Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.135 declaraciones · página 2 de 38
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Esquerra Republicana ha exigido decenas de veces que se tenía que parar esta escalada y que el problema del acceso a la vivienda era el drama social más importante de nuestro tiempo, y yo diría que es y será la gran asignatura pendiente de su Gobierno. Hemos hablado de ello en público y en privado, pero hoy estamos donde estamos por la presión de la calle y por el descontento colectivo ante la falta de acción para dar respuesta a lo que hace tiempo que es un clamor social. Hay que garantizar el derecho a la vivienda por encima de la especulación. Ministra, más de tres años de legislatura nos ha costado llegar hasta aquí y ustedes se han puesto a trabajar solo cuando decenas de miles de personas han salido a las calles a gritar que ya basta de Maricármenes, que se ven en la calle con 87 años; que basta de Olgas, que se quitan la vida porque están desesperadas, y que basta ya de que los más ricos y poderosos compren por centenas las casas de barrios enteros y expulsen a los vecinos y a las vecinas de sus casas y de sus pueblos. Solo por eso es por lo que ustedes han apretado el acelerador y han llegado a hoy con medidas de emergencia que deberían haber aprobado hace meses con un único decreto, no era tan difícil. Pero nos han traído dos decretos que no son nuevos, que incluyen medidas que hace tiempo que Esquerra viene reclamando y que llegarán aquí en dos partes, porque son incapaces de no mirar a la derecha para que no se enfade quien especula con nuestro derecho a la vivienda digna. Además, hemos tenido que sudar mucho para que contengan unos mínimos aceptables. Ustedes han decidido -y lo hacen con demasiada frecuencia- negociar primero con quienes se han dedicado sistemáticamente a tumbar todos los avances en materia de vivienda. Sí, de una manera profundamente desleal. Y no solo los han puesto por delante de nosotros, de la izquierda -que ha demostrado sobradamente que está aquí para que la vida de la gente mejore-, sino también de los movimientos sociales y de los miles de personas que les estaban pidiendo que pusieran soluciones sobre la mesa desde el progresismo, desde la izquierda y desde el antifascismo. Ustedes decidieron negociar y ceder ante las presiones de Junts, sin hacer ni caso a las advertencias de grupos como Esquerra Republicana, y nos presentaron un texto infame que no recogía ni los mínimos hablados otras veces.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Per altra banda, també és important remarcar que el problema de l'habitatge va molt més enllà d'un simple sostre. Té a veure també amb una qüestió de model de territori d'on vivim i de que vivim. M'explico. Fa molts dies que sento dir que la gent vol viure tot al mateix lloc, a la ciutat i a la costa. Doncs miri, no hi estic ben bé d'acord. Ens hem plantejat per què tothom vol viure a la ciutat. Per què la gent s'acumula a la costa? Potser simplement és que el sistema actual no els deixa una altra alternativa que marxar dels seus pobles. Potser és que no tenen un sistema de trens que els permeti viure a on volen, que és el seu poble i treballar a la ciutat. Potser és que el model ferotge de l'economia del sector serveis i que depèn en gran part del turisme, fa que tothom hagi de viure on el sol i la platja dona feina. Potser, i només potser que Rodalies sigui una merda i que només hi hagi quatre AVE en tot el dia per arribar a la ciutat també està expulsant de casa nostra a aquells que no tenim cap ganes de deixar de viure.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«La realitat ens atropella. Ministra, la major part de la gent avui no pot accedir a un habitatge digne. Una persona treballadora amb un salari mitjà no pot aconseguir una hipoteca ni pagar un lloguer d'un pis normal. De fet, cal estalviar 14 anys de sou íntegre per poder pagar una entrada, per exemple. Això és la realitat que tenim i és intolerable. Qui ho negui viu en un altre planeta i qui ho permeti o justifiqui forma part del problema i està treballant en contra de la seva pròpia gent, per molt que s'emboliqui molt fort amb una bandera. Diguem, per exemple, una estelada. Nosaltres les estelades les volem als balcons de les cases dels catalans i les catalanes, i no al voltant de les espatlles de qui els dona l'esquena quan més els necessiten. Jo vull saber en tot aquest escenari què pensen fer a partir d'ara. Amb això, si és que surt, donaran la legislatura de l'habitatge per amortitzada la legislatura de la d'habitatge, ministra? La realitat és que aquesta legislatura serà recordada per la imatge de Mari Carmen sortint de casa seva amb camilla. Aquesta legislatura sencera, fins ara, la legislatura on no han aconseguit garantir l'accés a una llar ni de lloguer ni de compra. Amb aquests decrets pararan el cop, però el problema d'arrel no s'arreglarà mentre l'habitatge segueixi responent a una lògica de mercat d'actius financers, els grans inversors i les empreses immobiliàries han de treure les grapes de les llars de la gent si volen ferse rics que comprin i venguin barcos de luxe o accions d'una gran energètica.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Amb els textos dels Reials Decrets hi havia rectificacions i la incorporació d'algunes bones propostes, com la suspensió efectiva de desnonaments en situacions de vulnerabilitat o el topall de lloguers d'habitacions que la primera versió no hi eren. Propostes reivindicades aquí per nosaltres durant molt temps i molt necessàries a curt termini. És cert, però, que també aviso no arreglaran el problema d'arrel. No ho faran perquè l'única manera de fer ho és amb mesures estructurals que intervinguin d'una vegada per totes el mercat ferotge del negoci amb l'habitatge serveixen si solucionaran el problema, no el solucionaran, són pedaços. És evident que hem d'impedir que la gent vulnerable acabi fora de casa seva i això implica mesures urgents respecte els desnonaments, les pròrrogues dels contractes, els fons voltor. Ho sabem. I de fet, per això aquesta setmana hem fet la nostra feina escoltant els carrers, negociant i en definitiva, fent tot el que estava a les nostres mans per fer moure el Partit Socialista que sempre posa moltíssima reticència quan es tracta d'enfrontar se amb segons quins mercats. Nosaltres tenim clar perquè hem vingut a fer política i és per millorar la vida dels catalans i les catalanes i de la classe treballadora en general, i no per defensar els interessos d'uns pocs.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las políticas del Gobierno español para garantizar el derecho a una vivienda digna.
«Més de tres anys de legislatura ens ha costat arribar fins aquí, ministra. I vostès s'han posat a treballar només quan desenes de milers de persones han sortit al carrer a cridar que ja n'hi ha prou. Que ja n'hi ha prou de Mari Carmen. Que es veuen al carrer amb 87 anys. Que ja n'hi ha prou d'orgues que es treuen la vida perquè estan desesperades i que ja n'hi ha prou, que els més rics i poderosos comprin per centenars les cases de barris sencers i expulsin els veïns i veïnes dels seus pobles de casa seva. És per això, només per això, pel que vostès han premut l'accelerador i ha arribat el dia d'avui amb unes mesures d'emergència que fa mesos que haurien d'haver treballat per aprovar en un únic decret. No era tan difícil, però ens han portat dos decrets que no són nous, que inclouen mesures que fa temps que des de l'esquerra li reclamem i que arribaran aquí en dues parts perquè són incapaços de no mirar a la dreta per no fer enfadar a qui especula amb el nostre dret a l'habitatge digne. A més, hem hagut de suar molt fort perquè continguin uns mínims acceptables. Vostès han decidit i ho fan massa vegades, negociar primer amb aquells que s'han dedicat sistemàticament a tombar tots els avenços en matèria d'habitatge. Sí, d'una manera profundament deslleial. I no només amb nosaltres, amb l'esquerra, que ha demostrat sobradament que està aquí perquè la vida de la gent millori, sinó amb els moviments socials i amb les milers de persones que li estaven demanant que posés solucions sobre la taula, des del progressisme, des de l'esquerra i des de l'antifeixisme. Vostès van decidir negociar i cedir a les pressions de Junts sense fer ni cas a les advertències de grups com Esquerra Republicana i ens van presentar un text infame que no recollia ni els mínims parlats altres vegades.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Cuando hablamos del precio de la energía, a menudo hablamos de mercados, costes, precios mayoristas o beneficios empresariales, pero creo que tenemos que empezar hablando de las familias y de la gente que deberíamos estar representando, porque detrás de cada subida de la luz, del gas, de los carburantes, hay una familia que tiene que hacer números para llegar a final de mes; una familia que paga la hipoteca o el alquiler, que tiene que hacer la compra, que tiene hijos, que tiene que pagar el transporte para ir a trabajar y que, cuando llegan facturas más altas, no tiene mucho margen para recortar. Y eso es lo que creo que debemos poner en el centro de este debate, porque la energía no es un lujo, sino un bien esencial. Es encender la calefacción en invierno, es poder cocinar, es tener la nevera en funcionamiento, es poder ir a trabajar y poder mantener un hogar en condiciones dignas. Según las últimas estimaciones, la inflación ha superado el 4 % por primera vez desde abril de 2023. El aumento se debe principalmente al precio de los combustibles, pero también al gas y a la electricidad. La moción lo recoge: cuando la energía sube, no solo sube la factura de la luz; también sube el coste del transporte, el coste de producir y el de distribuir alimentos y, en definitiva, sube el coste de la vida. Es un ejemplo claro de efecto de segunda ronda de inflación. Por lo tanto, esta es una cuestión que afecta a toda la sociedad, pero no la afecta de la misma manera. Una familia con pocos ingresos no puede absorber una subida de 50 o 100 euros al mes de la misma forma que una familia con una renta elevada. Y aquí es donde tenemos que poner esta mirada de izquierdas, porque cuando un bien esencial se convierte en un gasto que muchas familias no pueden asumir, no podemos limitarnos a decir que tienen que ahorrar más o que tienen que ver dónde gastan y dónde no. Tenemos que preguntarnos cómo funciona el sistema y quién está asumiendo el coste de esta situación.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Bona tarda. Gràcies, president. Quan parlem del preu de l'energia, sovint parlem de mercats, de costos, de preus, de majoristes, de beneficis empresarials, però crec que hem de començar parlant de les famílies i de la gent que hauríem d'estar representant perquè darrere de cada pujada de la llum, del gas i dels carburants hi ha una família que ha de fer números per arribar a final de mes. Una família que paga la hipoteca o el lloguer, que ha de fer la compra, que té fills, que ha de pagar el transport per anar a treballar i que quan arriben factures més altes no té gaire marge per poder retallar. I això és el que crec que hem de posar al centre d'aquest debat, perquè l'energia no és cap luxe, sinó que és un bé essencial, és encendre la calefacció a l'hivern, és poder cuinar, és tenir la nevera en funcionament, és poder anar a treballar, és poder mantenir una llar amb unes condicions dignes. Segons les últimes estimacions, la inflació ha superat el 4 % per primer cop des de l'abril del 2023. L'augment es deu principalment al preu dels combustibles, però també al gas i l'electricitat. La moció ho recull. Quan l'energia puja no només puja la factura de la llum, puja també el cost del transport, el cost de produir, el de distribuir aliments i, en definitiva, el que fa és pujar el cost de la vida: és un exemple clar d'efecte de segona ronda d'inflació. Per tant, aquesta és una qüestió que afecta tota la societat, però que no l'afecta de la mateixa manera. Una família amb pocs ingressos no pot absorbir una pujada de 50 o de 100 euros al mes, de la mateixa manera que una família amb una renda elevada. I aquí és on hem de posar aquesta mirada d'esquerres, perquè quan un bé essencial es converteix en una despesa que moltes famílies no poden assumir, no podem limitarnos a dir que han d'estalviar més o que han de mirar allà on gasten o no. Hem de preguntarnos com funciona el sistema i qui està assumint el cost d'aquesta situació.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Y, señores del PSOE, no vamos a darles un aplauso hoy, ya se ha dicho que esta proposición es insuficiente, es muy insuficiente, es muy deficiente. De hecho, ustedes proponen seguir impulsando. Pero ¿qué es esto?, ¿cachondeo? Ustedes gobiernan, no impulsen, hagan cosas, creen un impuesto permanente sobre los beneficios extraordinarios de las grandes energéticas. Es que son obscenos esos beneficios, hay que gravarlos y hay que destinar lo que se recaude, sí, a la ciudadanía que sufre una inflación desbocada precisamente por el aumento de precios -entre otros- de los combustibles y de la energía. También es importante coordinar esta iniciativa con la Unión Europea, ya sea para establecer una figura común para armonizar este impuesto o bien, como nos proponían los compañeros de Bildu, para fijar un límite al precio máximo del gas que pagan las familias. Hagan alguna cosa. Y este último minuto no querría acabarlo sin hablar del gran problema social que nos ocupa desde hace demasiado tiempo: la vivienda; lo decía antes mi compañero y mañana mi compañera interpelará también al ministro: la vivienda, que no nos ocupa solo hoy, Esquerra Republicana hace mucho tiempo que dice que esto es un problema. Y también me dirijo a las señorías de Junts -que no están-: escuchen, por favor, lo que reclaman las calles. Hay un consenso social cada vez más amplio de que es preciso garantizar el derecho a una vivienda digna. Y ante esta realidad, señorías de Junts, tienen que decidir del lado de quién están. No se pueden poner más de perfil, o están al lado de la gente o están al lado de los especuladores. Este problema también tiene más responsables: los de Junts, que tumban una y otra vez de la mano de PP y VOX medidas que podrían evitar el sufrimiento de personas como Olga y Maricarmen, pero también el Partido Socialista.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Muchas gracias, presidente. Buenas tardes. Señorías, hoy hablamos de un impuesto a las grandes energéticas, pero, si me lo permiten, querría empezar hablando de la gente que paga el recibo de la luz, de la gente que llena el depósito mirando cómo van subiendo los números, de las familias que sí, que pagan alquileres imposibles, de trabajadores y de trabajadoras que, aunque trabajen, llegan justos -si llegan- a final de mes, de los jóvenes que no se pueden ir de su casa. Mientras toda esta gente hace números para llegar a final de mes, las grandes energéticas hacen números, señorías, para contar beneficios extraordinarios. Esta es la realidad. Y ante esta realidad solo hay dos opciones, solo hay dos: la primera, gobernar para proteger la mayoría social o proteger los beneficios de unos cuantos. No hay más. Nosotros, desde Esquerra Republicana, si me lo permiten, tenemos muy claro del lado de quién estamos y también sabemos del lado del que se pusieron algunos cuando llegó la hora de votar. Hoy también conviene hacer memoria, de hecho, siempre viene bien hacer memoria: Esquerra Republicana hace años que defiende que el gravamen a las energéticas sea un gravamen permanente. Lo defendimos durante la negociación del paquete fiscal, lo exigimos a este Gobierno, y cuando se aprobó finalmente el real decreto ley con el gravamen energético actual en 2025, llegó aquí al Congreso de los Diputados y ¿qué pasó? Pues que se tumbó. ¿Y quién lo tumbó? El Partido Popular, VOX, Junts per Catalunya -que ahora han desaparecido- y el Partido Nacionalista Vasco. Eso pasó, sí. Se lo iba a decir a la señora Calvo: en aquel momento fueron muy decisivos, pero ahora no la tengo aquí presente a la señora Calvo. Y no es nada personal con la señora Calvo, pero -para los de Junts- es muy fácil volver a casa, a Cataluña, y explicar que defiendes a las familias, a los autónomos, a las clases medias y al bolsillo de tus conciudadanos, pero luego vienes a Madrid y en el momento de darle al botón del voto resulta que le das al mismo botón al que le han dado el Partido Popular y VOX para vetar un gravamen a las grandes empresas, a las grandes eléctricas. Sí, señorías, eso hay que explicarlo. Y se tiene que recordar, porque defender Cataluña no es envolverse en la bandera, es defender a las personas que pagan la luz en Ripoll, la gente que la paga en Lleida, en Reus, en Girona o en Hospitalet, no defender los beneficios de las grandes energéticas. Y mientras muchas familias tienen que decidir qué es lo que van a recortar en su día a día, con salarios que no han podido absorber ni de lejos el encarecimiento de la vida, con la vivienda que es una auténtica emergencia y con la inflación que sigue castigando, especialmente, como siempre, a las clases populares, las grandes empresas energéticas siguen consiguiendo márgenes extraordinarios. A mí no se me ocurre más nombre que tildar esto de pornografía. Esto es pornografía pura, señorías.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Això és pornografia pura, senyories, i als senyors del PSOE tampoc el regalarem avui l'aplaudiment, perquè aquesta proposició no de llei, ja s'ha dit, és insuficient i molt insuficient. De fet, és un molt deficient. Vostès ens proposen seguir impulsant, Però què coi és això? Cachondeo? No és que vostès governen, no impulsin i facin, si us plau, creïn un impost permanent sobre els beneficis extraordinaris de les grans energètiques. De fet, és que són obscens aquests beneficis. Cal gravarlos i cal destinar el que recapti a ajudar. Si a la ciutadania que pateix una inflació desbocada precisament per l'augment de preus, entre altres, dels combustibles i de l'energia. També important coordinar aquesta iniciativa amb la Unió Europea, ja sigui per establir una figura comuna per harmonitzar aquest impost o bé, com ens proposaven els companys de Bildu, per posar un límit al preu màxim del gas que paguen les famílies facin alguna cosa. I aquest últim minut no voldria acabar sense parlar mínimament del gran problema social que ens ocupa des de des de fa massa temps l'habitatge. Ho deia abans el meu company de mar. La meva companya interpel·larà també a la ministra l'habitatge que no ens ocupa avui, que Esquerra Republicana fa molt temps que diu que això és un problema. I també em dirigeixo a les senyories de Junts que no hi són. Escoltin, si us plau, el que reclama el carrer. Hi ha un consens social cada vegada més ampli en què cal garantir el dret a un habitatge digne. I davant d'aquesta realitat, senyories de Junts han de decidir en quin costat estan. No es poden posar més de perfil o estan al costat de la gent o estan al costat dels especuladors. Però aquest problema també té més responsables: els de Junts que tomben una vegada i una altra de la mà del PP i de VOX. Mesures que poden evitar el patiment de persones com l'Olga o com la Mari Carmen, però també el Partit Socialista.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Bona tarda. Moltes gràcies. President, senyories, avui parlem d'un impost a les grans energètiques, però jo, si em permeteu, voldria començar parlant de la gent, de la gent que paga el rebut de la llum, de la gent que omple el dipòsit mirant com pugen els números de les famílies, que sí que paguen lloguers impossibles, de treballadors i treballadores que tot i treballar, arriben justos i arriben a final de mes, dels joves que no poden marxar de casa seva. Perquè mentre tota aquesta gent fa números per arribar a final de mes, si les grans energètiques i els especuladors fan números. Senyories per comptar beneficis extraordinaris. I aquesta és la realitat. I davant d'aquesta realitat només hi ha dues opcions, només dues. La primera, governar per protegir la majoria social o protegir els beneficis d'uns quants. No n'hi ha cap més. Nosaltres, des d'Esquerra Republicana, si em permeten tenir molt clar de quin costat estem i també sabem de quin costat es van posar alguns quan va arribar l'hora de votar, perquè avui també convé fer memòria. De fet, sempre va bé fer memòria. Esquerra Republicana fa anys que defensa que el gravamen a les grans energètiques sigui un gravamen permanent. Ho vam defensar durant la negociació del paquet fiscal. Ho vam exigir a aquest Govern i, quan finalment, es va aprovar el Reial decret llei per mantenir el gravamen energètic durant l'any 2025, aquest va arribar aquí al Congrés dels Diputats i què va passar? Doncs que es va tombar. I qui el va tombar? Doncs el Partit Popular, VOX i Junts per Catalunya, que ara han desaparegut i el Partit Nacionalista Basc. Això va passar, si li anava a dir a la senyora Calvo en aquell moment també van ser molt decisius, senyora Calvo. Ara no la tinc aquí present i no és res personal la senyora Calvo. Però mirin per als de Junts és molt fàcil tornar a casa, tornar a Catalunya i explicar que defenses les famílies a ultrança, que defenses els autònoms, les classes mitjanes i la butxaca dels teus conciutadans. Però després va venir a Madrid i arriba el moment de prémer el botó i resulta que prems el botó que el Partit Popular i que VOX per tombar un gravamen a les grans energètiques. I això, senyories, també s'ha d'explicar. I això també s'ha de recordar, perquè defensar Catalunya no és embolicarse amb la bandera. Defensar Catalunya és defensar la gent que paga la llum a Ripoll, la gent que la paga a Lleida, la gent que la paga a Reus, a Girona o a l'Hospitalet. No defensar els beneficis de les grans energètiques. I mentre moltes famílies han de decidir què retallen en el seu dia a dia mentre tenim salaris que no han absorbit, ni de bon tros, l'increment del cost de la vida. Mentre l'habitatge és una autèntica emergència, i mentre la inflació continua castigant especialment i com sempre, les classes populars, les grans empreses energètiques continuen obtenint marges extraordinaris. A mi no se m'acut cap més nom que titllar això de pornogràfic.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Nosotros queremos algo muy sencillo: poder seguir celebrando, encontrándonos, tomando el aperitivo, tomar una cerveza y brindar con cava; pero que cuando llegue el momento de volver a casa, que todos podamos volver. Yo creo que aquí todos lo tenemos muy claro: si bebes, no conduzcas. Por lo tanto, no engañen con la tasa de alcoholemia; sean valientes. Y si quieren cambiar la tasa de alcoholemia, la única tasa viable es cero. Si bebes, no puedes conducir. Da igual una cerveza, una copa de vino. Es igual. Cuando has bebido, no puedes conducir. Yo no querría que mi cirujano se tomara solo una cervecita antes de operarme. Lo tendría clarísimo: preferiría que no me operase. Así que, por lo tanto, vamos a dar opciones a todos. Y, por supuesto, inviertan también en un transporte público que funcione, en una carretera que no parezca un parque de atracciones, como la de Port Aventura -y aquí me referiré a la carretera que tenemos entre Cervera y Lleida, que parece un parque de atracciones-, que es algo que también lleva a muchos accidentes; que no hagan trabajar a un transportista horas y horas sin que ni siquiera pueda acogerse a una jubilación decente; porque eso también provoca accidentes. No hace falta que la gente beba para tener un accidente, hay muchos factores. Y eso, señorías del PSOE, depende de su Gobierno, depende de sus ministerios, y no se puede decir solo que las mayorías no son suficientemente fuertes. Ahora tienen ustedes en sus manos la jubilación de los transportistas profesionales a tiempo. ¿Por qué no? Porque eso hará que, a lo mejor, una familia el día de mañana no tenga que lamentar la muerte de su hijo de 21 años. Es muy triste tener que lamentar estas muertes, pero es que las muertes las provocan muchas otras cosas. Y repito, nosotros estamos a favor del 0,0. No tendría que haber ninguna tasa más. Sin embargo, tengan en cuenta también que ustedes han abocado a todo el mundo a tener un coche privado simplemente para poder vivir, porque la gente no se puede trasladar en transporte público, y eso también hace que haya muchas más oportunidades de sufrir un accidente.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«I nosaltres volem una cosa molt senzilla: que puguem continuar celebrant trobantnos, fent un vermut, prenent una cervesa o brindant amb cava, però que quan arribi el moment de tornar a casa tots puguem tornar. I jo crec que aquí o tots ho tenim molt clar. Si beus, no condueixis. Per tant, no enganyin amb la taxa d'alcoholèmia. Siguin valents i, si volen canviar la taxa d'alcoholèmia, l'única taxa viable és el zero. Si beus, no pots conduir. És igual si beus una cervesa, si beus una copa de vi. És igual. Quan has begut, no pots conduir. Jo no voldria que el meu cirurgià es prengués només una cerveseta abans d'operarme, ho tindria claríssim. Preferiria que no m'operés. Per tant, donem opcions a tothom i després, inverteixin també en un transport públic que funcioni. Una carretera que no sembli un port o un parc d'atraccions, com per exemple PortAventura. I aquí em referiré a la carretera que tenim entre Cervera i Lleida, que sembla ben bé a un parc d'atraccions que també ens porta molts accidents que no fem treballar amb un transportista. Hores i hores sense ni tan sols es pugui acollir a una jubilació anticipada, perquè això també provoca accidents. No cal que la gent begui per tenir un accident. Hi ha molts factors i això, senyories del PSOE, depèn del seu Govern, depèn dels seus ministeris i no es poden escudar només en que les majories no són prou fortes. Ara mateix tenen a la seva mà poder jubilar els transportistes professionals. Per què no ho estan fent? Perquè això també pot fer que demà una família hagi de lamentar la mort del seu fill de 21 anys, i és molt trist lamentar aquestes morts, molt. Però és que les morts les provoquen moltes altres coses. I repeteixo, nosaltres estem a favor del 0 0. No hi hauria d'haver cap més taxa, però també tenint en compte que vostès han abocat a tothom a tenir un cotxe privat per poder simplement viure, perquè la gent no ens podem traslladar en transport públic i això també fa que hi hagi moltes més oportunitats de tenir un accident.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Pero la ley es la que es y su interpretación siempre cae a favor de los mismos, de eso la gente es muy consciente. ¿Y quién lo atempera a veces? Bueno, el cuarto turno, es cierto, que a veces lo atempera, pero, entonces, quizá es que la selección de jueces y juezas no la hacemos correctamente. Quizá los principios de mérito, capacidad y pago a tu preparador particular -que cobra en negro, además- no es el sistema. Quizá es que las becas que se proponían son el elemento imprescindible para que la gente que no viene de estas familias pueda acceder al ejercicio de la jurisdicción. Y yo lo que les digo es que si realmente este Estado quiere seguir pasando -que para mí, ya les digo, que incumple algunos de los parámetros fundamentales- por un Estado democrático y de derechos sujeto a la ley, repiensen la justicia, porque la justicia ahora mismo actúa como un elemento ideológico -y hablo de la sensación de la gente, que a veces es mucho más importante que la realidad-, como un elemento carpetovetónico y decimonónico de aplicación de una normativa que de alguna forma en la vida y en la selección de la gente a través del poder legislativo modifica, pero que no llega nunca a las salas de justicia. Para mí, el gran ejemplo de esto fue la interpretación que se ha dado tanto a las sentencias de los interinos -quería hacer un comentario sobre jueces, juezas y sustitutos, pero no voy a tener tiempo- como con el tema de las hipotecas. El Supremo ha actuado siempre a favor de la interpretación más restrictiva de derechos que existiera, y esto pasa y llega a la sociedad. Y si lo escuchan en las salas, algo habrá de verdad. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del artículo 307 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Però la llei és la que és. La llei és la que és i la seva interpretació sempre cau a favor dels mateixos. I d'això la gent n'és molt conscient. Això qui ho atempera a vegades: el quart torn és cert. A vegades l'atempera, però aleshores potser és que la tria de jutges i jutgesses no l'estem fent correctament. Potser que els principis només de mèrit, capacitat i pagament en el teu preparador particular, que per cert és un jutge de no sé on i que cobra en negre, no és el sistema. Potser és que les beques que es proposaven són l'element imprescindible perquè gent que no prové d'aquestes famílies puguin accedir a l'exercici de la jurisdicció. I jo el que els dic és que si realment aquest Estat vol seguir passant, per mi, ja els dic que incompleix algun dels paràmetres fonamentals, però vol passar per un Estat democràtic i de dret i subjecta a la llei, repensin la justícia. Perquè la justícia ara mateix actua com un element ideològic. I parlo de la sensació de la gent que a vegades és molt més important que la realitat com un element carpetovetònic, decimonònic d'aplicació d'una normativa que, d'alguna manera a la vida i la tria de la gent a través del poder legislatiu, modifica però, que no arriba mai a les sales de justícia. Per mi el gran exemple d'això va ser la interpretació que s'ha donat tant a les sentències dels interins, que volia fer un comentari sobre jutges i jutgesses substituts però no tindré temps, com amb el tema de les hipoteques.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«També és una llei imprescindible per avançar en conciliació, com bé diu amb claredat. Conciliar no pot voler dir que les dones treballin menys per cuidar més. Segons l'associació Yo No Renuncio a sis de cada deu dones renuncien a la seva carrera professional quan són mares. Aquesta dada descriu desigualtat concreta. Menys ingressos vol dir menys cotitzacions, menys opcions de promoció i a llarg termini, pensions més baixes. Els darrers anys s'han ampliat els permisos, és veritat, i reconeixem a aquest Govern que en aquest tema, concretament, sí que hi ha hagut millores dels últims anys. Drets vinculats a les cures, no el cas de la CUME, que també penjava d'aquesta Llei de Famílies que va decaure l'altra legislatura i porta no sé quantes setmanes de pròrroga d'esmenes. En fi, volem destacar també de manera especial la situació de les cuidadores principals. Moltes persones dediquen al menys anys a cuidar almenys un familiar dependent, i ho fan amb poc reconeixement, poca protecció i un cost molt alt per a la seva salut, la seva autonomia, la seva trajectòria laboral i, en definitiva, la seva vida. Celebrem, per tant, l'auto esmena presentada per Podemos d'incorporar aquesta realitat que abans no estaven. Les cuidadores principals necessiten reconeixement jurídic, econòmic i social i necessiten suport públic abans d'arribar a l'esgotament. Aprovar la Llei de Famílies és urgent. Però quant fa que ho diem? És urgent i urgent i urgent. I la gent que ens escolta ja no s'ho creu. És el que passava amb la llei abans de les llargues carreres, etcètera, etcètera. Llavors a vegades penso que avui també suposo que es tornarà a aprovar i potser tornarem a fer una altra vegada una falsa expectativa a moltíssima gent que està esperant aquesta llei amb candeletes. Bé, també cal protegir els infants amb independència de la família en què creixen, les seves oportunitats, etcètera, etcètera, etcètera.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Visca la classe treballadora! Visca la lluita de la classe treballadora i visca el moviment de pensionistes! Moltes gràcies. Buenas tardes, presidente. Les avanzo nuestro voto: Esquerra Republicana va a votar a favor de la toma en consideración. Ahora bien, también hay que decir las cosas como son. Agradecemos que Podemos traiga esta cuestión al Pleno, pero nadie ha inventado las sopas de ajo hoy. El 24 de mayo de 2018, a instancias de Esquerra Republicana, a instancias de este diputado que les habla ahora, presentamos la primera iniciativa en este sentido, concretamente la Proposición no de Ley 161/003309, y pedimos que se redujeran los coeficientes a partir de los treinta y cinco años cotizados y eliminarlos a los cuarenta, tanto en las jubilaciones voluntarias como en las forzosas. Fue votado y ganamos. Se votó y se ganó. En 2018. La iniciativa se aprobó el 26 de septiembre, unos meses después. En 2020, con el diputado Iñaki Ruiz de Pinedo, a quien aprovecho para saludar, con Euskadiko Ezkerra, Bildu y Esquerra Republicana, en el Pacto de Toledo presentamos diecisiete votos particulares. Uno de esos votos particulares era el de las largas carreras de cotización y esta Cámara votó en contra. La hemeroteca está ahí. Por eso nos abstuvimos. En 2021 presentamos esta enmienda a la ley. También votaron en contra. Votaron en contra y la perdimos. Era una ley; una ley, ¿eh? Acuérdense de quién estaba en el Gobierno. Esta proposición de ley se presenta en el 2024, cuando sale Podemos del Gobierno, bien; ahora estamos en 2026. Pero, recordemos una cosa, nosotros no vamos a hacer pagar esas contradicciones -todos tenemos contradicciones-, no haremos pagar estas contradicciones a este colectivo de jubilados, a quien aprovecho para saludar, ASJUBI40. Esta causa habla de las personas que empezaron a trabajar a los 14, 15 años con jornadas largas y en trabajos duros. Quien empieza a trabajar a los 14, 15, 16 años es porque lo necesita; no lo hacían por placer, no acostumbraba a ser eso. Cotizaron cuarenta y dos, cuarenta y cinco años -como hemos dicho antes- y pueden reducir hasta el 30 % prácticamente cuando se jubilan anticipadamente. La reducción no desaparece cuando llega la fecha ordinaria de jubilación. Es un castigo de por vida. Es un castigo de por vida a gente que ha trabajado cuarenta y dos y cuarenta y cinco años, cuando eran criaturas de 14, 15 y 16 años. La jubilación denominada voluntaria no siempre es una decisión libre: despidos, expedientes de regulación, paro de larga duración, de salud. Según ASJUBI40, más de novecientas mil personas sufren esta situación. El sistema les dice que, a pesar de haber cotizado más de cuarenta años, todavía no lo han hecho lo suficiente. Esto contradice el principio de contributividad: si la cotización tiene que guardar relación con la prestación, es razonable que quien haya cotizado esos años tenga que acabar cotizando menos. Y eso es una decisión política. Es una decisión política.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de jubilación sin penalización.
«Bona tarda, president. Avanço el nostre vot. Esquerra Republicana votarà a favor de la presa en consideració. Ara bé, també cal dir les coses com són. Agraïm que Podemos porti aquesta qüestió al ple, però ningú ha inventat la sopa d'all avui. 24 de maig del 2018, a instàncies d'Esquerra Republicana, a instàncies d'aquest diputat que el parla, vam presentar la primera iniciativa en aquest sentit. Exactament la proposició no de llei 161/003309, ja demanàvem reduir els coeficients a partir dels 35 anys cotitzats i eliminarlos als 40 anys, tant a les jubilacions voluntàries com a les forçoses. Va ser votat i vam guanyar. 2018: la iniciativa es va aprovar el 26 de setembre, dos mesos després. El 2020, amb el diputat Iñaki Ruiz de Pinedo, a qui aprofito per saludar amb Euskadiko Ezkerra Bildu i Esquerra Republicana, el Pacte de Toledo, vam presentar 17 vots particulars. Un d'aquests vots particulars era el de les llargues carreres de cotització. I aquesta cambra va votar en contra. A la hemeroteca està. El 2021, vam presentar aquesta esmena a la llei. També vam votar en contra i la vam perdre. Era una llei, una llei. Recordin qui estava al Govern. Aquesta proposició de llei es presenta el 2024, quan Podemos surt del Govern. Bé, estem al 2026. Però, recordo: nosaltres no farem pagar aquesta contradicció. Tots en tenim. No farem pagar aquestes contradiccions a aquest col·lectiu de jubilats a qui aprofito per saludar a l'ASJUBI40. No farem pagar aquestes contradiccions. Aquesta causa parla de les persones que van començar a treballar amb 14 o 15 anys, amb jornades llargues i feines dures. I qui comença a treballar amb 14 o 15 anys i 16 anys és perquè ho necessitava. No acostumava a ser per plaer. Han cotitzat, com hem dit abans, 42 o 45 anys, i poden reduir fins al 30 % pràcticament quan es jubilen anticipadament. La reducció no desapareix en arribar a l'edat ordinària de jubilació. És un càstig per vida. És un càstig per vida a gent que ha treballat 42 i 45 anys i que han començat sent criatures de 16 i 17 anys. La jubilació, anomenada voluntària, no sempre és una decisió lliure. Hi ha acomiadaments, expedients de regulació, atur de llarga durada de salut. Segons ASJUBI40, prop de 900 000 persones pateixen aquesta situació i el sistema ens diu que malgrat haver cotitzat més de 40 anys, encara no han fet prou. Això contradiu el principi de contribuitat. Si l'esforç de cotització ha de guardar relació amb la prestació, no és raonable que qui ha cotitzat durant més anys pugui acabar cobrant menys. I això és una decisió política.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«I vaig acabant ja, si us plau. I acabo. I és que el tema és molt important i hi ha gent que pateix molt per aquest tema. En fi. Votem sí, i seguim, però el tema de la dependència aquest quart pilar no està solucionat. Li explicaré una anècdota personal. Aquí fa falta més diners i competències. La meva mare, que està patint molt. No pot ser que a partir d'un diagnòstic, un diagnòstic d'un neuròleg tingui d'esperar entre 10 mesos i un any. No pot ser. És el quart pilar de l'estat del benestar. I sí, repeteixo, si això no es soluciona un govern d'esquerres, doncs ja em dirà que ho farà. Moltes gràcies. Voy acabando ya. Por favor, este es un tema muy importante y hay gente que padece mucho por este tema. Votaremos sí y seguiremos, pero el tema de la dependencia -este cuarto pilar- no está solucionado. Le contaré una anécdota personal. Aquí hace falta más dinero y más competencias. No puede ser que mi madre, que está sufriendo mucho, a partir del diagnóstico de un neurólogo, tenga que esperar entre diez meses y un año. No puede ser. Es el cuarto pilar del estado del bienestar. Repito, si esto no se soluciona por parte de un Gobierno de izquierdas, ya me dirá quién lo va a hacer. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Y, la segunda, las mutuas. Las mutuas son los médicos de los empresarios, no son los médicos de estas familias. Las mutuas no son los amigos de estas familias, y usted lo sabe. ¿Esta prestación, para la mayoría de los trabajadores, por qué no la gestiona el INSS, que es como debería ser? ¿Por qué deben gestionar esto las mutuas privadas? Sí, son colaboradoras del Instituto Nacional de Seguridad Social, pero tienen un régimen privado, y eso no está bien. No está bien, porque aquí nos jugamos mucho. Estas familias se juegan mucho. ¿Y qué hacen? Lo dicen las familias y lo dicen las sentencias también: exigen un ingreso hospitalario de larga duración, que la ley no exige. El Supremo ha tenido que corregirlo tres veces, en 2024 y en febrero y abril de 2026, pero esto no se ha solucionado. Piden papeles que el decreto no prevé. Una mutua pidió a una familia informes de especialistas sobre las diecinueve enfermedades que padecen sus hijos, tras haber sumado alrededor de 180. Diecinueve enfermedades y 180 ingresos. El informe del pediatra de la sanidad pública no le valía a la mutua. Esos son datos reales que nos han contado la gente que está aquí arriba (señala la tribuna de invitados) y quienes están en la calle.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Y hay dos cosas que claman al cielo. La primera, la edad, porque la prestación se acaba a los 23 años, o a los 26 si el hijo acredita un 65 % de discapacidad. Señorías, una parálisis cerebral no se lee en el DNI. Una enfermedad genética no se cura el día del cumpleaños. Creemos que es una indecencia que esto no se haya quitado. Las familias de ASFACUME han hecho las cuentas: cuando la prestación se acaba, la madre tiene de media 59 años. Repito, 59 años. ¿Quién contrata a una mujer de 59 años? ¿Eso no lo ha podido solucionar el Gobierno más progresista del mundo mundial? Perdonen, pero hoy es de aquellos días en que no estoy contento, porque damos muchas balas a esta gente (señala los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso), muchas balas. Si la izquierda no hace esto, ¿quién lo va a hacer? ¿Quién lo va a hacer? ¿Cuánto tiempo tenemos que esperar? Yo recuerdo que esto de la CUME es un clásico, como lo de la polio y otros, o lo del amianto, que llevan años aquí. Yo entré en 2016 y ya estábamos hablando de la CUME. Estamos en 2026 y llevamos ocho años con un Gobierno progresista. En este punto no estamos de acuerdo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Primero, lo que suma. Lo decimos con humildad. Una enmienda buena es buena, la firme quien la firme, y votaremos a favor. Tiene en cuenta la memoria, como decíamos antes. Reconocemos la sordoceguera como una discapacidad propia, también los baños adaptados para personas con ostomía en las estaciones, así como un cambio procesal para que nadie se quede sin justicia por no entenderla. Segundo. Claro está, el Partido Popular ha utilizado la mayoría en el Senado para quitar la ley de educación y la parte inclusiva -esto no es una enmienda, sino un debate de décadas- por la puerta de atrás, por lo que no vamos a votar a favor de esa enmienda. En el Senado nos abstuvimos en la votación final, porque el texto salía con cosas que no podíamos avalar. Hoy votaremos enmienda por enmienda, y vamos a decir sí o no según nos parezcan bien o no. Y, tercero, y más importante, lo que falta: la CUME. Permítanme que lo explique. La CUME es esto: tienes hijos con cáncer o con una enfermedad grave, reduces la jornada a la mitad o más para cuidarlos, y la Seguridad Social te paga la parte del sueldo que dejas de cobrar, ni más ni menos. No es una ayuda. No es una ayuda, señor ministro. La Seguridad Social es un salario diferido. Se pagan cotizaciones, y solo cotiza quien es trabajador. Y las cotizaciones son para que cuando a una parte de la clase trabajadora le va mal, o cuando llega el final de su etapa laboral, se le devuelva. Entonces, lo que pide la gente de la CUME no es ninguna ayuda, sino que el dinero que va a la caja de la Seguridad Social, que no es de ningún Gobierno, sino de la clase trabajadora, sea para ellos. Sea para ellos. (Aplausos). Eso es la CUME, un salario diferido. No olvide esa palabra. No es un impuesto, no es una ayuda. Hay 19 000 familias afectadas y se destinan 355 millones al año para este tema, pero este Gobierno ha hecho programas militares por valor de 94 000 millones de euros. Entre usted en la web del Ministerio de Defensa: 94 000 millones de euros. Cuando se necesita el dinero, sale. Y aquí hablamos de una cantidad que podía haber salido y que además era nuestra, porque, como digo, viene de cotizaciones.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«I aquí cal canviar la llei. No val un reglament perquè si està en una llei el tema dels 26 anys. Doncs això només es pot canviar amb una altra llei, doncs el reglament nou, sense retallades encobertes. Tres. Les mútues són de control. Les mútues és un anacronisme que ve del franquisme i això cal regular. I també algun dia s'hauria de parlar de les mútues. Gracias, presidente. Hace dos meses, desde esta tribuna, dije que ganábamos una batalla pero que el combate continuaba; lamentablemente, continúa. Como decíamos, hay cincuenta enmiendas, muchas nuestras. La ley ha vuelto del BOE con el 50 % escrito, que ya no estaba escrito, pero lo que pasa es que no se cumple y ha vuelto con tres cosas más: la que ha añadido el Senado, la que ha quitado el Gobierno y una promesa a la hoy le pido que ponga fecha. Es un gran error, y dará alas a toda esta gente de aquí (señala los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso), pero bueno, por unos millones que se podían haber puesto. (La señora vicepresidenta, Gil de Reboleño Lastortres, ocupa la Presidencia). Por eso les avanzo el voto afirmativo del Grupo Republicano, que votará para que esta ley quede aprobada hoy definitivamente. Votará sí, un sí que no es un aplauso del todo. Es un aplauso en parte, un aplauso a medias. Un sí con memoria, condiciones y vigilancia. Y hoy la vigilancia tiene cuatro letras: CUME. Cuatro letras: CUME.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«La segona, les mútues. Les mútues són els metges dels empresaris. No són els metges d'aquestes famílies. Les mútues no són els amics d'aquestes famílies. I vostè ho sap perquè en aquesta prestació la majoria de treballadors, per què no la gestiona l'INSS, que és com hauria de ser? Per què ha de gestionar això? Les mútues privades que sí són col·laboradors de l'Institut Nacional de Seguretat Social però tenen un règim privat? Això no està bé. Això no està bé. Perquè aquí juguem molt. Aquestes famílies es juguen molt. I què fan? I ho diuen les famílies? Ho diuen les sentències. Exigeix un ingrés hospitalari de llarga durada que la llei no exigeix. El Suprem ho ha hagut de corregir 3 vegades al Suprem el desembre del 2024, el febrer del 2026 i a l'abril del 2026. I això no s'ha solucionat. Demanem demanen papers perquè el decret no preveu en una família una mútua. Li va reclamar informes d'especialistes de dos fills amb 19 anys de malaltia. Més de 180 ingressos hospitalaris, 19 malalties, 180 ingressos. I l'informe del pediatre a la sanitat pública no els valia. Això són dades reals que ens han explicat tota la gent que està aquí dalt i els que estaven al carrer. I ara el veto. Cal explicar què ha passat sense trampes, perquè això és un furt. Un furt a la representació directa del poble es un furt a la repressió. Perquè no estem parlant d'uns diners ni estem parlant d'una cosa que es podia haver evitat perfectament. No ho entenem tampoc.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Hi ha dues coses hi han 365 milions de l'any. Aquest Govern ha fet programes militars per valor de 94 000 milions d'euros. Entri vostè a la web del ministre de Defensa. 94 000 milions d'euros. Quan fa falta els diners surten aquí. Parlem d'una quantitat que podia haver sortit i apart, que era nostra perquè era de cotitzacions. Hi ha dues coses que clamen al cel La primera, l'edat. La prestació s'acaba als 23 anys, als 26 si el fill acredita un 65 % de discapacitat. Senyories, una paràlisi cerebral no llegeix el DNI. Una malaltia genètica no es cura el dia de l'aniversari. Creiem que és una indecència que això no s'hagi tret. Les famílies de ASFACUME han fet el compte quan la prestació s'acaba. La mare té de mitjana 59 anys. Qui contracta una dona de 59 anys? I això no ha pogut solucionar el gobierno más progressista del mundo mundial. Avui és d'aquells dies que perdonin, però no estic feliç perquè donem moltes bales a aquesta gent. Moltes bales. Perquè si l'esquerra no fa això, qui ho farà? Qui ho farà? Quanta gent! Quant temps s'han d'esperar? Jo recordo que això de la CUME ja és un clàssic, com el de la pòlio i uns quants que portem aquí cada any. O el de l'amiant. Jo vaig entrar al 2016 i estàvem parlant de la CUME. És que estem al 2026 i portem vuit anys amb un govern progressista. Aquí no hi estem d'acord. Aquí no hi estem d'acord.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Convé primer el que suma. Ho diem amb humilitat. Una esmena bona és que la signi i la votarem a favor. És un sí memòria, com deia abans. Reconeixem la sort de ceguesa com a discapacitat pròpia. Es reconeix també els banys adaptats a persones amb autonomia a les estacions. Un facilitador processal perquè ningú es quedi sense justícia per no entendrela. Segon, el que resta com sempre, el Partit Popular ha fet servir la majoria absoluta del Senat per tocar la Llei d'Educació i treureli la preferència a l'escola inclusiva. Això no és una esmena a la llei de dependència. És un debat de dècades colat per la porta del darrere. I aquesta no la votarem. Al Senat ens vam abstenir en la votació final perquè el text sortia amb coses que no podia avalar. Avui votem esmenes per esmenes i direm sí o no a les que ens semblin bé. I tercer, i més important, el que falta la coma. Deixi'm que ho expliqui la CUME és això. Tens fills amb un càncer o amb una malaltia greu? Redueixes la jornada a la meitat o més per cuidarlo i la Seguretat Social et paga la part del sou que deixes de cobrar. Ni més ni menys. No és una ajuda, no és una ajuda. Senyor ministre, la Seguretat Social és salari diferit. Es paga amb cotitzacions en cotitzacions i només cotitza aquell que és treballador. I les cotitzacions són perquè quan una part de la classe treballadora li va malament o quan arriba al final de la seua època laboral, se li retorna. Llavors, el que demana la gent de la CUME no és cap ajuda, és que els diners que van a la caixa de la Seguretat Social, que no són de cap govern, sinó que són de la classe treballadora, vagin per ells. Això és la columna. Salari diferit. No oblidi aquesta paraula. No és un impost, no és una ajuda.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Gràcies, president. Fa dos mesos des d'aquesta tribuna, vaig dir que guanyava en una batalla, però el combat continuava. Malauradament continua. I ha continuat, com deia abans, 50 esmenes. Moltes de nosaltres la llei ha tornat, ha tornat viva amb els diners del BOE. El 50 % escrit que ja estava escrit abans, no ha sigut una cosa nova que no es compleix, però no ha tornat amb tres coses més. El que al Senat hi ha afegit el que el govern n'ha tret i una promesa que avui li demano que posi data. Li demano que posi data, que és una gran error. És un gran error i donarà ales a tota aquesta gent d'aquí. Però bé, per uns milions que es podien haver posat, per això els avanço. El vot d'Esquerra Republicana votarà perquè aquesta llei quedi aprovada avui. Definitivament aprovarà un sí que no. És un aplaudiment del tot sorprenent. Una part, però amb recança és un sí. Memòria amb condicions i amb vigilància. I avui la vigilància té quatre lletres que només té quatre lletres.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«Permítanme que haga una reflexión final que tiene que ver con esta voluntad que tienen ustedes en el Gobierno socialista y de coalición, porque los compañeros de SUMAR finalmente también participan de esto, de tirar hacia delante con el real decreto. No nos gusta el método del real decreto por bien que esté justificado en aras de los fondos europeos. Votaremos que sí, pero lo haremos con poca alegría. Y nos adheriremos a esa dicha española que dice 'lo mejor es enemigo de lo bueno'. Pero también tienen que entender -bueno, veo que se ríe, pero es que sabe que es así- que no podemos ir siempre con esta carraca, porque al final también la buena gente republicana nos vamos a cansar. Y fíjese que el contexto nos invita a votar que sí, pero tampoco abuse del contexto. El contexto es un momento en que el descrédito de la política es enorme; ustedes, como Partido Socialista, tienen unos casos que no son exactamente ejemplares; las señorías del Grupo Popular tienen un historial de casos que tampoco son ejemplares y, en general, la democracia española está gravemente herida de credibilidad, cosa que abre un gran agujero para que VOX y otros partidos de la ultraderecha entren con fuerza con un discurso claramente antipolítico. Este contexto también hace que nosotros votemos que sí. Pero algún día, ministro, entenderán que las cosas valen fuera del contexto. También es una responsabilidad del Gobierno que esto no haya salido de la Cámara con más impulso, también es una responsabilidad del Grupo Socialista no haberlo sacado como proyecto de ley. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«Permetinme que faci una reflexió final que té a veure amb aquesta voluntat que tenen vostès en el govern socialista i de coalició perquè els companys de SUMAR finalment també participen d'això de tirar pel dret amb el Reial Decret. No ens agrada el mètode del Reial Decret, per molt bé que estigui justificat en ares als fons europeus. Votarem que sí, però ho farem amb poca alegria i ens adherim a aquella dita espanyola que diu: 'Lo mejor es enemigo de lo Bueno', sí, però també han d'entendre que si veig que riu però sap que és així, però han d'entendre que no poden anar sempre amb aquesta carraca, perquè al final també la bona gent republicana ens cansarem. I fixi's que el context ens convida a votar que sí, però tampoc abusi del context. El context és un moment en el que el descrèdit de la política és enorme. Que vostès, com a partit socialista, tenen uns casos que no són exactament exemplars que les senyories del PP tenen un historial de casos que tampoc són exemplars i que, en general, la democràcia espanyola està greument ferida de credibilitat, cosa que obre un forat molt gran perquè VOX i altres partits d'ultradreta entrin amb força fent un discurs clarament antipolític. Aquest context també fa que nosaltres votem que sí, però algun dia, ministre, hauran d'entendre que les coses valen també fora del context i que és també una responsabilitat del Govern que això no hagi sortit de la cambra amb més impuls. També hi ha una responsabilitat, especialment del grup socialista, de no haver tret com a projecte de llei.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Y en cuanto a la educación, también estamos completamente de acuerdo con el objetivo que proponen, que ningún niño o niña deje de tener acceso al material escolar o a los recursos educativos porque su familia no pueda pagarlos. La educación no puede depender de la renta familiar, porque la educación es la política redistributiva más importante, y si no se refuerza avanzaremos a sociedades más segregadas. Hay que hacer las cosas bien. Necesitamos autorización, préstamos, materiales sostenibles, recursos para los centros públicos y medidas que realmente ayuden a las familias a conciliar, porque las políticas de izquierda no pueden limitarse a decir todo gratis, sino que hay que garantizar que lo que es gratis sea accesible, que funciona y que llega a todo el mundo, sobre todo a quien se lo merece, porque compartimos el objetivo de hacer que la vida sea más fácil para las personas, pero también queremos dejar algo claro desde Esquerra Republicana: hacer políticas de izquierda es mucho más que prometer, es intervenir cuando el mercado abusa, pero sin crear nuevos abusos; es proteger a quien compra, pero también proteger a quien produce; es garantizar la vivienda en las ciudades, pero también garantizarla en los pueblos; es defender a las familias, pero también defender a las familias de los agricultores y a las familias que tienen un comercio local, y es poner recursos públicos allí donde más hacen falta, porque la política útil es esta, la que mejora la vida de la gente sin dejar a nadie atrás. Por tanto, creo que también tendríamos que dar un poco más de impulso a esta iniciativa. A pesar de que falten algunas cosas, votaremos a favor. Gracias. (Aplausos).»