Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
129 declaraciones · página 2 de 5
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Moltes gràcies, presidenta. Quin és el cicle normal d'un pressupost? El Govern elabora el projecte. El Congrés, el debat, l'esmena i el vota, el Govern l'executa. Durant l'any, el 31 de desembre es tanca l'exercici. La Intervenció General elabora el compte general. El Tribunal de Comptes fiscalitza i, finalment, les Corts el voten per tancar el cicle pressupostari. Això és el que hauria de passar en qualsevol democràcia parlamentària normal. I està passant aquí. Doncs no. Els últims pressupostos es van aprovar el novembre del 2022, fa gairebé quatre anys, tota una legislatura sense uns nous pressupostos. Quatre anys governant amb uns comptes pensats per a una realitat política, social i econòmica que ja no existeix a dia d'avui. I no és només que el Govern no hagi aconseguit aprovar uns pressupostos en tota la legislatura. És que fa gairebé quatre anys que ni tan sols presenta davant aquesta cambra un projecte de pressupostos perquè els puguem debatre. Però encara n'hi ha més. Quan ha arribat aquí l'informe del Tribunal de Comptes ens trobem que vostès, per quadrar els números, van imputar les pensions del mes de desembre d'aquell any al pressupost següent o que van sobrevalorar els resultats en 4000 milions d'euros, o que van deixar de reconèixer les obligacions per més de 5000 milions d'euros, o que van inflar els drets sobre deutors per valor de 13 900 milions d'euros. Tot això per quadrar els números. I si a més a més, considerem que aquests comptes són els d'uns pressupostos que van executar la meitat del que tocava a Catalunya i el doble del que tocava a Madrid, comprendran que no els blanquegem votant a favor. Però a més a més, aquests quatre anys sense pressupostos han impedit reduir l'ofec fiscal que pateixen els ciutadans, deixar més recursos a les famílies i impulsar polítiques d'habitatge efectives. Quatre anys sense uns pressupostos que garanteixin una sanitat adequada, un ensenyament de qualitat o un transport públic eficient. Quatre anys sense pressupostos que generin oportunitats per als ciutadans en lloc de subsidis que premiïn la cultura de l'esforç, en lloc de castigarla, que estimulin l'emprenedoria dels autònoms en lloc d'ofegarlos, que reconeguin el paper dels petits propietaris d'habitatges, en lloc de criminalitzarlos perquè l'economia real no és l'economia de les seves rodes de premsa. L'economia real és el que queda al compte corrent d'una família després de pagar l'hipoteca o de pagar el lloguer, el que li queda un autònom després de pagar les factures, les quotes i els impostos. És la capacitat d'una parella jove per poderse emancipar o la capacitat d'uns pares per poder ajudar els seus fills. És la tranquil·litat d'una persona gran que necessita ser atesa pel sistema sanitari. Aquesta és l'economia que importa i no la de grans titulars de la que vostès presumeixen. I tot això, tot en el seu conjunt, acredita amb tota contundència la incapacitat del Govern i la dels seus socis. Però, això sí, després tot seran lamentacions entre les seves files. De fet, ahir ja en vam sentir per part dels seus socis. Perquè ara tot és escandalitzarse pel creixement de l'extrema dreta i fan bé de preocuparse. De fet, nosaltres fa temps que hi estem lluitant i que hi estem preocupats perquè el creixement dels extrems ha de ser la preocupació per qualsevol que tingui clar que fora dels valors democràtics només hi ha autoritarisme i barbàrie.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Moltes gràcies. Molt bon dia. Avui el Partit Popular ens porta a una moció que de fet demana una cosa bastant elemental i és que el Govern compleixi allò que aquesta cambra ja ha aprovat. I aquest és probablement el millor resum d'aquesta legislatura. Hem arribat al punt que el Congrés ha de tornar a votar perquè el Govern compleixi el que ja s'ha aprovat en el Congrés, perquè aquest govern té una relació molt particular amb les votacions quan guanyen. És un mandat. Quan perden és paper mullat. I en habitatge passa exactament el mateix. El president Sánchez, efectivament, va anunciar que aquesta seria la legislatura de l'habitatge i ho va encertar. A fe de Déu que ho va encertar. Ho ha estat, però no pels motius que ell imaginava o que pretenia permetre'ns. Ha estat la legislatura en què milers de joves no es poden emancipar. L'oferta de lloguer s'ha reduït enormement i els preus no paren d'augmentar. Sí, senyor Matutes, també a Catalunya, amb les dades oficials dels darrers semestres, els preus pugen molt i es redueix l'oferta i comprar un habitatge s'ha convertit també en una missió impossible.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«(La señora diputada deposita en la tribuna de oradores varios documentos encuadernados). Gràcies, presidenta. Senyor Sánchez, després de les darreres informacions i també de les darreres contradiccions i, també, després de la seva compareixença, aquí només hi caben dos escenaris. O vostè coneixia els avisos i, per tant, menteix a la gent per protegir el Marroc, o vostè no coneixia aquests avisos i per tant menteix a la gent quan diu que vostè té el control del Govern i de la seguretat nacional. Les dues opcions són molt greus i les dues opcions li inhabiliten per continuar governant. Els ciutadans es mereixen que sempre se'ls digui la veritat. I vostè no ho fa. De fet, vostè va començar la legislatura defensant un referèndum al Sàhara i l'acaba després d'uns quants pedaços defensant els interessos del rei del Marroc. Un cop més, es demostra, per tant, que el seu partit, el Partit Socialista, ha de reflexionar sobre qui és capaç de portar el control del Govern espanyol, perquè és evident que vostè no ho és. Vostè, com el president Illa, estan demostrant una incapacitat de gestió que traspassa totes les línies acceptables per qualsevol país que aspira a avançar i progressar. Vostès dos han fet evident el fracàs dels governs socialistes i els seus socis comuns i Esquerra no només no han estat capaços de resoldre els problemes, sinó que massa sovint les seves decisions el que han fet és agreujar encara més els problemes que hi ha. Però Catalunya no està condemnada a funcionar malament, encara que la bancada de la dreta i la bancada de l'esquerra espanyola d'aquest congrés així ho desitgin. Els problemes que tenim tenen solució i després en parlarem.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia a tothom. Junts votarem a favor d'aquesta compareixença que es proposa. El Govern va assegurar, en el seu moment, que aquesta regularització afectaria unes 500 000 persones, però s'han rebut ja més de 1,2 milions de sol·licituds. Les estimacions policials que van menysprear eren molt més encertades que no pas les seves. Volem saber per què el Govern va continuar venent una xifra que la realitat ha deixat en ridícul. Era premeditat o no? Perquè tot fa pensar que sí, perquè això no és només un problema de números, és el resultat d'una política migratòria erràtica, irresponsable i absolutament allunyada de la realitat. I Junts ho pot dir molt clar, perquè nosaltres estàvem en contra d'aquesta regularització extraordinària tal com es va fer. El Govern sabia que no tenia majoria al Congrés i ho va esquivar al Congrés. I el que no podia aprovar en el Parlament ho va fer via Reial Decret per la porta de darrere. Però encara hi ha més, i és que el Govern acabava d'estrenar un nou reglament d'estrangeria del maig del 2025. Ens van explicar i vam vendre a la ciutadania que ordenaria el sistema, que simplificaria els procediments i que ampliaria les vies ordinàries de regularització, però que no havia ni passat un any i ja necessitàvem una regularització extraordinària i de més d'1 200 000 persones. Aquest és el nivell de planificació de l'actual Govern espanyol. El problema de fons és que Pedro Sánchez no té una política migratòria seriosa. De fet, no té una política migratòria. De fet, sembla més un campi qui pugui que una estratègia planificada i ordenada com hauria de ser. Improvisa, només fa anuncis i propagandes, i això ja no preocupa només aquí. La política migratòria del Govern espanyol ha provocat retrets de governs europeus i advertiments des de les institucions europees. Mentre Sánchez continua presentant Espanya com una excepció virtuosa, cada vegada som menys els que compren el seu relat, s'estan quedant absolutament sols. I a més, Catalunya no pot continuar pagant aquesta política.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Primera consideració: no maregem el sector, que aquest debat no es converteixi en un espectacle de distracció. I no parlo per vostè, eh. Parlo del fet que els dos grans grups d'aquesta cambra, que normalment s'acusen entre ells, a Europa governen. Els comissaris sectorials i la presidenta de la Comissió és del Partit Popular. La vicepresidenta de la Comissió és del PSOE. I el senyor Sánchez diu que va fer una gran batalla política per tenir la vicepresidenta de la Comissió. Doncs que no ens maregin, que facin la feina. Per això dic que no va per vostè. Segon: que no maregin el sector, segona part. En una visita a Brussel·les el dia 1 de juny, en la qual jo vaig participar de la Comissió Mixta del Congrés, i altres diputats també, un molt alt responsable de la Direcció General d'Agricultura ens va explicar que, amb les modificacions ja realitzades en aquests moments, que ja estem en un pressupost superior a l'anterior. És a dir, a veure, no juguem amb les alarmes. Se suposa que això està obert, que encara estan negociant. Per tant, no juguem amb les expectatives. En tot cas, que es faci la feina i que hi hagi el pressupost que toqui.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso relativa a las sesiones de control al Gobierno.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Debatem avui una proposta de modificació del Reglament del Congrés. En aquest cas, una modificació de l'article 188 que en essència pretén dues coses molt senzilles. La primera, que els membres del Govern responguin a les preguntes que se'ls formulen. I segona, que, quan no puguin assistir a una sessió de control, ho comuniquin amb temps i ho justifiquin en forma. No oposarse a una idea tan elemental semblaria ben lògic, perquè és raonable exigir que, quan un president o un ministre comparegui, respongui a allò que se li pregunta. I també és raonable que, quan no hi puguin ser, es justifiqui degudament amb antelació suficient. El que no és acceptable és convertir les absències o les respostes evasives en una pràctica habitual. Ara bé, dit tot això, em permetran recuperar una reflexió que vaig fer fa pocs dies, quan, des d'aquí mateix, fèiem el debat de la presa en consideració de la proposició, en aquell cas del Grup Socialista, per reformar els articles 101 i 104 del mateix reglament, per actualitzar i millorar el règim de la disciplina parlamentària. Els deia llavors que era significatiu que, després de més de quatre dècades del recuperat parlamentarisme democràtic, aquesta cambra hagués hagut d'emprendre una modificació del reglament per regular aspectes que haurien de ser inherents a l'acció política i a l'ADN parlamentari. I més significatiu és que avui hi tornem.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Prohibir parlar, prohibir votar. Escolten bé el que estan fent vostès? Prohibir i prohibir. De què tenen por? De què tenen por? De debatre, de parlar, de votar? Com compten seguir avançant en aquesta legislatura amb aquesta actitud i amb aquests temors infantils? Creuen que poden seguir governant? Jo no sé si se n'adonen, però en les seves pors, en les seves prohibicions, en els seus vetos, hi ha la resposta a la pregunta: Creuen que poden seguir governant així? Qui té por, prohibeix. I el que vam viure ahir, amb la prohibició d'una votació per part de la Mesa del Congrés sense cap mena de fonament jurídic, és l'evidència més gran de la debilitat d'aquest govern. I això ja no ho amaga ningú, ni ho pot amagar el govern, ni ho poden amagar els grups que donen suport al govern ni ho pot amagar la Mesa del Congrés donant cobertura al govern. No ho pot amagar ningú. Aquest és un govern dèbil i cada vegada més assetjat per la corrupció. Per tant, dissolguin aquestes Corts i convoquin eleccions. No hi ha més. Dissolguin les Corts i convoquin eleccions.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Ha modificado su opinión sobre el sistema sanitario catalán?
«Senyora ministra, com tenen vergonya de portar al Congrés una proposta de generalitzar les trentaset hores i mitja a les pimes dient que la gent que com menys treballaran, més feliços seran i que guanyaran el mateix i no permetre que cotitzin les hores treballades pel personal sanitari en les guàrdies? Guàrdies de vintiquatre hores que esgoten la capacitat dels professionals. Fan falta més metges, entre el 25 i el 30 % de l'activitat sanitària depèn de què els professionals allarguin voluntàriament la seva jornada. Això és insostenible. Catalunya té prop de 850 000 persones esperant algun procediment sanitari i 200 000 esperant una cirurgia per culpa d'aquesta situació. Vostès no són el més progressista, són el govern més populista de la història, incapaços de fer front als conflictes i no s'asseuen a negociar. Estem abocats com, amb l'ensenyament a Catalunya, a un conflicte generalitzat aquesta tardor del sector de la salut, dels metges. Si no s'arriba a un acord amb un Estatut marc que neix tocat de mort, ministra. Menys populisme i facin la feina, negociïn d'una vegada amb els representants dels metges.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«I també incompleixen coses proposades per Junts per Catalunya i votades aquí tan importants com la supressió de l'impost de successions, la deflactació de l'IRPF o que s'apliqui la directiva dels autònoms, aquells que facturen menys de 85 000 euros, i s'ha aprovat aquí i el Govern no ho aplica. Quan el Govern incompleix sistemàticament els acords del Congrés de Diputats, no porta lleis, no porta pressupostos perquè no té majoria i segueix governant és que la seva prioritat és la supervivència política, a qualsevol preu. Fa unes setmanes la meva portaveu -i acabo ja president- la Míriam Nogueras preguntava al president del Govern que quins motius té per no convocar eleccions, i jo em pregunto el mateix. Veig que als senyor socialistes no els interessa gaire, tot això. Els deu interessar més parlar d'altres coses. Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, en esta iniciativa el grupo que la presenta lo que quiere es que se cumplan determinados apartados de la Ley de Movilidad Sostenible, con plazos agotados desde hace dos o cuatro meses. Un observador exterior podría decir que un incumplimiento de este plazo no es mucho. Un observador de la política española diría que eso no es nada, que normalmente los incumplimientos de los plazos son todavía superiores. Y la realidad es esa. Aunque el Partido Popular tiene argumentos para exigir el cumplimiento de determinados preceptos de la ley, la realidad es que no tiene ninguna legitimidad, o no demasiada. El PP, cuando gobernaba, incumplía lo que le convenía, sin ningún problema. Incumplía unos cuantos principios legales, y también éticos y morales, cuando encargaba informes falsos a la policía patriótica y los filtraba para perjudicar a contrincantes políticos, normalmente de Junts per Catalunya, desacreditándolos con mentiras y falsedades.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma de los artículos 101 y 104 del Reglamento del Congreso para actualizar y mejorar el...
«Bon dia, president! Bon dia, senyories! Em permetran començar dient que és significatiu que, després de més de quatre dècades del recuperat parlamentarisme democràtic, aquesta cambra hagi d'emprendre una modificació del reglament per regular aspectes que nosaltres entenem que haurien d'estar intrínsecament vinculats a l'acció política i a l'ADN parlamentari. Que s'hagi de reformar el reglament per preservar el bon funcionament d'aquesta cambra i el respecte institucional i les bones pràctiques parlamentàries ja ens diu en què s'ha convertit la política i el parlamentarisme espanyol. La discrepància política pot ser profunda, la defensa dels arguments intensa i el to contundent, però s'ha d'evitar l'insult, el menyspreu, l'assenyalament personal o la intimidació. Tots en aquesta cambra estic segur que condemnem la violència, les amenaces i les coaccions contra la presidència, contra els membres de la Mesa i contra els treballadors del Congrés. Ara bé, també volem dirho amb la mateixa claredat: aquesta reforma no pot ser una vara de doble mesura. Si parlem de decòrum parlamentari, parlemne per tots i cadascun dels diputats d'aquest hemicicle, sense excepcions, sense privilegis i sense impunitats. Perquè aquí s'han sentit insults, aquí s'han vist assenyalaments personals, aquí s'ha faltat el respecte a diputats, càrrecs electes que representen ciutadans i això també degrada el parlamentarisme, erosiona aquesta institució i empobreix les nostres maneres de fer. El respecte no pot dependre de a qui o en contra de qui. El respecte a un diputat, una presidenta, a una mesa, a un lletrat, un uixer o un treballador de la cambra ha de ser un mínim compartit. No perquè tots pensem igual, sinó precisament perquè pensem diferent. El parlamentarisme existeix per ordenar el conflicte polític, no per convertirlo en una barra lliure de desqualificacions.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Junts sempre hem defensat que els treballadors penitenciaris mereixen aquest reconeixement. És necessari reforçar el seu estatus jurídic i reconèixer l'autoritat que els cal cada dia per a l'exercici de les seves funcions. Parlem de professionals que realitzen una taxa, una tasca molt complexa, exigent i sovint sotmesa a situacions de gran tensió i de risc elevat. Per això, òbviament, votarem a favor d'aquesta iniciativa. Ara bé, mantenim viva la nostra esmena, perquè apunta un problema profund i és un problema que Junts denunciem iniciativa rere iniciativa en aquesta cambra. Cal aturar d'una vegada que el Congrés aprovi noves obligacions econòmiques per a la Generalitat de Catalunya sense assumirne el cost, com si Catalunya disposés de recursos infinits, com si no patíssim un dèficit fiscal de 22 000 milions d'euros l'any,. Com si els diners que marxen cap a Madrid i no tornen no tinguessin cap conseqüència per als catalans. Però la tenen, perquè cada euro que aquest congrés decideix gastar a càrrec de la Generalitat és un euro menys per a la nostra sanitat, per a la nostra educació o per a les nostres infraestructures.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de defensa del derecho a la participación en los asuntos públicos.
«Presidenta, senyories, molt bona tarda. En aquesta cambra cada setmana podem constatar que vivim en un estat d'excepció democràtica i parlamentària. La manca de legitimitat democràtica d'un govern que ja no té la majoria parlamentària porta com a conseqüència un filibusterisme parlamentari que pren totes les formes imaginables: incompliment del deure constitucional de presentar pressupostos anualment, pròrroga infinita de les lleis en tràmit, -?sempre que no siguin les del PSOE-, abús sistemàtic del Reial decret llei òmnibus o no ho siguin, ús a la carta del recurs a les esmenes heterogènies o intruses, ús indiscriminat i injustificat del veto pressupostari del Govern, especialment amb les esmenes que provenen del Senat. Davant d'aquest panorama de segrest de l'activitat parlamentària i de menyspreu pels drets dels diputats i dels ciutadans que representem, la pregunta és què coi hi fem aquí? La pregunta és què hem vingut a fer aquí? Dit això, dit això, senyories del PP, vostès volen que donem suport a la seva iniciativa i que el Congrés dels Diputats manifesti el seu compromís amb la defensa del dret constitucional dels ciutadans, de participar en els assumptes públics directament o mitjançant els seus representants lliurement escollits en eleccions democràtiques. És això el que volen que votem? Mirin, el primer que els he de dir és que nosaltres som aquí precisament per defensar el dret dels ciutadans de Catalunya de participar en els assumptes públics, per defensarlo en contra del seu estat, senyories del PP i del PSOE. Què va ser el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre? No va ser res més que això, un exercici democràtic de participació dels ciutadans en els assumptes públics. Per això van participarhi més de dos milions de persones que van votar a favor i també en contra de la independència de Catalunya. I què van fer vostès? Doncs per si no ho recordaven, van desfermar una repressió violenta i il·legal contra un moviment pacífic i democràtic que només pretenia el que ara diuen defensar, participar en els assumptes públics, per reprimir el dret a decidir el futur del nostre país. No es van estar de res, amb total menyspreu per l'Estat de dret i per les seves garanties, juntament amb la judicatura i una policia, que encara no han sortit del franquisme, i amb l'aval d'un cap d'estat, Felip VI, que amb el seu infame discurs del 3 d'octubre va demostrar que mai serà el rei dels catalans, perquè ell considera que és més important ser el successor de Franco que no un monarca democràtic, van trencar i van vulnerar totes les línies vermelles de l'estat democràtic i de dret.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«President, senyor Gabilondo, senyories, molt bon dia. Senyor Gabilondo, com vostè recordarà, en comissió vaig parlarli de les morts, dels abusos i vexacions patits per milers de joves en el servei militar obligatori als anys 80 i 90 del segle passat. I li vaig entregar la documentació de la que disposem. Agraeixo a la seva institució, el Defensor del Poble, que ens hagi donat registre d'entrada i a vostè que hagi reconegut la gravetat dels fets. Com li vaig explicar, la plataforma Trencant el silenci va registrar aquí al Congrés un escrit amb més d'un miler de signatures instant la creació d'una comissió d'investigació. Vuit partits polítics d'aquesta cambra vàrem formalitzar la proposta de creació d'aquesta comissió. I què ha passat? Doncs que els partits d'estat, més ben dit, els partits de les vergonyes de l'Estat, VOX, PP i PSOE, van impedir a la Junta de Portaveus que la proposta arribés a aquest Ple, amb l'argument, segons el senyor Patxi López, de que en un moment amb tantes guerres no estem per comissions d'aquest tipus, que no serveixen per a la finalitat per la qual es creen; unes declaracions que no crec que ajudin gaire a generar confiança en aquesta institució parlamentària.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el Gobierno puede legislar sin tener en cuenta el Parlamento?
«Llavors esforcis una mica més. Sobretot vostè que té fins a 20 iniciatives legislatives bloquejades a la Comissió de Justícia. Miri, per molt que ho vulguin amagar, vostès governen sense majoria i d'esquena a aquest Parlament. Un exemple d'això és la regularització extraordinària de centenars de milers d'immigrants que han aprovat unilateralment, sense debat, sense planificació i sense finançament. Una regularització massiva que va en direcció contrària a la resta de països de la Unió Europea, que impacta en l'habitatge i la cohesió social i que està portant els serveis socials, la sanitat, l'ensenyament al col·lapse. I que mentre el seu Govern s'ho mira de lluny, ofega els nostres municipis. Per si no ho sabia, un de cada quatre persones que ve a l'Estat espanyol s'instal·la a Catalunya. Senyor Bolaños, sap vostè què hauria passat si la regularització massiva d'immigrants s'hagués votat en aquest Congrés? Doncs que no s'hauria aprovat perquè nosaltres hi hauríem votat en contra. Per això vostès la van colar per la porta del darrere. Senyor Bolaños, el seu únic objectiu ja només és ocupar el poder per ocuparho. Com deia la nostra portaveu fa unes setmanes, quin argument democràtic els queda per no convocar eleccions?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Se'ns fa una mica difícil saber si l'objectiu d'aquest debat és més un debat de política internacional o és més aviat un spot electoral, perquè molta escenificació hi ha hagut aquests dies. Molta indignació performativa. Mirin, al nostre entendre, massa gesticulació i massa poca reflexió. Perquè quan el protagonisme d'alguns acaba ocupant més espai que l'anàlisi rigorosa, el risc de convertir un conflicte internacional enormement complex en un exercici grotesc de consum polític i mediàtic partidista és molt important. I aquest és el problema, perquè la situació a Gaza no és nova, ni puntual ni excepcional. Fa molt temps que és absolutament insostenible i reduir el debat, com pretenen els proposants, a una flotilla, és simplificar una realitat molt complexa i molt greu. Sobre la intercepció, òbviament junts sempre defensarem que, quan les actuacions produïdes en aigües internacionals plantegen aquests dubtes tan evidents sobre l'incompliment del dret marítim internacional, requereixen explicacions i transparència. Nosaltres sempre estarem al costat del respecte al dret internacional. Dit això, nosaltres som molt lluny de considerar que aquest conflicte es pot explicar amb consignes o amb posicionaments simplistes. No hi ha alto el foc real. Israel no s'està retirant i Hamàs no s'està desarmant. I mentre això passa, la població civil continua atrapada al mig, sense protecció, sense seguretat i sense sortida. La violència contra civils és absolutament inacceptable. Vingui d'on vingui i el que està passant no es pot normalitzar, ni relativitzar ni convertir en un relat de parts. La situació humanitària a Gaza avui és crítica. No és una qüestió d'interpretació política, és una realitat. L'ajuda no arriba en condicions i quan arriba ho fa amb enormes dificultats i de manera insuficient. I això no es resol amb declaracions solemnes ni amb gestos orientats sobretot a l'impacte mediàtic, ni amb plens extraordinaris del Congrés convertits en exercicis de posicionaments polítics.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Estem davant d'un nou espectacle electoralista i s'ha de denunciar, però els hem dit que analitzaríem arguments d'uns i altres. El PSOE proposa garantir constitucionalment, dins de l'article 43, diu: 'El dret de les dones a la interrupció voluntària de l'embaràs mitjançant les prestacions i serveis necessaris i en condicions d'igualtat efectiva'. Aquesta modificació, com s'ha dit, és dins del capítol dels principis rectors de la política social i econòmica, que informa del funcionament i de les prioritats dels poders públics de manera orientativa. No toca matèria -i això és rellevant- que requereixi el procediment agreujat de l'article 168. Però el PP no hi està d'acord. Considera que la reforma hauria de ferse, en tot cas, dins de l'article 15, que afecta drets fonamentals, com ho és el de la integritat i la salut i, per tant, sí que requeriria el procediment del 168 cosa que mai no ha passat. Recordem: suport de dos terços al Senat i Congrés, la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions generals i, un cop constituïdes les noves cambres, tornar a aprovar la reforma amb dos terços tant a la cambra baixa com a la cambra alta. Ah, i per reblarho tot al final, al final de tot plegat, un referèndum. Ara em sembla que s'entén perfectament per què la Constitució espanyola només s'ha modificat tres vegades en cinquanta anys i mai arribant als 168. La Constitució és gairebé irreformable. La seva rigidesa contrasta amb la flexibilitat d'altres textos constituents. Per exemple, Alemanya ha modificat el seu text seixanta vegades per adaptarlo a la modernitat d'un estat federal que respecta les competències dels länder. Però també hi ha els casos de Bèlgica, de França, d'Itàlia i de molts altres països de la Unió Europea, que tenen clar que la Constitució no són les taules de la llei que Déu li va lliurar a Moisès.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«On tampoc podem estar d'acord és en com fan les coses. Publiquen el Reial decret llei divendres amb mesures que s'han de començar a aplicar diumenge. Res no impedia que es publiqués dilluns i que avui la presidenta del Congrés convoqués, com ha fet, per dijous, un ple extraordinari per debatre aquest reial decret llei i per votar-lo. De nou, no es posen en el lloc dels qui han d'aplicar les seves mesures. Hem vist com els clients de les gasolineres dissabte feien consultes sobre la rebaixa de l'IVA, que els treballadors de les mateixes gasolineres no sabien què contestar, perquè vostès fins dilluns no han publicat el comunicat. Per no parlar de la comptabilitat. S'ha hagut de fer front als canvis sense assessorament fiscal, sense suport informàtic o havent de contractar-lo en horaris intempestius. Això no és manera de fer les coses. Una mesura que trobem positiva, però insuficient, és la que amplia a cinc quilòmetres la distància entre generació i autoconsum d'electricitat verda. Almenys, almenys ara sí aquesta distància es pot aplicar en instal·lacions a terra, i no només en teulada. Nosaltres, i ho sap molt bé el company Isidre Gavín, volem ampliar a deu i vint quilòmetres la distància en polígons, en zones rurals per aprofitar, per promoure l'autoconsum. Però s'ha de reconèixer que augmentar a cinc quilòmetres és un avenç, que costa molt d'entendre que hagi trigat tant. També ho hem de dir. Perquè aquesta mesura facilita compartir electricitat verda, i a millor preu, entre els habitants de molts pobles petits. Si estem en crisi de preus de l'energia, benvingudes siguin les mesures que afecten positivament la butxaca de la gent i democratitzen l'energia. I donat que avui parlem d'indústria, evidentment, ampliar distàncies també els facilita a la gent del sector industrial l'autoconsum.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Sense cap mena de dubte, per tant, estem davant d'un nou cas de populisme d'esquerres. Vostès aprofiten de la gent i el seu patiment per intentar treure'n un bon titular -òbviament, això mai falla- i, a més a més, controlar de més a prop allò que els ciutadans poden o no poden fer segons el seu lliure criteri en el dia a dia. Ja diuen que no hi ha res que s'assembli més a l'extrema esquerra, ai, a l'extrema dreta, com deia abans, que l'extrema esquerra. I prova d'això és que Donald Trump va aprovar també la possibilitat d'intervenir preus per la mateixa via que vostès volen utilitzar ara. La resposta judicial va ser contundent i el Tribunal Suprem americà va resoldre que Trump no tenia autoritat per fer aquesta intervenció de preus, perquè aquesta només era del Congrés americà. Com deia, els extrems es toquen uns i altres. I acabo. En definitiva, estem d'acord en que hi hagi mecanismes per actuar en cas d'emergència? Sí, hi estem d'acord, però aquests s'han d'aprovar per la via del Congrés, amb la consulta pública corresponent i establint els mecanismes de control, de seguiment i de protecció de drets dels ciutadans, drets que aquest reial decret d'avui no només no contempla sinó que hi va en contra en voler donar poder il·limitat i sense control al Govern de l'Estat. Senyors del Govern, menys titulars i més treball parlamentari. I vagin en compte que de tant escorar-se a l'extrema esquerra i limitant els drets dels ciutadans, aviat costarà distingir-los de l'extrema dreta.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, és evident que en determinades situacions excepcionals es poden donar elements suficients per tal que algú aprofiti el patiment de les persones per obtenir uns beneficis exagerats. Per tant, cal disposar dels mecanismes necessaris per protegir la nostra societat de les situacions extremes? Sí, sense cap mena de dubte. Ara bé, aquest reial decret és el camí per encarar aquesta necessitat? Doncs no, també, sense cap mena de dubte. Amb tots els antecedents que tenim de la discrecionalitat amb què actua aquest Govern, amb totes les evidències de la seva manca d'ètica a l'hora de menystenir les altres forces polítiques, amb acusacions com les que hem vist avui que, fetes fora d'aquest hemicicle, correrien el risc d'acabar en el jutjat. Però ep! Després necessiten els nostres vots per poder fer prosperar les seves iniciatives. Quina llàstima! Deia, amb tots els incompliments sistemàtics dels acords polítics el que els governa arriba, vostès no poden pretendre venir avui aquí i que, sense més, els hi deleguem sense límit la capacitat d'intervenir al mercat. No poden pretendre que aquesta cambra els doti de tal poder sense que s'estableixi cap mecanisme de control ni límit temporal sobre el mateix. Li correspon a aquest Congrés desenvolupar i aprovar un sistema per intervenir el mercat en situacions excepcionals. No li correspon al Govern. I li correspon a aquest Congrés, perquè un sistema amb aquest impacte directe en els drets elementals dels ciutadans requereix del corresponent projecte de llei, amb la corresponent audiència pública, amb tots els actors implicats, el corresponent debat parlamentari i, evidentment, la corresponent participació de tots els grups parlamentaris.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de oportunidades y no discriminación de las...
«A Catalunya, entre el 8 i el 10 % de la població té una discapacitat reconeguda. Prop del 20 % de la ciutadania necessitarà suport d'accessibilitat en algun moment de la seva vida, especialment per motius d'edat. És evident: treballar l'accessibilitat no afecta uns pocs, sinó que pot ser una bona cosa per a tothom al llarg de la vida. Per això, Junts veu en l'accessibilitat una inversió en autonomia personal. Com que els he acusat de no concretar mesures, els explico el que hem fet des de Junts. Vàrem aconseguir l'aprovació d'una iniciativa per modificar la LOREG, la llei de règim electoral, perquè s'estableixin aquells procediments de votació, mitjans de suport o adaptacions adoptant totes les mesures que garanteixin l'exercici del dret de sufragi de les persones amb discapacitat, per adaptar el règim electoral, justament, a la Convenció de Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Què pensen fer des del Govern perquè el que es va aprovar al Congrés s'implementi? Com els deia al principi, la seva proposta no aporta ni una sola mesura. Per no aportar, ni tan sols aporta referències, ni a la Convenció de Nacions Unides de 2006, ni al Reglament de la Intel·ligència Artificial de la Unió Europea, que fa moltes referències a la discapacitat. El Reglament classifica els sistemes d'intel·ligència artificial segons el potencial de risc per a la salut, la seguretat i els drets fonamentals, i prohibeix els usos inacceptables, entre els quals l'aprofitament de vulnerabilitats, com ara justament la discapacitat. Certament, el reglament europeu busca protegir les persones...»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Acabo amb unes paraules de qui defensava la llengua catalana també aquí fa 123 anys. Fa uns mesos, moguda per la curiositat, vaig anar a l'arxiu del Congrés a buscar documents sobre l'etapa de diputat a Corts de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims referents del modernisme, amb el seu Palau de la Música o amb el seu recinte de Sant Pau i de la Santa Creu. I vaig fer una troballa que avui té tot el sentit citar. Diari de sessions del 29 de novembre de 1902. Domènech i Montaner carrega valentament contra el decret del ministre d'Instrucció Pública, el comte de Romanones, que prohibeix l'ús del català en l'ensenyament. I diu: 'Estan sempre amb l'ànima d'uniformar Espanya. El comte de Romanones diu coses molt greus, que la llengua és la pell que cobreix els òrgans que constitueixen un poble i que als organismes d'Espanya els ha de cobrir una sola pell, i que a Catalunya se li ha de privar de la seva llengua. Ve a dir que a la personalitat de Catalunya li han de treure la pell i, després, com és natural, morirà. I la posarien al peu del seu arbre perquè s'assimili el que d'ella quedi. Creu que renunciarem nosaltres a la nostra vida per venir a servir d'adob a l'arbre del centralisme? A un arbre que vosaltres mateixos reconeixeu que està corcat i amb les arrels fil·loxerades? A títol de què ens demaneu que ens desprenguem de la nostra personalitat? No, no ens desprendrem d'ella. Renunciarem a tot, a tot, a tot, abans de renunciar al nostre amor a Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Gràcies, presidenta. Bé, si avui intervinc en català és primer perquè un dret conquerit es defensa exercint-lo, i no tothom ho fa. I segon, perquè a l'inici d'aquesta legislatura Junts va condicionar el seu suport a una presidència socialista de la Mesa del Congrés a poder parlar en català amb normalitat al Congrés dels Diputats. El PSOE no volia. De fet, ens van venir amb la proposta d'una llei de llengües que mai han entrat a l'ordre del dia. Veient els seus incompliments posteriors, potser aquesta era la jugada socialista: marejar la perdiu amb la seva llei de llengües, i deixar en via morta la modificació del reglament per poder parlar català i les altres llengües oficials de l'Estat al Congrés. Un canvi que finalment va liderar obligat per Junts. Avui es pren en consideració una iniciativa que busca garantir que qualsevol ciutadà pugui utilitzar la seva llengua oficial autonòmica (català, euskera o gallec) davant de totes les institucions de l'Estat, amb plena validesa jurídica i en qualsevol procediment, ja sigui administratiu, judicial, policial, de consum o de relació amb serveis audiovisuals. És a dir, acabar amb el monolingüisme en castellà que vulnera clarament el dret efectiu dopció lingüística davant lEstat, en àmbits tan importants com el de la justícia, lAdministració general o el consum.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«I és sorprenent o no crec que li sorprengui perquè, fins i tot, el seu propi soci de govern, el PSOE, amb l'esmena que li han presentat, coincideix en això i li va canviant el redactat afirmant que, de fet, el que s'ha de garantir és el compliment de la normativa existent i que nosaltres hi estem absolutament d'acord. Potser al final no anem tan desencaminats. Un altre problema, i que per a Junts és central aquest, és que aquesta PNL recentralitza, un cop més, en aquest Congrés, recentralitza competències. Concentra tota la supervisió a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i no preveu cap, zero, cap, cap paper, cap, a les comunitats autònomes. I això és molt greu perquè a Catalunya tenim competències en habitatge, en consum, en comerç digital i en governança tecnològica. La Generalitat ja disposa d'eines pròpies per protegir consumidors i intervenir quan un portal perjudica ciutadans o territoris. I amb aquesta PNL, però, volen que tot passi a dependre de Madrid. No és eficient, això. No és necessari i no és respectuós amb l'autogovern de Catalunya.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«I després també una esmena que fa referència o insisteix en la idea de mantenir parades, de mantenir el servei del transport públic amb autobús al territori. Era una esmena que potser era innecessària, perquè a través d'esmenes del BNG ja s'havia introduït a la comissió del Congrés textos o modificacions que feien referència a que els serveis s'han de mantenir, però en tot cas reforça la idea que aquests serveis, si s'han de modificar, s'han de fer d'acord amb negociacions amb les comunitats autònomes. Però jo vull acabar aquests últims dos minuts d'intervenció per posar l'accent en una cosa. Ja ho vaig dir en una intervenció anterior, em sap greu que no sigui el ministre. El foment del transport públic i de la mobilitat sostenible es fa no només fent lleis, que el paper ho aguanta tot i després normalment no es compleix. El transport, el foment del transport públic i de la mobilitat sostenible es fa fent que les coses funcionin, que el transport sigui digne, que l'oferta sigui atractiva, sigui assequible, especialment per a determinats sectors i això no està passant. Segueix sent l'Estat espanyol el darrer país de la Unió Europea en mercaderies per ferrocarril, ho segueix sent. El Corredor Mediterrani no està acabat. Com a conseqüència de tot això, la xarxa viària a Catalunya, especialment la d'alta capacitat, està congestionada, altament congestionada. No es podrà descongestionar fins que no s'aconsegueixi que les mercaderies pugin al ferrocarril i no s'aborda la segregació de mercaderies i rodalies, que hem plantejat aquí en una moció de Junts ja fa un temps, i la millora del servei. I això hauria de ser la prioritat d'aquest Govern. Ahir feia referència jo d'aquests temes a una pregunta al ministre i li deia quines són les dades de Rodalies. Com sempre, la puntualitat de les rodalies a Catalunya és molt pitjor que la de Madrid i la puntualitat també és molt pitjor que la de Madrid, 20 minuts d'endarreriment a Catalunya, 11 minuts d'endarreriment a Madrid. El mateix que passa amb les inversions. I això s'ha de revertir d'una punyetera vegada, perquè si no, és el missatge de dir: Els catalans que paguin i callin. I nosaltres per aquí no passarem. No ens farem còmplices d'aquesta situació. I, per tant, la prioritat si realment volem parlar en serio de la millora del transport públic i de la mobilitat sostenible hauria de ser que aquests serveis funcionin i, en el cas de Catalunya, que s'acabi ja amb aquest càstig diví. El ministre deia: 'Ah! No sé quantes vegades em fan parlar vostès de rodalies!' Se li deu fer repetitiu, se li deu fer pesat. Li dic al senyor ministre, encara que no hi sigui, però els hi dic a tots vostès: Imagini's, imagini's lo pesat que es deu fer als ciutadans que agafin rodalies cada dia, que tinguin una mitjana de 20 minuts de retard, que vol dir que per cada tren que ve puntual n'hi ha un que arriba 40 minuts tard, que afecta la seva vida, que no arriben a casa, que no poden anar a buscar els nens, que perden la feina o hores de feina. Imagini's lo pesat que se'ls hi deu fer i lo reiteratiu que se'ls deu fer cada dia un servei que és impuntual. Per tant, prenguin bona nota.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Hola, gràcies. Moltes gràcies, presidenta. Aquesta llei il·lustra perfectament on ens trobem en la política espanyola. Primer, una llei amb un ritme legislatiu lentíssim, segrestada per la incapacitat del Govern de l'Estat d'entendre que, quan no es té majoria absoluta, és necessari negociar per arribar a acords i que si no es fa per aconseguir aquests vots, no es pot avançar El projecte de llei pel que regulen el servei d'atenció a la clientela va entrar al Congrés el 8 de març del 2024. És una llei sense massa gruix, curta d'articles i recollida en només 29 pàgines, però malgrat això va acumular una pròrroga darrere l'altra i no va ser fins al 19 de juny del 2025 que es va constituir la ponència per tramitar la llei, un total de 469 dies... Muchas gracias, presidenta. Esta ley ilustra perfectamente dónde nos encontramos en la política española. Primero, una ley con un ritmo legislativo lentísimo, secuestrada por la incapacidad del Gobierno del Estado para entender que, cuando no se tiene mayoría absoluta, es necesario negociar para llegar a acuerdos y que, si no se hace para conseguir esos votos, no se puede avanzar. El Proyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela entró en el Congreso el 8 de marzo de 2024. (Rumores). Es una ley sin gran cosa, corta de artículos y recogida en solo veintinueve páginas, pero, a pesar de eso, acumuló una prórroga detrás de otra y no fue hasta el 19 de junio de 2025 cuando se constituyó la ponencia para tramitar la ley. Un total de 469 días... (Continúan los rumores).»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para instar al Gobierno a realizar una auditoría integral del sistema de control...
«Senyories. Bé, el PP porta avui la seva quarta, quarta, iniciativa sobre els problemes que hi ha hagut al voltant de les polseres per geolocalitzar els maltractadors. Podríem dir que hi ha un empat a dos entre les iniciatives presentades al Senat i les iniciatives presentades aquí al Congrés. I és una qüestió que vull dir que és molt evident. El PP sap perfectament que aquest tema és un tema que desgasta el Govern espanyol i li volen treure tot el rèdit polític. Però això té conseqüències. Perquè busquen la confrontació en un tema molt sensible que requereix autoresponsabilitat per no generar alarma social. Perquè hi ha el risc que el que acabin generant sigui desconfiança en el sistema de protecció de les víctimes, que tanta desconfiança acabi fent que rebutgi aquest sistema de protecció justament, quan, malgrat tot, segueix sent la millor mesura que hi ha a hores d'ara per protegir-les, per donar les víctimes de violència masclista una certa seguretat. Estem d'acord, que quedi clar, estem d'acord en el fons de la qüestió. El Govern espanyol ha d'actuar amb transparència sempre, especialment si parlem de seguretat. I aquesta transparència, ja ho vam dir l'altre dia i ho tornem a dir, no ha existit. Per això Junts va registrar preguntes sobre un servei que afecta, recordem-ho, 4730 dones a tot l'Estat, 127 a Catalunya. Dones que necessiten saber si els seus maltractadors trenquen l'ordre d'allunyament. Dones que en molts casos viuen en neguit constant, a vegades per culpa, a vegades per culpa de les mateixes polseres, perquè els dispositius nous, segons ens explicaven l'altre dia, són molt més sensibles, i han estat generant moltes més activacions i també moltes més falses alarmes, amb la qual cosa això neguiteja molt les víctimes. Ens podem imaginar l'estrès i la por que això els suposa. La mateixa ministra Redondo ens va explicar que s'havien ajustat les polseres per evitar tants ensurts.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Pleno¿Hay determinadas decisiones responsabilidad del Ministerio del Interior que quedan pendientes de ejecución?
«Moltíssimes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Senyor ministre, senyor Marlaska, ja fa un any que li vam adreçar una pregunta per escrit sobre les ordres d'expulsió judicials de persones estrangeres condemnades amb procediments penals i les efectivament executades. Fa un any. No va contestar. Li vam tornar a demanar per escrit. Van seguir sense contestar. Davant d'aquesta opacitat, vam demanar fins i tot empara a la presidenta del Congrés, que tampoc ens la va concedir, i per això avui fem aquesta pregunta oral. Perquè ara ja Junts ens comencem a preguntar per què ho volen amagar. Perquè aquesta informació que a Europa es pot consultar amb total normalitat, aquí a Espanya es manté sota clau. I vull insistir i estem parlant de les ordres d'expulsió judicial, no les administratives que provenen de temes d'estrangeria, sinó de les derivades de condemnes penals a persones que han delinquit. Gràcies a Eurostat hem pogut accedir a certes dades. Són demolidores. A Espanya només s'executa un 8,8 % d'aquestes ordres d'expulsió judicials, un percentatge certament molt minso. Ens sembla ridícul, sobretot si ho comparem amb d'altres països que tenen uns índexs d'execució més exitosos. Si altres països poden fer-ho -sabem que és difícil- però si d'altres països poden fer-ho, per què no ho pot fer la policia espanyola? Què està fent malament el seu ministeri? I, sobretot, per què amaguen aquesta informació? Senyor ministre, la seva obligació no és tapar la ineficiència del Departament, sinó aprendre de qui ho fa millor i posar-hi remei.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Jo, permeti'm acabar perquè veig que se'ns està fent el temps curt, en què Catalunya ja té les eines, entenem nosaltres, i el criteri per regular aquesta matèria i el que cal sempre és més confiança i respecte a l'autogovern, no noves lleis estatals que recentralitzin allò que està legislat des de la proximitat. Altra cosa és si es regulen altres coses que no estan regulades i que corresponguin exclusivament a l'Estat, que aquí, doncs, òbviament s'ha de treballar aquí. I acabo. I això segurament no va per vostès ni per tots els partits nacionalistes d'aquesta cambra, però em veig obligada a dir que cada vegada que el Congrés aprova una llei que envaeix les competències de Catalunya no és només una qüestió jurídica, òbviament. És una qüestió de respecte institucional i de dignitat política, al nostre entendre. I Catalunya mai pot ser vista com una delegació administrativa. Catalunya és una nació amb les seves institucions pròpies, amb un Parlament que legisla, amb un govern que actua i amb una ciutadania que vol decidir el seu futur. Per això, Junts per Catalunya se'ns han plantejat tants dubtes a l'hora de donar suport o no l'admissió a tràmit d'aquesta proposició de llei. No perquè no vulguem evitar el frau -que ho volem- ni perquè no ens preocupa profundament les dificultats per accedir a l'habitatge -que ens preocupen- sinó perquè no acceptarem mai que es faci a costa del nostre autogovern ni del respecte a les nostres competències.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Ja per acabar, el 2021 -recordem-ho-el Congrés va deixar de considerar els animals com a coses en la llei hipotecària i en la llei d'enjudiciament civil, com ho havia fet el 2006, fa gairebé 20 anys, el Codi Civil català. Per tant, aquesta sensibilitat existeix, només cal trobar-la. I ho hem de fer en memòria d'activistes com la Jane Goodall i recordant que, enmig de temps de guerres i de crueltat extrema, només ens salvarà de nosaltres mateixos la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres. Per tant, fent com ella: inspirem esperança i transformem-la en acció. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. Antes de nada, bienvenidos los miembros de la plataforma 'No es mi cultura', que nos acompañan y que representan a los más de 715 000 ciudadanos y ciudadanas que han firmado en todo el Estado español y que han dado apoyo a esta ILP. Querría empezar mi intervención con un recuerdo a Jane Goodall, que nos dejó el pasado 1 de octubre después de 91 años de lucha, hasta el último día, en favor de los derechos de los animales. Tuve la gran suerte de conocer a Jane Goodall, la primatóloga británica, y de compartir algunas conversaciones en mi etapa como periodista. Jane Goodall ha sido uno de los liderazgos más importantes del cambio social positivo, una de las grandes influencias, de las más grandes influencias del cambio social positivo en lo que tiene que ver con la defensa y el respeto de los derechos animales y su conservación. Y su lección es especialmente válida en momentos como el actual, en los que la falta de empatía, el odio y las guerras ponen a prueba la confianza en la humanidad. La señora Goodall nos ha ayudado a concienciarnos de la importancia de la conservación, como decía, desde el respeto hacia los animales y la naturaleza. Nos ha ayudado a entender que, como nosotros, los animales son seres con capacidad de sentir emociones. Pues bien, Jane Goodall hizo sentir su voz contra la tauromaquia, y lo hizo aquí, en el Congreso de los Diputados. En el año 2013 firmó una carta en contra de la declaración de las corridas de toros como bien de interés cultural. Jane hablaba de forma directa, valiente, con mensajes fáciles de entender, y nos decía: Si yo fuera toro, no querría formar parte de este espectáculo. Y nos recordaba: Los toros tienen capacidad de sentir, esto está probado científicamente, y la manera de acabar con ellos después de torturarlos no debería ser declarado nunca patrimonio cultural de ningún Estado.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Gràcies, presidenta. Bé, primer de tot. Bona tarda i benvinguts els membres de la plataforma 'No és la meva cultura', que ens acompanyen i que representen els més de 715 000 ciutadans i ciutadanes que han firmat arreu de l'Estat espanyol donant suport a aquesta ILP. Jo voldria començar la meva intervenció amb un record per la Jane Goodall, que ens va deixar el passat 1 d'octubre després de 91 anys de lluita, fins a l'últim dia, en favor dels drets dels animals. Vaig tenir la sort, la gran sort, de conèixer la Jane Goodall, la primatòloga britànica, i de compartir algunes converses en la meva etapa com a periodista. La Jane Goodall ha estat un dels lideratges més importants del canvi social positiu, una de les més grans influencers del canvi social positiu pel que fa al respecte dels drets dels animals i de la conservació. I la seva lliçó és especialment vàlida en moments com l'actual, en què la falta d'empatia, l'odi i les guerres posen a prova la confiança en la humanitat. Goodall ens ha ajudat a conscienciar-nos de la importància, com deia, de la conservació, des del respecte cap als animals i la natura. Ens ha ajudat a entendre que, com nosaltres, els animals són éssers amb capacitat de sentir emocions. Doncs bé, la Jane Goodall va fer sentir la seva veu contra la tauromàquia i ho va fer aquí, al Congrés dels Diputats. L'any 2013 va firmar una carta en contra de la declaració de les curses de braus com a bé d'interès cultural. La Jane parlava de manera directa, valenta, amb missatges fàcils d'entendre i ens deia: 'Si jo fos toro, no voldria formar part d'aquest espectacle'. I ens recordava que, com dèiem, els toros tenen capacitat de sentir i això està provat científicament i que la manera d'acabar amb ells després de torturar-los no hauria de ser declarat mai patrimoni cultural de cap estat.»