Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
52 declaraciones · página 2 de 2
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Volen dades. Les opinions, totes són legítimes. Les dades són les que donen i treuen raons. El seu model és letal per a les persones dependents de Catalunya. Amb el seu model, a dia d'avui, 70 000 persones dependents estan esperant ser ateses a Catalunya, 70 000 persones. Els catalans som els més perjudicats per la manca de recursos de l'Estat i pel mal funcionament de la Llei de dependència. El darrer any han mort deu mil catalans en llista d'espera sense ser atesos per falta de recursos. De fet, a Catalunya és on més persones han mort a les llistes d'espera de dependència. En total, han mort 103 000 persones només des de l'any 2017, 103 000 persones dependents que han mort esperant ser atesos dignament, 103 000 persones, 30 000 esperant obtenir el grau de dependència, 73 000 pendents de rebre la prestació. Més dades del seu model. Amb allò que el Govern de l'Estat aporta a Catalunya, només es poden atendre 29 persones dependents per cada 1000 habitants, un 16 % menys que, per exemple, a Andalusia.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però a més a més, sap vostè en quina situació de bloqueig es troba el seu Govern? Com per venir avui aquí i fer exactament la mateixa proposta que l'any passat li vam tombar. Perquè més enllà de la seva realitat paral·lela hi ha la realitat d'aquest Parlament. Més enllà de la seva realitat paral·lela, on tot és bonic, on tot va bé, on tot és de color de rosa i pensa que segueix tenint encara majoria parlamentària, hi ha la realitat: la del carrer, la dels ciutadans, la de veritat. La realitat on Espanya és el país on menys han crescut els ingressos de les famílies, la realitat on les seves polítiques han destrossat el mercat de l'habitatge, la realitat amb 12 milions i mig de ciutadans en risc de pobresa i exclusió social, la realitat on tenen un 25 % d'atur juvenil, la realitat on només 3 de cada 20 joves poden marxar de casa dels seus pares. La realitat d'un augment de preus del 25 % en els darrers anys. La realitat d'uns salaris iguals als d'avui que els de l'any 2018. La realitat en què els impostos que paguem els ciutadans estan en nivell rècord de recaptació per part del Ministeri. La realitat de tenir problemes de multireincidència al carrer i la realitat de tindre problemes d'okupacions a les cases. I, finalment, la realitat en que vostè no publica les dades d'execució pressupostària a Catalunya. La llei li obliga a fer-ho i no ho ha fet. El Consejo de Transparencia li obliga a fer-ho i no ho ha fet, i les negociacions amb Junts per Catalunya li obligaven a fer-ho i no ho ha fet. I per tant, la pregunta és molt fàcil: per què no les publiquen? Què pot haver pitjor que incomplir la llei, incomplir el mandat de transparència i incomplir amb qui té set vots que vostè necessita? Què li fa por més que això? Doncs ja li dic jo que les dades d'execució del darrer pressupost per Catalunya són tan escandalosament baixes que no s'atreveixen ni a publicar-les. Escandalosament baixes com ho van ser les de l'any anterior, en què van gastar a Catalunya 130 euros per habitant, quan, en canvi, van gastar 372 euros a Madrid, 400 a Castella i Lleó o 640 a Múrcia. I ara digui'm que amb tot això, amb tot el que jo li explico, ve vostè aquí, i ens diu que fem exactament la mateixa proposta que l'any passat, aquesta és una proposta excel·lent. De veritat que és així?»
INECita «25 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 3T 2025: 25,42 %Fuente ↗
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal del Gobierno y su falta de...
«De fet, com a independentistes, seria divertit de veure com el seu país es va enfonsant en la misèria si no fos que, mentrestant, van arrossegant tots els catalans cap al mateix desastre. Les grans dades macroeconòmiques són positives? Sí. Això fa que els ciutadans notin les millores? No, en absolut. A peu de carrer no es nota cap millora econòmica i els ciutadans estan cada vegada més preocupats. Els impostos s'han reduït? No. Els salaris han augmentat? No. El cost de la vida ha disminuït? No. El funcionament del transport públic ha millorat? No. L'accés a l'habitatge és més fàcil? No. Les cues a la sanitat pública s'han reduït? No. Tenim més seguretat? No. Tenen millor futur els joves? No. Tenen les pensions assegurades els grans? No. Tenen menys burocràcia les empreses? No. Ha augmentat la productivitat? No. Espanya és un dels països amb menys atur? No. La factura de l'electricitat s'ha reduït? No. Vostès presumeixen de ser la millor economia del món, però a peu de carrer no es nota cap millora ni una. Saben el que els hi passarà quan s'acabin els fons europeus de la covid, quan ja no puguin adulterar el PIB fent créixer la població, quan les grans dades macroeconòmiques empitjorin, que empitjoraran? Saben què passarà quan el PIB deixi de créixer, que deixarà de fer-ho? Doncs que la trompada que patirem per culpa del seu bonisme i del seu curt terminisme serà històrica.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las múltiples tramas corruptas que actuaban en el...
«I també podríem parlar de la corrupció que practiquen Marchena i Llarena, gastant fons públics en perseguir persones i els seus béns només pel fet de no pensar igual que vostès. O la corrupció del sistema que representa no aplicar les lleis que aprova aquesta cambra. No lleis que es van aprovar fa dècades i que, per tant, el sistema judicial, de manera legítima, pretén interpretar a veure quina era la voluntat del legislador d'aquell moment. No, no. Lleis aprovades de fa pocs mesos que no es volen aplicar només pel fet que no agraden a alguns dels jutges que les han d'aplicar. En definitiva, una o altra, corrupció made in Spain. I mentrestant, vostès, uns i altres, alimenten una espiral creixent de degradació de la política, acusant l'adversari de ser més corrupte que vostès mateixos, llençant-se per sobre els continuats casos de corrupció, com si l'important fos que la llista de corruptes de l'altre grup tingui una línia més que la llista de corruptes de vostès. I mentrestant, i mentre s'empastifen uns amb els altres entre tota aquesta porqueria, la gent va patint. Els preus dels productes cada vegada són més cars. El salari dels treballadors no serveixen per fer front a l'augment del cost de la vida. L'accés a l'habitatge s'ha tornat impossible. La sanitat, l'educació, el transport públic cada vegada són més precaris i de pitjor qualitat. La multirreincidència i la inseguretat cada vegada s'escampen més pels carrers dels pobles i ciutats. Les pensions cada vegada estan menys garantides i, això sí, mentre passa tot això, cada vegada hem de pagar més impostos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Acabo. Senyora vicepresidenta, vol dir que no és hora d'acceptar la realitat i deixar d'enganyar els ciutadans? No és hora d'adoptar mesures? Sap què passarà sinó quan l'economia es refredi? Que es refredarà. El Banc d'Espanya ja ha rebaixat les previsions per a aquest any i l'any vinent. I la pregunta final: com que no estic per rucs i menys amb vostè, per què ho fan tot això? Si és evident que porten el país contra el precipici. Per què continuen en aquesta línia? A mi només se m'acudeixen dues raons. La primera, que ho facin pensant en que quan hi haurà el problema de veritat, vostès ja no hi seran. I la segona, que el conflicte social que vindrà, i el patiment de la gent, bàsicament, en surten beneficiats els grups polítics que comparteixen la seva ideologia. I ja sap allò tan clàssic que no pot arreglar un problema qui precisament es beneficia del mateix. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Señora vicepresidenta, gracias por estar hoy aquí. Después del espectáculo lamentable que hemos vivido esta mañana en la sesión de control, como bestias feroces pegándose palos los unos a los otros, le propongo ahora un cambio de registro, un debate pausado y bien fundamentado sobre la situación fiscal y económica de su país.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Tot al contrari, han empitjorat i, per tant, aprofundim ara en l'àmbit més personal i familiar dels ciutadans. Salaris. Cortina de fum del Govern. 'Estamos incentivando la calidad del empleo en lugar de buscar salarios bajos, aumentamos y buscamos la precariedad'. Diuen això les dades? Realitat: dades segons l'Instituto Nacional d'Estadística. El salari mig d'Espanya és de 23 000 euros bruts a l'any. El 19 % dels treballadors no arriben a 15 000 euros bruts a l'any. Senyora vicepresidenta, que després no em podrà contestar les dades amb dades. Sí? Venga, doncs escolti bé. El 67 % dels treballadors d'Espanya, 14 milions d'espanyols, cobren menys de 23 155 euros nets a l'any. El 67 % cobren menys que 23 000 euros nets a l'any. Segons dades d'Eurostat, Espanya és el segon país europeu amb la major caiguda de salari real, una reducció del 4,1 % dels salaris des del 2021. No només no han augmentat, sinó que han reduït un 4,1 %. Per tant, vostès, en lloc de progrés, porten precarietat i misèria.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Uns i altres són Espanya i la seva manera de fer i per tant pretenen viure i sobreviure fagocitant els que no ens sentim part d'Espanya. I anant en tot contra nosaltres, perquè quan es tracta de Catalunya no hi ha pràcticament cap diferència entre un bloc i l'altre. No n'hi ha cap ni una. Són els que cada any, un darrere l'altre, pressuposten molts menys diners, molts menys recursos per als ciutadans de Catalunya que per als d'altres comunitats. Són els que cada any, un darrera l'altre, executen menys de la meitat del pressupost previst a Catalunya, mentre al mateix moment doblen l'execució a Madrid. Són els que deterioren els nostres serveis públics i que, quan ho denunciem des d'aquí mateix, ens acusen de fer demagògia. Són els culpables que Rodalies o Regionals ofereixin un servei tercermundista, com si els ciutadans fossin bestiar que es transporta d'un costat a l'altre. Són els responsables, governant a Espanya aquí i governant també a Catalunya, del deteriorament del sistema educatiu o del sistema sanitari. Són, en definitiva, els responsables, uns i altres, un bloc i l'altre, que els ciutadans visquem cada vegada pitjor.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Moltes gràcies, presidenta. És inevitable llegint la moció que avui ens presenta el Partit Popular no pensar que vostès, senyors del PP, viuen en una realitat paral·lela. Venen aquí amb to de fiscal, reclamant transparència, bona governança i professionalització de les empreses públiques. I ho fan com si vostès no haguessin governat mai, com si no tinguessin cap responsabilitat en el qual ha passat en els darrers anys, com si no acumulés un llarg i documentat historial d'opacitat d'endollisme polític, d'amiguisme i de col·locació d'amics a dit. Vostès, que han estat autèntics especialistes a parasitar les administracions públiques per treure'n rèdit partidista, venen avui aquí a fer veure que encarnen la necessària regeneració institucional. Tot plegat seria còmic, si no fos així de trist. Vostès pretenen instal·lar al pensament que aquesta és una batalla ètica entre dues maneres de fer política, i la realitat és molt més crua. Vostès, uns i altres, estan permanentment en una cursa desenfrenada per intentar fer oblidar el que han fet, tant el PP com el PSOE, tot competint per veure qui acumula menys escàndols de mala gestió, de corrupció, de portes giratòries i de captació d'organismes públics per a interessos privats.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«Però això té una cara B. Tota aquesta manera de fer implica danys importants en els ciutadans, una sanitat pública més saturada, una educació amb menys recursos, uns serveis socials sense possibilitats de fer polítiques potents, uns ajuntaments lligats econòmicament i forçats a prestar serveis amb els reduïts ingressos de fa anys. En definitiva, un govern que ofega econòmicament les administracions que presten els serveis més essencials per als ciutadans i que els presten més pròxims a ells mateixos. Un govern, per tant, en definitiva, que fa patir als ciutadans. Un govern que, a més a més, ha aconseguit que en un moment en què predica que és un moment de gran creixement econòmic i de gran bondat econòmica, tingui el país el pitjor atur juvenil d'Europa, amb uns resultats educatius decadents, amb la pitjor taxa de pobresa, amb una creixent pressió fiscal al ciutadà i amb una classe mitjana escanyada fins a l'extenuació. Res de nou. Aquest és un govern que ha acreditat, una vegada darrere l'altra que el seu principal objectiu és sobreviure ell mateix i que, si cal, devora tot allò que hi ha al seu voltant, ja sigui la capacitat econòmica de les altres administracions, la viabilitat futura de les empreses de diferents sectors o el futur dels ciutadans. Ho devora tot, però més aviat que tard, administracions, empreses i ciutadans se'ls giraran radicalment en contra, fins i tot aquelles governades per vostès mateixos que quan s'acostin les pròximes eleccions s'aniran posant nervioses i llavors ja no hi haurà publicitat institucional, Centre d'Investigacions Sociològiques ni control mediàtic que aturi la veritat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«El segon element a destacar: estem davant d'un nou intent del govern de l'Estat de governar al marge de les atribucions del Congrés dels Diputats. Només cal fixar-se com el Reial decret original establia que el desplegament detallat d'aquests mecanismes es pretenia fer, únicament i exclusivament, mitjançant acord del Consell de Ministres, sense que es requereix cap desenvolupament normatiu posterior per a la seva aplicació. Sense donar cap explicació aquí, al Congrés dels Diputats, i sense facilitar la participació de les administracions més pròximes als ciutadans i a les empreses. Com he dit, això era així en el text original, però des de Junts per Catalunya, hem posat de nou els nostres vots al servei de Catalunya, per corregir aquesta nova amenaça de recentralització de recursos per tal de, per la porta del darrere, impulsar-los. I es va negociar la modificació del text per tal d'evitar, per tal d'evitar aquesta manera de fer, negociar, sí, negociar, negociar per arribar a acords, allò que aquí jo mateix ja he explicat diferents vegades que cal fer quan no es té majoria absoluta, negociar per arribar a acords, complir els acords i amb la confiança guanyada, tornar a començar plantejant nous acords. Perquè quan això no passa, votem en contra. I en votar en contra, el bloc del govern perd la votació i llavors, ai llavors, llavors sembla que el món s'acabi, perquè el nostre vot ha coincidit amb el vot del Partit Popular. Llavors arriben les grans proclames d'uns i altres estripant-se les vestidures. Però ep! Quan les coses es fan bé per part del govern i hi ha negociació, s'arriben a acords i aquests es compleixen, des de Junts per Catalunya, donem el nostre vot favorable. Però llavors, el món també sembla que s'acabi, perquè Catalunya s'endú el que és de Catalunya, ni més ni menys, el que ens pertoca. Ja sigui per pes poblacional, per PIB o per percentatge d'exportacions, el que ens toca. I en això, té raó la senyora Montero. Lacord no és cap privilegi, és senzillament el que ens toca per pes dexportacions. Però en aquest cas, el món també sembla que s'acabi i toca tornar a carregar contra Junts perquè ha evitat que el PSOE i el PP votin el mateix. Perquè, ai Déu!, quan coincideixen amb el PP, els mateixos que abans es queixaven perquè hi coincidia amb nosaltres, llavors sembla que no passi res. Què és el que canvia, doncs?, quin és el denominador comú dels dos escenaris que provoquen la mateixa reacció d'alguns de vostès contra nosaltres, votem el que votem, en un bloc o en l'altre? Doncs només n'hi ha un: que Junts per Catalunya vota només en clau catalana i pensant en allò que beneficia Catalunya. Per tant, facin el favor de dir les coses pel seu nom. A vostès no els molesta que votem una cosa o l'altra, a vostès no els molesta que coincidim amb els uns o amb els altres, a vostès els molesta el que fa Junts perquè els molesta tot allò que sigui defensar Catalunya sense complexos i no tenir-nos subjectes a les seves voluntats. Ras i curt, els molesta que siguem lliures de pensament i d'acció.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Moltes gràcies, presidenta. És evident que ens trobem davant dun escenari que pot evolucionar cap a una de les pitjors crisis econòmiques dels darrers anys. Hi ha fins i tot qui pronostica que podem viure una situació de refredament i parada del comerç internacional similar a la viscuda durant la pandèmia. I no és per menys: l'anunci fet per l'administració Trump, si es materialitzés, implicaria la imposició d'aranzels més gran dels darrers cent anys. La pregunta del milió, però, és per què Trump pren una decisió d'aquesta magnitud si cap altra vegada, quan s'ha entrat en una política expansiva d'aranzels, ha acabat bé? Per què ho fa? Aventurar la resposta és difícil, però fent una anàlisi de risc benefici pels Estats Units podríem trobar tres possibles solucions. La primera, de cara a un suposat escenari de negociació amb els socis comercials dels Estats Units, li pot anar bé fer entrar a tothom en pànic per tal de situar-se en una posició de força i clar avantatge negociador. La clàssica estratègia d'amenaçar amb una situació catastròfica per tal que després els perjudicats comprin fàcilment una situació menys dolenta però que clarament abans no haurien acceptat. I de passada, ell aconsegueix més fàcilment els beneficis que s'ha proposat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el retorno social del rescate bancario.
«Mirem dades. Els governs de l'Estat no han invertit prou en habitatge públic. En 10 anys, Alemanya ha invertit 204 euros per habitant; Irlanda, 249 euros; Països Baixos, 155 euros; Anglaterra, 439 euros; Espanya, 35 euros per habitant. En conseqüència, després d'anys de polítiques errònies i governs de tots els colors, Espanya té un percentatge ridícul d'habitatge públic. La mitjana de la Unió Europea, un 8 %; Països Baixos, 29 %; Dinamarca 20 %; França, 17 %. Espanya, 3,3 %. A més a més, aquest problema s'ha agreujat en els darrers anys, ja que creix molt més ràpidament el nombre d'habitatges que es necessiten per incorporació de noves famílies, que no pas el nombre d'habitatges que es construeixen. Fins ara, cada any s'han necessitat 272 000 nous habitatges. Segons el Banc d'Espanya, l'any vinent en faran falta al voltant de 600 000. Només se'n construeixen una sisena part: 90 000 a l'any. Per altra banda, la sobreregulació del mercat de lloguer i la manca de garanties per als propietaris per poder cobrar en cas d'impagaments, ha fet també disminuir el nombre de contractes de lloguer. Per tant, per la suma de tot plegat, existeix un problema gravíssim d'oferta davant la demanda actual d'habitatge. Un problema de conseqüències dramàtiques perquè, com en tot problema d'oferta i demanda, quan la demanda és molt més gran que l'oferta, això implica un augment important de preus i una major dificultat d'accés al producte. Per exemple, el preu de venda d'habitatges creix constantment: el març del 2017, 1515 euros per metre quadrat era el que es pagava de mitja a Espanya per l'adquisició d'un nou habitatge; el desembre del 2024 pel mateix concepte, 2271 euros per metre quadrat, un increment del 50 % només en vuit anys; un 12,3 % més en el darrer. Als anys 80, per adquirir un habitatge, s'hi havia de dedicar l'equivalent a tres anys de sou. Actualment necessites el sou brut de vuit anys. Per tant, tot això també afecta la qualitat de l'habitatge. Els municipis de determinades províncies, com ara Barcelona, Madrid, Balears, Màlaga o Las Palmas, tot i dedicar-hi un 40 % del sou. Amb aquests diners, una família només pot trobar habitatges d'entre 30 i 50 metres quadrats. I tot això, evidentment, també impacta directament en els joves. Fa quinze anys la taxa d'emancipació juvenil a Espanya era del 26 %. Avui són menys del 15 %. Els joves menors de 34 anys que viuen fora de la seva llar familiar, la pitjor dada de tota la sèrie històrica des de que es pren nota d'aquest registre. Algú podria dir que això deu passar en tots els països. Doncs mirem-ho. A quina edat deixen els joves el domicili familiar d'altres països? Doncs a Finlàndia amb 21 anys; a Dinamarca amb 22; a França amb 24; a Alemanya amb 24; a Espanya amb 30 anys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se establecen un Impuesto Complementario para garantizar un nivel mínimo global...
«Moltes gràcies, presidenta. Sovint, fer política pensant en la curta distància i el titular fàcil és el més agraït: requereix poc esforç i fins i tot pot ser àmpliament aplaudit en aquell moment. Però també sovint es fa evident que, passat el temps, d'aquest tipus de política no en queda cap resultat. Per contra, hi ha una altra manera de fer política, aquella en la que nosaltres creiem, segurament menys agraïda a la curta distància, però infinitament més efectiva en la defensa dels ciutadans i del nostre país: analitzar les propostes, escoltar els sectors afectats, aprofundir en l'estudi dels temes, contraposar allò que es consideri necessari, negociar amb qui tens al davant, mantenir la posició ferma i decidir en tot moment pensant en el país i la seva gent. Fa més de vuitanta dies que va començar el gruix de la tramitació d'aquesta llei que avui culminem -vuitanta dies-, i el que hem vist durant la tramitació d'aquesta llei recull perfectament aquestes maneres diferents de fer política: o pensar en la galeria i el titular de cada dia o pensar en el país. Alguns, quan avui s'acabi el Ple i quan d'aquí a uns quants dies es publiqui aquesta llei, no tindran absolutament res del que sentir-se'n orgullosos, res, no hi haurà res en la seva cistella. Per contra, la manera de fer de Junts per Catalunya haurà representat importants assoliments en sectors claus de la societat catalana. Per exemple, les 532 000 microempreses i pimes catalanes representen la columna vertebral del nostre teixit econòmic i empresarial, un 62,7 % del valor afegit brut de Catalunya i ocupen el 68,6 % de l'ocupació privada. Les 4450 cooperatives catalanes, que ocupen 41 000 treballadors, són el pilar fonamental de molts sectors econòmics i socials del país. Gràcies a Junts per Catalunya se'ls hi reduirà la pressió fiscal, reduint l'impost de societats per un valor de 2500 milions d'euros, fet que augmentarà la productivitat, facilitarà una major activitat empresarial i propiciarà un creixement de l'ocupació.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 1/2007, de 16 de noviembre, por el que se...
«Moltes gràcies, presidenta. Fa no encara quatre mesos passava per aquesta mateixa Cambra una proposició no de llei, també del mateix Grup Socialista, que tractava exactament el mateix tema. I ja els deia llavors en la meva intervenció que en aquesta matèria aquell tràmit no serviria per a absolutament res i només era una manera de quedar bé sense corregir ni obtenir cap resultat. Per això ara ens trobem avui aquí, amb una nova iniciativa, parlant del mateix per a intentar posar solució a la inacció de l'anterior proposta. Com ja deia en la meva primera intervenció en aquella ocasió, una proposta adreçada a resoldre la típica picardia made in Spain. De fet, revisant les notes de la meva primera intervenció d'aquell dia, avui podria repetir fil per randa la mateixa intervenció i continuaria tenint tot el mateix sentit. Aquell dia jo els deia que Espanya excel·leix en conductes més o menys tramposes, que Espanya és el país de la institucionalització de Rinconete y Cortadillo, i això no és ficció. En el seu cas, és la crònica d'una societat, de la seva societat. Mirem-ho, com es pot entendre si no que l'economia submergida, el mercat negre, l'estraperlo, el frau fiscal, el blanqueig de capitals, les portes giratòries, el tràfic d'influències i, com deia, fins i tot les novel·les picaresques, com es pot entendre que hagin esdevingut no només pràctiques habituals, sinó també en elements que formen part del seu imaginari col·lectiu i d'un estil de vida associat a la idiosincràsia espanyola?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Primer, com deia abans, poden vostès mobilitzar el marge econòmic fruit d'estar funcionant amb uns pressupostos prorrogats de l'any 2023, la qual cosa fa que comptin amb més ingressos dels previstos i menys despeses de les contemplades llavors. Segon, poden mobilitzar els recursos extres fruit de la no deflactació de l'IRPF i, per tant, la recaptació de fins a 11 000 milions d'euros addicionals. Tercer, poden no executar per sobre del 100 % els pressupostos de les comunitats autònomes on ho fan habitualment, principalment la de Madrid i, per tant, obtenint uns recursos extres de fins a 2000 milions d'euros addicionals. I quart, poden millorar la cooperació internacional en la recaptació tributària i evitar així que, per falta precisament d'aquesta cooperació, es perdin fins a 10 000 milions d'euros anuals que, per culpa de la fuga d'empreses i rics a refugis fiscals situats en les illes caribenyes i atlàntiques, doncs es deixin d'ingressar aquests 10 000 milions d'euros anuals. I així podríem anar allargant la llista. En definitiva, vincular la reconstrucció del País Valencià a uns nous pressupostos Generals de l'Estat és una mostra més de la perversitat política que utilitzen alguns de vostès aquests dies. És per això que els posem en consideració aquesta proposició no de llei, per mobilitzar aquests 15 000 milions d'euros addicionals destinats a les obres i actuacions estructurals en els diferents municipis afectats, així com transferències directes als ajuntaments i ajudes als pagesos, ramaders, autònoms de tots els sectors i empreses afectades per complementar les mesures dels anteriors reials decrets.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Per tant, abans de venir aquí a instar-se a vostès mateixos a fer campanyes d'informació per evitar la picaresca, és millor que els seus comportaments en l'exercici de la política també els acompanyin d'actituds exemplars, si no, no tenen cap credibilitat. Posin l'ètica per davant de tothom i de tot, no només en allò que els convé i per quedar bé de cara a la galeria, com és el cas d'avui. No enganyin més la gent i diguin les coses pel seu nom, perquè si no cada vegada són menys els que poden prendre seriosament un partit i un Govern que presenta iniciatives parlamentàries com aquesta d'avui a la vegada que viu instal·lat en l'engany i la picaresca permanent. Acabin d'una vegada amb la seva manera falsària d'actuar i les seves trampes pròpies de la novel·la picaresca, perquè com li passa al seu Buscón de Quevedo, que va viure de l'engany i la burla per acabar enfonsat en la seva pròpia desfeta, vostès també s'aniran quedant sols i fracassant cada dia més.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Moltes gràcies, presidenta. No és cap secret que si Espanya excel·leix en alguna cosa és en això de les conductes o actuacions tramposes. Per això no ens sorprenen gens ni mica pràctiques com la que es porten a debat avui en aquesta proposició no de llei. Com s'explica si no que l'economia submergida, el mercat negre, l'estraperlo, el frau, el blanqueig de capitals, les portes giratòries, els tràfics d'influències i les novel·les picaresques siguin un signe d'identitat i un tret distintiu de la seva manera de ser espanyola? S'imaginen quina seria la realitat de l'Estat espanyol si no formés part de la Comunitat Econòmica Europea, la qual ha atenuat amb la seva tutela unes pràctiques que, malgrat tot, continuen regint la vida, l'economia i també la política espanyola? Per exemple, mentre Espanya està a la cua de la Unió Europea en percentatge d'ocupació i tenen l'atur juvenil més alt de tot Europa, és complicadíssim trobar treballadors per moltes empreses o autònoms que en busquen, fet que es ratifica amb els indicadors d'economia submergida que apunten que a l'Estat espanyol aquesta, l'economia submergida, representa entre el 18 i el 24 % del producte interior brut. I és que a Espanya són els reis de la picaresca. A Catalunya sabem millor que ningú com les gasten vostès, perquè això de la reduflació, de donar d'amagat menys producte i servei pel mateix preu, volent fer creure que tot segueix igual de bé, no els sembla el mateix que l'Estat espanyol fa als catalans fent-nos pagar cada any els mateixos o més impostos a canvi d'una prestació de serveis cada vegada més i més deficient? I, a més a més, no els sembla inversemblant que siguin vostès, els del PSOE, el mateix grup del Govern, que instin el propi Govern a tirar endavant mesures per lluitar contra la reduflació, mesures que haurien de ser, per òbvies, fetes d'ofici pel Govern? És a dir, un mateix demanant-se a ell mateix fer el que se suposa que ha de fer per si mateix un Govern. I, és més, no els sembla inversemblant demanar l'opinió d'aquest hemicicle quan fa quatre dies el propi president del Govern afirmava que seguiria governant el país amb o sense el concurs d'aquest Parlament, com si tingués majoria absoluta en aquest Congrés, com si tot i viure en una democràcia parlamentària, ell, el president, estigués per sobre de tot i de tothom?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el respeto a las Cortes Generales y el ejercicio de sus...
«Però, en tot cas, volen parlar de respecte? Parlem-ne. Respecte seria fer funcionar rodalies com ha de funcionar en qualsevol país modern. Respecte seria pagar el que deuen per la llei de dependència i que la gent no mori al llit sense tindre reconeguda la prestació corresponent. Respecte seria dotar Catalunya pressupostàriament amb allò que ens pertoca per pes demogràfic i per pes econòmic. Respecte seria executar cada any totalment els pressupostos. Seria també disposar dels nostres diners per tal de poder reduir les llistes d'espera als hospitals. Disposar dels nostres diners per poder pagar el que es mereixen els metges i les infermeres, perquè no hagin de marxar a treballar a fora de Catalunya. Seria disposar dels nostres diners per poder pagar millor els professionals del sistema educatiu i tindre una millor escola catalana. Respecte seria no utilitzar els tribunals per tombar les nostres lleis del Parlament o no permetre que es forci la justícia per perseguir els catalans. Per tot això, nosaltres no ens sentim pas part del seu país i només tenim un interès: defensar els nostres catalans i marxar d'Espanya com més aviat millor. I, per tot això, malgrat que vostès s'entestin a dir el contrari des de la seva bombolla política, cada vegada són més i més els ciutadans catalans que pensen que amb vostès no hi ha res a fer. Però escoltin-me, nosaltres tenim una sort que no tenen vostès: podem aguantar el seu espectacle diari en aquest hemicicle i la manca de respecte en aquesta Cambra perquè sabem que arribarà el dia en què marxarem del seu país. De fet, cada vint-i-quatre hores, un dia menys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el respeto a las Cortes Generales y el ejercicio de sus...
«Moltes gràcies, president Rodríguez. Un fa l'esforç un dia i un altre per intentar prendre en positiu tot allò que es fa en aquesta Cambra. Però és evident que això, per la manera de fer d'uns i dels altres, es fa ben difícil per a aquells que no formem part de cap dels dos grans blocs espanyols. Agafem, per exemple, aquesta moció d'avui que prové de la interpel·lació de la setmana passada. Títol de la interpel·lació: Respecte a les Corts Generals i a l'exercici de les seves funcions constitucionals. Debat de la interpel·lació: de tot menys allò relacionat amb el títol i, evidentment, res relacionat amb el respecte. Res de res. Que si uns tornant a afirmar que van guanyar les eleccions, els altres tornant a afirmar que van tindre més suports que ningú; que si uns acusant els altres de ser culpables d'aixecar murs entre els espanyols, els altres, que ells són els més grans garants de la convivència; uns, que si el PSOE no ha estat capaç d'aprovar lleis i els altres, que sí, que han aprovat moltes i que el problema és que no saben sumar. I així un llarg llistat de despropòsits durant trenta minuts d'interpel·lació, trenta minuts de debat absolutament estèril i totalment improductiu, trenta minuts en què uns no s'escolten els altres i els altres no s'escolten els uns, trenta minuts en què, com sempre, els abanderats de torn de cadascun dels dos blocs competeixen per veure qui la diu més grossa i qui aconsegueix més aplaudiments. I així, com passa en cada Ple, aquest hemicicle es converteix en un espectacle com en les millors jornades dels millors circs romans. Sovint, massa sovint, vostès van sortint uns i altres a lluir múscul, prepotència i xuleria sota els aplaudiments, sorolls i brams fanàtics dels seus seguidors. Un espectacle on l'única sort que tenen vostès, uns i altres, és que aquests dos micros són direccionals i la gent des de casa seva no senten bona part del que es diu i es fa en lhemicicle.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Però no soc jo qui afirma tot això, que també. Ho diuen clarament les dades i les matemàtiques. Aquestes dades que vostès feien, ara fa poc, una competició a veure qui les havia fet créixer més per vergonya de tots. Per exemple, taxa d'emancipació juvenil: 32 % a Europa, la meitat a Espanya; la meitat. Risc de pobresa o exclusió social: 26 % a Europa, un 14 % més a Espanya. Taxa d'atur juvenil: 15 % a Europa, el doble de taxa d'atur juvenil a Espanya, la pitjor de tota la Unió Europea. Salari mig mensual dels joves: 1554 euros a Europa, un 33 % menys a Espanya. Taxa d'abandonament primerenc de l'educació: un 10 % a Europa, un 60 % més a Espanya. I podríem anar mirant indicadors i indicadors, i en tots ells passa exactament el mateix. Tot això, tot, és culpa d'anys i anys de governs de vostès, d'uns i dels altres, que han errat sistemàticament les seves polítiques; anys i anys que, a més a més, a casa nostra, a Catalunya, hem patit una pèrdua constant de capacitat dels joves, fruit de l'espoli que de manera constant han sotmès els reiterats governs de l'estat al nostre país, siguin els governs del Partit Popular, siguin els governs del PSOE o siguin els governs conjunts de SUMAR i el PSOE. Un espoli econòmic que, sumat a la infraexecució pressupostària reiterada, ha convertit a l'estat espanyol en la major amenaça pels joves catalans.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Com sempre, tot molt subtil i fins i tot disfressat de bones intencions, però a la pràctica, un llop amb pell d'ovella que només pretén minorar fins a la desaparició les competències de la Generalitat de Catalunya. Per tant, si el PSOE o la seva sucursal catalana, el PSC, vol defensar aquesta legítima necessitat de protegir la gent de la solitud no desitjada, nosaltres també estem d'acord a fer-ho i defensar ho, i tant que sí, però facin-ho a on toca, facin-ho al Parlament de Catalunya, que és a on correspon. De fet, parlant d'on toca i de què toca, aquests dies vostès s'omplen la boca que ara toca Catalunya. Deixi'm dir-ho, afirmació inquietant, com si abans no toqués Catalunya, perquè estava potser castigada pel que havien votat els seus ciutadans, o en el futur pogués tornar-hi a no tocar, com si se'ls pogués tornar de nou a castigar, als seus ciutadans. Però la veritat és que tots sabem el que passa, quan vostès toquen Catalunya des del Govern de la Generalitat, més dèficit fiscal, menys competències i menys recursos per a Catalunya, i com van fer en el darrer tripartit, més factures pendents de pagar i un deute gegantí que encara arrosseguem ara. Talment com aquesta proposició, quan vostès proposen, sempre més Espanya i menys Catalunya. Moltíssimes gràcies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición Ecológica y...
«Perquè el que passarà de manera permanent en les pròximes dècades ja ho hem vist de manera puntual en els darrers temporals i com aquests temporals trinxen la barra del Trabucador i la de l'illa de Buda, es mengen les platges com la del Fangar i Riumar, i inunden fins a un 20 % del terreny dedicat al cultiu. Però la gran amenaça, senyora ministra, arriba de terra endins: paradoxalment, la terra que no arriba. Fins a la construcció dels embassaments que regulen l'aigua de la conca de l'Ebre, el sistema deltaic va ser plenament funcional, però amb la construcció dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja a la part baixa de la conca, al voltant dels anys 60, juntament amb la resta d'embassaments, tots ells responsabilitat de la Confederación Hidrográfica del Ebro (algun dia en parlarem, d'aquesta organització), es va reduir substancialment el cabal del riu Ebre i es van perdre fins al 99 % dels sediments que hi arribaven. Menys cabal i menys sediments. Zero sediments. Qualsevol persona a qui preguntem pel carrer veu que aquests dos efectes combinats i mantinguts en el temps desencadenen, segur, un procés d'erosió de la línia costanera absolutament radical per a la supervivència del Delta, on ja hi ha punts del Delta que aquest recula entre 10 i 18 metres cada any.»