna. Parlar de mesures urgents és una solució, diguem-ne, creativa per fer el que volen, quan volen i en l'àmbit que volen. Contenir el preu del gas i de l'energia és urgent? Cert, és veritat. Pactar mesures, com el Govern fa amb Junts, pactar mesures que afavoreixin la reinversió dels beneficis de la petita i la mitjana empresa en la mateixa empresa està molt bé. Està molt bé. Tot i que anem tard i ens quedem curts. Nota a peu de pàgina per tots: l'Espanya política no té cap mena de sensibilitat, és un llast, en relació amb la major part del teixit empresarial. Aquest és un dels grans problemes de l'Estat. No tenen ni sensibilitat ni ganes d'aprendre'n. Més: impulsar el Pla MOVES III no té res a veure amb Hamas, amb Israel o amb Rússia, o jo no ho sé veure. El que s'hauria de fer és ampliar aquest fons i que es cobrés a l'instant. Això sí que seria un impuls. Això sí que és de sentit comú. Per cert, apuntin, la gent del Govern: és necessari i és urgent, les dues coses, no fer enfadar més la Seat i la Volkswagen i complir. Compleixin. Complir i deixar de posar en perill les seves inversions a Sagunt i també a Martorell, que quedi dit, que consti en acta.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«També teníem un deute pendent amb les dones que han patit assetjament per raó d'autoritat o de sexe. Junts va introduir canvis significatius a la llei espanyola de l'esport per reforçar la igualtat efectiva respecte de les condicions laborals i econòmiques a l'esport, o respecte, també, dels protocols per la prevenció i per l'actuació davant de situacions de discriminació, abusos, assetjament sexual i assetjament per raó d'autoritat. Però havia quedat pendent, i Junts ho ha pogut corregir, incorporar l'esmena Rubiales. A partir d'ara, qualsevol actuació que pugui ser considerada discriminació, abús o assetjament sexual i/o assetjament per raó de sexe o autoritat podrà ser sancionada com a falta molt greu, amb inhabilitació immediata. I sí, és cert, els havia dit que potser no calia batejar-la com 'esmena Rubiales', perquè es va presentar molt abans del petó no consentit de Rubiales a Jennifer Hermoso, però el cert és que passarà a la història com l'home que, amb el seu mal exemple, ha provocat un bon canvi a l'esport. Tan bon punt la llei es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat, podrem tornar a dir: 'S'ha acabat'. Hem guanyat aquest partit entre totes i tots, però la competició que juguem les dones per fer una societat més justa segueix. Hi ha encara molta feina a fer per aconseguir la igualtat, perquè la bretxa entre homes i dones sigui eliminada. Si volem fer una societat justa, aritmèticament i social, necessitem lleis justes i, sobretot, mentalitat guanyadora. Les dones esportistes tenen molt a ensenyar-nos i les hem d'escoltar, i ho farem. Vull reiterar el meu agraïment a l'AFE i també a FUTPRO per la seva col·laboració en tot moment per millorar les lleis i per millorar la societat. I ja sabeu: si teniu una bona oportunitat, passeu-nos la pilota, que rematarem a porteria i marcarem gol. Gràcies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Tornant a Grècia, com deia el personatge de llegenda Dàmocles, veient l'espasa penjant al damunt del seu cap: 'Qui té un gran poder té una gran responsabilitat'. Per tant, fem que la sororitat s'expressi i que cada dona que ocupa un lloc de poder estigui compromesa amb el relleu, amb crear les circumstàncies perquè les nenes d'avui decideixin des dels llocs de poder del demà. I fem que aquesta sigui una responsabilitat compartida cada cop per més homes, per no caure en el parany d'aplicar la llei des de la lletra i no des de l'esperit. Omplir els consells o les juntes o les llistes electorals de dones perquè segueixin decidint els homes no és paritari. Tenim encara molta feina a fer, en aquest sentit. Avui també xiulem, finalment, farem el xiulet final amb dos temes que ha impulsat Junts amb les seves esmenes i que han pujat el marcador gràcies a una gran majoria d'aquesta cambra. Per un costat, acabem amb una discriminació que ha durat gairebé 40 anys, la que pateixen les dones esportistes professionals. No tenien el mateix dret a ser mares que tenen les treballadores d'altres professions, on sí que es pot aplicar la legislació laboral de manera plena, i no subsidiàriament. Els drets de les esportistes professionals xocaven amb l'especificitat dels contractes de l'esport professional, a vegades de dos anys, d'un any o fins i tot de mesos. Els contractes poden ser curs, però el que no poden ser és injustos, i les esportistes professionals tenen dret a poder ser mares i que es tingui en compte l'embaràs, la lactància i la conciliació familiar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Gràcies, presidenta. Senyories, aquesta llei que tanquem avui de representació paritària i de presència equilibrada entre homes i dones és exemple d'una justícia entesa com el respecte a la igualtat, d'una justícia de valors, però, sobretot, aritmètica. La justícia distributiva d'Aristòtil, que vetllava per la correcta distribució dels càrrecs públics i dels honors. És cert, en el seu cas, no tenia en compte les dones. La dona de l'antiga Grècia no tenia reconeixement jurídic ni social i, encara menys, polític. Però hem evolucionat i hem anat conquerint espai a l'àgora al llarg de generacions de dones lluitadores que han fet sentir la seva veu, com la Maria Mercè Marçal. D'ella és la frase amb la qual m'identifico plenament: 'A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol absurd de ser tres voltes rebel'. I aquí estem, a punt de tancar la llei que ajudarà que hi hagi més dones en els llocs de poder, a les grans empreses i institucions, a la política, als col·legis professionals. Ho deia en la meva intervenció anterior: no podem canviar la base sense fer el cim. Però de res no servirà aquesta llei si l'essència del seu objectiu no s'omple de sororitat. A partir d'ara, la responsabilitat de les dones que ocupen els llocs de decisió ha de ser més gran.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Des de Junts, volem agrair a tots els efectius d'agents rurals i bombers la gran feina feta any rere any, malgrat les condicions. Serveis que, com s'ha dit reiteradament durant el procediment d'aquesta llei, s'han realitzat assumint molts riscos, riscos i sacrificis que, en algunes ocasions, han suposat que companys hagin perdut la vida. Per tant, un reconeixement a tots ells, pels seus companys, també, i per les seves famílies. Ara, a on ens toca posar-nos les piles és a Catalunya, des del Govern de la Generalitat de Catalunya. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Gracias, vicepresidente. Quería intervenir una sola vez respecto de los dos puntos, pensando que teníamos un poco más de tiempo. Lo primero que quería es hacer un reconocimiento al diputado José Luis Aceves. Ojalá todo el mundo pusiera la energía, fuerza y determinación que él ha puesto en ello. Empiezo con los agentes rurales, un colectivo de servidores públicos muy importante en nuestro país, en Cataluña. Este cuerpo de seguridad pública protege el patrimonio natural de nuestro país. Cataluña dispone de un modelo propio de seguridad pública en el cual cada cuerpo operativo: policía, bomberos, agentes rurales, sanitarios, Protección Civil, etcétera, despliega una parte de las competencias en seguridad pública y emergencias para garantizar la seguridad de todo nuestro país. En estos momentos, es imprescindible potenciar y mejorar la capacidad de trabajo de nuestros agentes rurales.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«El nostre model és un referent per altres països europeus que tenen el model mixt amb funcionaris i voluntaris com a model propi. Aquest model està implantat a tot Europa, menys Espanya. Un model que volem preservar, i preservar, també, de la recentralització. No serem nosaltres que ens deixem arrossegar per polítiques espanyoles que ens aprimen les competències, com va passar fa un any. Tothom ha après que, amb Junts, no es regala ni es perd res. Un model, el nostre, que permet una resposta potent davant necessitats extraordinàries, tindrà sempre el suport de Junts per Catalunya. I, per això, el que ens fa falta són recursos. Són diners. I, com que els recursos suficients els generem a Catalunya, no tinguin cap dubte que els batallarem, tots i cada un d'ells. No volem que els nostres diners es quedin a Madrid. Els volem, entre d'altres llocs, als nostres bombers, als nostres cossos d'emergència i seguretat. A Catalunya, també és molt important la tasca que fan les agrupacions de defensa forestal, els ADF, un col·lectiu amb més de 6000 propietaris forestals i vinculats a més de 600 municipis distribuïts per tot el territori català. Fan una tasca importantíssima de conscienciació que es tradueix en una eina indiscutible per preparar i fer més resilient el nostre país, a més de ser una estructura de suport al cos de bombers en la resposta als incendis forestals. Queden també reconeguts en aquesta llei.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«El Cos d'Agents Rurals, tal com el coneixem avui, va néixer l'any 1986 amb l'aprovació de la Llei 9/1986 del 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya. No va néixer únicament per cobrir funcions de gestió forestal i prevenció d'incendis, sinó amb l'ambició de ser una policia dels boscos, que vesteix tot el medi rural amb l'objectiu de vetllar no només pel patrimoni natural, sinó també per les persones que hi viuen, en depenen i el gaudeixen. En definitiva, es va crear un cos per garantir la necessària protecció de la natura del nostre país. I aquesta protecció va començar a ser ferma a partir del traspàs dels serveis de l'estat espanyol a la Generalitat de Catalunya en matèria de conservació de la natura. Des del nostre partit, vetllarem perquè lleis bàsiques espanyoles no minvin ni un mil·límetre, al contrari, la bona feina que fan els agents rurals pel nostre país. Sobre els bombers forestals, i davant d'aquestes lleis bàsiques espanyoles, des de Junts tenim un objectiu principal, que és preservar el model propi de prevenció, extinció d'incendis i salvament català. El model català de gestió de les emergències és un model de resposta integral mixt d'èxit, reconegut arreu, i reflex dels models mixts d'èxit implantats arreu del món, especialment a Europa, en països com França, Alemanya, Àustria o Finlàndia. I ens trobaran sempre defensant aquest model i oposant-nos a aquells que el volen eliminar o que el volen espanyolitzar. Un model integral d'emergències vol dir que es gestionen tots els riscos del país dels cossos operatius propis, i que es coordinen en la seva gestió. D'aquesta forma, tenim policia, bombers, protecció civil, agents rurals i sanitaris com els principals garants de la seguretat pública de Catalunya. I fan front a tots els riscos, en tots els àmbits i activitats, ciutats, indústries, mar, muntanya, món rural. Això ha fet que a Catalunya, a diferència de les comunitats autònomes que han apostat per models externalitzats d'emergència, la resposta davant l'incendi forestal sigui assumida pels Bombers de la Generalitat de Catalunya. Cada any s'incorporen auxiliars forestals per les campanyes d'estiu i, alhora, es disposa de cossos especialitzats. Comptem, també, com no podia ser d'una altra manera, amb els bombers voluntaris, que també actuen com a bombers forestals.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Des de Junts per Catalunya, els darrers anys els hem advertit i hem denunciat reiteradament el descrèdit del govern del Poder Judicial, de les seves constants ingerències polítiques, de les fortes pressions partidistes que han portat a les cúpules de la judicatura a emetre opinions polítiques, a criticar l'executiu i a qüestionar els legisladors. Aquest és el veritable problema del sistema judicial espanyol i, més concretament, de les cúpules i òrgans de govern del Poder Judicial. Un problema estructural que s'arrossega de fa dècades i que ha provocat una falta absoluta de neutralitat judicial, una mancança que alguns només han començat a veure ara fa quatre dies, quan els ha afectat a ells. És precisament aquesta manca de neutralitat, d'imparcialitat, la que va portar a la judicialització de la política i la politització de la justícia que els catalans, i sobretot els independentistes, encara patim. Ara, amb l'aplicació de la llei d'amnistia, amb els falsos raonaments de Llarenas i Marchenas, jutges empeltats del règim i representants de l'obsessió d'estat amb el president Puigdemont, la democràcia se'ls desfà a les mans. Ho saben. Hi ha jutges que fan política des del seu càrrec, política per subvertir l'estat de dret amb el qual sempre s'omplen la boca; jutges que li poden dir al Govern que li queden dos telediaris alemanys, dos i ja està; jutges que els anuncien cap a on van i ho fan sense embuts, literalment els envien a prendre per on seuen.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Gràcies, president. Bon dia, senyories. Ens arriba a debat la votació del dictamen aprovat a la Comissió de Justícia de la setmana passada, que no és diferent a la proposició original de la reforma de la Llei orgànica del poder judicial i de la llei que regula l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. Una proposició tramitada per urgència, la que no han tingut els darrers cinc anys, i que ara, amb 26 dies, hauran deixat vista per sentència. Per cert, com fan sovint en aquest estat, escrita abans del debat i que ja la podien donar per dada i beneïda el dia de la seva presentació. Perquè són unes reformes acordades per PP i PSOE, els dos partits sistèmics de l'estat espanyol. Sí, senyor Aranda, malgrat no li agradi, partits sistèmics; el seu, també. Partits sistèmics que pacten canvis cosmètics després d'anys de retrets i gesticulació desproporcionada pel bloqueig del Consell General del Poder Judicial. I ara ja s'han entès. Ja tenen acord, un acord, com hem tingut oportunitat de recordar en altres intervencions, forjat i anunciat a l'estranger, en el clímax de l'enfangada general, certament inversemblant després de tot el que hem sentit a dir en aquesta cambra. En fi, suma y sigue, que diuen a la Meseta. I aquí estem, aguantant la broma d'aquesta reforma per reforçar la independència i la integritat del seu sistema judicial. Com s'atreveixen a parlar d'independència i integritat del sistema judicial després de l'exhibició a cop de togues d'alguns jutges que vostès -els de la dreta i l'extrema dreta, per descomptat, però també vostès- han envalentit durant els darrers anys per aturar l'independentisme?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«... una obligació. Acabo. És una obligació i un repte que Junts per Catalunya estem decidits a assumir. Retirin la llei i treballin un acord negociat amb Catalunya. Moltes gràcies. ... es una obligación -termino- y un reto que en Junts per Catalunya estamos decididos a llevar hacia delante. Retiren la ley y trabajen un acuerdo negociado con Cataluña. Muchas gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«I acabo. Tal i com li vam dir el primer dia al senyor ministre, el seu Govern està negociant amb nosaltres la delegació plena de les competències i els recursos en immigració. Com pot pensar-se que nosaltres acceptarem una llei que ens obliga a acatar les seves decisions en un àmbit en què estem negociant la delegació plena de les competències? Tanquin la delegació de les competències i podrem parlar de moltes coses. [El señor vicepresidente: Debe finalizar, por favor]. Gracias, presidente. Cataluña es tierra de acogida, lo ha sido siempre. La solidaridad de los ciudadanos de Cataluña es incuestionable, y entendemos perfectamente la situación que se está viviendo en Canarias. La respuesta del Gobierno español a esta extraordinaria solidaridad del pueblo de Cataluña no ha sido negociar, empatizar y tener la voluntad de conocer cuál es la realidad de nuestra tierra, la realidad de nuestros municipios, cuáles son las necesidades esenciales, cuáles son los recursos que nos convienen y cuáles son también las prioridades para garantizar el bienestar de todas las personas que viven y tienen que vivir en Cataluña. La respuesta del Gobierno español ha sido la de siempre: abusar de esta solidaridad del pueblo de Cataluña. Cuando hablamos de recursos y de necesidades de lo que hablamos es de aquello que es imprescindible para poder atender, cuidar, acompañar e integrar, y también mostrar los derechos y deberes que se tienen en la sociedad que te acoge. Es necesario garantizarles a todos ellos unas condiciones mínimas, y no las tienen, la gente sabe perfectamente que no las tienen, porque que no las tengan genera consecuencias que afectan al conjunto de la sociedad y, con mucha frecuencia, estas consecuencias las asumen los municipios, los ayuntamientos, que no tienen ni competencias ni recursos para hacerlo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Cap partit català que conegui la realitat al nostre país pot acceptar la llei en aquests termes. I el senyor Illa haurà d'explicar molt bé per què el seu partit dona suport a una llei espanyola que, de nou, a qui pressiona i a qui tensa és a Catalunya. Cal que tots fem un exercici de realisme. Sense els recursos necessaris, el sistema no funciona. I com que no funciona, aprovar aquesta llei és enganyar-nos. Potser els donarà molts titulars populistes, però no arreglarà el problema. I entrant al detall de per què s'ha arribat a aquest nivell insostenible d'atenció, cal que els ciutadans coneguin algunes de les coses que fan vostès. La mateixa llei explica que el criteri de repartiment el fixarà la Conferencia Sectorial de Infancia y Adolescencia, un grup format per representants de tots els governs autonòmics i del govern espanyol. Fins ara, també es tenien en compte els criteris d'aquest grup, però no eren obligatoris. Ara, amb aquesta llei, passa a ser obligatori. Ara, amb aquesta llei, totes les comunitats autònomes estaran obligades a acollir el que allà es dicti, vulguin o no, puguin o no puguin.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Massa sovint em sembla que els polítics vivim en una bombolla i que no ens adonem del que passa fora, perquè les decisions que prenem tenen conseqüències fora d'aquest hemicicle; conseqüències per les persones que venen i conseqüències per les persones que ja hi som. Ens oposem a seguir sobresaturant Catalunya. Ens oposem a seguir tensant la convivència del nostre país. I estic convençuda que la majoria de les persones entenen per què ho fem. Amb aquesta llei, vostès no garanteixen una vida digna i en condicions. I això, a qui està donant ales és a ells: a la dreta i a la ultradreta. Diputats i diputades, nosaltres els estem parlant des del sentit comú. O donem tranquil·litat i seguretat a les persones que venen i donem tranquil·litat i seguretat a les persones que ja hi són, o això no funcionarà. I l'única manera perquè funcioni és treballant, és fent les coses bé, és negociant amb tothom. És entendre a tothom, que és exactament el contrari del que ha fet el govern espanyol, perquè aquesta llei ni dona tranquil·litat ni dona seguretat, ni a uns ni a altres, i no s'ha treballat amb tothom.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«El senyor Aznar va ordenar que tothom qui pogués fer alguna cosa per aturar la llei d'amnistia, que ho fes. És a dir, va cridar a la rebel·lió contra la democràcia. I jutges del Suprem, com vulgars titelles, han obeït les instruccions i han decidit rebel·lar-se contra aquest Parlament. La mala fama se l'enduen els militars, perquè els seus cops d'estat són molt més visibles i molt més sorollosos. Un cop d'estat híbrid, en canvi, costa molt de percebre, perquè els seus protagonistes adopten formes i llenguatges de la democràcia. I ningú creu comparable que un guàrdia civil entri al Congrés dels Diputats amb una pistola per impedir l'exercici democràtic amb un jutge del Suprem que es mofa de la llei aprovada en aquest Parlament i decideix no aplicar-la. I, tanmateix, l'objectiu dels dos és exactament el mateix: impedir l'aplicació d'allò que és la voluntat popular, quan aquesta voluntat sembla que atempta contra l'honor o la integritat de la pàtria. I davant d'aquesta greu situació, perquè és una situació gravíssima, senyor Sánchez, la seva resposta són discursos buits i mesures de fireta que no canviaran res; al contrari, perpetuen la impunitat de tota aquesta gent. La política poruga mai ha canviat res ni mai canviarà res.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Des de Junts per Catalunya, els darrers anys hem advertit i denunciat reiteradament el descrèdit del poder judicial, fruit de les constants ingerències polítiques i les fortes pressions partidistes que han portat a les cúpules de la judicatura a emetre opinions polítiques, a criticar i fins i tot a qüestionar els legisladors. Aquest és el veritable problema de les cúpules i els òrgans de govern del poder judicial, un problema estructural que s'arrossega de fa dècades i que ha provocat una falta absoluta de neutralitat judicial, que alguns només han començat a veure ara fa quatre dies, quan els ha afectat a ells. Precisament és aquesta manca de neutralitat la que va portar a la judicialització de la política i a la politització de la justícia que els catalans i, sobretot, els independentistes, encara patim. Per cert, a Catalunya hi ha estupor amb l'aplicació de la llei d'amnistia, amb els falsos raonaments dels jutges, dels jutges del règim, i l'obsessió d'Estat amb el president Puigdemont. La democràcia se'ls desfà davant seu. I vostès, els del PSOE, pacten amb els que aplaudeixen. Quina proposta tenen per acabar amb aquests jutges prevaricadors? Quina? Ens la poden dir? Mirin, ens ho mirem del dret o del revés, aquesta reforma del Consell General del Poder Judicial no soluciona el seu problema de parcialitat, perquè la sacrosanta unitat d'Espanya sempre passa per davant dels drets fonamentals.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Gràcies, presidenta. Bon dia de nou, ministre. Bon dia de nou, senyories. El grup popular presenta esmena a la totalitat d'aquest projecte de llei orgànica de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia i d'accions col·lectives per a la protecció i defensa dels drets i interessos dels consumidors i usuaris. És un projecte que, certament, i com diuen els populars, és un veritable calaix de sastre on s'hi recullen un seguit de matèries que, en l'anterior legislatura, ho han dit varis dels ponents que m'han precedit, van ser tractades en tres projectes diferents. Per nosaltres això no és cap sorpresa. És l'extensió dels decrets lleis òmnibus, o 'macedònia', com els anomenem nosaltres, a què ja ens té acostumats aquest Govern, i que tantes vegades hem criticat perquè, certament, sovint en dificulta no només el seu debat, sinó també el posicionament. Ministre, sense cap entusiasme li dic que potser ens caldrà valorar si té raó de ser, aquesta totalitat. Ho veurem. En relació a tot el que es regula en aquest projecte, que no és poc, nosaltres, com sempre, tenim una prioritat: Catalunya. En aquest cas, concretament, la defensa de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de justícia i en el compliment de l'Estatut. Una prioritat, ho és, malgrat que l'actual Estatut d'Autonomia de Catalunya, val la pena recordar-ho, no ha estat aprovat pel Parlament del nostre país ni tampoc per aquesta cambra ni pel Senat, ni tampoc referendada pels ciutadans de Catalunya. Una prioritat malgrat la seva redacció actual, la de l'Estatut de Catalunya, és el resultat de la indeguda intromissió mitjançant la sentència 31/2010 d'un Tribunal Constitucional polititzat i mancat de legitimitat. Una prioritat malgrat les seves enormes mancances, perquè, malgrat tot això, l'Estatut és, com els deia, una norma vigent que reconeix una sèrie de competències que nosaltres avui som aquí per defensar. I en aquest projecte, Junts per Catalunya, sense descuidar cap dels altres temes legislats, posarem tot el ferro en la defensa dels jutjats de pau.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica del derecho de defensa.
«Així, en el període de ponència, s'ha incorporat l'ús de sistemes alternatius, com per exemple el braille, la lectura fàcil, els pictogrames, el llenguatge de signes, els intèrprets o qualsevol altre tipus de sistema de comunicació o de dispositiu necessari per, com dèiem, garantir l'accessibilitat de totes les persones al dret de defensa, també de les de la tercera edat i dels menors. Això, sumat a altres millores gràcies a la incorporació d'esmenes i transaccionals de la pràctica totalitat dels grups de la cambra, ha fet que, malgrat la manca d'ambició del projecte, que ja ha estat manifestat per alguns dels portaveus que m'han precedit, la iniciativa hagi assolit un ampli suport; un suport que, de ben segur, hagués estat més important si no fos per l'al·lèrgia de la dreta extrema a la diversitat, en aquest cas, a la diversitat de les llengües d'aquest Estat. Llengües com el català, que amb les transaccionals de dues de les nostres esmenes, una d'Esquerra i una del BNG, i la feina compartida amb les diputades Mercè Perea i Pilar Vallugera, fa un pas endavant, incorporant a la llei el dret a utilitzar, en els processos davant tots els òrgans en jurisdicció a tot l'Estat, qualsevol de les llengües oficials de les nacionalitats on es resideixi o on s'hagin iniciat les actuacions judicials, així com també a rebre en qualsevol d'aquestes llengües les comunicacions produïdes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica del derecho de defensa.
«Gràcies, presidenta. Bon dia, senyories. Bon dia, ministre. Avui arriba a aquest ple el projecte de llei orgànica del dret de defensa. Ho fa després de vàries reunions de ponència i unes quantes més amb el grup socialista, en el nostre cas, que ens han servit per incorporar o transaccionar en el dictamen emès per la Comissió que avui tenim a debat la pràctica totalitat de les nostres esmenes. Així, de les 15 esmenes presentades, totes han quedat recollides en menor o major mesura, llevat de dues vinculades a l'assistència jurídica gratuïta, que han estat vetades pel Govern perquè tenien afectació pressupostària. Saben que aquesta llei, entre d'altres, té per objecte, important per nosaltres, fer conèixer a les persones físiques i jurídiques les garanties que els corresponen com a titulars del dret de defensa. Ho fa establint el lliure accés als tribunals de justícia, garantint un procés sense dilacions indegudes i assegurant la protecció en procediments penals. Precisament perquè aquests drets emparen tota la població, bona part de les nostres esmenes tenien la finalitat de garantir l'accessibilitat de totes les persones a aquests drets, també d'aquelles que conviuen amb una discapacitat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Per molts discursets i cartes que facin els socialistes, per molt que intentin vendre'ns, i que la gent es creu, que ve el llop, que si no em votes a mi, ve ell, que aturem la dreta, la realitat és que els socialistes regalen al Partit Popular les decisions importants. Quan governa el PSOE, acaba decidint igualment el PP, acaba decidint igualment la dreta espanyola. Ja ho diuen que el que més s'assembla a un polític espanyol de dretes és un polític espanyol d'esquerres. Continua, doncs, la farsa de la democràcia espanyola. I no es tracta que s'acabi la festa. Es tracta que s'acabi la farsa. I aquí ningú ha tingut els nassos de plantar cara i arribar fins al final, potser perquè han vist el que els passa a aquells que sí que ho intenten. Si parlen de democratitzar la justícia, facin vostès reformes reals. Però deixin de fer numerets. Creïn mecanismes de protecció contra Marchenas, Llarenas o Aguirres, prohibeixin les portes giratòries, aboleixin l'Audiència Nacional, que és el mateix femer que era el Tribunal de Orden Público, incloguin els jutges a la llei del jurat. Estan disposats a fer tot això? No ho estan. No s'hi atreveixen. No hi haurà regeneració democràtica. Espanya no serà una democràcia fins que no s'acabi amb la màfia judicial.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de creación de la Autoridad Administrativa Independiente para la Investigación Técnica de...
«Per tots aquests motius, la Unió Europea ha anat creant tot un marc reglamentari per tal que tots els països de la Unió creïn eines i mecanismes que garanteixin instruments, que garanteixin investigacions independents i professionals. Aquest és el cas d'aquest projecte. La proposta d'aquesta llei va en aquest sentit i hauria de permetre que no torni a succeir, s'ha esmentat per part d'algun altre diputat, com hi ha investigacions que s'eternitzen, que no es veu una intencionalitat d'esclarir els fets, que no dona la sensació de donar el confort i l'acompanyament o respectar les garanties dels afectats, o que fins i tot ha donat la sensació que pretén més protegir una part dels implicats que uns altres. Això no hauria de tornar a passar. El nostre grup ha presentat algunes esmenes per millorar aquesta llei. El primer bloc fa referència a un tema que és típic del nostre grup parlamentari. Aquesta llei, com no podia ser d'una altra manera, arribava amb una visió centralista i uniformista. És una llei que obviava, per exemple, que Catalunya té competències exclusives en transport o que té un cos de policia propi com els Mossos d'Esquadra. Les nostres esmenes han corregit aquesta mancança. El text que ara ens arriba és respectuós amb aquesta realitat i permet, per exemple, que les investigacions que es facin a Catalunya, encara que sigui en infraestructures que són competències de l'Estat, es facin de forma coordinada i amb diàleg i amb col·laboració amb el Govern de la Generalitat. En segon lloc, hi havia alguna esmena per enfortir el rol de professionalitat i expertesa en els professionals que participen en la investigació. I un tercer en garantir l'agilitat i la reducció de terminis d'aquestes investigacions.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Per tant, calia una llei com la que avui s'aprovarà. I seguim tenint present aquesta mentalitat d'observatori, per exemple, de les companyes de l'Associació 50a50 per seguir controlant que la igualtat s'apliqui, es respecti i es practiqui a l'esport, a l'educació, a l'empresa, a la política, a qualsevol terreny de joc. Avui hem marcat uns quants gols, companyes. Ara toca seguir lluitant, però no vull acabar aquest discurs sense dir unes paraules de suport a totes les persones del col·lectiu LGTBI que estan veient com els seus drets estan en retrocés allà on l'extrema dreta ha pres el poder. I no parlo només del poder polític, parlo també del que s'exerceix a través de les xarxes socials. Estem amb totes i amb tots vosaltres i el vostre orgull és, també, nostre. Gràcies. Gracias, presidenta. Señorías, señora ministra, nosotros damos por defendida nuestra enmienda, que también tiene que ver con los colegios profesionales, pero paso también, aprovechando esta intervención, a presentar nuestro posicionamiento para decir que no ha sido fácil ni rápido y que, como todas ustedes saben, la lucha feminista nunca lo es.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«També toca dir que malauradament hi ha dones més masclistes que molts homes, que aquests utilitzen. Són les que, enlloc d'empoderar altres dones, omplen els seus discursos d'estereotips del patriarcat. Avui, però, han perdut una batalla més, sempre que fem possible que la llei s'apliqui des de la lletra, però també des de l'esperit. Omplir els consells de dones perquè segueixin decidint i manant els homes no és paritat. Per això és important saber què passa més enllà de les taules del poder. Algunes dades de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona: més del 60 % dels titulats universitaris o de les persones que fan formació contínua són dones, però la bretxa salarial és del 13,3 %, del 21 % si parlem de salaris directius. El 86 % de les excedències per tenir cura de la família són de dones. La bretxa a les pensions és del 26 %, i tenim un 8 % més de risc de pobresa que els homes. Hem guanyat el 45 % de les regidories, però ocupem, només, la tercera part de les alcaldies. I també estem en el mateix percentatge a la gerència i direcció de les empreses, als consells d'administració o a les juntes directives. I això són dades de Catalunya, millors, que consti, que a la resta de l'estat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«I seguirem millorant la seva situació des de l'Estatut de l'Esportista. La sororitat també ha fet possible poder sancionar, a partir d'ara, directament, casos com el piquito no consentit de Rubiales a Jennifer Hermoso. No podem parlar d'esmena Rubiales perquè Junts va demanar molt abans la màxima sanció per aquest tipus d'actituds durant la tramitació de la llei de l'esport. Però saben què? Aquesta esmena li dediquem a ell i a tots els que han convertit la testosterona en masclisme i en abús. S'ha acabat. Parlem ja de paritat o representació equilibrada entre dones i homes. Ho deia l'altre dia: moltes dones estem fartes de defensar quotes, però sense quotes, moltes dones mai haurien arribat aquí, malgrat haver fet mèrits, algunes d'elles potser més mèrits que alguns homes. Amb 19 anys vaig començar en el món del periodisme esportiu del futbol. Sé com funciona el masclisme i he après com fer-li front. Com els deia l'altre dia, potser som nosaltres les que anem a la botiga de cosmètica, però alguns homes, afortunadament, cada cop menys, saben molt de maquillatge del que tapa la taca de la discriminació. A qui diu que aquesta llei no té en compte les dones que no se senten empoderades, a qui diu que està feta per les dones de les elits, les executives de les grans empreses o per membres del Govern, els dic: no podem canviar la base si no fem el cim. La paritat de dalt afecta a baix. I necessitem que cada dona que ocupa un lloc de poder treballi pel seu relleu. Hem de crear les circumstàncies perquè les nenes d'avui siguin les dones que ocupin els llocs de poder demà.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Fa gairebé 40 anys, aquesta cambra va convalidar el Reial decret 1006/1985 per regular la contractació dels esportistes professionals. En aquest temps, la legislació laboral ha anat avançant en igualtat, però qui coneix el món de l'esport professional sap perfectament que vulnerar el dret a la maternitat i a la conciliació de les esportistes professionals era tan fàcil com marcar penals a porta buida. Estaven indefenses. Per molt que aquest Reial decret 1006 deixés clar el caràcter supletori de l'Estatut dels Treballadors i la legislació laboral a l'hora de defensar el dret dels i les esportistes, dels professionals, perquè la llei, el problema que hi havia és que la llei laboral no aplica dins de l'especificitat dels contractes curts que normalment tenen les esportistes. AFE i altres sindicats, com ara FUTPRO, demandaven una resposta per les necessitats de conciliació davant la maternitat o les especials condicions de preparació física que han de tenir les esportistes durant l'embaràs o després del part o, fins i tot, a la fase final d'una adopció. Braves. Ho hem aconseguit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Doncs gràcies, presidenta, i benvinguda. Senyories, senyora ministra. Bé, nosaltres donem per defensada la nostra esmena, que també té a veure amb els col·legis professionals, però passo també a aprofitar aquesta intervenció per fer el nostre posicionament per dir que no ha estat fàcil ni ha estat ràpid i que, com saben totes vostès, la lluita feminista mai ho és. Però avui podem fer realitat dues fites importants gràcies al terreny de joc que ens ha facilitat aquesta llei de paritat: que gairebé 40 anys després, el Reial decret 1006/1985, que regula la contractació dels esportistes professionals, reconegui el dret de les esportistes a la maternitat i a la conciliació, i que la llei espanyola de l'esport inclogui l'assetjament per raó d'autoritat o de sexe com a falta molt greu a sancionar amb inhabilitació immediata. Junts va presentar aquestes reivindicacions de justícia com a esmenes al projecte de llei de paritat, i la sororitat de la comissió les ha inclòs en el dictamen. I avui toca rematar la feina, aprovar la llei i pujar-les al marcador en favor de les esportistes i en contra del masclisme. És un avenç històric que no hauria estat possible sense la tossuderia feminista d'algunes persones com la María José López de l'AFE, que ens acompanya avui, i a qui donem la benvinguda i agraïm la seva lluita contínua, permanent i inexpugnable, i a qui li refermem el nostre compromís amb la igualtat, partit a partit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Si m'ho permet, president, contestaré des de l'escó. Senyora, vicepresidenta i ministra, gràcies per les seves respostes. Li faré recordatori d'allò que no ha quedat contestat per part seva. Miri, parlant de pobresa energètica i per respecte a la plataforma Aliança contra la Pobresa Energètica, li reitero la pregunta: té vostè previst o li semblaria bé que les mesures de pobresa energètica quedessin consolidades a la Llei del Sector Elèctric? I, pels amants de les dades -soc conscient que és una amant de les dades-, només dir que si parlàvem de 842 milions de cost de pobresa energètica en 2022, en 2023 s'ha de dir que aquesta xifra cau fins als 137 milions. Per tant, veuria bé que es consolidessin aquestes mesures de pobresa energètica a la Llei del Sector Elèctric? Per un altre costat, vostè ha parlat d'agilitzar algunes de les mesures que s'han presentat com a esmena al projecte de llei que prové del Reial Decret 8/2023. Home, això em genera una certa preocupació, perquè, si parla d'agilitzar aquestes mesures, ens està fent entendre, doncs, que la tramitació d'aquest projecte de llei quedarà en el calaix durant molt de temps? És això?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Un cop més legislen, o no legislen, a favor d'Endesa o d'Iberdrola. Mentre uns, els petits, van pidolant finançament, a aquests, als grans, els donen temps per consolidar els projectes d'instal·lacions de grans salts d'aigua reversibles. I ens expliquem. Si es fan matèries ràpides i distribuïdes, a les hidroelèctriques els queda menys espai de mercat on col·locar la seva energia gestionable, com dèiem, amb salts d'aigua. També de retruc, perjudica les bateries domèstiques, que només tindran futur si se'ls reconeix el servei de regulació que presten. Per tant, alguns deures pendents, senyora vicepresidenta. En un altre ordre de coses, quan tenen previst reprendre el tràmit del projecte de llei 8/2023? El reial decret llei ja es va convalidar el 10 de gener. Han passat sis mesos i encara no s'ha reprès la tramitació. Es va tancar el període d'esmenes a l'articulat fa quatre mesos i, com dic, segueix al calaix i sense convocar ponència. És cert que és un reial decret llei que toca moltes coses -amb el seu particular estil macedònia- i que no anirà a la Comissió de Transició Ecològica. Això és cert, però del total de 328 esmenes presentades, almenys la tercera part, té a veure amb el sector energètic. No li preocupa a vostè aquesta falta de resposta a les empreses, a les associacions, als col·lectius?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Ara sabem, i home, i benvingut, que no hi haurà talls per impagament a les llars vulnerables fins al 31 de desembre, però els afectats demanden que aquestes mesures es consolidin en la llei del sector energètic com un dret estructural dins de la renovació que esperem de l'Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica. Suposo que d'això vostè haurà de dir alguna cosa. Jo li ho pregunto directament. A més, també pregunten per quina raó han modificat a la baixa els descomptes. Des d'ara, fins al juny del 2025, el descompte pels consumidors vulnerables severs passarà del 80 % actual al 57,5 % i el dels consumidors vulnerables passarà del 65 % actual al 42 % el juny del 2025. Per quina raó si la gent seguirà sense arribar a final de mes? Els ho han demanat a les energètiques, que fos així? Recordem que és un cost que assumeixen tots els sectors del sector energètic; s'ha de dir que no de manera, diguem-ne, igualment solidària: l'esforç que fan uns i altres és desigual.»