Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
681 declaraciones · página 2 de 23
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la reforma del Estatuto Marco del personal estatutario...
«Diputada Valido, bé, per començar a dir que podem compartir gran part de les propostes que vostè fa en aquesta moció respecte a com ha de ser lEstatut Marc de les professions sanitàries. Però com sabem molts daquesta cambra, nosaltres, la nostra posició davant daquest projecte en concret és lesmena a la totalitat. Per això no hem entrat ni esmenar la seva moció perquè ho hem dit molt clarament: la nostra posició és l'esmena a la totalitat i és i és així perquè el Ministeri de Sanitat ha generat tal situació de confrontació. Tal situació de confrontació que a hores d'ara l'Estatut Marc ja no és un projecte viable. Ja no. I no és que ho digui Junts, ho diuen els professionals. A l'octubre tindrem una vaga indefinida de metges que impacta de ple a la ciutadania de Catalunya i, evidentment, d'altres comunitats autònomes, i que trasllada la pressió i el greuge justament a les comunitats autònomes, que som les que tenim la responsabilitat directa de gestionar i sostenir el sistema sanitari. Per tant, haurem d'afrontar des de Catalunya un problema generat des del Ministeri de Sanitat espanyol. Un autèntic nus gordià.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Mirin, els de Junts som al costat de les famílies. Prova d'això és que, les famílies CUME, que han estat una de les prioritats de Junts durant la tramitació de la reforma de la Llei de Discapacitat i Dependència al Senat, hem treballat perquè la prestació per cura de menors amb càncer o malaltia greu s'adapti a la realitat dels pares i les mares que continuen necessitant cuidar dels seus fills quan arriben a la majoria d'edat i més enllà. Però el Govern espanyol ha estat qui s'ha posat d'esquena a les famílies. Per tant, les nostres mesures ens han vetat garantir una protecció CUME més enllà dels 26 anys, quan persisteixi la necessitat de cura. Ens han vetat crear una comissió CUME específica per malalties cròniques degeneratives irreversibles. Ens han vetat protegir el dret a la prestació davant la pèrdua de feina o el cessament d'activitat de l'altre progenitor. I si hi ha hagut algunes coses que hem aconseguit. Per exemple, que l'escolarització per sí sola no comporti la pèrdua de la prestació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Bé. Gràcies, presidenta. No deixa de ser curiós que Unidas Podemos insti al Govern espanyol a aprovar de manera immediata la Llei de Famílies. Com poden instar a l'aprovació immediata d'una iniciativa al Govern? A més a més, a un govern que no té majories i, a més a més, tenint en compte, com li acaben de recordar que és el Congrés qui vota no al Govern. O és que vostès no han fet els números? No han calculat les majories d'un i altre costat si els han fet? Queda clar que el que pretenen amb aquesta iniciativa és tenir un titular, recurs electoralista i per això SUMAR, responsable del Ministeri de Drets Socials, s'hi suma, valgui la redundància. Resulta que ha presentat una esmena per instarse a si mateixos el Govern del qual en formen part, a impulsar el diàleg per desbloquejar la llei de famílies. Mirin, uns i altres quan els interessa, desbloquegen perquè ho hem vist amb la Llei de Discapacitat i Dependència i, a més a més, cal recordar, diputada Boada que Junts no controla el calendari de tramitació de les lleis que arriben aquí al Congrés. No ho controlem nosaltres de cap de les maneres.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«El que sí que volem és aprofitar per dir que el que denunciem nosaltres és que el que no pot ser és que el Corredor Atlàntic es converteixi en una prioritat amb tota la legitimitat que vostès tenen per reivindicar. I òbviament, mentre el Corredor Mediterrani segueixi sent la germaneta pobra de les infraestructures estratègiques d'aquest Estat, el Corredor Mediterrani que porta 25 anys d'endarreriment, que només té un 36 % del seu tram en servei, que té trams crítics sense cap data clara de finalització i continuen acumulant endarreriments com el ValènciaCastelló, com el MúrciaCartagena com l'AlmeriaGranada com el Castellbisbal,Vilaseca. I què és el corredor que porta més mercaderies de tot l'Estat i què porta més passatgers de tot l'Estat. Per tant, avisem que nosaltres el que no tolerarem és que el Govern espanyol i el senyor Puente va fer unes declaracions no fa gaire dient: 'Aquest serà l'any del Corredor Atlàntic'. Doncs escolti, d'acord, sí, és l'any del Corredor Atlàntic, d'acord, però acabin el Corredor Mediterrani d'una punyetera vegada, però sempre, parlem d'infraestructures i jo vull aprofitar per parlar del servei, perquè al final les infraestructures són perquè hi passin coses al damunt, òbviament. I del servei els vull parlar d'això. Els usuaris denuncien el deteriorament continuat de la qualitat i la fiabilitat de l'alta velocitat de Lleida i Barcelona. Miri, en el Corredor LleidaTarragonaBarcelona, els serveis d'alta velocitat de mobilitat quotidiana, els serveis Avant tenen un nivell de deteriorament acumulat durant molts anys, que també és un escàndol. Nosaltres hem parlat moltes vegades aquí de l'efecte negatiu que té sobre la gent el mal servei i el catastròfic servei de Rodalies que encara segueix sent catastròfic en la qualitat de la vida de la gent i inclús en la salut mental de la gent. Doncs això és el que està passant també en aquesta línia de l'alta velocitat en els serveis Avant. Miri, acaben de retirar per segona vegada els trens Talgo AVRIL una altra vegada per esquerdes dels bugies d'avui per demà, perdent 400 places diàries sense informació anticipada, bloquejant la compra de bitllets. Els bitllets d'un dilluns no s'han pogut començar a comprar fins el divendres a la tarda sense reassignació de seients als trens substitutius, trens amb vibracions exagerades abans i ara i ja veurem què passarà.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, aquesta proposició no de llei parla de criteris i d'orientacions en relació amb les infraestructures dels corredors d'alta velocitat europeus que són amb els quals ens identifiquem. Nosaltres vam presentar una moció sobre el Corredor Mediterrani que incorpora algunes de les reflexions que vostès posen en aquest text: la importància de les mercaderies. L'Estat espanyol és el darrer de tota Europa. La necessitat de fer conviure amb un model antic i totalment ineficient, que és passar mercaderies pels amples ibèrics, per la xarxa ibèrica per buscar la manera de fer compatible aquest potenciament de les mercaderies amb els diferents trams de via d'ample internacional i d'ample mixt d'ample ibèric, i també buscar la integració territorial i urbanística i d'intentar evitar les afectacions a la població. Per tant, com a criteris ens hi podem sentir perfectament identificats. Hi ha moltes esmenes en aquest text i, per tant, estarem amatents a veure com queda el text final, si és que hi ha algun tipus d'incorporació, alguna esmena o d'algun acord.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de...
«Finalment, una qüestió que precisament s'ha posat en relleu al Congrés de Dret de Família celebrat pel Col·legi de l'Advocacia de Barcelona aquest darrer cap de setmana. Fa pocs dies que és la inseguretat jurídica en la pràctica de la prova dels judicis verbals el resultat d'una legislació deficient en la llei d'eficiència a la justícia. No pot ser que, segons el jutge que et toqui, es practiqui o no la prova, especialment en judicis de família amb menors implicats perquè, com hem dit, són una qüestió d'ordre públic. Per això entenem que cal anar una mica més enllà de la proposta del Partit Nacionalista Basc i que s'estableixi de forma indiscutible que la prova s'haurà de poder practicar sempre que es demani. Acabo. La setmana passada en el judici en el que Roger Español, després de 9 anys, ha aconseguit portar davant de la justícia als policies que l'1 d'octubre li van disparar a la cara una bala de goma i el van mutilar, es va produir una situació de menyspreu a la nostra llengua intolerable a l'Audiència de Barcelona. Els advocats de l'acusació es van veure obligats a traduirse ells mateixos el castellà perquè les persones que teòricament s'havien d'encarregar de la traducció, les persones encarregades a les quals s'havia contractat, no tenien la competència mínima en català per traduir als advocats que parlaven en català a l'Audiència de Barcelona, a Catalunya. Donem tot el suport a Roger Español, Irídia, Òmnium i l'ANC, que han denunciat aquesta vulneració de drets lingüístics. I volem deixar clar que el que va passar no és una anècdota, no és un error puntual. És la demostració del menyspreu sistemàtic de la justícia espanyola pel català. La solució no passa per gastar més en traduccions a Catalunya. No tant de traduir. Si parles en català t'han d'entendre. Per tant, la solució ha de ser estructural. I mentre no tinguem una justícia independent en una Catalunya independent, el que s'ha de fer és modificar la Llei Orgànica del Poder Judicial al seu article 231, per tal que jutges i personal judicial a Catalunya destinats a Catalunya, que exerceix les seves funcions a Catalunya, tingui l'obligació d'entendre el català.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la crisis que atraviesa la Ciudad Autónoma de Ceuta.
«I aquí arribem a Podemos, la senyora Belarra, que en multitud d'ocasions ha defensat públicament i durant anys la plurinacionalitat, el dret a decidir i Catalunya com una nació sense estat. Doncs ha arribat l'hora de comprovar quant duren els principis, quan suposa cedir el poder de Madrid en favor de Catalunya. L'any passat vam votar que no al traspàs i ho van justificar pel preàmbul. Aquell preàmbul ja no hi és. Per tant, aquesta vegada no s'hi podran amagar. I ja sabem que no els agrada la política migratòria del Govern espanyol, si és que nosaltres tampoc, i que perquè el debat no és si Catalunya ha de copiar la política espanyola o no. El debat és qui decideix la política de Catalunya si Catalunya o Madrid. I aquí és on els seus principis s'esmicolen. Durant anys han defensat que Espanya havia de deixar de governarse com un estat centralista, que calia reconèixer la pluralitat i compartir sobirania. Descentralitzar, poder i respectar la voluntat de Catalunya. Però quan arriba l'hora de treure poder de Madrid, vostès s'hi oposen?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Avui ens torna a acompanyar el Pepe Jiménez, a qui saludo des d'aquí. Li dono les gràcies. Veig que aixeca el braç. President de conELA. Amb ell hem treballat i amb altres amics i companys i ja part de la família, la llei ELA. I amb ell hem treballat també aquestes esmenes. A ell i a totes les persones amb l o amb altres malalties que esteu en situació de dependència extrema. Dirvos que lamentem la falta de sensibilitat del Govern espanyol. Aquest Govern que també ens ha vetat de nou la reducció de l'IVA de la majoria de productes de suport de les persones amb discapacitat. Estem parlant d'eines que permeten a una persona viure, comunicar, ser o ser autònoma. Alguns exemples perquè es facin una idea, un software que ajuda a comunicar. Ser una persona amb paràlisi cerebral. Una tablet que permet a un malalt d'ELA escriure amb seguiment ocular una grua per poder aixecar del llit un malalt. Alarmes visuals o vibratòries per a persones sordes. A tot això li claven el 21 % d'IVA perquè sembla que l'oportunitat d'omplir les arques d'Hisenda està per sobre de la justícia social. Qui és a qui l'oportunista?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, president. Donem la benvinguda a les associacions que són aquí, a l'hemicicle i en altres sales. I bé, i comencem la nostra intervenció recordant el que ens van dir ahir oportunistes. Això és el que ens va dir la part socialista del Govern espanyol. Els grups que hem presentat esmenes al Senat per flexibilitzar la prestació CUME. Nosaltres no hem fet res més que acompanyar i donar resposta als CUME i per suposat, a la plataforma de famílies catalanes afectades ASFACUME i aquesta plataforma de famílies catalanes s'han manifestat avui i hem estat al seu costat, com també altres companys d'aquest hemicicle. La CUME és una prestació perquè els pares i les mares amb fills amb càncer o amb una malaltia molt greu puguin demanar una reducció de la jornada laboral per cuidarlos, per estar amb ells, per compartir moments que poden ser molt durs, de dolor, dangoixa, dhores dhospital o per ser amb ells a casa, perquè ningú millor que el pare o la mare per tenir cura dels seus fills. La CUME els compensa la pèrdua d'ingressos que comporta aquesta reducció. Però la prestació actual és gairebé inflexible i no té en compte que per equitat i per justícia hauria d'estar a l'abast dels dos progenitors. El PSOE ens ha vetat les esmenes que havíem aprovat al Senat i ara ens diuen oportunistes per fer la feina que haurien d'haver fet vostès per resoldre una situació que està estancada des de fa dos anys en un Reial decret llei que enlloc d'ampliar drets, els retalla o els posa data de caducitat. No entenen que quan un fill amb una discapacitat molt greu compleix els 26 anys, el problema no desapareix. No entenen que la necessitat de cuidarlos segueix intentar corregir aquesta barbaritat és ser oportunista, no ésser oportú. Que no és el mateix, és ara. Ara que s'ha de resoldre el problema, però vostès també ens han vetat eliminar el límit d'edat. I no és l'únic dret que han fet caure. També han fet caure l'esmena per acabar amb el copagament de les persones en situació de dependència extrema. A mi m'agradaria que el Govern expliqui per què persones que s'han passat tota la vida cotitzant han de posar diners per poder tenir cuidadors que els poden salvar la vida. Què pensarien si algú els digués li financem la quimioteràpia, però en funció de la seva renda haurà de pagar una part. Oi que pensarien que això és una vergonya? Que això és inadmissible? Doncs també ho és que el Govern obligui a pagar l'atenció sanitària 24 hores quan estem parlant de persones en risc de mort evitable.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 22/2026, de 1 de septiembre, por el que se aprueban medidas urgentes de carácter social y...
«I arribats aquí, si no van actuar, només hi ha dues possibilitats o la informació va arribar als responsables polítics, a vostès i no van actuar i no van prendre decisions per protegir el Marroc o la informació no va arribar. I vostès, per tant, són absolutament incapaços de gestionar correctament la informació crítica per a la seguretat de les seves fronteres. Triïn vostès quina de les dues opcions de les dues explicacions prefereixen, per què cap de les dues els deixen en bon lloc? De fet, totes dues inhabiliten el president Sánchez per seguir governant. Junts, els vam advertir des del primer moment. El 3 d'agost vam exigir explicacions sobre la falta de previsió i control del Govern espanyol i sobre la relació del Govern amb les autoritats marroquines. El 28 d'agost, la meva companya Marta Madrenas ja pronosticava que aquest seria un dels fracassos més greus d'aquesta legislatura, com efectivament està sent. I el 3 de setembre Míriam Nogueras plantejava les preguntes que vostè avui ni ningú del govern encara no ha resolt, que seria el president Sánchez quan ho sabia que va fer amb aquella informació i que no va fer amb aquella informació. I el que és més important, per què, tot i saber o no va actuar i a què es deu la seva inactivitat i protecció del Marroc. I aquestes preguntes? Vostès no les volen respondre? I el per què no les volen respondre? És evident. De fet, en el propi silenci davant de les preguntes hi ha la seva resposta.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«En definitiva, senyor ministre, jo crec que vostè ha de ser conscient que si aquesta llei no s'aprova és perquè vostè no ha volgut. No perquè els diputats de Junts per Catalunya no vulguin, no perquè els diputats socialistes no hagin fet la seva feina. És perquè vostè, com a ministre del Govern espanyol, no ha volgut que s'aprovi aquesta llei. No ha volgut, no ha volgut incorporar les esmenes que per Junts per Catalunya era imprescindible que s'incorporessin. Moltes gràcies. Señor ministro, señor López, sinceramente, o usted no se ha informado bien o está diciendo una mentira. Se lo explico. Las enmiendas presentadas por Junts per Catalunya son las que constan en el Boletín Oficial de las Cortes Generales, de 22 de septiembre de 2025, y le haré un pequeño listado. Son de la 43 a la 52. Las primeras son las referidas al contenido de la ley -porque también proponían enmiendas relativas a otras cuestiones-, pero relativas al contenido de la ley. Estas enmiendas no se han incluido. La enmienda 43, no incluida, diferenciaba a los lobbies profesionales de los agentes sociales que se ponen en contacto con la Administración y que no son profesionales. Enmienda 44, no incluida; enmienda 45, no incluida; enmienda 46, no incluida. Todas estas enmiendas, para nosotros, eran trascendentales, porque son las que permiten diferenciar un régimen específico para los lobbies profesionales y los departamentos de relaciones públicas de las grandes empresas de un régimen para quienes no son profesionales, para quienes no cobran de la relación pública.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«Acabo. On és l'extraordinària i urgent necessitat per aprovar el Reial decret llei sobre lobbys en ple mes d'agost? No acceptem el xantatge dels fons europeus. El Govern espanyol. Vostè coneix de fa anys les fites del pla de recuperació que cal complir per obtenir els fons europeus. I en tot aquest temps el Govern espanyol ha bloquejat el tràmit parlamentari de la llei que el govern espanyol i els grups que li donen suport no tinguin majoria en aquesta cambra per aprovar el seu model de llei de lobbys. No justifica per si mateix la urgent i extraordinària necessitat del Reial Decret Llei. El contrari seria acceptar que la falta de majoria avala saltarse el procediment legislatiu. Però encara més, vostès s'han pensat que fentho així que fentho per la via del Reial Decret Llei aconseguirien aprovar per la cara la seva llei de lobbys. És de primer de parlamentarisme que si no tens majoria per imposar el teu model en bloc, no pots esperar que els altres renunciïn a les seves esmenes. A cambio de nada. Almenys que no esperin de nosaltres, no ho esperin de Junts per Catalunya. El seu Reial Decret Llei apel·la als principis de transparència, d'integritat i de bon govern, però per a nosaltres significa exactament el contrari opacitat, menyspreu per al tràmit parlamentari, menyspreu per a aquesta institució parlamentària i desgovern. Si aquest és el seu pla de regeneració democràtica, no compti amb nosaltres.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«Encara que la seva llei de lobbys tingui el suport entusiasta de SUMAR i de les altres esquerres espanyoles, senyor Matute, les grans empreses i consultores no tenen cap problema amb la seva llei. Per què? Doncs perquè tenen els recursos econòmics i de personal per poder assumir les càrregues burocràtiques que la llei demana i les deixa en una situació de privilegi en la relació amb l'administració i el sector públic. En canvi, aquestes mateixes càrregues burocràtiques, que per cert, són moltes més que les que demana Europa, no s'han d'exigir a una empresa de serralleria, no s'han d'exigir. A la Cooperativa Agrícola de Batea, no s'han d'exigir a la Unió de Botiguers de Sant Celoni. No s'han d'exigir a les associacions de terrissaires de la Bisbal o de Torners de la Vall del Ges, ni tampoc s'han d'exigir a un club esportiu que es dediqui a l'esport adaptat, ni tampoc ni tampoc s'han d'exigir a un professional especialitzat especialitzat en un tema o a qualsevol ciutadà que es posi en contacte amb l'administració. No se'ls han d'exigir aquestes càrregues. No són càrregues exigibles a ningú que ocasionalment i de forma no remunerada, s'hagi de relacionar amb l'administració per la raó que sigui. Per tant, per a tots aquests. Aquesta mateixa llei suposa una barrera burocràtica desproporcionada que desincentiva la seva relació amb l'administració. I això és un perjudici tant per a l'administració i el sector públic com per a la societat civil, perquè té un efecte dissuasori. I qui hi surt guanyant? Doncs és evident. Les grans empreses, les grans empreses que dediquen milions d'euros a influir en els seus departaments, les grans empreses que dediquen milions d'euros a influir, volia dir també els seus departaments de relacions institucionals. I també hi surten guanyant els professionals de la representació d'interessos que cobren d'aquestes grans empreses precisament.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 21/2026, de 25 de agosto, de transparencia e integridad de las actividades de los grupos...
«Senyora presidenta, senyories. Per molta pressió que ens posin el seu govern, senyor López no tindrà els nostres vots. Els vots de Junts per Catalunya per convalidar el Reial Decret Llei de Lobbys. I això per moltes raons, però sobretot per una que per a nosaltres és definitiva. I és que aquesta llei, senyor ministre, és la llei que volen els grans lobbys i les grans empreses de l'Ibex 35. I és la llei que no volen les petites i mitjanes empreses, les cooperatives, les entitats i les associacions sense ànim de lucre de Catalunya. És a dir, és la llei que no volen els que fan que la societat catalana sigui una societat econòmicament, culturalment sociològicament diferent de l'espanyola. Aquesta llei de lobbys és una llei feta a mida dels que es dediquen a l'activitat professional d'influència. Les grans consultores Acento, Pedersen, Kreab, Cuenca, creat i a mida també dels departaments de Relacions Institucionals, Institucionals i Public Affairs, de les grans empreses Banc de Sabadell, La Caixa, BBVA, Ferrovial, Sacyr, Repsol, etcètera.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, aquesta PNL del grup de SUMAR el que demana és que el Govern espanyol confronti l'enduriment de les cessions dels Estats Units contra Cuba a la ingerència extraterritorial, les sancions que ha implementat. I miri, Junts per Catalunya estem totalment en contra d'aquestes accions. Totalment. El que sí que és cert és que el text de la iniciativa, el que planteja i, de fet, la defensa que ha fet el diputat, és una defensa en el sentit de defensar els interessos, els drets i la dignitat del poble cubà. I aquí és on plora la criatura. Perquè la pregunta que nosaltres ens fem i ha sortit de les diferents intervencions que s'han fet aquí de diferents diputats és això, és una iniciativa per defensar el govern cubà o és una iniciativa per defensar els drets, la legitimitat i les necessitats dels seus ciutadans? Doncs vostès no haguessin hagut de presentar aquest text perquè sí, perquè un es llegeix el text i està claríssim que hi falta una cosa que ja han dit molts altres grups de la cambra i molts altres diputats: donar a entendre que la pobresa, la misèria i la falta de serveis i de qualitat de vida i la falta, no cal dir de llibertats i la repressió és culpa de Trump. Això no. Vaja, no es pot acceptar de cap manera. La culpa principal de la pobresa, la misèria i de la repressió i de la persecució del poble de Cuba, de periodistes, de persones per motius de diferències de gènere, de tota mena de persones, és perquè allò és una dictadura d'esquerres i el tram agreuja la situació i ho complica encara més. I ho fa més greu fent una cosa que nosaltres estem d'acord amb les resolucions de l'ONU, que és interferint en unes coses i unes decisions en les que no hauria d'interferir.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Per últim, i per respecte al conjunt de les professions sanitàries d'altres professions sanitàries, considerem necessària una revisió més àmplia i profunda de la Llei 4/2003, especialment dels articles 6 i 7, per tal d'adaptar el contingut de l'actual ordenació de les titulacions universitàries i el marc espanyol de qualificacions per a l'Educació Superior, així com per garantir, i això és força important, una correspondència adequada entre la formació i les competències professionals, les funcions efectivament desenvolupades i el seu reconeixement laboral. Per tant, i suposant que aquesta proposta segueixi endavant, ja els deixem clar que no tindrà el nostre suport si no s'adapta a les reivindicacions que els acabem de fer. Recordin: reconeixement, sí, però comptant amb les comunitats autònomes, també des de Catalunya. Qualsevol regulació de noves professions sanitàries ha de respectar les competències de la Generalitat i permetre desenvolupaments propis. Tenim el decret català. Categories professionals pròpies del SISCAT. Vies de regularització per a professionals amb experiència acreditada. Els diem no a la subordinació del registre d'especialistes al Ministeri. El registre ha de ser compartit, o com a mínim, respectant les competències de gestió de dades de les comunitats amb sistema sanitari propi.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Avala que no hi va haver delicte en l'1 d'octubre i estableix que l'1 d'octubre va ser un referèndum d'independència sense qualificarho, d'il·legal o il·legítim. Acabo. Demà és la Diada Nacional de Catalunya. Els carrers s'ompliran d'estelades i d'esperança per un futur lliure i digne per al nostre país. I els aviso. No hi haurà mai ni policia espanyola, no hi haurà mai ni justícia espanyola que pugui acabar amb l'anhel de llibertat del nostre poble. Visca Catalunya lliure! Moltes gràcies. Buenas tardes, señora presidenta. Señorías, bajo la apariencia de una propuesta de consenso avalada por Europa, lo que tenemos en realidad es, de nuevo, mucho postureo y muy pocas ganas de entrar en el fondo del problema de la justicia en el Estado español, porque el modelo de justicia merece ser tratado con seriedad. Nosotros quisiéramos entrar en este debate, porque en ello nos van los derechos y las libertades, pero, al final, cuando hablamos de justicia siempre terminamos en el mismo lado, en una confrontación estéril y retórica entre los dos bandos: el de los intereses ideológicos, pero sobre todo económicos y corporativos de la derecha judicial y del Partido Popular, y el de los intereses ideológicos, pero, sobre todo, económicos y corporativos de la progresía judicial y del PSOE. Ninguno de los dos partidos que se autodenominan de Estado defienden una justicia independiente e imparcial, despolitizada, profesionalizada, eficaz y conectada con la realidad. Ninguno de los dos defiende una justicia europea. No la defiende el PSOE con sus leyes Bolaños. En vez de plantear soluciones estructurales, bajo la apariencia de medidas modernizadoras, promueve medidas partidistas para defenderse en la batalla con la derecha judicial. Naturalmente, tampoco lo hace el PP, que dice defender una justicia independiente, imparcial y europea. Dice seguir esta retórica, pero lo hace con la misma finalidad que el señor Bolaños y compañía: defender medidas por su interés parcial. Es exactamente lo que ocurre con la proposición de ley del Grupo Popular que nos ocupa y que, además, es un perfecto ejemplo de cómo hacerse trampas al solitario, porque se ampara en una concatenación falaz de argumentos para llegar a la conclusión de que no interesa. Primero, empiezan con un autoengaño. La Ley Orgánica 3/2024, una tapadera que nadie se creyó y que no servía para nada más que para disfrazar de consenso institucional uno de los espectáculos más repugnantes que ha vivido el bipartidismo español, ni más ni menos que el reparto de puestos en el consejo general que pactaron Bolaños y González Pons en una habitación oscura de Bruselas para poner fin así a un bloqueo de más de cinco años. Es el famoso acuerdo para la renovación del Consejo General del Poder Judicial y la reforma de la Ley Orgánica del Poder Judicial y el estatuto fiscal del 25 de junio de 2024. En ese acuerdo el tema no era la reforma del Poder Judicial, el tema era, como sabemos todos, mucho más prosaico, no era otro que el reparto de cargos en el Consejo General del Poder Judicial que figuraba en el anexo segundo del acuerdo, diez para unos y diez para los otros, porque, naturalmente, por mucho que lo dijera la Ley 3/2024, no ha habido propuesta alguna del Consejo General del Poder Judicial para reformar el Poder Judicial. Lo que ha habido, como es lógico, son dos propuestas, una por bando, firmadas, evidentemente, por los miembros de cada cuota partidista. Por tanto, la pretensión del PP de sacar las consecuencias que le interesan de los informes del consejo general, de la Comisión Europea, del GRECO y de la Comisión de Venecia no tiene justificación alguna. Si existe un órgano politizado por definición, no es otro que el Consejo General del Poder Judicial, un órgano formado por jueces partidistas, cuya principal función es designar jueces de acuerdo con cuotas partidistas. Lo que prevalece es la fidelidad política, funciona a base de consignas, y quien no las sigue, pierde la silla, un órgano disfuncional hasta la médula, que, en lugar de hacer de gobierno del Poder Judicial, que es lo que debería hacer, hace de controlador político del Poder Judicial. Y la propuesta del Grupo Popular no pretende cambiarlo, únicamente pretende perpetuar su predominio y el de sus acólitos de este órgano con un tópico falso y sobado, que es que deben ser los jueces quienes eligen a los jueces.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Per això, des d'una perspectiva catalana independentista, no ens posem al costat ni dels uns ni dels altres. Abominen de l'acord del 2024 entre els uns i els altres, perquè sota la disfressa d'un pacte d'Estat i d'un consens institucional, el que van fer va ser resetejar durant uns anys més de marge a un règim, a un repartiment de quotes que fa olor de corporativisme podrit. Mirin, si volen una reforma de veritat del Consell General, nosaltres els proposem ara mateix que els seus membres perdin el càrrec i que deixin de cobrar quan acaba el mandat. Això també ho ha dit algun magistrat del Tribunal Suprem i que els nomenaments no es facin per afiliació política i mercadeig de favors i que es regeixin per criteris objectius i transparents. A l'Estat espanyol la imparcialitat i la independència judicial són pura ficció. I els partits del bipartidisme, el PSOE i el PP, el PP i el PSOE són els que mantenen aquesta afició. Aquesta ficció, els encarregats de mantenir aquesta ficció també davant de les autoritats europees i fins i tot a vegades aconsegueixen enganyarlos i tot. I sabem de què parlem, perquè el disseny de la justícia espanyola, inclòs el del seu òrgan de govern, ha permès criminalitzar l'independentisme a través de criminalitzar l'exercici dels drets polítics més bàsics, com votar, manifestarse, exercir el dret de representació que donen les urnes. La justícia espanyola no garanteix els drets fonamentals de les minories polítiques. Ben al contrari, els persegueix i per això hem hagut d'anar a Europa i els tribunals internacionals a buscar la justícia que l'Estat espanyol ens ha negat, que l'Estat espanyol es nega a donarnos. I per cert, hem anat a Europa, hem anat als tribunals internacionals amb bastant èxit, com podem veure, per exemple, en les sentències del Tribunal de Justícia de juliol passat que amb la mà plana retornen a la justícia espanyola.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Bona tarda, senyora presidenta, senyories. Sota l'aparença de proposta de consens avalada per Europa, el que tenim en realitat és, una vegada més, molt postureig i molt poques ganes d'entrar al fons del problema de la justícia a l'Estat espanyol, perquè el model de justícia mereix ser tractat amb seriositat. Nosaltres voldríem entrar en aquest debat perquè ens hi van els nostres drets i llibertats, però al final, quan parlem de justícia, sempre anem a parar allà mateix, a una confrontació estèril i retòrica entre els dos bàndols, el dels interessos ideològics, però sobretot econòmics i corporatius, de la dreta judicial i del Partit Popular, i el dels interessos ideològics, però sobretot econòmics i corporatius, de la progressia judicial i del PSOE. Cap dels dos partits que s'autoanomenen d'Estat defensen una justícia independent i imparcial, despolititzada, professionalitzada, eficaç i connectada amb la realitat. Cap dels dos defensa una justícia europea. No la defensa el PSOE amb les seves lleis. Bolaños, on en lloc de plantejar solucions estructurals, sota l'aparença de mesures modernitzadores, promou mesures partidistes que, per defensarse en la batalla amb la dreta judicial tampoc. Naturalment, el PP defensa una justícia independent, imparcial i europea. Sí que fa servir aquesta retòrica, però ho fa amb la mateixa finalitat que el senyor Bolaños i companyia per defensar mesures favorables al seu interès parcial. Això és exactament el que passa amb la proposició de llei del Partit Popular que ens ocupa, que a més a més, és un exemple perfecte de com ferse trampes al solitari perquè s'empara en una concatenació d'arguments fal·laç per arribar a la conclusió que li interessa. Primer comencen amb un autoengany amb la Llei Orgànica 3/2024, una tapadora que ningú es va creure i que només servia per disfressar de consens institucional un dels espectacles més repugnants que ha viscut el bipartidisme espanyol. Ni més ni menys que el repartiment de llocs al Consell General que van pactar Bolaños i González Pons en un quarto fosc de Brussel·les per posar fi a un bloqueig de més de cinc anys. El famós acuerdo para la renovación del Consejo General del Poder Judicial y la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial y el Estatuto Fiscal de juny de 25 de juny de 2024. Un acord on el tema no era cap reforma del poder judicial. El tema, com tothom sap, era molt més prosaic. El tema era el repartiment de càrrecs en el Consell General del Poder Judicial, que figurava a l'annex 2 de l'acord 10 pels uns i 10 pels altres. Perquè, naturalment, per molt que ho digués la Llei 3/2024, no hi ha hagut cap proposta de consens del Consell General del Poder Judicial per reformar el Poder Judicial. El que hi ha hagut, lògicament, són dues propostes, una per cada bàndol obedientment signades pels membres de cada quota partidista. Per tant, la pretensió del PP de treure les conseqüències que li interessen dels informes del Consell General de la Comissió Europea, del Greco i de la Comissió de Venècia no té cap justificació. Si hi ha un òrgan polititzat, per definició, aquest òrgan és precisament el Consell General del Poder Judicial, un òrgan format per quotes partidistes la principal funció del qual és designar jutges d'acord amb quotes partidistes. Un òrgan on el que preval és la fidelitat política. Un òrgan que funciona a base de consignes i qui no les segueix per la cadira és un òrgan disfuncional fins a la medul·la que, en lloc de fer de govern del poder judicial, que és el que hauria de fer, fa de controlador polític del poder judicial. I la proposta del PP no pretén canviar. Això pretén només perpetuar el seu predomini i el dels seus acòlits en aquest òrgan, amb el tòpic fals i suat de que siguin els jutges els que elegeixin els jutges.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«No correspon a la política determinar si hi ha responsabilitats penals, però sí donar totes les explicacions. I sí que correspon al Partit Socialista aplicarse a si mateix el nivell de transparència que exigeix als altres. Perquè quan tens la corrupció a casa teu, la transparència deixa de ser màrqueting i es converteix en una necessitat. Així que no ens demanin transparència a la carta. No pot haverhi transparència quan només serveix per fiscalitzar l'oposició i opacitat quan serveix per fiscalitzar el seu partit als governs i a les estructures de l'Estat espanyol. Gracias, presidente. Señorías, la transparencia en política debería ser obligada para todo el mundo. Ustedes mismos dicen que los ciudadanos tienen derecho a disponer de una información veraz y completa, pero hoy nos traen una iniciativa que, ya lo ha dicho el diputado Legarda, es surrealista en el fondo y en la forma. Y que conste que nosotros no tenemos ningún problema en elevar los estándares de transparencia para los responsables políticos, pero para todos. Y si lo que quieren es hablar de transparencia, hablemos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Per això nosaltres hem reclamat transparència reiteradament. Ho hem fet sobre els atemptats de l'agost del 2017, forçant una comissió d'investigació i reclamant aclarir l'abast de les relacions entre el CNI i l'imam EsSatty, perquè les víctimes i la societat catalana també tenen dret a saber. Això també és transparència. Senyories socialistes, com ho és el que té a veure amb Pegasus. Saber qui va decidir espiar els representants independentistes. Qui ho va autoritzar? Amb quina cobertura? I amb quins recursos públics es va pagar? O amb l'operació Catalunya? Volem saber què van fer les clavegueres de l'Estat quan governaven els populars, però també què va passar després quan ja governaven vostès. I per posar un darrer exemple, des de fa uns mesos reclamem investigar els abusos i les morts durant el servei militar obligatori. Parlem de joves que estaven sota la responsabilitat de l'Estat espanyol i de famílies que dècades després encara intenten saber què va passar. Mirin, el dret a saber no el té només el ciutadà que vol conèixer el patrimoni i els interessos del cap de l'oposició. També el té una mare, un pare que fa 30 o 40 anys que intenten saber en quines circumstàncies va morir el seu fill mentre feia la mili. Això obliga a l'Estat a explicarse. També és transparència i saben que no és transparència el que fan vostès, senyories, el que fan els socialistes que setmana rere setmana voten amb el PP i VOX en contra de la creació d'una comissió d'investigació sobre les morts durant el servei militar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Gràcies, president. Senyories, la transparència en política hauria de ser obligada per a tothom. Vostès mateixos diuen que els ciutadans tenen dret a disposar d'una informació veraç i completa. Però avui ens porten una iniciativa que, ja els ha dit el diputat Legarda, és surrealista en el fons i en la forma. I que consti que nosaltres no tenim cap problema a elevar els estàndards de transparència per als responsables polítics. Però per a tots. I si el que volen és parlar de transparència, parlemne. Perquè Junts per Catalunya fa molts anys que reclamem transparència. Transparència per saber què ha fet i què fan els governs i l'Estat espanyol. Una transparència que sovint incomoda tant a la bancada de la dreta com a la bancada de l'esquerra. I és aquí, senyories socialistes, on comencen les seves contradiccions. Perquè, què han fet vostès per revertir de veritat la cultura del secret d'Estat que arrosseguem des del franquisme? Amb vostès continua haventhi moltes dificultats per desclassificar documentació. Amb vostès continuen haventhi molts episodis de la nostra història esperant que hi posem llum.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una respuesta de Estado ante la crisis de seguridad nacional en Ceuta y para...
«President, senyores i senyors diputats, en aquest afer de Ceuta s'han produït gravíssims i múltiples deficiències de gestió i errors. El Govern ha estat incapaç d'anticiparse als fets, malgrat els avisos i les alertes, hi ha hagut una competència terrible entre Interior i Defensa competint a veure qui tenia raó amb la guerra, dels informes de si hi havia informes d'intel·ligència o no. Tirant al cap els uns pels altres per intentar treure's del damunt la responsabilitat de per què ningú no havia fet res. I ara ja tenim la confirmació. Probablement no era un informe formal d'intel·ligència, però sí que hi havia avisos, alertes i informacions prèvies suficients com per prendre decisions. El president del Govern va anar a fer una visita. Se'n va tornar de vacances. Els ministres van anar passant per allà per anar a ferse una foto fins al final de l'agost. El Govern no es va prendre en serio la dimensió d'aquesta crisi i no va començar a actuar en un moment en el que ja estava totalment sobrepassat. Va infravalorar les amenaces híbrides per la seguretat com la utilització de la frontera, no va establir capacitats dissuasòries per evitar que això pogués passar. Ha fracassat totalment en l'enfocament, en la relació amb el Marroc i són els únics que estan defensant que el Marroc no va tenir cap paper. Una política de comunicació estratègica, errada, plena de falsedats i de mentides, marca de la casa. Primer era la màfia, després era Rússia, Israel, la ultradreta i ningú sense assumir responsabilitats polítiques. Ningú, ni en aquesta crisi, ni en Rodalies, ni en l'alta velocitat, ni en actuacions excessives de la policia requisant estelades, ni en tantes altres qüestions. Aquest Govern mai ningú assumeix responsabilitats i una política d'immigració que genera efecte crida. Evidentment que sí. Els únics al món desenvolupat que no controlen les seves fronteres. Els únics. Cap país d'Europa, ni de dretes ni d'esquerres. I cap país del món que s'apreciï els drets humans que lluita contra la xenofòbia, com Austràlia, Canadà, Japó, no fan el que fa l'Estat espanyol i una política migratòria massiva, sense control ni previsió acaba generant problemes de seguretat, d'acollida i de cohesió.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«El que defensem des de Junts per Catalunya és una solució negociada i duradora del conflicte, que passa necessàriament d'acord amb les resolucions de les Nacions Unides per a la celebració per la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. Per cert, exactament el mateix que demana el Partit Popular a Catalunya en una proposta de resolució publicada el 13 de juliol passat al Butlletí del Parlament de Catalunya i que és que se celebri un referèndum. No podem estar més d'acord. Els pobles sense Estat tenen dret a decidir el seu futur mitjançant un referèndum d'autodeterminació. Dit això, i més enllà dels aspectes polítics i militars del conflicte, la població sahrauí pateix i continua depenent de l'ajuda humanitària. Davant d'aquest escenari, la concessió de la nacionalitat espanyola als i les saharauis és una qüestió de justícia, de reparació històrica i de responsabilitat humanitària. I precisament per això, per la transcendència de la qüestió que ens ocupa, encara és més lamentable la incoherència i l'oportunisme del Partit Socialista. Aquesta proposta s'ha passat un any i mig al congelador. No hi havia cap pressa per activarla. Aparentment, i en ple mes de juliol, amb presses i fora del període de sessions, es van recordar dels sahrauís de rebot, hi entenc jo, perquè no hi ha una altra explicació per pur i simple interès polític i electoral. Una instrumentalització política que demostra el menyspreu del Govern per aquesta cambra. El poc interès que té per la causa del poble sahrauí i la seva submissió als llargs tentacles del govern del Marroc.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Mirin, nosaltres el que pensem és que vostès ara volen aprofitar una causa justa i la nostra bona predisposició amb les causes justes per donar una mica d'oxigen a aquesta legislatura. Perquè això sembla que és l'únic que els interessa. I si és per això, senyories del PSOE, no comptin amb nosaltres. El Regne d'Espanya, maltractat històricament. El poble sahrauí com a potència colonial, no va fer el que tocava i va deixar a les mans del Marroc el seu futur. Més de 50 anys després dels acords de Madrid de l'annexió del Sàhara Occidental pel Marroc i Mauritània i de l'inici del conflicte armat entre el Front Polisario i el Marroc. Més de trenta anys després de l'alto el foc promogut per les Nacions Unides, el poble sahrauí continua sent un poble abandonat per l'Estat espanyol, que, a més, sota el govern socialista de Pedro Sánchez, s'ha decantat clarament pels interessos de la dictadura marroquí. Com dèiem abans, Pedro Sánchez, per carta personal, sense passar per aquesta cambra, sense passar pel Consell de Ministres, va abandonar a la seva sort, canviant pel seu compte i risc 50 anys de posició d'Estat sobre el Sàhara Occidental, una posició d'estat obligada, segons recordava l'ONU el 2022 per la seva condició d'única potència administradora del territori no colonitzat com és el Sàhara Occidental. Una posició basada en el dret d'autodeterminació del poble sahrauí, reconegut per les Nacions Unides i ratificat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 2024. Un canvi que algú algun dia ens haurà d'explicar. En tot cas, un canvi que ha donat a la dictadura alauita la sensació d'impunitat que hi ha darrere de l'augment de la repressió contra el poble sahrauí, amb les vagues de fam dels presos polítics Gaspar i Mohamed Lamine a dir què hi ha darrere de l'escalada de les autoritats militars dels darrers mesos per part del Marroc, com l'assassinat amb drons de diversos membres del Front Polisario o, naturalment, què hi ha darrere del cop geopolític viscut a Ceuta el passat mes de juliol?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Presidenta, senyories, representants del poble saharaui que avui ens acompanyen. El poble sahrauí mereix justícia, reparació històrica i responsabilitat humanitària per part de l'Estat espanyol. En canvi, el que ha trobat sempre ha estat menyspreu, abandonament i supeditació de la seva antiga metròpoli als interessos del seu ocupant. Al Marroc, el Partit Socialista, els militants del qual s'enorgulleixen legítimament d'acollir els nens sahrauís, ha estat el primer a desentendre's del seu futur. L'any 2022, en un gir diplomàtic inexplicable d'esquena a la majoria d'aquesta cambra per carta personal al rei del Marroc, en contra del que sempre havia defensat el seu partit, el senyor Pedro Sánchez va renunciar a la legalitat internacional i al dret a l'autodeterminació del poble sahrauí per acceptar el Pla d'Autonomia del Marroc. En aquesta línia, en la passada legislatura el PSOE va votar en contra emparantse en motius jurídics de la concessió de la nacionalitat i va repetir el vot en contra el febrer de l'any passat en la presa en consideració d'aquesta llei. Sorpresivament, ningú ha explicat per què el passat mes de juliol va decidir impulsar la tramitació. Una setmana després es produïa l'entrada massiva a Ceuta de 80 000 persones amb 140 morts. Uns fets que segurament han fet replantejar, a més d'algú al Govern l'aprovació d'aquesta llei.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 20/2026, de 29 de julio, por el que se establecen medidas urgentes de protección laboral...
«Tot plegat, vicepresidenta, sembla prou lògic, però la pregunta és per què per tenir aquests drets hem hagut d'esperar que es declarés una emergència d'interès nacional? És que als incendis forestals dels darrers anys, no hi ha hagut moltes persones evacuades de casa seva que van haver de triar entre atendre la família o anar a treballar? Que no hi va haver autònoms obligats a aturar la seva activitat per un incendi forestal o empreses que no van poder funcionar amb normalitat perquè els seus treballadors o les seves instal·lacions estaven afectades per aquests incendis. És evident que fa anys que passava el mateix que ha passat aquest estiu, com és evident que fins ara els afectats no han disposat dels mecanismes extraordinaris que avui proposen. Per tant, vicepresidenta, el que es torna a evidenciar avui és que un cop més aquest Govern va tard i que en aquest cas tampoc ha estat capaç d'anticiparse. Mirin, no se'ns escapa que aquesta norma neix després que el Govern espanyol declarés el 23 de juliol l'emergència d'interès nacional per als incendis de Madrid i Àvila i posteriorment ampliada a Toledo. L'exposició de motius en fa reiterada referència, com també els ha fet vostè vicepresidenta segona. Per cert, vicepresidenta, un parèntesi: el consens de tots els agents socials i el diàleg social del que ha fet gala a l'hora d'elaborar aquest Reial decret, estaria bé que també el fes extensiu a la reforma dels contractes laborals. Li ho dic perquè després no tingui sorpreses i torno al motiu d'exposicions.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para...
«Té el Govern espanyol previst algun mecanisme que permeti corregir aquesta pèrdua de preu que tenen les renovables? I si no hi ha un mecanisme compensatori, què farà, que cada vegada costi més trobar inversors? Necessitem que les renovables, insistim, creixin urgentment a Catalunya. No podem gestionar l'accés als nusos de connexió, no tenim competències per autoritzar instal·lacions de més de 50 megawatts. Sempre depenem de Madrid. Es pot solucionar d'una vegada per totes aquesta situació? I ho diem des d'aquí, perquè des del Parlament de Catalunya, està clar que des del Govern de la Generalitat de Catalunya, està clar que no la faran. Un altre tema molt preocupant i relacionat amb la garantia de subministrament, especialment a Catalunya. Aquest agost s'ha registrat un increment de demanda del + 4 % que els ha obligat a vostès a activar el control de la demanda d'electricitat en dues ocasions pel risc d'anarnos al blackout de nou. A petició de Red Eléctrica de España, s'ha intervingut en dues ocasions, desconnectant una bona part de la gran indústria perquè estàvem al límit. És més, Red Eléctrica de España ha consultat els operadors i les nuclears estatals podran mantenir la potència de producció, atès que a Europa la producció nuclear ha baixat per les altes temperatures i les dificultats de refrigeració. I ens expliquem: donat que els rius i l'aigua del mar han pujat la temperatura, això fa que costi més aconseguir la refrigeració, això fa que les centrals perdin la seva efectivitat a l'hora de generar electricitat. Per tant, és una situació que també és preocupant. Perquè es facin una idea, segons les dades que ens han facilitat. A Vandellòs, l'aigua del mar va superar els 30 graus per primer cop, obligant a baixar la càrrega de la central i per tant, com deia, baixant el rendiment de la central. Quedi clar que cap central, segons les dades que tenim, ha incomplert restriccions mediambientals o de seguretat. Però hem de parlar clar, només que un grup com Ascó i Vandellòs patís una tensió extrema, el sistema elèctric català tindria un problema molt greu. I estaríem parlant de que si s'acaba tancant la nuclear, doncs imagini's el panorama perquè hi haurà més dependència del gas i, per tant, d'un sistema més contaminant, es dispararan els preus, ja estem veient el que està passant a partir dels problemes que hi ha a l'estret d'Ormuz. Els deia que ha augmentat un 4 % la demanda en ple agost a Catalunya, però també a altres comunitats autònomes. Jo també ho vaig pensar, això són els aires condicionats o les o la refrigeració. En un 50 % sí, però en l'altre 50 % és per l'electrificació. Les empreses necessiten electricitat perquè no volen pagar els preus del gasoil, no volen pagar els preus del gas. Per tant, també, insistim, és un argument per revisar la situació a Catalunya.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Pleno¿Tiene control sobre su policía?
«A Elx tots vam veure les imatges. Un menor del Barça reduït i brutalment colpejat per la Policia Nacional només per portar una estelada. I ara, Alcorcón. Un jove de l'Europa, de 20 anys, els separen dels seus companys, l'agafen pel coll, el tiren a terra i el colpegen i fan el possible perquè ningú no ho vegi. Dos casos, dos joves, una mateixa obsessió. L'estelada per ser independentista no és delicte i portar una estelada tampoc. Un jutjat espanyol ja ho va dir fa nou anys: retirarla vulnera la llibertat ideològica. Però si hi ha seguidors del Nàstic i del Girona i de tants clubs catalans perseguits i vostè ha estat incapaç de donar una instrucció elemental a la policia, les estelades no es toquen mai i a ningú. I miri, posi càmeres personals als agents. A Elx ho vam saber perquè hi havia imatges a Alcorcón. Van apartar qui ho podia gravar. Una policia democràtica no ha de témer ser fiscalitzada i qui s'excedeixi, que ho pagui. I aquest no és l'únic escàndol sota el seu comandament. Policies infiltrats en moviments independentistes amb identitats falses i amb relació de parella amb activistes. El Regne Unit, en un cas similar. Disculpes públiques i investigacions.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, presidenta. Incòmode no, senyor Sánchez. El que estic és molt farta que espanyols incomplidors, i com vostè, se'n fotin dels catalans mentre els van xuclant els quartos. Perquè, senyor Sánchez, no està d'acord amb vostè? No està d'acord amb moltes de les animalades que fa la suposada esquerra espanyola? No vol dir estar d'acord amb les animalades que fa l'extrema dreta o la dreta espanyola. El que vostè realment li molesta és que amb nosaltres, amb Junts, no ha funcionat el raspall de Madrid i segurament som dels pocs amb qui no ha funcionat el raspall de Madrid. I aquest és el seu problema, senyor Sánchez, perquè no li funcionarà. Perquè nosaltres no ens mourem del costat de la defensa dels ciutadans de Catalunya. Parlava també vostè de bolos i en parla vostè, que és el rei dels bolos? Per exemple, la llei d'immigració. La llei d'immigració que hem registrat és exactament la mateixa llei que vam negociar amb vosaltres. L'articulat és exactament el mateix que vam negociar amb nosaltres perquè nosaltres complim. Per tant, o vostè no s'ha llegit la llei o vostè torna a mentir.»