Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
225 declaraciones · página 3 de 8
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«M'explico. En el cas del món municipal, per nosaltres és imprescindible reforçar la suficiència financera dels ajuntaments i els recursos propis de què disposen, bàsicament per reduir la dependència de l'Estat. Jo vull recordar que els ajuntaments de Catalunya i també del País Valencià són els més mal finançats de l'Estat. Un exemple, l'any passat van rebre al voltant de 500 euros per habitant i, si corregim en aquest cas el cost de la vida, resulta que els ajuntaments catalans es trobaven un 40 % per sota del finançament que va rebre, per exemple, els municipis d'Aragó. És només una dada, una dada crec que important i que cal reflexionar-hi. Avui, senyora Montero, em ve molt de gust també recordar-li que aquest grup parlamentari vam defensar al Senat una proposició de llei per derogar LRSAL i per reformar la Llei d'estabilitat pressupostària. Dos textos que junts expliquen a la perfecció l'ofec que pateixen els ajuntaments del meu país. En definitiva, també tots els ajuntaments de l'Estat, però jo li parlo de Catalunya. Crec que avui, vicepresidenta, que n'ha de prendre nota perquè hi ha feina, perquè cal, sens dubte, flexibilitzar urgentment la regla de despesa, perquè cal permetre als ajuntaments utilitzar els seus superàvits de manera lliure, perquè cal excloure la inversió en habitatge dels límits de despesa, perquè cal també transposar un nou marc fiscal europeu per donar major flexibilitat a la despesa i fixar objectius a mitjà termini, perquè cal repartir els objectius de dèficit i de deute de manera justa...»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Gràcies, president. Bona tarda, vicepresidenta. Avui, una vegada més, la segona, en dues setmanes tornem a debatre sobre la distribució dels objectius de dèficit i el sostre de despesa de l'Estat i avui també, en aquest cas, per enèsima vegada, des d'Esquerra Republicana tornem a reivindicar, des d'Esquerra Republicana tornem a exigir que Catalunya ha de disposar de les màximes eines i dels màxims recursos per poder garantir, doncs vaja, el que toca! Una vida digna a la gent i una prosperitat econòmica que nosaltres entenem compartida. I és justament per tot això que, a banda d'exigir unes regles fiscals justes, el que cal i el que és imprescindible -deixin-m'ho dir així- és que vostès, d'una punyetera vegada, reformin el model d'ingressos dels ajuntaments i de la Generalitat, bàsicament en dos conceptes en el concepte de recursos i en el concepte de flexibilitat, un canvi de model i unes normes diferents. Recursos i flexibilitat que permetin poder-ne fer ús. Poder-ne fer ús a favor de la,ciutadania a favor de la gent que, vicepresidenta, entre vostè i jo, això és el més important, no? Perquè d'això va la bona política, no? Al final de ser útils, d'estar al servei de la gent.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley en apoyo del sistema alimentario español como sector estratégico esencial de la economía.
«I aquesta suposada PL tampoc aborda l'accés a la Terra, ni la compra massiva per part de fons d'inversió. Que aquest és el problema, la ideologia. De quin model estem parlant? No impulsa el banc de terres o mecanismes de protecció de la pagesia familiar, que és la que protegeix el territori, és la que nosaltres defensem. Parlar de competitivitat sense actuar, per exemple també, sobre la financiació en aquest cas del camp és mirar cap a una altra banda. I vaig acabant. Mirin, a Catalunya afrontem reptes específics que la proposició de llei ignora. I aleshores això fa molt difícil que ni tan sols ens poguéssim abstenir en aquesta declaració d'intencions. El més evident és la modernització del Canal d'Urgell. La modernització del canal d'Urgell que condiciona només, i ho dic amb ironia, 70 000 hectàrees, 70 000 hectàrees, el canal d'Urgell, i requereix en aquests moments digitalització, requereix telecontrol, sectorització, renovació d'estructures i, evidentment, un nou model de governança hídrica. Això és política agrària per ajudar el sector. Modernitzar el Canal dUrgell, que és lúnic canal dinterès general de lEstat espanyol que queda per modernitzar. I vostès, què fan? Doncs silenci absolut. Ni una referència, en aquest cas, a eficiència hídrica o infraestructures essencials. A més a més, i ara sí que vaig acabant, aposta implícitament per una política agrària comuna uniformitza. Ja hi tornem a ser amb allò que li deia de la recentralització. És que són un molinet, de veritat. Ignoren absolutament el model mediterrani i diversificat que tenim, per exemple, a Catalunya, que té tot l'Estat, que tenen les diferents comunitats autònomes de l'Estat. Però és que a Catalunya en podríem tenir vuit de plans diversificats, ja no demanem tant, però sí que demanem aquesta regionalització. Rebutgem, evidentment, el retorn a les regions artificials i defensem una PAC realment regionalitzada basada bàsicament en criteris agronòmics, agronòmics, tècnics.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I vaig acabant. Més enllà d'aquests elements, també volem fer notar un parell de coses on cal que el Govern espanyol, al nostre entendre, s'apliqui millor, per no dir molt millor. La primera, Espanya encara no ha actualitzat el nou marc fiscal de la Unió Europea. Aquest marc és un marc que simplifica la regla de despesa i facilita el seu compliment. En canvi, l'Estat manté, tornem-hi, manté el marc fiscal de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, el del PP. El marc del Partit Popular. Malgrat que han tingut set anys, vicepresidenta, per fer-hi alguna cosa i això no només suposa un problema d'encaix entre models diferents, sinó que té un impacte molt tangible en el dia a dia de la ciutadania. De fet, l'Airef ha calculat que el fet de no actualitzar les regles fiscals al nou marc europeu obligarà a ajustar la despesa pública en 12 000 milions d'euros addicionals l'any que ve. I, en segon lloc, la proposta de senda de dèficit no és prou expansiva, no aboca l'augment de recaptació dels darrers anys al sistema públic i especialment a les comunitats i als ajuntaments. Segons el propi Govern, la recaptació fins a aquestes alçades del 2025 ha augmentat un 12 %, però les transferències a les comunitats només són la meitat. És una vergonya. De fet, és vergonyós.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Senyora Montero, aquesta senda de dèficit es suma a un element estructural que va directament relacionat amb la qualitat dels nostres serveis públics, que és el model de finançament. I aquí m'hi vull aturar un moment. Sap perfectament que cal modificar el model de finançament local. És imprescindible. Sap que és una prioritat pels alcaldes i per les alcaldesses, que són, en definitiva, els representants de la ciutadania, els que estan a primera línia, de tots els colors polítics. S'hi han de posar ja ministra. Perquè és que si no, el que fan és enfortir aquest mal. Un mal que el que s'ha de fer és revertir. Un mal que compartirem amb vostès, segurament. El PP va fer en el seu dia, però que vostès continuen perpetuant. Des d'Esquerra, doncs, els avisem que la setmana que ve el Senat es debatrà una proposició no de llei demanant una cosa tan òbvia com és derogar la LRSAL i reformar la Llei d'Estabilitat Pressupostària per acabar amb aquest marc d'austeritat que escanya als ajuntaments. La imposició de les regles fiscals tan estrictes i que impedeixen al final fer ús dels seus romanents. Una cosa tan òbvia. Però això se li suma que a Catalunya té un dèficit fiscal de més de la meitat del pressupost de la Generalitat. Que això és escandalós i que l'Estat incompleix any rere any les inversions compromeses o promeses amb el meu país. Com esperen que es puguin finançar dignament els serveis públics? Ens agradaria saber com. No sé si tenen alguna fórmula màgica o tenen algun as a la màniga, però per nosaltres és imprescindible.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Segona cosa. Ni l'objectiu de dèficit, ni el deute total que es permet a cada nivell administratiu que, evidentment, s'estableix a la llei d'estabilitat pressupostària, concorden ni amb les competències ni amb la despesa de les comunitats autònomes ni dels ajuntaments. De fet, no caldria que avui ho recordéssim, però ho tornarem a fer, que tant la Generalitat com els ajuntaments fan bona part de la despesa de l'Estat del benestar, en educació, en salut, en serveis socials. Com és possible, vicepresidenta? Com pot ser que les comunitats autònomes que fa més de la meitat de la despesa pública que l'Estat, puguin registrar només un 0,1 % del finançament. Mentrestant, l'Administració General de l'Estat en registra 1,8 % del dèficit. No s'entén. Nosaltres això ho definim com un despropòsit perquè és un despropòsit. De fet, és una aberració. És una aberració que lEstat empri aquest paternalisme a lhora de gestionar uns recursos que haurien de ser de totes i de tots. De fet, és un despropòsit que no es permeti desenvolupar lautonomia local i les competències que té cada territori, les comunitats autònomes, de forma digna. Bàsicament, hi torno, per finançar només les polítiques públiques que siguin millors. També és una vergonya que lEstat utilitzi aquesta recentralització perquè el Govern central faci despesa en àmbits, també ho hem denunciat mantes vegades, que nosaltres no els veiem clars ni necessaris, i menys la ciutadania, com per exemple l'escalada d'inversió en Defensa d'aquest darrer any.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Bon dia, de nou. Gràcies, president, vicepresidenta. Avui, una vegada més, debatem sobre la distribució dels objectius de dèficit i el sostre de despesa de l'Estat. I avui també, i una vegada més, des d'Esquerra Republicana tornem a reivindicar. Tornem a exigir que Catalunya ha de disposar de les màximes eines i dels màxims recursos possibles per garantir una vida digna a la gent i una prosperitat econòmica compartida. Dit això, avui facilitarem la tramitació del sostre de despesa. De fet, ho farem per permetre negociar els Pressupostos Generals de l'Estat. Uns pressupostos que primer han de complir amb tot allò pactat, especialment el finançament singular, amb ordinalitat i recaptació d'impostos a Catalunya. Ara bé, dit això, no podem deixar de dir també que aquests objectius de dèficit constaten, vicepresidenta, una vegada més, l'aposta de l'Estat per recentralitzar la capacitat financera cap al Govern central. Els objectius presentats pel Govern neguen una capacitat financera que és clau, que és clau per comunitats autònomes i per ajuntaments. I avui no és la primera vegada que ens tornem a veure obligats a denunciar-ho. A denunciar, bàsicament, que això fa una dècada que passa. De fet, això fa deu anys que passa amb el Partit Popular i amb el Partit Socialista.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2025, de 28 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes de reactivación,...
«I ara sí que acabo, senyories, l'Estat també ha d'adaptar el marc legislatiu a l'amenaça climàtica imminent que s'enfronten els ebrencs que han patit els valencians. Cal agilitzar els ajuts a fons perdut a les zones afectades per l'emergència de protecció civil. Cal facilitar de manera ràpida la renovació del parc d'automòbils greument afectats pels darrers episodis, a l'Ebre m'estic referint, i cal ajudar els ajuntaments afectats a actuar sobre barrancs i lleres, equipaments públics i habitatges afectats. Perquè, senyories, els ajuntaments fan sempre els deures. Ara falta que l'Estat també els faci, que compleixi i, sobretot, que treballi de manera anticipada, posant en valor aquest futur que parlava el ministre Bolaños. Bàsicament, i únicament per protegir una cosa tan important com la ciutadania. Res més. Moltes gràcies. Buenos días a todas y a todos. Gracias, presidenta. Buenos días, ministra. Ante todo, como no puede ser de otra forma, toda nuestra solidaridad, toda la solidaridad del grupo que tengo el honor de representar, solidaridad y estima a todas las personas y municipios afectados por la terrible y devastadora dana del pasado 29 de octubre. Las imágenes de calles inundadas, llenas de fango, los coches apilados, las viviendas destrozadas y decenas y decenas de familias que ese fatídico día lo perdieron todo, absolutamente todo. Es un recuerdo tan doloroso que nadie, absolutamente nadie puede quedar indiferente. Ante ese nefasto episodio ha sido necesario otro real decreto ley y, por supuesto, vamos a darle apoyo.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2025, de 28 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes de reactivación,...
«I ara sí que vaig acabant presidenta. Malauradament, la dana, ho deia el company Otero, no és un fenomen excepcional, és un horrible exemple més d'una realitat que ens interpel·la. Episodis extrems cada vegada més intensos i cada vegada, això va pels negacionistes, més freqüents. I em permeto una última advertència que no hauria de continuar sent ignorada i que em toca parlar-ne. Els aiguats que afecten el Delta de l'Ebre són un avís constant, senyories, cada vegada més greu. Un avís a la nostra vulnerabilitat al delta de l'Ebre no només s'inunda. El delta de l'Ebre retrocedeix. El delta de l'Ebre s'enfonsa. El delta de l'Ebre desapareix i ho està fent davant dels nostres nassos. Cada vegada que hi ha un aiguat intens, cada vegada que arriba una dana, el territori queda més exposat. I malgrat tot això, el Govern de l'Estat, any rere any, continua actuant com si fos un incident puntual i no el símptoma inequívoc d'un col·lapse climàtic, que és el que és i que aviso també, això, el delta de l'Ebre, pot ser que ens porti els primers refugiats climàtics, una cosa que ningú es pensava. Doncs això pot ser que ens passi i que passi al sud del meu país. L'Estat ha de complir amb els compromisos que li pertoquen per reparar el greu impacte dels temporals que han assolat el delta de l'Ebre els últims anys. Per exemple, la Alice de fa un any i mig.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2025, de 28 de octubre, por el que se adoptan medidas urgentes de reactivación,...
«Molt bon dia a totes i a tots. Gràcies presidenta. Bon dia, ministre. Vagi per davant, com no pot ser d'altra manera, tota la nostra solidaritat, tota la solidaritat del grup que tinc l'honor de representar. Solidaritat i estima a totes les persones i municipis afectats per la terrible i devastadora gota freda del passat 29 d'octubre. Les imatges de carrers inundats i enfangats, els cotxes amuntegats, els habitatges destrossats i desenes i desenes de famílies que aquell fatídic dia ho van perdre tot. Absolutament tot, són un record tan dolorós que no deixa a ningú indiferent. Davant d'aquest nefast episodi ha estat necessari un altre Real Decret llei. Hi donarem, hi donarem suport, però no podem no només conformar-nos amb una política que només actua desgraciadament, quan tot plegat ja ha colpejat. Seré molt clara. Trobem a faltar parlar de demà. Ho deia abans el ministre Bolaños. 'Vamos a hablar de futuro'. Doncs bé, nosaltres volem parlar de demà, volem parlar del futur. Volem parlar de polítiques serioses, de polítiques valentes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la prestación de los servicios públicos esenciales a los municipios...
«I mirin, avui estem generosos i els hi posarem fàcil; de fet, molt fàcil. Esquerra Republicana justament hem presentat una proposició de llei per trencar amb l'austeritat imposada des de Madrid i per retornar la sobirania econòmica al món local, que el món local -vostès també tenen ajuntaments- podria fer moltes coses, moltes de les què també vostès demanen. Si realment es creuen el que prediquen, ho tenen fàcil: Han de prémer el botó verd el dia que es tramiti a la cambra alta, que deurà ser molt aviat. Perquè mirin, els ajuntaments no han de ser simples gestors del que l'Estat els permet gastar, sinó que han de poder decidir com invertir els seus recursos per millorar la vida dels seus veïns i veïnes. El que s'ha d'aconseguir és que els diners públics serveixin justament per cuidar la gent. Això també són les Emergències. El que s'hauria d'aconseguir és que els recursos públics no serveixin en cap cas per -que és el cas actual- per obeir regles d'austeritat absolutament injustes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la planificación eléctrica 2030 y su impacto en Navarra.
«Les nostres comarques nuclears, ho torno a dir, com la Ribera Alta o el Camp de Tarragona, estan immerses en un procés complex de transició. I reclamem el mateix que avui reclama Navarra: que se'ns escolti i que se'ns deixi decidir el futur energètic que volem. Però el deure és del PSOE. La diferència, però, és que nosaltres no volem més capacitat per créixer amb el mateix model, sinó volem capacitat per decidir com fem créixer un nou model. Així de senzill. La solució no és demanar més potència, sinó la solució és demanar més poder democràtic sobre l'energia. És a dir, que no donarem suport a aquesta moció. Ens abstindrem com solem fer quan es parla d'altres territoris de l'Estat. Nosaltres no volem ser simples zones de pas dels electrons, perquè els electrons no volen, que els electrons necessiten passar per algun lloc. No volen, però no volem ser zones de pas. Ni tampoc volem territoris sacrificats per mantenir el confort d'un model, repeteixo, caduc i contaminant. Volem, senyor Catalán, senyories, ser protagonistes d'un model energètic sobirà, just i, evidentment, sostenible.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la planificación eléctrica 2030 y su impacto en Navarra.
«Fa dècades que l'Estat espanyol funciona amb un model, ho hem dit moltes vegades, centralitzat oligopolístic i, evidentment, profundament ineficient, on unes poques grans empreses, molt poques, decideixen on es genera l'energia, decideixen com es transporta aquesta energia i qui en treu el benefici. I mentre tot això passa, els territoris productors com, per exemple n'anomeno algun, les Terres de l'Ebre o també Navarra, suporten l'impacte ambiental i l'impacte social de les infraestructures. Però atenció: no només suporten les infraestructures i el conseqüent impacte, sinó que no participen del valor afegit ni tampoc participen de les decisions estratègiques. Nosaltres ho tenim clar. No volem més potència per mantenir un vell sistema. No volem. El que volem, és més sobirania per transformar aquest sistema. No és tan complicat d'entendre. La transició energètica no pot ser un simple repartiment de cables i de transformadors. No és això la transició energètica. La transició energètica ha de ser, i aviso que anem tard, una transformació democràtica, una transformació territorial del poder energètic. Perquè la transició energètica ha de ser descentralitzada i ha de ser distribuïda. I això què vol dir? Doncs, miri, que s'ha d'impulsar la generació distribuïda i local, no només amb grans macroparcs que alimenten xarxes molt llunyanes. Això vol dir, per exemple, que s'ha de garantir la participació real dels territoris i s'ha de fer en la planificació elèctrica, no en simples consultes formals. Això vol dir que s'han de prioritzar les energies renovables amb retorn social, amb participació de la ciutadania, amb participació de les cooperatives, d'ajuntaments i de petites i mitjanes empreses. I això vol dir que s'ha d'assegurar que la transició sigui justa i que cap territori que ha viscut del model nuclear o del model fòssil com, per exemple, a casa meva, al Camp de Tarragona o a les Terres de l'Ebre, en quedin enrere.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para explicar las medidas que ha impulsado el Gobierno para...
«Anotin, a un cantó i a l'altre. No ho diu aquesta diputada, ho diuen els experts. Anotin, per avançar decididament, per garantir que no hi haurà cap més apagada, es necessiten bàsicament tres coses: més bateries, les hem reclamat 50 vegades; més centrals reversibles, extremadament important, i, sobretot, una xarxa elèctrica més resilient. I, evidentment, repartir millor les renovables. A l'Estat espanyol, la majoria de renovables estan al sud de la península, Extremadura, una part de Castella i, evidentment, també Andalusia. I allà on hi ha el consum i hi ha menys renovables és a Catalunya, és a Euskadi, és a Astúries i és a Madrid. Només hem de fer la feina, i aquesta feina l'han de fer vostès. Nosaltres empenyerem. Facin aquesta feina i aturem d'una vegada per totes el populisme maldestre i maleït de VOX. Res més, bona tarda. Buenas noches de nuevo. Tras este discurso, para variar, porque resulta muy cansino, extremadamente cansino, aunque tampoco nos cansaremos de rebatir su discurso, VOX no nos desvela una preocupación real sobre el suministro eléctrico; al contrario, lo que hace VOX es aportar una especie de guiso con especias en forma de moción para presentarnos una oposición ideológica flagrante a la transición verde, a las energías renovables y a cualquier política que reduzca la dependencia de los combustibles fósiles y de su modelo recentralizador. Abascal y los suyos juegan muy bien las dos cartas; las juegan siempre, reiteradamente, cada puñetera semana: la carta del miedo y la carta del caos. Utilizan la inseguridad energética como arma ideológica. Eso sí, para variar, como siempre, al más puro estilo fascista, sin aportar soluciones; tan solo nostalgia de un tiempo pasado, que para ustedes debería ser glorioso.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para explicar las medidas que ha impulsado el Gobierno para...
«El que ens ha de preocupar de veritat no és la manca d'electricitat, senyories, sinó la manca de planificació, la lentitud en els tràmits. El que ens ha de preocupar és la concentració del poder energètic en mans dels de sempre, de quatre grans companyies que frenen l'autoconsum i que posen una barrera absoluta a les comunitats locals. En realitat, a vostès no els preocupa res. És que, de fet, tant els hi fot tot. Tant els hi fot tot. El seu únic interès és sembrar dubtes entre la ciutadania i, evidentment, protegir els interessos dels de sempre. I un missatge també per al Partit Socialista i per al Ministeri de Transició. Posin la sisena marxa i apretin el gas. I acabem ja amb la moció típica de cada dimarts a última hora de la tarda. Despleguin xarxes intel·ligents, reforcin les interconnexions internes, ajudin els municipis petits a tirar endavant projectes d'autoconsum, reforcin, importantíssim, la xarxa elèctrica; concretin d'una vegada per totes el fons de transició justa per als territoris com la Ribera d'Ebre. Perquè parlar cada dos per tres del pacto verde, perquè portar proposicions no de llei en defensa del pacte verd no serveix de res si la burocràcia en aquest Estat ho paralitza absolutament tot, si la regulació no acompanya i si els terminis són eterns. I creguin-me, senyories del Partit Socialista, tota aquesta lentitud el que genera és desafecció, genera desafecció política de la ciutadania i, evidentment, dona ales als del soroll i als del bloqueig.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia que desarrollará el Gobierno para...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Començo amb un titular, però no em dirigeixo als proponents d'aquesta moció, sinó em dirigeixo al Partit Socialista perquè bàsicament és la falta de transparència, diputades i diputats del PSOE, també la manca de coherència en la negociació de l'acord amb Mercosur i la manca també de polítiques valentes i transversals, deixeu-m'ho dir així, en l'àmbit productiu i ambiental. El que fa possible que VOX, una vegada més, ens porti i ens avorreixi amb una moció llençol d'aquestes enormes, avui, una vegada més, a última hora del ple de dimarts. Una moció on els d'Abascal aprofiten l'oportunitat política que vostès els obren, per abocar-hi, òbviament, les mentides habituals sobre el canvi climàtic i també, aquesta vegada sobre la cooperació internacional. I començo per aquí. Fa un any, la Comissió Europea va adoptar l'acord comercial amb Mercosur. Un acord que es sotmetrà a votació dels estats membres al Parlament Europeu. La posició d'Esquerra Republicana és clara i difereix, òbviament, del seu desencontre també amb aquest acord. Primer, Esquerra Republicana hi estem en contra perquè suposa un risc de competència deslleial per als nostres productors i per a les nostres productores. També perquè no inclou suficients compromisos en matèria climàtica. És més, ni tampoc inclou compromisos, important també, en drets laborals. No ens agrada aquest acord. De fet, des d'un inici hem estat coherents. Estem a favor, ho hem dit sempre, d'una major cooperació política amb Mercosur. És més, avui que estem en uns temps on es qüestionen les polítiques multilaterals, també hem de dir que estem a favor d'un ordre, en aquest cas internacional, basat en normes, en aquest cas en tractats comercials. Sí que estem a favor dels tractats comercials, però de cap manera, senyories, podem donar suport a un acord que no afavorirà els nostres pagesos i que, a més a més, suposa sens dubte, molts riscos ambientals.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Gràcies, president. Senyories del Partit Popular, amb tota l'estima, senyor Gallardo, que li professo, ho he de dir claríssimament: Aquesta moció no només és oportunista, és un insult a la intel·ligència, directament. És molt fàcil, de fet, és molt friqui venir fins aquí després dels incendis d'aquest estiu que han devastat més de 400 000 hectàrees i tenir la barra de presentar una llista de compromisos que sonen de meravella fent bona aquella frase de que el paper ho aguanta tot. Mirin, els fets són tossuts. Malauradament, els fets són massa tossuts i la gent -poca, però encara alguns- tenim memòria. Mentre presenten vostès aquí, a Madrid, plans grandiloqüents, les comunitats on governen acumulen denúncies per la mala gestió forestal, retallades en prevenció i, a més a més, manca de planificació. Aquest estiu, experts, experts forestals i col·lectius de professionals han denunciat manta vegades la falta de prevenció i la reacció tardana, i la reacció tardana -important- de diverses comunitats autònomes governades pel Partit Popular davant d'aquesta onada de calor reiterada i que ha provocat aquests incendis. A Castella i Lleó, fins i tot els Bombers han exigit la dimissió -els Bombers!- la dimissió del president Mañueco per la seva gestió nefasta. És que, atenció! Fixin-se, el que va arribar a proposar el senyor Mañueco és un registre de piròmans! Com una mesura al·lucinant i innovadora per evitar futurs incendis. Un cop d'efecte extremadament inútil. És l'exemple perfecte del que és el Partit Popular: molt màrqueting, molt titular i molt poca política efectiva. Senyories, el que és difícil, el que requereix compromís, són justament fer polítiques valentes i transformadores allà on es governa. I vostès han fallat estrepitosament, perquè vostès han estat sempre els guardians dels privilegis. Vostès han defensat a totes les duquesses d'Alba de l'Estat espanyol, a tots els grans propietaris, abandonant el petit agricultor i abandonant el ramader. I què han estat fent vostès quan han governat els seus ministres? Doncs els diré: retallar pressupostos en desenvolupament rural, que ara tant parlen, degradar el Ministeri de Medi Ambient i fins i tot deixar-los sense ànima i sense recursos. I a Brussel·les? Doncs també els ho diré: Han donat suport a una política agrària comuna que concentra les ajudes a les grans explotacions, a les duquesses d'Alba, deixant desemparats als petits agricultors i els petits ramaders que són, precisament -ho deia el senyor Gavín- els que cuiden i gestionen el territori, els bombers, els primers bombers, els tallafocs. També han estat els primers en rebaixar l'ambició climàtica del pacte verd i obrir la porta als tractats comercials que condemnen la nostra pagesia a una competència deslleial -ho hem dit també manta vegades- brutal, brutal.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Per això, i més enllà de la particularitat insular de Canàries, quan parlem de controls fitosanitaris, no parlem només d'una qüestió merament tècnica. Parlem de coses més importants. Parlem, senyories, de protegir la vida d'infinitat de famílies pageses i ramaderes. Parlem també de blindar un dels sectors més dinàmics de la nostra economia davant de l'amenaça, de les amenaces que avui són amenaces reals i concretes, com per exemple, si parlem del sector porcí, de la pesta porcina africana, que avui ja ha arribat a diversos països europeus i que podria arrasar el nostre sector si entrés per manca de previsió o bé entrés, senzillament, per una negligència. Volem ser clars i subratllar l'esperit de la iniciativa de la senyora Valido. L'Estat espanyol -sí, senyories- té un dèficit evident en matèria de control en ports i aeroports. Catalunya, com a gran porta d'entrada de mercaderies a Europa, viu també amb especial preocupació aquest dèficit existent. Perquè tot això no va només de recursos, que també, sinó tot això va d'una millor coordinació, va de posar fi a la improvisació. Però sobretot va de situar els interessos del sector primari al centre de les polítiques. El que hi ha en joc en matèria de sanitat animal i vegetal són moltes empreses familiars. Recordem que a»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los controles que se realizan actualmente en los...
«Gràcies, president. Bona tarda a totes i a tots. Aquesta moció que avui estem debatent és una moció important. Ho és perquè, entre altres coses, el control fitosanitari arreu, però en el cas que ens ocupa en ports i aeroports, no és en cap cas una qüestió menor. És una qüestió de seguretat alimentària, és una qüestió de salut pública. És, en definitiva, una qüestió de defensa del nostre sector agroalimentari. A Catalunya sabem perfectament què significa tenir un sector agroalimentari fort, un sector ramader fort, de fet, un sector agroalimentari de primer nivell. Per posar un exemple, la ramaderia porcina. Avui no parlaré de vi. Si parléssim de vi podria parlar no només de la fil·loxera, podríem parlar també del míldiu, per exemple, però avui parlarem de ramaderia porcina. Al meu país, aquest sector és un autèntic motor econòmic, sobretot a les comarques de Ponent i també a Osona. Només cal recordar que Catalunya concentra gairebé un terç de tota l'ocupació que es genera al sector porcí a l'Estat espanyol, que globalment ocupa prop de 30 000 persones. Estem parlant de prop també de 10 000 llocs de treball directes i indirectes vinculats al porcí a Catalunya, un sector que aporta una part clau a les exportacions, que genera una riquesa en el territori important i que sustenta comarques rurals que, sense aquesta activitat, evidentment tindrien més difícil poder viure en aquestes comarques.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«En definitiva -i vaig acabant-, per nosaltres és fonamental aplicar coneixement. Fixin-se que dic 'aplicar coneixement' i prendre decisions anticipades per enfrontar-se de manera anticipada, més ràpida i millor a l'amenaça del foc. I l'obligació també de l'administració és posar-ho fàcil. I això vol dir fer prevenció. Jo ja sé que la prevenció no dona vots, però, de veritat, és extremadament necessària. Si més no, agafin-s'ho com: Si no hi ha prevenció, hi haurà desgràcies i potser després perdran vots. És trist haver d'arribar a aquesta conclusió. Però facin també aquesta anàlisi. Repeteixo, senyor Marlaska, potser torna a pensar que no és de la seva competència, però cregui'm si li dic que sí que ho és. Vostè té la missió de garantir la seguretat de les persones. I quan parlem d'incendis parlem d'això, de seguretat i per nosaltres és vital. Creiem que s'ha de crear de manera urgent un fons forestal que permeti una inversió suficient i estable en el temps en els territoris de l'Estat. I això no és cap invent. Això ja existeix. Existeix en el fons, per exemple, climàtic. És a dir, si existeix el fons climàtic, que va relacionat directament amb el que estem parlant avui, pot també existir un fons forestal. Pensem que cal millorar la fiscalitat a nivell forestal: bonificacions de l'IRPF, reduir l'IVA, per exemple, de la biomassa de la llenya. En fi, un seguit de propostes que ja traslladarem, òbviament, a la vicepresidenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Per Esquerra Republicana és important que els diferents ministeris parlin i articulin polítiques, bones polítiques. Vostè, senyor Marlaska, ha de parlar i coordinar-se amb la senyora Aagesen, però també amb el senyor Planas, ministre d'Agricultura, i alhora amb la senyora Montero, que és la de la pasta. També és important. I el que també hem de fer és escoltar els experts, les persones que en saben, que està tot escrit. Escoltin la Fundació Pau Costa. Escoltin el cap dels GRAF dels Bombers de la Generalitat, escoltin a totes i a tots i a totes les persones, els experts que en saben i que fa temps que ens alerten, no del què passarà, sinó del que ja està passant. Abans, però, ministre, l'advertim -no sé si li sonarà amenaça o no, m'és igual- nosaltres no acceptarem de cap manera que la manca de valentia del seu govern i la incompetència manifesta del Partit Popular siguin una coartada perquè vostès apliquin cap tipus de recentralització. Sé que abans ho ha dit, però estem escarmentats i per això tornem a avisar, eh? Tota la coordinació del món -el canvi climàtic i els seus efectes no entén, evidentment, de territoris- tota la solidaritat del món i tota la coordinació. Invasió competencial, ni una. Vagin alerta perquè estarem vigilant. Ens preocupa molt la idea d'una nova agència estatal. No volem sota cap concepte que això acabi, ho repeteixo, amb una invasió competencial contra les competències que avui tenim regulades als diferents territoris de l'Estat. I tampoc permetrem que ens putinegin la feina que s'ha fet a Catalunya, perquè és molta i és molt bona.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Mirin, portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Jo no en soc experta, però els experts ens ho expliquen: als anys seixanta i setanta del segle passat, aquestes onades eren tan caloroses com escasses. N'hi havia menys, moltes menys. Als anys noranta n'hi havia més, però no duraven tant. Avui en tenim moltes, però no només en tenim moltes, això vol dir més de les que teníem, sinó que aquestes que tenim són infinitament més llargues. I això, senyor ministre, ha vingut per quedar-se. I saben qui pateix aquest problema? Qui pateix aquesta realitat dels efectes del canvi climàtic? Doncs li ho diré jo, els boscos, que en tenim molts, i també la ciutadania, que de ciutadans, encara que no els hi sembli, també en tenim molts. Això és un impacte directe del canvi climàtic, per més que molts dels aquí presents -bé, ara no, perquè és l'hora de dinar- s'entestin a que això no és veritat, s'entestin a negar-ho. I aquesta realitat, sumada al fet que l'Estat espanyol és un país molt carregat de vegetació, amb molta energia per cremar... Vegetació seca és igual a energia per cremar, és igual a combustible, és igual a un autèntic polvorí. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, aquests episodis de canvi climàtic, que són incendis de sisena generació, no es podran apagar, per més bombers que tinguem, per més ben preparats que els tinguem!»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Començaré manifestant el que des del grup republicà tenim claríssim: aquests incendis, aquesta emergència no ha de convertir-se, no hauria de convertir-se sota cap concepte en una confrontació política; de fet, com va passar amb la gota freda l'abril passat, de fet, com passa amb cada incident o amb cada accident que hi ha en el seu estat. No és això el que espera de vostès i, de retruc, de la resta, la ciutadania. L'espectacle que estan donant uns i altres, em sembla, -no ho puc denominar d'altra manera- que patètic. La responsabilitat del que ha passat, sens dubte, és una responsabilitat compartida. I no volem deixar de dir que creiem lamentable -hi torno- que el Partit Popular i Partit Socialista, partits autodenominats, per vostès mateixos, els dos grans partits de l'Estat, facin aquests espectacles oblidant l'interès general i fixant-se més amb el partit suposadament que amb la ciutadania. No se m'acut tampoc cap altre adjectiu que determinar això de fastigós, i no només fastigós, sinó que amb les seves ridícules discussions no aconsegueixen altra cosa que deixar una autopista absolutament ampla i llarga, podríem dir de 25 carrils, als negacionistes del canvi climàtic. Realment lamentable. Enhorabona.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Els parlaré de dos o tres àmbits. En pobresa i desigualtat, per exemple. Aquesta proposició no de llei sembla descobrir el que fa cent anys que ja sabem: que les polítiques públiques, senyores i senyors diputats, redueixin la desigualtat. Olé tu! Això ho diu textualment aquesta proposició de llei. Però en comptes de dir generalitats, demano jo el que cal potser és millorar el funcionament del sistema redistributiu. Pregunto: L'impacte redistributiu de les prestacions de l'estat del benestar és baix, és baixíssim. Les llars del quintil amb més ingressos reben 1,6 cops més prestacions que la del quintil més pobre. l'Estat espanyol té una recaptació fiscal per sota de la mitjana europea, de fet, tres punts menys que la mitjana, cinc menys que Itàlia i nou menys que l'Estat veí, que a França. La resistència a fer canvis estructurals i la manca de valentia del Partit Socialista es fa veure amb l'impost, per exemple, de les energètiques. En podríem posar molts, d'exemples. El que cal és més fiscalitat verda. El que cal, senyories, és gravar els capitals com pertoca i el que toca és rebaixar la pressió sobre les rendes baixes, com hem fet, com hem intentat a Catalunya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Bé, bon vespre a totes i a tots. Gràcies, presidenta. El que avui ens porta aquí el Partit Socialista és senzillament un exercici d'autocomplaença: infinitat de paraules, molts compromisos indefinits i molt poca concreció. Senyories, i justament aquest és l'escull. Justament aquest és el problema. No n'hi ha prou en lluir el pin dels ODS. El que calen són polítiques valentes que ens acostin a aquests objectius. Mirin, fa poc més d'un any ?això no ho oblidaré mai- una persona coneguda em va preguntar si aquell pin de colors que llueixen tants polítics, també el president Sánchez, eren els formatgets del Trivial. En el primer moment vaig riure, però després em vaig espantar, perquè tenia tota la raó. Si els ODS només serveixen per decorar la solapa, són exactament això, un simple joc de taula. El repte no és col·leccionar medalles de cartró, sinó fer polítiques que realment redueixin la pobresa, fer polítiques que realment garanteixin un habitatge digne o que facin viable i possible la transició ecològica. Esquerra Republicana ha defensat sempre l'Agenda 2030 i també els seus objectius: reduir desigualtats, combatre la pobresa, afrontar el canvi climàtic i reforçar la cohesió social. Però la realitat és tossuda i avui a Catalunya, el meu país, un 24 % de la població viu en risc d'exclusió social. La pobresa infantil encara és més alta. L'habitatge públic només representa un 2 % del parc, mentre la mitjana europea supera el 15 i cada any, cada any, patim un dèficit fiscal ?ja crònic- d'entre 16 i 22 mil milions d'euros. La pregunta és clara: Com coi volen desplegar l'Agenda 2030 amb aquestes xifres? Com ho volen fer davant d'aquesta realitat? Doncs, els hi diré jo: No ho podem fer. Així no ho poden fer. No poden, perquè les seves polítiques són tímides i perquè l'Estat continua erre que erre retenint recursos i competències que haurien de ser, sens dubte, dels territoris. L'Agenda 2030 no és creïble mentre el Govern espanyol bloquegi competències, bloquegi traspassos, no inverteixi en infraestructures com rodalies o mantingui un sistema fiscal que asfixia la capacitat de Catalunya d'invertir en polítiques socials. És inviable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«I tenint en compte això, és fàcil entendre, senyor Bravo, és fàcil entendre per què posem el focus en el finançament just. És molt senzill d'entendre. En tenir la clau de la caixa i també la caixa a Catalunya, cal evidentment, que el Partit Socialista Obrer Espanyol, cal que el Partit Socialista de Catalunya compleixi els acords signats amb Esquerra Republicana, perquè són acords signats, i que els compleixin en la seva totalitat. Això són acords. Això és política. Mantenint el focus en la recaptació a Catalunya, el principi d'ordinalitat i posant la bilateralitat entre Catalunya i l'Estat al centre. Això és el que està acordat. Això és el que està pactat. Sense això no es compliran els compromisos polítics i tampoc es complirà amb la ciutadania de Catalunya que es mereix, i acabo, un govern amb capacitat de fer polítiques ambicioses, polítiques públiques ambicioses. Exigim, doncs, una vegada més, que el Govern espanyol compleixi i que ho faci aviat, evidentment, si vol aspirar a alguna altra negociació política en els propers mesos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Esquerra Republicana sempre posa per davant els interessos del país en les negociacions amb el PSOE i en aquest àmbit, també en aquest àmbit, ho demostrem una vegada més. De fet, la quitança reduirà notablement la càrrega fiscal de la Generalitat, tant en venciment de deute com també en interessos, i permetrà accedir a deute en unes condicions evidentment molt més avantatjoses. Com en tot el que defensem, aquest acord ha de dotar de més sobirania fiscal a la Generalitat de Catalunya. Sí, no ens n'amaguem, sí. Dotarà a la Generalitat de més sobirania. Si bé encara som molt lluny, molt lluny d'on voldríem ser. D'on voldríem ser, bàsicament, per finançar al nostre estat del benestar, que no és altre que l'Estat del benestar que nosaltres pensem que es mereixen els ciutadans i ciutadanes del nostre país. Perquè el problema del finançament de l'Estat a Catalunya és estructural. Una vegada més: és estructural, amb majúscules. La Generalitat de Catalunya pateix un dèficit fiscal de més de 22 000 milions d'euros anuals. Això és superior a un 9 % del PIB. El sistema de finançament autonòmic de l'Estat està caducat i no va caducar ahir. Està caducat des de fa més d'una dècada i és molt poc transparent. Segurament ho és, de poc transparent, per evitar la vergonya col·lectiva a què s'enfronta el Govern espanyol cada cop que fan públiques les xifres uns i altres. A més, el dèficit fiscal se li suma un altre incompliment crònic, un d'aquests que dura també fa molt temps. Un incompliment crònic de l'Estat en matèria d'inversions, evidentment, que ha suposat un autèntic fre també al creixement econòmic de Catalunya. No ens han deixat créixer econòmicament. A tots els ciutadans de Catalunya, a totes les empreses, a tots els autònoms i a tots els treballadors i treballadores, siguin independentistes o no ho siguin. El sistema de finançament és profundament injust i ens impedeix finançar els serveis públics que la ciutadania de Catalunya mereix. Malgrat tenir una pressió fiscal molt alta en termes comparats a nivell d'altres països europeus amb una major despesa social, no tenim encara en aquests moments recursos suficients per finançar, repeteixo, l'estat del benestar que nosaltres voldríem pels nostres conciutadans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, presidenta. Jo voldria començar posant en valor el que clarament nosaltres entenem que és un bon acord. De fet, des d'Esquerra Republicana hem denunciat, i ho hem fet des de fa molts anys, que el deute contret amb el FLA és, sens dubte, un deute injust. Absolutament injust. Senyor Bravo, miri, en el pitjor moment de la crisi del deute sobirà de l'Estat i a Europa, l'any 2012, el Govern espanyol, govern del senyor Mariano Rajoy, va crear aquest fons. El va crear mentre evitava el que haurien hagut de fer, que era una reforma estructural del sistema de finançament a l'Estat. Això és el que s'havia d'haver fet, perquè sempre en aquest Estat hi ha un problema latent en tots els punts que avui hem parlat. I és que no fan canvis estructurals enlloc, ni uns ni altres. I aquesta reforma s'havia d'haver fet justament en aquell moment. En comptes d'acabar amb el dèficit fiscal de Catalunya, l'Estat va engrandir la bola del deute d'una manera brutal i les conseqüències les han pagat els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, votin el que votin, siguin independentistes o no siguin independentistes. Com deia, reduir més de 17 000 milions d'euros de deute amb el FLA és fer justícia. Ni més ni menys, fer justícia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«I acabo amb un últim missatge: s'ha de crear de manera urgent, no un pacte d'Estat, sinó un fons, un fons forestal que permeti una inversió suficient i estable en el temps a tots els territoris de l'Estat. Això és una qüestió de voluntat. La Llei Forestal Catalana, per posar un exemple, ja ho permet. I no és cap invent estrany. Ja existeix el Fons Climàtic, per exemple, que permet inversions a nivell de patrimoni natural i d'adaptació al canvi climàtic. Doncs això també s'ha de fer. I una segona cosa s'ha de modificar ja la normativa d'avaluació ambiental per fer-ne o perquè esdevingui més simple. Perquè tinguem una simplificació administrativa de les actuacions forestals de prevenció d'incendis per recuperar aquest mosaic agroforestal. Vull recordar que la llei espanyola estableix que per fer una rompuda de només una hectàrea i mitja, només una hectàrea i mitja, cal fer una avaluació ambiental. Saben el que representa això? Això és brutal. Això no s'aguanta. Ens passarà el foc per sobre. Acabo. Nosaltres exigim aquesta modificació i, finalment, les actuacions de prevenció d'incendis s'han de considerar d'interès públic i s'han de considerar també prioritàries en les polítiques actuals. Només pel fet que són les úniques polítiques, aquestes les de prevenció d'incendis, que protegeixen a les persones que protegeixen els béns materials i que protegeixen la natura. I acabo, ara sí, presidenta. Sobretot, sobretot polítiques, sobretot polítiques, estructurals i que no se'ls acudeixi recentralitzar. Insistim que cal aportar recursos estatals, però que cada comunitat autònoma ha de gestionar de veritat el seu territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Que la ministra ha donat explicacions? Doncs evidentment. Que les hem de donar els presidents de les comunitats autònomes? També, perquè són aquests els que han vist cremar centenars de milers d'hectàrees sota la seva responsabilitat directa perquè, que ningú s'equivoqui, les competències són de qui són i que aquesta desgràcia no serveixi, i ja ho avanço, per fer una recentralització, perquè aquí ens hi trobaran de front. Però més enllà de les responsabilitats, la realitat només és una. Portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Als anys 60, als anys 70 també hi havia onades de calor, però n'hi havia moltes menys. Als anys 90 n'hi havia una mica més, però no duraven tants dies. Estem en uns moments diferents, i això els boscos ho pateixen. És un impacte directe, s'ha dit del canvi climàtic, encara que alguns s'entestin a negar l'evidència del canvi climàtic i les seves conseqüències. I aquesta realitat, sumada al fet que a l'Estat espanyol és un país carregat de vegetació, amb molta energia per cremar, doncs això esdevé un autèntic polvorí. I ja està. Aquesta és la realitat. I si no assumim això i es dediquen a tirar-se dards entre uns i altres, evidentment no solucionaran el problema. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, amb aquests episodis de canvi climàtic, els incendis no es podran apagar. Es necessita fer gestió per tenir estructures forestals diverses. És imprescindible tenir un mosaic de boscos permanent, perquè sense aquest mosaic de boscos, sense aquesta gestió forestal, el que estem fent és tenir uns boscos absolutament estressats que, amb la mínima, a la mínima cremen i que provoquen, com s'ha dit, també incendis extremadament virulents. Perquè se'n facin una idea, això ho explica molt bé el cap dels GRAF dels Bombers de Catalunya. Ell sempre diu: 'Això és com si enredem una casa de la nostra rebesàvia'. I en aquesta casa, durant anys, durant anys, durant desenes d'anys, no hi fem cap inversió. No hi fem cap obra. Evidentment, la casa caurà. Aquesta és la realitat dels boscos. No n'hi ha cap altre. O gestionem els boscos o el que ens espera són grans incendis. Incendis de sisena generació, que son incendis ràpids, que son focs que van a tota pastilla i que van sense fre. I els nostres boscos, a més a més, són cada vegada més àrids. I això ja ho tenim aquí, senyories, no es poden frenar. No podem frenar aquest canvi, però sí podem invertir-hi. Sí podem condicionar aquesta realitat, i crec que aquí és on directament s'ha de treballar. Això vol dir gestionar boscos, invertir en les poblacions rurals i entendre que l'agricultura, perquè encara no he sentit parlar directament d'agricultura, no és només un tema productiu, no és només un tema de producció, sinó que compleix un servei també de seguretat. Un servei de seguretat brutal per a tota la població. En cas d'un incendi, un paisatge treballat, llaurat, doncs, marca la diferència perquè aquest paisatge pot condicionar que un foc avanci o que un foc s'aturi. Inversió, inversió a la nostra pagesia i, sobretot, gestió forestal, encara que no doni vots. Perquè invertir en els territoris rurals, encara que no tingui un retorn econòmic immediat, ajuda a evitar desastres superiors.»