Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 19 de 45
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para facilitar la...
«Bona tarda, senyora presidenta. Senyores i senyors diputats i diputades. Moció per facilitar la jubilació dels treballadors i treballadores amb més de 40 anys, repeteixo, més de 40 anys cotitzats sense penalització. Votarem a favor daquesta moció amb la legitimitat de qui ha estat, de qui hem estat, els pioners en aquesta lluita. Fa 7 anys, Esquerra Republicana va presentar la proposició no de llei 161/003309 per dignificar les pensions dels jubilats amb llargues carreres de cotització i, a més a més, va ser aprovada el 26 de setembre del 2018 en aquesta cambra. Però no ens vam quedar amb paraules. Esquerra va aconseguir el que cap altre grup parlamentari ha aconseguit introduir en la llei la disposició addicional primera del Reial Decret Llei de Pensions, establint un complement econòmic i un mínim, repeteixo, un mínim de 900 euros, nou màxim, un mínim de 900 euros al mes, any 2022, perquè cap jubilat en aquestes condicions cobrés menys. És insuficient i per això estem avui aquí i tornarem a votar a favor una altra vegada més. I espero que aquesta vegada, aquests d'aquí i els d'allà, ho aprovin, ho portin a la pràctica, millor dit.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para facilitar la...
«Senyories dels partits del Gobierno, aquesta no és la manera de reconèixer-los ni de respectar-los. Menys quan en la majoria de casos parlem de persones que van començar a treballar molt joves, alguns als catorze anys amb jornades més llargues, de fins a deu hores diàries i amb menys drets laborals que avui. Només amb un dia de festa a la setmana i en ocasions també amb feines esgotadores en el camp, a la indústria o a la construcció. Saben i s'ha dit que no és el primer cop que aquest tema es tracta en aquesta cambra. Ni en els diferents parlaments autonòmics. Inclús ha arribat a Europa de la mà d' Asjubi40. Arreu, la seva demanda ha trobat majories favorables per donar solució a aquesta situació. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Debatimos en este punto la moción consecuencia de la interpelación de la semana pasada que la diputada Velarde hizo a la ministra Saiz. Una moción en la que se insta al Gobierno a tomar medidas para que la jubilación de los trabajadores con cuarenta años cotizados no sufra la penalización de los coeficientes reductores. Porque el sistema actual penaliza a aquellos trabajadores que, pese a haber contribuido cuatro décadas o más incluso, deciden anticipar -o tienen que anticipar por fuerza mayor- su jubilación antes de la edad ordinaria. Esta, señoría, es una situación injusta y contraria a cualquier principio de equidad contributiva. Es una situación que, en el caso de Cataluña, afecta a doscientas mil personas, a novecientas mil en todo el Estado. Hablamos de personas que, con su esfuerzo diario, han levantado y han hecho avanzar a sus familias y al país. Hombres y mujeres que han pagado impuestos, trabajadores y trabajadoras que han contribuido de sobra al sistema de la Seguridad Social y que, cuando llegan al final de su vida laboral, ven cómo se les recorta lo que merecidamente les correspondería.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para facilitar la...
«Gràcies, presidenta. Bon vespre, senyories. Debatem en aquest punt la moció, conseqüència de la interpel·lació que la setmana passada la diputada la diputada Velarde, va fer a la ministra Sáez. Una moció que insta al Gobierno a prendre mesures perquè la jubilació dels treballadors amb 40 anys cotitzats no pateixi la penalització dels coeficients reductors. I és que el sistema actual penalitza aquells treballadors que, malgrat haver contribuït més de quatre dècades, quatre dècades o més, decideixen anticipar, o han d'anticipar per raons de força major, la seva jubilació abans de l'edat ordinària. I aquestes senyories és una situació injusta i contrària a qualsevol principi d'equitat contributiva. Una situació que en el cas de Catalunya afecta 200 000 persones, 900 000 a tot l'Estat. Parlem de persones que amb el seu esforç diari han aixecat i han fet avançar les seves famílies i el país. Homes i dones que han pagat impostos, treballadors i treballadores que han contribuït sobradament al sistema de la Seguretat Social i que quan arriben al final de la seva vida laboral, veuen com se'ls retalla allò que merescudament els correspondria.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas fiscales para combatir la especulación inmobiliaria.
«Moltes gràcies. Bona tarda. Avui tornem a parlar d'habitatge i quan ho fem parlem del que és probablement el principal fracàs de les polítiques públiques socialistes dels darrers anys. Un fracàs que no és fruit de l'atzar, sinó d'una improvisació continuada i d'una absoluta manca d'estratègia. Ens han atipat d'anuncis i d'ocurrències, però la realitat és tossuda. l'Habitatge és més inaccessible avui que ahir. Només cal buscar pis per comprovar-ho. Si volen ser honestos amb la gent això ho haurien de dir. En primer lloc, caldria constatar el desori legislatiu en què vivim. Aquests darrers anys entre l'Estat i Catalunya, els ciutadans hem patit una inflació normativa inèdita. Això no és política pública. Això és una muntanya russa legislativa. Cada sis mesos un canvi. Nova definició de gran tenidor, nou criteri de zona tensada, nou impost. Tot plegat és incompatible amb l'estabilitat i en un panorama d'inestabilitat qui s'hi mou com peix a l'aigua? Els grans fons que poden permetre's equips jurídics potents. I qui queda completament desprotegit és el petit propietari, que veu com les regles del joc canvien cada cop que intenta posar un habitatge a lloguer. I és legítim preguntar-se tot aquest desori ha servit per resoldre el problema? O ja poden assumir que tanta inseguretat jurídica està reduint encara més l'oferta i mantenint els preus desorbitats?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo describiría la Ministra la gestión que está haciendo de los derechos de los autónomos?
«Gràcies, ministra. Miri, vostè pot dir el que li convingui, però digui el que digui, no podrà tapar l'evidència. I l'evidència és que amb el seu anar i venir, vostè només ha generat més inquietud i més malestar als autònoms, un col·lectiu de gairebé 600 000 persones al nostre país, Catalunya, un col·lectiu que se sent molt perjudicat per les polítiques de l'Estat espanyol i especialment per les polítiques del seu Govern. Miri, el 2022, a diferència del que va fer el Partit Popular, Junts no vàrem recolzar el canvi de fórmula promogut pel ministre Escrivà. I no ho vàrem fer perquè consideràvem en aquell moment que no facilitava el dia a dia dels autònoms ni els protegia, com ens deien. I tres anys després s'ha confirmat. S'ha confirmat l'asfixia de milers d'autònoms que lluiten per adaptar-se, en molts casos per sobreviure, a un context complex i canviant. I vostè què els proposa? Doncs redoblar la pressió i escanyar-los més, amb mesures pensades des de la comoditat del seu despatx i no des del patiment diari d'aquells que s'esforcen per tirar endavant el país. No és això, ministra, no és això ni el que necessiten ni el que mereixen els autònoms.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo pretenden mejorar la protección social de los trabajadores autónomos?
«Bé, no solament estem d'acord, sinó que hem votat a favor el tema dels trams, simplement creiem que encara no són suficientment progressius. Els trams més baixos haurien de ser més baixes les quotes, i els més alts haurien de ser més alts. Dit això, li proposo tres propostes de cara a igualar els drets i deures dels treballadors, siguin autònoms o assalariats. La primera proposta que, quan un autònom ha de tancar definitivament el negoci, se li reconegui el cessament sense tanta burocràcia. Dos, que els autònoms majors de 52 anys puguin accedir al subsidi, igual que els assalariats. I la tercera proposta, que tinguin els mateixos permisos familiars, si se't mor un familiar o es pateix una emergència climàtica, etcètera, que els treballadors assalariats. I aleshores, ministra, li demano un compromís clar: que negociï abans de final d'any aquestes millores amb les organitzacions d'autònoms i que les porti al Consell de Ministres el primer trimestre. I que mentre no estiguin aprovades, de moment no toqui ni un euro més el tema de quotes fins que tinguem això aclarit. I una cosa més, encara que no depèn de vostè, depèn d'Hisenda, però ja la proposo aquí. Des d'Esquerra també defensem que els autònoms amb menys ingressos paguin menys IRPF, compensant amb més impostos a les grans empreses, per exemple, apujant els impostos de societats. I creiem que això és una bona idea. Li pregunto: Creu que això és una bona idea? Encara que, evidentment, això ho negociaran en el seu moment amb el ministre d'Hisenda.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al rechazo de la integración de la Política Agraria Común (PAC) en un fondo...
«Bona tarda. Gràcies, president. Per començar, des d'Esquerra Republicana volem deixar molt clar que aquesta no és la nostra Política Agrària Comuna que volem per als nostres pagesos i per als nostres ramaders. La PAC que nosaltres defensem és una política agrària regionalitzada, és una política agrària territorialitzada i és una política agrària justa. Volem que respongui a la realitat diversa del nostre país i que, evidentment, com que parlem del nostre país, posi al centre els petits i mitjans productors, també les dones del món rural i també els pagesos i els ramaders de muntanya; i no posi al centre els grans terratinents ni els lobbies agroindustrials, i encara menys els fons d'inversió. Saben totes i tots vostès què la Política Agrària Comuna es va crear fa molts anys, l'any 1962, i que el seu article 39, que és l'article del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, estableix amb tota claredat quins són els objectius d'aquesta política agrària. Doncs bé, 65 anys més tard, podem dir que pràcticament tots els objectius han fracassat. És cert que s'ha aconseguit incrementar una mica les produccions, però en cap cas, en cap cas s'ha aconseguit garantir a la població agrícola un nivell de vida equitatiu. Això vol dir, amb un augment de la renda. I aquest és el punt clau, perquè, si no hi ha renda, no hi ha activitat agrària. I, si no hi ha activitat agrària, és evident que no hi ha producció d'aliments, i això vol dir que posa en risc també l'autoabastiment, que era un dels objectius de la PAC. Però el més important de tot, si no hi ha renda, no hi ha continuïtat, no hi ha relleu generacional. I, si no hi ha continuïtat i no hi ha relleu generacional, senyories, no hi ha futur per a aquest sector. Tampoc, tampoc durant aquests anys s'ha aconseguit estabilitzar els mercats, ni s'han aconseguit tampoc -molt important- uns preus raonables. En un món, val a dir, cada vegada més convuls, amb conflictes geopolítics i fenòmens meteorològics extrems, les explotacions agràries es veuen extremadament afectades.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para regular el uso de la palabra cáncer.
«Ara imaginem què passaria si no haguéssim apostat per una sanitat pública robusta. Retallades i privatitzacions, en lloc d'una sanitat universal, completa i de qualitat. En aquest punt, vull posar l'accent en les retallades que hem patit en les nostres pròpies carns, com per exemple les que va fer el Govern d'Artur Mas a Catalunya, i també en les polítiques de privatització impulsades pel Partit Popular i VOX a nivell estatal que estem vivint ara en aquest moment. Aquestes decisions van debilitar en aquell moment la sanitat pública catalana i debiliten les estructures, retarden les inversions en equipaments i personal, i triguen anys a revertir-se. Si la sanitat catalana és puntera avui. Moltes vegades quan parlem... Jo estic a la comissió de sanitat d'aquesta qüestió, m'ho diuen. Imaginin-se què seria de la sanitat catalana sense que s'haguessin fet les retallades que es van fer amb els governs de Mas i que els governs d'Esquerra Republicana han intentat revertir durant tots aquests anys. Pel que fa al cas d'Andalusia, amb la gravetat de la crisi dels cribratges de càncer de mama, com deia, vull referir-m'hi també. Més de 2000 dones van quedar sense informació oportuna dels resultats de les seves mamografies, provocant que larribada del diagnòstic arribi tard, en molts casos, arribant a la malaltia en estadis molt avançats i, per tant, posant en perill la vida d'aquestes dones que -permetin-me també- al final sempre acaben sent les que més pateixen el pitjor de qualsevol de les polítiques d'aquesta dreta. Una sanitat que, gestionada pel PP, no se la creu pública i que es carrega tot allò que tingui a veure amb l'estat del benestar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para regular el uso de la palabra cáncer.
«I jo vull acotar una mica més encara la meva intervenció i vull parlar de salut pública, de la salut de la sanitat pública. De fet, els governs de dreta i d'extrema dreta estan posant en perill la sanitat pública i estan fent que la sanitat pública estigui malalta. De fet, la mateixa dreta és la malaltia. Una dreta que quan governa fins i tot significa la mort per a molta gent. Una dreta que el que fa és desmantellar els serveis públics en general per destinar diners a toros i a cacera, i fins i tot posant assignatures escolars en aquests temes. Una dreta que permet que uns pocs acaparin els recursos i que evitin que la sanitat estigui en mans de la majoria de la societat. La sanitat pública és clau perquè el càncer hagi deixat de ser sinònim, com diu la PNL, automàtic de mort, i s'hagi convertit en molts casos en una malaltia curable o crònica. Gràcies a la prevenció, als cribratges ben fets, a la investigació, molts pacients avui viuran durant molts anys amb qualitat de vida.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Avui, per exemple, a la Comissió de Transports ha fet una pregunta perquè fa cinc anys que al Palau d'Anglesola s'estan esperant per fer una passarel·la que uneixi el Palau d'Anglesola amb Mollerussa. I el seu Govern, el Govern socialista que avui impulsa aquesta proposició de llei, fa cinc anys que està esperant fer aquesta licitació. Què passa? Que si ets del Pla d'Urgell no tens dret a poder creuar aquesta passarel·la sense tenir riscos? Des d'Esquerra defensem una societat inclusiva, segura i solidària que no només parli de drets, sinó que els garanteixi també a la pràctica. Una societat que no permet que la comoditat d'uns passi per sobre les necessitats dels altres, i que tampoc que la incompetència d'un ministeri o de la Direcció General de Trànsit passi per damunt dels drets de l'altra gent. Una societat que no permet que la comoditat d'uns, ho repeteixo, passi per sobre de la necessitat dels altres. Ara bé, aquest canvi legal és senzill, i per això la pregunta és: de debò? De debò cal fer una llei nova? No els sembla que això ho podem resoldre a la Llei de mobilitat que està a punt d'aprovar-se al Senat? Quant de temps voldran tindre aquesta llei en període d'esmenes? Quant trigaran a fer el que podem fer demà mateix? Senyories del PSOE, volen fer avui aquesta tarda, quan acabem aquest debat, una esmena a la Llei de mobilitat, una transacció a la Llei de mobilitat per presentar-la al Senat? Estic convençuda que el Partit Popular, nosaltres, el Partit Socialista, estaria d'acord. Ho volen arreglar de veritat o l'únic que pretenen és avui poder aprovar un projecte de llei?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Per altra banda, creiem que és necessari afrontar alhora l'ús fraudulent de les targetes de discapacitat. Cada vegada hi ha més casos d'ús indegut de targetes falses o prestades. És un comportament especialment reprovable, perquè és aprofitar-se d'un dret pensat per a qui realment ho necessiti. I des de Junts considerem que caldria una sanció específica més severa per a aquests casos, i fins i tot la retirada del distintiu. I això també és protegir el col·lectiu i és fer justícia. I, si parlem de justícia, no podem ignorar que el Regne d'Espanya té moltes assignatures pendents en aquesta matèria. I miri que acaben de fer autobombo ara mateix del que estan fent, la qual cosa resulta una mica indecent, si m'ho permeten, quan el Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU, en les seves observacions de Ginebra 2023, ja els advertia de la manca d'avenç real en accessibilitat universal i el compliment insuficient de la Convenció. A més, el Govern espanyol, que presumeix de tanta sensibilitat social, encara no ha desenvolupat el Pla Estatal d'Accessibilitat Universal previst de fa anys. És a dir, parlem de molt bones paraules, però sense cap full de ruta mínimament efectiu. Això no és només una qüestió tècnica, és una mancança política i moral envers milions de persones amb discapacitat que esperen solucions concretes.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 50/1981, de 30 de diciembre, por la que se regula...
«Dit això, el cas del fiscal general de l'Estat li he de dir que els que som independentistes de tota la vida ens l'estem mirant amb un pot així de palomitas, palomitas, crispetes, diguin-li com vulguin, perquè és la destrucció sistemàtica de les entitats de l'Estat per dos dels grans grups que es van alternant i que volen que l'Estat sigui seu. Diríem que, si això fos Salomon i l'Estat fos un nen, acabaria mort i partit per la meitat, perquè estan destrossant qualsevol credibilitat respecte de les estructures mínimes d'un Estat de dret. I ho fan amb l'actuació de la Fiscalia, amb l'actuació de la UCO, amb l'actuació judicial dia darrere dia, i ho fan també portant-ho aquí en el Congrés. Ja s'arreglaran, vostès saben que la nostra previsió no passa precisament per arreglar aquest Estat que tenen vostès, que és una mica de xiste, sinó que passa per crear-ne un altre, i allà ja posarem les garanties necessàries. Però, mentrestant ens toqui estar aquí, comprendran que és lamentable, és lamentable aquesta destrucció dels fonaments en què s'ha de basar la confiança de la ciutadania en un Estat que funcioni. I els ho dic perquè tothom sap que és mentida la filtració del correu del fiscal general de l'Estat per al qual ha anat a parar als tribunals. Tothom ho va veure abans a la televisió que es fes el filtratge. Tothom sap que aquesta tramitació i aquest assetjament judicial del juez Hurtado és una pantomima i és un ús polític del Ministeri Fiscal i de tota la judicatura. Tothom espera que això acabi en no res, perquè si acaba en alguna cosa ja és que, vaja, riuran fins i tot la gent que no sap res de Dret. Tothom ho sap. I vostès ara venen aquí a fer-nos canviar no sé quin procediment de nomenament del Ministeri Fiscal? De veritat insulten així la nostra intel·ligència? El que està passant és vergonyós. Però sap què passa? Que d'aquí a un temps la Fiscalia General de l'Estat serà de vostès. I, al cap de deu anys, serà d'ells. I l'únic que tenen en comú és que sigui Fiscalia, siguin jutges, sigui la UCO, sigui la Policia Nacional, als independentistes ens seguiran perseguint, i als dissidents també. I si vostès, senyors que ara tenen la bancada del Govern, són considerats dissidents, també. I portem anys advertint-los, em faig tan pesada que fins i tot em canso a mi mateixa de sentir-ho dir una altra vegada. Però és que els ho vam dir per activa i per passiva, amb dades, amb interlocutòries, amb sentències. La justícia en aquest Estat, entesa com un poder que restableix drets de la ciutadania i que sanciona conductes inapropiades, no existeix. I aquest Congrés té el gran risc de deixar de viure a la realitat i posar-se a viure en els relats partidistes de les dues grans forces. I bé, ja no parlo de la tercera, que és VOX, perquè ja és un món de ciència-ficció absolut. Però també els dic: la desconnexió amb la realitat fa malbé aquesta espècie de democràcia i d'Estat de dret que vostès diuen que existeix i que cada dia és més com l'emperador, va despullat, vesteixin-lo, perquè al final es refredarà i morirà. I estem molt a prop.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · Pleno¿Tiene previsto el Gobierno aprobar un convenio ferroviario con el Govern de les Illes Balears que impulse...
«Bon dia, senyor ministre. Per sorpresa de molts diputats, han de saber que a Mallorca tenim tren i aquest tren està gestionat pel Govern de les Illes Balears. Fa més de 25 anys que la societat civil reivindica el tren de Llevant. Però el 2011, les retallades del Partit Popular ens deixaren unes obres sense acabar, unes terres expropiades, uns trens comprats i ens eliminaren el conveni de finançament. Les Illes Balears, amb la visita de més gent cada dia estem a punt del col·lapse. Necessitam ampliar la nostra xarxa ferroviària, necessitam tenir el tren de Llevant, la connexió de sa Pobla amb Alcúdia, el tren de Ponent o la connexió amb l'aeroport. Ministre té previst firmar un conveni ferroviari amb el Govern de les Illes Balears que permeti dur a terme projectes com el Tren de Llevant abans que finalitzi aquesta legislatura? Moltes gràcies. Buenos días, señor ministro. Para sorpresa de muchos diputados, hay que saber que en Mallorca hay un tren gestionado por el Gobierno de las Islas Baleares. Hace más de veinticinco años que la sociedad civil reivindica el tren de Llevant, pero en 201, los recortes del Partido Popular dejaron unas obras sin terminar, tierras expropiadas y trenes comprados y eliminaron el convenio de financiación. En las Islas Baleares, con la visita de más gente cada día, estamos al borde del colapso. Necesitamos ampliar la red viaria, el tren de Llevant, la conexión de Sa Pobla y Alcúdia, el tren de Ponent y la conexión al aeropuerto. Ministro, ¿tiene previsto firmar un convenio ferroviario con el Gobierno de las Islas Baleares para llevar a cabo proyectos como el tren de Llevant antes de que finalice esta legislatura? Muchas gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Gràcies. Seré molt clara, senyor Sánchez. A vostè ja no li serveix embolicar-se amb la bandera palestina i ara ho fa amb la del canvi horari, i així no es parla del que realment fa perdre el son a moltíssimes persones. Perquè digui'm, senyor Sánchez, quants autònoms estan perseguits cada dia per vostès perquè tornin, per exemple, les ajudes que van rebre durant la COVID? O quants autònoms hauran de tancar persiana si els segueixen ofegant amb pujades de quotes i amb impostos? O quants pisos públics han construït vostès a Catalunya, senyor Sánchez? I no parlo del número de pisos que porten anys anunciant que volen fer, sinó dels que han fet. Parlo dels reals. Quants, senyor Sánchez? O com expliquen les esquerres espanyoles, que amb una mà defensin una família, una casa i amb l'altra volen aprovar una llei que signen tots vostès, que en el seu primer article diu que s'ha de considerar una casa, un habitatge o una habitació? Per tant, una família, una casa o una família; o una família, una habitació, senyor Sánchez. Quants pisos segueixen ocupats a Catalunya mentre vostès bloquegen aquí la llei de Junts contra les ocupacions? O quants delinqüents segueixen al carrer mentre vostès segueixen bloquejant aquí la llei de Junts contra la multireincidència?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«I vaig a recordar un parell de coses perquè em semblen fonamentals. Recordin que tot això ens assalta amb el icetazo, perquè aquest és un dels ministeris... Funció Pública ha anat passant ara d'aquest ministeri, ara d'aquell ministeri, ara al Ministeri de Transició Digital, ara al Ministeri d'Hisenda. Bé, doncs deia, recordin que Iceta el breve ?perquè va ser un ministre que va durar molt poc, però déu-n'hi-do la petjada que ens va deixar- va fer un desastre, un desastre de decret. En aquell moment, a través de la convalidació i de la negociació que vam fer, vam aconseguir la llei 20/2021. I en aquella llei no vull que s'oblidi que hi havia inclòs el concurs de mèrits 61.9 de l'EBEP com a sistema per a l'estabilització per a totes les administracions que volguessin fer-ho, juntament amb unes oposicions d'estabilització que tenien unes proves que podien no ser, que podien no ser eliminatòries; juntament amb la importància que es donava als anys anteriors de feina per tal d'aconseguir les places. I aquí hi ha alguns problemes. Els uns parlaven de persones i els altres parlaven de places, per exemple. I hi havia un altre problema, i va ser el Tribunal Suprem, que jo comparteixo l'opinió que es va manifestar amb rebel·lia amb el que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea anava fallant contínuament.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«Gràcies, president, de nou. Bona tarda de nou, diputats i diputades. Deixin-me fer una primera confessió. És una confessió personal. El tema dels interins i les interines és un tema que m'ocupa i em preocupa des de fa quatre anys i segurament és el tema amb el qual m'he tornat més obsessiva de tots els que he tractat en aquest congrés. Ja fa molts anys, molts anys, que nosaltres estem mantenint una posició de defensa del qual creiem que són els drets dels interins i les interines, i en contra del frau de llei que estem absolutament convençuts i que, a més a més, ja s'ha reconegut o es comença a reconèixer pels tribunals i per l'Estat que s'està produint amb aquestes persones, que ens porta a fer una feina política de reunir-nos i d'analitzar jurisprudència del Suprem i jurisprudència, en aquest cas també, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb molta..., diríem que és una de les coses que més ens ocupa. Estic contenta també de veure que determinades forces polítiques, amb el temps, han anat canviant de posició i han vingut a les nostres.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la consolidación de...
«Senyora Santana. Des de Junts per Catalunya compartim al 100 % la seva descripció dels antecedents, la mateixa que fan els col·lectius d'interins i que respon a la realitat de centenars de milers de treballadors públics temporals que veuen els seus drets vulnerats per unes administracions públiques que s'aprofiten d'ells, en frau de llei i en contra del dret europeu. L'Estat espanyol porta vint i cinc anys sense transposar la Directiva 1999/70, incomplint el dret europeu que l'obliga a prevenir i sancionar els abusos en la contractació temporal. La llei 20/2021 només pretenia evitar les sancions a Espanya sense abordar les causes del problema, i el resultat és que a data d'avui no només la taxa de temporalitat no ha baixat, sinó que, com a conseqüència d'aquella llei 20/2021, s'ha cessat milers de treballadors a cost zero, sense indemnitzacions i, paradoxalment, també sense tenir en compte les necessitats del propi servei públic. I, si no, vegin el caos generat pel senyor Dalmau a la Generalitat de Catalunya. La Unió Europea ha deixat clar que Espanya està en fora de joc. A banda dels milionaris procediments sancionadors, el TJUE ja ha dit que els processos d'estabilització de la llei 20/2021 no són la sanció a l'abús dels treballadors interins que exigeix el dret europeu, i l'advocat de la Unió Europea ha fet un pas més, i encara que les seves conclusions no determinen el que acabi decidint el TJUE, tot indica que les institucions europees han dit prou i volen acabar amb la bombolla de l'abús en la temporalitat del treball de les administracions públiques espanyoles.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para instar al Gobierno a realizar una auditoría integral del sistema de control...
«Però evidentment, si parlem de transparència, tenen, tenen des del Ministeri d'Igualtat deures pendents. Per exemple, aclarir si hi ha hagut o no sobreseguiments definitius en casos de trencament de l'ordre d'allunyament. El PP diu que sí i el PSOE diu que no, que quan es van recuperar les dades de geolocalització es van poder revisar les denúncies i acreditar els trencaments de les ordres d'allunyament. Qui diu la veritat? El PP o el PSOE? Doncs això només ho sap la Fiscalia. El Ministeri d'Igualtat ha demanat els informes i, per tant, entenem que seria prematur pronunciar-nos, treure conclusions, sense tenir més informació. L'altra qüestió que ens podem fer: ha quedat sense càstig algun maltractador? Si la resposta és que sí, que el sistema Cometa ha fallat i la víctima no ha pogut demostrar que el maltractador ha trencat l'ordre d'allunyament, això seria molt greu. Però insistim, necessitem més informació. Nosaltres també hem preguntat per què el Ministeri d'Igualtat ha decidit comprar els dispositius, en lloc de mantenir el sistema de seguir pagant pel lloguer, que potser seria més eficient tenint en compte l'evolució de la tecnologia i la certesa que la tecnologia queda obsoleta de manera ràpida. Ens preguntem si no és millor, per tant, aconseguir fer ús del millor model tecnològicament parlant possible que posi a disposició al mercat, en lloc de comprar uns dispositius que s'hauran d'amortitzar en un temps de potser dos o tres anys. Estem parlant d'evitar agressions, d'evitar morts i, per tant, estalviar diners no és, evidentment, l'objectiu.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de desarrollo de medidas que incentiven el teletrabajo para fijar población joven en...
«El repte del món rural no és només poder-se connectar a Internet, que també, efectivament, és poder viure-hi amb dignitat, amb dignitat, amb serveis públics, amb feina estable, amb garantia que els ajuntaments tinguin recursos suficients per atendre la seva gent. I aquesta realitat no la resoldrà una proposició simbòlica del Partit Socialista, perquè, ho sento, és simbòlica. Aquesta realitat el que exigeix és un canvi de finançament local. Un canvi, sens dubte, que garanteixi l'autonomia financera dels ajuntaments, que és l'administració més propera a la ciutadania, també als pobles petits. El que cal és una reforma de dalt a baix de la llei d'estabilitat pressupostària, senyories del PSOE. Cal reconèixer que els petits municipis fan uns esforços ingents per mantenir viu el país amb uns recursos, sí, miserables. A Catalunya fa anys que treballem amb una mirada de país pròpia, amb l'Estatut del món rural. Aquesta eina crea un fons específic justament per al món rural, lligat a uns pressupostos amb més recursos per als municipis petits, amb incentius fiscals per traslladar-s'hi o amb més incentius per rehabilitar, per exemple, habitatges. En definitiva, l'Estatut del món rural el que vol ser és una eina que inclogui la perspectiva rural en les polítiques públiques generals, és a dir, que cada normativa o govern actuï tenint en compte l'impacte rural del món rural, simplificant els tràmits administratius, que és importantíssim, o la digitalització. I, mentrestant, vostès en aquesta PNL segueixen parlant del 'reto demográfico' i aquí ens quedem encallats.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Per tant, és una iniciativa a la qual, malgrat que li veiem alguns problemes, hi donarem suport, i, a més a més, negociarem durant el seu tràmit, perquè ja els he dit que hi ha un parell de coses que no les veig clares. Iniciativa important, sí. L'únic que els demano és que tinguin les orelles obertes, perquè quan presentem altres iniciatives ja d'entrada se les llegeixin i les acceptin quan siguin necessàries. No cal que vinguin quatre anys després a explicar-nos una cosa que ja hem presentat i que han votat en contra. I vull acabar ?i és molt, molt ràpid- fent esment del pacte per a les habilitats. El pacte dels habilitats nacionals a Catalunya és un pacte que ha de fer el Govern de la Generalitat amb la nostra gent per a la investidura. I vull que quedi clar que és un pacte que va fer Esquerra amb el PSOE, i que ja és hora que el compleixin. Per tant, si us plau, diputats diguin-ho a les seves direccions.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Crec que els exemples personals són poc rellevants i són anecdòtics, però desitjo explicar que, durant els quatre anys que vaig ser regidora, vaig parir una criatura, vaig tenir un embaràs de risc, se'm va morir el pare a les mans. Tot això amb quatre anys. I mai vaig deixar d'anar a un ple. Vaig anar a un ple amb sis dies de vida del meu fill, perquè era imprescindible anar-hi, una votació essencial que a més a més vam fer en urna. Però quin missatge enviem a la gent quan fem això? Que som superdones? Ningú vol ser superdones de les quals estem aquí. Que no hi ha cap interès que pugui lidiar amb els interessos personals, amb el dolor de la mort o amb l'angoixa d'un embaràs complicat, o amb la necessària cura que necessita una criatura de sis dies? Quin missatge estem enviant, si no respectem això, les pròpies vides, com respectarem els dels que estan sent administrats o sent representats per nosaltres mateixos? Però és que, a més, aquí hi ha un element que l'ha posat també en relleu fa molt poquet la diputada, i és aquesta vocació de servei. En els municipis petits ningú es posa a representar el seu partit o la seva agrupació d'electors per diners. Ningú. Hi ha una vocació, hi ha una voluntat de servei. I aquesta voluntat de servei es trasllada que, si no pots ser present, no vols fer mal al teu grup i, per tant, deixes la política. I perdem talent. I perdem sensibilitats. I perdem aprenentatges. I cada vegada perdem una bugada. Perquè no permetem que l'exercici de la política sigui democràtic de fons. No permetem que la representativitat dels nostres i les nostres electes s'exerceixi fins al final.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Aleshores és inconcebible pensar que, quatre anys després, les coses han canviat tant. Entenc que deu ser per mor de la pandèmia, que ja s'havia donat, que ara, de cop i volta, se'n recorden que, efectivament, això és així. Se'n recorden de les virtuts del món municipal i fan referència a una cosa que per a nosaltres era evident. I això és una de les característiques d'aquest Govern i ?lamento dir-ho- del grup que li dona suport directament. I és que van tard. És a dir, no fan cas de determinades propostes perquè provenen d'on provenen. I això que els donem suport a les investidures. Jo no sé què passaria si no ho féssim. Però estaran d'acord amb mi que presentar una proposició idèntica de la qual nosaltres vam presentar, amb la modificació que nosaltres també proposàvem de si no era el telemàtic, el vot delegat. Es van agafar a això per rebutjar la nostra proposició. Sap greu, perquè el termini que els donàvem també era de sis mesos, és a dir, que els casos en què articulàvem que això hauria de ser possible eren els mateixos, amb una diferència. I és que no havíem previst que fos també perquè ets membre d'altres càmeres o perquè ets membre d'altres consells plenaris. Perquè aquí també hi ha un element d'acumulació de càrrecs que crec que tots plegats ens hauríem de fer mirar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Com deia, nosaltres els hem escoltat i ells reclamen diverses coses diferents, que són: primer, que la dieta sense gluten sigui reconeguda com a tractament i estigui garantida dins del Sistema Nacional de Salut, amb equitat com qualsevol altre tractament crònic. Si la insulina i els inhaladors estan coberts, la dieta sense gluten hauria també d'estar coberta. Els celíacs són els únics malalts, com deia, que han de pagar la Seguretat Social i a part el seu tractament, pagant dues vegades per la seva salut. Segon, formació obligatòria als professionals sanitaris i campanyes de sensibilització. Perquè avui el temps mitjà de diagnòstic d'una persona celíaca són set anys. I, com també s'ha dit en aquesta tribuna, més del 75 % dels casos estan infradiagnosticats. Set anys és una eternitat per a una persona que no sap el que té, que es troba malament, que va a un metge darrere un altre i que els seus símptomes li condicionen la vida. Tercer, cal garantir menús sense gluten segurs en escoles, residències i centres públics. Perquè menjar és un dret bàsic i, com dèiem, ells no poden triar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Tornant a la iniciativa d'avui. Votarem a favor de la presa en consideració d'aquesta proposta que té com a objectiu compensar ?potser la solució és corregir o evitar- el sobrecost dels aliments sense gluten que necessiten els celíacs de gairebé 1000 euros a l'any, segons l'Associació de Celíacs de Catalunya, que han denunciat durant anys un increment d'entre el 20 i el 300 % en productes bàsics com ara el pa o la pasta. A més, el 20 % dels diagnòstics es dona entre persones de més de 65 anys, augmentant la seva vulnerabilitat. Socialment és una afecció, és una malaltia que genera exclusió i impacte psicològic, amb estudis que assenyalen fins i tot un major risc de depressió. La seva iniciativa, senyories del Partit Popular, conté punts que envaeixen competències. Per exemple, la creació del Registre de pacients centralitzat. Ha de ser de cada comunitat autònoma, i això no ha d'impedir la cooperació entre comunitats autònomes i Govern central per trobar-li utilitat epidemiològica de les dades. La planificació sanitària, els hem de recordar, és autonòmica. Estem d'acord ?potser s'hauria d'estudiar bé- si a través de l'IRPF s'ha de retornar als celíacs bona part de l'extra cost anual que tenen per poder comprar aliments sense gluten. Però en qualsevol cas això ho podrem discutir en el període d'esmenes, sempre i quan el Govern espanyol no doni ordre de deixar aquesta proposició de llei al calaix.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Mirin, els diners arriben i se'n van. Però en política, quan es perd la confiança, és gairebé impossible recuperar-la. Pedro Sánchez s'omple contínuament la boca dient que a Espanya es viu un dels millors moments econòmics de la història dels últims anys. El cert és que aquest estat és pobre, molt pobre; pobre en empatia, pobre en solidaritat i pobre en gestió, perquè en un any no han sabut trobar la manera de cobrir les necessitats de les persones amb ELA que estan categoritzades dintre d'aquest nou nivell, o grau III+ de dependència. Una denominació que va sortir justament durant les negociacions de la llei. Un Govern espanyol que sí que ha sabut augmentar fins als 10 745 milions d'euros la despesa en defensa, sense pressupostos. Doncs bé, si demanar crèdit és la seva manera de fer front al compromís, per què, per què no s'ha fet abans? Per què no es va fer l'endemà d'aprovar-se la llei ELA? Per què no es va fer fa mil morts d'ELA? Han posat contra les cordes moltes llars que s'han menjat els estalvis de tota una vida per poder fer front a aquesta cruel malaltia. Han posat contra les cordes familiars cuidadors que han hagut de deixar la seva carrera professional per tenir cura dels seus estimats. Han fet servir les falses promeses com a pastanaga, una enganyifa que ha causat molt dolor i desesperació.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«En altres no coincidiríem tant com, per exemple, amb el fet d'una moratòria general de l'eòlica marina, perquè també cada cas requereix dels seus estudis, òbviament que sí, però pensem que l'eòlica marina també és una oportunitat de país, que cal veure que hi hagi una bona compatibilitat. Però sobretot el que ens interpel·la és el punt primer, revisar la política pesquera comuna. La pesca a Catalunya està morint. I des de Junts per Catalunya diem: Ja n'hi ha prou. Cal una reforma de la política pesquera comuna de dalt a baix. Per Galícia, sí, i per Catalunya. No es pot treballar amb una planificació amb dies limitats de pesca i quotes limitades de pesca d'un any per un altre, que el mes d'octubre diuen que et donen quatre molles més per aguantar com puguis fins a final d'any, per pescar uns dies més o tenir una mica més de gamba. No es pot treballar així. El sector de la pesca a Catalunya està morint i no estem disposats a continuar amb aquesta dinàmica. Cal una reforma en profunditat. I el problema, sap quin? Que aquest govern encara no s'ha enterat d'això i que estem tips i no pensem tolerar més que el ministre torni de les negociacions d'Europa explicant que la negociació està bé, perquè podria ser pitjor. Ja és ara la negociació pitjor, la pitjor de les possibles, la d'un sector que es mor, que no té continuïtat, que no té relleu, que està desanimat, que no pot planificar el futur, que ha de treballar dia a dia. No es pot treballar amb una planificació de limitació de dies o de quotes d'un any. Ha d'haver una planificació de dos o tres anys. No pot ser que els caladors s'hagin recuperat i et donin les hores i les quotes i els dies per treballar d'acord amb el que has pescat els anys anteriors, quan resulta que els estudis científics, com vostè diu aquí, demostren que els caladors, en el cas de la Mediterrània, s'han recuperat. No pot ser. No pot ser que aquests instruments de gestió i de regulació europeus i internacionals siguin tan lents. Que la tonyina, que és una espècie protegida, però que és un depredador, d'un any per l'altre augmenta exponencialment la quantitat de tonyina que hi ha a la mar que es menja tota la sardina. I resulta que: 'Ah, sí, sí, és veritat. Doncs farem un estudi i l'any que ve ho discutirem a l'organisme internacional que toca'. No pot ser. Així no es pot treballar. Cal una reforma en profunditat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Vigilin les dades, perquè és cert que miren sempre de ser molt rigorosos i li he de reconèixer, senyor ministre, però quan parla de les dades de Catalunya i de que si els preus no estan pujant o s'han pogut frenar una mica l'augment de preus, vigili perquè jo no sé si s'ha fixat vostè que es basa en les dades del primer trimestre que facilita la Generalitat, que facilitava trimestralment des de fa anys i anys i anys la Generalitat i que van sortir aquestes dades que vostè diuen i repeteixen que els preus baixen. No, els preus no baixen, però s'ha reduït l'augment o s'ha frenat l'augment. Vigili, perquè ja és el tercer trimestre que no es publiquen. Es van quedar amb aquell. Les dades els devien agradar i ara no entenem per què no s'estan publicant. Potser a vostè li diran. A mi no em donen resposta de per què ara no s'estan publicant. Potser hi hauria una sorpresa. No en tinc ni idea. Em sona malament.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Sincerament, no crec que el pla estatal sigui la solució. Crec que pot contribuir una mica més a fer créixer el problema. I els demano que deixin d'estar segrestats per la por a portar iniciatives d'aquí i que les perdin. Treballem per portar-les amb un gran consens, també social, perquè és la manera que aconseguim fer moure algunes de les posicions d'aquesta cambra. Com li he dit abans, el nostre grup està disposat a arribar a acords. El nostre grup té tota la voluntat d'intentar solucionar el problema de l'habitatge. Perquè si no ho solucionem en aquesta legislatura, ministra, és molt possible que els mesos, els anys que vinguin, ens trobem amb un problema encara més agreujat, amb una visió de que l'única manera d'aconseguir habitatge assequible és construir més i més i més, sobretot per als privats i que acabem en una bombolla immobiliària com la que vam patir. I, per tant, els demano, si us plau, que s'atreveixin, que comptin amb nosaltres, amb allò que ens puguem posar d'acord, però sobretot que s'atreveixin i que no utilitzin d'excusa que no tenen una majoria absolutíssima en aquesta cambra.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Ministra, ja veu que he plantejat alguns grans problemes estructurals que cal abordar de manera honesta. Primer, reconèixer la ineficàcia de les polítiques anteriors i virar. Les mesures estatals dels darrers anys no han resolt el problema, l'han empitjorat. Els joves continuen sense poder emancipar-se, les famílies treballadores, destinant-hi gran part del seus sous, l'habitatge assequible i social que s'oferta és clarament insuficient i la regulació de preus, en molts casos, ha estat francament contraproduent. Cada cop menys oferta i cada dia més incertesa i els preus sense baixar. Per això celebrem que el Govern, ni que sigui amb la boca petita, reconegui ara que fa molt de temps que diem, que és que calen polítiques que incentivin la construcció, la rehabilitació i la mobilització de l'habitatge, principalment el públic, òbviament, i no que la frenin. Segon, la inseguretat jurídica s'ha de revertir. La successió contínua de normes, decrets i requisits han creat tantíssima confusió que han acabat desincentivant enormement la inversió. Sense seguretat jurídica, senyora ministra, ni promotors, ni propietaris s'atreveixen ni a fabricar habitatges, ni a posar-lo en lloguer i encara menys a lloguer assequible i, sense la seva col·laboració de la part privada, és impossible ampliar l'oferta. Cal que els privats es vegin reconeguts i protegits.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«El pla que ens presenta avui sembla esmenar la seva pròpia llei. Sembla que estan en vies d'escoltar una mica més i s'estan apartant de certs sectarismes o de certs dogmes. Bé, ens sembla bé, perquè no es pot continuar acumulant titulars mentre la gent perd oportunitats i esperança. Com li deia, senyora ministra, la primera impressió que tenim és que, per primer cop des de fa molts anys, hi ha un cert canvi de to, un punt d'humilitat i de reconeixement que les polítiques dels últims anys no han donat els resultats que es van prometre. I aquesta acceptació, contrària als triomfalismes, doncs, és positiva. Però clar, després vostè i el president Sánchez i el president Illa a Catalunya fan aquests anuncis donant unes xifres absolutament estratosfèrics que tots, vostès i nosaltres, sabem que són mentida i que no es podran complir, doncs, home, tornes a dir: Ostres, no ho sé. No sé si estan aprenent la lliçó. En fi, senyora ministra, només tocant de peus a terra, amb molt de rigor, sense populisme, podem encarar aquest problema tan greu i complex com és el de l'habitatge. Per això, valorem que la filosofia d'aquest nou pla i la diagnosi que fa el seu Govern es vagi acostant a allò que els experts defensaven i que Junts també defensàvem des de fa molt temps.»