Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
76 declaraciones · página 3 de 3
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«I la frase que resumeix totes les anteriors: 'Les hemos destrozado el sistema sanitario' se li atribueix a Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya. La va dir en una conversa al despatx del ministre d'Interior del 2011 al 2016, el senyor Jorge Fernández Díaz. Per tant, senyories del Popular, tinguin una mica de vergonya de portar aquesta proposta no de llei aquí, perquè aquesta declaració mostra una manca de respecte total cap a un dels serveis públics més valuosos i necessaris. Aquests tipus de comentaris són irresponsables, reflecteixen una actitud premeditada de desmantellament del sistema sanitari públic i tota la intenció de derivar-lo cap a una creixent privatització que, ves per on, allà on tenim la privatització és on tenen els seus amics i saludats. També recordem la gestió del PP a Madrid durant la pandèmia, que es va caracteritzar per una alta mortalitat i irregularitats en contractes públics. Aquí podien fer el que volien, no? Per què no demostraven que la sanitat pública era tan important per vostès? Madrid va ser una de les comunitats més afectades, amb la taxa de mortalitat més alta que la mitjana nacional. La gestió d'Ayuso va prioritzar l'economia per damunt de les restriccions sanitàries. Se'n recorden d'allò de la llibertat? Mentre la llibertat estava als carrers de Madrid, a les residències s'anaven morint les persones. També hi va haver denúncies sobre manipulació de dades, manca de transparència, que van alimentar la desconfiança del sector. Les retallades pressupostàries en sanitat pública han estat una constant durant els governs del PP i han afectat directament la qualitat que reben els ciutadans, i això ha provocat una situació d'infrafinançament crònic al sistema sanitari de Catalunya, però també d'altres comunitats autònomes on la despesa real sempre supera la pressupostada. Per exemple, l'Estat ha aprovat noves prestacions sanitàries i medicaments amb un elevat impacte pressupostari sense un finançament addicional. Això intensifica el dèficit estructural del Servei Nacional de Salut. Especialment, el que ens va passar durant la crisi de la covid-19. I aquest problema és fruit, com l'envelliment de la població i l'encariment de preus, però sobretot del model de finançament econòmic. Senyories el PP, la sanitat no és un negoci, sinó que és un dret fonamental. La privatització i el copagament que tant els agrada es tradueix en un accés desigual a l'atenció mèdica. Per tant, és imprescindible també revisar el finançament autonòmic vigent des del 2019 que hauria d'haver estat revisat el 2014. És imprescindible garantir la lleialtat institucional en l'àmbit sanitari, i atribuir finançament específic per les noves prestacions aprovades per l'Estat. Ayuso i el seu equip -o sigui, vostès- van utilitzar la pandèmia i ho continuen fent per atacar el Govern central, el culpa de tots els problemes de la mala gestió de Madrid i ara volen continuar. Ni llavors ni ara, no jugarem al seu joc, no la votarem a favor. Ens abstindrem, però no es preocupin, perquè quan vostès estan al Govern, que tant de bo no torni a passar, però que si algun dia estan al Govern i ens tornen a presentar aquesta proposició no de llei, no dubti ni un moment que els hi votarem favorablement. Estarem expectants a veure com de bé defensen la sanitat pública, perquè per una vegada a la vida potser faran alguna cosa bona per la ciutadania.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. La sanitat és un pilar fonamental del nostre Estat del benestar, i garantir una atenció mèdica universal, equitativa i de qualitat és una responsabilitat que, evidentment, no podem defugir. Malauradament, les polítiques impulsades pel Partit Popular en els darrers anys han posat en perill aquest principi bàsic. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. La sanidad es un pilar fundamental en nuestro Estado del bienestar y garantizar una atención médica universal, equitativa y de calidad es una responsabilidad que, evidentemente, no podemos eludir. Lamentablemente, las políticas impulsadas por el Partido Popular en los últimos años han puesto en peligro este principio básico. Confieso que he mirado unas cuantas veces de quién era esta PNL. Es increíble que el partido con más recortes en sanidad tenga la desfachatez de presentar esta iniciativa. Nos queda claro que nos conviene que el PP se quede en la oposición, al menos en materia sanitaria, porque cuando están en la oposición es cuando hacen propuestas que valen la pena. Cuando están en el Gobierno, si te he visto no me acuerdo. Y voy a continuar con más notas de prensa. Les hago un recordatorio de frases célebres. Ana Mato, exministra de Sanidad en 2021: La sanidad pública no es sostenible tal y como está planteada en estos momentos. Mariano Rajoy, expresident del Govern, 2012: No se puede garantizar el derecho universal a la sanidad. Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, 2013: El sistema público de salud, tal y como está concebido, no es viable a largo plazo. Esperanza Aguirre, expresidenta de la Comunitat de Madrid en 2012: Hay que introducir medidas de eficiencia en la sanidad pública y la colaboración público-privada es fundamental. José Ignacio Echániz, exconseller de Sanitat de Castella-La Manxa, 2012: La sanidad tiene que ser sostenible y eso implica tomar decisiones difíciles, como el copago.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Els i les nostres joves són el futur, però també són el present i no podem permetre deixar-los enrere. Hem de fer una societat més justa, més equitativa, amb menys ajudes universals, que és el que li deia, i més solidària. No hauríem d'abordar la qüestió del transport públic gratuït sense tenir en compte la interrelació entre l'habitatge, la feina, la salut i l'anhel d'una vida més digna. Per acabar, no podem fer tampoc un reial decret que obliga les comunitats autònomes i les concessionàries del transport a assumir unes despeses que després els costa molt de recuperar. Es necessita un compromís de pagament en temps i forma a les comunitats autònomes i a les concessionàries. Sé que ho ha dit també, però sobretot facin-lo efectiu. I tampoc no podem continuar posant un pedaç perquè s'ha d'arribar a l'arrel del problema. Potser hauríem d'estar fent un reial decret que plantegi un canvi o una alternativa a la societat de precarietat juvenil. La resposta a la precarietat juvenil no és rebaixar els impostos i les cotitzacions. No és tampoc donar bons culturals ni un transport assequible durant dos mesos, sinó que és redistribuir més, treballar sense precarietat i que les institucions treballin per garantir condicions materials. I no per beneficiar els de sempre, que és el que ens passa moltes vegades amb les polítiques que fem i més si són ràpides i de curt termini com aquest reial decret.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo justifica el Gobierno su reiterada inacción respecto a las listas de espera para examinarse del...
«Gràcies, Presidenta. Senyor Marlaska, vostè, ara fa un any, ens va anunciar, en una sessió de control, un pla de xoc per solucionar les llistes d'espera per fer els exàmens de conduir. Un any després, constatem que aquest pla de xoc, a Catalunya, no ha servit absolutament per a res. Sap quantes persones esperen per fer l'examen pràctic a Catalunya? Li dic: més de 3500 a Lleida, gairebé 14 000 entre Tarragona i Girona i més de 45 000 a Barcelona. Un any després, el seu govern continua sense donar-nos una solució. És desesperant. Ha d'entendre que el carnet de conduir, per la ciutadania, especialment per la que vivim en zones rurals, no és un caprici, és una necessitat. La seva deixadesa dificulta les opcions de trobar feina o d'estudiar a les persones més joves. També suposa un impacte pels treballadors i treballadores, perquè hi ha oposicions i ofertes laborals on es requereix el carnet, o simplement pels que el necessiten sí o sí. Miri, senyor ministre, a Catalunya, aquesta deixadesa fa anys que ha convertit un simple tràmit amb la DGT en una missió impossible. I per tots aquests motius, senyor Marlaska, com justifica la seva reiterada inacció respecte a les llistes d'espera per examinar-se del carnet de conduir a Catalunya?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Catorze anys després d'aquest escàndol, aquestes persones encara estan estigmatitzades per la mateixa banca, amb nòmines embargades i una negativa generalitzada de donar-los cap tipus de crèdit ni de solució. I no només això, els mateixos bancs continuen en pràctiques totalment abusives cap a les persones més vulnerables. Cobren una comissió quan una família es queda dos dies al descobert o també es continua exigint la contractació de serveis d'assegurances per no cobrar comissions abusives per tenir un compte obert. I no només tenen comportaments abusius amb els seus usuaris, sinó que internament també en tenen. Continuen congelant salaris de les seves plantilles i executant acomiadaments col·lectius. I el més escandalós de tot plegat és que aquestes retallades es donen en un moment de màxims beneficis per la gran banca. Els cinc grups bancaris més grans de l'Estat han passat de guanyar 15 100 milions d'euros el 2020 a 20 000 milions d'euros el 2022, i a tancar l'exercici del 2023 amb més de 26 000 milions d'euros; els guanys s'han disparat un 27 %, és la xifra més gran de la seva història.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una correcta imposición de los beneficios caídos del cielo de la gran banca.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Per posar-nos en context, la crisi financera de l'any 2008 va portar el PSOE primer i el Partit Popular després al conegut com a rescat bancari. Rere l'excusa de 'no ens podem permetre una fallida del sistema financer', els dos grans partits espanyols van realitzar una injecció massiva de diners públics a la banca espanyola. En total, i sota l'eufemisme de la reestructuració bancària i segons l'informe de fiscalització oficial, es van transferir més de 120 milions d'euros en forma d'ajuts en recapitalització. Però, atenció, la majoria d'aquests diners eren diners públics. Després d'aquesta operació, el rescat bancari no ha estat retornat íntegrament i, segons el Banc d'Espanya, hi ha 60 000 milions d'euros que són impossibles de recuperar. Tot i això, mentre la banca continua sense fer aquest retorn a la ciutadania, encara hi ha milers de persones en mans de la usura bancària. Per fer recordatori: mentre l'Estat espanyol salvava la banca regalant milions d'euros de l'erari públic dient que no hi havia alternativa, desenes de milers de famílies perdien casa seva, milers de petits empresaris no podien fer front a les despeses bancàries degut a l'esclat de la crisi financera. Elles, ells, en definitiva, nosaltres, érem els qui realment no teníem alternativa.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Per tant, el nostre grup donarà suport a aquesta presa en consideració, deixant clar que qui ha de poder prestar aquests serveis són les administracions més properes i que les competències són de les comunitats autònomes, que s'hauran de dotar dels recursos necessaris. I per acabar, la llei que s'aprovi ha de ser un instrument crucial que proporcioni un marc de suport integral i que millori la qualitat de vida i el benestar dels qui viuen amb aquesta malaltia. Queda molt camí per garantir que tots els afectats tinguin accés equitatiu a serveis i recursos vitals i ens insto a tots nosaltres a continuar treballant, però per favor, sense populismes, perquè pretendre privatitzar la sanitat i alhora voler fer una societat més inclusiva i solidària per a tothom, és una mica difícil. Si privatitzem, costarà molt d'aconseguir aquesta societat inclusiva i solidària per a tothom. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy debatimos la toma en consideración de un proyecto de ley sobre la esclerosis lateral amiotrófica, ELA, y en nuestro grupo creemos que es crucial destacar la importancia de abordar esta enfermedad y también muchas otras enfermedades minoritarias que no solo afectan físicamente a quienes las sufren, sino que tienen un profundo impacto también en sus familias y cuidadores. Para quienes viven con ELA, cada día es una batalla enfrentarse a desafíos físicos, emocionales y también económicos y financieros. Es una enfermedad que, lamentablemente, de momento, no tiene cura y no requiere de tratamientos médicos caros, sino que requiere de ayudas de apoyo al enfermo y a la familia. La ELA es una enfermedad progresiva degenerativa que afecta a las células nerviosas del cerebro y a la médula espinal, lo que lleva a la pérdida gradual de la función muscular y, en última instancia, te deja en la discapacidad. Si a la enfermedad, que de por sí ya es bastante grave, sumamos vivir en un entorno rural, todo es complicado; y tengo el testimonio de una familia de Belianes, que es una población de poco más de quinientos habitantes, en la comarca donde yo vivo, en Urgell. La familia ha adaptado toda su vida a cuidar al enfermo. Si en un entorno urbano es complicado encontrar la ayuda necesaria, en un entorno rural es mucho más difícil, y en este caso ha hecho totalmente imposible contratar a una persona para hacer esta tarea. Es decir, que todo el entorno se ha tenido que modificar y adaptar a la movilidad de Josep, para darle vida a Josep: una cama articulada, herramientas informáticas para la comunicación, aparatos para respirar, un generador de luz, porque no te puedes quedar sin luz en casa, y un largo etcétera de gastos, todo muy necesario para la calidad de vida del enfermo. Sin embargo, hablas con esta familia y te dicen que se sienten privilegiados porque han tenido recursos económicos para poder afrontarlo y una profesión que ha permitido a la pareja y a la familia la conciliación laboral para poder estar al lado de Josep las veinticuatro horas del día. Son conocedores de que hay muchísimas familias que no se pueden permitir la conciliación laboral ni los recursos para adaptar las viviendas a la enfermedad. Y entonces, ¿qué ocurre con los enfermos que no pueden afrontarlo? ¿Qué les pasa a las personas que viven solas?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Esas mismas entidades bancarias no recortan solo en la remuneración del ahorro, también lo hacen en infraestructura y en servicios. Por ejemplo, en la circunscripción de Lleida pasamos de tener 199 cajeros automáticos a tener 49, una caída del 75 % en quince años. De hecho, en el conjunto del Estado, según el Banco de España, en un solo año el número de cajeros automáticos ha caído un 7,2 %, y si fijamos la mirada en los municipios más pequeños, los de menos de 500 habitantes, la caída ha sido del 11 %, de 426 a 379 cajeros. Se entiende, pues, cual es la tendencia. Es un escándalo que las entidades bancarias se lucren impunemente estrangulando tanto a aquellos a quienes prestan dinero como a aquellos que lo dejan en depósito. En un escándalo que dejen desprovistos de acceso a su dinero a miles de ciudadanos, tanto en ciudades como en zonas rurales. Y mientras todo esto pasa, los propios bancos continúan con prácticas totalmente abusivas, como, por ejemplo, cobrar a una familia por quedarse en descubierto. Siempre paga el más vulnerable. Seguimos congelando salarios de sus plantillas y ejecutando despidos colectivos, más allá de la consolidación del impuesto de sociedades a las entidades bancarias que nos parece muy bien- o la eliminación de las comisiones por la retirada de efectivo que nos parece muy bien también-.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Per tant, aquesta proposició de llei és una oportunitat per donar resposta a un problema innegable i inajornable. És un punt de partida ambiciós per començar a treballar contra l'exclusió financera. I encara més important, tenim sobre la taula una proposta per fer possible aquesta conquesta de drets que per una vegada la paguin els bancs i no la ciutadania. Per acabar, demanem el vot afirmatiu a tots els grups parlamentaris, almenys als que ens vau donar suport al Parlament de Catalunya, que pensem que així serà, i al Govern, a les senyories de Govern, els demanem la màxima celeritat en la tramitació d'aquesta llei. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. En la Unión Europea el estallido de la crisis financiera de 2008 ha llevado a una disminución importante del número de entidades financieras que prestan servicios bancarios, produciéndose un continuado aumento del grado de concentración bancaria. Esta tendencia es un fenómeno global dada la coyuntura económica y la regulación del sector bancario. Este fenómeno, como todo el mundo puede imaginarse, no responde a una voluntad de los bancos a la hora de mejorar la posición de las pymes, facilitar la operatividad de la ciudadanía o contribuir a frenar el despoblamiento rural; justo lo contrario, responde a un interés de las entidades bancarias por incrementar sus beneficios a cualquier precio, tanto si ello perjudica al tejido productivo como si dificulta la vida a miles de ciudadanos. Lo único que cuenta son sus beneficios.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Continuen congelant salaris de les seves plantilles i executant acomiadaments col·lectius. Més enllà de la consolidació de l'impost de societats a les entitats bancàries, que ens sembla molt bé, o l'eliminació de les comissions per la retirada d'efectiu, que també ens sembla molt bé, necessitem una llei que protegeixi la ciutadania d'aquesta exclusió financera. A dia d'avui, disposar d'un compte bancari o una targeta és indispensable per fer vida en societat. És una necessitat i un dret que tenim com a ciutadania. Hem de proporcionar una banca pública i al mateix temps regular el mercat i no permetre aquestes pràctiques ferotges. Les institucions han de garantir que totes les ciutadanes i ciutadans, visquin on visquin, hi puguin accedir. Caldria molta més valentia política de la que ha demostrat aquest Govern per posar fre a la vorágine especulativa del sector bancari. Necessitem cada vegada més lleis amb equitat social i, sobretot, amb equitat territorial. Per aquest motiu, el Govern de Catalunya ha treballat també amb l'Estatut dels municipis rurals de Catalunya, que és un marc legal que pretén frenar el despoblament i aconseguir l'equilibri territorial, donar eines als ajuntaments i a la Generalitat i, el més important, l'estatut reconeix el mecanisme rural de garantia. És a dir, cada norma que faci el Govern haurà de tenir en compte com afecta aquesta norma els municipis rurals. Però anem pas a pas, comencem ara que tenim la urgència i l'oportunitat per combatre l'exclusió financera. Aquest pot ser un punt de partida compartit per molts. De fet, al Parlament de Catalunya, ja s'ha dit, va ser compartit pel 93 % dels diputats i les diputades. Per això necessitem aprovar aquest projecte de llei que ja preveu mesures valentes. Ara mateix hi ha 503 municipis dels 947 a Catalunya que no disposen d'oficina bancària i 467 municipis ni tan sols de xarxa de caixers automàtics. I aquí ens faltaria sumar els caixers que a poc a poc han anat desapareixent dels barris de les ciutats.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Això és un comportament usurer totalment intolerable. I aquestes mateixes entitats bancàries no retallen només en la remuneració de l'estalvi, també ho fan en infraestructura i en serveis. Per exemple, a la circumscripció de Lleida, van passar de tenir 199 caixers automàtics a tenir-ne 49. Una caiguda del 75 % en quinze anys. De fet, en el conjunt de l'Estat, segons el Banc d'Espanya, en un sol any el nombre de caixers automàtics ha caigut un 7,2 %. I si fixem la mirada en els municipis més petits, els de menys de 500 habitants, la caiguda ha estat de l'11 %, de 426 a 379 caixers. S'entén quina és la tendència, oi? És un escàndol que les entitats bancàries és lucrin impunement, escanyant tots aquells a qui presten diners i aquells que els deixen en dipòsit. És un escàndol que deixin desproveïts d'accés als seus diners milers de ciutadans, tant en ciutats com en zones rurals. I mentre passa tot això, els mateixos bancs continuen amb pràctiques totalment abusives, com per exemple cobrar a una família per quedar-se en descobert. Sempre paga el més vulnerable.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Con todo, entendemos que el contenido del real decreto responde a una situación extraordinaria y que el voto en contra implicaría dar la espalda a la ciudadanía. Por lo tanto, por sentido de responsabilidad, votaremos a favor de él, para que la gente tenga más facilidades a la hora de ir a comprar, para que la gente pueda continuar viajando gratuitamente a sus lugares de trabajo. Pero les pedimos que hayan escuchado y tomado nota de nuestras reivindicaciones, porque no dejaremos de exigirlas hasta que sean una realidad. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Esquerra ha conseguido que, en el marco de las revalorizaciones de pensiones no contributivas, se introduzca una novedad más respecto al ingreso mínimo vital. Así, además de incrementar las cantidades de acuerdo con la inflación se crean las bases para hacer posible el acuerdo del traspaso total de su gestión a la Generalitat de Catalunya. Y eso supone una doble buena noticia para el autogobierno de Catalunya, que amplía su capacidad política, y para la propia ciudadanía, que verá mejorado su servicio cuando pase a estar en manos de quien tiene la competencia y también la experiencia y la capacidad de hacerlo. Para terminar, esta norma prorroga el salario mínimo interprofesional correspondiente al año 2023, mientras continúan negociando el incremento de 2024. Estaremos a favor de cualquier aumento, pero hay que hacer mucho más que eso. Hay que permitir a las comunidades y a los municipios la fijación de salarios mínimos propios para elevar la retribución mínima en aquellos lugares donde el coste de la vida es mucho mayor. Necesitamos un salario mínimo catalán que permita vivir con dignidad a todas las personas trabajadoras.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«También nos gustaría ver medidas para frenar la crisis en la cesta alimentaria. La rebaja del IVA no regula el precio del mercado. No es normal que nuestro sector primario no se pueda ganar la vida dignamente por los bajos precios de venta y al mismo tiempo el consumidor no se pueda permitir los alimentos más básicos y de kilómetro cero. ¿Qué pasa entre medio del productor y del consumidor? Creo que es el momento de reconocer que la ley de la cadena alimentaria ha resultado totalmente ineficiente y que es hora de modificarla. En cuanto a las medidas del sector energético, es muy importante que los consumos no eléctricos como el gas y el petróleo paguen también la descarbonización. ¿Cómo? El Ejecutivo español tenía la herramienta aprobada por el propio Consejo de Ministros en junio de 2025, el Proyecto de ley por el que se crea el fondo nacional para la sostenibilidad del sistema eléctrico, pero, como muchas otras medidas con capacidad realmente transformadora, la dejaron morir. En cambio, nos encontramos medidas tan poco transformadoras como continuar dotando de ayudas a las grandes empresas energéticas. Cuando Nadia Calviño anunció que ajustaría los impuestos a la banca y a las energéticas no daba ningún paso en falso. Y es que, en medio de este decreto, que tiene medidas muy positivas, nos encontramos una vez más esa ayuda a las grandes empresas energéticas. La aplicación de un incentivo a las empresas que hagan inversiones en energías renovables se traduce en una subvención para que las empresas con dominio de mercado jueguen con ventaja ante las empresas que quieren invertir en el sector energético, pero que no tienen control del mercado. En Esquerra creemos que este es un planteamiento totalmente erróneo, que lo que se necesita es que entren más agentes y que las grandes energéticas pierdan poder. También echamos en falta más medidas para impulsar las comunidades energéticas de autoconsumo, como, por ejemplo, ampliar el radio para compartir la energía y pasar de los 2 kilómetros a los 20 kilómetros, como han acordado en Francia.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«I per acabar, aquesta norma prorroga el sou mínim interprofessional corresponent a l'any 2023, mentre es continua negociant l'increment corresponent al 2024. Evidentment estarem a favor de qualsevol pujada, però és que ens cal molt més que això. Cal permetre a comunitats i municipis la fixació de salaris mínims propis per elevar la retribució mínima en aquells llocs on el cost de la vida és molt major que en altres. Necessitem un salari mínim català que permeti viure amb dignitat a totes les persones treballadores. Amb tot, entenem que el contingut del reial decret respon a una situació extraordinària i que el vot en contra implicaria donar l'esquena a la ciutadania. Per tant, per sentit de responsabilitat el votarem a favor. El votarem a favor perquè la gent tingui més facilitats a l'hora d'anar a comprar. El votem a favor perquè la gent pugui continuar viatjant gratuïtament als seus llocs de treball. Però els demanem que hagin escoltat i pres nota de les nostres reivindicacions perquè no deixarem d'exigir-les fins que siguin una realitat. Gràcies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«També ens agradaria veure mesures per frenar la inflació, la crisi en el cistell alimentari. La rebaixa de l'IVA no regula el preu del mercat. No és normal, ministre Planas, que el nostre sector primari no es pugui guanyar la vida dignament pels baixos preus que han de vendre i a la mateixa hora el consumidor no es pugui permetre els aliments més bàsics i de quilòmetre zero. Què passa entremig del productor i del consumidor? Crec que és el moment de reconèixer que la Llei de la cadena alimentària ha resultat totalment ineficient i que és hora de modificar-la. I pel que fa a mesures del sector energètic, és molt important que els consums no elèctrics, com el gas i el petroli, paguin també la descarbonització. Com? Hi havia l'eina, l'executiu espanyol tenia aprovada pel mateix Consell de Ministres el juny del 2021 l'eina, es deia el proyecto de ley por el cual se crea el fondo nacional para la sostenibilidad del sistema eléctrico, però com moltes altres mesures amb capacitat realment transformadora, la van deixar morir. En canvi, ens trobem mesures tan poc transformadores com continuar dotant d'ajudes les grans empreses energètiques. Quan Nadia Calviño anunciava que s'ajustaria els impostos a la banca i a les energètiques no feia cap pas en fals. I és que enmig d'aquest reial decret que conté mesures molt positives, ens trobem una vegada més un cop de mà a les grans empreses energètiques. L'aplicació d'un incentiu a les empreses que facin inversions estratègiques en renovables es tradueix en una subvenció perquè les empreses amb domini de mercat juguin amb avantatge davant de les empreses que volen invertir en el sector energètic però que no tenen control del mercat. Des d'Esquerra creiem que aquest és un plantejament totalment erroni, que el que es necessita és que entrin més agents i que les grans energètiques perdin poder.»