Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.466 declaraciones · página 21 de 49
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Por cierto, en relación con la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional, también es necesario revertir las reformas del Partido Popular de 2015, unas reformas que, para combatir el independentismo, desnaturalizaron el Tribunal Constitucional. Me refiero al recurso previo de inconstitucionalidad para los estatutos de autonomía y, sobre todo, al otorgamiento al Tribunal Constitucional de capacidad coercitiva para ejecutar sus propias sentencias. Un Tribunal Constitucional poniendo multas es una aberración conceptual que hace remover a Kelsen en su tumba, que atenta contra la división de poderes y la inviolabilidad del Parlamento, y que desnuda a los parlamentarios y, sobre todo, a los miembros de las mesas, como ya experimentó en su propia piel la presidenta Carme Forcadell. Como he dicho, despoja a esos miembros de la representación de la soberanía popular que ostentan. Hay que reconocer los oficios del diputado Legarda, que ya fueron útiles para poner esta cuestión sobre la mesa en la legislatura pasada. ¿Y qué hizo el Gobierno más progresista de la historia? Lo ignoró; lo ignoró exactamente como han hecho el PSOE y las izquierdas españolas desde 2018 con todas las reformas democráticas. Por eso siguen vivas la ley mordaza o los delitos contra la libertad de expresión, el terrorismo y las injurias a la Corona. La única reforma democrática que se ha aprobado estos años ha sido la ley de amnistía, y únicamente porque les obligamos a ello. Y, por cierto, el sábado pasado fue el Día Internacional de la Libertad de Expresión y Pablo Hasél sigue en la cárcel. Vale la pena recordarlo.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Esperem que aquesta humil reforma en defensa de l'autogovern que ara debatem no sigui supremacista o directament racista, pel fet de proporcionar una eina als governs autonòmics en benefici de les seves competències i del seu autogovern, i que superi aquest tràmit de presa en consideració i que s'acabi aprovant. Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. El Partido Nacionalista Vasco presenta una iniciativa de reforma de la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional que evidentemente no debería ser necesaria, pero seguramente lo es; es necesaria y oportuna para resolver como mínimo, mientras tanto -como decía Jon Iñarritu- los problemas en la resolución de cuestiones competenciales que impiden la actividad normal de la Administración autonómica. Una propuesta aparentemente técnica, pero que en realidad delata los déficits democráticos del Poder Judicial español y que hace como si el Estado siguiera siendo el Estado centralizado del régimen franquista y no un Estado plurinacional y descentralizado, y que interfiere sistemáticamente en las competencias y el autogobierno de las naciones históricas, como la catalana o la vasca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Compartim, evidentment, les prevencions -que expressava ara mateix el diputat Jon Iñarritu- al respecte dels precedents del Tribunal Constitucional, de l'experiència que tenim del Tribunal Constitucional en els últims quaranta anys. Des de la seva creació, el Tribunal Constitucional no ha estat un òrgan neutral, no ha estat un òrgan que respongui a l'objectiu pel qual va ser configurat a la Constitució espanyola, sinó que en la major part del seu temps ha estat un òrgan clarament polititzat. Tot i això, tot i això, estem d'acord amb la proposta presentada, perquè els tribunals ordinaris, per molt suprems que siguin, no poden ser els que decideixin la distribució competencial. Per això, hi votarem a favor. Per cert, amb relació a la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, també és necessari revertir les reformes del Partit Popular del 2015, unes reformes que, per combatre l'independentisme, van desnaturalitzar el Tribunal Constitucional. Em refereixo al recurs previ d'inconstitucionalitat per als estatuts d'autonomia i, sobretot, a l'atorgament al Tribunal Constitucional de capacitat coercitiva per executar les seves pròpies sentències. Un Tribunal Constitucional posant multes és una aberració conceptual que fa remoure a Kelsen en la seva tomba, una aberració que atempta contra la divisió de poders i la inviolabilitat del Parlament, i que despulla els parlamentaris i en especial els membres de les meses -com va experimentar en la seva pròpia pell la presidenta Carme Forcadell- els despulla, deia, els parlamentaris i els membres de les meses de la representació de la sobirania popular que ostenten.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«President, senyories, bona tarda. El Partit Nacionalista Basc presenta una iniciativa de reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que evidentment no hauria de ser necessària, però segurament ho és. És necessària i oportuna per resoldre, almenys en el mentrestant -com deia el diputat Jon Iñarritu- els problemes en la resolució de qüestions competencials que impedeixen l'activitat normal de l'administració autonòmica. Una proposta aparentment tècnica, però que en realitat delata les mancances democràtiques del poder judicial espanyol, que fa com si l'Estat continués sent l'estat centralitzat del règim franquista i no un Estat plurinacional i descentralitzat, i que interfereix sistemàticament en les competències i l'autogovern de les nacions històriques com la catalana o la basca. La proposta es concreta, com explicava el diputat que l'ha defensat, el senyor Mikel Legarda, en afegir una instància constitucional per la via d'un recurs subsidiari de delimitació competencial davant les resolucions judicials que s'han dictat en recursos contra els acords de les comissions mixtes de transferències i de les juntes de seguretat. L'objectiu és ben simple, és lògic i racional: És garantir que en aquests casos, en aquests supòsits, la darrera decisió no l'adopti un tribunal ordinari, sinó que l'òrgan competent en matèria de distribució competencial, que és el Tribunal Constitucional, sigui l'encarregat d'adoptar aquesta darrera decisió.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«I acabo. El país, Catalunya, no necessita més soroll, necessita solucions i necessita capacitat de gestió. L'Estat espanyol no ha volgut o no ha pogut controlar aquest fenomen. Ho volem fer nosaltres. Si l'argument és que no poden traspassar les competències perquè els catalans som uns delinqüents o perquè els catalans som uns racistes, aquesta serà la prova del cotó que és tan anticatalana i centralista l'extrema dreta com ho és l'extrema esquerra. Sempre escullen l'extrema Espanya. Hi ha motius de sobres perquè aquesta llei tiri endavant. Però és possible que la llei no sigui el problema i el problema real és que qui demana i qui està demanant aquesta llei és Catalunya. Moltíssimes gràcies i visca Catalunya lliure! Gracias, presidenta. Cataluña ha sido, es y será un país de inmigración. Las olas migratorias forman parte de la historia de Cataluña desde sus orígenes, y quien niegue esa realidad no tiene ni idea de lo que es Cataluña. Quien niegue esa realidad también está negando a Cataluña. Y somos muchos los hijos de este fenómeno migratorio. Pero hoy el país sufre las consecuencias de una mala gestión por parte de los que han tenido y tienen hoy las competencias, los diferentes gobiernos españoles, y una mala gestión y la negación del problema han llevado al colapso.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«Gràcies, presidenta. Catalunya ha estat, és i serà país d'immigració. Les onades migratòries formen part de la història de Catalunya des dels seus orígens. Qui negui aquesta realitat no té ni idea del que és Catalunya. Qui negui aquesta realitat nega també Catalunya. Són molts els fills d'aquest fenomen migratori, però avui el país pateix les conseqüències d'una mala gestió per part dels que han tingut i tenen avui les competències, els diferents governs espanyols i una mala gestió i la negació del problema han portat al col·lapse. I aquesta llei que avui es vota ens permetria a Catalunya augmentar el nostre autogovern i poder fer una gestió eficient i de proximitat, i també controlar l'actual desbordament, perquè les dades són molt clares. Els darrers quinze anys, un de cada quatre immigrants arribats a Espanya s'ha instal·lat a Catalunya. Hem passat de la Catalunya dels sis milions a la Catalunya dels vuit milions. En les darreres dècades hem assumit més de dos milions de persones i el país i els serveis han quedat saturats. A principis dels anys noranta la població estrangera representava el 2 %. Avui representa gairebé el 19 %, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que és del 9,6, i cinc punts per sobre de la mitjana espanyola, que és del 14 %.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Acabo, senyora presidenta. Perquè sí que vull dir que ahir vaig poder escoltar atentament a la senyora ministra i he de dir -i vull dir-ho -que, almenys discursivament, em sembla que ha començat a virar una mica l'enfocament. I això és positiu perquè va repetir, va dir i repetir en diverses ocasions que la causa primera -que és el que fa anys que estem dient Junts per Catalunya i, per tant, que és la que s'ha de revertir- va dir i repetir que la causa primera del problema d'accés a l'habitatge és la manca d'oferta tant pública, òbviament habitatge públic, com també privada per primera vegada. Diuen que aquesta és la causa principal. Benvinguts al sentit comú... Ya acabo, señora presidenta. Sí que querría decir que ayer pude escuchar atentamente a la señora ministra y debo decir -y quiero decirlo- que, al menos a nivel de discurso, me parece que ha empezado a cambiar un poco el enfoque, y eso es positivo, porque dijo y repitió en diversas ocasiones que la causa primera del problema de acceso a la vivienda, que es lo que hace años estamos diciendo Junts per Catalunya y es lo que se tiene que revertir, es la falta de oferta, tanto de vivienda pública, obviamente, como de privada. Por primera vez dicen que esta es la causa principal.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«¿Pero esta moción es pertinente, hablar de vivienda en este hemiciclo? Pues sí, es muy pertinente, porque, en materia de acceso a la vivienda, no sé qué creen, ¿qué vamos a mejor o a peor? ¿Qué creen que opina la ciudadanía que nos está viendo? ¿Vamos a mejor o a peor? Ahora ocupa el primer lugar del ranking de los principales problemas que considera que tiene la ciudadanía. ¿Consideran que vamos a mejor? Yo creo que la ciudadanía ha respondido con estas encuestas que ustedes mismos han recogido. Hace tres años, la vivienda era una preocupación que estaba mucho más atrás; hoy, ley de vivienda mediante, está en primer lugar. No es la primera vez que lo digo desde aquí y es una lástima, porque además se está perdiendo mucho tiempo -el Gobierno socialista y sus socios- en temas de vivienda. Demasiadas veces, para evitarse algún griterío de alguna asociación, entidad u organización, que saben hacer mucho ruido, se han dejado arrastrar por el quedar bien y no por el ir bien. Por ejemplo, actualmente, hay una inseguridad jurídica flagrante, es enorme. Hoy, es un vía crucis legal, normativo, jurisprudencial, saber cómo hay que aplicar la normativa en el ámbito del arrendamiento. Por ejemplo, en mi país, en Cataluña, es que es imposible; si no nos ponemos de acuerdo ni los expertos. Es más, como ahora los colegios profesionales de administradores y de agentes de la propiedad inmobiliaria, Cámara de la Propiedad Urbana, se han puesto de acuerdo en que no sabían ni cómo interpretar ni cómo aplicar todo este conjunto enorme de normativas que se contraponen unas a otras, han pedido al Govern de Illa que conteste unas preguntas porque no sabían cómo había que aplicar todo este conjunto de normas. La respuesta del presidente Illa también es antológica. Escuchen: eso es un tema jurídico y nosotros no estamos para responder eso, no sé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Un altre problema, que s'ha traslladat la responsabilitat de les polítiques públiques d'habitatge als privats, per exemple, amb la prohibició de desnonar. Una altra, demonitzant el promotor privat, per exemple, establint un 30 % de reserva. Molt bé. Es podia haver dit el 30, com es podia haver dit el 50, perquè quantes promocions s'han fet amb un 30 % de reserva? Zero. Per tant, la vivenda protegida és zero també, no? Blanquejant les ocupacions, que ja saben que nosaltres no hi estem en absolut d'acord... Muchas gracias, presidenta. Buenas tardes a todos de nuevo. Hoy, el PP nos presenta una moción que, en definitiva, no tiene mucha ejecutiva jurídica, pero en el fondo viene a marcar el posicionamiento de cada uno de los grupos que estamos en este hemiciclo. El primer punto que plantean es una crítica a la ley estatal de la vivienda, una crítica que nosotros compartimos y por eso no dimos apoyo en su día, y claramente se ve que los efectos que está teniendo no son los deseados seguramente, porque la ciudadanía considera que no se está haciendo el trabajo que se iba a hacer. Por otra parte, nos parece adecuado, porque nosotros también lo hemos estado reclamando, lo hemos presentado en diversas ocasiones, que se establezcan determinadas medidas fiscales que puedan ayudar al fomento y a la promoción de más vivienda pública -nosotros estamos de acuerdo- y también a la adquisición o al acceso a la vivienda por parte de jóvenes y que puedan emanciparse a una edad razonable y no como ahora, que es con más de 30 años. Por eso, obviamente, en este sentido lo compartimos, porque también lo estamos pidiendo.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Però, en tot cas, és pertinent en aquesta moció parlar d'habitatge en aquest hemicicle? Doncs és molt, molt pertinent, perquè en matèria d'accés a l'habitatge no sé que pensen: Que estem anant millor o estem anant a pitjor? Què pensen que opina la ciutadania que ens està veient? Estem anant a millor? O estem anant a pitjor? Ara ocupa el primer lloc del rànquing dels principals problemes que la ciutadania considera que té. Considera que anem a millor? Jo crec que la ciutadania ha respost amb aquestes enquestes que vostès mateixos han recollit. Fa tres anys, l'habitatge era una preocupació que estava molt més enrere. Avui, Ley de Vivienda mediante, doncs, ara està al primer lloc. No és el primer cop que ho dic des d'aquest faristol i és una llàstima, perquè sobretot s'està perdent molt de temps que el govern socialista i els seus socis, en temes d'habitatge, massa sovint, per evitar ser alguna escridassada d'alguna associació o entitat o organització que saben fer molt de soroll, doncs s'han deixat arrossegar pel quedar bé i no per anar bé. Per exemple, hi ha actualment una inseguretat jurídica flagrant. És enorme. Avui és un viacrucis legal, normatiu, jurisprudencial, saber com s'ha d'aplicar la normativa en l'àmbit de l'arrendament, per exemple, en el meu país, a Catalunya. És que és impossible. Si els experts, no ens posem d'acord ni els experts. És més, ara, com que els col·legis professionals d'administradors, d'agents de la propietat immobiliària, Cambra de la propietat urbana, es van posar d'acord que no sabien ni com interpretar ni com aplicar tot aquest conjunt enorme de normativa que es contraposa l'una amb l'altra, van demanar al Govern Illa, per exemple, que els contestessin vint preguntes perquè no sabien com havien d'aplicar tot aquest conjunt de normes. La resposta del president Illa també és antològica: 'Escolti, això és tema jurídic. Nosaltres no estem per respondre a això'. No ho sé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Moltes gràcies, presidenta. Moltes gràcies i bona tarda a tothom, de nou. Avui el PP ens presenta una moció que, en definitiva, no té força executiva, força jurídica executiva, però que en el fons ve a marcar el posicionament de cadascun dels grups que estem en aquest hemicicle, no? El primer punt que plantegen és una crítica a la llei estatal de la vivienda. Una crítica que nosaltres compartim, per això no hi vam donar suport en el seu moment i que, òbviament i clarament, es veu que els efectes que estan tenint no són els desitjats, segurament, no? Perquè, vaja, ara la ciutadania considera que no s'està fent la feina. Serà així. Per altra banda, ens sembla adequat que s'estableixin -perquè nosaltres també ho hem estat reclamant, ho hem presentat en diverses ocasions- que s'estableixin determinades mesures fiscals que puguin ajudar al foment i a la promoció de més habitatge públic, no? Nosaltres estem d'acord. També de l'adquisició o l'accés a l'habitatge per part de joves i que es puguin emancipar a una edat raonable, no com ara que és a més de 30 anys. I, per tant, en aquest sentit, doncs òbviament nosaltres ho compartim, perquè també ho estem demanant.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Como les decía al principio, cuando se cierra una subcomisión cabe preguntarse si el trabajo que se ha hecho servirá para cambiar la realidad, aunque sea un poco. Estoy convencida de que sí. Por lo tanto, gracias al presidente, Agustín Santos Maraver, a todos los compañeros diputados y, sobre todo, a expertos y pacientes que han hecho sus aportaciones y que han hecho posible este informe. Muchas gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Com els deia al principi, quan es tanca una subcomissió, un s'ha de preguntar si la feina que s'hi ha fet servirà per canviar la realitat, ni que sigui una mica. N'estic convençuda que sí. Per tant, gràcies al president Agustín Santos Maraver i també gràcies a tots els companys diputats i, sobretot, als experts i als pacients per les seves aportacions i per haver fet possible aquest informe. Gràcies. Señorías, presidente, gracias. Hoy toca hablar de salud mental, pero antes de entrar en lo que hace referencia al individuo, permítanme que reflexione sobre esta locura colectiva global que nos ha tocado vivir, en la que hemos convertido el mundo y que contamina nuestros espacios de convivencia, físicos o virtuales. No pretendo ser alarmista, pero, si no sabemos hallar la forma de corregir el rumbo, vamos hacia nuestra propia destrucción. Quizás la ciencia puede salvar la especie, pero, si la despojamos de los valores que durante décadas han construido el concepto humanidad, lo que ya no seremos es la especie humana. Sin empatía, condenamos a muerte la confianza del ser humano. No es extraño, por lo tanto, que en medio de este mundo difícil, descarnado, cada vez más tecnológico pero más deshumanizado, las enfermedades mentales se conviertan en una plaga, porque, además de las necesidades básicas de supervivencia, de seguridad, de alimento y de trabajo, para tener una mente sana las personas necesitamos sentirnos queridas, aceptadas y autorrealizadas, porque, además de las patologías mentales de origen biológico, cada vez hay más personas, especialmente nuestros jóvenes, que sufren trastornos de comportamiento, depresiones o ansiedad.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Senyories. President, gràcies. Bé, avui toca parlar de salut mental. Però abans d'entrar en la que fa referència a l'individu, permetin-me que reflexioni sobre aquesta bogeria col·lectiva global que ens ha tocat viure, en què hem convertit el món i que contamina els nostres espais de convivència, ja siguin físics o virtuals. I no pretenc ser alarmista, però si no sabem trobar la manera de corregir el rumb, anem cap a la nostra pròpia destrucció. Potser, potser la ciència pot salvar l'espècie, però si la despullem dels valors que durant dècades han construït el concepte humanitat, el que ja no serem és l'espècie humana. Sense empatia, condemnem a mort la confiança en l'ésser humà. No és estrany, per tant, que enmig d'aquest món difícil, descarnat, cada cop més tecnològic però més deshumanitzat, les malalties mentals esdevinguin una plaga. Perquè a banda de les necessitats bàsiques de supervivència i de seguretat, aliment, feina, per tenir una ment sana, les persones necessiten, necessitem sentir-nos estimades, acceptades i autorrealitzades. Perquè a banda de les patologies mentals d'origen biològic, cada cop cada cop, hi ha més persones, especialment els nostres joves, que pateixen trastorns de comportament o depressions o ansietat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«También presentamos una enmienda que se incorporó para simplificar y promover la aprobación del UTE PBM, Performance Based Navigation, por operaciones de emergencias, para hacerlas más seguras. También, para que las servidoras aeronáuticas analicen las limitaciones de las actividades de su entorno con una visión que permita la compatibilidad. Hablamos de la enmienda Organyà, como un centro de parapente de nivel internacional que resulta que estaba continuamente condicionado por la actividad aérea, aunque finalmente hay soluciones compatibles, etcétera. La cuestión es que, como digo, es una ley relativamente técnica en la que incluimos algunas de esas cuestiones. Otra de las cuestiones que introdujimos, que para nosotros era muy importante, es... Presidenta, aquí no me salen los números del tiempo, voy un poco despistado. (Pausa). Gracias. Cuando hablaba de la intermodalidad de los aeropuertos, pusimos en evidencia que la conexión de alta velocidad del aeropuerto de Barcelona debía ser una prioridad. No podía ser que estuviese un proyecto a medias, medio construido desde hacía veinte años, detenido y paralizado; por lo tanto, era necesario que se activara este proceso de conexión de la alta velocidad con el aeropuerto de El Prat de Barcelona, y aquí hubo un acuerdo con el Grupo Socialista del Gobierno. También tengo que decirles que estamos muy atentos a cómo se está desarrollando esto y con qué calendario, para que se cumpla lo que se incorporó, que es realmente una prioridad; que los calendarios y la ejecución se hagan con la celeridad que corresponde a una prioridad, para que no suceda que como ya se está construyendo el aeropuerto de Barajas, con eso ya está todo resuelto.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Per tant, corregir deficiències i desviacions d'aquesta gestió centralitzada. Per tant, com vostè ha dit, jo em vull afegir als seus comentaris en el sentit de que l'actual Govern s'omple la boca sovint, els ministres o alguns representants dels partits que donen suport al govern, en el sentit que ells estan ja amb una idea, amb una visió d'estat plurinacional i descentralitzat i coses d'aquestes. Però quan això s'ha de dur a la pràctica -la senyora Madrenas acaba de posar un excel·lent exemple de com, quan s'ha de deixar compartir la informació de les policies, després tot són requeriments i condicionants- a l'hora de posar a la pràctica -i amb la gestió dels aeroports està passant exactament el mateix- el model segueix sent un model centralitzat. I, per tant, prenguin bona nota els grups del govern de que això a nosaltres no només no ens complau, sinó que ho lluitarem i ho batallarem, o bé dins del text de les lleis o com sigui. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, quería hacer una intervención relativamente breve, pero aprovecharé para hablar de esta cuestión desde enfoques diferentes. En cualquier caso, como ha dicho la interviniente anterior, es una ley que actualiza un par de leyes muy antiguas, de hace sesenta y cinco y veintidós años respectivamente; por lo tanto, son leyes que había que modernizar para incorporar legislación europea. A través de una serie de enmiendas que se incorporaron a la ley, nosotros hemos querido introducir una visión más amplia de la navegación aérea, es decir, una visión que permita que la navegación aérea no pise y condicione todas las actividades de un territorio, sino que se busque la convivencia y la compatibilidad, que fortalezca elementos de sostenibilidad ambiental e incorpore conceptos que fortalezcan la eficiencia de la navegación aérea. Por ejemplo, incorporamos enmiendas que hacían referencia a los aeropuertos para que estén obligados a dedicar espacios para el autoconsumo de las energías renovables, o bien a promover los servicios atendidos para aeronaves no tripuladas, drones, una explosión que ya no es futuro, es presente, y tiene muchas limitaciones y condicionantes administrativos que hace que sea difícil que puedan desarrollarse bien en muchas actividades económicas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«També vam presentar una esmena que es va incorporar per simplificar i promoure l'aprovació de UTEs PBM, Performance-Based Navigation, per a operacions d'emergències, per fer-les més segures. També que les servituds aeronàutiques analitzin les limitacions de les activitats del seu entorn, com he dit abans, amb una visió que permeti la compatibilitat. Jo aquí li vaig dir l'esmena Organyà com un centre de parapent de nivell mundial de nivell internacional, doncs resulta que estava continuadament condicionada per l'activitat aèria i, finalment, hi ha solucions tècniques que ho poden fer compatible, etcètera. Bé, la qüestió és que, com dic, és una esmena... És una llei relativament tècnica en la que vam incloure algunes d'aquestes qüestions. Una altra de les qüestions que vam introduir, que per nosaltres era de la màxima importància. I aquí faig una petita pausa és... Presidenta, aquí no em surten els números del temps i vaig una mica despistat. Gràcies. Quan jo parlava de la intermodalitat dels aeroports, nosaltres vam posar en evidència que la connexió en alta velocitat de l'aeroport de Barcelona havia de ser una prioritat. No podia ser que estigués un projecte a mitges, mig construït des de feia vint anys enrere, aturat i paralitzat i, per tant, que s'activés aquest projecte de connexió de l'alta velocitat amb l'aeroport del Prat de Barcelona. Aquí hi va haver un acord amb el grup del Partit Socialista, del Govern, el grup majoritari del Govern, però també els he de dir que estem molt amatents a com s'està desenvolupant això i amb quin calendari s'està desenvolupant, perquè es compleixi el que realment es va incorporar, que realment és una prioritat i que realment els calendaris i l'execució es fa amb la celeritat que correspon a una prioritat; que no torni a passar allò de sempre que ja s'està construint el de Barajas i amb això ja deu ser que està tot resolt.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, volia fer una intervenció relativament breu, però aprofitaré per parlar d'aquesta qüestió des d'enfocaments diferents. En tot cas, és una llei, com s'ha dit també per la intervinent que m'ha precedit en la paraula, és una llei que actualitza un parell de lleis molt antigues de fa 65 anys i 22 anys respectivament. Per tant, evidentment, lleis que calia que es modernitzessin, que incorporessin legislació europea. I nosaltres hem volgut introduir, a través d'una sèrie d'esmenes que es van incorporar a la llei, una visió més àmplia de la navegació aèria, és a dir, una visió que permeti que la navegació aèria no aixafi i condiciono tota mena d'activitat que hi ha en un territori, sinó que es busca la convivència i la compatibilitat. Enfortir elements de sostenibilitat ambiental, incorporar conceptes que enforteixin la intermodalitat i l'eficiència de la navegació aèria. I, per exemple, vam incorporar esmenes que feien referència a que els plans directors dels aeroports estiguin obligats a reservar espais per a la generació d'energies renovables, per a l'autoconsum dels propis aeroports, bé siguin fotovoltaiques o d'altres tipus, o bé promoure els serveis atesos per a naus no tripulades, drons, que és una explosió que ja no és futur, ja és present i que té encara moltes limitacions i condicionants administratius que fa que sigui difícil en moltes activitats econòmiques que es puguin desenvolupar prou bé.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes una vez más a todos. Señor ministro, independientemente de que creamos o no creamos lo que ha dicho o no ha dicho -porque lo que le hemos dicho es que ya no queríamos darle más vueltas a lo de la invasión de competencias, porque lo queremos ver blanco sobre negro-, aquí tienen un dicho en español muy usado, que por algo debe ser: Del dicho al hecho hay mucho trecho. Así que lo que creemos es que usted ha visto claro que si invade competencias no contará con el apoyo de esta Cámara. En segundo lugar, ha hecho referencia antes, al hablar de la crisis climática que estamos viviendo en el planeta, a que seguramente provoca situaciones de inseguridad para las personas mucho más graves que otras, refiriéndose seguramente a las que usted debe enfrentar en temas de seguridad ciudadana. Y quería comentarle algo -porque esto ha sucedido este verano también- que tiene que ver con el ámbito de la multirreincidencia. En Cataluña estamos muy preocupados. La gente está muy preocupada en lo que respecta a la seguridad. La gente se siente insegura; al ir por las calles, por las plazas, se siente profundamente insegura. De hecho, si nos fijamos en los datos -ya los conoce-, nueve de cada diez hurtos, por ejemplo, quedan impunes en este Estado. Nueve de cada diez. Todos los expertos, todos los criminólogos afirman que la fuente de la multirreincidencia es la impunidad. Nueve de cada diez quedan impunes. Nosotros, Junts per Catalunya, presentamos una propuesta de modificación legislativa, muy de bisturí, el 9 de marzo de 2024 y está por hacer todavía. Está todo por hacer. Esto va para todos; bueno, para los grupos que deben impulsar el trámite de esa iniciativa. Como digo, está todo por hacer: 9 de marzo de 2024 y un año y medio después, unas modificaciones de cinco o seis artículos ahí están paradas. ¿Qué opina de esto?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Home, senyor ministre, no és tant que creiem o deixem de creure el que ha dit o deixat de dir, perquè, de fet, el que li hem dit és que no reblava més el tema aquest de la invasió de competències, perquè volem veure blanc sobre negre. I escolti, aquí bé tenen una dita espanyola molt utilitzada -que per alguna cosa deu ser molt utilitzada- de: Del dicho al hecho hay mucho trecho. I, per tant, nosaltres el que sí que creiem és que vostè ha vist clar que, si envaeix competències, doncs no tindrà els suports d'aquesta cambra. En segon lloc, també s'ha referit abans, quan parlava de la crisi climàtica que estem vivint en el planeta, que segurament provoca situacions d'inseguretat per a les persones molt més greus que d'altres referint-se, possiblement a les que vostè, doncs, ha de fer front en temes, per exemple, de seguretat ciutadana. I jo volia comentar-li un tema, perquè també ha passat aquest estiu, referent a l'àmbit de la multirreincidència. A Catalunya estem molt preocupats. La gent està molt preocupada en termes de seguretat. La gent se sent insegura anant pels carrers i per les places. Se sent profundament insegura. De fet, si mirem dades, vostè ja les sap. Nou de cada deu furts, per exemple, queden impunes en aquest estat, nou de cada deu. Tots els experts, tots els criminòlegs, diuen que la font de la multirreincidència és la impunitat. Nou de cada deu queden impunes. Nosaltres, Junts per Catalunya, vam presentar una proposta de modificació legislativa -molt de bisturí- el 9 de març de 2024 i el més calent és a l'aigüera. Això va per a tothom, per a tothom, per als grups que han d'impulsar el tràmit d'aquesta iniciativa. I el més calent és a l'aigüera, 9 de març de 2024. Un any i mig més tard, unes modificacions de cinc o sis articles estan aturades. Què n'opina, d'això?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento por ley de un despido realmente restaurativo y disuasorio.
«I és que nosaltres entenem que només revertir els factors que condicionen negativament l'entorn laboral i econòmic ens donarà la possibilitat a tots plegats d'avançar cap a un model de valor que garanteixi en el temps més i millors drets laborals, però que també ens garanteixi l'Estat del benestar. I en aquest sentit és en el que hem presentat la nostra esmena que dono aquí per defensada. En la literalitat del seu escrit. Res més i moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Hoy el Grupo Parlamentario Plurinacional SUMAR lleva a debate esta PNL registrada hace más de un año y nos pide que instemos al Gobierno, a ellos mismos, a adoptar las medidas necesarias para que la legislación española dé cumplimiento a lo que disponen los instrumentos internacionales ratificados, regulando una indemnización en caso de despido improcedente que sea disuasoria y restaurativa. En diciembre del año pasado, como se ha recordado, ya se presentó una iniciativa de Bildu sobre la misma cuestión. Antes de seguir, les diré que conocemos la sentencia del Tribunal Supremo, que ha sentado doctrina en este tema. La señora Martínez Barbero, no, pero, como todos ustedes saben, es evidente que»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento por ley de un despido realmente restaurativo y disuasorio.
«Gràcies presidenta. Bona tarda, senyories. Avui el Grup Parlamentari Plurinacional SUMAR porta a debat aquesta PNL registrada fa més d'un any i on se'ns demana que instem al Govern, o sigui que els instem a ells mateixos, a adoptar les mesures necessàries perquè la legislació espanyola doni compliment al que disposen els instruments internacionals ratificats, regulant una indemnització en cas d'acomiadament improcedent, que sigui realment dissuasòria i restaurativa. El desembre de l'any passat, com s'ha recordat, ja va ser objecte de debat en aquesta cambra, una iniciativa de Bildu sobre la mateixa qüestió. I abans de seguir, voldria dir que som coneixedors de la sentència del Tribunal Suprem, del Supremo, que ha fixat doctrina en aquest tema. Sembla que la senyora Martínez Barbero no, però, com segur que tots vostès saben, és més que evident que Junts per Catalunya no som aquí per defensar les interpretacions del Tribunal Supremo. Ja saben que, per exemple, en el cas de la seva Sala Segona fem just el contrari. Per tant, el que hagi dit o no hagi dit el Supremo, no ha fet variar el nostre posicionament.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«Cabe recordar que en Cataluña desde 2008 se dispone de la Oficina Antifraude, dirigida por excelentes profesionales, un referente en este ámbito, y lo último que nos interesa es duplicar estructuras, y aún menos con la creación de un órgano estatal que centraliza competencias y que pretende coordinar, es decir, controlar la Oficina Antifraude de Cataluña en su tarea de velar por la integridad del sector público catalán. Tampoco nos interesa un nuevo tinglado para finalidades partidistas; no queremos que pase como lo que pasó con el CIS, el Centro de Investigaciones Sociológicas, donde 9,3 millones de euros fueron tirados por pura propaganda política. Una cuestión más que me plantea la iniciativa que se propone. Cabe que se aclaren los partidos del Gobierno español. Hablen y aclárense, a ver qué quieren. Este verano, para hacer ver que se actuaba ante el escándalo del secretario de Educación o ante el escándalo de la obra pública, el presidente Sánchez presentó un plan anticorrupción con quince propuestas, con la creación de una agencia de integridad pública. Y en agosto hemos sabido que se creó una comisión interministerial con la señora María Jesús Montero para impulsar este plan. Para situarnos, ¿nos podrían aclarar si el órgano que ahora se propone, creado por vía parlamentaria, es el mismo que la agencia anunciada por Sánchez y coordinada por Montero? Nos lo deberían explicar, porque el último informe GRECO, que fue ocultado hasta el 1 de agosto por el Gobierno español, no solo deja en evidencia los incumplimientos en materia de integridad del Gobierno de España, sino que afirma que la falta de una estrategia unificada corre el peligro de fragmentar las medidas anticorrupción. ¿Esta propuesta que ahora debatimos forma parte de esta estrategia que ahora exige el GRECO? No quisiera ser sarcástico. Si este tema se lo tomaran en serio, lo más normal sería que presentaran un proyecto de ley del Gobierno que respetara las competencias autonómicas en materia de integridad, consensuado y coordinado con sus socios. Pero, tal y como lo están haciendo, lo de hoy responde a una carrera partidista para quedar bien; una carrera que ustedes tienen con el PSOE y no por la voluntad de resolver nada. Termino. Si tal y como nos parece estamos ante la enésima iniciativa...»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«Presidente, señorías, buenas tardes. La propuesta que se presenta hoy sitúa la corrupción como un problema político de primer orden. Lo vemos cada vez que salen los nombres de Ábalos, Koldo, Rato, Montoro, Bárcenas, González Amador, Ayuso y una lista interminable, una liga de campeones donde hay aspirantes, como el señor Olmos, persona conocida en SUMAR, que el señor Santiago no ha mencionado. En cualquier caso, la corrupción es una realidad que llega a todas partes donde hay vida pública. Por ello estamos a favor del preámbulo de la Convención de las Naciones Unidas contra la corrupción o del Consejo de Europa, que prevén la creación de órganos de investigación y prevención de la corrupción, y también del GRECO, que establece claramente que los poderes públicos tienen que dotarse de una estrategia de prevención de la corrupción y de impulso de la integridad política, pero el Estado español no puede pretender dar lecciones mientras mantiene estructuras opacas, sin control democrático, como la Corona -que ahora mencionaba el diputado-, el CNI, los fondos reservados o las actas del Ministerio del Interior, y no vemos que esta propuesta de ley pueda poner fin a esta opacidad. No se pueden dar lecciones sobre la integridad desde un régimen, el del 78, que ha aprobado 227 indultos selectivos a condenados por corrupción. Si lo contabilizamos desde 1996: Aznar, 139; Zapatero, 62, etcétera. Entre ellos no incluyo los indultos a los líderes del procés, porque la corrupción en este caso no la habían cometido los sentenciados, sino los sentenciadores, haciendo uso de la prevaricación.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«Una qüestió més que planteja la iniciativa que es proposa, que és que cal que s'aclareixin els dos partits del Govern espanyol. Parlin, parlin i aclareixin què volen. Aquest estiu per fer veure que feia alguna cosa davant l'esclat de l'escàndol que implicava al seu secretari d'organització en el cobriment, en el cobrament de comissions per obra pública, la corrupció més clàssica de totes. Concretament, al mes de juliol, el president Sànchez va presentar a bombo i platerets un pla anticorrupció amb quinze propostes que incloïen, precisament, la creació d'una Agència d'Integritat pública. I a mig agost hem sabut que s'ha creat una comissió interministerial presidida per la senyora Maria Jesús Montero per impulsar aquest pla. Per situar-nos, ens podrien aclarir si l'òrgan que ara SUMAR proposa crear per via parlamentària és el mateix que l'agència del pla anticorrupció anunciat per Sánchez i coordinat per Montero. O com va això? Aniria bé que ens ho expliquessin perquè el darrer informe Greco de principis de juny, però per cert, amagat sospitosament fins a l'1 d'agost pel Govern espanyol, data d'inici de les vacances. Aquest informe Greco no només deixa en evidència els incompliments del Regne d'Espanya en matèria d'integritat, sinó que literalment afirma que la manca d'una estratègia unificada corre el perill de fragmentar i fer ineficients les mesures anticorrupció. Això d'ara, aquesta proposta que ara debatem forma part d'aquesta estratègia unificada que demana el Greco? Mirin, no voldria semblar massa sarcàstic, només dir que si aquest tema se'l prenguessin seriosament, el més normal seria que presentessin un projecte de llei des del Govern, respectuós amb les competències autonòmiques en matèria d'integritat i consensuat i coordinat amb els seus socis. Però I tal com ho estan fent, això d'avui respon ens sembla a nosaltres a una cursa partidista per quedar bé. Una cursa que, per cert, vostès tenen amb el PSOE i no pas una voluntat de resoldre res.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de creación de la Oficina de prevención de la corrupción.
«President, senyories, bona tarda. La proposta que es presenta avui situa encertadament la corrupció com un problema polític de primer ordre. Ho veiem ara i aquí cada cop que surten els noms de Ábalos, Cerdán, Koldo, Aldama o els de Rajoy, Rato, Montoro, Bárcenas, González, Amador, Ayuso i una llista inacabable més. Una Lliga de Campions on no hi manquen aspirants com el senyor Iván Olmos, crec que persona coneguda de l'entorn de SUMAR i que el senyor Santiago s'ha deixat d'esmentar, però en qualsevol cas, la corrupció és que és una realitat que arriba a tot arreu on hi ha vida pública. I per això subscrivim el preàmbul quan cita els mandats internacionals de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció o del Consell d'Europa, que precisament preveuen la creació d'òrgans especialitzats de prevenció i investigació de la corrupció o del Greco, també, evidentment, del grup d'Estats contra la corrupció, que estableix clarament que els poders públics s'han de dotar d'una estratègia de prevenció de la corrupció i d'impuls de la integritat política. Però el cert és que l'Estat espanyol no pot pretendre donar lliçons d'integritat mentre manté estructures opaques i alienes de tot control democràtic com la corona, que ara esmentava el diputat que em precedia, el CNI, fons reservats, clavegueres judicials i del Ministeri de l'Interior. I no veiem que aquesta llei, aquesta proposta de llei, aquesta proposició, hi pugui posar fi a aquesta opacitat. No es pot donar lliçons sobre integritat des d'un règim, el règim del 78, que ha aprovat 227 indults selectius a condemnats per corrupció. Això si ho comptabilitzem des de l'any 1996. Aznar 139. Zapatero 62. Rajoy 16. Entre aquests, per cert, no incloc els indults als líders del procés, perquè en aquest cas la corrupció no l'havien comès els sentenciats, sinó els sentenciadors amb l'ús prevaricador de les funcions judicials que tenen atribuïdes.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Només li donaré una dada per acabar, no li dono més perquè no tinc més temps. Per la perruqueria, la carnisseria, la gestoria, l'electricista o el pagès, aquesta llei suposaria un sobrecost de més de 1000 euros per treballador. Per un banc, senyora Díaz, només 100 euros i per a l'administració pública, només 59. Qui és que està al costat de les grans empreses? I acabo. Vostè parla com si tingués una majoria que no té. És més, les enquestes la situen en un lloc residual. Si algun dia vol parlar amb rigor i amb respecte de Catalunya, del teixit productiu català i de la classe mitjana i treballadora de Catalunya, nosaltres hi serem, com sempre. Visca Catalunya lliure! I que tinguin tots una molt bona diada. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Antes de empezar, quisiera agradecer mucho el gran trabajo del diputado Josep Maria Cervera. Usted siempre dice, vicepresidenta, que usted nunca miente. Creo que todos aquí podemos certificar que no hace otra cosa que mentir. Es una pena, porque ustedes están mandando a los dos países al traste con sus políticas y sus mentiras. A los pocos trabajadores autónomos, agricultores, pymes que pueden haber facturado un poco más, señora Díaz, este poquito más, se los han cargado ustedes mediante impuestos.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Gràcies, presidenta. Abans de començar, voldria agrair molt la gran feina que ha fet el diputat Josep Maria Cervera. Vostè sempre diu, senyora vicepresidenta: 'Yo nunca miento, yo, yo'. Crec que tots aquí podem certificar que vostè no fa altra cosa que mentir. I és una pena, perquè vostès estan enviant els dos països al femer amb les seves mentides i les seves polítiques, i els pocs treballadors autònoms, pagesos, petites i mitjanes empreses que poden haver facturat una miqueta més, senyora Díaz, aquesta miqueta més els hi han fotut vostès via impostos. La gent que obre la persiana cada dia, que l'ha pogut escoltar a vostè avui, no deu donar crèdit de la seva ignorància respecte a la realitat de Catalunya, la realitat de la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Una dura realitat que està a les seves butxaques. I potser jo tenia tres anys, però jo vivia a Catalunya, visc a Catalunya i vostè no. El seu únic argument és situar-nos a la dreta. I ho fa perquè vostè no té ni dades ni fonaments per defensar el que és indefensable. Però els únics que aquí pacten amb la dreta són vostès, el govern espanyol. Vostès ens han fet fora de l'Ajuntament de Barcelona pactant amb PP-VOX i el senyor Valls. I són vostès, juntament amb els que avui votaran que sí a aquesta norma, que van votar un reial decret per compensar més de 3000 milions d'euros a les cinc grans elèctriques espanyoles. Nosaltres vam votar que no.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«I acabo. No s'equivoqui ni enganyi, quan pugi aquí. Nosaltres avui no hem pactat res amb la dreta i l'extrema dreta espanyola. Nosaltres avui no hem pactat res ni amb VOX ni amb el PP. Qui va pactar amb la dreta espanyola, qui va pactar amb el PP, van ser els seus a Barcelona per fer-nos fora de l'Ajuntament. I vostès, els de Podemos, vostès són dreta, perquè són vostès, no?, els que van a la una amb PP i VOX, perquè a Catalunya no tinguem les competències en immigració? Mirin, nosaltres, ni dretes ni esquerres. Nosaltres, Catalunya. Gracias, presidente. Buenas tardes, vicepresidenta segunda. Buenas tardes, ministros. Hoy salimos a defender la enmienda a la totalidad que Junts per Catalunya ha presentado a este proyecto de ley, y lo hacemos sabiendo que esta es la puerta a una campaña de más presión, de más ataques, de mentiras e insultos contra nuestra formación política y nuestras personas. Pero no estamos aquí buscando la comodidad, estamos aquí para defender un modelo de país, de un país que se llama Catalunya y que se ha forjado en la cultura del esfuerzo y que hoy podríamos declinar como la cultura del valor compartido y de futuro, aquella en la que el mérito, el trabajo y la constancia devuelve frutos, la cultura que ha hecho viable y hace viables los negocios, la que crea puestos de trabajo, la que ofrece oportunidades para todo el mundo, la que genera riqueza para redistribuirla, fomentando el ascenso social y garantizando nuestro derecho al bienestar, que, por cierto, hoy está en riesgo. Y hoy estamos aquí porque ustedes, y no a la inversa, han trasladado la necesidad de la reducción de la jornada a las calles, haciéndonos creer que esa era la solución a las dificultades de las personas trabajadoras. Pero nada más lejos de la realidad, nada más lejos de las necesidades de nuestro país, de su tejido económico y de las prioridades de los trabajadores, que, por delante de todo, lo que quieren es estabilidad y sueldos dignos. Este, vicepresidenta segunda, es su proyecto personal; hoy prácticamente es su supervivencia política. Tiene el apoyo de los sindicatos españoles y está avalado por el PSOE por su acuerdo de legislatura con SUMAR, un acuerdo que, a pesar de la gran gesticulación actual, tenemos claro que no genera unanimidad entre las partes, y no me refiero a las partes del diálogo social, que, como saben, tampoco está. Lo vimos con las desavenencias con el ministro Cuerpo y lo admitió en mayo la consejera Romero, del Gobierno de Illa, que afirmaba que la reducción de la jornada generaría dificultades a las pymes, que es lo que estamos diciendo aquí nosotros. Y sabe que generará dificultades a las pymes y, por lo tanto, que generará dificultades a Catalunya y a muchos de sus trabajadores.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Gràcies, president. Bona tarda, vicepresidenta segona. Bona tarda, ministres. Sortim avui a defensar l'esmena a la totalitat que Junts per Catalunya hem presentat a aquest projecte de llei. Ho fem sabent que aquesta és la porta a una campanya de més pressió, de més atacs, de mentides i insults contra la nostra formació política i contra les nostres persones. Però no som aquí buscant comoditat. Som aquí per defensar un model de país, d'un país que es diu Catalunya i que s'ha forjat en la cultura de l'esforç, que avui podríem declinar com la cultura del valor compartit i de futur, que és aquella en què el mèrit, el treball i la constància et retorna els fruits, que és la que ha fet viable i fa viables els negocis, que és la que crea llocs de treball, que és la que ofereix oportunitats per a tothom, que és la que genera riquesa per redistribuir-la, fomentant l'ascensor social i garantint el nostre dret al benestar; per cert, avui en risc. I avui som aquí perquè vostès, i no a la inversa, han traslladat la necessitat de la reducció de la jornada al carrer, fent creure que aquesta era la solució a les dificultats de les persones treballadores. I res més allunyat de la realitat, res més allunyat de les necessitats del nostre país, del seu teixit econòmic i de les prioritats dels treballadors que, per davant de tot, volen estabilitat i sous dignes. Aquest, vicepresidenta segona, és el seu projecte personal, avui gairebé la seva supervivència política, recolzat pels sindicats espanyols i certament avalat pel PSOE, pel seu acord de legislatura amb SUMAR, un acord que, malgrat la gran gesticulació actual, tenim clar que no genera unanimitat entre les parts. I no em refereixo a les del diàleg social que, com saben, tampoc. Ho vam veure amb les desavinences amb el ministro Cuerpo. I ho va admetre el mes de maig la consellera Romero del Govern Illa, que afirmava que la reducció de la jornada generaria dificultats a les pimes, que és el que diem nosaltres, i ella sap que generar dificultats a les pimes és generar problemes a Catalunya i a molts dels seus treballadors.»