Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
379 declaraciones · página 3 de 13
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, vostès porten a convalidació un nou reial decret, en aquest cas relacionat amb Radiotelevisió Espanyola, que pateix exactament dels mateixos vicis que típicament pateix les iniciatives del Govern. L'han escrit pensant que tenen una majoria absoluta en aquest hemicicle que en realitat no tenen. L'han escrit pensant en Madrid i, per tant, girant l'esquena a Catalunya. I l'han escrit pensant que s'aprovarà segur i no serà així i serà la segona vegada que li passa, senyor ministre, que no se'n surt d'aprovar les seves iniciatives, perquè és evident que Radiotelevisió Espanyola pateix econòmicament les conseqüències de no poderse deduir els impostos que paga al portar a terme la seva activitat ordinària i que, per tant, a la pràctica és evident que això no deixa de ser un sobrecost afegit a l'activitat diària de Radiotelevisió Espanyola. Però també és evident que aquest mateix problema el pateixen TV3 i Catalunya Ràdio i que, per tant, a nosaltres el que ens importa és aplicar una solució que també -que- també resulti d'utilitat al conjunt de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Perquè aquest reial decret llei no estableix un mecanisme general de protecció dels serveis públics audiovisuals, sinó que pretén crear una cobertura específica i exclusiva per Ràdio i Televisió Espanyola. Molt bé. I TV3? I Catalunya Ràdio? I les televisions locals catalanes que pateixen exactament el mateix problema que està patint Radiotelevisió Espanyola amb els temes fiscals? Sense anar més lluny, Hisenda ha realitzat en els darrers anys tres grans ofensives fiscals contra la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, inspeccions que poden acabar sumant una devolució de més de 360 milions d'euros, inspeccions amb el risc evident de generar a la corporació una intencionada asfíxia financera. Però atenció! Ara que resulta que la compensació de l'IVA amenaça Radiotelevisió Espanyola, hem d'aprovar un reial decret llei a correcuita i només per Ràdio i Televisió Espanyola. I, en canvi, quan l'amenaça és per TV3 i Catalunya Ràdio, llavors no cal fer res.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Queremos denunciar la hipocresía de este Gobierno y la justificación de esta iniciativa. En su justificación hablan del impacto de la inflación, del conflicto de Irán y del precio de los combustibles. Pero otra vez les pregunto, ¿creen ustedes que los jóvenes son tontos? Lo que es seguro es que ustedes son hipócritas, porque cuando reclamamos la deflactación del IRPF, precisamente por el impacto de la inflación, ustedes dicen que no, que la economía va como un cohete, que no hay que deflactar el IRPF, aunque está aprobado aquí en las Cámaras y beneficiaría a todos los jóvenes, a todos, a los que viajan en verano o a los que no viajan porque trabajan, porque estudian o porque hacen voluntariado social, porque están en la comisión de fiestas de su pueblo o porque viven en lugares preciosos donde están encantados de la vida de pasar sus vacaciones. Si ustedes quieren ayudar a los jóvenes, deflacten el IRPF, que ya está aprobado por esta Cámara y -termino enseguida- aprueben nuestra propuesta de desgravar los alquileres, las hipotecas o las cuentas de ahorro para una vivienda. Eso sí ayudaría a la mayoría de los jóvenes. Sabemos que ustedes dominan más las políticas del quedar bien, no de las prioridades reales. El Gobierno de la Generalitat del socialista Illa, que hace más propaganda y publicidad que nunca en la historia, ha creado algo insólito -que lo sepan todas sus señorías-, ha creado la dirección general del marketing en la Generalitat de Catalunya. ¡Lo nunca visto!»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Volem denunciar la hipocresia d'aquest Govern en la justificació de la iniciativa. Vostès parlen en aquesta justificació de l'impacte de la inflació, del conflicte de l'Iran, el preu dels combustibles... Però una altra vegada els pregunto, què es pensen, que els joves són rucs? El que és segur és que vostès són hipòcrites, perquè quan reclamem la deflactació de l'IRPF, precisament per l'impacte de la inflació, vostès diuen que no, que l'economia va com un coet, que no s'ha de deflactar l'IRPF i s'ha aprovat aquí a les cambres. I això beneficiaria a tots els joves, a tots els que viatgen a l'estiu o els que no viatgen, perquè treballen, perquè estudien, perquè fan voluntariat social, perquè estan a la comissió de festes del seu poble o perquè viuen en llocs preciosos on estan encantats de la vida de viurehi les seves vacances. Si vostès volen ajudar els joves, deflactin l'IRPF, que ja està aprovat per aquesta cambra. Acabo de seguida, president. Aprovin la nostra proposta de desgravar els lloguers o les hipoteques o els comptes d'estalvi per la compra d'un habitatge. Això sí que ajudaria els joves, a la majoria de joves. Sabem que vostès dominen més les polítiques del quedar bé, no la de les prioritats reals. Miri, el Govern de la Generalitat del socialista Illa, que fa més propaganda i publicitat que mai a la història, ha creat una cosa insòlita, que ho sàpiguen tots els senyors diputats. Han creat la Direcció General del Màrqueting de la Generalitat de Catalunya. Mai vist.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Y el incumplimiento crónico de las inversiones en Cataluña, evidentemente, no podía faltar, cuando, después de hacer el balance de todo el periodo democrático, siempre ha habido menos inversión en Cataluña de la que se ha comprometido y presupuestado y siempre ha habido más inversión en Madrid de la que se ha presupuestado y de la que se ha comprometido, una media del 61,4 % de la última década, en el caso de Cataluña, y del 121 %, en el caso de Madrid. Es evidente que esto es una gestión de parte, no de interés general. Y podría seguir: gestión centralizada de puertos y aeropuertos, fuertemente centralizados, un sistema único en Europa... Resumiendo, a veces los intereses económicos y a veces las razones políticas que no responden al interés general, sino a un interés particular. Cuando el Estado planifica, gestiona, siempre lo hace de parte, siempre perjudicando a Cataluña y siempre lo hace de manera ineficiente, con alguna excepción. Y, ahora, el señor Rego está esperando y dice, bueno, a ver, ¿y qué pasa con la autopista de Galicia? Señor diputado, por todos estos motivos vamos a votar a favor del traspaso de la autopista a Galicia. Vamos a votar a favor del traspaso de una infraestructura al Gobierno gallego, una nación sin Estado, con ambición de autogobernarse, por descontado que sí. También le quiero decir, señor Néstor Rego, y también a los demás diputados, que este acuerdo que se nos propone no es un precedente aplicable a Cataluña. Nosotros no nos vinculamos con un precedente en Cataluña, no estamos de acuerdo con su literalidad. Pensamos que están las condiciones del 150.2, pero vamos a votar en contra de los votos particulares del PP para respetar los acuerdos en los que participa la fuerza nacionalista gallega de esta Cámara, que es el Bloque Nacionalista Gallego. Gracias.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, en Junts per Catalunya defendemos que las infraestructuras no tienen que ser instrumentos de poder o de control político ni inversiones financieras o especulativas. Tienen que ser activos al servicio de la ciudadanía y del interés general, al servicio de la conectividad, del desarrollo económico y de una logística eficiente. En resumen, al servicio del progreso y de la calidad de vida de una sociedad. Como somos independentistas, queremos gobernar todas las infraestructuras desde Cataluña, porque la planificación y la gestión se puede hacer desde el Gobierno de la nación catalana y desde la proximidad, que es siempre más eficiente, y para que sea también más eficiente el control público y para que sea también más eficiente la conexión entre los intereses de la sociedad y sus representantes en la Generalitat, los Gobiernos locales o los agentes económicos y sociales, como hacen la mayoría de gobiernos progresistas y avanzados del mundo a los que nos queremos parecer. El Gobierno español ha dado muestras abundantes de hacer políticas de infraestructuras que no responden al interés general, todo lo contrario. Y les pongo algunos ejemplos. Una cosa de la que ya nadie habla -pero un informe de la AIReF de hace poco lo ha vuelto a poner de actualidad- es el rescate de las radiales en Madrid. Según el Gobierno de aquel momento del señor Aznar, se dijo que eso no costaría ni un euro al ciudadano. Sin embargo, la AIReF dice que ha costado ya aproximadamente unos 1300 millones. La radialidad del AVE responde o bien a los intereses de Madrid o a los de un modelo centralizado de un Estado en perjuicio de Cataluña y de las periferias. Y la prueba es la marginalidad de la conexión en alta velocidad entre la segunda y la tercera ciudad más importante en el Estado, Barcelona y Valencia. Aún hoy, cuarenta años después de que se iniciara la implantación de la alta velocidad en el Estado, concentrar toda la inversión en el ancho internacional de servicios de pasajeros responde al mismo modelo centralizado, todos hacia Madrid. Y ha condenado al Estado, aún ahora, también, a la cola de Europa en transporte de mercancías por ferrocarril.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«I l'incompliment crònic de les inversions a Catalunya, evidentment no podia faltar. Quan, després de fer el balanç de tot el període democràtic, sempre hi ha hagut menys inversió a Catalunya de la que s'ha compromès i del que s'ha pressupostat i sempre hi ha hagut més inversió a Madrid de la que s'ha pressupostat i del que s'ha compromès, una mitjana del 61,4 % de l'última dècada en el cas de Catalunya i del 121 % en el cas de Madrid, doncs és evident que això és una gestió de part, no d'interès general. I podria continuar: Gestió centralitzada de ports i d'aeroports fortament centralitzat, un sistema únic a Europa. En resum, de vegades interessos econòmics i d'altres raons polítiques que no responen a l'interès general sinó a un interès particular. Quan l'Estat planifica i gestiona sempre ho fa de part, sempre perjudicant Catalunya i sempre ho fa de manera ineficient, amb alguna excepció. I ara el senyor Rego està esperant, diu: 'Bé, tio, però i de l'autopista de Galícia, què?' Senyor diputat, per tots aquests motius votarem a favor del traspàs de l'autopista AP9 a Galícia. Votarem a favor del traspàs d'una infraestructura al govern gallec, una nació sense estat, amb ambició d'autogovernarse, per descomptat que sí! També li vull dir, senyor Néstor Rego i també els altres diputats, que aquest acord que se'ns proposa no és un precedent aplicable a Catalunya. Nosaltres no ens vinculem com un precedent per a Catalunya, perquè no hi estem d'acord amb la seva literalitat. Pensem que aigualeix una mica les condicions del mateix 150.2, però en tot cas votarem en contra dels vots particulars del PP per respectar els acords en els que participa la força nacionalista gallega d'aquesta cambra que és el Bloc Nacionalista Gallec.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de transferencia de la titularidad y competencias de la autopista del...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, Junts per Catalunya defensem que les infraestructures no han de ser instruments de poder o de control polític ni inversions financeres o especulatives. Han de ser actius al servei de la ciutadania i de l'interès general, al servei de la connectivitat, del desenvolupament econòmic, d'una logística eficient, en resum, al servei del progrés i de la qualitat de vida d'una societat. Com som independentistes, voldríem poder governar, volem governar totes les infraestructures des de Catalunya, perquè la planificació i la gestió es pugui fer des del Govern de la nació catalana i des de la proximitat, que és sempre més eficient. I perquè sigui també més eficient el control públic i perquè sigui també més eficient la connexió entre els interessos de la societat i dels seus representants: el Govern de la Generalitat, els governs locals i territorials i els agents econòmics i socials, com fan la majoria de governs progressistes i de governs avançats del món als que ens volem assemblar. El Govern espanyol ha donat mostres abundants de fer polítiques d'infraestructures que no responen a l'interès general. Tot el contrari. I els poso alguns exemples. Una cosa de la que ja ningú no en parla, però un informe de l' AIReF de fa poc ho ha tornat a posar en actualitat, el rescat de les radials de Madrid. Segons el govern d'aquell moment del senyor Aznar es va dir que això no costaria ni un euro als ciutadans. Doncs bé, AIReF diu que ha costat ja aproximadament uns 1300 milions. La radialitat de l'AVE, la radialitat de l'AVE respon als interessos de Madrid o als d'un model centralitzat d'un Estat en perjudici de Catalunya i de les perifèries. I la prova és la marginalitat de la connexió en alta velocitat entre la segona i la tercera ciutat més importants de l'Estat, Barcelona i València, encara ara, quaranta anys després que s'iniciés la implantació de l'ample internacional a l'Estat. Concentrar tota la inversió en ample internacional de serveis de passatgers respon al mateix model centralitzat, tothom cap a Madrid i ha condemnat l'Estat, encara ara també, a la cua d'Europa en transport de mercaderies per ferrocarril.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Primera consideración: en el sector no merecen que este debate se convierta en una acción de distracción. Y no hablo de usted, sino de los dos grandes grupos de esta Cámara, que normalmente se acusan entre ellos, pero que gobiernan en Europa. Los comisarios sectoriales y los presidentes de la Comisión son del Partido Popular y la vicepresidenta de la Comisión es del PSOE. Y el presidente Sánchez dice que hizo una gran batalla política para tener la vicepresidencia de la Comisión. Pues que no nos mareen, que hagan el trabajo. Digo que no va por usted. Segundo, que no dejen al sector aparte. El 1 de junio, en una visita en Bruselas en la que yo participé, en una comisión mixta del Congreso junto con otros diputados también, un muy alto responsable de la Dirección General de Agricultura nos explicó que con las modificaciones realizadas en estos momentos ya estamos en un presupuesto superior al anterior. Es decir, no juguemos con las alarmas. Se supone que eso está abierto y que todavía se está negociando; por tanto, no juguemos con las expectativas. En todo caso, que se haga el trabajo y que haya un presupuesto.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Primera consideració: no maregem el sector, que aquest debat no es converteixi en un espectacle de distracció. I no parlo per vostè, eh. Parlo del fet que els dos grans grups d'aquesta cambra, que normalment s'acusen entre ells, a Europa governen. Els comissaris sectorials i la presidenta de la Comissió és del Partit Popular. La vicepresidenta de la Comissió és del PSOE. I el senyor Sánchez diu que va fer una gran batalla política per tenir la vicepresidenta de la Comissió. Doncs que no ens maregin, que facin la feina. Per això dic que no va per vostè. Segon: que no maregin el sector, segona part. En una visita a Brussel·les el dia 1 de juny, en la qual jo vaig participar de la Comissió Mixta del Congrés, i altres diputats també, un molt alt responsable de la Direcció General d'Agricultura ens va explicar que, amb les modificacions ja realitzades en aquests moments, que ja estem en un pressupost superior a l'anterior. És a dir, a veure, no juguem amb les alarmes. Se suposa que això està obert, que encara estan negociant. Per tant, no juguem amb les expectatives. En tot cas, que es faci la feina i que hi hagi el pressupost que toqui.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«I, en aquest sentit, em permetran acabar expressant, en nom de Junts per Catalunya, un cop més, el suport als mestres i professors emprenyats i mobilitzats. Perquè tenim més ben dit, alguns tenen, l'escola catalana al límit. Suport als mestres i professors que surten al carrer no per interès propi, sinó perquè fa massa temps que se'ls demana sostenir amb vocació allò que el Govern Illa no és capaç de sostenir ni amb recursos ni amb respecte. Senyors socialistes, Catalunya, els seus mestres i el conjunt dels seus ciutadans necessiten menys propaganda, menys màrqueting, menys submissió a Espanya i més compromís amb el país i la seva gent, més compromís amb una escola catalana forta, de qualitat i, ara més que mai, en català. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, ministra. Empiezo la defensa de nuestra enmienda a la totalidad de este proyecto de ley diciendo que la presentamos porque excede claramente las competencias estatales, porque vulnera las competencias de la Generalitat de Catalunya, porque desnaturaliza el concepto constitucional de la legislación básica, porque altera profundamente su modelo de distribución territorial del poder, y porque vulnera los principios de lealtad institucional y de autonomía financiera. La presentamos por todo ello, y no por una oposición a los objetivos de fondo que persigue el texto, porque mejorar las condiciones del profesorado, reducir las ratios o reforzar el sistema educativo son objetivos bien legítimos; muchos, incluso, pueden ser compartidos. Nuestra discrepancia, ministra, es otra. La discrepancia es constitucional y estatutaria, porque no nos hallamos ante una simple discrepancia política sobre el alcance de una reforma educativa, nos hallamos ante una cuestión que afecta directamente al modelo territorial diseñado por su Constitución y desarrollado por nuestro estatuto de autonomía, por el Estatuto de Autonomía de Cataluña. El artículo 131 del estatuto atribuye a la Generalitat competencias exclusivas en la ordenación del sistema educativo, la política de personal docente y la organización de los centros. Y, señorías, este marco competencial no puede quedar desplazado por el simple hecho de que el Estado legisle mediante una ley orgánica porque, como recordó la Sentencia 137/1986, la ley orgánica no constituye por sí misma un título competencial autónomo. La jurisprudencia constitucional ha sido clara a la hora de afirmar que el artículo 149.1.30.ª de la Constitución solo habilita al Estado a regular aquellos aspectos directamente vinculados al desarrollo del derecho a la educación y a las condiciones de obtención, de expedición y homologación de títulos académicos. Así lo señaló también la Sentencia 77/1985 y lo reiteró la Sentencia 137/1986, cuando advertían de que el Estado no cuenta con una competencia general sobre el ordenamiento del sistema educativo. Y aún hay más, el propio Consejo de Garantías Estatutarias de la Generalitat de Cataluña, en el Dictamen 7/2012 ya concluyó que la determinación de la jornada lectiva del profesorado no forma parte de las competencias básicas del Estado que se derivan del artículo 149.1.18.ª de la Constitución sobre el régimen estatutario de los funcionarios, sino que corresponde a la Generalitat en el ejercicio de su competencia sobre la política de personal de la Administración educativa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. Inicio la defensa de la nostra esmena a la totalitat a aquest projecte de llei dient que la presentem perquè excedeix clarament a les competències estatals, perquè vulnera les competències de la Generalitat de Catalunya, perquè desnaturalitza el concepte constitucional de legislació bàsica, perquè altera profundament el seu model de distribució territorial del poder i perquè vulnera els principis de lleialtat institucional i autonomia financera. La presentem per tot això i no per una oposició als objectius de fons que persegueix el text, perquè millorar les condicions del professorat, reduir les ràtios o reforçar el sistema educatiu són objectius ben legítims, molts, fins i tot, poden ser compartits. La nostra discrepància, ministra, és una altra. La discrepància és constitucional i estatutària, perquè no estem davant una simple discrepància política sobre l'abast d'una reforma educativa. Estem davant una qüestió que afecta directament el model territorial dissenyat per la seva Constitució i desenvolupat pel nostre Estatut d'Autonomia, per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'article 131 de l'Estatut atribueix a la Generalitat competències exclusives en l'ordenació del sistema educatiu, la política del personal docent i l'organització dels centres. I, senyories, aquest marc competencial no pot quedar desplaçat pel simple fet que l'Estat legisli mitjançant una llei orgànica. Perquè, com va recordar la sentència 137/1986, la llei orgànica no constitueix per ella mateixa un títol competencial autònom. La jurisprudència constitucional ha estat clara en afirmar que l'article 149.30 de la Constitució només habilita l'Estat a regular aquells aspectes directament vinculats al desenvolupament del dret a l'educació i a les condicions d'obtenció, d'expedició i homologació de títols acadèmics. I així ho va assenyalar també la sentència 77/1985, i ho va reiterar la sentència 137 de 1986, quan advertien que l'Estat no disposa d'una competència general sobre l'ordenació del sistema educatiu. I encara n'hi ha més. El mateix Consell de Garanties Estatutàries, en el dictamen 7/2012, ja va concloure que la determinació de la jornada lectiva del professorat no forma part de les competències bàsiques de l'Estat derivades de l'article 149.1.18 de la Constitució sobre el règim estatutari dels funcionaris, sinó que correspon a la Generalitat, en l'exercici de la seva competència sobre la política de personal de l'Administració educativa.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Estas enmiendas y las demás que hemos presentado de carácter más técnico, todas ellas, son enmiendas de modificación, adición o supresión de artículos de la Ley Orgánica de Régimen Electoral General, la ley que nos ocupa, En cambio, nos hemos encontrado con una resolución de la Mesa que las ha inadmitido. Toda esta resolución es falsa, desde el principio hasta el final. No hay jurisprudencia constitucional alguna que prohíba presentar enmiendas referentes a la propia ley que se esté reformando, tampoco en los procedimientos de lectura única. Lo que exige esta jurisprudencia constitucional es homogeneidad y congruencia con el objeto de la iniciativa legislativa para que haya un vínculo material entre enmiendas y el texto que se está revisando. La práctica parlamentaria, no obstante, demuestra que no siempre es así. Todos los grupos parlamentarios hemos presentado enmiendas que no tienen esta homogeneidad y la Mesa las ha aceptado; y, hasta cierto punto, es buena esa flexibilidad con la práctica parlamentaria. De hecho, no hay ni una tramitación legislativa en la que no encontremos alguna enmienda más o menos intrusa. Incluso hay algunos ejemplos exagerados en los que la Mesa no dijo nada. Recuerdo una enmienda del PSOE en una reforma de la Ley Concursal para modificar el Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal para que la señora Dolores Delgado, como exfiscal general del Estado, pudiera cobrar más. El PSOE terminó retirando esta enmienda. Pero ¿qué dijo la Mesa? Nada. Hubo otra enmienda del PSOE en una reforma penal, la derogación del delito de sedición, para modificar las mayorías que la Ley Orgánica del Poder Judicial exige para poder escoger a los miembros del Tribunal Constitucional. Es decir, era una reforma importante de la Ley Orgánica del Poder Judicial en una reforma del Código Penal. ¿Y qué dijo la Mesa? Nada. El Tribunal Constitucional sí que dijo alguna cosa, por cierto. La Mesa, en estos casos extremos y en muchos otros, no ha dicho nada; en cambio, no ha admitido nuestras enmiendas porque tienen un objeto diferente del que se está tramitando y constituyen una proposición de ley orgánica distinta, cuando hacen referencia, insisto, a la misma norma que se está reformando, cuando son enmiendas de reforma de la LOREG. Recuerdo que la iniciativa que nos ocupa hoy consiste únicamente en añadir la palabra Formentera al artículo 165.2 de la LOREG.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La pràctica parlamentària, no obstant, demostra que no sempre és així. Tots els grups parlamentaris han presentat esmenes que no tenen aquesta homogeneïtat i la Mesa les ha acceptat i, fins a cert punt, és bona la flexibilitat en la pràctica parlamentària. De fet, de fet, no hi ha ni una tramitació legislativa on no trobem alguna esmena més o menys intrusa i, fins i tot, hi ha alguns exemples exagerats en els que la Mesa no va dir res. Recordo l'esmena del PSOE en una reforma de la llei concursal per modificar l'Estatut orgànic del ministeri fiscal perquè la senyora Dolores Delgado, com a ex fiscal general de l'Estat, pogués cobrar més. El PSOE va acabar retirant aquesta esmena, però què va dir la Mesa? Res. Esmena del PSOE en una reforma penal, la derogació del delicte de sedició, per modificar les majories que la llei orgànica del Poder Judicial exigeix al Consell General per escollir els membres del Tribunal Constitucional, és a dir, una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial -una reforma important- en una reforma del Codi Penal I què va dir la Mesa? Res. El Tribunal Constitucional sí que va dir alguna cosa, per cert.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Catalunya és el que és perquè també s'ha construït des de les seves entitats: fundacions, ateneus, clubs esportius, universitats, centres de recerca, creadors, empreses compromeses i ciutadania que, al llarg de generacions, han entès que el país també es fa aportant temps, recursos, talent i compromís al bé comú. Des de Junts per Catalunya pensem, per tant, que més enllà de quatre declaracions d'esdeveniments d'excepcional interès públic, el que fa falta és una eina catalana de mecenatge, tal com fa temps que hem presentat en forma de llei al Parlament de Catalunya. Muchas gracias, presidenta. Podría hacer una intervención explicando que los acontecimientos declarados de excepcional interés público son recogidos a partir de propuestas que había hecho Junts per Catalunya en su día, pero más allá de decir eso, el contenido del real decreto-ley no tiene demasiado valor añadido, adicional. Quería aprovechar esta ocasión para poner en valor la acción legislativa del Grupo Parlamentario de Junts per Catalunya en el Parlament de Catalunya defendiendo durante años la necesidad de aprobar una ley de mecenazgo catalana. Básicamente porque eso sí que representa un impacto potente en el impulso de las actividades de especial interés público. Una ley, la que propone Junts, que reconoce, facilita e incentiva la implicación privada en proyectos de interés general. Una ley del todo necesaria porque hace demasiados años que el sector cultural, social, científico, deportivo y asociativo reclama una ley de estas características. Una ley, sin embargo, que a día de hoy no es una realidad, no ha sido posible aprobarla. Una ley que no es realidad porque fue parada por Esquerra Republicana con el inestimable apoyo de socialistas y Comuns. Una ley que es una necesidad de país y una ley que cada día que pasa sin su aprobación dificulta el normal desarrollo de los proyectos de interés general.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Moltes gràcies, presidenta. Podria fer una intervenció explicant que part dels esdeveniments declarats d'excepcional interès públic són recollits a partir de propostes que en el seu moment havia fet Junts per Catalunya, però més enllà de dir això, el contingut del Reial decret llei no té gaire més valor afegit. Però sí que voldríem entrar i aprofitar aquesta ocasió per posar en valor l'acció legislativa del Grup Parlamentari de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya, defensant durant anys la necessitat d'aprovar una llei de mecenatge catalana. Bàsicament perquè, això sí que representa un potent impacte en l'impuls de les activitats d'especial interès públic. Una llei, la que proposa Junts, que, reconeix, facilita i incentiva la implicació privada en projectes d'interès general. Una llei del tot necessària perquè fa massa anys que el sector cultural, social, científic, esportiu i associatiu reclama una llei d'aquestes característiques. Una llei, però, que a dia d'avui, no és una realitat. No ha estat possible aprovarla i una llei que no és realitat perquè va ser aturada pel Govern d'Esquerra Republicana amb l'inestimable suport dels socialistes i els comuns. Una llei que és una necessitat de país i una llei que cada dia que passa sense la seva aprovació dificulta el normal desenvolupament dels projectes d'interès general.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Muchas gracias, presidente. Ustedes pueden mirárselo por donde quieran, pueden intentar explicarlo como quieran, pueden intentar disimularlo como quieran, pero, hagan lo que hagan, todo el mundo sabe, y ustedes también, que este Gobierno se ha quedado sin capacidad para hacer nada. Este Gobierno ha sido incapaz de aprobar presupuestos en los últimos tres años. Es incapaz de aglutinar suficientes votos en este hemiciclo para aprobar sus principales leyes. Es un Gobierno incapaz de generar ilusiones o expectativas para los ciudadanos e incapaz de mejorar la vida de la gente. Hagan lo que hagan, todo el mundo sabe que el asedio por los casos de corrupción de los socialistas, crecientes en el tiempo, es insoportable. Y todo el mundo sabe que esto no mejorará con el tiempo, no va a mejorar. Esta legislatura, por tanto, está muerta. Y cualquier cosa que no sea convocar elecciones es engañar a la gente. Ustedes dicen que no, que quieren continuar hasta 2027. Y yo les pregunto: ¿Con qué argumentos democráticos creen que pueden seguir adelante, a pesar del escenario que estamos viviendo cada día? ¿Con qué propósito, que no sea el único de sobrevivir un poquito más en el poder, creen que pueden ir ganando tiempo? Incluso dicen que ahora sí, que ahora, después de no haberlo hecho en los últimos tres años, llevarán a aprobación los presupuestos generales. Y yo les pregunto: ¿Con qué apoyos cuentan aprobar esos presupuestos generales? Porque durante los primeros años de la legislatura, ustedes se dedicaron a incumplir sus acuerdos y perdieron nuestros siete votos. En consecuencia, se han quedado aquí en minoría.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«En fi, estic absolutament indignada. Crec que cap demòcrata dels que estan a tota aquesta bancada pot donar per bones les paraules del seu ministre, perquè és una vergonya absoluta i un escàndol, que espero que els 600 cantaires puguin elevar i recórrer i que acabi arribant al Tribunal dels Drets Humans i que acabi rebent una condemna com vostè es mereix pel que acaba de fer avui aquí. Muchas gracias. Señor ministro, quería introducir otro tema que también nos preocupa. Se ha referido al mismo mi compañero. Compartimos una preocupación con una parte del mundo académico. Hace solo unas semanas, medio millar de investigadores enviaron una carta abierta denunciando la situación del Archivo General del Ministerio del Interior reclamando soluciones urgentes. Que nosotros sepamos, a fecha de hoy no han obtenido todavía ninguna respuesta del ministerio y la preocupación está más que justificada. Nos preocupa profundamente la política archivística de su ministerio. (El señor vicepresidente Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Nos preocupa que hoy se sigan poniendo obstáculos al acceso a documentación imprescindible para conocer la verdad sobre la represión franquista y nos preocupa especialmente la falta de garantías sobre la conservación de determinados fondos documentales. Hablo de documentación generada por determinadas comisarías, como puede ser la comisaría de Via Laietana 43, uno de los principales centros de represión franquista en Cataluña, una documentación de la cual existen muchas dudas sobre su localización, conservación y control. Por eso le pido que me responda con claridad. ¿Dónde está actualmente esa documentación? ¿Está debidamente identificada, inventariada y correctamente custodiada? ¿Por qué estos fondos todavía no han sido trasladados al archivo que corresponde? ¿Podemos tener la garantía de que no se ha producido ni se producirá una nueva destrucción de documentación como la que ordenó Martín Villa en el año 1977? También quisiera saber por qué su secretario general, el señor Puigserver, sigue ocultando el nombre de personas que participaron en la represión franquista cuando las víctimas o investigadores ejercen su derecho de acceso a esta documentación. Porque le confieso que no puedo entender que un Gobierno que se reivindica como el más progresista de la historia mantenga ante el ministerio a ese secretario técnico que fue nombrado durante la época del ministro Fernández Díaz. Si esa es su política archivística, la que continuará aplicando su ministerio, si esa es la forma de entender el derecho a la verdad y al acceso a los archivos, ¿qué más tiene que pasar para que a usted le destituyan?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Moltes gràcies. Volia introduir, senyor ministre, un altre tema que també ens preocupa, n'acaba de fer referència el company. Compartim una preocupació amb bona part del món acadèmic. Fa només unes setmanes, prop de mig miler d'investigadors van adreçarli una carta oberta denunciant la situació de l'Arxiu General del Ministeri de l'Interior i reclamant solucions urgents que nosaltres -el temps està bé? D'acord, jo, tranquil·la- que nosaltres sapiguem encara avui no han obtingut cap resposta del ministeri i la preocupació és més que justificada. Ens preocupa profundament la política arxivística del seu ministeri. Ens preocupa que encara avui es continuïn posant obstacles a l'accés a documentació imprescindible per conèixer la veritat sobre la repressió franquista i ens preocupa especialment la manca de garanties sobre la conservació de determinats fons documentals. Parlo de documentació generada per determinades comissaries, com pot ser la comissaria de Via Laietana, 43, un dels principals centres de repressió franquista a Catalunya; una documentació de la qual existeixen molts dubtes sobre la seva localització, conservació i control. Per això, li demano que ens respongui amb claredat: On es troba actualment aquesta documentació? Està degudament identificada, inventariada i correctament custodiada? Per què aquests fons encara no s'han traslladat a l'arxiu que correspon legalment? Podem tenir la garantia que no s'ha produït ni es produirà una nova destrucció de documentació com la que va ordenar Martín Villa l'any 1977? I també voldria saber per què el seu secretari general tècnic, el senyor Puigserver, continua entestat a ocultar noms d'agents que van participar en la repressió franquista quan les víctimes o investigadors exerceixen el seu dret d'accés a aquesta documentació. Perquè li confesso que no puc entendre que un govern que es reivindica com 'el més progressista de la història' mantingui al capdavant de l'Arxiu General del Ministeri el mateix secretari general tècnic nomenat durant l'època del ministre Fernández Díaz. Si aquesta és la seva política arxivística, la que continuarà aplicant al seu ministeri, si aquesta és la manera d'entendre el dret a la veritat i l'accés als arxius, què més ha de passar perquè vostè el destitueixi?»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Senyor ministre, avui compareix una mica per sotmetre's al control de la cambra en general, una mica respecte als cossos policials estatals i, per tant, em vull centrar, m'he de centrar forçosament en uns fets ocorreguts la setmana passada durant la visita del papa a la Sagrada Família i en les decisions adoptades per al dispositiu de seguretat, perquè considerem, com molta part dels catalans, que hi ha diverses qüestions que mereixen una explicació urgent per part del seu govern. Durant l'acte de benedicció de la Torre de Jesús, prop de 600 cantaires que participaven en la cerimònia van ser apartats per la Policia Nacional abans de completar la seva actuació amb l'Escolania de Montserrat. Van ser expulsats de la basílica perquè alguns d'ells portaven estelades entre les partitures i perquè en acabar la cerimònia sembla que pretenien interpretar Els Segadors, l'himne oficial nacional de Catalunya. L'endemà, el delegat del govern espanyol a Catalunya va afirmar que l'actuació de la Policia Nacional no tenia cap motivació identitària. Per tant, aquestes declaracions només deixen dues possibilitats: o bé existia una causa policial de risc, de perill, d'amenaça objectiva i prou justificada com per expulsar 600 persones de setze cors catalans d'un acte públic oficial i, en aquest cas, avui el Govern té l'obligació d'explicarla, aquesta causa, -és el moment per ferho, senyor ministre, avui- o bé el delegat del Govern a Catalunya va mentir i, efectivament, la presència d'estelades i la possible interpretació del Cant dels Segadors va ser el motiu real d'aquella decisió. I si aquesta és la realitat, estem davant d'uns fets d'una gravetat extraordinària, senyor Marlaska, perquè significa que es va considerar un risc molt greu interpretar l'himne oficial nacional de Catalunya a Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Dicho todo esto, quiero terminar haciendo referencia a nuestra enmienda, que insta al Gobierno a modificar el artículo 190.1 del texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social para eliminar la obligación de que ambos progenitores estén trabajando, estén dados de alta en la Seguridad Social para acceder a la prestación CUME, porque la necesidad de cuidado de un menor con una enfermedad grave no disminuye porque uno de los progenitores esté en el paro, sea pensionista o esté incapacitado para trabajar. El centro de la norma tiene que ser el menor y sus necesidades de cuidado, no la situación administrativa de sus padres. Y, a pesar de que usted no acepte hoy nuestra enmienda y que los padres de Iris y la propia Iris, como tantos otros, queden a la intemperie, desde Junts seguiremos trabajando e impulsando todas esas reformas que permitan mejorar la vida de las familias que conviven con estas situaciones tan complejas, porque detrás de cada expediente hay una familia, hay un menor y hay una realidad humana que merece toda nuestra atención. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Dit tot això, vull acabar fent referència a la nostra esmena, una esmena que insta el Govern a modificar l'article 190.1 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, per eliminar l'obligació que ambdós progenitors estiguin treballant, estiguin donats d'alta a la Seguretat Social per accedir a les prestació CUME. Per què la necessitat de cura d'un menor amb una malaltia greu no disminueix perquè un dels progenitors estigui a l'atur, sigui pensionista o estigui incapacitat per treballar. El centre de la norma ha de ser el menor i les seves necessitats de cura, no la situació administrativa dels seus pares. I malgrat avui vostè no accepti la nostra esmena i els pares de la Iris i la mateixa Iris, com tants altres, quedin a la intempèrie, des de Junts, continuarem treballant i impulsant totes aquelles reformes que permetin millorar la vida de les famílies que conviuen amb aquestes situacions tan complexes. Perquè darrere de cada expedient hi ha una família, hi ha un menor i hi ha una realitat humana que mereix tota la nostra atenció.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Cuando una Administración pública adquiere una capacidad de intervención como la que ustedes proponen-lo sabemos, lo hemos vivido y somos conscientes de ello-, acaba convirtiéndose en un actor político más, que, por otra parte, dispone de recursos públicos y de una enorme capacidad de influir sobre la configuración del debate público, con la excusa de la defensa de los intereses públicos legítimos. Y vuelvo a la cuestión de las competencias. Cataluña dispone de competencias propias en hábitos directamente vinculados a las políticas de igualdad, como la educación, el empleo, los servicios sociales, la promoción de las mujeres o los medios de comunicación públicos. Se nota la poca predisposición a respetar estas competencias en su propuesta, porque, de entrada, no incorpora ninguna cláusula que haga referencia a dichas competencias de Cataluña ni tampoco prevé -y, en general, tampoco respecto a las competencias de ninguna comunidad autónoma- ningún mecanismo para garantizar un equilibrio entre los organismos estatales y los organismos territoriales. Lo que vemos es lo de siempre, y es que, ante cualquier nuevo desafío, la respuesta del Gobierno español consiste en concentrar más competencias, más recursos y más poder en Madrid, como diría alguien. Y nosotros, por si no había quedado claro, defendemos exactamente lo contrario. Defendemos que es Cataluña, y no Madrid, la que debe hacer efectiva la política de igualdad. Consideramos que la igualdad se construye desde la proximidad, desde el conocimiento de la realidad social y la capacidad de adaptar las políticas públicas a dicha realidad social. Además, la experiencia nos demuestra que, cuando se concentra demasiado poder en un único organismo estatal, eso es sinónimo de politización, y quizás es lo que buscan, polarizar e impulsar un debate orientado desde el Gobierno, es decir, contribuir a aquello que ahora se llaman las guerras culturales.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Torno a la qüestió competencial. Catalunya disposa de competències pròpies en àmbits directament vinculats a les polítiques d'igualtat com l'educació, l'ocupació, els serveis socials, la promoció de les dones o els mitjans de comunicació públics. Es nota la poca predisposició a respectar aquestes competències en la seva proposta, perquè la seva proposta no incorpora d'entrada cap clàusula que hi faci referència, a les competències de Catalunya, ni preveu tampoc, ni en general a les competències de cap comunitat autònoma, ni es preveu tampoc cap mecanisme per garantir un equilibri entre els organismes estatals i els organismes territorials. El que veiem és el de sempre: davant qualsevol nou repte, la resposta del Govern espanyol consisteix a concentrar més competències, més recursos i més poder, no diria on? A Madrid. I nosaltres, per si no havia quedat clar, defensem exactament el contrari. Defensem que és Catalunya i no Madrid qui ha de fer efectiva la política d'igualtat. Considerem que la igualtat es construeix des de la proximitat, des del coneixement de la realitat social i des de la capacitat d'adaptar les polítiques públiques a aquesta realitat social. L'experiència ens demostra, a més, que concentrar massa poder en un organisme estatal d'aquest tipus és sinònim de politització. I potser és això el que busquen, polaritzar i impulsar un debat orientat des del Govern, és a dir, contribuir a allò que ara s'anomenen les guerres culturals.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Volviendo a la iniciativa, el Grupo Popular propone acabar con el monopolio y el control del Gobierno español en el nombramiento de jueces en instancias internacionales y también en el Consejo General del Poder Judicial. Las disquisiciones técnicas las ha hecho el diputado que me ha precedido, pero, en cualquier caso, hay una cuestión que no me termina de cuadrar. Se supone que la idea es despolitizar esos nombramientos y adecuarlos a las exigencias del Consejo de Europa y a la normativa internacional y, por tanto, transparencia, publicidad, mérito, capacidad. Es decir, unas reglas de procedimiento que garanticen la imparcialidad y la independencia de los jueces designados. Todo eso está muy bien, pero resulta que si hay un órgano politizado por definición ese es precisamente el Consejo General del Poder Judicial. Si hay un órgano cuya composición, sin ninguna duda, es el resultado de un reparto clientelar entre partidos, concretamente entre los dos protagonistas del bipartidismo español, PP y PSOE, si hay un órgano donde la condición de miembros se adquiere por afinidad política y no por mérito, capacidad y trayectoria profesional, si hay un órgano en el que sus miembros siguen consignas porque si no pierden su puesto y sus privilegios que aporta ese puesto, si hay un órgano politizado hasta la médula es precisamente el Consejo General del Poder Judicial, un órgano que hace efectivo el control político en el Poder Judicial, exactamente lo contrario de lo que la Constitución le encomienda: garantizar la independencia y la imparcialidad del Poder Judicial. Un órgano cuya composición actual la pactaron en un cuarto oscuro los señores González Pons y Bolaños en 2024. ¿Ustedes creen que un órgano así escogerá a los jueces internacionales y europeos por un procedimiento transparente, imparcial y meritocrático? Eso no se lo cree nadie. Un órgano formado por cuotas partidistas la principal función que tiene es nombrar a jueces de acuerdo con cuotas partidistas. Y lo que hará, pues no puede ser de otra manera, será nombrar a jueces internacionales por cuotas partidistas.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Acabo. Són de coneixement públic les reunions del senyor CondePumpido amb el senyor Zapatero a l'Hotel Santo Mauro, els informes de la UCO en el cas Leire també s'hi refereixen, a part que la notícia va ser publicada fa molts mesos. Jo em pregunto. Jo crec que tothom aquí s'ha de preguntar: De què deuen haver estat parlant el negociador i factòtum de l'actual legislatura socialista, el senyor Zapatero, i el president del Tribunal Constitucional, el senyor CondePumpido, a l'Hotel Santo Mauro en aquestes reunions que han celebrat? De què devien estar parlant? No cal ser gaire llest per pensar que tenia alguna cosa a veure amb el retorn del president Puigdemont. Moltes gràcies. Señora presidenta, señorías, muy buenas tardes. La proposición de ley del Grupo Popular es todo un canto a la integración judicial en el Consejo de Europa y en la Unión Europea, al compromiso del Reino de España con el Tribunal de Derechos Humanos Europeo y al Tribunal de Justicia de la Unión Europea. Perfecto, nos parece magnífico, nos parece muy bien, pero hay que ver hasta dónde llega esta retórica. En pocos días, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea, el 16 de julio, hará pública su sentencia sobre la ley de amnistía y, si se confirman las conclusiones del abogado general, queda claro que la amnistía es una ley europea conforme al derecho de la Unión y que no queda margen para no aplicarla al presidente Puigdemont, a Toni Comín y a Lluís Puig. Veremos si el celo europeísta del Partido Popular pesa más que aquella famosa frase de Aznar: quien puede hacer, que haga. Lo veremos. Veremos también lo que dirá la señora Montserrat, lo que dirá el señor Adrián Vázquez y lo que diga el señor Urraca y el lobby jurídico del PP en Europa. Y veremos lo que dirán los señores Marchena y Llarena y el resto de los jueces de la tabla nuestra que el PP controla por la puerta de atrás.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Tornant a la iniciativa, el PP proposa acabar amb el monopoli i el control del Govern espanyol en els nomenaments de jutges pels tribunals europeus i internacionals i que passin a ser competència aquests nomenaments del Consell General del Poder Judicial. Bé, les objeccions tècniques les acaba de fer el diputat que m'ha precedit, però en qualsevol cas hi ha una qüestió que no m'acaba de quadrar. Se suposa que la idea és despolititzar aquests nomenaments i adequarlos a les exigències del Consell d'Europa i a la normativa internacional i, per tant, transparència, publicitat, mèrit, capacitat... És a dir, unes regles de procediment que permetin assegurar la imparcialitat i la independència dels jutges designats. Tot això està molt bé, però resulta que si hi ha un òrgan polititzat per definició, aquest és precisament el Consell General del Poder Judicial. Si hi ha un òrgan la composició del qual, sense cap mena de dubte, és el resultat d'un repartiment clientelar entre partits, concretament entre els dos protagonistes del bipartidisme espanyol, el PP i el PSOE, si hi ha un òrgan on la condició de membre s'adquireix per fidelitat política i no per mèrit, capacitat i trajectòria professional, si hi ha un òrgan en què els seus membres segueixen consignes perquè si no perden la cadira i els privilegis que aquesta cadira porta aparellada, si hi ha un òrgan polititzat i disfuncional fins a la medul·la, aquest òrgan és precisament el Consell General del Poder Judicial, un òrgan que fa efectiu el control polític del poder judicial, exactament al contrari del que la Constitució li encomana, que és garantir la independència i la imparcialitat del poder judicial; un òrgan la composició actual Del qual la van pactar en un quarto fosc els senyors Bolaños y González Pons el 2024. Vostès creuen que un òrgan així escollirà els jutges internacionals i europeus per un procediment transparent, imparcial i meritocràtic? Això no s'ho creu ningú. Un òrgan format per quotes partidistes, la principal funció del qual és nomenar jutges d'acord amb quotes partidistes, és que no serà d'altra manera. El què farà aquest òrgan és nomenar jutges internacionals per quotes partidistes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Senyora presidenta, senyories, molt bona tarda. La proposició de llei del Partit Popular és tot un cant a la integració judicial al Consell d'Europa i a la Unió Europea, al compromís del Regne d'Espanya amb el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Perfecte. Ens sembla magnífic. Ens sembla molt bé, però caldrà veure fins on arriba aquesta retòrica. En pocs dies, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el 16 de juliol, farà pública la seva sentència sobre la llei d'amnistia i si es confirmen les conclusions de l'advocat general i declara que l'amnistia és una llei europea conforme al dret de la Unió i que no queda marge per no aplicarla al president Puigdemont, a Toni Comín i Lluís Puig, veurem si la fe europeista del Partit Popular pesa més que aquella famosa frase de l'expresident Aznar, 'el que puede hacer, que haga'. Ho veurem. Veurem també què diu la senyora Montserrat. Veurem què diu el senyor Adrián Vázquez. Veurem què diu el senyor Urraca i el lobby jurídic del PP a Europa i veurem què diuen els senyors Marchena i Llarena i la resta de jutges de la toga nostra que el PP controla por la puerta de atrás.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«Señor Gabilondo, como usted indicó en comisión -y con razón-, el Defensor del Pueblo debe tener un mandato de esta Cámara. Yo lo que le pido es que haga todo lo posible para que, sea de la forma que sea, usted pueda acabar investigando los abusos cometidos durante el servicio militar obligatorio. Señor Gabilondo, quisiera hablarle también del abuso de temporalidad que sufren los funcionarios interinos. Los informes de estos últimos años del Defensor del Pueblo, su institución, ya recogen las quejas sobre los procesos selectivos, las demoras, la falta de transparencia. No obstante, en este momento quisiera hablarle del abuso de temporalidad estructural que afecta a los servidores públicos y que sufren cientos de miles de personas en los cuerpos de la Administración General del Estado, los autonómicos y los locales, los funcionarios de justicia, también los letrados de la Administración y también, por cierto, los jueces y fiscales y, qué duda cabe, los funcionarios de la sanidad, la educación y los servicios sociales, con la consiguiente afectación en la calidad de los servicios públicos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«Senyor Gabilondo, com vostè va indicar en comissió -amb raó- el Defensor del Poble ha de tenir un mandat d'aquesta cambra. Jo el que li demano és que faci tot el possible perquè, sigui de la manera que sigui, vostè pugui acabar investigant els abusos en el servei militar obligatori. Senyor Gabilondo, també voldria parlarli de l'abús de temporalitat que pateixen els funcionaris interins. Els informes de la seva institució del Defensor del Poble dels darrers anys ja recullen les queixes sobre els processos selectius, les demores, la manca de transparència... No obstant, ara voldria parlar de l'abús de temporalitat estructural que afecta els servidors públics, que pateixen centenars de milers de persones, els cossos d'administració general de l'Estat, els autonòmics, els locals, els funcionaris de justícia, també els lletrats de l'administració i també, per cert, les jutgesses i fiscals i, evidentment, que pateixen els funcionaris a la sanitat, a l'educació, als serveis socials, amb la consegüent afectació en la qualitat dels serveis públics. La Llei 20/2021 ha estat un fracàs. No només no ha resolt la temporalitat, sinó que en molts casos s'ha produït a l'empara d'aquesta llei una perversió i els processos, que havien de servir per estabilitzar els treballadors públics temporals abusats, han acabat sent una promoció interna encoberta pels funcionaris que ja formaven part de l'administració i que ja tenien la condició de funcionari o també han servit per facilitar l'entrada de persones de fora de l'administració, no per resoldre la temporalitat. Això és especialment greu a Catalunya i a l'administració de justícia catalana.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del...
«Sí, en general, en Junts no somos partidarios de una política basada únicamente en el endurecimiento penal. Este caso es la excepción. El narcotráfico internacional no funciona como la delincuencia común. Es un negocio global y estas redes operan ahí donde el riesgo es menor y los beneficios son mayores. Francia, por ejemplo, aplica una respuesta penal mucho más severa en materia de tráfico de drogas, tenencia ilegal de armas y criminalidad organizada, y ahora también Bélgica e Italia están reforzando notablemente su penalidad. Nosotros somos fronterizos con Francia, que tiene una penalidad mucho más intensa que la de aquí, mientras aquí hemos normalizado que grandes redes de narcotráfico acaben frecuentemente con condenas reducidas o con violaciones eternas. Esto tiene consecuencias, porque cuando los beneficios son astronómicos y el riesgo es relativamente bajo, el negocio crece y es cuando llegan las armas más peligrosas. En Cataluña cada vez es más habitual encontrar armas en operaciones contra plantaciones o redes de tráfico. Los mismos mossos hace tiempo que advierten del incremento de la circulación de armas clandestinas asociadas a estas mafias»