Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
107 declaraciones · página 2 de 4
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots, diputades, diputats, presidenta. Deixi'm que comenci amb una màxima que crec que és molt important i que defineix perfectament la discussió d'avui aquesta tarda. Si l'Estat, si aquest Estat, si un Estat, en definitiva, si l'Estat no garanteix unes assegurances agràries que funcionin, no està fallant una política sectorial concreta, no només està fallant el Ministeri d'Agricultura si parlem d'aquest Estat. És justament aquest Estat que està fallant, sens dubte, al país que diu voler alimentar. I aquesta és la qüestió. I això és el que està passant. I això sí, és un despropòsit. Avui debatem una proposició de llei que deixin-m'ho dir, arriba tard, arriba molt tard i arriba malament. I arriba, a més, de la mà d'aquells que, quan han governat, perquè ho han fet, ho han fet molts anys, doncs no han fet res o no han estat capaços de resoldre tampoc aquest problema. Perquè sí, senyories del Partit Popular, avui sembla que vostès descobreixin la sopa d'all. Sembla que avui descobreixin els ingressos agraris. Sembla que avui descobreixin la volatilitat del sector. Sembla que avui descobreixin la fragilitat del propi sector. Però, malauradament, la pagesia fa massa temps que està patint, molt. I vostès, quan van tenir l'oportunitat, tampoc van fer res, no van fer cap canvi, sobretot cap canvi de veritat que toqués el moll de l'os, cap canvi estructural.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«No em queda temps, però només un apunt, presidenta, per parlar de l'execució pressupostària. De fet, la llei obliga l'Estat a publicar, com bé saben, semestralment, les dades regularitzades d'execució de la inversió. Però aquestes dades no es publiquen, no es publiquen en obert. No s'envien tampoc en temps i en forma, i això és una vulneració claríssima de la Llei General Pressupostària. De fet, en els últims deu anys, Adif, per posar un exemple, només ha pressupostat 4167 milions d'euros per a Catalunya. D'aquests quatre mil i escaig n'ha executat mil trescents, un de cada tres euros. Perquè es fixin amb la comparació? Jo crec que amb això queda tot dit. Mirin, i ara sí que acabo. Si realment senyories del Partit Popular pretenen o volen parlar de transparència i volen parlar de justícia fiscal, comencin per reconèixer el dèficit fiscal estructural, la desinversió persistent i el maltractament financer que pateix Catalunya. Perquè el que és frívol i patètic és que ens portin una moció al plenari d'aquesta cambra fingint que acaben de descobrir un problemón quan vostès són els que l'han generat durant anys. Els hi hauria de caure la cara de vergonya. El que passa és que la cara la tenen de ciment armat i parlant de cares de ciment armat, senyor Cruset, jo li diré, sense bramar que viuen a Ripoll, més tard o dhora sadonaran de qui negocia a canvi de res.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Senyories, el nou model de finançament. Suposa més capacitat normativa, més participació en l'IVA i l'IRPF. Acaba amb un sistema de bestretes que permetia al Govern espanyol escanyar financerament la Generalitat. I ho feia a destajo, que dirien vostès. A més a més, el nou model garanteix l'ordinalitat i redueix el dèficit fiscal, que no té comparació en estats federals. I això, diputats i diputades del Partit Popular no és cap privilegi. Això se'n diu justícia. En la moció, en aquesta moció, en aquest text tan cínic que deia al principi, parlen també de finançament autonòmic i municipal. I aquí permetin-me també una certa ironia. Celebrem i ho fem molt fortament, senyories del Partit Popular, que el PP descobreixi ara les reivindicacions que els republicans portem anys defensant. Cal actualitzar les entregues a compte? Sí, però sobretot el que cal reformar és la refotuda Llei d'Estabilitat Pressupostària, adaptar-la al marc europeu donar flexibilitat als ajuntaments i, sobretot, derogar la LRSAL, la coneguda Llei Montoro. No sé si els hi sona d'alguna cosa aquest nom. La Llei Montoro, el major atac a l'autonomia municipal que s'ha aprovat en democràcia. Vostès la van aprovar. Un marc profundament injust creat per vostès. Un marc que, val a dir, el PSOE tampoc ha corregit en vuit anys. I en aquest sentit, sí, com apuntava el senyor Cruset, com bramava el senyor Cruset, Esquerra Republicana hem presentat una proposició de llei. Esperem que per una vegada el PP voti el mateix que demana els seus propis alcaldes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Mirin, parlem clar. El model de finançament actual ho hem dit moltíssimes vegades des d'aquest faristol, moltíssimes, està caducat. Està caducat des de fa 12 anys. Doce, per si hi ha dubtes. Diez más dos, si cal farem una sessió de Barrio Sésamo perquè ho entenguin. Més d'una dècada i és un model profundament injust en molts territoris, però sí especialment amb Catalunya, sí, també amb el País Valencià i sí també amb les Illes. Només una dada, una dada que tampoc és nova, però per no ser nova, no vol dir que no sigui o continuï sent escandalosa. El dèficit fiscal de Catalunya va arribar als 22 000 milions d'euros l'any 2021, un 9,6 % del PIB. Més de la meitat del pressupost de la Generalitat de Catalunya. De debò, vostès, senyories del PP, davant d'aquesta realitat, s'escandalitzen perquè nosaltres demanem un model més just? De veritat? Mirin, aquest és un infrafinançament crònic, sumat, evidentment, a les polítiques lesives del Partit Popular quan governaven. El que han fet és erosionar d'una manera flagrant l'estat del benestar de Catalunya. Rodalies col·lapsades, sanitat tensionada, educació infrafinançada. I encara ens venen a donar lliçons de responsabilitat fiscal? Au, va, au va. Vagi-se'n a passeig.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Bé. Gràcies, presidenta. Avui, segurament més ben acompanyada que altres dies. Bona tarda a totes i a tots. Una salutació als representants de les Illes que avui ens acompanyeu i d'altres que també esteu a tribuna. Avui aquesta proposició de llei, en aquesta proposició de llei, si em permeten, al nostre entendre, no debatem una qüestió tècnica. De fet, no debatem tampoc -?gràcies- ni un simple ajust legal. Avui, amb aquesta iniciativa que ens arriba del Parlament de Balears, per nosaltres debatem dignitat, dignitat democràtica, reconeixement nacional i justícia també territorial. La proposta de reforma de l'article 69.3 de la Constitució perquè Formentera pugui escollir un senador propi no és un caprici. De fet, s'ha dit sobradament avui, aquesta tarda. De fet, és que ni tan sols és una extravagància. Al contrari, és, ras i curt, el resultat d'una reivindicació, d'una reivindicació noble, d'una reivindicació sostinguda, unànime i persistent del poble de Formentera, expressada per les seves institucions al llarg de molts anys; de fet, al llarg de massa anys.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, president. Intentaré fer-ho de manera telegràfica. De fet, el primer que vull posar en consideració és l'extrema urgència. Això vol dir l'extrema necessitat de millorar el model de finançament de Catalunya i també, encara que alguns els hi retumbin les orelles, dels Països Catalans. De fet, fa 12 anys que el model actual està caducat. De fet, en els 17 anys que aquest model ja ha caducat en els 17 anys de funcionament, els 17 anys que ha estat operatiu, el que ha demostrat és, bàsicament, que s'ha consolidat un finançament injust, un finançament persistent i directament lesiu per als serveis públics de Catalunya. I això, senyores i senyors diputats, és així. L'any 2021 el dèficit fiscal de Catalunya. Ho hem explicat manta vegades. Va assolir un màxim històric de 22 000 milions d'euros, això és, un 9,6 % del producte interior brut. O dit d'una altra manera, és més de la meitat del pressupost que gestiona la Generalitat de Catalunya. El resultat de tot això, doncs, també n'hem parlat, malauradament, moltes vegades. Uns serveis públics com el de Rodalies, especialment a Catalunya, o és igual, o serveis públics dedicats a la salut o a l'educació, que tenen un finançament infinitament inferior al que els ciutadans de Catalunya mereixen. I, per desgràcia, els catalans patim, en pateixen les conseqüències cada dia. Caos a Rodalies o una pressió flagrant de la nostra sanitat pública.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I vaig acabant. Més enllà d'aquests elements, també volem fer notar un parell de coses on cal que el Govern espanyol, al nostre entendre, s'apliqui millor, per no dir molt millor. La primera, Espanya encara no ha actualitzat el nou marc fiscal de la Unió Europea. Aquest marc és un marc que simplifica la regla de despesa i facilita el seu compliment. En canvi, l'Estat manté, tornem-hi, manté el marc fiscal de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, el del PP. El marc del Partit Popular. Malgrat que han tingut set anys, vicepresidenta, per fer-hi alguna cosa i això no només suposa un problema d'encaix entre models diferents, sinó que té un impacte molt tangible en el dia a dia de la ciutadania. De fet, l'Airef ha calculat que el fet de no actualitzar les regles fiscals al nou marc europeu obligarà a ajustar la despesa pública en 12 000 milions d'euros addicionals l'any que ve. I, en segon lloc, la proposta de senda de dèficit no és prou expansiva, no aboca l'augment de recaptació dels darrers anys al sistema públic i especialment a les comunitats i als ajuntaments. Segons el propi Govern, la recaptació fins a aquestes alçades del 2025 ha augmentat un 12 %, però les transferències a les comunitats només són la meitat. És una vergonya. De fet, és vergonyós.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Bon dia, de nou. Gràcies, president, vicepresidenta. Avui, una vegada més, debatem sobre la distribució dels objectius de dèficit i el sostre de despesa de l'Estat. I avui també, i una vegada més, des d'Esquerra Republicana tornem a reivindicar. Tornem a exigir que Catalunya ha de disposar de les màximes eines i dels màxims recursos possibles per garantir una vida digna a la gent i una prosperitat econòmica compartida. Dit això, avui facilitarem la tramitació del sostre de despesa. De fet, ho farem per permetre negociar els Pressupostos Generals de l'Estat. Uns pressupostos que primer han de complir amb tot allò pactat, especialment el finançament singular, amb ordinalitat i recaptació d'impostos a Catalunya. Ara bé, dit això, no podem deixar de dir també que aquests objectius de dèficit constaten, vicepresidenta, una vegada més, l'aposta de l'Estat per recentralitzar la capacitat financera cap al Govern central. Els objectius presentats pel Govern neguen una capacitat financera que és clau, que és clau per comunitats autònomes i per ajuntaments. I avui no és la primera vegada que ens tornem a veure obligats a denunciar-ho. A denunciar, bàsicament, que això fa una dècada que passa. De fet, això fa deu anys que passa amb el Partit Popular i amb el Partit Socialista.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2025, de 28 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes de reactivación,...
«I ara sí que vaig acabant presidenta. Malauradament, la dana, ho deia el company Otero, no és un fenomen excepcional, és un horrible exemple més d'una realitat que ens interpel·la. Episodis extrems cada vegada més intensos i cada vegada, això va pels negacionistes, més freqüents. I em permeto una última advertència que no hauria de continuar sent ignorada i que em toca parlar-ne. Els aiguats que afecten el Delta de l'Ebre són un avís constant, senyories, cada vegada més greu. Un avís a la nostra vulnerabilitat al delta de l'Ebre no només s'inunda. El delta de l'Ebre retrocedeix. El delta de l'Ebre s'enfonsa. El delta de l'Ebre desapareix i ho està fent davant dels nostres nassos. Cada vegada que hi ha un aiguat intens, cada vegada que arriba una dana, el territori queda més exposat. I malgrat tot això, el Govern de l'Estat, any rere any, continua actuant com si fos un incident puntual i no el símptoma inequívoc d'un col·lapse climàtic, que és el que és i que aviso també, això, el delta de l'Ebre, pot ser que ens porti els primers refugiats climàtics, una cosa que ningú es pensava. Doncs això pot ser que ens passi i que passi al sud del meu país. L'Estat ha de complir amb els compromisos que li pertoquen per reparar el greu impacte dels temporals que han assolat el delta de l'Ebre els últims anys. Per exemple, la Alice de fa un any i mig.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para defender en el Consejo de la Unión Europea una financiación adecuada para la...
«I un minut i mig per parlar dels recursos destinats a la pesca. Mirin, el sector pesquer català arrossega massa mesos ja marcats per una incertesa flagrant, un incertesa flagrant per culpa també de les polítiques europees, en aquest cas també de la reducció de l'esforç pesquer. Vàrem avisar: La negociació dels 130 dies, com el 2024, era falsa i ha resultat no ser certa. La situació d'avui, senyories, és escandalosament dramàtica. Avui són desenes, desenes les barques que ja han esgotat els dies per sortir a pescar, els pescadors que avui no poden fer la seva feina i estem acabant el mes de novembre. En definitiva, la reducció de dies de sortida per anar a pescar i la reducció de les quotes, sumat a aquest pressupost plantejat per Brussel·les, és, evidentment, una bomba de rellotgeria que pot acabar dinamitant un sector que, val a dir, porta anys fent els deures i un sector també que és imprescindible per al país. Després de la reunió ahir a Brussel·les i després que el comissari europeu de Pesca escoltés i es fes també seves les demandes d'Esquerra Republicana, estem a l'espera que el Ministeri ens concreti els dies addicionals de pesca per a la flota catalana pel que queda del 2025. Alertem el ministre que queda un mes i mig i, de rebot, també que ens digui els dies per al 2026.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al rechazo de la integración de la Política Agraria Común (PAC) en un fondo...
«Bona tarda. Gràcies, president. Per començar, des d'Esquerra Republicana volem deixar molt clar que aquesta no és la nostra Política Agrària Comuna que volem per als nostres pagesos i per als nostres ramaders. La PAC que nosaltres defensem és una política agrària regionalitzada, és una política agrària territorialitzada i és una política agrària justa. Volem que respongui a la realitat diversa del nostre país i que, evidentment, com que parlem del nostre país, posi al centre els petits i mitjans productors, també les dones del món rural i també els pagesos i els ramaders de muntanya; i no posi al centre els grans terratinents ni els lobbies agroindustrials, i encara menys els fons d'inversió. Saben totes i tots vostès què la Política Agrària Comuna es va crear fa molts anys, l'any 1962, i que el seu article 39, que és l'article del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, estableix amb tota claredat quins són els objectius d'aquesta política agrària. Doncs bé, 65 anys més tard, podem dir que pràcticament tots els objectius han fracassat. És cert que s'ha aconseguit incrementar una mica les produccions, però en cap cas, en cap cas s'ha aconseguit garantir a la població agrícola un nivell de vida equitatiu. Això vol dir, amb un augment de la renda. I aquest és el punt clau, perquè, si no hi ha renda, no hi ha activitat agrària. I, si no hi ha activitat agrària, és evident que no hi ha producció d'aliments, i això vol dir que posa en risc també l'autoabastiment, que era un dels objectius de la PAC. Però el més important de tot, si no hi ha renda, no hi ha continuïtat, no hi ha relleu generacional. I, si no hi ha continuïtat i no hi ha relleu generacional, senyories, no hi ha futur per a aquest sector. Tampoc, tampoc durant aquests anys s'ha aconseguit estabilitzar els mercats, ni s'han aconseguit tampoc -molt important- uns preus raonables. En un món, val a dir, cada vegada més convuls, amb conflictes geopolítics i fenòmens meteorològics extrems, les explotacions agràries es veuen extremadament afectades.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de desarrollo de medidas que incentiven el teletrabajo para fijar población joven en...
«El repte del món rural no és només poder-se connectar a Internet, que també, efectivament, és poder viure-hi amb dignitat, amb dignitat, amb serveis públics, amb feina estable, amb garantia que els ajuntaments tinguin recursos suficients per atendre la seva gent. I aquesta realitat no la resoldrà una proposició simbòlica del Partit Socialista, perquè, ho sento, és simbòlica. Aquesta realitat el que exigeix és un canvi de finançament local. Un canvi, sens dubte, que garanteixi l'autonomia financera dels ajuntaments, que és l'administració més propera a la ciutadania, també als pobles petits. El que cal és una reforma de dalt a baix de la llei d'estabilitat pressupostària, senyories del PSOE. Cal reconèixer que els petits municipis fan uns esforços ingents per mantenir viu el país amb uns recursos, sí, miserables. A Catalunya fa anys que treballem amb una mirada de país pròpia, amb l'Estatut del món rural. Aquesta eina crea un fons específic justament per al món rural, lligat a uns pressupostos amb més recursos per als municipis petits, amb incentius fiscals per traslladar-s'hi o amb més incentius per rehabilitar, per exemple, habitatges. En definitiva, l'Estatut del món rural el que vol ser és una eina que inclogui la perspectiva rural en les polítiques públiques generals, és a dir, que cada normativa o govern actuï tenint en compte l'impacte rural del món rural, simplificant els tràmits administratius, que és importantíssim, o la digitalització. I, mentrestant, vostès en aquesta PNL segueixen parlant del 'reto demográfico' i aquí ens quedem encallats.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Aprofito també aquest faristol per demanar a la diputada del Partit Popular que ens expliqui per què els seus barons autonòmics no van demanar la declaració d'emergència -tres, en aquest cas- que atorga a l'Administració central, un paper de lideratge en la resolució d'una situació complexa perquè no ho van fer, no?, senyor ministre? Miri, vostè va rebre alguna petició per part dels barons populars en aquest sentit? Ho dic per tancar aquest tema ja, eh? Perquè evidentment Catalunya n'hem patit molts d'incendis i sabem quan hem de demanar ajuda o quan no. I els que ho saben, com sempre, són els professionals. Barrejar la política aquí al mig em sembla que és un greu error. Les coses, senyories, no passen perquè sí. De fet, fa molts anys que en aquest hemicicle s'hauria d'estar parlant de gestió, de gestió per tenir unes estructures forestals diverses, per tenir un mosaic de boscos, un mosaic de boscos sans i no una acumulació de boscos estressats, que a la mínima es cremen i provoquen incendis extremadament virulents. Perquè el que és evident és que no només en aquests incendis que avui ens ocupa aquest debat no hi ha hagut previsió, sinó que, a més a més, encara avui sentim, senyories, diputades i diputats d'aquest hemicicle, que parlen o que fan un menyspreu total sobre els perills del canvi climàtic. O gestionem els boscos o el que ens esperen, senyories, són grans incendis i prou. Si no es fa una renovació planificada, el paisatge la farà, la farà per si sol. Però atenció! La farà de forma catastròfica, perquè el desastre no és veure un bosc cremar. El desastre és no haver gestionat aquest bosc.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Mirin, portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Jo no en soc experta, però els experts ens ho expliquen: als anys seixanta i setanta del segle passat, aquestes onades eren tan caloroses com escasses. N'hi havia menys, moltes menys. Als anys noranta n'hi havia més, però no duraven tant. Avui en tenim moltes, però no només en tenim moltes, això vol dir més de les que teníem, sinó que aquestes que tenim són infinitament més llargues. I això, senyor ministre, ha vingut per quedar-se. I saben qui pateix aquest problema? Qui pateix aquesta realitat dels efectes del canvi climàtic? Doncs li ho diré jo, els boscos, que en tenim molts, i també la ciutadania, que de ciutadans, encara que no els hi sembli, també en tenim molts. Això és un impacte directe del canvi climàtic, per més que molts dels aquí presents -bé, ara no, perquè és l'hora de dinar- s'entestin a que això no és veritat, s'entestin a negar-ho. I aquesta realitat, sumada al fet que l'Estat espanyol és un país molt carregat de vegetació, amb molta energia per cremar... Vegetació seca és igual a energia per cremar, és igual a combustible, és igual a un autèntic polvorí. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, aquests episodis de canvi climàtic, que són incendis de sisena generació, no es podran apagar, per més bombers que tinguem, per més ben preparats que els tinguem!»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Els parlaré de dos o tres àmbits. En pobresa i desigualtat, per exemple. Aquesta proposició no de llei sembla descobrir el que fa cent anys que ja sabem: que les polítiques públiques, senyores i senyors diputats, redueixin la desigualtat. Olé tu! Això ho diu textualment aquesta proposició de llei. Però en comptes de dir generalitats, demano jo el que cal potser és millorar el funcionament del sistema redistributiu. Pregunto: L'impacte redistributiu de les prestacions de l'estat del benestar és baix, és baixíssim. Les llars del quintil amb més ingressos reben 1,6 cops més prestacions que la del quintil més pobre. l'Estat espanyol té una recaptació fiscal per sota de la mitjana europea, de fet, tres punts menys que la mitjana, cinc menys que Itàlia i nou menys que l'Estat veí, que a França. La resistència a fer canvis estructurals i la manca de valentia del Partit Socialista es fa veure amb l'impost, per exemple, de les energètiques. En podríem posar molts, d'exemples. El que cal és més fiscalitat verda. El que cal, senyories, és gravar els capitals com pertoca i el que toca és rebaixar la pressió sobre les rendes baixes, com hem fet, com hem intentat a Catalunya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, presidenta. Jo voldria començar posant en valor el que clarament nosaltres entenem que és un bon acord. De fet, des d'Esquerra Republicana hem denunciat, i ho hem fet des de fa molts anys, que el deute contret amb el FLA és, sens dubte, un deute injust. Absolutament injust. Senyor Bravo, miri, en el pitjor moment de la crisi del deute sobirà de l'Estat i a Europa, l'any 2012, el Govern espanyol, govern del senyor Mariano Rajoy, va crear aquest fons. El va crear mentre evitava el que haurien hagut de fer, que era una reforma estructural del sistema de finançament a l'Estat. Això és el que s'havia d'haver fet, perquè sempre en aquest Estat hi ha un problema latent en tots els punts que avui hem parlat. I és que no fan canvis estructurals enlloc, ni uns ni altres. I aquesta reforma s'havia d'haver fet justament en aquell moment. En comptes d'acabar amb el dèficit fiscal de Catalunya, l'Estat va engrandir la bola del deute d'una manera brutal i les conseqüències les han pagat els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, votin el que votin, siguin independentistes o no siguin independentistes. Com deia, reduir més de 17 000 milions d'euros de deute amb el FLA és fer justícia. Ni més ni menys, fer justícia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Que la ministra ha donat explicacions? Doncs evidentment. Que les hem de donar els presidents de les comunitats autònomes? També, perquè són aquests els que han vist cremar centenars de milers d'hectàrees sota la seva responsabilitat directa perquè, que ningú s'equivoqui, les competències són de qui són i que aquesta desgràcia no serveixi, i ja ho avanço, per fer una recentralització, perquè aquí ens hi trobaran de front. Però més enllà de les responsabilitats, la realitat només és una. Portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Als anys 60, als anys 70 també hi havia onades de calor, però n'hi havia moltes menys. Als anys 90 n'hi havia una mica més, però no duraven tants dies. Estem en uns moments diferents, i això els boscos ho pateixen. És un impacte directe, s'ha dit del canvi climàtic, encara que alguns s'entestin a negar l'evidència del canvi climàtic i les seves conseqüències. I aquesta realitat, sumada al fet que a l'Estat espanyol és un país carregat de vegetació, amb molta energia per cremar, doncs això esdevé un autèntic polvorí. I ja està. Aquesta és la realitat. I si no assumim això i es dediquen a tirar-se dards entre uns i altres, evidentment no solucionaran el problema. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, amb aquests episodis de canvi climàtic, els incendis no es podran apagar. Es necessita fer gestió per tenir estructures forestals diverses. És imprescindible tenir un mosaic de boscos permanent, perquè sense aquest mosaic de boscos, sense aquesta gestió forestal, el que estem fent és tenir uns boscos absolutament estressats que, amb la mínima, a la mínima cremen i que provoquen, com s'ha dit, també incendis extremadament virulents. Perquè se'n facin una idea, això ho explica molt bé el cap dels GRAF dels Bombers de Catalunya. Ell sempre diu: 'Això és com si enredem una casa de la nostra rebesàvia'. I en aquesta casa, durant anys, durant anys, durant desenes d'anys, no hi fem cap inversió. No hi fem cap obra. Evidentment, la casa caurà. Aquesta és la realitat dels boscos. No n'hi ha cap altre. O gestionem els boscos o el que ens espera són grans incendis. Incendis de sisena generació, que son incendis ràpids, que son focs que van a tota pastilla i que van sense fre. I els nostres boscos, a més a més, són cada vegada més àrids. I això ja ho tenim aquí, senyories, no es poden frenar. No podem frenar aquest canvi, però sí podem invertir-hi. Sí podem condicionar aquesta realitat, i crec que aquí és on directament s'ha de treballar. Això vol dir gestionar boscos, invertir en les poblacions rurals i entendre que l'agricultura, perquè encara no he sentit parlar directament d'agricultura, no és només un tema productiu, no és només un tema de producció, sinó que compleix un servei també de seguretat. Un servei de seguretat brutal per a tota la població. En cas d'un incendi, un paisatge treballat, llaurat, doncs, marca la diferència perquè aquest paisatge pot condicionar que un foc avanci o que un foc s'aturi. Inversió, inversió a la nostra pagesia i, sobretot, gestió forestal, encara que no doni vots. Perquè invertir en els territoris rurals, encara que no tingui un retorn econòmic immediat, ajuda a evitar desastres superiors.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2025, de 17 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I avui ens arriba aquest Reial decret. Nosaltres, des del Grup Republicà, ho celebrem i aprofito per recordar que sí que va ser Esquerra Republicana qui, a través d'una esmena a la llei sobre la responsabilitat civil i segur de la circulació de vehicles de motor, aconsegueix transaccionar i afegir una disposició addicional perquè el Govern fes, faci, ha fet les modificacions oportunes per fer efectiva l'actualització de les entregues a compte i de les referències relatives a la participació de les entitats locals en els tributs de l'Estat corresponents a l'any vigent corresponents a l'any 2025. Ho hem de dir: una prova més que el PSOE no fa sinó que el PSOE se l'obliga a fer. Bé, en aquest cas, val a dir que ho hem aconseguit. Avui, convalidarem si tot va bé, aquest decret i s'ha aprovat ja definitivament també la llei amb la nostra esmena. Dit això, i malauradament, però, continuem pensant que el PSOE en matèria fiscal no és suficientment valent. A dia d'avui encara no han reformat la Llei Montoro. Una llei que sap perfectament, ho ha explicat la pròpia vicepresidenta, que va instal·lar aquest marc d'austeritat a Espanya i que impedeix als ajuntaments fer ús dels seus propis romanents fer ús dels seus propis romanents. El Partit Socialista avui encara no ha presentat una regla de despesa per a l'any 2025. De fet, val a dir també que quan ho ha fet en anys anteriors ha afegit també una disciplina fiscal als ajuntaments i a la Generalitat, però que no s'ha aplicat el mateix Estat. Bé, això és així, ho sabem. I vaja, jo diria que és extremadament trampós. I atenció, per nosaltres el que és més greu és que sense la pressió també del meu grup parlamentari, el ministeri no sé si tenia alguna intenció, potser sí, vicepresidenta, d'augmentar els recursos dels ajuntaments en aquest 13 %, perquè això ja ho va prometre vostè al novembre de l'any passat i no s'havia complert. De fet, val a dir que tot això, senyories, no és un regal del ministeri, no és un regal de l'Estat, és senzillament el que pertoca als ajuntaments. I això ho hem de tenir molt clar. És justícia. Mirin, entre romanents i recursos que es deuen als ajuntaments, almenys fins que avui es convalidi aquest reial decret perquè això disminuirà una mica, estem parlant de 45 000 milions d'euros. Uns recursos que, entre altres, serien molt útils, molt útils contra, per exemple, la lluita contra l'emergència a l'accés a l'habitatge per dotar realment els ajuntaments, a tots els ajuntaments, la capacitat, per exemple, per ampliar justament el parc públic d'habitatge és una cosa que jo crec que demanen tots els alcaldes, alcaldes i alcaldesses de les files dels diferents grups parlamentaris d'aquest hemicicle. Vaja, crec.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Però diguem-ho clar, quan l'Aitor -i acabo- amb només 17 anys, derivat dels seus propis pares, va ser sotmès a aquesta mal anomenada teràpia, quan li van dir que era un malalt, que si estimava un altre noi acabaria a l'infern, que la seva identitat era un error de Déu, quan l'Aitor, el noi valencià menor d'edat, va ser obligat a sessions de pregària i dejunis, a una humiliació rere una altra i tot això passava en una institució religiosa, ara algú ens vol fer creure que això és una infracció? És que algú li pot passar pel cap que això és una infracció? Perquè el resultat, en el cas de l'Aitor i tants d'altres, va ser esfereïdor. En el cas de l'Aitor, intent de suïcidi als 19 anys, trastorn d'ansietat crònic, desconfiança absoluta en la figura d'autoritat. I això va passar en un centre religiós. Aquest centre continua avui obert. Ningú ha estat condemnat i cap institució ha estat inhabilitada. En definitiva, perquè avui aquesta atrocitat encara no és un delicte. Votarem a favor d'aquesta presa en consideració, com no pot ser d'altra manera, i treballarem, això sí, perquè aquesta llei -que li queda, li queda tros- esdevingui un referent en contra d'aquestes mal anomenades teràpies de conversió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Mirin, és tan senzill com comparar els dos textos. La proposta registrada al mes de febrer penso que era clara, que era contundent. Parlava de fins a quatre anys de presó per a qui practiqués aquest tipus de teràpia, establia reparació econòmica real per a les víctimes, establia inhabilitació directa per a professionals, docents o religiosos, que promoguessin aquestes pràctiques fastigoses i sancions específiques a institucions còmplices. També inclou els casos de menors de persones vulnerables i també la responsabilitat de familiars o tutors que ho permetin o que ho promoguin. De fet, era una proposta que no només castigava, sinó que reparava i que protegia, important. Com deia el company del PNV, en el Codi Penal no se solucionen els problemes, no només se solucionen els problemes. En canvi, la del Partit Socialista rebaixa el problema. Ofereix de sis mesos a dos anys de presó com a màxim, sense cap menció de reparació econòmica, amb una inhabilitació parcial i limitada només en alguns casos. No hi ha un reconeixement explícit de la responsabilitat institucional, ni tampoc hi ha el compromís amb les entitats tal qual, com si ser sotmès a una teràpia de conversió fos una simple infracció, com aquell que aparca a la zona blava sense pagar o com aquell que es cola al metro. I això, senyories, no és justícia, és menyspreu. És menyspreu institucional.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes, a totes i a tots. Avui som aquí, s'ha dit, per parlar de dignitat, però també per parlar de por, per parlar de patiment, per parlar d'impunitat. Avui som aquí per parlar, sobretot, si m'ho permeten, de responsabilitat política. Potser els pot semblar exagerat, fins i tot els pot semblar una mica marciano. Potser pensen que no és cert molta de la gent que ens està escoltant -si és que algú ens escolta, també val a dir-ho- de fet, tant de bo no fos veritat, però ho és. Avui a l'Estat espanyol hi ha joves, hi ha adolescents, fins i tot criatures que són sotmeses a allò que alguns descerebrats s'atreveixen a anomenar 'teràpia', però que en realitat és una autèntica tortura psicològica, una autèntica tortura emocional. Una tortura que busca -sí, escoltin bé- que busca esborrar qui són. Coneixem el Jorge, un noi de 24 anys, un noi que quan en tenia 16 el van portar al psicòleg amb el pretext de resoldre dubtes. Aparentment era una teràpia normal. Era una teràpia legal, però de forma molt subtil el van començar justament a fer dubtar de qui era. Ens ho explica ell mateix. Ens ho explicava justament ahir. Deia: 'A un infant més vulnerable el destrossen, per sort', deia el Jorge, 'jo vaig aconseguir sortir-me'n'. Això també són teràpies de conversió, aquelles silencioses. No calen electroxocs. Són silencioses, són encobertes, són devastadores. Cal dir-ho clar, no són teràpies, és directament violència. I sí, això passa avui dia. Aquesta bestialitat passa a les nostres ciutats, passa als nostres barris. Alguns de vostès poden seguir repetint o poden seguir creient-se que Espanya és un referent de drets LGTBI, però en realitat no sempre coincideix amb l'autoestima institucional. Perquè mentre el BOE callava, mentre el BOE encara avui calla, les víctimes criden i cridaven i ningú en aquell moment les escoltava. De fet, a vegades encara ningú les escolta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. L'any 2019, d'això en fa justament sis anys, Espanya va acordar un calendari de tancament de les centrals nuclears. Fa sis anys. Va ser un procés pactat, com bé saben, entre les empreses propietàries i, en aquest cas, doncs, l'empresa nacional de residus radioactius. Aquest pla de tancament, però, no responia, no ho feia en cap cas, a una imposició governamental, sinó que la realitat era que aquest, el sector nuclear, era un sector que, lluny de ser rentable per ell mateix, necessitava, i avui encara necessita més, suport econòmic, cada vegada més suport econòmic per seguir funcionant. Les centrals nuclears espanyoles es van dissenyar per a una vida operativa de quatre dècades, de 40 anys, i aquest espai temporal ja l'han superat la majoria d'elles. Avui, totes elles es troben en una fase d'extensió de la seva vida útil, i aquest fet comporta, evidentment, per un cantó, més despesa i, per un altre cantó, més riscos. A mesura que les centrals envelleixen, requereixen, evidentment, més manteniment. Requereixen un manteniment també cada vegada més costós i més complex, i, sobretot, inversions significatives que garanteixin, com no pot ser d'altra manera, el més important de tot, que és la seguretat, la seguretat de les instal·lacions i la seguretat, òbviament, de la ciutadania, de les persones.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«I ara sí que acabo presidenta, però no vull acabar sense felicitar des d'aquest hemicicle els cinquanta anys de la Denominació d'Origen Protegida de les Garrigues. La primera, la primera DOP reconeguda a l'Estat espanyol, de fet, un any que vostès els hi sonarà, l'any 1975. Enhorabona des d'aquest faristol. No puc fer ho des del Parlament de Catalunya, soc diputada aquí. Enhorabona, doncs, als pagesos valents que fa cinc dècades van voler donar valor a aquest producte, valor a l'oli, valor al seu territori, valor als seus paisatges, valor a la seva gent, però sobretot valor al seu esforç. Han fet història, cinquanta anys. Ara a treballar pel centenari amb una mirada llarga i, sobretot, amb aquelles arrels sempre tan fondes. Res més. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señoras y señores diputados. Señor Chamorro, yo no sé si se fijan, pero cada vez interpelan menos grupos parlamentarios en esta Cámara. El primer grupo en fijar su posición es el Republicano, imagínese, y me pregunto por qué, erre que erre, siguen ustedes. Estoy aquí intentando poner luz sobre esta cuestión, en contra de su demagogia, de su negacionismo, pero insisto, porque seguro que en persistencia no me ganan.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Senyor ministre, aprofitant la compareixença i aquests 9 minuts que em falten, permeti'm recordar-li també que seguim esperant que es converteixi la comissaria de Via Laietana en un centre de memòria. Això és un compromís. La paraula 'compromís' és una paraula meravellosa, el que passa és que vostès no sé si l'entenen massa, però això és un compromís seu. Un compromís de mínims, que aquesta sí que l'entenen més, un compromís de mínims amb els drets humans i també que el seu propi partit, en aquest cas, ha subscrit. Com bé sap, aquesta comissaria va ser un centre de tortura i va ser un centre mirall de la pitjor repressió del règim franquista. Durant 40 anys, va tenir com a objectiu la resistència antifranquista, els moviments socials o també la comunitat LGTBI. La petició que li fem des d'Esquerra Republicana és molt diàfana, és molt clara. De fet, la coneix perfectament. Transfereixi, senyor ministre, les instal·lacions i els fons necessaris per reconvertir l'edifici en un museu centre memorial documental i arxivístic de la repressió franquista al meu país, a Catalunya, amb una exposició permanent sobre la repressió, sobre les seves causes, els seus protagonistes i també les seves conseqüències durant la dictadura de Franco, així com la lluita per les llibertats democràtiques. Asseguri que la part de l'Arxiu Històric de la Prefectura corresponent a la Sisena Brigada Regional d'Informació Social es quedi a Catalunya. I tres, ofereixi a la Generalitat de Catalunya els recursos necessaris per museïtzar aquest espai, incloent-hi una còpia, això sí, de tota la documentació incautada a la Prefectura entre l'any 1939 i l'any 1977, anys, evidentment, del terror franquista. Senyor ministre, la policia espanyola no pot continuar operant des d'aquest edifici, no pot. Dignificar aquest espai és un compromís ferm amb la memòria democràtica, 50 anys després de la mort del dictador. És un gest que es mereixen, un mínim gest que es mereixen les víctimes. Que, per cert, que, per cert, han aconseguit una gran victòria judicial, portar les tortures a la fiscalia. I és un pas que té, també li vull dir, un gran suport a Catalunya. De fet, el propi Partit Socialista de Catalunya també ho demana.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«A més, cal revisar amb urgència el sistema de fixació de preus de l'electricitat. Aquesta és una altra. No podem continuar amb un model on, en determinats moments, es produeix l'electricitat pràcticament a cost zero. I això passa. Aquesta situació genera disfuncions. I no només genera disfuncions, sinó que el que fa és desincentivar la inversió en renovables i comprometre seriosament la viabilitat a llarg termini del sistema. Cal un mecanisme, vicepresidenta, que doni senyals clars, estables i justos per a tothom. A Catalunya, avui Red Eléctrica Española està construint la línia elèctrica més llarga de totes les que s'estan fent a l'Estat. El 2023, el Govern de la Generalitat va autoritzar la línia d'alta tensió de 200 quilowatts de Mangraners a Begues, després d'una dècada, val a dir, de bloqueig, és a dir, estava bloquejada. Més de deu anys, aquesta línia estava bloquejada. Ara, avui, gràcies al Govern anterior, el Govern republicà, està en construcció. Són uns 150 quilòmetres i 30 municipis afectats. Sense aquest eix elèctric, Catalunya no hauria pogut avançar en descarbonització ni tampoc hauria pogut avançar en reindustrialització. També calia avançar en emmagatzematge hidroelèctric i en bateries. Importantíssim. Per això es va treballar en una nova central reversible a Riba-roja i una altra a la Baells. També es va col·laborar, en aquest cas, amb Endesa, per accelerar l'ampliació de la central de Moralets, un projecte fàcilment executiu, ja que moltes infraestructures ja existien, cosa també molt important: no cal destrossar el territori per fer la transició energètica, cal aprofitar aquelles infraestructures que ja existeixen.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de Interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre el control público...
«Aquests són, doncs, els dos titulars sobre els quals Esquerra Republicana treballa: la desconnexió de l'oligopoli, l'energia pública i la descentralització a favor de la distribució. La realitat, però, i els titulars, malauradament, no són aquests, són uns altres. I això s'explica perfectament quan almenys 24 exministres han tingut càrrecs a les sis principals empreses energètiques espanyoles o quan fins i tot 19 secretaris d'Estat han estat directament vinculats a aquestes energètiques. Aquest, malauradament, és el titular. En resum, i acabo, president, el pastís energètic es reparteix en poques mans i això és el que explica la relació fluida, deixin-m'ho dir així, i directa entre els governants del bipartidisme espanyol i els dirigents empresarials del negoci energètic. I això, diputades i diputats, és el que també explica, això també és el que explica les traves administratives. Això és el que explica l'absurd burocràtic, la manca de normatives valentes, la paranoia absoluta de marcar objectius inassolibles, la poca transparència i, sobretot, l'absurd d'exigir i demanar als qui porten anys cobrant desmesurats beneficis amb connivència dels governants que aconsegueixin descarbonitzar-nos i que aconsegueixin fer una transició verda, neta i justa, posant la ciutadania al centre. Tot plegat, creguin-me, una comèdia dramàtica de les autènticament dolentes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de Interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre el control público...
«Gràcies, president. Molt bona tarda, una altra vegada, a totes i a tots. Després de l'apagón de fa quinze dies, després de la compareixença del president del Govern fa justament una setmana, després de llegir aquesta moció i les dues mocions que vindran seguidament, i a l'espera d'escoltar la vicepresidenta tercera demà en aquest faristol, des d'Esquerra Republicana tenim clars, molt clars tres titulars per a nosaltres cabdals. El primer: és imprescindible desconnectar-se de l'oligopoli. Segon: l'energia ha de ser pública. I tercer: és vital recuperar la xarxa de distribució elèctrica, i ho és bàsicament per garantir l'accés universal, per garantir la sostenibilitat i alhora també la sobirania energètica. Comencem pel primer titular vinculat també directament al tercer. Tenim, senyories, una immensa oportunitat. Una oportunitat de fer la transició energètica. Però aquesta transició no es pot fer a la mida de l'oligopoli ni tampoc es pot fer a la mida del capital. El model ha de ser sí o sí un model distribuït, i no un model centralitzat, on qui té el capital és justament qui pot realitzar aquests projectes. Avui per avui, qui té les de guanyar, per variar, són les grans empreses energètiques i la seva enorme capacitat d'influència, també política, a través de les depravades portes giratòries, on els dos partits del règim, deixin-m'ho dir així, s'han fotut literalment les botes per endarrerir també durant anys la transició energètica.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«Tenim, doncs, una immensa oportunitat, una oportunitat històrica. Una oportunitat històrica que passa per canviar la lògica del sistema actual i situar, com deia abans, la ciutadania al centre del model energètic fent-la, protagonista i fent-la alhora copropietària molt important, copropietària de la generació energètica. Tenim l'oportunitat de democratitzar l'energia, d'aprofitar les xarxes de distribució que ja estan desplegades pel territori. I també tenim l'oportunitat d'acabar amb l'statu quo del negoci energètic tradicional en aquest estat i entrant de manera molt ràpida en tres consideracions respecte a la PNL, parlen d'aquest Pla Nacional de Seguretat de Subministre Energètic. I això, evidentment, és una fal·làcia, una fal·làcia, si tenim en compte que a l'Estat espanyol existeix el PNIEC, el Pla Integral Nacional d'Energia i Clima, i evidentment, totes aquelles inversions que s'han fet durant els últims vuit anys i que han tingut en compte o han seguit aquest full de ruta, és obvi que vostès els envien directament a la ruïna. Una segona consideració: aquest codi nacional de neutralitat tecnològica és una bestiesa. El que hauríem de ser justament és no neutrals tecnològicament en matèria d'energia, perquè seria la manera d'afavorir fonts d'energia que ens apropin a la sobirania energètica i que abarateixin els preus de l'electricitat. I per últim, des d'un punt de vista fiscal, sí que és veritat que a nivell d'impostos, en aquests moments tots aquells que recauen en el sector elèctric, que és un sector que no contamina, que abarateix els preus i que proporciona sobirania energètica, són desorbitants.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen...
«Segona consideració. El Govern espanyol tampoc fa els deures. Espanya evidencia un clar retard en la transició ecològica. Les dades d'emissions de gasos d'efecte hivernacle ho evidencien de manera contundent. I no ho dic jo, que també podria dir-ho, ho diuen les últimes dades d'Eurostat. Mentre la Unió Europea ja ha reduït les seves emissions un 31 % respecte al segle passat, respecte al 1990, Espanya no només no ha avançat en la mateixa línia, sinó que les seves emissions, atenció, són avui un 1,4 % superiors a les d'aquell any. És a dir, qualsevol persona que estigui escoltant o veient aquest debat es deu posar les mans al cap, perquè no és que no avancem, no és que avancem a poc a poc, és que estem reculant. Tampoc entenc el debat, el cara a cara que ha tingut el PSOE amb VOX, perquè al final no estem al lloc on VOX voldria ser. Perquè d'avançar no avancem absolutament en res. Aquesta data és especialment greu si tenim en compte que el país, que el seu país s'ha compromès a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 55 % l'any 2030. Això vol dir, no sé si ho saben, d'aquí a cinc anys. A diferència de països com Dinamarca i Suècia que ja superen el 45 % de reducció acumulada.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Per altra banda, celebrem que avui s'aprovi també la reforma de la representativitat agrària a la llei que estem a punt d'aprovar. Celebrem l'acord arribat per fixar les condicions mínimes i les condicions objectives de representativitat per poder accedir a les taules i als òrgans de negociació i, òbviament, de decisió. Celebrem, senyores i senyors diputats, que aquí, almenys la democràcia arribi a la pagesia i a la ramaderia de tots els territoris de l'Estat, recordant que a Catalunya celebrem eleccions agràries des de 1994, 20 anys després del manifest fundacional d'Unió de Pagesos, nascuda quan el franquisme ja agonitzava, bé, quan Franco agonitzava, perquè això de que el franquisme ja no existeix, això és un altre tema. Avui, el meu país, les eleccions agràries, val a dir, deixem-ho dir, es celebren cada cinc anys i, a més a més, aquestes últimes les hem celebrat ja telemàticament. Ja les hem fet telemàticament. I ara sí que acabo president, amb la ferma voluntat que es facin eleccions agràries arreu, perquè aquest és l'objectiu. Avui estem contents que amb aquesta reforma tothom se senti més o menys representat. Acabo. Tindrem una llei que, malgrat quedar ser curta des del nostre punt de vista, esperem que ajudi i esperem sobretot, que contribueixi a difuminar una de les grans paradoxes de la societat actual i un titular demolidor: el malbaratament d'aliments creix i ho fa sense mesura. I que això passi mentre al món més de 828 milions de persones pateixen gana al món és, si més no, deixem-ho dir, patètic.»