Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
551 declaraciones · página 2 de 19
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«I dit això, deixi'm introduir un petit element. Tot això està molt bé, però qui ho ha d'aplicar són els interins, els funcionaris que acaben de ser una gran part d'ells acomiadats almenys a l'administració de Justícia de Catalunya. Jo ja no sé com explicar en aquesta cambra que és la vergonya dels nostres temps que no haguem sigut capaços en 7 anys de resoldre el tema dels interins i del seu abús que es va fer amb els seus contractes. I és que ja no sé com explicarho tenint un partit d'esquerres que se suposa que defensa la classe treballadora, o almenys mínimament, els hi hem donat tot tipus de possibilitats per esmenar aquest error. I no hi ha hagut manera. Sembla ser que s'estan reunint comunitats autònomes i governs. Molt bé. Jo ja els ho dic ara, si l'acord que es produeix és a base d'aquests tres principis i impedeix l'accés dels abusats a les seves places, nosaltres no hi estarem d'acord. Per tant, per favor, la justícia el que necessita són treballadors ben pagats, fixos, estables i ben tractats. I això és exactament el que no estem fent.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«I aquí cal canviar la llei. No val un reglament perquè si està en una llei el tema dels 26 anys. Doncs això només es pot canviar amb una altra llei, doncs el reglament nou, sense retallades encobertes. Tres. Les mútues són de control. Les mútues és un anacronisme que ve del franquisme i això cal regular. I també algun dia s'hauria de parlar de les mútues. Gracias, presidente. Hace dos meses, desde esta tribuna, dije que ganábamos una batalla pero que el combate continuaba; lamentablemente, continúa. Como decíamos, hay cincuenta enmiendas, muchas nuestras. La ley ha vuelto del BOE con el 50 % escrito, que ya no estaba escrito, pero lo que pasa es que no se cumple y ha vuelto con tres cosas más: la que ha añadido el Senado, la que ha quitado el Gobierno y una promesa a la hoy le pido que ponga fecha. Es un gran error, y dará alas a toda esta gente de aquí (señala los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso), pero bueno, por unos millones que se podían haber puesto. (La señora vicepresidenta, Gil de Reboleño Lastortres, ocupa la Presidencia). Por eso les avanzo el voto afirmativo del Grupo Republicano, que votará para que esta ley quede aprobada hoy definitivamente. Votará sí, un sí que no es un aplauso del todo. Es un aplauso en parte, un aplauso a medias. Un sí con memoria, condiciones y vigilancia. Y hoy la vigilancia tiene cuatro letras: CUME. Cuatro letras: CUME.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Aquest veto d'avui i torna a ser lleig, torna a ser lleig. No es pot portar a la representació del poble un debat aquí. El Senat va aprovar la CUME que es mantingués més enllà dels 26 anys quan hi ha gran dependència. El Govern ha dit que no dues vegades aquesta setmana al Congrés amb l'article 134 punt 6 de la Constitució. Això apuja la despesa i no hi ha prou pressupost quan calen els diners. I parlava de molts diners de rearmament militar. No van passar per aquest Congrés. Aquests 79 programes de 94 000 milions d'euros no han passat per aquest Congrés. No fotem, home, no fotem! Bé, veig que se m'acaba el temps, però vull dir una cosa abans que s'acabi. I per alguns partits la CUME ja no és de cap partit. La CUME ja no és de cap partit ni cal utilitzar la CUME per fer oposició, ni cal utilitzar la CUME per fer una bandera, ni és una molèstia per tapar sota l'alfombra és una realitat. La CUME, amb límit lligat a la necessitat de cures i no al calendari registrada abans d'un any. Això li demanem al ministre que registri que es solucioni això perquè ho pot fer ho.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«La segona, les mútues. Les mútues són els metges dels empresaris. No són els metges d'aquestes famílies. Les mútues no són els amics d'aquestes famílies. I vostè ho sap perquè en aquesta prestació la majoria de treballadors, per què no la gestiona l'INSS, que és com hauria de ser? Per què ha de gestionar això? Les mútues privades que sí són col·laboradors de l'Institut Nacional de Seguretat Social però tenen un règim privat? Això no està bé. Això no està bé. Perquè aquí juguem molt. Aquestes famílies es juguen molt. I què fan? I ho diuen les famílies? Ho diuen les sentències. Exigeix un ingrés hospitalari de llarga durada que la llei no exigeix. El Suprem ho ha hagut de corregir 3 vegades al Suprem el desembre del 2024, el febrer del 2026 i a l'abril del 2026. I això no s'ha solucionat. Demanem demanen papers perquè el decret no preveu en una família una mútua. Li va reclamar informes d'especialistes de dos fills amb 19 anys de malaltia. Més de 180 ingressos hospitalaris, 19 malalties, 180 ingressos. I l'informe del pediatre a la sanitat pública no els valia. Això són dades reals que ens han explicat tota la gent que està aquí dalt i els que estaven al carrer. I ara el veto. Cal explicar què ha passat sense trampes, perquè això és un furt. Un furt a la representació directa del poble es un furt a la repressió. Perquè no estem parlant d'uns diners ni estem parlant d'una cosa que es podia haver evitat perfectament. No ho entenem tampoc.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Hi ha dues coses hi han 365 milions de l'any. Aquest Govern ha fet programes militars per valor de 94 000 milions d'euros. Entri vostè a la web del ministre de Defensa. 94 000 milions d'euros. Quan fa falta els diners surten aquí. Parlem d'una quantitat que podia haver sortit i apart, que era nostra perquè era de cotitzacions. Hi ha dues coses que clamen al cel La primera, l'edat. La prestació s'acaba als 23 anys, als 26 si el fill acredita un 65 % de discapacitat. Senyories, una paràlisi cerebral no llegeix el DNI. Una malaltia genètica no es cura el dia de l'aniversari. Creiem que és una indecència que això no s'hagi tret. Les famílies de ASFACUME han fet el compte quan la prestació s'acaba. La mare té de mitjana 59 anys. Qui contracta una dona de 59 anys? I això no ha pogut solucionar el gobierno más progressista del mundo mundial. Avui és d'aquells dies que perdonin, però no estic feliç perquè donem moltes bales a aquesta gent. Moltes bales. Perquè si l'esquerra no fa això, qui ho farà? Qui ho farà? Quanta gent! Quant temps s'han d'esperar? Jo recordo que això de la CUME ja és un clàssic, com el de la pòlio i uns quants que portem aquí cada any. O el de l'amiant. Jo vaig entrar al 2016 i estàvem parlant de la CUME. És que estem al 2026 i portem vuit anys amb un govern progressista. Aquí no hi estem d'acord. Aquí no hi estem d'acord.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«Presidenta, senyories, ministre. Tots sabem que les democràcies avançades organitzen el diàleg entre institucions i societat civil per millorar i fer més eficients les polítiques públiques. La interlocució entre el món públic i privat és imprescindible. Però a més a més, sabem que ha de tenir traçabilitat, ha de tenir claredat, ha de tenir un marc adequat, sobretot per fer eficient que es recullin les diferents sensibilitats de la societat quan elaborem qualsevol política o instrument governamental. Vostè ha parlat de qualitat democràtica? És veritat que els grans partits a la cambra sempre esmenten la qualitat democràtica, moltes vegades posada en entredit. I és evident que una norma d'aquesta magnitud va en aquesta línia. Qualitat per als ciutadans, per als funcionaris i també per als polítics i operadors diversos de l'administració. No vull fer acudits fàcils, senyories. Però clar, això arriba tard. En un estat com l'Estat espanyol, que és l'Estat on el rei emèrit era el gran lobbista, era el gran lobbista. El rei emèrit, el Borbó, es dedicava al lobby sense cap regulació, com s'ha acreditat i s'ha explicat. La nostra tradició ibèrica hispànica és la de la picaresca, la del Boston. I arribem a regular tot això. Una mica tard hem d'admetreho. Vostè ja sap que l'agost de l'any 2024 l'OCDE va avisar l'Estat espanyol que estàvem en un marc absolutament descontrolat. Això explica per què vostès ara han posat el turbo, però com li diré, no ens agrada la manera, per bé que donarem suport a la mesura. No ens ha agradat la manera com això s'ha fet. El buit normatiu a Espanya és greu i es podien inspirar en aquest cas vostès, però també les senyories del PP, en el que s'havia fet a Catalunya i a algunes comunitats autònomes, senyories que sí que tenen regulat aquest àmbit de la relació entre l'administració i els grups d'interès. El cas de Catalunya hi ha una llei, la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern que vostè va conèixer, ministre que fa molts anys que opera. Per tant, si Catalunya i altres comunitats ho han fet, no deixa de ser curiós que a nivell de l'administració general no s'hagi fet. Per cert, aprofito ara que parlo d'autonomies per dir que en el cas que això s'acabi aplicant d'alguna manera, encara que avui no surti de la cambra, Caldrà vigilar molt els límits i els processos entre la normativa que pugui sortir d'aquí i la de les autonomies per evitar més confusió justament entre empreses, entitats, organismes i firmes professionals. No voldríem que un excés de normativa acabés fent una cosa contrària a la que es busca, que és complicar la vida dels agents socials.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«La pressió arriba a les navilieres. En aquests moments hi han més de 7000 contenidors d'aliments i medicaments retinguts a ports de tercers països que no poden arribar a Cuba perquè hem de castigar. A qui castiguem? Castiguem al poble cubà. On és el poble cubà? Les mercaderies existeixen. Hi ha persones que les necessiten. Les barreres criminals, polítiques, comercials i la dels seus cooperadors en l'odi fan que no arribin. I tot això té una història. En faré cinc cèntims perquè no tinc temps. El 1960, un alt càrrec del Departament d'Estat NordAmericà, Lester Mallory, proposava debilitar l'economia cubana i reduir els salaris per provocar la fam, la desesperació i a l'enderrocament del govern. Això és la realitat. Avui coneixem les conseqüències humanitàries que asfixia l'economia. Ja m'agradaria veure què passaria a Espanya si estigués seixanta anys en bloqueig econòmic. Qualsevol economia europea. Com aguantaríem el cost humà és horrorós. Això és una forma de violència duríssima i recau sobre la gent normal i corrent. És un càstig col·lectiu a Cuba, a Gaza, on vulguin. Si vostès estan a favor dels càstigs col·lectius, això es diu maldat. Això es diu ser maligne. Càstigs col·lectius contra població civil, no. Contra el règim, cap règim acostuma a patir les conseqüències de cap boicot i de cap mesura d'aquestes. Les passa a les persones normals i corrents. Però és igual, els és igual. I el mal s'ha fet normal. Mira, surt un vers i tot.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Una altra dada: l'edat dels compradors d'habitatges a Catalunya ja supera els 45 anys. 45 anys per comprar el primer habitatge. L'any 2007 això se situava al voltant dels 35 i les dades disponibles ens indiquen que, a més a més, aproximadament la meitat d'aquests compradors compren en parella perquè sol és impossible, ni amb 45. No és que els joves no vulguin comprar. És que estan eternament exposats a la cursa impossible que abans comentava. Hem arribat a un punt que tenir dos salaris, tenir uns pares que et puguin ajudar o haver heretat un patrimoni pot marcar la diferència entre tenir o no tenir un futur. Així de senzill. Tenir o no tenir un futur. De fet, a Catalunya les donacions d'habitatges de pares a fills pràcticament s'han duplicat des del 2019. Per tant, ja no parlem només d'una desigualtat salarial. Parlem d'una desigualtat d'origen, de si has nascut en una família que pot ajudarte en l'entrada o en una família que no pot. I davant d'això, la política ha de prendre partit. Nosaltres hem proposat coses en aquest sentit de fiscalitat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«L'Institut Nacional d'Estadística diu que el 2024 el salari més freqüent, no el mitjà, el més freqüent a tot l'Estat va ser d'uns 1400 euros bruts al mes en 12 pagues. Però com dic, no parlo del sou mitjà, parlo de sou que cobra més gent a Catalunya. Un habitatge venut aquell mateix any se situava de mitjana als voltants de 230 000 euros. Això vol dir que amb el sou més comú necessites 14 anys sencers de sou, 14 anys sencers de sou, no estalviant 14 anys dedicant tot el sou, tota la nòmina sense pagar, menjar, sense pagar llum, sense pagar transport i, evidentment, sense pagar lloguer per comprar un habitatge. Faig servir les dades del 2024 perquè és l'últim any que ens permet creuar de manera homogènia dades, però no ens enganyem, des d'aleshores el 2025 i el 2026 la situació encara ha empitjorat més. Però el primer problema ni tan sols és pagar el pis, és aconseguir una hipoteca. Els bancs, sabem perfectament que financen el 80 % del preu i permetinme que ho baixi a casa, per entendre'ns. En un exemple, amb números reals a l'escala, el preu mitjà d'un habitatge usat venut al 2024 era de 219 000 euros. Per tant, per comprar un pis abans n'havies d'estalviar a la vora de 44 000. I aquí encara hi has d'afegir impostos i despeses. Com estalvia 44 000 euros a algú que cobra al voltant de 1400 euros? Si seguint a l'escala, el lloguer mitjà està al voltant d'uns 700 euros al mes, imaginin que amb aquesta nòmina, després de pagar el pis, viure menjar aconsegueix fer un esforç enorme d'estalviar 300 euros. Necessitaria més de 12 anys només per reunir els diners de l'entrada i al final d'aquests 12 anys no tindria la casa, només tindria l'entrada. Però el drama s'hi suma que durant aquests 12 anys la casa ha canviat de valor entre el 2020 i el 2024. Un habitatge a l'escala havia pujat 32 000 euros. Pràcticament com l'entrada. Per tant, és una cursa impossible. Tu corres, però el valor de l'habitatge corre molt més de pressa que tu. I el drama no s'acaba aquí. Mentre tu intentes atrapar el preu, no competeixes només amb altres famílies que també necessiten una casa. Competeixes en societats amb inversors i en determinats territoris sabem molt bé també amb capital de fora de l'Estat, amb una capacitat adquisitiva molt superior. No parlo de persones estrangeres que viuen aquí. Parlo de capital estranger que compra aquí, que són coses diferents. Les dades del notaris són molt reveladores. El 2025 els compradors estrangers van adquirir més de 22 000 habitatges a Catalunya i van pagar una mitjana del preu metre quadrat, un 21 % superior al conjunt de les compravendes. I això sobretot en municipis costaners i turístics i a les illes. Per què? Quan en un mateix mercat competeix el salari d'una persona que viu al territori amb rendes procedents de països amb capacitat adquisitiva molt superiors, és evident que la pressió encara augmenta més. I potser també ens hem d'atrevir a obrir aquest debat. Potser en aquells territoris on l'accés a l'habitatge està especialment tensionat, hauríem d'estudiar mecanismes temporals que prioritzin la compra destinada a la residència habitual. Hem de preguntarnos si durant un període determinat cinc anys, posem per cas, té sentit que donem prioritat a qui compra una casa per viurehi, davant de qui la compra sense intenció de viurehi. I amb això no dic que no tingui condicionants jurídics, també aquesta proposta, igual que la té la seva. Dic que tenim un problema prou greu com perquè deixem de tenir por de plantejarnos coses que fins ara ens semblaven impensables o que igual poden semblar revolucionàries. Perquè el resultat del model actual ja el coneixem.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Bé, bona tarda. Teníem curiositat per veure la traducció del 'més calent és a l'aigüera'. Bé, la situació que ens trobem avui amb l'habitatge és el resultat que massa anys hem permès que es tracti com un actiu financer més que s'acumuli i que s'especuli i, sobretot, que competeixin per la mateixa casa. Una família que necessita un lloc on viure i una empresa que només vol fer negoci. La base de la proposta de llei que planteja prohibir la compra d'habitatges per part de persones jurídiques. Saben perfectament que la compartim perquè ho hem dit aquí com unes 500 vegades. Igual que saben que segurament aquesta proposició no passarà ni tan sols la presa en consideració, perquè ja sabem quina serà la posició de les dretes de la cambra, però almenys avui ens permet parlar d'un debat que crec que tenim poc, que és la possibilitat de la compra d'un habitatge. Parlem molt de lloguer i hem de continuar fent perquè la situació, evidentment, és insostenible. De fet, a aquestes alçades gairebé ens sabem de memòria què pensen els uns i els altres sobre el lloguer. Però hi ha moltíssima gent que no vol passar tota la vida de lloguer. I això també és perfectament legítim. És normal voler comprar una casa. És normal voler tenir un lloc que sigui teu, on formar una família, si vols, on fer un projecte de vida i sobretot on poder estar tranquil. I no només és normal, sinó que és totalment comprensible quan veu que viure de lloguer és profundament inestable, pendent de quan s'acaba el contracte, de si te'l renovaran. De quan et pujaran el preu o de quina pròrroga extraordinària aprovarà el govern de torn. I no voler tenir un pis en propietat no és ser un especulador. És clar que no ho és. De fet, ens hauríem de fer una pregunta molt senzilla: avui una persona que treballa i cobra un sou normal es pot comprar una casa?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«I encara tenim altres realitats que la legislació haurà d'abordar, com els assessors genètics o els educadors i educadores socials que treballen en salut mental, drogodependències, prevenció o rehabilitació. Per això aquesta llei ha de ser un pas endavant per la biologia i el treball social, però no una nova promesa pendent. I serem molt exigents en la part del desplegament que deixa a mans del govern que no haguem de tornar a venir aquí d'aquí 2 o 5 anys a preguntar per un reglament que encara no ha arribat. Aprovat una legislatura anterior que no tornem a tenir professionals als quals aquesta cambra ha donat la raó, però als quals el Govern encara no ha donat una resposta. Avui fem un pas endavant amb la biologia i el treball social sanitari. Evidentment, Esquerra Republicana va signar aquesta proposició de llei i avui hi votarà a favor. Aquesta llei, com dic, també és nostra. I ho és perquè creiem en el que proposa, però precisament perquè hi creiem, exigirem i molt, que es compleixi.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Però he de dir que sobretot el que volem és que aquesta llei serveixi per avançar i per això també és important parlar del que passa l'endemà d'aprovar una llei o un informe o una resolució en aquesta cambra. I ho dic perquè ja tenim massa experiència aprovant coses que després no s'acaben executant. Ho tenim amb els testos, per exemple, professionals que durant anys han exercit funcions pròpies de la psicologia clínica dins el Sistema Nacional de Salut, sense disposar del títol oficial d'especialista corresponent. L'informe de la Subcomissió de Salut Mental, aprovat pel ple del setembre del 2025 en aquesta Cambra va recollir expressament la necessitat de continuar amb la regulació dels testos i resoldre el seu encaix com a professionals que presten serveis inclosos en la cartera del Sistema Nacional de Salut. No és que no haguem parlat, és que ho hem escrit i fins i tot ens hem posat d'acord. Però ha passat gairebé un any i continuem esperant que s'executi. I no és l'únic exemple. La veterinària, per exemple, ja és una professió sanitària si reconeguda a la LOGSE. Però aquest cas demostra perfectament que una cosa és el reconeixement sobre el paper i una altra que tingui conseqüències reals. Fa més d'un any que el Govern es va comprometre a revisar la normativa que afecta l'exercici veterinari. Entre d'altres qüestions, el Reial Decret 666/2023 i ferho en sis mesos. N'han passat 13 i la revisió continua bloquejada pel Ministeri d'Agricultura. Ara hem tancat les compareixences de la subcomissió sobre la professió veterinària i n'hem de fer un informe. Sí, però no podem seguir amb aquest ritme d'aprovar coses que acaben en un calaix. Per nosaltres hi ha una qüestió que ha de ser i quedar ben clara: els veterinaris i les veterinàries són professionals. Personal sanitari essencial. Ho són davant les zoonosis, les resistències antimicrobianes, la seguretat alimentària i la salut pública. No podem defensar el concepte One Health en els discursos i oblidarlo quan toca prendre decisions.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Bé, bona tarda. De la llei que avui debatem i de la qual també n'és proposant. Esquerra Republicana arriba al Congrés amb la voluntat de reconèixer com a professionals sanitaris a moltes persones que treballen cada dia en la cura de la nostra salut i que avui ens acompanyen en aquesta tribuna. Estem conjuntament amb els altres partits proposants aquest reconeixement perquè és insostenible que a data de 2026 estiguem ordenant les professions sanitàries amb una llei de l'any 2003. Han passat més de 20 anys des de l'aprovació de la Llei d'Ordenació de Professions Sanitàries. Més de 20 anys en què ha canviat la societat. Ha canviat la ciència, han canviat les noves tecnologies i, sobretot, ha canviat la manera com entenem la salut i com s'organitza l'atenció sanitària. Avui, la genòmica, la salut mental, l'atenció comunitària o els determinants socials tenen un pes molt més important i es treballa amb equips cada vegada més multidisciplinaris. La realitat ha avançat. El problema és que la regulació no ha fet el mateix ritme i quasi podríem dir que ha anat al contrari.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Segueixo una mica amb lo del Consell General del Poder Judicial i la seva funció sancionadora. Mirin, arriben de l'ordre d'unes 18 000 queixes, entre 18 000 i 20 000 queixes. El Consell General del Poder Judicial, moltes d'elles tenen queixes de la ciutadania i, per tant, van per la banda més administrativa. Arriben aproximadament pel que jo he estat veient de les pròpies memòries del Consell General del Poder Judicial. Arriben a això unes 20, més o menys. Es tramiten i finalment 4 poden acabar en sanció. Home, entre el total de jutges que hi ha o són molt perfectes o no cometre cap error amb conseqüències de la seva pròpia funció jurisdiccional. A mi em sembla que no s'aguanta per enlloc. Per tant, dit això, ara mateix els meus ulls i els ulls del meu partit, el Consell General, no és que no tingui prestigi, és que no té cap credibilitat. El Consell General és simplement una peça més del joc polític que vostès han decidit tirar endavant per acabar amb la mínima credibilitat democràtica que tenia aquest estat. I sap què passa? Que de credibilitat en tenia molt poca. I en tenia molt poca, perquè la transició en realitat va ser una farsa. I per això un dels poders que no va democratitzar va ser, a part del militar, que potser ho va fer fins i tot més a part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, va ser precisament al judicial i a l'àmbit judicial. Vostès estan jugant la partida del poder? I en l'àmbit del poder judicial igual la guanyaran. Però darrere de guanyar la deixaran el seu estat sense cap. En castellà dirien vista de credibilitat democràtica. És el joc que vostès fan. Nosaltres ho portem denunciant des de fa molts anys i creiem que amb les seves actuacions s'estan donant la raó.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Llavors, dit això, a mi el que em sembla més important de tot plegat és el desastre reputacional que està tenint la justícia a través de la manipulació que els uns i els altres, però en una mesura més petita fan dels seus lacais amb toga. I els hi dic perquè una de les funcions essencials del Consell General del Poder Judicial, a part de ser l'òrgan de Govern, és el tema sancionador. Miri, fa molta vergonya quan llegeixes que el 91 % de les denúncies contra jutges han estat arxivades, que si es jutja i se impune en la teva feina és gairebé equivalent. Perquè això el que fa és que ningú cregui que cap actuació contra la justícia pugui tenir un bon recorregut. Que un jutge condemna algú en condemna? Algú no disposa presó provisional per a algú durant dos anys? I després la absolen? Aquí no ha pasado nada. Se li posa una querella, però el Consejo General del Poder Judicial considera, en aquest cas va ser el Tribunal Suprem president del qual és també president del Consell General del Poder Judicial. Bé, considera que no hi va haver mala fe. És que es va equivocar de veritat. Vostès creuen que això es pot aguantar en un estat que es diu democràtic i de dret, que no hi hagi cap conseqüència per decisions en l'exercici de la funció jurisdiccional que trenquen absolutament vides? Vostès realment creuen que això dona alguna mesura d'una justícia no independent? No. Perquè s'obliden de la paraula essencial, imparcial, que no prejutja en funció de la identitat dels intervinents. Quin serà el resultat? I sap què passa? Que ho deien abans, però provenint com provenim d'una aplicació absolutament total del dret penal de l'enemic. Els independentistes, doncs home, la imparcialitat ni hi és ni se l'espera. Per tant, no ens faci entrar a parlar d'aquests temes.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. La veritat és que tinc la diputada, la senyoria Cuca Gamarra com a diputada intel·ligent i una diputada molt, molt, molt contundent i molt sòlida. Vam coincidir a Sanitat durant la pandèmia i això sempre deixa una mica de petjada, però avui la càrrega de cinisme que ha fet aquí explicantnos la seva proposta, a mi em sembla fins i tot excessiva i sorprenent després de set anys de ser diputada d'aquesta cambra. És a dir, que algú del PP pugui pujar aquí i omplirse la boca d'independència, de no politització de la justícia i parlar dels jutges i dels magistrats i dels fiscals com si fossin éssers de llum. Que los malvados políticos manipulen. Em sembla que insulta bastant la nostra intel·ligència. Per tant, no entraré en el model i no entraré en el model per tres motius. El primer motiu és perquè voldria recordar en aquesta cambra que quan es va fer l'Estatut d'Autonomia, abans de ser passat pel ribot del infumable senyor Guerra, s'hi recordaran. Contenia uns apartats de justícia, un consell general propi i una administració de justícia pròpia. Aquell és el meu model. Per tant, parlant del model que ha de ser el Consell General del Poder Judicial espanyol. La veritat és que crec que com a independentista no em pertoca.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Senyories del Partit Socialista, posem aquestes xifres en perspectiva. Si calculem tres persones per habitatge a comarques gironines, aquests pisos poden donar resposta a 15 persones entre més de 830 000 habitants. Això dona un 0,0018 % de la població a Barcelona. 75 entre gairebé 6 milions. Un 0,0013 %. A Lleida, 21 persones, un 0,0046 % i a Tarragona, que és on més habitatges han posat a disposició a 168 persones, que és un 0,019 % de la població. I una pregunta més important que els fai: el Govern parla d'arribar a un parc procedent de la Sareb. De 120 000 habitatges. Si prenem com a referència els més o menys 800 habitatges posats a disposició en aquests nou mesos, el ritme seria de 89 habitatges al mes. Aquest ritme dona 112 anys per posar els 120 000 pisos a disposició. És més d'una vida sencera. I mirin, ara l'esperança de vida és llarga. I per anar acabant, no puc parlar de parc públic de la Sareb sense dir que portem anys preguntant quin és exactament el patrimoni que hi ha localitzat, on es troba i que es pot mobilitzar. Ara ens diuen que a Casa47 hi ha incorporat 42 000 habitatges de la Sareb. Diguinnos on estan.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Ara bé, que el Partit Popular s'equivoqui quan diu que regular no funciona, no significa que nosaltres considerem que regular n'hi ha prou. No n'hi ha prou. Necessitem molt més parc públic i això és responsabilitat del Govern, que, evidentment, no està fent bé ni de llarg la seva feina. Aquesta setmana, sense anar més lluny, han presentat el nou portal de Casa47, que vull recordar perquè ens diran que té nou mesos, que és la transformació de CPS que està creada el 30 d'octubre del 1981. Per tant, una entitat que porta 45 anys d'història. Això sí, 9 mesos després de la seva transformació, el Govern ens parla de més de 42 000 habitatges i 2500 solars procedents de la Sareb i incorporats a Casa47. Però quan la ciutadania entra al portal no arriba a 800 a tot l'Estat, a Catalunya, d'aquests ens en toquen 93: 5 a Girona, 7 a Lleida, 25 a Barcelona i 56 a Tarragona. Només a Lleida, a la capital, la resta de municipis que no són la capital de província.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«I vaig acabant, és una peça clau per al nostre teixit industrial. En som conscients. Hem d'accelerar aquesta transició cap a energies renovables per assegurar un subministre que sigui segur, que sigui net i que alhora també sigui econòmic per a les nostres fàbriques, per a la nostra indústria. El PNIEC fixa, com vostè sap, perfectament per al 2030, un sistema molt més electrificat i renovable en un món que electrificar a marxes forçades. Però anem tard, és que anem molt tard. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle no han baixat prou el 2024. Vostè n'ha fet referència i el 2025 tampoc, i difícilment assolirem els objectius marcats per al 2030. Atenció que falten quatre anys. Falten quatre anys pel 2030. Nosaltres pensem que han de fer la feina i que és urgent. Renovables amb respecte al territori. Xarxa de generació distribuïda, vicepresidenta, emmagatzematge, interconnexions, autoconsum, comunitats energètiques i flexibilitat. No només grans projectes per als de sempre i facin també els deures normatius que permeten complir aquest calendari. La reforma de comerç de drets d'emissió ha arribat al Congrés amb més de dos anys de retard i encara arrosseguem desplegaments sobre xarxa com emmagatzematge, autoconsum, comunitats energètiques. Ho diem perquè té una causa directa. Cada tramitació que s'encalla avui en són unes quantes. Es converteix automàticament demà en una excusa per ajornar, per exemple, el tancament nuclear. La transició ha de protegir les llars vulnerables, ha de donar certesa als sectors i ha d'arribar a temps i facin, vicepresidenta, una transició justa de veritat. Els territoris nuclears amb calendari, amb pressupost i amb projectes productius abans del tancament, no amb una oficina a un fulletó i promeses quan ja s'ha apagat el reactor, Ascó i Vandellòs, però també tot el Camp de Tarragona, necessiten alternatives industrials, necessiten ocupació, necessiten ocupació qualificada, evidentment retorn fiscal i necessiten també infraestructures. I les necessiten ja.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Perquè digui, avui quants recursos nous hi haurà abans de l'estiu del 2027? Quines mesures fiscals, vicepresidenta? Quina coordinació real entre el Ministeri i el seu o el de transició ecològica i el d'Agricultura? Des del primer dia que demanem coordinació, que demanem debat, què demanem diàleg? Què demanem entesa entre els dos ministeris? Quins instruments tindran els territoris per actuar sense esperar una autorització de Madrid, per exemple? Perquè si no hi ha xifres, si no tenim calendari i responsables el seu pacte de país, en el qual sap perfectament que nosaltres ja hem aportat propostes i aportarem les que faci falta perquè, repeteixo, l'incendi no demana permís per traspassar l'Aragó i entrar a Catalunya o al revés. Però el que necessitem és justament que això no quedi només en un pacte de paraules. Els boscos no es gestionen amb declaracions, es gestionen amb persones, activitat econòmica i pressupostos. I aquí apareix la segona gran contradicció del Govern. Si em permet vicepresidenta, no es pot invocar l'emergència climàtica davant dels incendis i ajornar alhora decisions estructurals. Quan parlem, per exemple, d'energia. I aquesta és la gran contradicció, aquest agost el Govern ha prorrogat el mandat fins al juny del 2030. Els dos reactors havien de cessar, com tothom sap, el novembre del 2027 i l'octubre del 2028. Vostès diuen que és una decisió excepcional, vinculada a la volatilitat geopolítica i també al preu dels combustibles i que no modifica el tancament total previst per al 2035. Això m'ha semblat entendre. Nosaltres els diem una cosa molt senzilla, amb tota la humilitat del món: Almaraz no pot obrir una cadena automàtica de pròrrogues. No pot passar. Vicepresidenta, el PSOE ha incomplert el primer termini del calendari que ell mateix presentava com un calendari ordenat i viable. I això no es pot disfressar d'excepcionalitat. Expliqui'm, per què no va desplegar abans les alternatives i quina garantia jurídica i política tenim avui? Per exemple, que Ascó i Vandellòs no seran els següents. No pot ser el precedent perquè demà les propietàries d'Ascó, de Vandellòs, de Cofrents, al País Valencià o Trillo, tornin a presentar el mateix xantatge. O ens allarguen la vida del reactor, ens diuen ells, o posem en risc el subministrament. I tothom acollonit. Això és un xantatge en tota regla. La transició energètica es prepara deu anys abans, no l'endemà d'un tancament. Si ara falten xarxes, emmagatzematge, flexibilitat o renovables, això no és una fatalitat, és el resultat de no haver fet els deures quan tocava. No és una fatalitat. És inacceptable, doncs, que la falta de renovables o de xarxa es converteixi en l'excusa per mantenir oberts els reactors. I també és inacceptable si haguessin obligar la ciutadania a escollir entre seguretat de subministrament o tancament nuclear. Ens ho posen tan difícil que a tots ens agrada obrir l'interruptor i trobar llum. No, aquest dilema és fals. Sí ho és, bàsicament, si hi ha el que hi ha d'haver, que és planificació, inversió i voluntat política. El calendari nuclear no va caure del cel. El van pactar Enresa i les empreses propietàries Iberdrola, Endesa, Naturgy i el Govern el va incorporar en la seva planificació. Ara resulta que les mateixes empreses que van acordar no tenen la força suficient com per obligar a fer una revisió, mentre els territoris que acullen les centrals i els residus ens ho mirem des de la graderia. Això no és governança energètica democràtica, vicepresidenta, és deixar les claus del calendari a les elèctriques de sempre. Iberdrola, Endesa, Naturgy no només pacten, pressionen i demanen la pròrroga. Els beneficis, evidentment, es queden com sempre en els seus fantàstics consells d'administració, mentre els riscos i no només els riscos, els residus i la factura de la improvisació es queden als territoris. Doncs, miri, ja n'hi ha prou de privatitzar les decisions i socialitzar els costos. N'estem molt cansats. Catalunya produeix energia nuclear per sobre del seu pes demogràfic i conviu amb tres reactors, amb els residus i amb la incertesa també avui sobre el futur d'Ascó i Vandellòs. No acceptarem que una decisió adoptada per Almaraz es projecti automàticament per Catalunya, perquè nosaltres volem capacitat de decidir el nostre model energètic, perquè la sobirania energètica també és sobirania nacional.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«El foc no pregunta qui governa una comunitat autònoma ni una altra. Però el PP i VOX sí que aprofiten cada emergència per demanar més comandament a Madrid i repartir culpes, evidentment, cap avall. Nosaltres no acceptarem senyories, ni el seu negacionisme, ni el seu patriotisme de despatx. Tampoc acceptarem que el Govern espanyol, vicepresidenta, invoqui l'emergència per centralitzar competències o, si més no, per substituir polítiques sostingudes per una foto d'última hora. És a dir, des d'Esquerra Republicana els diem, i miri que som independentistes, però tota cooperació, tota i més recursos, també tots. Invasió competencial, vicepresidenta. Cap Catalunya té competències. Tenim coneixement, tenim bombers, tenim agents rurals, tenim ADFs, ajuntaments, propietaris forestals i un sector primari que coneix cada pam del territori. Qualsevol pacte de país ha de respectar aquest autogovern. Per nosaltres això és una línia vermella. Coordinar no és dirigir des de Madrid allò que correspon decidir i gestionar des de Catalunya. I aquest debat no és només ambiental, hi torno. És un debat agrari. És un debat ramader, forestal, industrial. I sí, també és un debat territorial. Necessitem, d'una vegada per totes recuperar el mosaic agroforestal. Cada explotació que desapareix, cada camp que deixa de treballar, cada camp que s'abandona i cada ramat que deixa de pasturar és territori. Senyories que acumulen combustible, la pagesia i la ramaderia no són el decorat del món rural, són infraestructura de país. Són prevenció d'incendis. Posins'ho, per favor, entre cella i cella. Per això reclamem, perquè aquí s'ha parlat poc de política forestal i crec que és la clau. Nosaltres reclamem un fons forestal estable i suficient, incentius fiscals per a la gestió sostenible. No els hi posem traves, no els hi posem més difícil. Suport a la fusta. Suport a la biomassa i els aprofitaments forestals. Menys burocràcia absurda, si us plau, i una política industrial que doni sortida a tot allò que extraiem dels boscos. Perquè la pregunta és molt clara: del bosc no en pot viure ningú a dia d'avui, i com que no hi pot viure ningú, el bosc s'abandona. I sí, el bosc s'abandona. Això és una bomba de rellotgeria. Fem que la política forestal vicepresidenta sigui viable perquè si no, no ens en sortirem de cap manera i anem tard. Anem molt tard aquest estiu. És evident que no han fallat els professionals a qui des d'aquí i des d'Esquerra Republicana enviem una forta abraçada. Han fallat anys de prevenció insuficient, pressupostos intermitents i un model que, hi torno, abandona el món rural i després s'escandalitza quan aquest crema.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Gràcies presidenta, vicepresidenta. Un altre estiu de foc. Malauradament, vides perdudes i un altre estiu milers de persones evacuades, professionals jugantse la vida i territoris sencers pagant les conseqüències. Si m'ho deixa dir així de no havernos anticipat també una vegada més, ministre, quan el país crema la transició no pot esperar. Perquè no parlem d'una successió d'accidents aïllats, parlem del juliol amb més superfície cremada en trenta anys. Parlem de més, com ha dit vostè, 260 000 hectàrees afectades fins al 20 d'agost i de quatre grans incendis forestals, segons dades provisionals del Ministeri. Parlem de Burgohondo, parlem de Navaluenga, Àvila; estem parlant de La Mierla, Guadalajara, de las Cinco Villas d'Aragó, de la Serra d'Espadà, el País Valencià, de los Gallardos a Almeria, on el foc va deixar ací una tragèdia humana insuportable. I a Catalunya parlem de les Gavarres, unes 2300 hectàrees cremades. Parlem de les Gavarres, de milers de persones confinades, cases afectades i un espai natural d'un valor, com bé sap, incalculable, colpejat per un incendi de sisena generació. I esmento i faig èmfasi amb sisena generació perquè aquí estem. Els incendis ja son de sisena generació. I miri, vicepresidenta, les Gavarres ens ha tornat a ensenyar que quan la columna convectiva s'aixeca quilòmetres i el foc crea la seva pròpia meteorologia, la capacitat d'extinció té un límit i això es diu molt ràpid, però això és extremadament important i extremadament greu. Per això, des d'Esquerra Republicana tornem a dir ben clar i pot semblar un tòpic, però senyories, els incendis no s'apaguen només a l'estiu. Els incendis s'apaguen a l'hivern, s'apaguen gestionant boscos, s'apaguen amb pagesos i ramaders i ramaderes, s'apaguen mantenint camps, pastures i camins. Els incendis s'apaguen fent rendible molt important l'activitat forestal, s'apaguen amb prevenció en planificació i, evidentment, amb recursos estables. I sí, és veritat, cal reforçar dispositius, sí, però hi haurà incendis. I torno que en determinades condicions no podrem apagar. Dir el contrari és enganyarnos, és enganyar la ciutadania i posar en risc també els equips d'emergència. Tenim massa territori abandonat, massa massa forestal contínua, boscos estressats, no boscos estressats i boscos carregats de combustible. I a tot això hi afegim sequeres, temperatures extremes, onades de calor més llargues i persistents que mai.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Però això no és tot. El Partit Popular i VOX també han posat sobre la taula la necessitat d'augmentar l'ús de la força per part de l'exèrcit a la frontera amb Ceuta. A la compareixença d'ahir, de fet, sentíem VOX insinuar que cal un tipus de resposta absolutament prohibida en un estat democràtic. I això ho sentíem ahir. Dit això, respecte a la situació a Ceuta, reiterem alguns punts que ahir vam plantejar a la ministra. Repeteixo també sense obtenir resposta. La resposta inicial del Govern espanyol va ser completament desencertada. Sense que serveixi de precedent, la senyora Muñoz en parlava fa una estona. No va assenyalar màfies i va assenyalar també la sentència del Suprem sobre els retorns en calent per explicar l'entrada de desenes de milers de persones a Ceuta. Unes xifres que, per cert, a dia d'avui encara no sabem del cert perquè no se'ns han facilitat els números. Tampoc pel que fa al drama humanitari de les desenes de persones mortes a la frontera. El Govern espanyol no ha assenyalat tampoc cap altre dels factors que creiem que van jugar un paper important i que deriva en sí d'una profunda relació equivocada amb el Marroc. Una monarquia absoluta que utilitza les fronteres i la seva gent com a arma llancívola. I aquesta, per nosaltres també és una altra realitat. Ja fa anys que el Marroc utilitza la posició que li ha donat Espanya i que li ha donat també la Unió Europea en el seu intent d'externalitzar la gestió de fronteres per fer xantatge polític a l'Estat, ja sigui en relació a les relacions amb Algèria o amb el Sàhara, o les tensions en matèria pesquera, per exemple, o de delimitació d'aigües territorials. Ahir, la ministra no va esmentar el paper del Marroc, però des d'Esquerra Republicana ho vull remarcar avui aquí no ens cansarem en cap cas hem de denunciar que aquesta relació és la que ha provocat, entre d'altres, i des del nostre punt de vista, un gir vergonyós del Govern espanyol respecte al Sàhara.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«A mi em sembla rellevant que en aquest punt hem tingut una certa inflexibilitat del Govern. Ha sigut molt difícil treballar amb ells. Jo soc conscient de la feinada dels diputats de davant del govern, dels diputats del Partit Socialista davant del govern, insistint i insistint i insistint i insistint. En soc conscient. Soc conscient també que nosaltres els hem apretat molt. I soc conscient també que no hem obtingut els resultats que tots voldríem. Però és que em sembla rellevant explicar que hi ha partits que, teòricament, pensen molt diferent, quan arriben al Govern es comporten relativament igual. A hores d'ara no hem aconseguit l'auditoria de la Seguretat Social. Està inclosa en una llei i fa ja dos o tres anys que aquesta auditoria s'hauria d'haver fet. Per tant, venen i ens diuen és que la Seguretat Social no ho aguantaria. Bé, és que tenen una bola? Perquè les dades no ens les han donat i les hem reclamat 40 000 vegades. Per tant, aquesta decisió de si el sistema aguanta o no aguanta és una decisió que es pren sota criteris foscos. No tenim auditoria, no sabem el Govern de Rajoy a càrrec de què va buidar aquella, aquella guardiola o aquell fons, diguinli com vulguin i, per tant, tot és una mica una qüestió d'impressions. Quina és la nostra? Doncs bastant fàcil si algú se l'ha obligat, legalment parlant, a fer una actuació administrativa de Seguretat Social, la que sigui obligatòria, després no el pots deixar descobert. No pots, perquè això se suposa que és un estat social i democràtic de dret i, per tant, l'element social és un element fonamental en la seva definició.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Bona tarda, diputats, diputades. Gràcies, presidenta. Benvingudes, ben saludades, ben trobades de nou. Aquest punt de l'ordre del dia l'hauríem hagut de resoldre ja fa unes setmanes. Tornem a estar aquí perquè jo crec que s'imposa una reflexió. És a dir, si tu planteges unes esmenes i no ho fas perquè realment les creus, sinó que és un sistema tàctic i després quan te les aproven, has d'anar al Senat i autorratificarte perquè en realitat no volies que s'aprovessin, tens un problema com a partit polític. I això és el que estem fent avui, arreglant un desastre d'una esmena presentada que en realitat només era per poder dir que s'havia presentat perquè no es volia que s'aprovés. Va i s'aprova, que també sembla que no sapiguem votar. I estem tots aquí intentant resoldre la desgràcia que vam fer fa unes setmanes. Per tant, és que a mi em sap greu, perquè quantes vegades he pujat aquí i he explicat el nostre posicionament respecte de la passarel·la i he demanat disculpes. Hem treballat intensament, s'ha aconseguit pel resultat de la tenacitat i les ganes de tirar això endavant de les persones afectades, que a més, com que és un tema una mica complex, per sort eren persones molt formades i han pogut conduir el debat tècnic. Però el que és cert és que no hem acabat obtenint, almenys el que jo com a partit o nosaltres com a partit, veiem clar. És a dir, ara fa un moment deien: 'el manteniment de l'alternativitat.' Miri, perdoni, però és que el manteniment de l'alternativitat és una desgràcia i és una desgràcia perquè ens tornarem a trobar igual d'aquí a un temps. I Papá Estado haurà de tornar a posar damunt de la taula la seva bossa perquè no es pensin vostès que les mutualitats, posaran tot el capital que haurien de posar per fer aquesta transferència, perquè això no passarà. Doncs escolti'm, és que hi ha sistemes d'assegurances i sistemes de previsió social particulars que no en forma mutualitat ja funcionen si es volen dedicar a aquest sector de l'economia que ho facin. Però el que és evident és que l'assegurança és que la xarxa de seguretat és la pública, és la de Seguretat Social i, per tant, no té cap sentit que donem més possibilitats que es tregui d'aquesta xarxa, que és la que ens asseguren a tots els ingressos pertinents. Abans era obligatori. Ara ho hem resolt, però hem de deixar aquesta porta oberta? Entre això i que no hem aconseguit incorporar els passius, estic contenta per la part que toca a la gent que se'n beneficiarà, perquè era una vergonya de tal calibre que feia, fins i tot, coseta dir que estaves treballant en això, però hi ha els que tenen més de 15 anys cotitzats a la Seguretat Social? Aquests tampoc, perquè al final tampoc tenim el conveni? Doncs, que volen que els digui, hem fet bastant un desastre. Un desastre, amb el benentès que una part funcionarà i que, per tant, molta gent sortirà d'aquesta situació complicada.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«El Partit Popular i VOX han vingut aquí a parlar de frau. Però el veritable frau és mantenir unes regles pensades fa més de 40 anys per a una realitat política que ja no existeix. I això és el que els hi molesta. Una realitat política que ja no existeix. Les societats evolucionen, no com vostès, que viuen al segle passat. Les democràcies evolucionen. Avui els parlaments europeus són més diversos, hi conviuen més sensibilitats polítiques i els governs de coalició són la normalitat. Ja ho vam explicar durant la tramitació d'aquesta reforma. Molts països del nostre entorn permeten constituir un grup parlamentari amb requisits tant o més accessibles que els que hem plantejat. Perquè han entès una cosa molt simple, una democràcia és més forta quan totes les veus poden participar en igualtat de condicions. Les esmenes del Partit Popular busquen mantenir unes barreres que afavoreixen els grans partits i dificulten que les minories polítiques exerceixin plenament la seva funció parlamentària. A vostès els molesta la pluralitat, perquè la pluralitat obliga a dialogar i obliga a negociar, i vostès són més, doncs, d'aquestes majories absolutes que no els calgui negociar res.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Per tant, Ministeri de Funció Pública i Ministeri de Justícia parlin entre vostès perquè això és un desastre. Parles amb els de justícia, et diuen 'Ui, función pública', parles amb els de funció pública, et diuen 'ui, justicia'. I porto tres anys intentant resoldre o posar pistes a damunt de la taula de com podem resoldre aquest desastre. I no ens en sortim. I els processos d'estabilització s'han utilitzat com a concursos de trasllat o com a concursos de promoció interna, perquè no hi va haver manera que fossin restringits. Acabo ja, presidenta. Si ho haguessin estat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hauria resolt diferent. Perquè ha resolt el que ha resolt perquè no eren restringits. Per tant, tenim molta gent pendent del que fem. Jo sí que aposto per un reial decret que resolgui el tema d'interins i que el puguem portar aquí juntament amb la Llei de Funció Pública. Posemnos les piles i, abans de desembre, això ha d'estar resolt. Moltes gràcies. Después de esto, voy a intentar cambiar el tono un poco y voy al tema. Aunque parezca mentira voy a hablar del tema. El tema es básicamente que se recupera un derecho que querría recordar a la Cámara que ya existía. Es decir, el personal laboral ya tenía una jubilación parcial anticipada hasta que una modificación legislativa se la quitó. A veces este Congreso hace las cosas que hace: con la mano derecha arregla una cosa y con la izquierda deshace dieciocho. En este caso, dejamos a todo este personal sin un derecho laboral que ya tenían, y lo que hacemos hoy, por lo tanto, es corregir un error. Por ello, que en esta tesitura tengamos una mirada que enfrenta a trabajadores con trabajadores, y que votemos 'no' al reconocimiento de un derecho que ya existía para el personal laboral -un personal que se ha quedado sin poder disfrutarlo, que tiene todos los derechos, toda la razón y que están en una situación complicadísima- es absurdo. En Esquerra nunca enfrentaremos a trabajadores contra trabajadores; en la izquierda nunca enfrentaremos derechos contra derechos, porque eso es exactamente lo que quiere la derecha, y estamos hablando de trabajadores de la Administración pública.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Respecte als complements d'insularitat o de les Illes Balears, ja fa molt de temps que nosaltres partim de tres criteris bàsics. U, que l'article 149.1.18 els doni la gestió de les bases de l'administració pública... No vol dir que les administracions de, en aquest cas comunitats autònomes, per mi països, no hagin de tenir l'absoluta capacitat de regular les seves administracions públiques, perquè això és consubstancial als governs, no el principi d'autodeterminació, però sí d'autogestió de l'administració pública. Per tant, nosaltres, de fet, el voldríem desfer. I voldríem que cadascuna de les administracions tinguessin el seu propi marc normatiu aprovat pel seu Parlament. De la mateixa manera que fa anys que estem dient que les adequacions de l'IPC han de ser territorialitzades per a tots els treballadors, però també per als de la funció pública, perquè aquí hi ha un petit element, aquest complement serà per a la gent del sector públic estatal. Què passa? Que els d'allà no tenen les mateixes despeses? Que és que els fan un altre preu en els habitatges? Que és que els fan un altre preu en el menjar?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Després d'això intentaré apujar una mica el to i vaig al tema. I encara que sembli mentida, parlaré del tema. I el tema és bàsicament que es recupera un dret que jo voldria recordar a la cambra que ja existia. És a dir, els laborals ja tenien una jubilació parcial anticipada i amb una modificació legislativa, a vegades aquest congrés fa les coses que fa, i amb la mà dreta arregla una cosa i amb l'esquerra en desfà 18. I en aquest cas vam deixar tot aquest personal sense un dret laboral que ja tenia. Per tant, el que avui fem és la correcció d'un error. I, per tant, que en aquesta tessitura tinguem una mirada que enfronta treballadors amb treballadors i que votem que no al retorn d'un dret que ja existia, que era la jubilació parcial anticipada del personal laboral, que s'ha quedat sense poderla fer durant dos anys, perquè hi ha una gent que tenen tots els drets, que tenen tota la raó i que estan en una situació complicadíssima. És absurd. Des de l'esquerra mai enfrontarem treballadors amb treballadors. Des de l'esquerra mai enfrontarem drets amb drets perquè és exactament el que vol la dreta. I estem parlant de treballadors de l'administració pública.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Sé perfectament que tothom té una mica de pressa perquè accelerem un pèl aquest debat, perquè els trens se'n van. I parlant de trens, en concret el meu, sembla ser que no m'ha portat de Barcelona a Madrid, sinó que m'ha portat 300 anys enrere o 30 anys enrere i m'ha clavat el Madrid del 1920 o 30 perquè si no, no s'explica les coses que he arribat a sentir aquesta tarda a la bancada de les dretes. I això em sembla important marcarho, remarcarho, perquè aquesta gent, si no ho fem bé, igual van i guanyen! Igual van i no només tornen a posar els delictes que hi ha contra la llibertat d'expressió, sinó que a sobre els reforcen. I no només això, sinó que en lloc d'anarse'n a un convent, per molt aristocràtica que siguis, a explicar el que és la moral, creuen que ho han de fer des d'aquesta tribuna, per tant, és per posarse a tremolar. Dit això, tres consideracions. Possiblement perquè tinc amics i amigues encausats, alguns culpables, d'altres absolts, en gairebé tots els tipus que intentem derogar i perquè soc una persona eminentment pràctica, el que demanaria és que això no només es rebutgin les seves esmenes a la totalitat, sinó que, per favor, ho aprovem ràpidament. En el que queda de legislatura és imprescindible que deroguen aquests tipus penals. I el retret que li puc fer és que s'hagin esperat tant. Nosaltres ho portem demanant des del 2007, 2016, 2020, 2022, 2023, totes les esmenes de lleis articulades que tenien algun tipus de connexió amb la llibertat d'expressió, hem introduït aquests drets. Per tant, el prec és: com aquests guanyin, almenys que tinguin la feinada de tornarho a posar el codi Penal. No els hi deixem la feina ja feta.»