Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
687 declaraciones · página 22 de 23
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Acabo amb el tema constitucional. Vull abordar, ni que sigui un moment, aquesta Constitució que, efectivament, la majoria dels catalans no ens sentim pròpia. I avui veiem exemples, és a dir, no compartim moltíssimes de les coses o creiem que moltíssims dels conceptes que estan previstos en la Constitució ja no representen la societat actual ni com creiem que s'ha de regular ni que sigui també territorialment a l'Estat espanyol. No la compartim, i a vegades tens la temptació de dir: 'Escoltin, facin el que vulguin amb la seva Constitució', però vaja, encara ens afecta, i el món evoluciona, Catalunya evoluciona i la Constitució roman inamovible, quieta. I avui n'hem vist un exemple, i ho lamentem, perquè nosaltres, òbviament, haguéssim donat suport a totes aquestes propostes que s'han dut a terme per diversos grups del Congreso. Però quan estava pensant això, que es manté inamovible, he pensat que no és cert això. I tant que es modifica, i més sovint del que ens pensem. Hi ha dotze persones que no sabem quina sensibilitat tenen en termes de feminisme o LGTBI, o és igual, o del tractament de la immigració, que són els dotze membres del Tribunal Constitucional, que tots aquells que són juristes saben que poden i fan interpretacions evolutives, que vol dir que ho adapten a com està la Constitució, que segons la seva intuïció, segons la seva manera de veure-ho, aquestes persones sí que estan modificant la Constitució i ho fan sovint persones que no han estat escollides democràticament, com sí que ho hem estat tots nosaltres. Té sentit que els representants escollits democràticament per la ciutadania no puguem modificar un text que dotze persones de les quals no coneixem la seva sensibilitat sí puguin? Junts per Catalunya creiem que no.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«I no el resolem perquè és cert que en llocs, en territoris nacionals com Catalunya no tenim el finançament necessari, el finançament amb els recursos que nosaltres mateixos generem, que van a Madrid i que no tornen. És importantíssim que puguem recuperar aquests recursos per donar a cadascuna de les persones amb discapacitat exactament tots aquells recursos directes que necessiten per dur a terme i desenvolupar la seva vida amb llibertat, tal com hauria de ser. Quan l'altre dia parlàvem de salut mental, que és un tema que a Junts per Catalunya ens preocupa moltíssim, i ens preocupa perquè a més és d'aquestes dificultats que tenen les persones, malalties que tenen les persones, la que està més estigmatitzada, i pateixen una sobrediscriminació, també en termes de llibertat. I aquí també cal que legislem perquè tots coneixem que fa molts pocs mesos els experts referents a Europa que es van trobar a Riga, en una convenció precisament per parlar del dret, aquest dret tan fonamental com és el dret de la llibertat, s'estava conculcant l'Estat espanyol de manera sistemàtica en, per exemple, aquests ingressos forçats, que han de desaparèixer i que ja han recomanat que han de desaparèixer i que aquí, lamentablement, a l'Estat espanyol encara s'estan aplicant. Hauríem de posar la mirada en projectes molt interessants. Soc gironina, permetin-me que parli del projecte pilot de salut mental que s'està desenvolupant a Girona, que aporta unes dades extraordinàries sobre el no retorn, el no reingrés en xifres d'un 90 % de les persones tractades fora de les institucions. És a dir, s'ha de desinstitucionalitzar tot el tema de la discapacitat i que totes les persones puguin tenir aquella aportació per part dels estats concreta, la que necessitin ells, no d'una forma com alguns hem conegut com el café para todos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Moltes gràcies, vicepresident, president, ministres, senyories. Molt bon dia a tothom. La senyoria que m'ha que m'ha precedit parlava de dignitat i, efectivament, avui estem fent tots plegats un acte de dignitat. Estem eliminant del text conegut com la Carta Magna un concepte realment ofensiu. Feia vint anys que el col·lectiu de persones amb discapacitat ho estava reclamant; quinze que la Convenció exigia que aquest fos els termes que s'utilitzessin. Però vaja, hem hagut d'esperar gairebé dues dècades perquè això vegi la llum. Deia l'altre dia que el llenguatge és important, les paraules són importants, però els fets encara ho són més. Les persones amb discapacitat i les barreres que encara tenen al seu davant per desenvolupar la seva vida de forma lliure, tal com ells voldrien viure-la, aquestes barreres que existien el dimarts avui a les tres de la tarda, encara que aprovem aquest text, continuaran absolutament vigents, se seguiran trobant exactament amb les mateixes barreres. M'agradaria, per exemple, parlar d'educació i de la segregació que encara viuen tants infants -parlo de tot l'Estat- respecte a viure una situació de normalitat quan van a les seves escoles. O un tema que és vital, és clau quan parlem en termes d'inclusió, que és el de la feina. El treball, que és un condicionant, diria que dels primordials, per permetre al ser humà augmentar la seva pròpia percepció de dignitat. És una eina que enforteix la pròpia llibertat del ser humà, l'autonomia del ser humà. Doncs quan veiem les dades i veiem que en termes d'ocupació les persones que no tenen discapacitat la taxa d'ocupació és d'un 70 % a l'Estat espanyol i que les persones amb discapacitat no arriben al 30 %, veiem que tenim un problema, i un problema greu i que avui no resolem.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Junts per Catalunya no tornarem a repetir en aquest faristol la denúncia que ja vam fer en forma d'esmenes de la proposta com la que avui ens ocupa, dirigides a la necessitat de modificar la Constitució en d'altres àmbits i que ja vam proposar ara fa justament un any. Principalment en aquell moment, Junts per Catalunya preteníem assegurar la separació de poders, per exemple, proposant la remoció dels poders dels vocals del Consell General del Poder Judicial quan caduqui el mandat; o que el Tribunal de Cuentas actuï únicament com a instructor i que quan detecti infraccions s'hagi d'apartar i remetre l'expedient als tribunals ordinaris; o que el Tribunal Constitucional no pugui conculcar la inviolabilitat parlamentària, com ja ha fet en diverses ocasions. La vocació de Junts per Catalunya és Catalunya, nosaltres no oblidem. A qui hem de retre comptes és als ciutadans de Catalunya, i tampoc oblidem. Esmenar la Constitució espanyola no és l'objecte de la nostra acció política, precisament perquè és la cotilla de la nostra voluntat política. Tota Constitució que erosioni, freni, limiti els drets del poble de Catalunya no tindrà la nostra complicitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyors ministres, senyories. Avui abordem una reforma de la Constitució espanyola, la tercera en 45 anys. Se'ns proposa una modificació que ja anuncio que tindrà el suport de Junts per Catalunya, però que tot l'hemicicle sabem que va molt tard. Tot just ara, el 2024, eliminarem un de tants aspectes rònecs que es preveuen en el text constitucional i que determinen que sigui una llei decrèpita que ja no copsa el pols de la societat actual, tal com acredita el fet que dos terços dels ciutadans espanyols creuen que la Constitució s'hauria de modificar en molts i diversos àmbits. Precisament perquè va tan tard, possiblement avui seria el moment adequat per parlar de l'encotillament del text del 78 a què ens van abandonar els legisladors d'ara fa 45 anys. Paradoxalment, ho van perpetrar amb un procediment substancialment menys exigent que el que es va decidir exigir per a les futures modificacions constitucionals. De fet, molts constitucionalistes consideren que es va disposar el seu blindatge de facto.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Mirin, respecte a l'esmena de Vox, només afegiré que és tan infumable i allunyada del marc democràtic com el mateix partit. Res més. Nosaltres no els abonarem el terreny perquè continuïn sembrant més odi. I respecte al Grup Popular, doncs aquest continua amb les dosis d'incoherència dels grans partits espanyols. Mentre qüestionen el canvi de criteri dels socialistes respecte a l'amnistia, vostès no són més honestos i ara volen legislar per acusar-nos de deslleials amb la Constitució i així il·legalitzar aquells que fa uns mesos érem -en paraules seves- un partit cuya tradición y legalidad no está en duda. Senyor González Pons, en què quedem? En què quedem, senyories del PP? Són vostès els garants de la seva sacrosanta Constitució o no? Perquè la seva proposta dinamita el pluralisme polític previst a l'article 1 de la seva Constitució i és contrari a la jurisprudència del seu Tribunal Constitucional, que avala que la democràcia espanyola no és militant i que dona cobertura a les expressions polítiques no violentes, encara que siguin contràries a la mateixa Constitució.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Aquest punt d'avui potser només és el primer tràmit per debatre d'aquí unes setmanes els Pressupostos Generals de l'Estat, però és evident, amb tot el que els he explicat, que si no fan les coses diferents el nostre vot per als pressupostos no l'obtindran. Nosaltres no formem part de cap bloc espanyol. Com deia abans, hem estat sincers i els ho hem explicat des del primer dia. A diferència d'altres, el nostre vot no el tenen captiu i a la seva disposició, només està a disposició dels ciutadans de Catalunya. Per tant, facin política, negociïn de veritat, facin política sense voler perjudicar sempre d'una manera o altra Catalunya, perquè si ho fan d'aquesta manera, en positiu, ens hi trobaran. Moltíssimes gràcies i visca Catalunya. Muchas gracias, presidenta. Diputadas, diputados, muy buenos días a todos, muy buen mediodía a todos. Nos encontramos de nuevo ante lo que podríamos denominar una propuesta típica del Gobierno del Estado en esta Cámara. Típica en tres aspectos fundamentales: en lo que respecta al contenido de la propuesta, en cuanto a su efecto respecto a Cataluña y, finalmente, en lo que se refiere a la forma en que esta propuesta se ha llevado a aprobación en esta Cámara por parte del Gobierno del Estado. Y empezaré precisamente por este último aspecto, porque no deja de ser sorprendente que el actual Gobierno del Estado se empeñe en no entender que esta legislatura no será como la anterior. Su planteamiento de los últimos años de reclamar apoyos a los otros grupos a cambio de nada no puede formar parte de la relación del Gobierno con el Grupo Parlamentario Junts per Catalunya. Esta estrategia con nuestro partido, señora ministra, no les funcionará. Les hemos advertido desde el primer día. Hemos sido sinceros desde el primer día advirtiéndoles de que esta estrategia no funcionaría. Pretender hacer ver que dialogar es negociar en este mandato no les servirá. Y querer obtener los apoyos necesarios aplicando constantemente una política de hechos consumados y trasladarnos así la presión a nosotros, con nosotros eso no dará resultado. Mientras quieran hacerlo así, ustedes están abocados a lo que ha pasado estos días. Vivir en la incertidumbre hasta el último momento, no nos equivoquemos, rima con la palabra en catalán feblesa, o sea, debilidad, ser castigados permanentemente por la derecha y pasar la vergüenza de tener que pedirles auxilio a ellos, precisamente por aprobar sus medidas y, en consecuencia, reforzar el papel de aquella derecha que, paradójicamente, ustedes siempre presumen querer detener.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I és que vostès han d'entendre que la nova realitat en què ens trobem és diferent a tot allò que hem viscut aquí en les anteriors legislatures. Ja no és vàlid allò que funcionava anteriorment i que podem entendre que tant els agradés, perquè òbviament obtenien grans suports a canvi de ben poca cosa. Però ara no s'hi entestin, no ho provin més. A dia d'avui, aquesta manera de fer política no és vàlida. Li ben asseguro, però, que l'alternativa a aquesta manera de fer política que vostès tenen des del Govern és ben fàcil de canviar i que doni resultats. Escoltar el que se'ls planteja des del principi i sense presses i negociar en positiu. No es tracta, com li deia, de dialogar, es tracta de negociar i fer-ho de veritat, perquè vostès han d'entendre que fer política sense voler perjudicar sempre Catalunya és possible i li ben asseguro que els donaria molts millors resultats. I parlant d'anar contra Catalunya, entro en el fons d'aquest punt d'avui del Ple. Vostès porten a aprovació unes propostes sota l'empara que són un mandat europeu. I és cert. Europa fixa com a objectiu d'estabilitat pressupostària el 3 % de dèficit per a aquest any, un 2,7 % per a l'any vinent, i un 2,5 % per al 2026. Fins aquí absolutament cap problema. Però Europa no estableix com s'ha de distribuir aquest dèficit. Europa no estableix com s'ha de distribuir aquest dèficit entre les diferents administracions públiques espanyoles. I aquí és on vostès, com sempre, aprofiten i van a la contra de Catalunya. Els successius governs de l'Estat, els de vostès i els de vostès, han fet la reducció del dèficit sempre, absolutament sempre, carregant l'esforç a les esquenes de les administracions autonòmiques i locals. I paradoxalment, aquestes són les administracions més pròximes als ciutadans i que tenen més càrrega en matèries de polítiques públiques, especialment en polítiques socials com ara educació, sanitat i serveis socials. I aquesta realitat, en una Catalunya mal finançada i víctima d'un dèficit fiscal absolutament desbocat, genera una situació perversa que és una llosa que ens ofega com a país i ens escanya com a ciutadans. Potser si entenguessin això que ara els explico, que és possible fer una política que no vagi en contra de Catalunya, entendrien el perquè del nostre posicionament en defensa dels ciutadans de Catalunya i per què no ens serveix que ens apliquin el que tant els ha funcionat en els darrers mandats.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Les propostes de Junts han estat modestes i raonables. Respectin les competències de la Generalitat de Catalunya i tindran els vots de Junts per Catalunya. Respectin també i paguin allò que li correspon a Catalunya, i tindran els vots de Junts per Catalunya. Facin la feina ben feta, assumeixin que no tenen una majoria, pactin amb Junts i tindran els vots de Junts. Si no estan disposats a això, tenen un problema, o tenen a la dreta agafada de la mà de la ultradreta. Recordin que nosaltres som aquí per Catalunya, no som aquí per vostès o pel Reino. I acabo. Vostès han complicat molt una negociació que era molt senzilla. Només calia parlar, negociar i pactar, i alguns han confós dialogar amb negociar i pactar, o potser els tenien molt ben acostumats però les coses, com vam dir el primer dia, no tornaran a ser com havien estat fins ara. Les polítiques espanyoles dels darrers anys que s'han fet d'esquenes a Catalunya, polítiques que defensa el PSOE, el PSC, Comuns i Sumar, estan matant el nostre país, i ens sorprèn el silenci i conformitat d'alguns. Catalunya no està més forta amb les seves propostes. Si volen els vots de Junts hi ha de guanyar Catalunya. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«El 2017 el Partit Popular va intentar un altre cop perjudicar l'economia catalana amb un reial decret i amb l'ajuda del rei. Van marxar poques empreses, és cert, però cal deixar constància que allò que es va fer de mala fe el 2017 ara es reverteix, ara es repara. Per tant, cal reforçar l'article 9 i l'article 10 de la Llei de societats de capital que diu que les empreses han de tenir la seva seu allà on tenen l'activitat majoritària. Cal garantir que es compleixi la llei. Aquelles empreses catalanes que compleixin la llei han de poder tenir incentius fiscals, perquè ja toca que es dediquin fons a les petites i mitjanes empreses catalanes que fins ara han estat colladíssimes. Junts també ha posat sobre la taula que si el transport públic ha de continuar sent bonificat qui ho ha de pagar no és Catalunya i l'Estat espanyol, ho ha d'assumir de manera íntegra l'Estat espanyol. I s'ha de pagar. Perquè malgrat mesos de grans titulars, a dia d'avui vostès encara no han pagat la bonificació del 2023. Això no pot continuar fent-se així.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Segueixo. El que no poden fer vostès és vendre als ciutadans que presenten un reial decret amb mesures socials i amagar les trampes. Per exemple, quan segueixen compensant per darrere les grans elèctriques espanyoles. Aquest cop, i condicionat als Pressupostos Generals de l'Estat espanyol, amb una partida de 100 milions d'euros. Des de Junts algunes de les propostes que els hem fet, per exemple, és no apujar la factura de la llum i la factura del gas, perquè no es pot seguir collant ni les famílies ni les pimes. També hem proposat que la patronal catalana, per tant, el teixit empresarial i productiu de Catalunya, estigui representada en la presa de decisions que ens afecten, com per exemple les mesures del Reial decret 7/2023 que ha defensat fa una estona la vicepresidenta. Avui no hi és prevista la representació catalana, en canvi, sí que hi han representades altres comunitats autònomes. Des de Junts hem proposat també que no s'incrementi l'impost especial sobre l'electricitat perquè tots aquests increments qui els acaba pagant són les famílies i les pimes.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«Molts polítics, molts opinadors i molts ciutadans han denunciat públicament el que fa ja massa anys que tothom sap que passa. Llegia, per exemple, la diputada de Sumar, Aina Vidal, que denunciava el que afecta membres del seu partit polític, i escrivia: 'es diu lawfare i utilitza els tribunals per assetjar les persones escollides democràticament'. Escrivia també Ignacio Sánchez-Cuenca a El País: 'El principi d'autocontenció dels jutges va quedar esmicolat', referint-se a l'acusació de rebel·lió que vam patir els representants polítics i socials de l'independentisme. Continua dient: 'Magistrats i fiscals de la cúpula judicial espanyola, amb el suport explícit de Mariano Rajoy i de quasi tots els mitjans de comunicació, es van atorgar una tasca que no els corresponia: escarmentar els líders independentistes per garantir la unidad de España i sanejar l'orgull ferit del nacionalisme espanyol'. El mateix PSOE reclama la renovació del Consejo General del Poder Judicial des de fa molt de temps, parlant ja sense complexos de lawfare, de guerra judicial i de politització de la justícia. Diu el seu partit, senyor Sánchez, 'bloquejar la renovació del Consejo i del TC suposa bloquejar i degradar el teu propi país'. El PP pretén mantenir de forma il·legítima una composició del Consejo a la seva conveniència, i d'això se'n diu, senyors del Partir Popular, la politització de la justícia. Ho veiem nosaltres i també ho veuen a Europa. I no és que nosaltres tinguem especial interès a reformar Espanya, més aviat no, però el que tenim clar és que si no érem nosaltres els qui ens defensàvem desacomplexadament de la dreta judicial espanyola, d'una dreta que porta molts anys en guerra en contra del catalanisme, aquí no es mouria ningú.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«No és casualitat que fins i tot el Consell d'Europa hagi decidit incloure Espanya, per primera vegada, en la llista d'aquells països que han de ser analitzats per avaluar si compleixen amb els estàndards democràtics europeus i de drets humans. Vam registrar, la setmana passada, una proposició de llei (i des d'aquí voldria agrair moltíssim la feina que ha fet durant molt de temps el diputat Josep Pagès i que ara ha agafat el guant el diputat Cervera) on proposem que, un cop caducat el mandat dels membres del Consejo General del Poder Judicial, siguin immediatament cessats. Els actuals porten cinc anys amb el mandat caducat, i en comptes de bloquejar, vostès el que haurien de fer és explicar que el poder judicial el que fa és justícia, no política. Perquè com escrivia aquest cap de setmana en Joan Vall Clara a El Punt Avui, no són intocables, són jutges; no són intocables encara que molts hagin viscut com si ho fossin, des de fa més de quaranta anys. Després de molts anys denunciant la politització de la justícia i els abusos del poder judicial espanyol, penso que podem dir que l'independentisme ja no està sol denunciant la lawfare. La setmana passada, segurament vam sacsejar la comoditat en què alguns porten instal·lats durant molts anys. De fet, hem detectat molt interès i també molts nervis per les compareixences de la Comissió de Operación Cataluña. Els hi explico: la Comissió se centrarà a investigar els fets que van donar peu a la persecució judicial, a l'origen. Després dels testimonis, que vindran tots els que tenien previstos des del primer dia, probablement seran els jutges que tinguin interès a saber la veritat que citaran a declarar els compareixents.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para que dé cuenta de...
«La llibertat d'expressió, i també la llibertat de pensament, no estan per sota del criteri de cap cúpula judicial, i menys d'una cúpula judicial que fa massa temps que està qüestionada. I avui, des de Junts, des de les amenaces, i també des de les querelles i l'assetjament que hem rebut, teníem dues opcions: la primera, callar. Callar i posar fi a aquesta pel·lícula, i que avui aquells que s'han ofès tant poguessin dormir tranquils i es pensessin que han tornat a guanyar. I la segona, no callar i aguantar, perquè no som terroristes, perquè no som delinqüents, perquè no som nazis, perquè no som tumultuarios, i no permetrem que vostès ens continuïn tractant com a terroristes, o que ens continuïn tractant com a delinqüents, i no deixarem que continuïn trepitjant els drets dels ciutadans de Catalunya, de tots. Perquè tenim tot el dret a defensar el que vulguem, tenim tot el dret a defensar la independència de Catalunya i tenim tot el dret a defensar la potencialitat del nostre país, i fer-ho com hem fet sempre, de manera pacífica i de manera democràtica, sense haver de ser víctimes de les amenaces, i de l'assetjament, i de les accions de la cúpula judicial espanyola.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«El senyor Tellado, a la seva interpel·lació de la setmana passada, també retreia la poca autocrítica que ha estat capaç de fer el senyor Bolaños després de les mobilitzacions massives del poble espanyol. Home, senyor Tellado, no crec que siguin els populars els més indicats per fer aquest retret. Què van fer vostès davant les mobilitzacions dels catalans després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l'Estatut de Catalunya que ens va fer sortir de forma massiva, pacífica i reiterada any rere any? Vostès no van fer res propi d'un estat, no van fer res propi d'una democràcia. Vostès ja ho havien fet tot. Vostès havien trencat les normes del marc constitucional, que sovint ens recorden, ens havíem donat entre tots. Tenen present com va anar? Catalunya va seguir estrictament la legalitat espanyola al peu de la lletra, aquesta que tant ens demanen, aprovant el seu Estatut al Parlament, un Estatut que va venir aquí a Madrid però primer va passar pel filtre, bé pel filtre no, més ben dit, va passar pel ribot del senyor Guerra, però que malgrat això el va aprovar aquesta cambra i la del Senat. I malgrat aquesta retallada madrilenya, aquest Estatut va ser ratificat en referèndum pel poble català, promulgat pel seu rei, i publicat com a llei orgànica. Què van fer vostès? Vostès s'ho van carregar tot. S'ho van carregar tot amb l'ajuda de les estructures envellides per l'Estat. I a partir d'aquí, suma y sigue que diuen a les Castelles. Al procés legítim, pacífic i democràtic català, van respondre a aplicant els manuals de la repressió -que tan bé dominen a Espanya- i la màxima de Plató, aquella que diu que la injustícia simulada és la pitjor forma d'injustícia.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«Moltes gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Aquesta moció, conseqüència de la interpel·lació que la setmana passada feia l'ascendit diputat Tellado al ministre Bolaños, és un element més de la bel·ligerant campanya contra els pactes parlamentaris i l'acord per intentar desjudicialitzar la política espanyola. Una desjudicialització que, certament, i a la vista del comportament d'una bona part de les cúpules de la judicatura, sembla missió impossible. I és que no és no ha de ser gens fàcil anar-se'n a dormir franquista i llevar-se demòcrata només canviant l'etiqueta. Mirin, el Grup Popular a la part expositiva d'aquesta MCI fa referència a la invasió de la independència del poder judicial, a la invasió del poder legislatiu i a la invasió de la Fiscalia General de l'Estat. Escoltin bé, això no és cap novetat. Recordo perfectament l'any 2018 la senyora María José Segarra, en la seva primera compareixença com a fiscal general, que deia: 'Considero imprescindible superar la sospita de tota parcialitat o politització que persegueixen a la nostra institució des de 1713 quan Felip V va nomenar Melchor de Macanaz primer fiscal general del Reino.' O sigui, res de nou. El fiscal del Reino de Felip V i els fiscals del Reino de Felip VI, amb tres segles de diferència, continuen coincidint en la politització de la institució. I aquesta tarda vint fiscals del Suprem ens ho han confirmat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Nosaltres, recordem una vegada més, vàrem votar en contra de la Llei de l'esport espanyola, fonamentalment perquè segueix sense reconèixer Catalunya com a nació en el món de l'esport internacional, però també per aquesta falta de sensibilitat amb les esportistes quan s'hauria d'haver aplicat tolerància zero davant la violència masclista. Rubiales encara no li havia fet un piquito no consentit a la Jennifer Hermoso, ni s'havia tocat els genitals a la llotja de l'estadi de la final del Mundial -segons ell, com a gest d'alegria. Encara no havia esclatat l'escàndol que ha portat al masclisme del futbol espanyol als titulars de mig món mediàtic. Però se sabia que l'esport és masclista i que calia protegir les esportistes. Ara sí, ara gairebé tothom diu que ho té clar, excepte els masclistes que segueixen atacant les jugadores, les acusen de denúncies falses, les tracten d'histèriques, d'exagerades. Però la majoria de la societat ha dit que s'ha acabat i vol castigar exemplarment els piquitos no consentits, els tocaments, els assetjaments, les coaccions o els abusos d'autoritat. Seguiran passant, perquè les jugadores no se senten protegides, perquè no ho estan, i ells ho saben. Perquè la por és i serà la principal aliada del masclisme. Però s'ha de poder castigar des de la llei. I és una vergonya com s'ha enganyat -ho torno a dir- les jugadores. Si no hagués estat per la FIFA, Rubiales no hauria estat inhabilitat. La FIFA el va castigar al minut u: tres mesos, obertura d'expedients i tres anys d'inhabilitació. I no només per tocar-se els genitals o pel petó no consentit, també per les pressions i les coaccions que van patir Hermoso i els seus familiars. Recordem que hi ha obert un procés judicial contra Rubiales a l'Audiència Nacional. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport va fer el ridícul, només quan han vist la FIFA posant una sanció ferma de tres anys han fet el mateix, han copiat la sanció.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Gràcies, presidenta. Bé; els que defensem aquí les nostres nacions em sembla que ho hem deixat molt clar. Tots tenim molt clar que jugar a la selecció espanyola per imperatiu legal atempta contra el dret individual dels esportistes. Junts ja va defensar a la tramitació de la Llei de l'esport espanyola treure aquesta obligació. En lloc de fer-ho, Espanya ha endurit les sancions -s'ha recordat fa un moment. Abans no anar a la selecció suposava retirada de llicència entre dos i cinc anys, ara entre dos i quinze, i també s'ha recordat fins a 30 000 euros de multa. Sancions amb les quals s'ha amenaçat les esportistes, perquè amb ells no s'atreveixen. La mateixa Aitana Bonmatí, jugadora del Barça i darrera Pilota d'Or, ho ha dit molt clar: 'No entenc que hi hagi una llei que t'obligui a anar a la selecció si una no se sent bé per anar-hi.' Víctor Francos, ja expresident del CSD, va recordar insistentment a les jugadores el càstig de la llei, i per molt que diguin que mai s'acaba sancionant ningú, això, t'ho miris com t'ho miris, és una amenaça.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«I aquí és quan entrem de ple en el debat de la llibertat d'expressió. Coneixen Pere Calders? L'escriptor català més genial del segle XX a l'hora d'escriure contes. Irònic i punyent. Calders escrivia: 'Ai de teves a meves'. De teves a meves, quina reflexió més bonica, quina aposta per l'empatia. La llibertat d'expressió, senyores i senyors diputats, també hauria de ser això, empatia, veritat i respecte. Però què passa? Passa que sovint el joc polític se sustenta en els relats fake i en la mentida. En l'altra cara, insisteixo, en la cara de la veritat, i en aquest punt a l'Estat espanyol topem amb una greu contradicció. Hi ha una censura diguem-ne que legal, que acceptada, la que diu que no es pot tocar, per exemple, la monarquia. Aquesta democràcia de fonaments molt fràgils s'indigna poc amb la mentida i pot embogir amb la veritat. Quina contradicció. Per exemple, no es pot dir que la monarquia espanyola és una SA corrupta i que la tropa dels Borbons sempre ha hagut de fugir cames ajudeu-me per lladres o per deslleials. La Fiscalia, recordem-ho, va trobar fins a tretze delictes al rei emèrit, els uns estaven prescrits, és cert, els altres emparats per la resta, la seva condició reial, i en la resta Hisenda -ai, Hisenda- va posar la catifa perquè es regularitzés la corrupció. L'emèrit de les comissions de l'AVE a la Meca evita processos judicials per qüestions de forma, no pas de fons, i si no que ho preguntin a una tal Corinna. Però si ho dius, si ho dius, si expliques que la monarquia és un despatx de comissionista, que la nit del 24 de desembre cada any fa discursos a la tele on parla d'exemplaritat i de decència, si dius tot això, ets pell, pots anar a la presó. Que no ho veuen que no anem bé, que això és el món al revés? Això és el món al revés. Ets raper, fas una cançó dient que el rei roba -i el rei roba- i et jugues la presó. Per això aquest debat és tan important. I per això és important fixar-nos en el cas d'en Josep Miquel Arenas, en Valtònyc. Espanya el va condemnar -sí, sí, el va condemnar- a tres anys i sis mesos de presó per cantar una veritat. En canvi, a Bèlgica van despenalitzar les injúries a la corona arran del seu cas. Que un raper pogués acabar a la presó els va obrir els ulls. Nosaltres també hem d'obrir els ulls.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Presidenta Armengol, gràcies. Senyores i senyors diputats, bona tarda. Avui debatem sobre la llibertat d'expressió i els límits d'un dret fonamental que es defensa i es practica cada dia. Fa una setmana, aquí mateix, els dèiem que l'Estat ha de fer net, que no es pot empastifar més. I avui, per parlar de la llibertat d'expressió, recordem que la democràcia és una actitud que hauria d'impregnar-ho tot i ho hauria d'impregnar sempre. Però els temps són difícils. A Europa bufen mals vents per a la llibertat d'expressió i al Reino d'Espanya també. Si fem memòria, el PP no va trobar cap urna de l'1 d'octubre i una part de l'Estat obscur i profund encara no ho ha paït. A la vegada, el PSOE -sí, sí, el PSOE- es va equivocar votant el 155. Quin greu error. Aleshores, en aquell moment molts, en lloc de pensar que el PSOE havia anat cap a la dreta -que hi va anar-, molts van fer veure que el carril de la dreta havia quedat buit, i a partir d'aquí la història és desgraciadament coneguda. A Espanya el sistema de partits, senyores i senyors diputats, es va obstinar a anar contra les roques. Arribada de Vox, arribada de Vox, neofranquisme. Avui déu-n'hi-do quin festival de nostàlgia. Intent de retrocés de drets i de llibertats. Per això alertem, des de Junts alertem que a l'Estat espanyol la democràcia està en regressió. Nosaltres no ens posarem la capa de superheroi per salvar Espanya. No ho farem, no ho farem. Junts senzillament defensa i defensarà la nostra llibertat i el dret de Catalunya a ser allò que col·lectivament vulguem ser. És l'hora de sacsejar la zona de confort d'un Estat espanyol que voldria tenir els catalans com a xaiets, quiets i muts en el marc de les autonomies del 78. Però els catalans no som xaiets ni estem muts. Però, això sí, sempre, sempre, sempre, defensarem la democràcia.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«... perquè rebre, rebran, ja coneixem la policia espanyola, però tampoc tant. Per rebre de valent haurien de ser independentistes catalans. Moltes gràcies. ... porque ya sabemos cómo funciona el tema, y para recibir realmente, deberían ser independentistas catalanes. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Sí, muchas gracias, acabo enseguida. Però en tots aquests casos és imprescindible un únic denominador comú: que siguin independentistes catalans, i si no és així, que ningú esperi que el rei espanyol carregui amb una arenga del estil 'a por ellos' animant la policia espanyola a atonyinar de valent a manifestants, com sí que va fer a l'octubre del 2017 amb els independentistes catalans. No! Que va! Tant se val que exclamin proclames racistes, feixistes, nazis, homòfobs, masclistes... Mentre els manifestants no siguin independentistes catalans, poden estar relativament tranquils. Pero en todos estos casos es indispensable un único denominador común, que sean independentistas catalanes. Y si no es así, que nadie espere que el rey español cargue con una arenga del estilo 'a por ellos', animando a la policía española a pegar a manifestantes, como sí lo hizo en octubre de 2017 con los independentistas catalanes. No, para nada; da igual que se lancen proclamas fascistas, nazistas, racistas homófobas o machistas, mientras los manifestantes no sean independentistas catalanes pueden estar muy tranquilos...,»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«L'altra crisi que ha hagut de gestionar, senyor ministre, ha estat la crisi nerviosa que van experimentar alguns manifestants de Ferraz que idolatraven els agents de la policia des de la seva violenta actuació a Catalunya l'1 d'octubre de 2017. La percepció dels antidisturbis com una heroica primera línia de defensa de la sacrosanta unitat espanyola va quedar fulminada, aquell dia. Aquells qui idolatraven la violència contar els catalans la van experimentar i es van autoesmenar. Els antidisturbis han passat de ser herois a ser tot el contrari, uns covards. Segurament deixarem de veure diputats, senyor Ortega Smith, amb la samarreta negra i el logo de l'operació Copérnico. Els he de confessar que a hores d'ara alguns encara estem esperant el tradicional discurs reial, això sí que és veritat, el discurs reial especial per a aquestes ocasions, el famós discurs reial del 'a por ellos'. Però sembla ser que aquest tipus de discurs es reserva per als ciutadans que es manifesten pacíficament, sempre que siguin independentistes... catalans; o per als ciutadans de totes les edats, condició, llengua i origen que defensen als carrers els drets fonamentals com l'autodeterminació, si són independentistes catalans; o els que defensem els drets humans i la sobirania del poble per sobre de qualsevol norma, ja sigui el codi penal, ja sigui la Constitució. Però és imprescindible...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Però és que, a més, senyor ministre, com ja he apuntat anteriorment, aquesta distribució no en té res, d'equitativa. Tampoc s'acompanya de les eines competencials ni legislatives necessàries, ni dels recursos imprescindibles per afrontar-ho correctament. I encara és més greu, tractant-se de Catalunya, perquè li vull recordar que a Catalunya comptem amb l'extraordinària fortuna de gaudir d'una llengua pròpia, el català, i aquesta circumstància, òbviament, implica el dret de tots els ciutadans que conformem la nostra comunitat lingüística, també de les persones migrades, naturalment, de donar forma a la nostra vida en la nostra pròpia llengua. Però, òbviament, suposa una enorme responsabilitat de tots els poders públics -tots, eh?, no només els de Catalunya- de tenir-ne cura, preservar-la, difondre-la, i per a això es necessiten molts més recursos que tampoc tenim. Com succeeix en tants aspectes, a Catalunya, també en polítiques migratòries, necessitem urgentment passar de la subordinació de l'Estat espanyol a una relació d'igual a igual. Amb els recursos que generem els catalans que marxen cap a Madrid i no retornen, d'una banda, i amb les competències i capacitats necessàries per poder ordenar i reglamentar els fluxos migratoris i els seus efectes al nostre territori. I acabo amb Ferraz.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Senyor Hereu, a Catalunya no hi ha cap problema de convivència, el que hi ha és una majoria independentista i, per tant, no erri el focus: cal que posi a treballar immediatament els seus funcionaris i alts càrrecs en la concreció de les accions i els tempos per materialitzar el retorn de les empreses que l'Estat va forçar a marxar fora de Catalunya el 2017. Per a això cal elaborar i executar a curt termini un pla de retorn d'aquestes empreses, i per tant, quan començarem a veure els primers resultats tangibles? L'acord de Brussel·les del 9 de novembre entre Junts i vostès inclou el retorn d'aquestes empreses i, per tant, nosaltres serem exigents, perquè no formem part de cap bloc de l'Estat espanyol i només ens devem a Catalunya i a la seva gent. Señor Hereu, en Cataluña no hay ningún problema de convivencia, lo que hay es una mayoría independentista y, por tanto, no se equivoque en el foco; hace falta que ponga a trabajar inmediatamente a sus funcionarios y altos cargos en la concreción de las acciones y los tempos para materializar el regreso de las empresas que el Estado obligó a irse de Cataluña en 2017. Por eso hay que elaborar y ejecutar a corto plazo un plan de retorno de estas empresas. Por tanto, ¿cuándo empezaremos a ver los primeros resultados tangibles? El acuerdo de Bruselas del 9 de noviembre entre Junts y ustedes incluye el regreso de estas empresas, y por eso nosotros vamos a ser exigentes, porque no formamos parte de ningún bloque del Estado español y solo nos debemos a Cataluña y a su gente.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Així doncs, senyor Hereu, pensa garantir el Govern espanyol el retorn de la seu de les empreses que van forçar a abandonar Catalunya l'octubre del 2017? Muchas gracias, señora presidenta. El 1 de octubre de 2017, más de dos millones de catalanes votamos en el referéndum sobre la independencia de Cataluña, aunque los cuerpos policiales intentaron impedirlo de forma violenta. Dos días después, con la declaración de Felipe de Borbón, el rey tomaba parte y daba luz verde a aquel a por ellos judicial y económico. Desde entonces, y junto con la participación del Partido Popular, se iniciaba una operación de Estado y el 6 de octubre aprobaba un real decreto para forzar el cambio de la sede de miles de nuestras empresas fuera de Cataluña, una actuación que quería castigar económicamente a nuestro país y pretendía desgastar el prestigio del tejido económico catalán e impactar negativamente en sus principales indicadores. Porque, cuando se trata de Cataluña, el Reino de España siempre perjudica a los catalanes, sean independentistas o no. A pesar de ello, la economía catalana ha demostrado una enorme capacidad de resiliencia, batiendo récords como el de inversión extranjera o del nivel de ocupación de empleo. Pero es evidente que hay que revertir los efectos de aquella operación de Estado y, ahora que Junts es clave en este hemiciclo, aquello imposible en los últimos cuatro años ahora se hace realidad. Así pues, señor Hereu: ¿piensa garantizar el Gobierno español el retorno de las empresas que forzaron a abandonar Cataluña en octubre de 2017?»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«Presidenta Armengol, senyores i senyors diputats. Bona nit. Pegàs era un cavall alat, un objecte mitològic. En canvi, el Pegasus d'aquesta nit, crear una comissió sobre l'espionatge que Espanya va perpetrar per aturar Catalunya, té poc de diví i massa de terrenal. Investigar Pegasus és una part més però indispensable per saber-ho tot de l'Operació Catalunya. L'Estat -sí, l'Estat- es va graduar cum laude en l'enginyeria de la il·legalitat. Pegasus és un escàndol, és una vilesa perpetrada des de l'Estat. Una indecència, que aquesta nit se n'ha parlat molt d'indecències, això sí que era una indecència. A l'Estat li hauria de caure la cara de vergonya pel que va fer. Hem de conèixer com se'ns va espiar, com i a qui es va controlar. Hem de saber quina tecnologia feien servir per violar la privacitat dels consellers del Govern de Catalunya, dels presidents Puigdemont, Aragonès i de tantíssima gent. Com carai es va rebentar la intimitat de centenars de ciutadans compromesos amb el país, compromesos amb Catalunya. Com? Avui el Gobierno d'Espanya negocia amb els independentistes. Negociar de cop és una paraula que té vida i sentit. S'ha acabat el diàleg etern entès com la cançó de l'enfadós que no portava enlloc. Hem passat a la negociació -la negociació-, que és una relació madura entre dues parts que es reconeixen d'igual a igual. Què ha canviat? El PSOE ha caigut del cavall, estem davant d'un miracle, o senzillament és que Junts ha entrat a l'equació i fidels al país, fidels a Catalunya, fent valer, ara sí, l'aritmètica parlamentària, com fins ara no s'havia fet servir. Amb els set vots de Junts l'aritmètica s'ha tornat pedagogia i el PSOE diu que sí al que fins ara deia que no. Està bé negociar seriosament. Ni xantatge, senyor Feijóo, ni xantatge, ni punyetes, ni xantatge, ni punyetes, se'n diu política. Però els de Junts no negociem per sortir al diari i semblar importants. No volem copets a l'esquena, no volem copets a l'esquena, no. Negociem per resoldre un conflicte que patim, que Catalunya pateix, un conflicte de fa segles entre Catalunya i Espanya. I negociem, és clar que negociem, perquè s'ha de fer net. Senyores i senyors, s'ha de fer net, s'ha de fer net. Durant massa anys els governs de l'Estat -tots els governs de l'Estat-, i l'Estat nostàlgic i ultra que no es veu però que hi és, immobilista i trampós, han animat les clavegueres a embrutar-se molt i embrutar-ho tot, a empastifar-se. L'Estat espanyol s'han empastifat. L'Estat profund es va convertir en un club de hooligans de la guerra bruta i es va normalitzar -ja poden anar parlant perquè no ho volen escoltar. L'Estat va normalitzar saltar-se impunement l'estat de dret per silenciar Catalunya. Això sí que és carregar-se les institucions, senyor Feijóo, això és carregar-se les institucions de dalt a baix.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«Les comissions d'investigació al Congrés serveixen per investigar assumptes d'interès públic, esclarir les ombres que hi ha a l'entorn dels atemptats del 17-A és d'interès públic. Als països democràtics sempre s'inicia una investigació parlamentària per saber què ha fallat i demanar responsabilitats polítiques, i en paral·lel es tira endavant la causa judicial a la qual s'aporten les conclusions parlamentàries per complementar. Com va fer França, on no es van tancar les causes judicials fins tenir les conclusions de les respectives comissions parlamentàries d'investigació pels atemptats de Charlie Hebdo o de Bataclan. A altres països no hi ha por a saber la veritat, ni por a reconèixer errors, ni corregir-los, o sigui, ni por a repassar aquestes errades que hi poden haver existit per corregir-les, perquè això salva vides. Per tant, s'hauria d'haver obert la comissió d'investigació immediatament després dels atemptats i no sis anys més tard i gràcies -i ja ho hem dit en moltes ocasions darrerament- al fet que Junts ha entrat a l'equació. Les víctimes tenen dret a saber la veritat, també com a dret reconegut per Nacions Unides en diverses resolucions. I buscar la veritat no és responsabilitat ni ha d'anar a càrrec de les víctimes, sinó de l'Estat espanyol.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«D'això es tracta, de defensar aquest dret, de saber què hi ha al darrere dels atemptats del 17 d'agost. Uns atemptats que van ser una sortida a la desesperada dels terroristes, un pla B improvisat després que el dia abans una explosió fes volar pels aires la seva base d'operacions a Alcanar, on la cèl·lula gihadista fabricava una gran quantitat d'explosius per cometre un atemptat molt més mortal, presumptament a la Sagrada Família, o al Camp Nou, o a la Torre Eiffel. Es va dir que l'explosió d'Alcanar va ser accidental, hi van morir dos terroristes i un tercer va resultar greument ferit. Però hi ha testimonis que van veure la furgoneta de l'imam Es-Satty, el cervell de l'operació, fugir d'Alcanar just després de l'explosió, un fet que mai, mai, s'ha investigat. Qui conduïa aquesta furgoneta? Potser qui va provocar l'explosió? Potser el mateix imam Es-Satty? Sis dies després de l'explosió, el jutge Andreu va dir que l'imam havia mort a Alcanar sense cap informe forense que ho avalés. De fet, a data d'avui no hi ha proves concloents per assegurar al cent per cent que Es-Satty és mort. Però senyories, si hi ha un fet extremadament sospitós és que l'imam Es-Satty era confident del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol. Membres del CNI l'havien visitat quan Es-Satty va estar empresonat per tràfic de drogues. Quan va ser excarcerat, va fer front a una ordre d'expulsió, la va recórrer i, sorprenentment, l'advocat de l'Estat va validar que seguís residint a Espanya. És més, li van donar permís de llarga durada.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«I acabo. La coneguda Operació Catalunya, precedida per Operació Barcelona, ha tingut com a finalitat neutralitzar i desactivar el procés independentista català, tothom ho sap. I això queda reflectit en la Directiva d'intel·ligència del 2012 que va fer el Govern Rajoy i que va donar continuïtat el Govern de Pedro Sánchez fins que Junts va entrar a l'equació. L'objectiu per aconseguir-ho, per aconseguir desactivar i neutralitzar l'independentisme, era molt clar, disparar a tres dels grans pilars del catalanisme: la presidència de la Generalitat de Catalunya, amb el president Artur Mas i posteriorment el president Puigdemont, l'alcaldia de la capital del nostre país, l'alcalde Trias, i també la presidència del Futbol Club Barcelona amb Sandro Rosell. I no cal que digui que aquests tres grans pilars del catalanisme segueixen avui sent objecte de les clavegueres de l'Estat espanyol. I acabo. La independència de Catalunya és una opció que aquí no agrada, però és la nostra opció. I és l'opció que ens allunyaria de tota aquesta porqueria. I és l'opció que ens donaria les eines necessàries per poder servir com creiem que s'han de servir els ciutadans de Catalunya. I només per això val la pena que seguim mantenint la posició. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»