Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 20 de 45
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Bé, moltes gràcies, president. Bona tarda, pràcticament, senyora ministra. Primer també vull començar amb un record a totes les persones que estan secundant la vaga per denunciar el genocidi que està patint, fins ara, a Palestina i al qual el nostre grup també li dona suport. I també unes paraules d'ànim i de suport també a totes les persones, a tots els municipis de l'Ebre que han patit aquests dies els aiguats. Dit això, intentaré ser molt clara i concisa i inclús intentaré ser pedagògica per no fer un discurs buit i anar directe a l'arrel. El primer que vull fer -ja sé que no em pertoca a mi, que li pertoca a vostè, senyora ministra- però és fer una petita rèplica al representant de VOX -li faig aquest regal, avui estic generosa- que és que discrepo fortament de que hi hagi un únic responsable en matèria d'habitatge, de crisi d'habitatge. Vull recordar que als anys noranta el boom immobiliari arriba de la mà de José María Aznar, un president del Partit Popular, i és evident que esclata amb José Luis Rodríguez Zapatero i que els governs progressistes tampoc han aconseguit revertir aquesta situació. Però, home, que vinguin aquí vostès a dir que hi ha un únic responsable i que aquest únic responsable no són vostès, em sembla bastant increïble.Dit això, el que deia, faré una mica per parts. La primera part, Plan Estatal de Vivienda. És cert que vostès fan un esforç, però li he de confessar que no ens acaba d'agradar i no ens acaba d'agradar per dos motius molt clars i fàcils. Primer, tenim la sensació, ho hem d'acabar d'estudiar del tot, però és cert que la primera música és que vostès volen crear una duplicitat d'òrgans amb l'empresa estatal de vivienda y suelo que envaeixen completament les competències autonòmiques. És a dir, vostès, amb aquesta empresa estatal de vivienda y suelo que volen gestionar la protecció oficial, els habitatges de protecció oficial, els drets de tanteig i retracte, les sancions i tal en matèria d'habitatge, tot això són competències exclusives de les comunitats autònomes i a Catalunya, que, a més, vostè s'hi ha referit, tenim l'Institut Català del Sòl, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Home, que ara l'Estat vulgui fer exactament el mateix pot crear duplicitats, confusió i, com li deia, competència institucional. Aquest pla a nosaltres ens sembla que hauria de servir per coordinar i donar suport a les autonomies i no per substituir-les. Dit això, creiem que les accions que posa de manifest el pla no acabaran amb el problema, és a dir, vostès la seva gran idea, en el seu pla és, resumint -molt resumit, perquè és un pla de noranta pàgines que en deu minuts no tinc temps de resumir- és injectar diner públic al mercat privat, és a dir, donar subvencions a la gent perquè pugui seguir pagant els preus abusius del mercat privat. Això, per nosaltres, no és la manera de regular el mercat, perquè l'únic que aconseguirem és que segueixi pujant.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el servicio público de justicia satisface a los ciudadanos?
«Senyor ministre, segons les enquestes, el Servei de Justícia és el pitjor valorat i el que menys confiança genera. Més de quatre milions d'assumptes pendents, vistes que s'assenyalen a dos anys, sentències que triguen anys a dictar. A Catalunya la situació és pitjor: insuficiència crònica de recursos; manca de jutges, amb una ràtio de jutges-habitant molt per sota de la mitjana; falta de personal, personal estable i vinculat al territori que conegui la llengua; una planta judicial inadequada... I això no ho dic jo, ho diu la memòria anual del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I és en aquest context de saturació estructural que s'ha implantat, sense recursos ni previsió de cap mena, el nou model d'organització judicial -segons vostè, la mayor transformación de la justicia en décadas- però el que ens importa a nosaltres és si a ciutadans, jutges, magistrats, funcionaris de justícia, advocats, procuradors, graduats socials, si a tots ells els tribunals d'instància i l'oficina judicial els ha simplificat la vida, o bé si, al contrari, els l'ha complicat. Per això li pregunto: considera que els ciutadans i els professionals que hi treballen estan satisfets amb el Servei Públic de Justícia?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la urgente necesidad de reactivar los proyectos estatales estratégicos...
«Gràcies, president. Bé, he de dir que aquesta PNL, la intervenció de la diputada Esther Muñoz, m'ha deixat realment sorpresa. Gairebé estic emocionada. Havia sentit dir sempre que el Partit Socialista, que el Partit Popular, era una fàbrica de fer independentisme, però no m'hauria pensat mai que la diputada avui s'hagués fet independentista. Ha sortit a la tribuna a demanar exactament el que els catalans demanem des de fa molts anys. Reclamem més inversió. Un pla estratègic per a la indústria de Lleó, millors connexions ferroviàries, un compromís real amb la reindustrialització, energies renovables amb el territori. Escolti'm, i els ho diré en castellà. Sota tot pronòstic, sota tot pronòstic, que vostès sempre diuen que a Catalunya el castellà està perseguit, però sota tot pronòstic, jo sé parlar en castellà. Gracias, presidente. Debo decir que en esta PNL, la intervención de la diputada Ester Muñoz me ha dejado realmente sorprendida, estoy casi emocionada. Había oído decir siempre por el Partido Socialista que el Partido Popular era una fábrica de crear independentismo, pero nunca habría pensado que la diputada hoy se hubiera hecho independentista. Ha salido a la tribuna a pedir exactamente lo que pedimos los catalanes desde hace muchos años (la señora Muñoz de la Iglesia hace gestos negativos), reclamamos más inversión, un plan estratégico para la industria de León, mejores conexiones ferroviarias, un compromiso real con la reindustrialización, energías renovables, con el territorio. Escuche, y se lo diré en castellano, que ustedes siempre dicen que en Cataluña el castellano está perseguido, pues, contra todo pronóstico, yo sé hablar castellano.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Aquí també volia aprofitar, encara que no vingui exactament així, però també, és els permisos i el dol que el Reial decret llei 9/2025 ha fet un pas, però es queda curt per a cada progenitor. Creiem que hi ha d'haver sis setmanes obligatòries + 11 addicionals intransferibles. 17 setmanes en total, abans que la criatura faci un any i fins a vuit anys, 2 setmanes retribuïdes i 6 no retribuïdes per progenitor. El dol gestacional és important i també afecta als nens que poden morir per aquest tipus de malaltia. I res més. Com deia abans, quatre demandes concretes, tres mesos per a l'estudi, sis per a una proposta de canvi, implantació, amb recursos i informe anual, que no passi com altres lleis que no tenen els recursos adequats. Recordava aquí fa un moment un altre compareixent el tema de l'ELA. Etcètera, etcètera, etcètera. I arreglar la transitòria. Si el dret existeix, que es pugui demanar i cobrar ja. Mares i pares, votarem a favor perquè volem millorar reals i persistirem fins que aquestes paraules siguin drets palpables.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Dicho esto, una PNL no cambia la ley, recomienda. Y la clave del texto es: El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a un estudio relativo a la aplicación del baremo de la valoración de la discapacidad a las personas con cardiopatía congénita del adulto. Home, després de set anys, el Govern insta a sí mateix a fer un estudi. Nou reglament, nous recursos. Un estudi. Nosaltres votarem que sí, evidentment, perquè és millor estudiar que no fer res, però demanem terminis i fets. De què parlem? Parlem de persones que neixen amb una afectació al cor que sovint al llarg de la seua vida necessiten intervencions, cateterismes o marcapassos. És una malaltia important. És una malaltia dinàmica. El barem actual, estem d'acord amb vostès. Moltes vegades no reflecteix bé aquesta realitat i infravalora la discapacitat. Això implica menys suport i més obstacles a la feina i a la vida quotidiana. Aquí coincidim. Cal ajustar els barems. Ara bé, jo li demanaria i crec que es pot fer. Crec que es recollirà el guant per coherència i responsabilitat, votarem que sí, com deia, que aquest estudi es faci en tres mesos. Tenim els ministeris, tots els ministeris que poden estar fent aquest estudi. Que detectin allà on fallen aquests barems. Una proposta a partir d'aquest estudi de canvi en sis mesos amb criteris mèdics i socials, d'acord amb les comunitats autònomes, de qui depèn competencialment, i aplicació amb recursos i informes anuals públics de seguiment. Són tres coses que crec que es poden, i connectar-ho amb una falta recurrent de polítiques familiars.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Per tant, estem dient que quan un vol millorar les coses proposa canvis i els lluita per fer-los realitat. Estem cansats que vinguin aquí des del Grup Socialista, a vegades, o des del Grup SUMAR d'altres, que vinguin a instar-se a si mateixos, a fer allò que mai faran, potser o que ja poden fer des de l'executiu. I encara més quan el que es tria és una iniciativa que, recordem, és una proposició no de llei. És una iniciativa no vinculant. Mirin, el que els hi demanem és que compleixin amb allò que sí que ho és de vinculant. Com per exemple, i em sap greu, però és que ho hem de tornar a recordar les vegades que faci falta, l'aportació de recursos a les persones amb ELA a través de les comunitats autònomes, o com a mínim, o com a mínim, paguin d'una vegada els 10 milions compromesos a ConELA. Després de 8 mesos d'haver pactat aquest pla de xoc, no ha sortit encara la transferència i, per tant, estem sumant un dia més de vergonya de tots plegats davant d'una situació de desesperació per part de les persones afectades per ELA, dels seus cuidadors, de les seves famílies, de gent que està al límit, absolutament al límit. Divendres, la Fundació Catalana contra l'ELA va celebrar 20 anys, un fet molt important pels milers de malalts d'ELA de Catalunya que, en un moment o altre, han necessitat de la Miquel Valls per poder tenir una vida una mica més digna o senzillament una mica més fàcil. Doncs els hem de dir que, malgrat l'alegria del moment, també es va parlar, i molt, d'aquesta situació desesperada de les persones amb ELA. Coincidia amb el primer aniversari de l'aprovació per unanimitat del text de la llei, aquí, en aquest hemicicle. Els hi demanem que no perdin més el temps, que facin el que han de fer, aportin els recursos que el mateix president Pedro Sánchez, va prometre ja fa molts mesos. Els malalts d'ELA estan farts de promeses buides i nosaltres d'iniciatives publicitàries.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Gràcies, president. Bona tarda de nou, senyories. El Grup Popular ens presenta un enorme que ens diu que pretén garantir la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en el mercat de treball i en les relacions laborals, garantint el dret a la conciliació entre la vida personal i familiar. Ho fa agrupant i ampliant diferents permisos, permetent als centres de treball adaptar les formes de treball flexible o demanant adoptar mesures de sensibilització i de sensibilització i formació, fins i tot proposant incorporar un responsable de conciliació en empreses de més de 50 treballadors. Demanen també incentivar la contractació de treballadors en mesures de conciliació, així com establir mesures específiques per a famílies d'entorns rurals, famílies monoparentals, famílies nombroses, famílies d'acollida o famílies amb persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat. Sol·liciten, com no, un pla nacional i un portal de conciliació i corresponsabilitat. També dotar-se d'un sistema d'assessorament en la matèria per a pimes i autònoms. La gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys o millores i deduccions i avantatges fiscals per a diferents situacions familiars. En fi, un totum revolutum que en principi podria semblar prou atractiu. Però quan es tracta del Grup Popular sempre hi ha un però. I el però, com demostraré, és competencial, malgrat que en el seu discurs hagin emfatitzat el respecte a les competències autonòmiques.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Conclusió: el moviment obrer va guanyar les 8 hores fa 100 anys, avui és possible arribar a 35 hores i viure tots una mica millor. Moltíssimes gràcies. Buenas tardes. Para no repetir el mismo discurso que hice hace pocas semanas ante la proposición del Gobierno de bajar a 37,5 horas, igual que antes, para ser coherentes, vamos a votar que sí a esta proposición de ley que nos presenta el BNG. Y recordemos que seguramente será echada abajo por la derecha española y por la derecha catalana, como pasa a menudo siempre que tocan un tema que afecta a los trabajadores asalariados y también a los autónomos y a la pequeña empresa, como se ha demostrado en esta intervención. Aquí lo que se pide es que se tramite y, si hay tramitación, habrá comparecencias, y podrán comparecer la pequeña y mediana empresa, los autónomos, los asalariados, sus organizaciones, etcétera. Pero lo que no puede ser es que, más de cien años después de la huelga de La Canadenca, estemos todavía con la huelga de las ocho horas. No puede ser que la ley aún marque 40 horas, cuando aquí, en 1943, ya estaba marcado. Lo que no puede ser es que uno de cada cuatro trabajadores admita hacer más de 40 horas. Y, por cierto, muchas de las horas que dicen que son extras y que deberían ser voluntarias, no lo son. Sean sinceros, no hagan trampas. Uno de cada tres trabajadores acaba más tarde de las siete de la tarde; eso no puede ser. Ocho de cada diez reciben mensajes fuera del horario laboral; tampoco puede ser. El paro juvenil en este país es altísimo. Y, por último, aparte del paro juvenil, los cuidados invisibles recaen siempre sobre las mujeres. Es decir, reducir la jornada también es un tema de igualdad.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Per què 35 hores? Una: perquè es pot. Els que diuen que no, diuen que no sempre qualsevol millora per a la classe treballadora, ja sigui el salari mínim interprofessional, ja sigui permisos retribuïts, etcètera, etcètera, etcètera. És pot 35 hores perquè per més vida, per més ocupació, per més salut. Els hi recordo que en aquests moments hi ha molt, potser en el tema de la salut mental és altíssim. És altíssim. I alguna cosa ha de veure amb les condicions laborals i les condicions de vida que aquesta societat produeix. Més productivitat. Al contrari del que es pensa la gent, el rendiment d'hora, que per cert, també és difícil d'entendre que estem en les mateixes hores que al principi de segle, en l'era de la mecanització de la informàtica, de la intel·ligència artificial. Creiem que es pot produir més en menys temps. Però no, això no va així, va a pes. Com han dit alguns companys, França fa gairebé 25 anys que té 35 hores. Algú ha dit que així els hi va bé. 25 anys no és per res. Ja m'agradaria que anés així, però durant 25 anys han tingut moments bastant més esplendorosos que els que hi treballaven 40 hores, bastant més. No és una correlació que les coses vagin bé o malament en economia de treballar més o menys. Plans pilots a Islàndia, Regne Unit o Bèlgica han demostrat que millorar la salut, la motivació i sense caiguda de rendiment. Això també s'ha de dir. Conclusió: és just i és factible.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Bona tarda. Per no repetir el mateix discurs que vaig fer fa poques setmanes davant la proposició del Govern de baixar a 37 i mitja, doncs igual que llavors, per ser coherent, votarem que sí, aquesta proposició de llei que ens presenta el BNG. I recordem, segurament serà tombada per la dreta catalana i la dreta espanyola, com passa sovint cada vegada que toca algun tema que afecti els treballadors assalariats i també als autònoms i petites i mitjana empresa, com demostraré en aquesta intervenció. Aquí el que es demana és que es tramiti. I si hi ha tramitació hi ha compareixences i podrà comparèixer la petita i mitjana empresa, podrà comparèixer els autònoms, podran comparèixer els assalariats, les seves organitzacions, etcètera, etcètera. Però el que no pot ser és que, 100 anys després, més de 100 anys després de la vaga de la Canadenca, estiguem encara amb les 8 hores. El que no pot ser és que la llei encara marqui 40 hores, quan aquí, des del 1983, ja estava marcat. El que no pot ser és que 1 de cada 4 treballadors admet fer-ne més de 40 moltes de les hores. Per cert, que diuen que són extres i haurien de ser voluntàries, no ho són. Siguin honestos, siguin sincers, no facin trampa. 1 de cada 3 treballadors plega més tard de les set de la tarda. No pot ser. No pot ser. 8 de cada 10 reben missatges fora de l'horari. No pot ser. L'atur juvenil en aquest país és altíssim. I per últim, a banda l'atur juvenil, les cures invisibles recauen sempre sobre les dones. És a dir, reduir la jornada també és un tema d'igualtat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Junts per Catalunya no som contraris a reduir la jornada laboral, som contraris a fer-ho per llei i sense més. Sense l'acord de les parts i sense encarar la resta de reptes que té el nostre mercat laboral. Som contraris a fer creure que la reducció és la solució màgica a totes les dificultats de les persones treballadores, perquè res més allunyat de la realitat de les necessitats del nostre país, del seu teixit econòmic i inclús de les prioritats dels treballadors. Per això, senyor Rego, no hi ha la mobilització a la qual vostè apel·la i que la vicepresidenta segona promou. Des de Junts insistim, cal dirigir el focus cap al conjunt dels problemes reals i estructurals del nostre mercat laboral. Cal donar respostes que no l'encotillen més, sinó que la flexibilitzin per millorar la productivitat, per ser més competitius i per guanyar drets. Sí, per guanyar drets i en aquest ordre, sense posar en risc ni les empreses ni els treballadors. Volem que es continuïn ajustant i millorant els temps de treball? Sí, però volem fer-ho sent capaços de millorar la pèssima productivitat, estancada a nivells de fa 20 anys i reduint l'altíssima i creixent absentisme laboral que cada dia fa que l'Estat espanyol gairebé un milió i mig de persones, faltin a la feina. I, també buscant solucions per revertir la manca de professionals i personal qualificat en molts àmbits, perquè és preocupant que passi això. Més preocupant, malgrat ser líders europeus en atur juvenil i de llarga durada.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Ministerio de Hacienda en relación...
«Per tot això, el nostre vot serà favorable a la moció perquè aposta per una via pacífica i efectiva. Tallar el flux d'armes i de complicitats que alimenten la guerra i el patiment del poble palestí des de fa dos anys. Arriba tard, però si arriba a l'hora, salvarem vides. També hi ha una evidència política. El que passa a Gaza no seria possible, com deia abans, sense suports externs, econòmics, militars i diplomàtics, sense la hipocresia de molts països que no són coherents amb els valors que diuen defensar, ni amb els drets humans, ni amb les cartes socials, ni amb res. Per això, apostar per mesures de pressió política és legítim i no és antisemitisme. Aquestes mesures no són gestos. Són polítiques concretes que tallen els suports materials de la guerra i envien el missatge a la resta del món que els pobles, els diferents pobles de l'Estat espanyol no seran còmplices d'aquesta barbàrie. Som, a més, coherents amb el que està passant als carrers del món: mobilitzacions massives, transversals, pacífiques. I crec que aquí, en aquesta cambra, hem de ser fidels al que la gent demana i sobretot si el que la gent demana és pau i que no hi hagi ni una arma, ni un cèntim, ni cap vida per la guerra i, evidentment, pels genocidis. I en això sempre ens trobaran a Esquerra Republicana. Per això, votarem sí a aquesta moció conseqüència d'interpel·lació.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«L'any 2010 un pensador important, Edgar Morin, va dir que, davant la qüestió d'Israel i Palestina i en totes les qüestions mundials, la impotència de l'Europa política i militar és absoluta. Bé, han passat quinze anys des que el pensador Edgar Morin va fer aquest judici i la impotència ha crescut. Li pregunto, senyor Albares: Què podem fer per trencar aquesta impotència europea? Està bé el que ha fet a Gibraltar, però com podem trencar aquesta inèrcia en la que som convidats de pedra, assistir a un escenari absolutament distòpic? Per exemple, senyor Albares, vostè ha anunciat diverses vegades la celebració d'una conferència de pau a Barcelona per al tema de Gaza i de Palestina en general. Fins i tot, senyor Albares, si no m'erro, ho va anunciar en companyia de l'alcalde Collboni. Ho celebro, però això no s'ha concretat. I li pregunto: Té sentit aquesta possible conferència de pau després del que està passant ara a Egipte, les negociacions entre Israel i Hamàs? Una conferència com aquesta, senyor Albares, que vostè ha anunciat trencaria potser, dic jo, aquesta sensació d'impotència que tenim els europeus.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la gestión de la DGT en Cataluña?
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, un cop més li preguntem per les llistes d'espera per fer l'examen de conduir. Ja hem perdut el compte de les vegades que li hem plantejat aquest problema i també de les seves promeses incomplertes. A Catalunya, els aspirants ja arriben fins a mig any la prova pràctica i tres mesos la prova teòrica. Tenim una llista de gairebé 80 000 persones esperant-se, perquè se'n faci una idea, és tot el Bernabéu ple de gent esperant-se per fer un examen de conduir i fa anys que li oferim solucions, ministre, però el seu govern continua instal·lat en el pur immobilisme. Per això la pregunta és molt clara. Com valora la gestió de la DGT a Catalunya davant d'aquest col·lapse? I què pensa fer per posar-hi fi? Gràcies. Gracias, presidenta. Señor ministro, una vez más le preguntamos por las listas de espera para hacer el examen de conducir. Ya hemos perdido la cuenta de las veces que le hemos planteado este problema y de sus promesas incumplidas. En Cataluña los aspirantes llevan hasta medio año esperando para la prueba práctica y tres meses para la teórica. Tenemos unas ochenta mil personas en lista de espera, para que se haga una idea. Todas esas personas están con la esperanza de poder hacer el examen de conducir, pero, señor ministro, su Gobierno sigue en el inmovilismo. Por eso la pregunta es muy clara: ¿cómo valora la gestión de la DGT en Cataluña ante este colapso y qué piensa hacer para ponerle fin? Gracias.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para recuperar la calidad y la confianza en el tren en España.
«Podrien haver triat un tema amb substància per fonamentar la seva crítica. Per exemple, l'R15, que connecta Barcelona i Tarragona amb les Terres de l'Ebre, sofreix incidències sis dies, sis de cada deu dies, perdó. Les línies del sud, oblidades durant anys també per la Generalitat, són les que acumulen el 82 % de les averies i el 58 % dels minuts de retard. Això es deu, en gran part, a la seva inacció pressupostària, sempre pensant en l'alta velocitat i molt poc o res en el tren convencional. Ha hagut d'arribar un govern, un govern de coalició perquè es bolquin milions d'inversió i es comenci a executar, ara sí, uns pressupostos. Precisament avui, avui, han començat les obres de l'R3 de Rodalies, amb una inversió de 140 milions d'euros i un servei alternatiu d'autobusos per no deixar a 21 000 persones sense mobilitat. Es recorden d'aquest diputat insistint en la necessitat de salvar vides a Montcada i Reixac i Sant Feliu de Llobregat, al costat de les llavors alcaldesses Laura Campos i Lídia Muñoz? Han hagut d'arribar els governs de coalició d'esquerres perquè aquestes obres estiguin a punt d'iniciar-se i l'altra estigui a punt de finalitzar. Amb vostès, en el govern o en l'oposició, tot és fum.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«I a més, per a l'any que ve... Ja acabo, ja acabo. És només aquest exemple, que ja acabo. I a més, amb el dèficit de personal per a la construcció i les dificultats que saben que dura una promoció nova per a una administració, entre quatre i cinc anys. Llavors mesures com aquestes és el que jo li volia dir, que frustren a la ciutadania i que no es poden... Ya termino. Solo este ejemplo. Además, con el déficit de personal para la construcción y las dificultades que sabe que dura entre cuatro y cinco años una promoción nueva de construcción, con medidas como esta, pues es donde les digo que frustran a la ciudadanía.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«Però el que és real és que els preus segueixen pujant i ja poden anar dient que no, que si li pregunten a qualsevol ciutadà li diran: Els preus estan pujant. I ara cada vegada és molt més inaccessible que abans poder accedir a un habitatge. I ja poden anar dient vostès el que vulguin, que qualsevol ciutadà els ho diria. I això ha estat el resultat d'una tormenta perfecta, tormenta perfecta, combinació d'una manca d'oferta de fa molts anys i que són responsables molts governs diferents. Això és així i del paper, també. Sobretot en lloguer, però també d'una demanda creixent, que segurament no era esperable. Ja està, diguem-ho, no passa res. Hi ha moltíssima més demanda. A Catalunya, estem parlant que per a finals d'aquest any, és a dir, d'aquí a dos mesos, hi hauria d'haver 125 000 noves llars per la demanda de noves llars que hi ha, 125 000. I aquest excés de regulació i que va passant ara opinem una cosa, ara opinem l'altra, està creant una inseguretat jurídica terrible que està complicant encara molt més i està fent que es retirin encara més immobles del mercat. La situació està empitjorant per a tothom.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales, regulatorias y de adquisición pública para asegurar el derecho...
«Òbviament, des de Junts per Catalunya, òbviament, com tots els grups d'aquest hemicicle, compartim la preocupació per aquest repte, problema enorme. Però també cal, a l'hora d'avançar, doncs, parlar amb claredat. I la majoria de les coses, la gran majoria de les coses i de les polítiques que s'han intentat aplicar aquests darrers anys a partir de la llei d'habitatge espanyola, doncs, no han funcionat. No han funcionat. I si això no és que no es reconeix, no avançarem. Aprofito per un tema que em té molt preocupada i ho dic ara a la bancada socialista, no?, perquè, bé, quan els que ens dediquem a cada comissió, doncs, les dades del que passa amb la nostra comissió les anem seguint. I jo vaig seguint la que publica la Generalitat de Catalunya respecte el preu de l'habitatge i els números de contractes que sortien trimestralment, trimestralment i jo cada quinze dies, cada deu dies ho vaig mirant. I abans sortien trimestralment, però ara resulta que el partit, el PSC, doncs, l'última que han publicat és la del primer trimestre. No han publicat ni la del segon ni la del tercer. Han publicat la del primer, que els ha ajudat a dir: Estem començant a frenar una mica el preu. Hem de sospitar en alguna cosa que no s'estigui publicant el segon o el tercer trimestre? Perquè a mi ara ja m'està fent començar a sospitar. Ho dic perquè com que alguns, doncs, se'n senten molt honorats de que bé que està funcionant, no sé. Espero que no tinguem cap sorpresa desagradable perquè m'està sorprenent moltíssim.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2025, de 23 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes contra el genocidio...
«En tot cas, el posicionament avui de tots nosaltres és el resultat del moment transcendental en què ens trobem? Perquè el moment polític internacional ha canviat completament d'uns dies cap aquí. En aquests moments, hi ha sobre la taula una proposta real de pla de pau, una finestra d'oportunitat que feia anys que no existia amb el suport dels Estats Units, de la Lliga Àrab i de bona part de la comunitat internacional. Una proposta que podria obrir el camí cap a la convivència dels dos estats que tants defensem, lliures, segurs i reconeguts mútuament. I davant d'això, ens preguntem: Aprovar avui aquest decret pot ser un error, fer-ho avui? Un error de temps, un error de prioritats. Avui? El que cal avui és escenificar distàncies i alimentar gestos simbòlics o donar marge a la diplomàcia, la mediació i a la raó? Un govern amb intel·ligència política hauria de saber quan ha d'actuar i quan ha de deixar de fer-ho, fins i tot quan ha de mirar amb rapidesa davant de circumstàncies que canvien. Saber adaptar-se mai és una debilitat. És lideratge. No es pregunten ningú si el que convindria ara no és veure si aquest acord pot tirar endavant i si hi ha un compromís real de les parts? Aprovar-lo avui, just quan hi ha una possibilitat de pau a l'abast, pot ser un signe d'impaciència política? I la política exterior no pot moure's per impuls -tots ho sabem- sinó per estratègia, per intel·ligència estratègica. Nosaltres pensem que el Govern espanyol hauria d'estar dedicant tots els seus esforços diplomàtics, polítics, econòmics i coercitius, a fer que aquesta oportunitat arribi a bon port, impulsant una posició comuna de la Unió Europea, mobilitzant totes les seves ambaixades, pressionant els actors que estiguin bloquejant el procés, reforçant la mediació amb Egipte, Qatar, els Estats Units. Això és el que s'esperaria d'un govern que diu estar compromès amb l'acció i no amb el postureig.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2025, de 23 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes contra el genocidio...
«Bona tarda. Moltes gràcies. Molt bona tarda de nou. Vivim en un món ple de guerres, conflictes i conculcacions constants dels drets humans. A Ucraïna, al Sudan, al Iemen o a Síria són exemples dramàtics. I massa sovint la nostra mirada és selectiva. Ens commouen unes víctimes i n'ignoren d'altres, també en el conflicte entre Israel i Palestina. Alguns han treballat per consolidar un relat que tendeix a mostrar només un bàndol de víctimes i obviar les provocades també pel terrorisme de Hamàs. Però la veritat és que totes, totes les víctimes ens han d'interpel·lar, totes les llàgrimes ens han de commoure. Les israelianes, perquè cap causa justifica el terrorisme, i les palestines, òbviament, perquè res pot justificar un càstig col·lectiu tan extrem. Junts creiem que reconèixer totes les vides trencades no és relativitzar la responsabilitat, sinó reafirmar la humanitat. Per això, precisament avui, que és 7 d'octubre, Junts volem recordar que el 7 d'octubre de 2023 Hamàs va perpetrar un atac terrorista brutal, indiscriminat contra la població civil, amb assassinats, segrestos i violència sexual. Un crim que condemnem Junts, ho hem fet abans i ho tornem a fer ara, sense matisos. Aquell atac, a més, tenia un objectiu polític evident, que era sabotejar qualsevol perspectiva de pau. En aquells mesos s'estava parlant d'un possible acostament històric entre Israel i diversos països àrabs, inclosa l'Aràbia Saudita. Donar marge de maniobra a aquells acostaments era essencial, com ho és també, per cert, ara amb la proposta de pau que s'ha presentat. Però Hamàs, conscient que quedava fora d'aquell escenari, va decidir rebentar-lo a sang i foc. I precisament avui, que fa dos anys d'aquells atemptats, recordem que encara hi ha ostatges israelians en mans de Hamàs, alguns vius, d'altres cadàvers no retornats. Junts, de nou, exigim el retorn immediat. No podem abordar aquest conflicte com si fos una excepció moral. Ho he dit al començament.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Per tant, aquesta proposició, en el cas de Catalunya, directament duplica alguna normativa i envaeix competències parcialment, però que són exclusives de la Generalitat. Potser en d'altres comunitats autònomes, no és el cas de vostès, doncs segurament els hi pot semblar bé, fins i tot els hi pot anar molt bé si no volen assumir responsabilitats, que algunes no volen. Segurament prefereixen que es legisli des de Madrid, però a Catalunya no. A nosaltres ni ens sembla bé ni mai ens ha anat bé quan s'ha legislat des de Madrid. Només una legislació catalana sense ingerències centralitzadores poden garantir la nostra singularitat -s'hi referia la diputada Valido- ajustades a les necessitats reals dels catalans i les catalanes. Duplicar legislació i tràmits no només és innecessari, sinó que és absolutament contraproduent i, per tant, nosaltres, si aquesta proposició legislativa s'admet a tràmit, estarem absolutament amatents que això no succeeixi, perquè no volem més inseguretat jurídica, que ja anem bastant sobrats els darrers anys, de causar-ne més. Un altre aspecte que volia comentar que el títol d'aquesta proposició és clar. És el que ha dit el senyor Matutes, no?, regular la publicitat. Però és que després només cal llegir el seu preàmbul ple de referències a l'habitatge, al seu accés assequible, a la gentrificació, l'ús social de l'habitatge. De fet, en la seva intervenció s'ha referit precisament gairebé de forma exclusiva només a aquests temes. Per tant, de fet, el que volen regular és l'habitatge, cosa que a nosaltres ens sembla que no pertocaria. Per tant, si les coses queden clares, si el que es vol regular és el que diuen que volen regular, doncs, el nostre sentit del vot pot ser un i si no, el nostre sentit del vot pot ser un altre.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Aquesta proposició estableix un règim bastant complet de publicitat, però també de contractació, de verificació prèvia de llicències i de sanció. Tots aquests àmbits a Catalunya ja estan regulats, amb normes pròpies, que funcionen -he de dir- amb certes distorsions o certs desajustos que han de ser solucionats pel mateix Parlament català i que, a més, han estat fins i tot convalidades quant a si eren competències pròpies i exclusives pròpies de Catalunya i no pel mateix Tribunal Constitucional. Per tant, no hi ha dubte que són competències exclusives. A Catalunya fa dècades, anava a dir anys, no, dècades, que estem legislant en matèria d'habitatge i en matèria de turisme, des del Decret 75/2020 de turisme, que ja defineix què és habitatge d'ús turístic, en regula els requisits, la inscripció en el Registre de Turisme i el règim sancionador. En matèria de publicitat, el codi de consum, que ja garanteix també la comprovació de la publicitat veraç i que permet sancionar a plataformes, per exemple, que és el que vostès cerquen amb aquesta proposició legislativa, o amb la llei 13/2002 de turisme de Catalunya, que ja establia l'obligatorietat de la llicència, el règim sancionador corresponent. Ens preocupa el règim sancionador.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Gràcies, presidenta. És una evidència que el mercat de l'habitatge està descontrolat. Ho veiem cada dia a les nostres ciutats i als nostres pobles: famílies que no poden pagar el lloguer, joves que no poden emancipar-se, els veïns expulsats dels seus barris. L'habitatge s'ha convertit en el principal problema de moltes llars. L'emergència social, jo diria, més important de la nostra societat i el Congrés té l'obligació d'afrontar-ho amb regulació i no amb debats estèrils que omplen hores i hores de diaris de sessions i que, al final, no acaben servint per canviar la vida de la gent. L'única manera d'afrontar el problema és actuar des de tots els costats que hi influeixen. No hi ha una solució única i miraculosa. Cal regulació, cal control públic, impostos a l'especulació, inversió i valentia per intervenir al mercat. La proposició de llei que avui presenta Bildu és una branca més d'aquest arbre, la regulació de la publicitat dels pisos turístics il·legals. Però siguem clars, avui a l'Estat espanyol qualsevol pot posar un anunci en una gran plataforma digital i oferir un pis com a allotjament turístic sense que ningú li demani una llicència, sense haver d'acreditar res. I això genera un doble problema. Primer, destrueix el mercat de l'habitatge habitual. Cada pis que passa al mercat turístic és un pis menys per a una família. La reducció d'oferta fa pujar els preus, genera tensió i converteix els barris en parcs temàtics, com es fa evident des de fa anys si mirem ciutats com Barcelona, amb més de deu mil pisos turístics, on fins i tot Collboni, a qui li ha costat moltíssim moure's en aquest àmbit, ha promès no renovar llicències a partir del 2028. En segon lloc, perjudica aquells que compleixen, també ho deia el company de Bildu, perquè evidentment hi ha gent que té una llicència turística i fa l'activitat segons les normes, però les grans plataformes digitals de manera indiscriminada anuncien pisos sense preguntar res, cosa que al final acaba generant competència deslleial i frau.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Ja per acabar, el 2021 -recordem-ho-el Congrés va deixar de considerar els animals com a coses en la llei hipotecària i en la llei d'enjudiciament civil, com ho havia fet el 2006, fa gairebé 20 anys, el Codi Civil català. Per tant, aquesta sensibilitat existeix, només cal trobar-la. I ho hem de fer en memòria d'activistes com la Jane Goodall i recordant que, enmig de temps de guerres i de crueltat extrema, només ens salvarà de nosaltres mateixos la capacitat de posar-nos en el lloc dels altres. Per tant, fent com ella: inspirem esperança i transformem-la en acció. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. Antes de nada, bienvenidos los miembros de la plataforma 'No es mi cultura', que nos acompañan y que representan a los más de 715 000 ciudadanos y ciudadanas que han firmado en todo el Estado español y que han dado apoyo a esta ILP. Querría empezar mi intervención con un recuerdo a Jane Goodall, que nos dejó el pasado 1 de octubre después de 91 años de lucha, hasta el último día, en favor de los derechos de los animales. Tuve la gran suerte de conocer a Jane Goodall, la primatóloga británica, y de compartir algunas conversaciones en mi etapa como periodista. Jane Goodall ha sido uno de los liderazgos más importantes del cambio social positivo, una de las grandes influencias, de las más grandes influencias del cambio social positivo en lo que tiene que ver con la defensa y el respeto de los derechos animales y su conservación. Y su lección es especialmente válida en momentos como el actual, en los que la falta de empatía, el odio y las guerras ponen a prueba la confianza en la humanidad. La señora Goodall nos ha ayudado a concienciarnos de la importancia de la conservación, como decía, desde el respeto hacia los animales y la naturaleza. Nos ha ayudado a entender que, como nosotros, los animales son seres con capacidad de sentir emociones. Pues bien, Jane Goodall hizo sentir su voz contra la tauromaquia, y lo hizo aquí, en el Congreso de los Diputados. En el año 2013 firmó una carta en contra de la declaración de las corridas de toros como bien de interés cultural. Jane hablaba de forma directa, valiente, con mensajes fáciles de entender, y nos decía: Si yo fuera toro, no querría formar parte de este espectáculo. Y nos recordaba: Los toros tienen capacidad de sentir, esto está probado científicamente, y la manera de acabar con ellos después de torturarlos no debería ser declarado nunca patrimonio cultural de ningún Estado.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Gràcies, presidenta. Bé, primer de tot. Bona tarda i benvinguts els membres de la plataforma 'No és la meva cultura', que ens acompanyen i que representen els més de 715 000 ciutadans i ciutadanes que han firmat arreu de l'Estat espanyol donant suport a aquesta ILP. Jo voldria començar la meva intervenció amb un record per la Jane Goodall, que ens va deixar el passat 1 d'octubre després de 91 anys de lluita, fins a l'últim dia, en favor dels drets dels animals. Vaig tenir la sort, la gran sort, de conèixer la Jane Goodall, la primatòloga britànica, i de compartir algunes converses en la meva etapa com a periodista. La Jane Goodall ha estat un dels lideratges més importants del canvi social positiu, una de les més grans influencers del canvi social positiu pel que fa al respecte dels drets dels animals i de la conservació. I la seva lliçó és especialment vàlida en moments com l'actual, en què la falta d'empatia, l'odi i les guerres posen a prova la confiança en la humanitat. Goodall ens ha ajudat a conscienciar-nos de la importància, com deia, de la conservació, des del respecte cap als animals i la natura. Ens ha ajudat a entendre que, com nosaltres, els animals són éssers amb capacitat de sentir emocions. Doncs bé, la Jane Goodall va fer sentir la seva veu contra la tauromàquia i ho va fer aquí, al Congrés dels Diputats. L'any 2013 va firmar una carta en contra de la declaració de les curses de braus com a bé d'interès cultural. La Jane parlava de manera directa, valenta, amb missatges fàcils d'entendre i ens deia: 'Si jo fos toro, no voldria formar part d'aquest espectacle'. I ens recordava que, com dèiem, els toros tenen capacitat de sentir i això està provat científicament i que la manera d'acabar amb ells després de torturar-los no hauria de ser declarat mai patrimoni cultural de cap estat.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la defensa de la Ministra de Igualdad de las víctimas...
«Dit tot això, el ministeri té un altre problema encara em queden 28 segons per dir-ho. La passada legislatura es van fer grans avenços en matèria d'igualtat i en matèria de feminisme i en matèria de LGTBIQ+, que, per cert, hem perdut, i en matèria de drets fonamentals. Des de fa dos anys, aquest ministeri no ha portat a terme cap iniciativa digna d'un origen com el Ministeri d'Igualtat. Per tant, la reprovació és per no haver sabut fer front a aquesta crisi, però és molt més profund que tot això. Si us plau, traspassin el ministeri. Moltes gràcies. Presidenta, muchas gracias. Buenas tardes, diputados y diputadas. Con los mismos argumentos se puede llegar a conclusiones diferentes, y hago mía gran parte de la intervención del diputado del Partido Nacionalista Vasco porque coincido con su análisis. De todas maneras, sí que creo que deberíamos empezar con una afirmación difícilmente rebatible, y es que tanto en la bancada de la izquierda como en la de la derecha, tanto el Gobierno, en este caso, como el partido mayoritario de la oposición son unos irresponsables de primer orden: unos, porque, con los meses que han pasado y los avisos que tenían, han sido incapaces de pararlo, de resolverlo y de dar una explicación a aquellos que confiaron lo suficiente en ustedes como para darles la investidura; los otros, porque han convertido una cosa que, si hubiera sido de su Gobierno, habrían considerado que era una ridiculez, en un estado de miedo. (Rumores). Sí, sí, un maltrato casi institucional por parte de la oposición con respecto a las mujeres. Pueden haber estado muy preocupados por el funcionamiento de las pulseras, que ya es bastante grave tener que llevarlas, pero demuestran que no tienen la talla de un partido de Estado, porque solamente están persiguiéndolo para poner un problema al Gobierno, pero, bueno, están en la oposición. A mí me da un poco igual, porque ya lo sé.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Cal, doncs, trobar l'equilibri si volem assegurar la cohesió social i la sostenibilitat del sistema a llarg termini. La responsabilitat dels governs no consisteix només en atendre aquestes necessitats de manera sostenible, sinó també en evitar els possibles efectes que puguin representar un risc a la convivència i la cohesió. Un risc alimentat en ocasions per la desinformació i les mentides que aprofiten les ideologies radicals de diferent signe, que busquen erosionar els valors del model europeu de pau, prosperitat i llibertat. Un radicalisme que abasta des de la xenofòbia i el racisme fins a l'integrisme religiós i el terrorisme. Fenòmens davant els quals la democràcia ha de reaccionar i actuar sense complexos. A l'Estat espanyol el fenomen migratori és molt desigual i presenta realitats diferents segons cada comunitat. Un dels territoris on s'ha produït el canvi més gran i les necessitats per atendre'l s'han multiplicat, és a Catalunya. No és un fenomen nou, perquè a Catalunya sempre ha estat territori que ha acollit molta població forana i ha tingut la capacitat d'integrar-lo a la catalanitat oferint-li un futur millor. Al llarg de les darreres dècades, Catalunya ha passat dels 6 milions als 8 milions d'habitants. Actualment, més del 18 % de la població catalana té nacionalitat estrangera. El 22,4 % de la població estrangera de l'Estat espanyol és a Catalunya i els darrers anys, un 25 % de les adquisicions de nacionalitat de l'Estat s'han produït a casa nostra.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Mirin, el fenomen migratori impacta plenament en les societats europees i comporta canvis i transformacions per als quals els governs han d'estar sempre preparats i afrontar-ho de manera responsable. És un fenomen que no es pot explicar ignorant factors com la falta d'oportunitats en molts indrets del món, a tenir una vida millor, a causa del canvi climàtic o dels conflictes armats i la violència de tot tipus. Per la manca de llibertat política, social, sexual o religiosa i sobretot, perquè això normalment el què comporta és pobresa. Sempre hi ha hagut moviments migratoris, però en el context actual les característiques del fenomen han canviat i s'han intensificat, obligant als responsables polítics a prendre mesures i a gestionar-les amb la màxima eficàcia. La baixa natalitat que enregistren les societats més desenvolupades, com la nostra, combinada amb un augment de l'esperança de vida, converteixen a la Unió Europea en un espai necessitat i atractiu a la vegada per la immigració. I així, cada any són centenars de milers de persones les que arriben aquí per intentar fer realitat el seu projecte professional i de vida. En molt pocs anys s'ha produït un fenomen important. S'ha produït un important augment del fenomen migratori, que en el cas de l'Estat espanyol està protagonitzat majoritàriament per persones procedents d'Amèrica del Sud i del nord d'Àfrica. Més enllà de l'impacte i l'aportació en termes culturals i socials, que és indubtable, també ho és el benefici que representa la immigració per a la nostra economia. Avui l'emigració és una realitat global que suposa un repte al qual s'ha de donar resposta, apostant, com deia vostè, per una migració regular, ordenada i segura que posi en el centre els drets humans. L'impacte sobre la societat és transversal, fent augmentar en primer lloc els ingressos públics derivats de les rendes de treball de les persones migrants que s'incorporen al mercat, de l'increment del consum i també, per què no dir-ho, dels beneficis empresarials. Però aquesta mateixa migració també incrementa les necessitats, en tots els àmbits, de la nostra societat: en l'educatiu, el sanitari, en el dels serveis socials, en el de les infraestructures i en el de l'habitatge o en el dels usos de l'espai públic, entre d'altres.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Li reclamam, senyora ministra, un parell de qüestions clares. La primera, impulsem la ILP de regularització de persones immigrants. Hem de regularitzar totes aquestes persones que queden fora de la seva tercera modificació del reglament, perquè el reglament no els hi dona resposta. Perquè és també una qüestió democràtica, perquè aquestes persones s'ho mereixen i s'han esforçat per fer-ho possible. El segon punt, mobilitzem tots els recursos necessaris. Farem una política de migracions completa que atengui totes les necessitats, des de l'acollida, des de primera acollida fins a les polítiques clares d'inclusió. No volem integrar les persones immigrants, els volem incloure. Inclusives perquè tots tinguem els mateixos drets. Respectin els drets dels menors. Això és importantíssim. I no només hem de respectar el dret de menors a l'acollida, també hem de pensar que compliran 18 anys i els hem d'acompanyar en el seu camí cap a la majoria d'edat, en el seu camí cap al futur. I no volem devolucions en calent. No volen CIES, volem que tots siguin tancats. Volem un sistema d'acollida que ens faci ser orgullosos. Volem la derogació de la Llei d'Estrangeria i volem lluitar contra tots aquests bulos i racisme i mentides que estan dient les senyories de VOX.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuál es la estrategia que va a adoptar el Gobierno para...
«VOX diu: Deroguem la Llei d'habitatge. Error! Això és desprotegir els joves i les famílies que més ho necessiten. A Catalunya, gràcies a la regulació dels preus del lloguer en zones tensionades, han començat a baixar entre un 3 i un 5 %. Si traiem aquesta eina, els únics beneficiaris són, com sempre, els especuladors. La solució? Just la contrària: reforçar i ampliar aquesta llei per on s'escapen els pisos, lloguers de temporada i habitacions. VOX diu: Permetem que l'habitatge protegit passi al mercat privat per poder tenir un pis en propietat. Això, senyories, ja ha passat. En quaranta anys s'han desqualificat 3 000 000 d'habitatges protegits a l'Estat i el resultat és que tenim poc més d'un 1 % d'habitatge protegit a Catalunya contra un 8 % de mitjana europea. Pisos fets amb fons públics que ja mai més podrà tornar a utilitzar una família que ho necessiti i el més greu, que es podran llogar o vendre a preu d'or. La solució? Blindar l'habitatge protegit perquè sigui permanent i aconseguir així estabilitzar el mercat i oferir alternatives de lloguer assequible.»