Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
100 declaraciones · página 3 de 4
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«Gràcies, president. Molt bona tarda. Fa una setmana i un dia que l'Estat Espanyol es va registrar un zero energètic que ens va deixar absolutament a les fosques, a les fosques en tots els sentits. Fruit d'aquest apagón, val a dir també un apagada sense precedents, han estat moltes les veus que han aprofitat justament aquesta ocasió per carregar la responsabilitat sobre les renovables i reobrir el debat sobre si cal apostar o no per l'energia nuclear. Aprofitant aquesta PNL del Partit Populares d'Esquerra Republicana volem deixar clar que en cap cas les renovables varen ser la causa de la caiguda de la xarxa elèctrica, sinó que la desconnexió de les plantes renovables fou una conseqüència, en aquest cas directe, del zero de xarxa. És una irresponsabilitat extrema aprofitar una situació tan greu per vomitar falsedats i generar desinformació, especialment en un context, val a dir, molt complex per a tota la població que en va ser afectada. Diputades, diputats, el percentatge renovable i la flexibilitat de tecnologies com la hidràulica van permetre justament reaccionar i recuperar el sistema més ràpid. O dit d'una altra manera, si en aquest estat no hagués tingut capacitat renovable, la tornada a la normalitat de la xarxa, sens dubte hauria estat molt més lenta. Ens reafirmem, doncs, sense cap mena de dubte, en la necessitat d'avançar cap a un sistema 100 % renovable. I encara més en moments com l'actual, moments marcats per una alta variabilitat geopolítica i també climàtica. Davant dels desafiaments que ens arriben de l'altre cantó de l'Atlàntic, la millor defensa i la millor garantia de seguretat és, sens dubte, la descarbonització.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«Acabo president. Nosaltres treballarem perquè aquesta comissió sigui útil. Treballarem perquè es faci justícia. Treballarem perquè davant de tant horror i de tanta foscor, veiem una mica de llum i veiem una mica de claror. I perquè, com deia Estellés, no t'han parit per a dormir, et pariren per vetllar. Et pariren per vetllar en la llarga nit del teu poble. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Diputadas y diputados, cuatro meses después del fatídico 29 de octubre en el país valenciano, hoy el Grupo Republicano se suma de forma firme y decidida a la solicitud de creación de la comisión de investigación. Antes de nada, evidentemente, un recuerdo sentido y profundo para todas las víctimas de esta catástrofe natural y, sobre todo, de la nefasta, la pésima y negligente gestión de la misma. Diputadas y diputados, Izquierda Republicana defiende siempre los intereses de los países catalanes, y el país valenciano también es nuestra casa; las valencianas y los valencianos son también nuestra gente. Y en esta defensa señalamos dos cosas que para nosotros son fundamentales: la democracia y la justicia. Por ello queremos exigir que todo el mundo que haya incurrido en una negligencia rinda cuentas, y lo queremos hacer en el seno de esta comisión, lo queremos hacer para sostener un debate serio, sereno, que esté lo más alejado posible de los intereses partidistas y de los responsables directos. Defendemos esta comisión de investigación para poder esclarecer los hechos y depurar responsabilidades, y lo exigimos por respeto a las víctimas y por respeto al pueblo valenciano en su conjunto y, sobre todo, para que las consecuencias de otros episodios meteorológicos extremos, que vendrán, sean infinitamente menos desastrosas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«Volem esclarir cada una d'aquestes històries, d'aquestes morts, que sí, unes morts que s'haurien pogut evitar. Volem parlar del que va passar i també del que encara passa a les zones afectades. Volem, senyories, parlar de la Ribera. Volem parlar de l'Horta Sud, de la Foia de Bunyol, del Camp del Túria i de la Plana d'Utiel-Requena. I també volem parlar del futur. Volem parlar de futur, de polítiques serioses, de polítiques valentes. Volem parlar d'adaptació, volem parlar de resiliència davant els futurs desastres. Diputades i diputats, la DAN A no és sinó un altre símptoma d'un clima cada vegada més extrem. I el que ens revela aquesta gota freda és que les respostes legals han d'anar més enllà de la immediatesa, molt més enllà, que sí o sí s'ha d'apostar per solucions anticipades i estructurals que enforteixin la resiliència davant els futurs desastres. Perquè cap dels aquí presents, cap, de fet, ningú, tampoc de fora podrà evitar que les temperatures més càlides de l'aigua i els canvis en els corrents atmosfèrics ens portin més DANAs. I si d'això també en volem parlar, igual que volem parlar de la manca d'inversions en infraestructures, perquè aquesta justament ha estat una de les causes principals de l'impacte devastador de la Dana. Aquesta és la raó de fons. Un país espoliat com el País Valencià, malgrat no ser una comunitat rica, a vegades paga com si ho fos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que adoptará el Gobierno para garantizar la...
«I sí, acabo presidenta, avui i gràcies a la feinada també encetada pel govern republicà, Catalunya ja camina cap a la neutralitat climàtica. Ho fa amb la prospectiva energètica de Catalunya, que és un full de ruta amb un horitzó marcat al 2050. Ho fa apostant per incorporar la reducció del consum global, la promoció de les comunitats energètiques locals, com deia, ho fa també impulsant l'autoconsum i, òbviament, la mobilitat sostenible davant un món que cada dia s'electrifica més. I ho fa creant l'Energètica Pública de Catalunya, que té com a objectiu avançar cap a la sobirania energètica del país, vetllant per l'equilibri territorial i, òbviament, contribuint a la justícia social i a la justícia energètica. En definitiva, sabem d'on venim, sabem on som avui i sabem quins són els objectius a complir, és a dir, sabem on volem arribar. Ara només falta, senyories, que els qui tenen responsabilitats, les exerceixin i facin els deures perquè sàpiguen que només així, fent els deures, podrem enterrar definitivament tanta aberració populista i avançar cap a un món descarbonitzat. Fem tard perquè això és així. Avui ja som a l'any 2025.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que adoptará el Gobierno para garantizar la...
«Moltes gràcies, presidenta. Avui els diputats de VOX ens presenten una moció per garantir la sobirania energètica al Reino de España. Jo, de fet, confesso que el sentir parlar de sobiranies dels d'Abascal m'ha provocat un cert morbo parlamentari, per dir-ho d'alguna manera. Però després de llegir atentament el text, conseqüència de la interpel·lació feta a la vicepresidenta tercera del Govern, doncs evidentment tot s'ha acabat desplomant. Senyores i senyors diputats, torna a aterrar una vegada més en aquest hemicicle. Un nou i repetitiu capítol de negacionisme i populisme, tan o més barroer que els que l'han precedit. Un matxembrat, jo diria de categoria. Un steak tartar infumable i digne de les pitjors polítiques del segle passat. Permeti'm alguna consideració al respecte que considero vital. La primera: l'emergència climàtica no és una predicció llunyana. L'emergència climàtica és una realitat tangible. Una realitat no només tangible, sinó una realitat que el que fa és amenaçar la vida, l'equitat i les oportunitats de les generacions presents i de les generacions futures. Segona consideració: l'any passat es va superar per primer cop l'augment d'un grau i mig la temperatura, un objectiu marcat per l'Acord de París. I val a dir, ni Espanya ni la Unió Europea estan complint amb els objectius marcats per reduir les emissions. Aquest és el panorama. Aquesta és la situació. Aquesta és la realitat. I davant d'això, la dreta reaccionària torna a desplegar el seu ventall de farses, el seu ventall cansino de mentides. I ho fa dia rere dia, com si una mentida repetida mil vegades al final s'hagués de convertir en una veritat. Jo no hi entraré més. No hi entraré més, perquè el cert és que una s'acaba sentint una mica estúpida, repetint constantment que avui és dimarts i que estem a l'any 2025, i 33 diputats no es cansen de dir que avui és diumenge i que estem al 1925. Aleshores jo ja no ho repetiré més. El que si faré és senyalar, perquè crec que toca, el Gobierno de España en aquest cas. I ho faré perquè davant d'aquesta situació, que és una situació d'emergència, no s'entén que no es facin passos més valents i passos més ferms per girar una tendència que sí és una tendència francament perillosa. De fet, passos aquí i també passos a Brussel·les, on cal vetllar pel compliment de l'agenda verda.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que adoptará el Gobierno para evitar que el...
«I ara la bona notícia. La bona notícia és que hi ha marge, hi ha marge per fer bones polítiques. Al Brasil, per exemple, el Govern de Lula ha aconseguit reduir en un 30 % el ritme de desforestació de l'Amazones, per exemple. I a Europa també s'ha arribat a bons acords comercials, acords compatibles amb les polítiques climàtiques, com per exemple l'experimentat amb Nova Zelanda. Aquestes experiències ens demostren que és possible actuar amb decisió i que és possible també actuar amb responsabilitat. Mentrestant, el moment actual és molt difícil per als treballadors del sector productiu. Ho sabem. La pagesia viu amb la frustració de veure com els màxims responsables polítics ¿PP i PSOE, VOX no hi espatlla absolutament res¿ actuen d'esquena a ells i actuen en contra dels seus interessos, tot intentant combatre les conseqüències d'aquestes decisions, que al final són les que prenen ells, com per exemple els acords de Mercosur o, per exemple, les asfixiants quotes pesqueres. En aquest escenari, i acabo president, VOX torna a exercir el seu ja recurrent intent d'instrumentalització i manipulació del sector agroalimentari. Quan VOX diu, quan vostès diuen que recolzen el camp, menteixen. No passa de convertir les dificultats del sector en lemes de campanya. No n'hi ha prou. Aquesta estratègia evidencia¿, que vostès evidencien, val a dir, per fer gestos teatrals, com per exemple fer-se un selfie davant damunt d'un tractor, és veritat que els ha permès ocupar alguns llocs, per exemple a Castella i Lleó, a l'Aragó o al País Valencià. Però quines millores han aconseguit vostès en aquests llocs? Doncs miri, els ho dic: a Castella i Lleó seran recordats per haver provocat situacions de risc altíssim per a la salut de persones i d'animals; A l'Aragó, les mesures promeses per pal·liar la sequera i millorar les condicions del camp han quedat enterradíssimes en la retòrica, i al País Valencià han quedat promeses trencades amb la manca de complementació d'ajudes europees, òbviament, retards en els pagaments i un llarg etcètera. És a dir ¿i acabo ara sí¿ el que sí que fan vostès, senyories de VOX, és votar a Brussel·les en contra de regular els tractats de comerç per evitar que s'enfonsin els preus del producte local. I vostès també el que fan a Brussel·les és votar en contra de prohibir la revenda a pèrdues o de controlar els preus dels insums dels processos productius. Això ho fan vostès i no és cap sorpresa, ja que, si tenen amics, els seus amics són sempre, i no es confonguin, les empreses macro i grans empreses agroindustrials.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles son los planes del Gobierno para hacer frente al...
«I una última reflexió, al meu entendre, també important. Mirin, l'evolució del nombre de naixements depèn de dos factors, de dos. El primer, la xifra de candidates a ser mares, és a dir, la xifra de les dones que estan en una edat fèrtil. La segona, les possibilitats i/o les ganes d'aquestes dones a tenir fills. Avui tots dos factors van a la baixa, però l'important és la decisió de la dona a l'hora d'escollir. I vostès s'han deixat unes quantes raons. N'han donat moltes, de raons, molts números, moltes estadístiques, molts percentatges, però s'han deixat varies raons. Mirin, hi ha una raó que els semblarà a vostès bona o no bona, però hi ha moltes dones que no volen tenir nens que no volen tenir fills perquè senzillament no els agraden els nens. I és legítim. Hi ha qui pensa que ja som massa persones en aquest planeta, que precisament no fa falta més gent en aquest planeta. També hi ha qui creu que la millor opció és adoptar o encara millor, hi ha moltes persones que creuen que la millor opció, a banda d'adoptar, és acollir. I els hi explico. Sàpiguen vostès que la cultura de l'acolliment avui és una necessitat. D'altres dones estan convençudes que la millor opció és no tenir fills per no contribuir al canvi climàtic. I defensen, i ho fan aferrissadament, que reduir la població mundial ajuda també a salvar el planeta. I això creguin-me que tampoc és una banalitat. Hi ha altres dones que, davant de la relaxació de les normes socials i religioses, per fi, doncs, prefereixen dedicar el seu temps i les seves energies a l'oci o senzillament a tirar endavant una bona carrera professional.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles son los planes del Gobierno para hacer frente al...
«A la vegada, proposen retallades d'ingressos per tot arreu. Volen acabar amb la progressivitat de l'IRPF i que qui hereta i té majors fortunes, doncs acabi no pagant res. Tanta paraula buida sobre els treballadors i l'única cosa que fan és estar al servei d'un ordre absolutament reaccionari internacional que els dicta, els dicta exactament el que han de fer i a quins grans patrimonis han d'afavorir. Mirin. D'això se'n diu no saber què es vol. Més enllà del que segur que no es vol i el que segur que no volen vostès és diversitat. El que segur que no volen vostès és convivència. En definitiva, el que no volen vostès és un estat del benestar fort que permeti el més important de tot, que és conciliar de veritat. Davant de tanta diarrea discursiva, deixi'm dir-ho així, Esquerra Republicana som on hem estat sempre. Som al costat d'una fiscalitat justa per poder tenir polítiques públiques, dignes, polítiques públiques de qualitat que permetin a tots els ciutadans viure millor, senzillament viure millor i decidir qualsevol cosa, decidir-la lliurement.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Bé; molt bon dia, diputades i diputats. Una salutació cordial a les persones, entitats, associacions, organitzacions agràries que avui ens acompanyen a la tribuna de convidats. Per fi sembla que, si res no es torça -que mai se sap en aquesta casa-, en una estona donarem llum verda a la llei de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari en aquest Estat, un text legislatiu que, val a dir, ja existeix al meu país. El març del 2020, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar, i ho va fer per unanimitat, la primera llei de prevenció de les pèrdues i desaprofitament alimentari. Una llei pionera, una llei que prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant de la redistribució dels excedents al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final. Una vegada més, el Parlament català s'avançava, s'avançava legislant sobre un dels majors problemes, si m'ho permeten, ètics, i mediambientals també, de l'actual model de consum: la ingent quantitat d'aliments que dia rere dia acaben a les escombraries. No és per menys, eh? Segons l'Informe del consum alimentari a Espanya de l'any 2022 -fa justament dos anys-, que elabora el propi ministeri, cada ciutadà de l'Estat espanyol va llençar una mitjana de 25 quilos d'aliments a les escombraries en un any -25 quilos. Això és un total de 1200 milions de quilos d'aliments sense consumir que s'han perdut. I encara que en el seu moment, val a dir també, el ministre Planas va vendre com un triomf aquesta xifra, perquè era més baixa que la xifra d'abans de la covid, a nosaltres no ens va semblar adequat, eh?, que ens alegrem d'aquesta xifra, bàsicament perquè aquesta xifra equival -atenció- a 200 000 elefants africans o a 747 avions de menjar que es perdia, i encara es perd, i això, òbviament, mai pot ser una victòria de cap Administració pública, i especialment quan aquesta lleugera disminució del malbaratament alimentari respon, també, com el propi Govern admet, al fet de que els preus dels aliments bàsics siguin més cars; en cap cas respon a cap altre fet. Creiem, en definitiva, que tot plegat és una immoralitat. I diem immoralitat perquè l'informe de El estado de la pobreza, elaborat el 2024, elaborat enguany, ens parla de l'esgarrifant xifra de gairebé un 65 % de la població que no ha pogut permetre's el luxe -dic el luxe, quan no hauria de ser així- de menjar carn o menjar peix en cap dels seus àpats cada dos dies, en cap dels seus àpats, una dada que augmenta any rere any. D'aquí, doncs, la importància que l'Estat espanyol també es posés les piles i legislés per posar fre al desaprofitament alimentari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de implementar de manera urgente las...
«Molt bona tarda de nou. Aprofito aquesta moció del Partit Popular no només per denunciar una vegada més aquest foc creuat, extremadament demencial i, evidentment, també amb la ultradreta sucant-hi pa i intoxicant bàsicament per fer tres afirmacions. La primera, en aquesta catàstrofe hi ha responsabilitats. Hi ha responsabilitats polítiques i totes elles caldrà depurar-les. Per això avui Esquerra Republicana, al costat d'altres partits d'aquesta cambra, hem presentat, hem registrat la creació d'una comissió d'investigació per depurar, doncs, tot el que faci falta. La segona, la política, senyores i senyors diputats, pot costar vides, sí. Perquè retallar serveis públics i reduir la recaptació d'impostos sempre, sempre i sempre deteriora la capacitat de donar respostes davant de les crisis. I tercera, vivim una realitat on cada dia hem de fer front a la postveritat, a les fake news, notícies falses que juguen d'una manera, deixi'm-ho dir així, perversa, d'una manera absolutament repugnant amb moltíssimes persones. I ho fan també d'infinitat de maneres. Ho fan amb l'únic objectiu d'allunyar el poble de les institucions i de la política. I responen, evidentment i únicament, als interessos de la dreta i de l'extrema dreta més perversa o a vegades, fins i tot, serveixen com a escut per eximir responsabilitats a qui o aquells qui realment la tenen, aquesta responsabilitat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«En definitiva, i acabo president, ja manca d'un marc d'adaptació sòlid que continuarà limitant la capacitat de les administracions, de totes, per protegir la ciutadania. Aquest marc és imprescindible. Necessitem, doncs, respostes legals per anar molt més enllà de la immediatesa. I necessitem també molta més concreció davant d'aquesta catàstrofe sense precedents a la terra dels nostres germans valencians. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes a todos y a todas. De aquí a tres días hará justo un mes de la catástrofe de la DANA -señorías de VOX-, sí, del país valencià; un terrible impacto que sigue vivo y que desafortunadamente seguirá vivo durante mucho tiempo. Los equipos de emergencias aún hoy siguen buscando personas desaparecidas, y es precisamente aquí donde deberíamos centrar todos los esfuerzos; aquí y en reconstruir todo aquello devastado y también en trabajar incansablemente para ejecutar políticas valientes, políticas contundentes y también resilientes, políticas que posiblemente enfaden a mucha gente, pero que también posiblemente salven la vida a muchas otras más. Debatimos, pues, una proposición no de ley que busca activar mecanismos para ayudar a los afectados: un paquete cifrado en 15 000 millones de euros adicionales de los aprobados hace una semana. Pero, si me lo permiten, es una proposición no de ley sin demasiada concreción. Ante esta inconcreción y buena voluntad de la misma iniciativa, también, si me permiten, ante tanta posverdad y de ver día tras día cómo los dos partidos del régimen no hacen otra cosa que jugar con esto de 'y tú más', como si todo fuera un caso más de corrupción, nosotros sí queremos concretar. Nosotros queremos decir que estamos completamente de acuerdo, a favor de cualquier propuesta de implicación de los servicios públicos en la reconstrucción del país valencià. Nosotros somos aquellos que creemos en un estado del bienestar bien financiado, un Estado capaz de invertir de verdad para adaptarnos a los efectos del cambio climático. Somos aquellos que defendemos abiertamente una fiscalidad verde; por ejemplo, desplegando en Cataluña la ley catalana del cambio climático, estableciendo impuestos a los grandes barcos o impuestos, entre otros, al queroseno. También somos aquellos que queremos establecer un impuesto a las grandes energéticas que bonifiquen inversiones en descarbonización sobre la base de esta misma ley del cambio climático de Cataluña, como hemos defendido siempre.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la activación inmediata de hasta 15.000 millones de euros para paliar los daños...
«Molt bon migdia a totes i a tots. De fet, exactament d'aquí tres dies farà just un mes de la catàstrofe de la DANA -senyories de Vox-, sí, del País Valencià. Un esgarrifós impacte que segueix viu i que malauradament seguirà viu molt de temps. De fet, els equips d'emergències encara avui segueixen buscant persones desaparegudes. I és aquí on hauríem de centrar tots els esforços, aquí i en reconstruir tot allò devastat i també en treballar incansablement per executar polítiques valentes, polítiques contundents i també resilients. Polítiques que possiblement enfadin a moltes persones, però també possiblement salvin la vida de moltes més persones. Debatem, doncs, una proposició no de llei que buscava, que busca activar mecanismes per ajudar els municipis afectats. Un paquet xifrat en 15 000 milions d'euros addicionals als aprovats fa una setmana, però si em permeten una proposició no de llei sense massa concreció. Davant d'aquesta inconcreció i bona voluntat de la pròpia iniciativa, també, si m'ho permeten, davant de tanta postveritat i de veure dia rere dia com els dos partits del règim no fan altra cosa que jugar amb això d''y tú más', com si tot plegat fos un cas més de corrupció, nosaltres sí volem concretar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Gràcies, president. Molt bon dia a totes i a tots. Senyora Ribera, bon dia i sobretot ben tornada de l'exili europeu. Abans de res, i des d'aquest faristol, m'agradaria mostrar la meva més profunda solidaritat i, evidentment, la del meu grup a totes aquelles persones que han patit i que, val a dir, encara pateixen els devastadors efectes de la DANA. Traslladar-los que entenem, entenem perfectament la seva frustració, perquè sabem que la magnitud de la catàstrofe mereixia, sens dubte, una altra resposta. Una resposta diligent per part de les administracions implicades, abans i després del lamentable episodi. Una resposta molt més ràpida. Una resposta, en definitiva, infinitament molt més efectiva que hagués pogut salvar, òbviament, moltes més vides. Davant d'aquesta riuada natural, i si m'ho permeten, d'aquest desbordament d'incompetència política, avui volem constatar tres coses. La primera, és indiscutible que hi ha moltes responsabilitats polítiques en aquesta catàstrofe i que caldrà, sens dubte, depurar-les. Segona, és evident també que el senyor Mazón i el seu govern han demostrat una clara incapacitat per dirigir el País Valencià, evidenciant un negligent desconeixement de les característiques del territori i exposant com la política del Partit Popular ha tornat a costar vides. Perquè sí, senyories d'un cantó i de l'altre, retallar serveis públics i reduir la recaptació d'impostos deteriora, sens dubte, la capacitat de donar resposta davant de les crisis. I la tercera, també ha fallat el govern de Pedro Sánchez. Uns han fallat per debilitar els serveis d'emergència i per no alertar a temps, però uns altres han fallat davant d'aquest descomunal desastre de gestió i, evidentment, de prevenció. I avui qui pateix les conseqüències és el País Valencià i la seva gent.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«Molt bona tarda a totes i a tots. Ens trobem una altra vegada davant una moció del Partit Popular tant incendiària com infumable, senyor Bravo. I sorprèn. Sorprèn, senyories del PP, que ara estiguin en contra d'aquest acord de finançament que ha assolit Esquerra Republicana, perquè van ser justament vostès mateixos, al seu programa electoral de l'any 2012 a Catalunya amb una tal Alicia Sánchez Camacho que demanaven precisament el mateix que s'ha acordat. Ens han presentat un text amb una toxicitat extrema i amb dotze punts que pretenen carregar-se el que nosaltres entenem com dos elements claus en política. El primer, servir a la ciutadania a qui representes. El segon, fer servir la força de les urnes per negociar i arribar a acords. Davant d'aquesta premissa tan senzilla, tres consideracions. La primera, si la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya estem en política, és precisament per servir el nostre poble i fer-ho des de la valentia i també, val a dir, des de l'ambició per posar la vida de les catalanes i els catalans al centre de les nostres decisions. Així ho hem fet sempre al llarg de 93 anys d'història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució i també exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia. I és justament amb aquest esperit que vàrem obrir negociacions després de les eleccions catalanes. I d'això se'n desprèn un resultat: que Catalunya tingui la clau de la caixa i que avui Catalunya tingui la clau de la nació que, sens dubte, és la seva llengua, que sens dubte és el català. Seguir avançant també en la resolució democràtica del conflicte polític amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer govern republicà d'ençà dels anys trenta. Mirin, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo, una servidora, puc estar en aquest faristol parlant la meva llengua sense que vostès em xiulin o sense que la presidència m'expulsi. I avui tenim un acord. Sí, un acord per un nou model de finançament basat en la negociació bilateral amb l'Estat. Un acord, val a dir, públic, absolutament públic, que preveu que Catalunya gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos que es paguen a Catalunya i que s'augmenti també substancialment la capacitat normativa. Per tant, senyories, els agradi o no els agradi, amb aquest acord públic i transparent tindrem la clau de la caixa. Serà l'Agència Tributària de Catalunya la que recaptarà tots els impostos. I sí, també Catalunya, posteriorment, el que farà és que la part proporcional del cost dels serveis que l'Estat presta encara avui -fins que aconseguim la independència- en el nostre país, doncs, serà el component de solidaritat. Una solidaritat, val a dir, limitada pel principi d'ordinalitat i sempre que l'esforç fiscal sigui òbviament similar. I una data clau també: aquest acord ha de permetre que Catalunya recapti l'IRPF de l'exercici de 2025 i amb tot això poder acabar -sí, poder acabar- amb la injustícia del dèficit fiscal i fer un salt, el salt més important en sobirania que ha tingut Catalunya des de 1979.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a totes i a tots. Començo constatant que ni les suposades vacances ni la calor d'aquest estiu, evidentment, no han alterat ni modificat ni millorat les dinàmiques amb què ens té acostumats el Partit Popular i, en particular, el seu portaveu. De fet, és una llàstima perquè ha fet molta calor i hagués estat bé. Ens trobem una vegada més davant l'enèsima ocasió en què s'utilitza Veneçuela en aquest Parlament i, no només que s'utilitza, sinó que es fa servir com a arma llancívola de la bancada de la dreta, sempre cap a la bancada de l'esquerra. Això, val a dir, mentre proveïa el petroli del seu món millor, no se'n parlava tant. Ara, se'n parla una vegada més. També val a dir, i ho deia el company Òscar Matute fa una estona, que vostès tenen un compendi de serps molt gros: les serps de l'estiu, les serps de la primavera, les de la tardor i les de l'hivern. I les tenen per assenyalar tots els que consideren els seus enemics; ara és Veneçuela. De fet, avui és una radiografia fantàstica, perquè fem bona aquesta teoria que compartim amb el senyor Matute: Veneçuela, ETA i el malvat i pervers separatisme. La triada que tan bé els va per no parlar, sens dubte, d'allò que realment interessa a la població, d'allò que realment interessa a la ciutadania, i que alhora també els va bé per anar aixecant tanta pols com sigui possible.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Tema de residus. Fa poques setmanes, el seu ministeri va publicar l'informe de residus municipals de l'any 2021. Les conclusions d'aquest informe són molt clares. Se segueix amb la tendència de creixement. Les mesures aprovades a la ley de residuos y suelos contaminantes i al reial decret d'envasos no s'estan aplicant suficientment bé, malgrat que aviat farà dos anys de la seva aprovació. I no només no s'apliquen, sinó que en cap cas suposen, de moment, una reducció efectiva en la producció de plàstics ni tampoc en la seva dispersió. Avui els plàstics -i molt especialment els envasos d'un sol ús- continuen creixent i contaminant tant els ecosistemes naturals com la salut de les persones. Aquest informe també ens diu la quantitat de residus municipals recollits a l'Estat espanyol. Concretament, va ser de vint-i-dos milions de tones; residus gestionats pels municipis on també trobem la principal producció de plàstics i d'envasos. Aquesta xifra si em permeten, demostra que la tendència és de creixement. De fet, d'aquests, vint-i-dos milions de tones de residus del 2021 a l'Estat espanyol, només se'n recullen selectivament un 22 %, dels residus municipals, parlo. La resta, un 78 % -és a dir, gairebé un 80 %-, s'aboquen o s'incineren. A aquest pas, doncs, és evident que no complirem amb els objectius establerts per la Unió Europea. Estem davant d'incompliments greus, taxes de reciclatge molt baixes i molt mala qualitat i quantitat de polítiques de prevenció i reutilització lentes i, si em permet també, insuficients.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de transición ecológica...
«Acabo. Un últim apunt per parlar d'aigua i de la seva dèria, perquè tenen una dèria en aquesta bancada per un Pacte Nacional de l'Aigua. Mirin, des d'Esquerra Republicana de Catalunya els tornem a dir que no, un no si em permeten rotundament escandalós, no puc cridar més, és un no com una casa de pagès. Nosaltres ho tenim clar, la descentralització en la presa de decisions és la millor manera de gestionar els recursos de manera eficient. Fer-ho de manera centralitzada, com vostès pretenen, no és efectiu, perquè ens han demostrat infinitat de vegades que mai és solidari. Dit d'una altra manera i amb rotunditat, acabo, president, ni pactes nacionals ni interconnexió de conques. Davant l'emergència climàtica, l'alternativa és només caminar plegats. Moltes gràcies. Gracias, señor presidente. Muy buenas tardes. Es tan cierto que el campesinado y el mundo rural sufren como que VOX, y hoy también se apunta el Partido Popular, utilizan demasiadas veces a un sector estratégico, un sector que produce alimentos sanos de gusto y de calidad no solo para pellizcar cuatro votos, si me lo permiten, sino para ir una y otra vez y negar lo que dice la ciencia y el sentido común. Estamos en emergencia climática, el calentamiento global es un hecho y cada vez perdemos más biodiversidad. Ante esta realidad, diputados y diputadas del Grupo Popular, lo peor que podemos hacer es negar la evidencia y lo peor que podemos hacer también es aprovechar las reivindicaciones agrarias legítimas contraponiéndolas a la protección del medio ambiente. Lo que hacen ustedes, permítanme decirlo, aparte de ser peligroso, es extremadamente irresponsable. Les advierto ya -y no porque tenga ninguna bola de cristal- que más pronto que nunca esto se les va a poner en contra.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de transición ecológica...
«Davant d'aquestes dues realitats innegables, l'única solució, perquè només n'hi ha una, és conjugar les polítiques productives amb les polítiques ambientals. No són dos mons antagònics, són dos mons que conflueixen. I evidentment això s'ha de fer amb una transició justa, és evident també, per la nostra pagesia, flexibilitzant aquelles polítiques que li fan falta també a la nostra pagesia, en definitiva també, per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic. Però sobretot el que necessita el nostre sector primari no és tan complicat. El nostre sector primari necessita guanyar-se dignament la vida amb la seva feina. El que necessiten els nostres pagesos i les nostres ramaderes és percebre preus justos per allò que produeixen. El que necessita la nostra pagesia és que vostès, precisament vostès, deixin de votar acords comercials amb tercers països que els condemna definitivament a la misèria perquè és impossible competir amb aquests tercers països. El que haurien de fer vostès, si em permeten, amb tota la humilitat del món, senyories del Partit Popular i també convido els companys del Partit Socialista, és pensar molt més en la petita i la mitjana pagesia i no tant en els terratinents, a l'hora d'elaborar la PAC, en els terratinents hereus de tantíssimes duquesses de Alba.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de transición ecológica...
«Gràcies, president. Molt bona tarda. És tan cert que la pagesia i el món rural pateixen com que VOX, i avui també s'hi apunta el Partit Popular, utilitzen massa vegades un sector estratègic, un sector que produeix aliments sans, segurs i de qualitat, no només per replegar quatre vots, si em permeten, sinó també per negar una i altra vegada allò que diu la ciència i allò que diu el propi sentit comú. Estem en emergència climàtica, l'escalfament global és un fet i cada vegada perdem més biodiversitat. Davant d'aquesta realitat, diputades i diputats del Partit Popular, el pitjor que podem fer és negar l'evidència i aprofitar les reivindicacions agràries legítimes contraposant-les a la protecció del medi ambient. Això que fan vostès, deixin-m'ho dir així, a banda de ser perillós, és extremadament irresponsable. I ja els alerto, i no perquè tingui cap bola de vidre, però ja els alerto, que més aviat que tard això se'ls girarà en contra. Siguem clars, vostès barregen dues realitats. La primera l'hem parlada moltíssimes vegades en aquest hemicicle. Fa molts anys que la pagesia s'enfronta a reptes cada vegada més immensos: poc relleu generacional, poc valor social al sector primari, també, val a dir, l'escassa rendibilitat de la brusca caiguda de preus, una llei de la cadena alimentària poc valenta. Val a dir que ara també tenen l'oportunitat, amb la proposició de llei que el grup republicà va portar en aquesta cambra i que ha estat admès a tràmit, a esmenar-la i a fer-la molt millor. També els nostres agricultors fan front als elevats preus dels combustibles i dels fertilitzants, a l'accés de la burocràcia, a la PAC, que no està pensada pels petits professionals que són els qui realment preserven el territori. Una PAC, deixin-m'ho dir així també, que no ha estat territorialitzada ni regionalitzada i que no solventa, en definitiva, els problemes de la nostra pagesia. Un sistema d'assegurances que davant del canvi climàtic i de les seves derivades no dona les respostes adequades en aquestes necessitats. La segona realitat: el planeta se'ns està desfent a les mans, per més que vostès contínuament ho neguin, i de planeta només en tenim un. No hi ha pla B, els recursos són finits, s'acaben, senyories, s'acaben tots i sí, l'aire que respirem tots, també vostès, és un aire massa contaminat en un món extremadament escalfat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Davant els reptes socials, la dreta, vostès, sempre busquen més caps de turc que solucions reals, perquè el que pretenen no és solucionar problemes, sinó alimentar els conflictes, alimentar la por i, alhora, alimentar l'enfrontament. Perquè, en definitiva, viuen justament d'això. Cap solució, cap ni una, pot arribar a través de la promoció d'una visió maniquea de la societat. El món, senyories, no es divideix en cap cas entre ciutadans bons a qui cal protegir i ciutadans dolents a qui cal castigar. Això és un relat paternalista, i no només paternalista, sinó també primari. Un relat que senzillament no aconsegueix lobjectiu de fons, si és que lobjectiu de fons és incrementar la seguretat humana en els nostres pobles i ciutats, que, al nostre entendre, justament és aquest. Per poder construir major seguretat, cal inevitablement atendre la correlació existent entre delictes, i, sobretot, delictes lleus i, evidentment, també desigualtat; la condició socioeconòmica de les persones i els grups socials que conformen la nostra societat. Mirin, únicament a mode d'exemple i que serveixi en resposta a tots aquells discursos -ja m'avanço- racistes que voldran o intentaran vincular migració i delinqüència. Demà, aquí, es tornarà a debatre una iniciativa per regularitzar la situació administrativa de les persones mal anomenades sense papers o il·legals. I aquests que avui volen endurir les penes, demà es negaran a regularitzar totes aquestes persones. S'han preguntat vostès quines opcions té per sobreviure una persona a qui la llei li prohibeix accedir, per exemple, a un contracte de treball? Ja els hi dic jo, bàsicament dues: l'economia submergida o la delinqüència. No els sembla un contrasentit proposar avui això i vetar demà allò altre? Encara més, vostès el que estan fent amb la seva postura respecte a les persones migrants en situació administrativa regular és alimentar una profecia autocomplerta: els tallen les vies de treball regular i digne a desenes de milers de persones i després aquells que han tallat aquestes vies van i els assenyalen directament com a delinqüents. Deixin-m'ho dir: és extremadament indigne.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Molt bona tarda a totes i tots. Gràcies, presidenta. Senyories, per abordar la proposta que avui el Partit Popular ens porta a debat, al nostre entendre, calen, d'entrada, dues consideracions. La primera consideració: estem davant d'una situació problemàtica, i si fem veure el contrari, si fem veure que això no és problemàtic, si simulem que tot va perfectament, és evident que estarem sent irresponsables i que ens estarem allunyant de la possibilitat de trobar solucions. La segona consideració: tenim una situació propera al col·lapse, una situació propera al col·lapse policial, al col·lapse judicial i també penitenciari. I això no és nou, això fa molts anys que dura. De fet, fa massa anys que dura. Atenent aquestes dues realitats, es fa evident també que qui digui que per solucionar la multireincidència el que cal és simplement posar més policies, el que cal simplement és augmentar més condemnes o és enviar molta més gent a la presó o és ingenu o el que pretén és enganyar-nos a totes i a tots. Per tant, sí, es pot debatre sobre quina és la millor articulació juridicopenal d'aquest fenomen. Sí, evidentment, es pot debatre; s'ha de debatre. És a través del Codi Penal que aconseguirem solucionar la situació de delinqüència als nostres països? Doncs, deixin-m'ho dir així: rotundament no. Potser pot semblar que quan un Estat incrementa les penes per uns determinats delictes, aquests delictes es cometen menys. Però això, senyories, saben tan bé com jo que no és cert. Aquesta simplificació, l'absurd, és directament una fal·làcia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Aprofito també aquesta intervenció perquè no volem deixar passar l'oportunitat d'assenyalar aquest descarat intent d'instrumentalització i manipulació del camp per part de l'extrema dreta. El moment actual és difícil. Ho és molt, també pels treballadors agraris. I la frustració de veure que els màxims responsables polítics no responen amb la rapidesa que el camp necessita cada vegada és major. No podem perdre més el temps. Estem davant d'un moment crucial. Una part de la nostra societat, de les classes populars, està patint la deixadesa de les institucions i, alhora, està patint també la injustícia del mercat desregulat. I no podem permetre que la serp del feixisme s'apropiï d'aquesta situació. Calen respostes i calen respostes valentes, diàfanes, clares. I calen respostes ja. I cal fer-ho des de l'esquerra. Cal fer-ho des del republicanisme, des de la unió de les classes dels treballadors i treballadores o simplement, si em permeten, des de l'antifeixisme. Quan VOX diu que recolza el camp, menteix. VOX només es dedica al soroll i a la crispació. Han convertit les dificultats del camp en lemes de campanya, i els agricultors els han convertit en monedes de canvi, monedes de canvi electorals. I quan han tingut oportunitat de transformar, a les diferents comunitats autònomes on ostenten la responsabilitat de les conselleries d'agricultura, no han fet absolutament res. Bé, el que sí que han fet ha estat votar en contra, a Brussel·les, de regular els tractats de comerç per evitar que aquests enfonsin els preus del producte local. Això sí que ho han fet. El que també han fet ha estat votar en contra de prohibir la revenda a pèrdues o de controlar els preus dels insums dels processos productius, que no és cap sorpresa, ja que, si d'algú són amics, òbviament, és de les grans empreses agroindustrials. El que, per descomptat, també han fet ha estat votar sistemàticament en contra de millorar les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores del camp, condicions que, per cert, són pròpies del segle passat, que vull entendre que és precisament on estan ells i elles ubicats. En conclusió, ells es fan la foto enfilats damunt d'un tractor mentre, de forma continuada, actuen en contra dels interessos dels agricultors i del conjunt del sector primari. Per cert, tot això val a dir que tampoc ho fan sols. Sempre han estat de la mà i molt ben alineats amb el Partit Popular. Una vegada més, la dreta i l'extrema dreta s'assemblen tant que podríem dir que gairebé es confonen.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Nosaltres, ja el 2021, ens vam oposar a la reforma de la llei de la cadena alimentària executada pel Gobierno, i ho vam fer perquè no es van cobrir les expectatives. Ras i curt, no es van acceptar les nostres propostes, que val a dir- ho, eren les propostes de la pagesia. Aquella reforma va ser únicament un tallafocs, un tallafocs davant les manifestacions dels sectors agroalimentaris, unes propostes produïdes abans, recordaran, del confinament de 2019. Un pedaç. Van ser un pedaç, però, en cap cas, una solució real, i menys, una solució efectiva. Les limitacions d'aquella llei van evidenciar la manca de valentia del Ministeri d'Agricultura i la seva supeditació als interessos, una vegada més, de la gran indústria, una vegada més, de la gran distribució. Així ho vam dir i així ho hem constatat. Ho hem constatat nosaltres i ho ha constatat, també, el temps. A dia d'avui, doncs, la llei no és clara. La llei no és clara ni tan sols en els seus objectius. I les poques mesures que comprèn amb prou feines s'han arribat a aplicar per culpa, entre altres coses, de la burocràcia i la innecessària complexitat que les envolta. Per tant, davant d'una llei que considerem poc útil, era només qüestió de temps que els treballadors i les treballadores del camp, una vegada més, tornessin a sortir al carrer. I ara que han sortit, permetin-me dir que aquesta cambra té l'obligació de reaccionar i no de tornar-se a equivocar. I davant la inacció del govern espanyol, nosaltres prenem la iniciativa. I som aquí, també, per oferir solucions. Ho fem mitjançant aquesta proposició de llei que, per començar, dona a les cooperatives i a les entitats associatives la quota de poder que es mereixen, i garanteix que els costos de tots i cadascun dels petits productors es vegin, com ha de ser, reflectits als preus que ofereixen dites entitats.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Quart: l'eliminació de les infraestructures hídriques a l'estat espanyol. Mirin, això es decideix en el marc de la gestió de cada una de les conques i en la lògica de la gestió de la conca i de la massa d'aigua, amb un únic objectiu, que és el de garantir el subministrament suficient d'aigua superficial i subterrània en bon estat, per fer-ne un ús de l'aigua sostenible, equilibrat i equitatiu. Important, aquesta paraula és important. I això ho estableix la directiva marc de l'aigua, és a dir, no s'hi posin. Cinquè: construir noves infraestructures hídriques per assegurar el subministrament és continuar, una vegada més, i ja ho he dit al principi, amb una gestió extractiva d'un recurs que és limitat i que, segons sembla indicar, cada vegada serà més escàs, bàsicament, per la irregularitat de la pluviometria. Per tant, s'ha de treballar per la generació de noves fonts d'aigua, noves fonts d'aigua que en diversifiquin l'origen i que no estressin tant ni els aqüífers ni els cursos de l'aigua, i que permetin gestionar de manera més acurada l'aigua dels embassaments per poder complir amb les necessitats dels diferents usuaris. I una cosa que vostès, segurament, no practiquen, però crec que seria molt interessant, això ja ho estem abordant a Catalunya, un debat entre l'oferta i la demanda. O és que l'oferta és infinita? O és que l'oferta, davant la crisi climàtica, ha de ser infinita?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Segon: l'elaboració d'un pla nacional del agua, per la gestió de tots els recursos d'aigua a tot el territori de l'estat espanyol va en contra absolutament del sentit comú. Mirin, la millor manera de gestionar els recursos de manera eficient és descentralitzant-ne les decisions. I no tinc temps d'explicar exemples. Però això és una rotunda realitat i una rotunda veritat. La presa de decisions centralitzada no és efectiva, i no ho és perquè no és mai solidària, perquè sempre s'entendrà que s'afavoreix uns territoris per davant d'uns altres territoris, apareixent els greuges comparatius. I més en temes d'aigua. Aquesta sensació, en realitat, en temes d'aigua, encara es fa més evident si s'estableix la interconnexió de conques. Tercer: sobre el Plan Nacional de Regadíos. Mirin, a Catalunya ja en tenim un. I, per tant, no cal que en facin un des de la centralització. De fet, el que demanen ja s'està aplicant, perquè, a través dels organismes de conca i a través dels plans hidrològics que s'elaboren cada set anys es limita la implantació de nous regadius. No cal centralitzar més, perquè la gestió s'ha de fer des de l'organisme de conca, que val a dir, també aquest s'hauria de descentralitzar. I hauríem de fer organismes que gestionessin les subconques, però això, a vostès, se'ls deu fer ja molt difícil.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Gràcies, presidenta. Anem al gra. Directament farem un no gegant, monumental, al conjunt de punts d'aquest despropòsit. Un no, però, rotund, que argumentarem en cinc punts. El primer: el Pacte Verd Europeu és un plantejament seriós, és un plantejament ferm per afrontar el futur davant d'una nova realitat, una realitat que és innegable que estem patint i que s'ha d'anar desenvolupant, aquest pla. Perquè no fer-ho és continuar fomentant, sens dubte, polítiques extractives dels recursos naturals que, recordo, estan degradant la Terra, i recursos naturals que no són, en cap cas, infinits. De la mateixa manera que no fer-ho és perpetuar la realitat actual en què els que tenen més recursos poden seguir vivint com volen i els que en tenen menys cada vegada viuen més a precari. I això, senyories de VOX, em sorprèn, perquè vostès, que defensen contínuament la igualdad de todos los españoles, facin en aquest cas plantejaments que segur incrementaran la divisió entre els ciutadans. O sigui, entre els que tenen més possibilitats i els que en tenen menys. Aclarin-se.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«No hi ha dubte que aquesta juga un rol importantíssim en la gestió del territori i, alhora, també és clau per l'adaptació i la mitigació del canvi climàtic, però també per la conservació de la biodiversitat, per la protecció dels sòls davant de l'erosió i per l'aprofitament sostenible de l'aigua i dels recursos, de la mateixa manera que estem convençuts de la importància que recuperar el llop és cabdal, ja que és un element indispensable de la xarxa tròfica que ha desaparegut i que es troba molt a faltar. El llop és el principal depredador dels conills, dels cabirols i dels senglars i ell no caça els dijous i els divendres o els diumenges. El llop caça cada dia. Cada dia de l'any, a totes les hores, i li és igual si és mascle o és femella. Li és igual si està gestant o no està gestant. El llop és un netejador de boscos i és garantia de frenar l'expansió de malalties. Val a dir que també és evident que la legislació s'ha fet sense pensar suficientment en aquesta coexistència. I aquí torno al que deia al principi d'aquesta intervenció. Una vegada més prevalen les polítiques sectorials davant de les polítiques transversals. Triar entre el llop o la ramaderia extensiva és un error. Diputades i diputats, senyories del Partit Popular, la via difícil, però transformadora, és la d'acompanyar el sector a coexistir amb el llop, i això no passa només per compensacions econòmiques, que també, o perquè ells puguin caçar el llop. Aquesta coexistència passa per preparar els ramaders i les ramaderes a ser resilients al llop i, sobretot, ajudar-los a que es guanyin molt bé la vida amb aquella feina que fan. I això no només es pot fer amb acompanyament de l'Administració propiciant models de gestió que, evidentment, ajudin i fomentin aquest equilibri. Sobretot, però, s'ha de fer amb mesures de prevenció i control abans que el llop, evidentment, esdevingui també un problema. No es pot començar la casa per la teulada. És imprescindible la transversalitat de les dues realitats.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«L'any 2023, és a dir, l'any passat, la Generalitat de Catalunya va executar un 86 % de la inversió pressupostada. Sí, això ho va fer el govern de Pere Aragonès. I, per cert, parlant de dades, només un 56 % és la seva execució, l'execució de l'Estat a Catalunya, en el període 2015-2022. I això saben què vol dir? 26 punts menys, 26 punts menys que la mitjana de la Generalitat. Amb tot plegat, vicepresidenta, amb molta atenció per escoltar, què pensa fer davant d'aquesta situació injusta per Catalunya i, sobretot, pels catalans i les catalanes? Gràcies. Muy buenas tardes a todas y a todos, y que les aproveche a quienes vayan ahora a comer. Empiezo esta interpelación al Gobierno con una constatación, si me lo permiten, desde mi punto de vista -y sospecho que no me equivoco-, que es irrefutable: el actual sistema de financiación es una losa para Cataluña, y lo es para las catalanas y los catalanes y también lo es para el tejido productivo de mi país. Y lo es, vicepresidenta, porque el sistema está obsoleto; lo es porque el sistema está caduco; lo es, en definitiva, porque este es un sistema del todo injusto. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Es evidente la necesidad de un cambio en el sistema de financiación actual, tanto el autonómico como el local. De hecho, desde hace años, como decimos en Cataluña... (pronuncia palabras en catalán), hace muchísimos años que el Estado no hace nada para cambiar esta situación. Y hoy queremos volver a dejárselo bien claro: si los españoles queréis mantener este sistema de financiación, hacedlo para vosotros. Nosotros no hemos venido aquí a cambiaros vuestro modelo de financiación; esta no es nuestra vocación. Pero sí hemos venido aquí a defender los intereses de la ciudadanía de Cataluña y, en consecuencia, también hemos venido a reclamar un sistema de financiación justo, en mayúsculas, para nuestro país. Porque Cataluña vive muy por debajo de sus posibilidades, y vive muy por debajo de sus posibilidades por culpa del expolio fiscal que sufrimos, y ustedes lo saben igual que nosotros. Por ello, por ejemplo, se niegan ustedes una y otra vez a publicar las balanzas fiscales, porque la financiación injusta y precaria del Estado hacia Cataluña hipoteca, y mucho, el crecimiento económico y el bienestar social de toda la ciudadanía. Es totalmente imposible, vicepresidenta, por mucho ingenio y esfuerzos que dediquemos a ello, mantener una educación, una sanidad y unos derechos sociales de calidad si no hay dinero para hacerlo. Tengamos presente que Cataluña destina, atención, tres cuartas partes de su presupuesto a políticas sociales, y la falta de financiación significa no poder desarrollar de forma adecuada y óptima estos derechos, no poder contar con un Estado del bienestar como el que merecen los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. El expolio fiscal, sin lugar a dudas, se convierte a día de hoy en un expolio social. Además, este expolio fiscal, un 9 % de nuestro PIB, también hipoteca nuestra capacidad productiva y de generación de riqueza, y esto, de nuevo, perjudica toda la economía catalana y la competitividad empresarial, en general, de nuestro país y, también, la financiación de todas y cada una de las políticas sociales necesarias en Cataluña. Porque, además, este ahogo económico y fiscal de Cataluña por parte de España obliga a ejercer una mayor presión fiscal sobre la propia ciudadanía catalana para poder mantener nuestra competitividad productiva y nuestro bienestar. Evidentemente, para nosotros algo importante es la cohesión social en nuestro país. El modelo de financiación de las comunidades autónomas y los entes locales no es un modelo pactado entre los territorios y el Estado, ni está sujeto a las necesidades de las comunidades autónomas, ni de los municipios. Es un modelo de financiación impuesto de forma vertical y que hace bueno un dicho castellano: quien parte y reparte se queda siempre -yo meto el siempre- la mejor parte. No en vano, el incremento de recursos de los últimos años por los ingresos generados en los distintos territorios y por los fondos europeos, todo ello, ha ido a parar mayoritariamente al Estado, que ha incrementado sus recursos más del doble que las comunidades autónomas y más del triple que las corporaciones locales. Es decir, a pesar de que hace años que la necesidad de mejorar la financiación autonómica y local es evidente, cuando hay recursos para hacerlo se los ha quedado el Estado y no las comunidades autónomas ni tampoco los ayuntamientos para afrontar sus obligaciones, que son muchísimas y múltiples, y además van directas, inyectadas en vena, por así decirlo, a los ciudadanos, o también las obligaciones económicas financieras y sociales de nuestros conciudadanos. O lo que es todavía peor, más allá de ello, el Estado se queda con todo el margen de déficit y así nos impide una política de endeudamiento para afrontar las crisis sin recortes sociales. En definitiva, el Estado practica un descarado desequilibrio vertical en el que la sobrefinanciación del Estado significa una infrafinanciación totalmente crónica de las comunidades autónomas para, así, afrontar las competencias que tenemos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Avui ens arriba una altra moció, en aquest cas de les companyes de Podemos. Senyora Velarde, companya, nosaltres celebrem, celebrem avui compartir en gran mesura l'exposició de motius de la seva moció. Em quadra, l'exposició de motius em quadra a la perfecció amb les reivindicacions del sector primari i contextualitza les seves legítimes reivindicacions en el greu context també de sequera que estem patint en diferents territoris de l'Estat i en especial virulència, si em permeten també, al meu país. Vostè parla de càrregues burocràtiques, parla d'assegurances agràries -que aquí hi ha molt a fer-, parla de posar en marxa d'una vegada per totes les clàusules mirall per evitar aquesta competència deslleial, parla també de complir amb la llei de la cadena, de planificar la instal·lació de renovables, de crear un fons d'ajuda davant d'aquesta persistent i severa sequera, de modificar la PAC sobretot beneficiant les explotacions petites i familiars, de reduir el consum d'aigua per part del sector turístic, inclús parla d'elaborar un pla hidrològic nacional. Jo, amb el temps que em queda, quaranta segons, encara que la presidenta segur que me'n regala 40 més, em serà impossible entrar a analitzar en profunditat aquests setze punts. Impossible. Els avanço que si els votem un per un tindran en algun d'ells tot el nostre suport, però amb tot el respecte, i sap que li processem en el seu grup, i per la bona intencionalitat de la moció, des del Grup Republicà no podem aprovar-la en la seva globalitat. En la moció ens parlen de diferents plans estatals i nosaltres no els compartim. Mirin, a l'Estat espanyol hi ha disset comunitats autònomes, cada territori té les seves particularitats i, permeti'm dir-li que, des del nostre punt de vista, des del nostre humil punt de vista, el gran error ha estat sempre homogeneïtzar-ho tot, fer-ho tot com si fos un un. L'agricultura i la ramaderia a Catalunya, i també la pesca, no és igual que a Andalusia, ni és igual que a Euskadi, ni és igual tampoc que a Galícia. Per això, des de Catalunya sempre hem defensat la regionalització i la territorialització de la Política Agrària Comú. Sempre. A Catalunya ja tenim un decret que regula la instal·lació de renovables, ja tenim un mapa agronòmic que analitza els sòls i la seva qualitat, a Catalunya no volem cap pla hidrològic nacional, el que volem a»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de los transportistas y agricultores españoles ante los ataques...
«Partim d'una realitat. S'ha explicat avui sobradament. Els canvis produïts en la política agrària comuna de la Unió Europea i les exigències per combatre els efectes devastadors del canvi climàtic són en gran mesura el que explica també el tsunami de protestes que estem vivint al llarg i ample del vell continent. Aquí s'hi sumen també els acords comercials signats amb tercers països, uns acords que provoquen una competència deslleial. I s'hi suma també la demanda dels preus justos. I en aquest punt, també s'ha dit, és clau la reforma d'una vegada per totes de la llei de la cadena alimentària, sobretot perquè es prohibeixi la venda a pèrdues. Davant d'aquestes legítimes demandes, l'extrema dreta, vostès, actuen en totes elles amb una flagrant irresponsabilitat que en cap cas pretén millorar la vida dels productors d'aliments, sinó que el que pretén és atiar el polvorí d'un sector estratègic que està patint per arreplegar terreny per a vostès i vots per a vostès. Senyors de Vox, no ajuda la nostra pagesia, no s'ajuda la nostra pagesia negant les evidències dels efectes de l'escalfament global, ni negant que els recursos naturals són finits, ni demonitzant les polítiques agràries sostenibles. S'ajuda la nostra pagesia contribuint a un canvi de direcció a escala europea perquè es flexibilitzin les exigències. S'ajuda la pagesia fent entendre els problemes reals del sector a qui legisla i també s'ajuda la pagesia buscant fórmules que ens permetin establir terminis realistes perquè es pugui complir allò legislat. Així s'ajuda la pagesia, no s'ajuda la pagesia enfrontant pagesos d'aquí amb pagesos d'allà, quan es comparteixen els mateixos reptes i les mateixes demandes, i quan hi ha un seguit de polítiques que els perjudiquen a tots i a totes per igual. Aquí no s'hi val fer servir accions desafortunades com les que van succeir evidentment a França, a la frontera francesa, per treure l'espantall del vell nacionalisme excloent i inquisidor que sempre busca culpables en la pell de l'altre. Aquí no s'hi val, actuar així sense assenyalar els problemes des de la seva arrel és fomentar el caos. I en qualsevol cas, és no solucionar els problemes de fons.»