Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
810 declaraciones · página 24 de 27
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Voy a hacer un apunte, vicepresidenta, con respecto a la comparecencia de esta mañana del presidente en que ha salido este tema. Déjeme decirle que esto es tan escandaloso que el 64 % de la ciudadanía de Cataluña, eso quiere decir casi dos tercios, independentistas o no, la ciudadanía -nosotros no distinguimos entre unos y otros- quiere que Cataluña, o mejor dicho, la Generalitat de Catalunya recaude y gestione todos los tributos que se pagan en Cataluña. Es decir, la soberanía fiscal de Cataluña es hoy en día un consenso en mi país, es un gran consenso. Solo un 8 % de la ciudadanía catalana es partidaria de mantener el sistema de financiación actual. El consenso de país está en un modelo en el que la Generalitat lo recaude todo y luego efectúe las transferencias correspondientes al Estado por los servicios que presta en Cataluña en concepto de reequilibrio territorial. Ese es el consenso, algo que suena sencillo. Es eso lo que el candidato Illa o su delegado en Cataluña plantea como un privilegio. Yo, con toda la humildad del mundo, me pregunto: ¿qué privilegio, de qué privilegio estamos hablando? ¿Cómo puede optar a ser presidente de Cataluña alguien que está en contra de que Cataluña recaude y gestione sus propios impuestos? (Aplausos). ¿Cómo es posible que alguien quiera llegar a ser presidente de Cataluña cuando no quiere reclamar una financiación que permita que Cataluña cuente con servicios públicos e infraestructuras, un Estado del bienestar y una economía que esté a la altura de su capacidad productiva y económica?, ¿cómo es posible? ¿Cómo puede optar alguien a ser presidente de Cataluña cuando prefiere que el Estado cuente con dinero para hacer carreteras y trenes de Madrid al resto del territorio y que Cataluña no tenga dinero para hacer frente a las necesidades de su gente? Señora vicepresidenta del Gobierno español, ya que la propuesta del PSC para la financiación de Cataluña no es más que la que hace usted -ojalá me equivoque, pero me parece que es esta-, le preguntamos entonces: ¿cuál es la propuesta de financiación del Partido Socialista Obrero Español para Cataluña? En materia de financiación, la propuesta de Esquerra hasta que no consigamos la independencia de nuestro país es clara, es algo diáfano, transparente, público. ¿Cuál es la propuesta del PSOE?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«L'any 2023, és a dir, l'any passat, la Generalitat de Catalunya va executar un 86 % de la inversió pressupostada. Sí, això ho va fer el govern de Pere Aragonès. I, per cert, parlant de dades, només un 56 % és la seva execució, l'execució de l'Estat a Catalunya, en el període 2015-2022. I això saben què vol dir? 26 punts menys, 26 punts menys que la mitjana de la Generalitat. Amb tot plegat, vicepresidenta, amb molta atenció per escoltar, què pensa fer davant d'aquesta situació injusta per Catalunya i, sobretot, pels catalans i les catalanes? Gràcies. Muy buenas tardes a todas y a todos, y que les aproveche a quienes vayan ahora a comer. Empiezo esta interpelación al Gobierno con una constatación, si me lo permiten, desde mi punto de vista -y sospecho que no me equivoco-, que es irrefutable: el actual sistema de financiación es una losa para Cataluña, y lo es para las catalanas y los catalanes y también lo es para el tejido productivo de mi país. Y lo es, vicepresidenta, porque el sistema está obsoleto; lo es porque el sistema está caduco; lo es, en definitiva, porque este es un sistema del todo injusto. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Es evidente la necesidad de un cambio en el sistema de financiación actual, tanto el autonómico como el local. De hecho, desde hace años, como decimos en Cataluña... (pronuncia palabras en catalán), hace muchísimos años que el Estado no hace nada para cambiar esta situación. Y hoy queremos volver a dejárselo bien claro: si los españoles queréis mantener este sistema de financiación, hacedlo para vosotros. Nosotros no hemos venido aquí a cambiaros vuestro modelo de financiación; esta no es nuestra vocación. Pero sí hemos venido aquí a defender los intereses de la ciudadanía de Cataluña y, en consecuencia, también hemos venido a reclamar un sistema de financiación justo, en mayúsculas, para nuestro país. Porque Cataluña vive muy por debajo de sus posibilidades, y vive muy por debajo de sus posibilidades por culpa del expolio fiscal que sufrimos, y ustedes lo saben igual que nosotros. Por ello, por ejemplo, se niegan ustedes una y otra vez a publicar las balanzas fiscales, porque la financiación injusta y precaria del Estado hacia Cataluña hipoteca, y mucho, el crecimiento económico y el bienestar social de toda la ciudadanía. Es totalmente imposible, vicepresidenta, por mucho ingenio y esfuerzos que dediquemos a ello, mantener una educación, una sanidad y unos derechos sociales de calidad si no hay dinero para hacerlo. Tengamos presente que Cataluña destina, atención, tres cuartas partes de su presupuesto a políticas sociales, y la falta de financiación significa no poder desarrollar de forma adecuada y óptima estos derechos, no poder contar con un Estado del bienestar como el que merecen los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. El expolio fiscal, sin lugar a dudas, se convierte a día de hoy en un expolio social. Además, este expolio fiscal, un 9 % de nuestro PIB, también hipoteca nuestra capacidad productiva y de generación de riqueza, y esto, de nuevo, perjudica toda la economía catalana y la competitividad empresarial, en general, de nuestro país y, también, la financiación de todas y cada una de las políticas sociales necesarias en Cataluña. Porque, además, este ahogo económico y fiscal de Cataluña por parte de España obliga a ejercer una mayor presión fiscal sobre la propia ciudadanía catalana para poder mantener nuestra competitividad productiva y nuestro bienestar. Evidentemente, para nosotros algo importante es la cohesión social en nuestro país. El modelo de financiación de las comunidades autónomas y los entes locales no es un modelo pactado entre los territorios y el Estado, ni está sujeto a las necesidades de las comunidades autónomas, ni de los municipios. Es un modelo de financiación impuesto de forma vertical y que hace bueno un dicho castellano: quien parte y reparte se queda siempre -yo meto el siempre- la mejor parte. No en vano, el incremento de recursos de los últimos años por los ingresos generados en los distintos territorios y por los fondos europeos, todo ello, ha ido a parar mayoritariamente al Estado, que ha incrementado sus recursos más del doble que las comunidades autónomas y más del triple que las corporaciones locales. Es decir, a pesar de que hace años que la necesidad de mejorar la financiación autonómica y local es evidente, cuando hay recursos para hacerlo se los ha quedado el Estado y no las comunidades autónomas ni tampoco los ayuntamientos para afrontar sus obligaciones, que son muchísimas y múltiples, y además van directas, inyectadas en vena, por así decirlo, a los ciudadanos, o también las obligaciones económicas financieras y sociales de nuestros conciudadanos. O lo que es todavía peor, más allá de ello, el Estado se queda con todo el margen de déficit y así nos impide una política de endeudamiento para afrontar las crisis sin recortes sociales. En definitiva, el Estado practica un descarado desequilibrio vertical en el que la sobrefinanciación del Estado significa una infrafinanciación totalmente crónica de las comunidades autónomas para, así, afrontar las competencias que tenemos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Abans d'acabar aquesta primera intervenció, vicepresidenta, també parlar-li de l'acord d'investidura. A l'acord d'investidura entre el seu partit i el meu, entre el PSOE i Esquerra Republicana, la qüestió del finançament va tenir un pes extremadament rellevant. De fet, la cancel·lació dels 15 000 milions d'euros n'és un bon exemple, però aquell acord, senyora Montero, també recull un mecanisme bilateral, un mecanisme bilateral entre el govern de l'Estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just, repeteixo, un finançament just per Catalunya. La nostra proposta està sobre la taula. És una proposta rigorosa, treballada, amb un extens anàlisi jurídic i també una proposta oberta, òbviament, a la negociació. Òbviament. Ara, com li deia, ens falta saber quina és la seva, de proposta. De moment, propostes seves, no n'hem vist. Nosaltres n'hem fet una. Hem fet la feina, tenim un acord amb la ciutadania catalana i nosaltres el complim. Vostès en tenen un amb nosaltres. Esperem que també el compleixin. I aprofitaré aquests 40 segons per demanar-li si és possible que li traslladi al president Sánchez aquesta dada que li donaré, perquè m'ha semblat que avui, com li deia al principi, en la compareixença d'aquest matí, jo crec que el president, crec no, és a dir, és evident que s'ha equivocat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Això, que sona senzill, és el que el candidat Illa, el seu delegat a Catalunya, planteja com a privilegi. I jo, amb tota la humilitat del món, em demano, però quin privilegi? De quins privilegis parlem? Com pot optar a ser president de Catalunya algú que està en contra que Catalunya recapti i gestioni els seus impostos? Com és possible? Com és possible que algú vulgui optar a ser president de Catalunya quan no vol reclamar un finançament que permeti que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics, amb unes infraestructures, amb un estat del benestar, amb una economia a l'alçada de la seva capacitat productiva i econòmica? Com és possible? Com algú pot optar a ser president de Catalunya quan prefereix que l'Estat tingui diners per fer carreteres i trens de Madrid a arreu, a que Catalunya tingui diners per fer front a les necessitats de la seva gent? Per això, senyora vicepresidenta i ministre d'Hisenda del govern espanyol, ja que la proposta del PSC sobre finançament de Catalunya no és més que la proposta que farà vostè, o no, tant de bo m'equivoqui, i el govern d'Espanya per Catalunya, li demanem: quina és la proposta de finançament que el Partit Socialista Obrer Espanyol té per Catalunya? La proposta d'Esquerra, mentre no assumim la independència del nostre país, és clara. No només és clara; és diàfana, és transparent, és pública. Quina és la proposta del PSOE?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Catalunya no és insolidària. Al contrari. Catalunya pateix una insolidaritat d'un sistema de finançament centralitzat i centralista amb què finançar els projectes faraònics del patriotisme espanyol, com els superprojectes armamentístics, també en plural, o com, per exemple, els amics de la llotja del Bernabéu. Un sistema de finançament que fa que la ciutadania de Catalunya siguem els tercers que més recursos per càpita generem, però que, en canvi, siguem els desens en recursos per càpita disponibles. Aquest és el fet. Ni tan sols respecten el principi d'ordinalitat. Aquest és l'espoli al qual vostès anomenen solidaritat, un espoli que es veu encara més agreujat si tenim en compte la distribució territorial dels pressupostos de l'Estat i, especialment, l'efectiva execució pressupostària on Catalunya acostuma a estar sempre a la cua. Després, al final, li faré un apunt, vicepresidenta, respecte a la compareixença d'aquest matí del president, on aquest tema ha sortit en esbiaix. De fet, deixi'm dir que és tan escandalós que el 64 %, 64 % de la ciutadania de Catalunya, això vol dir gairebé dues terceres parts, independentistes o no independentistes, la ciutadania, nosaltres no fem distinció, volen que Catalunya, o que sigui la Generalitat de Catalunya qui recapti i gestioni tots els tributs que es paguen a Catalunya. És a dir, la sobirania fiscal de Catalunya és avui un consens al meu país. És un gran consens al meu país. Només un 8 % de la ciutadania catalana és partidària de mantenir l'actual sistema de finançament. I el consens de país en un model en què sigui la Generalitat qui ho recapti tot i després efectuï les transferències corresponents a l'Estat pels serveis que presta a Catalunya i en concepte de reequilibri territorial.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«L'Estat, en definitiva, practica un descarat desequilibri vertical en què el sobrefinançament de l'Estat significa infrafinançament crònic, absolutament crònic, de les comunitats autònomes per fer front a les competències que tenim. I, de fet, quan des de Catalunya qüestionem, i no és ni la primera, ni la segona, ni la vuitena vegada que ho fem, qüestionem aquest model injust de finançament, resulta que se'ns vol penjar una llufa. La llufa de 'Ja han arribat, una vegada més, els insolidaris'. Doncs miri, no. Catalunya no és insolidària. Si hi ha algun insolidari aquí, és l'estat espanyol. És Madrid qui és insolidari amb els territoris de l'Estat, perquè el problema no és els diners que Catalunya aporta a la solidaritat interterritorial. Aquest no és el problema. El problema són els diners que es queda l'Estat per a si mateix en detriment d'un adequat finançament a les comunitats autònomes. En detriment, evidentment, de totes les comunitats autònomes i dels seus ciutadans i ciutadanes. Uns diners que es queda l'Estat i que, bàsicament, se'ls queda, com avui hem pogut veure, per despesa militar, per infiltrar policies a les organitzacions socials del meu país, per fer AVEs de Madrid a arreu, per mantenir la família reial o els oligopolis, que són múltiples i en plural, de l'Estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«I és per això, per exemple, que es neguen una i una altra vegada a publicar les balances fiscals, perquè l'injust i precari finançament de l'Estat cap a Catalunya hipoteca, i molt, el creixement econòmic i el benestar social de tota la ciutadania. Perquè és impossible, absolutament impossible, vicepresidenta, per més enginy i esforços que hi posem, mantenir una educació, mantenir una sanitat, uns drets socials de qualitat si no tens diners per fer-ho. I tenim present que Catalunya destina, atenció, tres quartes parts del seu pressupost a polítiques socials. La manca de finançament significa no poder desenvolupar de la manera adequada i òptima aquests drets, no poder tenir l'estat del benestar que mereixen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. L'espoli fiscal, sens dubte, esdevé avui espoli social. Així mateix, l'espoli fiscal del 9 % del nostre PIB també hipoteca la nostra capacitat productiva i la nostra capacitat de generació de riquesa. I això, novament, perjudica tota l'economia catalana, perjudica també tota la competitivitat empresarial del nostre país i, evidentment, també el finançament de totes i cadascuna de les polítiques socials que fan falta a Catalunya. Perquè, a més, l'escanyament econòmic i fiscal que pateix Catalunya per part d'Espanya obliga a exercir una pressió fiscal major sobre la seva pròpia ciutadania per poder mantenir la nostra competitivitat productiva i el nostre benestar i, evidentment, per nosaltres clau important, la cohesió social al nostre país.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. I que aprofiti, als que vagin a dinar. Començo aquesta interpel·lació al Gobierno amb una constatació, si em permeten, des del meu punt de vista, i sospito no equivocar-me, irrefutable. L'actual sistema de finançament és una llosa per Catalunya. Ho és per les catalanes i pels catalans, i és una llosa, també, pel teixit productiu del meu país. I ho és perquè és un sistema, vicepresidenta, obsolet. Ho és perquè és un sistema caduc. En definitiva, ho és, i sobretot, perquè és un sistema absolutament injust. És molt òbvia la necessitat d'un canvi a l'actual sistema de finançament, tant autonòmic, com també local. I, de fet, fa anys, i no només anys, sinó, com diem a casa, fa anys i panys que se'n parla, però l'Estat no ha fet res, no ha fet absolutament res per canviar-ho. I avui els hi volem tornar a deixar molt clar. Si els espanyols voleu mantenir aquest sistema de finançament, mantingueu-lo per vosaltres. Nosaltres no hem vingut aquí a canviar-vos el vostre model de finançament. No és aquesta la nostra vocació. Però sí hem vingut aquí a defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya i, en conseqüència, també hem vingut aquí a reclamar un sistema de finançament just, amb majúscules, pel nostre país. Perquè Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats i viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de l'espoli fiscal que patim. I vostès ho saben igual que nosaltres.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo justifica el Gobierno su reiterada inacción respecto a las listas de espera para examinarse del...
«Gràcies, Presidenta. No jugarem amb el nombre de persones que s'estan esperant com si fos una mera manifestació, que uns diuen una cosa i uns altres diuen una altra. Les meves dades provenen de dades fidedignes del que s'espera a Catalunya. Miri, 23 examinadors més equivalen a 2826 exàmens. Ja cal que vinguin amb ganes de treballar. Sap que les mesures que anuncien són totalment insuficients, perquè prometen examinadors que sap que no arribaran, operadors d'informació que no posaran i hores extres que sap que no es compliran. La DGT no pot, o el que és pitjor, no vol solucionar aquest problema. Si al govern del seu país no li interessa resoldre el cas de la ciutadania catalana, al govern de Catalunya sí que li interessa. Traspassi al Servei Català de Trànsit les competències en matèria d'exàmens, perquè ofertar places de l'administració de la Generalitat per la ciutadania de Catalunya és una solució lògica i definitiva. Gràcies. Gracias, presidenta. No vamos a jugar con el número de personas que están esperando como si se tratase de una manifestación donde unos dicen una cosa y otros, otra. Mis datos proceden de datos fidedignos, 23 examinadores más equivalen a 2826 exámenes. Van a tener que venir con muchas ganas de trabajar. Las cifras son totalmente insuficientes porque, básicamente, no se va a examinar a aquellos que lo van a necesitar. Además, va a haber horas extra que no se van a cumplir. La DGT no puede o, lo que es peor, no quiere solucionar este problema. Si al Gobierno de su país no le interesa resolver el caso de la ciudadanía catalana, al Gobierno de Cataluña sí que le interesa. Traspase al Servicio Catalán de Tráfico las competencias en materia de exámenes, porque ofertar plazas de la Generalitat a la ciudadanía de Cataluña es una solución lógica y definitiva. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo justifica el Gobierno su reiterada inacción respecto a las listas de espera para examinarse del...
«Gràcies, Presidenta. Senyor Marlaska, vostè, ara fa un any, ens va anunciar, en una sessió de control, un pla de xoc per solucionar les llistes d'espera per fer els exàmens de conduir. Un any després, constatem que aquest pla de xoc, a Catalunya, no ha servit absolutament per a res. Sap quantes persones esperen per fer l'examen pràctic a Catalunya? Li dic: més de 3500 a Lleida, gairebé 14 000 entre Tarragona i Girona i més de 45 000 a Barcelona. Un any després, el seu govern continua sense donar-nos una solució. És desesperant. Ha d'entendre que el carnet de conduir, per la ciutadania, especialment per la que vivim en zones rurals, no és un caprici, és una necessitat. La seva deixadesa dificulta les opcions de trobar feina o d'estudiar a les persones més joves. També suposa un impacte pels treballadors i treballadores, perquè hi ha oposicions i ofertes laborals on es requereix el carnet, o simplement pels que el necessiten sí o sí. Miri, senyor ministre, a Catalunya, aquesta deixadesa fa anys que ha convertit un simple tràmit amb la DGT en una missió impossible. I per tots aquests motius, senyor Marlaska, com justifica la seva reiterada inacció respecte a les llistes d'espera per examinar-se del carnet de conduir a Catalunya?»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Y acabo con un apunte de clima, como comentaba al principio. Jamás acciones individuales han cambiado nada. Está muy bien pedir a la gente que lleve bolsas de tela al supermercado, que no compre fruta de la otra punta del mundo, sino de aquí; eso está muy bien, pero hay que legislar. La Unión Europea debe legislar de forma seria a favor o en contra de la emergencia climática. En breve estaremos a 45 grados a la sombra en este país; si no lo hacen porque se lo creen, háganlo por interés. Este país vive, sobre todo, del turismo, como tantos otros, ¿quién va a querer venir a este país asándose en verano? ¿Quién? Y ya, para acabar, un apunte interno. El feixisme és feixisme. Encara que tingui una estelada com un camió així darrere. I la nostra obligació és denunciar-ho. I la nostra obligació és dir que mai pactarem amb el feixisme. Repeteixo, encara que tingui una estelada com un camió darrere. I dos: unes eleccions, en aquest cas, unes eleccions a Catalunya, van sobre què passarà a Catalunya i sobre com governarem o no Catalunya, no sobre el que li passarà a una persona. Per això, que algú es posi una sèrie de Netflix o un culebrón d'Antena 3. Moltes gràcies.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para deflactar el IRPF ajustándolo a la inflación para ayudar a las familias.
«Si fa una esmena i m'ho compra tot, no es preocupi que voto a favor. Però tot el pastís, no només la cirereta. Estic d'acord. Si vostè diu que s'ha d'acabar amb l'IVA, que és un impost indirecte, i pujar tots els directes als rics, impost de luxe, etcètera, no es preocupi que li podem votar a favor. Com deia abans, aquí, cada vegada més, els ingressos -per a alguns que es diuen progressistes també- estan basats en el criminal impost de l'IVA i molt menys en els impostos directes a les classes que guanyen més diners, a les grans empreses, a les grans elèctriques, a les bancàries i als grans alts directius. Aquí tampoc en diuen res. Tampoc es persegueix, com deia, l'elusió fiscal, ni les exempcions, ni les reduccions, ni les retirades d'impostos sobre les donacions, herències. Alguns volen baixar també això. Per què Catalunya cobra més impostos? Què passa, que és per gust? És perquè hi ha un finançament que està caducat des de fa més de dotze anys. O no és veritat? Sí, però resulta que nosaltres tenim la major part de les competències. I segona, no arriba. Hi ha un espoli fiscal brutal, del qual vostè tampoc en parla. Llavors, hem de pujar els impostos, no per gust -guanyaríem les eleccions baixant-los, evidentment- sinó perquè fan falta. Fan falta per la classe treballadora del nostre país.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Asimismo, también hemos sido, y seguiremos siendo, tan combativos como los que más en la defensa de la recuperación del impuesto a los depósitos bancarios, diseñado por la Generalitat de Catalunya y que el Gobierno Popular impidió que saliera adelante y que no ha corregido el Partido Socialista. En definitiva, damos apoyo a la presente iniciativa porque es oportuna y porque es necesaria, y seguiremos trabajando para ir más allá en la defensa de los intereses de la ciudadanía ante los abusos usureros de las grandes entidades bancarias. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Per tant, hi estem totalment d'acord. A partir d'aquí, si aquesta iniciativa aconsegueix prosperar, caldria garantir que aquests recursos es transferissin a les administracions competents en aquestes matèries per poder fer polítiques efectives al respecte des del territori on s'ha de fer. I en aquest sentit, Esquerra Republicana ha inclòs reiteradament en els seus programes electorals i ha treballat en aquesta Cambra per fer permanents els impostos a la banca i a les energètiques, per garantir que aquests tributs, que han de ser efectius, però també són exemplificadors, esdevinguin la punta de llança d'una nova fiscalitat més justa i que permeti finançar adequadament les polítiques de transformació verda i la garantia de drets com l'accés a un habitatge digne. De la mateixa manera, hem estat i seguirem sent tan combatius com els que més en la defensa de la recuperació de l'impost als dipòsits bancaris dissenyat per la Generalitat de Catalunya i que va ser boicotejat pel govern del Partit Popular, però que encara el govern del PSOE no ha corregit.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Sí, gràcies, vicepresidenta. Ha estat molt clara. Gràcies per explicar també tan clarament el posicionament del PSOE, que entenc que és el posicionament del PSC. Ara ja tota la ciutadania del meu país, tota la ciutadania catalana, ja té clar que el PSC és la garantia del manteniment de l'espoli fiscal a Catalunya. El model fiscal del PSC a Catalunya és mantenir aquest infrafinançament crònic, l'espoli fiscal i l'ofegament de les nostres polítiques socials. En definitiva, senyora vicepresidenta, el model de finançament del PSC i del candidat Illa és que la ciutadania de Catalunya continuï pagant i continuï callant. Moltes gràcies. Gracias, vicepresidenta, ha estado muy clara. Gracias por explicar tan claramente el posicionamiento del PSOE, que entiendo que es el posicionamiento del PSC. Ahora ya toda la ciudadanía de mi país, toda la ciudadanía catalana tiene claro que el PSC es la garantía del mantenimiento del expolio fiscal en Cataluña; el modelo fiscal del PSC en Cataluña es mantener esa infrafinanciación crónica, el expolio fiscal y el ahogo de nuestras políticas sociales. En definitiva, señora vicepresidenta, el modelo de financiación del PSC y del candidato Illa es que la ciudadanía de Cataluña continúe pagando y continúe callando. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Miri, vicepresidenta, un dels grans consensos de la societat catalana, des dels moviments socials fins a la petita i mitjana empresa, és la necessitat d'un model de finançament just i d'acord amb el potencial del nostre país. Ahir la consellera Mas, precisament, presentava la proposta de finançament singular. Per això, li pregunto: quin sistema de finançament preveu el Govern espanyol en els propers anys per a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días, diputadas y diputados. Vicepresidenta, Cataluña y los países catalanes vivimos muy por debajo de nuestras posibilidades. Es absolutamente imposible tener una educación, una sanidad o unos servicios sociales de calidad si solo gestionamos el 9 % de los impuestos que generamos en Cataluña, mientras que España se queda más del 90 %. A eso se le llama expolio fiscal. Las colas de sanidad o las colas de dependencia, la imposibilidad de incrementar los salarios de enfermeros y de enfermeras o los refuerzos educativos son, sin duda, una consecuencia directa de ese expolio fiscal. ¿Es pues un privilegio, como dice el candidato Illa, que Cataluña quiera tener un Estado del bienestar digno con sus propios recursos? En Cataluña, vicepresidenta, el expolio fiscal se está convirtiendo en un expolio social; un expolio que, además, se destina a los privilegios de los de siempre. El gasto militar, lo sabe, que va de Madrid a todas partes; los oligopolios, evidentemente; los monopolios, y a compensar también la bajada de impuestos con que la insolidaria Ayuso acostumbra a premiar a la ciudadanía madrileña.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia, diputades, diputats. Vicepresidenta, Catalunya i els Països Catalans vivim molt per sota de les nostres possibilitats. És absolutament impossible tenir un ensenyament, una sanitat o uns serveis socials de qualitat si només gestionem el 9 % dels impostos que generem a Catalunya, mentre que Espanya es queda més del 90 %. D'això se'n diu espoli fiscal. Les cues de sanitat o les cues de dependència, la impossibilitat d'incrementar el salari d'infermers i d'infermeres o els reforços educatius són, sens dubte, una conseqüència directa d'aquest espoli fiscal. És, doncs, un privilegi, com diu el candidat Illa, que Catalunya vulgui tenir un estat del benestar digne amb els seus propis recursos. A Catalunya, vicepresidenta, l'espoli fiscal esdevé espoli social; un espoli que, a més a més, es destina als privilegis dels de sempre: a la despesa militar, als AVEs que van de Madrid arreu, als oligopolis, evidentment també als monopolis i a compensar la baixada d'impostos amb què la insolidària Ayuso acostuma a premiar la ciutadania madrilenya.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Senyora diputada, no és personal, ni molt menys, no és una mala PNL, no ho és, la veritat és que la feina que hi està fent ja s'està fent a la Generalitat de Catalunya, concretament pel Departament de Drets Socials. Ja ha impulsat diversos programes destinats a lluitar contra la solitud no desitjada, l'aïllament social i aquests programes inclouen -com poden vostès repassar- el suport individualitzat a persones en situació de vulnerabilitat, la sensibilització de la població, el foment de l'autonomia personal, la l'aposta per les xarxes comunitàries, el reforç del paper crucial del voluntariat i les entitats socials. En aquest sentit, per exemple, la Generalitat ha establert el programa Comunitats contra l'aïllament social, que té com a objectiu atendre les persones en situació de vulnerabilitat social, oferint-los suport individualitzat, acompanyament cap a processos d'inclusió i socialització, etcètera. A més, s'ha posat en marxa el Servei d'atenció integral a les persones grans en l'àmbit rural, destinat a garantir una assistència continuada i integrar les persones grans en el seu entorn habitual. Molt bé.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Bona tarda a tothom. Primer, una prèvia. Estic molt content de veure com han après català molt aviat, ara ho entenen tot, ja, sense pinganillo ni res, i és un gran pas. Dit això, avui compartim una preocupació fonamental, la solitud no desitjada i l'aïllament social. És un tema que toca moltes fibres sensibles de la nostra societat i requereix una resposta decidida i efectiva. Tot el que proposen avui representa, però, i ho haig de dir -ho han dit abans, però és que és així, pintin com ho pintin-, una invasió competencial claríssima, una intromissió en les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya i al seu Parlament. L'Estat, com a gran recaptador, com a gran recaptador d'impostos, ha de fer la seva part, aportant recursos necessaris, però sense interferir en la feina que correspon a la Generalitat de Catalunya. Sabem com cuidar la nostra gent. Nosaltres ja tenim una estratègia nacional i això alguns no ho entenen. Confonen l'Estat amb el que són els diferents pobles i han de ser fidels a les seves sigles. És molt important aquest tema. Ja hem vist que amb el tema del català s'ha fet un gran pas i la gent ja l'ha après, sense pinganillo ni res moltes vegades, i està molt bé. Però això no ho podem permetre, no podem permetre una intromissió a les nostres competències i que aquestes siguin desdibuixades.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«És per això que és indispensable abordar-ne el tractament des de vessants multidisciplinaris: social, educatiu, laboral i, òbviament, social i sociosanitari. I sense voler menystenir ningú, tot al contrari, necessitem que la llei inclogui totes les malalties que provoquen una gran dependència. No podem estar pendents de com d'influent serà un malalt per abordar la problemàtica. Teníem i tenim l'eina, aquest va ser un dels motius que de ben segur van motivar que el 2006 s'aprovés l'anomenada llei de dependència. Alguns es van afanyar a titular que s'havia aprovat la quarta pota de l'Estat del benestar, i que era una mena de panacea innovadora a tot el món. Però a Catalunya, divuit anys després, veiem que la Generalitat ha dedicat més de 12 000 milions d'euros a aquesta finalitat des del 2008 i actualment aporta un 66 % del total. El copagament amb els ciutadans catalans amb familiars dependents passa del 6 % al 17 %, amb un pic del 20 % entre el 2016 i el 2021. El deute estatal amb Catalunya per la llei de dependència se situa gairebé en els 6 milions d'euros, si bé l'Estat va recuperar un fons complementari per a les comunitats autònomes per a la dependència el 2021, amb una injecció de 208 milions d'euros per a Catalunya, en els últims tres exercicis igualment no s'ha pal·liat el desequilibri.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«I sí, evidentment a Esquerra ens preocupa, i moltíssim, perquè no per casualitat som d'esquerres, perquè precisament ens preocupa el benestar de les persones, però de totes, vinguin d'on vinguin i parlin la llengua que parlin, i ens preocupa l'ELA, i sí, com també ens preocupen moltes altres dolències minoritàries, perquè si et deixen totalment dependent i necessites l'ajuda d'uns cuidadors, no importa el nom de la malaltia, moltes especificitats, tant o més concretes de les que s'ocupa en aquest debat, perquè es calcula que hi ha 7000 condicions clíniques que pateixen poques persones en relació amb el conjunt de la població. Se l'etiqueta de malaltia minoritària quan la seva prevalença és de menys de 5 afectats per cada 10 000 habitants, doncs s'estima que dins la Unió Europea hi ha 30 milions de persones afectades per malalties minoritàries. A l'Estat n'hi ha 3 milions i a Catalunya prop de 350 000. Només per citar-ne algunes, a part de l'ELA, l'atàxia de Friedrich, degeneració corticobasal, demència frontotemporal, paràlisi supranuclear progressiva, malaltia de Huntington, atròfia muscular espinal. I així arribaríem fins a 7000 malalties minoritàries. La majoria d'aquestes dolències no tenen cura, posen en perill la vida de les persones que la pateixen i són fortament incapacitants pel que fa a la mobilitat i, en general, afecten l'autonomia personal.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Bona tarda als que ens acompanyen avui aquí i també als que ens acompanyen avui des de casa seva perquè no han tingut els recursos o no han tingut la manera de poder arribar aquí, que són moltes, aquestes persones. Tornem a tenir debat sobre una iniciativa parlamentària relacionada amb l'ELA. Això vol dir que ens fa molta falta. Ens preocupa moltíssim el benestar dels malalts d'aquesta dolència i el de les seves famílies, que solen ser qui s'encarreguen de les cures i els pertoca també patir el que suposa aquesta malaltia. I és per això que donarem suport a la iniciativa, com també ho vam fer a la que es va presentar la setmana passada i també ho farem a la propera que es presentarà, doncs segons la Societat Espanyola de Neurologia, unes 700 persones comencen a desenvolupar els símptomes de l'ELA cada any a l'Estat, entre 3000 i 4000 persones pateixen a l'Estat en l'actualitat aquesta malaltia i unes 400 a Catalunya. L'ELA és la tercera malaltia neurodegenerativa més comú a l'Estat, després de l'Alzheimer i el Parkinson. A més, observem també que el 30 % dels pacients amb ELA sofreixen ansietat i el 44 % pateixen depressió. És evident, doncs, que aquesta malaltia requereix una especial atenció, com ja vam dir, quan vius en zones rurals, que és d'on jo provinc, que a més a més s'hi solapen les dificultats afegides de les distàncies i les baixes ràtios de recursos atencionals. En poblacions petites, com per exemple la que vaig anomenar de Belianes, on hi ha el Josep, un malalt afectat per l'ELA, que ni tan sols han pogut contractar ningú que els doni ajuda. Aquest greuge provoca que la família s'ha d'adaptar a la malaltia i a la seva dependència, fer nous horaris, adaptar l'habitatge, fer-se càrrec del finançament de la compra del llit articulat, eines informàtiques, un generador de llum -que tornem a recordar que no et pots quedar sense llum-, i el que no pot passar és que, a més a més, parlis amb aquesta família i se sentin privilegiats per poder fer aquesta adaptació o per tenir recursos econòmics per fer front a les múltiples despeses. S'ha d'acabar amb aquesta discriminació.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Des d'Esquerra Republicana de Catalunya ens felicitem perquè aquesta llei, entre molts temes, acaba amb la injustícia de no gaudir de beques els estudiants artístiques. Atorga major facilitat per a realitzar part dels seus estudis aquí i en modalitat dual o en un altre país europeu. Els professionals de les arts, si és la seva voluntat, podran exercir amb reconeixement la seva professió fora de les nostres terres. Es creen, a més, nous cossos docents als centres públics, afavorint la investigació i la creació artística. Es potencia -i ens agrada molt des de Catalunya- la creació dels Campus de les Arts, etcètera. I ens felicitem també perquè gràcies a la nostra negociació hem aconseguit augmentar l'autonomia per fer i desfer segons les necessitats i especificitats de Catalunya. Però també, i sobretot, hem respectat la importància de disposar d'una major autonomia pedagògica i organitzativa per als centres i, especialment, hem aconseguit introduir a la llei les nostres dues línies vermelles. La primera, la que sempre reclamem, assegurar el finançament adequat per garantir l'aplicació d'aquesta llei. I la segona, fer canviar la disposició del títol competencial per respectar l'article 131 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que reconeix a la Generalitat competències exclusives, compartides i executives en matèria d'ensenyament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué decisiones pretende adoptar el Gobierno en materia de inversiones en Cataluña?
«Hablemos de cifras, escúcheme bien. Un 42,6 % -poco más del 40 %- es lo que el Estado ejecutó en Cataluña en 2022 con respecto a lo que tenía presupuestado. Le daré otro dato: 166 % en Madrid. Yo no sé qué narices negocia usted con la señora Ayuso. ¿Sabe cuál es la media de ejecución de los presupuestos de la Generalitat en los últimos veinte años? Se lo diré yo: La ejecución es de un 87 %. Lo nuestro entiendo que es normal, que es una buena ejecución, pero lo suyo solo se puede explicar de dos maneras: por una extrema incompetencia o por una flagrante mala fe. Y solo tiene una solución, para nosotros solo tiene una solución antes de conseguir el estado propio: que sea la Generalitat de Catalunya quien ejecute las inversiones estatales para las catalanas y los catalanes, que se traspasen los recursos para hacer estas inversiones o que estas sean las mismas que el peso de la economía catalana. Aceleren la gestión y la financiación singular. Este es el acuerdo que suscribimos con ustedes para investirle presidente, con su Gobierno y también con sus socios de Gobierno. Si usted quiere que los republicanos independentistas de Esquerra, si usted quiere que Esquerra Republicana de Catalunya apoye los Presupuestos Generales del Estado, cumpla con Cataluña. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué decisiones pretende adoptar el Gobierno en materia de inversiones en Cataluña?
«Parlem de xifres. Escolti bé, un 42,6 %, poc més del 40 %, senyor Sánchez, és el que el 2022 l'Estat va executar a Catalunya respecte al que tenia pressupostat. Li diré una altra dada: 166 % a Madrid. Jo no sé què coi negocia vostè amb la senyora Ayuso. Sap quina és la mitjana d'execució dels pressupostos de la Generalitat en els darrers vint anys? L'hi diré jo, l'execució és d'un 87 %. Aquesta xifra nostra entenc que és normal, és una bona execució, però la seva xifra només es pot explicar de dues maneres: o per una extrema incompetència o per una flagrant mala fe. I només té una solució, per nosaltres només té una solució abans d'assolir l'estat propi, que sigui la Generalitat de Catalunya qui executi totes les inversions estatals per als catalans i per a les catalanes, que ens traspassin els recursos per fer aquestes inversions o que siguin les mateixes, aquestes, que el pes de l'economia catalana. Accelerin, senyor Sánchez, les encomanes de gestió i el finançament singular. Aquest és l'acord que vàrem subscriure amb vostè per investir-lo president, amb el seu Govern i també amb els seus socis de govern. Si vostè vol que els republicans independentistes d'esquerres, si vostè vol que Esquerra Republicana de Catalunya doni suport als Pressupostos Generals de l'Estat, compleixi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué decisiones pretende adoptar el Gobierno en materia de inversiones en Cataluña?
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia a totes i a tots. Fa pocs dies, senyor Sánchez, vàrem saber que el seu Govern va decidir deixar de publicar les dades que expliquen la distribució de les inversions de l'Estat als diferents territoris. Des del nostre punt de vista, molt poc elegant, senyor Sánchez. És més, des del nostre punt de vista, extremadament poc transparent, senyor president. El Gobierno té l'obligació, i la té per llei, d'informar d'aquesta distribució territorial de la inversió del sector públic. Senyor Sánchez, per què volen deixar d'explicar-ho? A nosaltres només se'ns acudeixen tres motius, perquè deixin de fer-ho. El primer, perquè segurament és una realitat extremadament incòmoda per a vostès o perquè en realitat és una vergonya monumental per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya. O perquè és un reiterat incompliment amb el meu país i els seus serveis públics. Per tot això, li demanem què pensa fer vostè i el seu Govern en matèria d'inversions a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días a todos y a todas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Catalunya és que l'Estat gestioni i planifiqui bé les seves conques, sobretot les que afecten els pagesos i les pageses catalanes, i que mai més ens trobem que d'un dia per l'altre ens tanquin l'aixeta, com va passar al canal d'Urgell. Si no saben planificar, que ens traspassin almenys aquesta planificació. I ara sí que acabo, dit això, companyes i companys de Podemos, mà estesa -mà estesa- per seguir treballant amb celeritat i, sobretot, amb bones pràctiques i polítiques per al sector, aquest sector imprescindible que produeix aliments però que, a més a més, preserva de meravella el nostre territori. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos. Estamos a mediados del mes de marzo y las reivindicaciones del sector agrario siguen vivas como el primer día, y a la vez siguen también, lamentablemente, esperando aún respuestas concretas, respuestas eficaces de las distintas administraciones, que tienen mucho que decir y que -hay que decirlo- tienen aún mucho más que hacer. Han sido muchas las interpelaciones que se han convertido en mociones que se han debatido en esta Cámara para dar oxígeno a un sector, el primario, que todo el mundo ve y considera imprescindible. Cierto que ninguna ha prosperado. La mayoría de estas, a excepción de la de hoy, han venido de la mano de la extrema derecha y de la derecha y todas ellas con altísimos componentes -permítame que lo diga- demagógicos, sin aportar soluciones, negando la realidad del cambio climático, contraponiéndola al día a día de los agricultores y de la ganadería, y con la única finalidad de reunir los votos de un sector que sufre y que -hay que decirlo- sufre mucho, y sufre tantas cosas como la actual regularización, complicada y desigual, de la PAC, que sufre el incremento de los costes de producción, competencia desleal con los tratados de libre comercio impulsados por la Unión Europea y la ineficiente ley vigente de la cadena alimentaria. Cuestiones en relación con las cuales la mayoría de grupos de este Congreso, representados también en la Unión Europea -hay que decirlo-, dan apoyo a estos tratados internacionales, también VOX. Es decir, no ha habido iniciativa ninguna sensata que vaya a la raíz de los problemas endémicos y estructurales de nuestro sector primario. Todo el mundo se llena la boca con la ley de la cadena alimentaria y con la poca ambición de esta, pero, a excepción del grupo que tengo el honor de representar, nadie explica cuáles son las modificaciones que habría que aplicar a esta ley y cómo habría de ampliarse esta norma en este caso.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Avui ens arriba una altra moció, en aquest cas de les companyes de Podemos. Senyora Velarde, companya, nosaltres celebrem, celebrem avui compartir en gran mesura l'exposició de motius de la seva moció. Em quadra, l'exposició de motius em quadra a la perfecció amb les reivindicacions del sector primari i contextualitza les seves legítimes reivindicacions en el greu context també de sequera que estem patint en diferents territoris de l'Estat i en especial virulència, si em permeten també, al meu país. Vostè parla de càrregues burocràtiques, parla d'assegurances agràries -que aquí hi ha molt a fer-, parla de posar en marxa d'una vegada per totes les clàusules mirall per evitar aquesta competència deslleial, parla també de complir amb la llei de la cadena, de planificar la instal·lació de renovables, de crear un fons d'ajuda davant d'aquesta persistent i severa sequera, de modificar la PAC sobretot beneficiant les explotacions petites i familiars, de reduir el consum d'aigua per part del sector turístic, inclús parla d'elaborar un pla hidrològic nacional. Jo, amb el temps que em queda, quaranta segons, encara que la presidenta segur que me'n regala 40 més, em serà impossible entrar a analitzar en profunditat aquests setze punts. Impossible. Els avanço que si els votem un per un tindran en algun d'ells tot el nostre suport, però amb tot el respecte, i sap que li processem en el seu grup, i per la bona intencionalitat de la moció, des del Grup Republicà no podem aprovar-la en la seva globalitat. En la moció ens parlen de diferents plans estatals i nosaltres no els compartim. Mirin, a l'Estat espanyol hi ha disset comunitats autònomes, cada territori té les seves particularitats i, permeti'm dir-li que, des del nostre punt de vista, des del nostre humil punt de vista, el gran error ha estat sempre homogeneïtzar-ho tot, fer-ho tot com si fos un un. L'agricultura i la ramaderia a Catalunya, i també la pesca, no és igual que a Andalusia, ni és igual que a Euskadi, ni és igual tampoc que a Galícia. Per això, des de Catalunya sempre hem defensat la regionalització i la territorialització de la Política Agrària Comú. Sempre. A Catalunya ja tenim un decret que regula la instal·lació de renovables, ja tenim un mapa agronòmic que analitza els sòls i la seva qualitat, a Catalunya no volem cap pla hidrològic nacional, el que volem a»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«A Catalunya, en aquesta mobilitat anem un pas per davant. L'estratègia Catalana de la Bicicleta 2025 va estar aprovada pel Govern el 2019. Recull el compromís de la Generalitat amb la bicicleta i el desenvolupament d'un conjunt d'accions en coordinació amb les administracions, institucions i empreses adherides per aconseguir que la bicicleta sigui protagonista d'una mobilitat quotidiana més amable tant en entorns rurals com metropolitans. Un dels pilars de l'estratègia és connectar nuclis en entorns naturals i paisatgístics i connectar poblacions entre si amb vies segures per a una mobilitat accessible i sostenible. L'objectiu és impulsar polítiques transversals en pro de la bicicleta i d'una mobilitat activa, desplegar les actuacions del Departament de Territori i coordinar-les amb els diferents departaments, així també com fer el seguiment de les actuacions a la resta d'administracions i als ens competents en el marc de la Mesa de la Bicicleta. El Departament d'Educació també participa en la millora per a la seguretat viària. Algunes de les accions que fomenten el contingut d'educació viària són els següents: incentivar l'ús de mitjans de transport sostenibles i hàbits de mobilitat saludable a les escoles; promocionar i donar suport a les intervencions d'educació per a una mobilitat segura, sostenible i saludable; actualitzar el tractament de l'educació viària i la mobilitat sostenible als centres educatius; col·laborar amb entitats públiques i privades que participen i impulsen l'educació per a la mobilitat segura. A més, amb col·laboració amb els ajuntaments, consells comarcals i centres escolars de primària i secundària, el Servei Català de Trànsit ha fet sessions educatives pràctiques en el parc de bicicletes i de ciclomotors, que complementen les accions d'educació viària escolar i les accions educatives del casal d'estiu. L'objectiu és sensibilitzar-los d'una mobilitat saludable, activa i, sobretot, segura.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Sea como fuere y suceda lo que suceda, algunos -siempre siempre sucede así- perdemos más que los demás, y lo que puede ocurrir es que los territorios tengamos menor capacidad de gasto y, en definitiva, menos recursos para mejorar la vida de nuestros conciudadanos y conciudadanas; porque, al fin y al cabo, de eso se trata, de mejorar la vida de nuestros conciudadanos. Aprovechamos, por lo tanto, que hoy este debate vuelve a la Cámara Baja para volver a denunciar -y adelanto que no vamos a cejar en nuestro empeño- que, una vez más, el bipartidismo español -estos que hoy van tirándose los platos a la cabeza, sea quien sea el que haya tenido las llaves de la caja, sea el PSOE o el PP- ha compartido siempre un denominador común absolutamente incuestionable, que es un desequilibrio absolutamente vertical entre el Estado y la Generalitat, y Catalunya, en este caso. Desde el año 2009, que echó a andar el actual sistema de financiación, el Estado ha ido acaparando recursos del sistema y lo ha hecho en detrimento de los territorios, en detrimento de las comunidades autónomas, que, año tras año, han ido perdiendo peso en el reparto de esos recursos. Un dato, uno tan solo: los recursos del Estado han crecido en un 90 % y los recursos de las comunidades autónomas han crecido tan solo un 40 %.»