Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 30 de 45
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Gràcies, senyora presidenta. Senyors diputats, senyores diputades... Saludar també les organitzacions que ens acompanyen des de la tribuna, organitzacions agràries, organitzacions de l'àmbit social, que totes elles han fet aportacions importants a tots nosaltres per tal de millorar aquest text. I, per tant, començo el nostre posicionament. D'aquí a uns anys faltaran aliments al món, això ho sap tothom; determinats especialistes diuen que això passarà abans i d'altres diuen que això passarà després. Per això, nosaltres venim aquí sempre a defensar la necessitat de cuidar el sector productor de proximitat de casa nostra -els pescadors, els pagesos, els ramaders. Per cert, senyora portaveu socialista, l'únic que m'esperava escoltar avui aquí és felicitar el ministre pels acords amb la Unió Europea pel tema de la pesca, és l'últim que esperava escoltar jo avui, uns acords que són un desastre. En tot cas, la gran importància de disposar d'aliments per a l'alimentació de la gent, de les persones, i hi ha molt malbaratament. S'han donat xifres; jo no diré les meves, perquè són pràcticament repetitives. Es llencen molts aliments, i això ni és ètic ni és sostenible ni és eficient. S'ha de lluitar contra el malbaratament alimentari, i lluitant contra el malbaratament també lluitem contra la desigualtat i lluitem contra el canvi climàtic. Per tant, cal educar, divulgar, promoure, crear condicions perquè tots els actors, també els usuaris, també les famílies, hi contribueixen.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Ara bé, queden coses pendents, eh? Per nosaltres -important- queda pendent incloure l'obligatorietat de mesurar i quantificar les pèrdues i el desaprofitament alimentari per part de les empreses de la cadena alimentària. Ens sembla una mesura fonamental, encara que en aquest cas el Partit Socialista doncs s'ha negat en rotund a acceptar-la malgrat que no hem deixat d'intentar-ho. Com ja recull la llei catalana, nosaltres entenem que posseir informació sobre el volum de productes perduts és fonamental per poder aplicar bé les polítiques que posin fi a aquest desaprofitament alimentari. Sense dades, diputades i diputats, és complicat incidir de la manera més adequada. Un apunt, per acabar, respecte a la representativitat de les organitzacions agràries d'àmbit estatal perquè aquestes puguin assegurar l'efectiva consideració de tal representativitat i així també doncs puguin interlocutar amb els poders públics. Hem treballat intensament per incloure certs requisits que els permetin exercir com a tals. I, una vegada més, vull posar en valor el meu país, vull posar en valor Catalunya. El 1975 moria el dictador Franco; el 1993, al meu país s'aprovava la primera llei democràtica al camp de tot l'Estat espanyol. Només un any després, el 1994, a Catalunya ja es celebraven eleccions agràries, unes eleccions democràtiques. D'aleshores ençà han passat gairebé cinc dècades, gairebé cinquanta anys, i avui hi torna a haver un reconeixement democràtic per a tothom, i això és per celebrar-ho, malgrat que instem tots els territoris de l'Estat a celebrar, òbviament, eleccions democràtiques al camp. En definitiva, a Catalunya la democràcia sempre ha estat la nostra bandera.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Bé; molt bon dia, diputades i diputats. Una salutació cordial a les persones, entitats, associacions, organitzacions agràries que avui ens acompanyen a la tribuna de convidats. Per fi sembla que, si res no es torça -que mai se sap en aquesta casa-, en una estona donarem llum verda a la llei de prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari en aquest Estat, un text legislatiu que, val a dir, ja existeix al meu país. El març del 2020, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar, i ho va fer per unanimitat, la primera llei de prevenció de les pèrdues i desaprofitament alimentari. Una llei pionera, una llei que prioritza la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari en origen davant de la redistribució dels excedents al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins al consumidor final. Una vegada més, el Parlament català s'avançava, s'avançava legislant sobre un dels majors problemes, si m'ho permeten, ètics, i mediambientals també, de l'actual model de consum: la ingent quantitat d'aliments que dia rere dia acaben a les escombraries. No és per menys, eh? Segons l'Informe del consum alimentari a Espanya de l'any 2022 -fa justament dos anys-, que elabora el propi ministeri, cada ciutadà de l'Estat espanyol va llençar una mitjana de 25 quilos d'aliments a les escombraries en un any -25 quilos. Això és un total de 1200 milions de quilos d'aliments sense consumir que s'han perdut. I encara que en el seu moment, val a dir també, el ministre Planas va vendre com un triomf aquesta xifra, perquè era més baixa que la xifra d'abans de la covid, a nosaltres no ens va semblar adequat, eh?, que ens alegrem d'aquesta xifra, bàsicament perquè aquesta xifra equival -atenció- a 200 000 elefants africans o a 747 avions de menjar que es perdia, i encara es perd, i això, òbviament, mai pot ser una victòria de cap Administració pública, i especialment quan aquesta lleugera disminució del malbaratament alimentari respon, també, com el propi Govern admet, al fet de que els preus dels aliments bàsics siguin més cars; en cap cas respon a cap altre fet. Creiem, en definitiva, que tot plegat és una immoralitat. I diem immoralitat perquè l'informe de El estado de la pobreza, elaborat el 2024, elaborat enguany, ens parla de l'esgarrifant xifra de gairebé un 65 % de la població que no ha pogut permetre's el luxe -dic el luxe, quan no hauria de ser així- de menjar carn o menjar peix en cap dels seus àpats cada dos dies, en cap dels seus àpats, una dada que augmenta any rere any. D'aquí, doncs, la importància que l'Estat espanyol també es posés les piles i legislés per posar fre al desaprofitament alimentari.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la democratización del sistema de representatividad y...
«Presidenta. Senyora diputada, senyores i senyors diputats. Aprofitaré lògicament el torn per fer el posicionament, la defensa de les meves esmenes i el posicionament respecte a la moció. Bé, en primer lloc, dir que sempre és una bona oportunitat poder parlar del transport per carretera. I vull aprofitar això per fer una defensa i una declaració formal i clara i contundent de la importància d'aquest sector. Tot sovint pugem aquí a parlar del ferrocarril, perquè el ferrocarril té moltes deficiències, té molts anys d'endarreriment en les inversions en infraestructures, perquè l'Estat espanyol és l'últim d'Europa en transport de mercaderies per ferrocarril. Però això, automàticament el que vol dir és que el 95 % de les mercaderies es transporten per camió i, per tant, jo crec que tothom ha de prendre consciència de la gran importància estratègica d'aquest sector per tot, per a tota l'economia i per al proveïment de productes de primeríssima necessitat. I ho dic perquè sovint es criminalitza i es maltracta el sector del transport per carretera se'l criminalitza com un sector contaminant, se'l criminalitza com un sector que causa problemes a les carreteres. Doncs escolti, això, a més a més, no és veritat. Ni que fos veritat, seguiríem necessitant del 95 % del transport de mercaderies. Però, a més a més, no és veritat perquè els vehicles avui amb les normes Euro 6 europees i noves normes que van sortint són vehicles pràcticament no contaminants, perquè hi ha cada vegada més, però amb moltes dificultats tecnològiques i de cost, l'aparició de vehicles alternatius, especialment petits i mitjans, però cada vegada més també alguna opció de vehicles grans, que també són vehicles que utilitzen altres energies més netes, evidentment amb costos elevadíssims, que el cost del servei no suporta i que, per tant, les polítiques públiques en aquesta transició energètica són imprescindibles perquè això es produeixi. Però inclús i així, les normes Euro 6 i les normes Euro 7 fan que els vehicles moderns no siguin pràcticament contaminants. I, per tant, defensa clara d'un sector estratègic amb majúscules per tota l'activitat de la nostra societat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la democratización del sistema de representatividad y...
«Són per motius com aquesta deixadesa institucional que encara són necessàries polítiques que garanteixin tarifes mínimes justes. Qui avui en dia vol treballar sense cobrir les despeses? Per descomptat, no podem deixar d'exposar tampoc el flagrant incompliment del govern espanyol amb el compromís de reducció de l'edat de jubilació. El Senat ja va aprovar el 2018 una moció que reconeix aquesta necessitat, però encara avui els transportistes continuen esperant. Però no cal remuntar-nos a sis anys enrere. L'abril d'aquest any ho van fer a la comissió de transport. Nosaltres vam presentar una PNL que va ser aprovada, on es parlava de la jubilació anticipada dels conductors professionals. Al maig vam interpel·lar directament la ministra Elma Saiz. Tanmateix, el Gobierno continua sense moure un dit. És inacceptable que els sectors amb riscos similars, com els pilots d'aviació o els conductors ferroviaris, ja gaudeixin d'aquests coeficients reductors, mentre el transport per carretera en queda fora. Podem dir ben alt i clar, doncs, que la decisió de qui es jubila o no és totalment arbitrària i demostra que quan els qui dialoguen sí que tenen interès en millorar les problemàtiques, aquestes es solucionen. Una altra raó més per democratitzar la representació del sector del transport per carretera per acabar d'una vegada amb aquesta desídia de qui representa el sector.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la democratización del sistema de representatividad y...
«Per tant, considerem un greuge que la majoria d'aquests treballadors que porten el pes de la logística diària es trobin sense veu efectiva en la presa de decisions, perquè això els permetria tenir la interlocució necessària per poder negociar unes condicions laborals dignes que alhora ajudaran al relleu generacional. Ara mateix, més del 60 % dels transportistes superen els 50 anys. L'envelliment de la plantilla no és casual. Cap treballador jove es vol incorporar en un sector on les jornades són interminables, les tarifes injustes i la competència deslleial són el pa de cada dia. Les hores d'espera per les càrregues i descàrregues moltes vegades no es cobren. De fet, segons dades de l'any 2022 de l'IR1, l'escassetat en el transport de mercaderies per carreteres va deixar vacants un 44 % dels llocs de treball. A l'Estat espanyol es necessiten més de 15 000 transportistes de mercaderies i gairebé uns 6000 conductors d'autobús. A la vegada, l'atur juvenil es manté vora el 30 %. Aquesta situació, doncs, és insostenible i la poca legislació existent que podria ser d'ajuda, com és el Reial decret llei 14/2022, que vostès diran que tenen moltes de les mesures que demanem, que també està anomenat llei de la cadena del transport, no s'està aplicant correctament. I els transportistes tenen moltíssims problemes per la no aplicació d'una norma que hauria d'estar-se multant el que no l'aplica.»
INECita «30 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 3T 2024: 26,89 %Fuente ↗
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Coneixíem fa pocs dies les activitats paral·leles del cap de la UDEF a Madrid, amb 20 milions d'euros guardadets al darrere un envà, que formava part d'una sofisticada xarxa dedicada al blanqueig de capitals provinent del narcotràfic. També el cas del capità de la Guàrdia Civil, cap del port de València, que donava la informació puntual als narcotraficants per fer una entrada segura al port. Feia anys que companys sospitaven i havien denunciat pel seu inexplicablement alt tren de vida. També s'ha fet públic recentment que un grup de 26 integrants d'una xarxa de narcotràfic a Girona han estat condemnats a penes mínimes per les dilacions indegudes en el procediment pendent penal, pendent des de l'any 2014. Però no hem de tirar gaire enrere l'hemeroteca per trobar notícies com: 'Així va caure el cap de la Guàrdia Civil, que va cobrar 120 000 euros per fer la vista gorda per cada descàrrega d'haixix' o 'Detingut el cap de la Guàrdia Civil d'Ocaña, Toledo, en una operació antidroga' o 'Tres anys de presó pel Guàrdia Civil 'Ojos de Loco' per cobrar d'una de les grans bandes de tràfic de haixix', entre molts altres que aniríem trobant i que són ben coneguts per tots nosaltres.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Això posa en perill el funcionament normal de les institucions democràtiques. Quan la policia està involucrada en activitats corruptes es genera un cicle viciós que pot donar lloc o dona lloc a més violència, augment del crim organitzat, violacions dels drets humans, la qual cosa, òbviament, erosiona les bases de l'Estat de dret. La veritat, senyor ministre, és que haurà de reconèixer que dia sí dia també es destapen noves revelacions d'abús i corrupteles que ens tenen a tots estupefactes i escandalitzats. Val a dir que aquests darrers anys estan essent uns anys negres per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. S'estan escrivint pàgines i pàgines de crònica negra amb els seus abusos i corrupcions. Vostè ja sabrà que l'Estat espanyol s'ha convertit en porta d'entrada, magatzem i central de distribució principal del tràfic de substàncies estupefaents a Europa. El negoci del narcotràfic està assolint una dimensió mai vista que s'estén de forma imparable, negoci que mou cada any milers de milions d'euros. I estem veient que no és que es miri cap a un altre costat, no. És que caps i responsables i agents, membres dels cossos policials n'estan essent protagonistes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Quan es va llançar l'alerta, la situació ja estava absolutament desbocada. El govern de la Generalitat Valenciana, amb el president Mazón al capdavant, va fer una pèssima gestió de la fase de prevenció i també de la mateixa gestió de l'emergència, però per altra banda, per part del PSOE i que estan abandonant a marxes forçades aquests darrers anys el model federalista que defensava històricament, doncs aquest actual govern també està aplicant, en molts casos també aquí, una política i una gestió centralitzadora, i que resulta ineficaç i contraproduent, perquè ara sí faig, ara no faig, ara li toca a aquest i ara li toca a l'altre, no? I s'ha fet evident en la gestió de situacions com el pas de la DANA, que posen al límit a tothom i a totes les institucions, doncs que amb aquesta actitud recentralitzadora ni fan ni deixen fer el que caldria, a vegades. En tot cas, em remeto respecte a aquest tema, les paraules de la nostra portaveu, la senyora Míriam Nogueras, quan, en la darrera vegada que vam abordar aquest tema aquí, ja va posar de manifest que aquell responsable públic que no és capaç d'aguantar la mirada als seus conciutadans, ha de plegar, ha de marxar i ha de dimitir. I en tot cas, si no és així, els tribunals i també la ciutadania serà qui depurarà les responsabilitats.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Quantes lliçons, ministre Marlaska, hem tret d'aquesta desgraciada tragèdia! Quantes lliçons! I què poques lliçons ha tret el Partit Popular, encastat a confondre el dolor i el soroll, el dolor y el ruido, perquè m'entenguin. Han barrejat el dolor i el soroll d'una manera que no s'havia vist mai potser, d'una manera que fa mal a les víctimes, d'una manera que els valencians haurien de prendre nota del que està passant. Però el vot és lliure. Que cadascú voti el que vulgui, però nosaltres hem de subratllar el que està passant: el dolor i el soroll. Abans d'acabar, els desitjo Bon Nadal i especialment a les persones del País Valencià que ho estan passant millor. Bon Nadal a tothom en aquesta cambra. Però, permetin-me que acabi, si us plau, amb un avís que ens arriba d'una figura de fa cent anys, Antonio Gramsci, que va ser profeta i va tenir molta raó. Antonio Gramsci, pobre, que va venir a veure el feixisme en directe, el primer feixisme, va dir: 'Els destins d'una època es manipulen i són posats al servei de perspectives mesquines o d'interessos immediats, de les ambicions i les passions personals de petits grups que actuen mentre la massa ignora'. Recordem Gramsci i lluitem per la democràcia i la llibertat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué harán para reducir las cifras de feminicidios en el Estado español?
«Gràcies. Miri, nosaltres creiem que el Ministeri d'Igualtat s'ha convertit aquesta legislatura en el ministeri menys actiu de tots. És un ministeri absolutament de tràmit. Evidentment, celebrem que hi hagi una renovació del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, però no serveix de res si no va acompanyat de la renovació de la Llei de Protecció Integral de la Violència de Gènere. Aquesta llei té 17 anys i està completament obsoleta. Creu de veritat que avui en dia és útil aquesta llei? Permetin-me, amb les dades a la mà, que ho dubti. Senyora ministra, per molt que el feminisme incomodi els amics de Pedro Sánchez, és hora que les lleis ens protegeixin contra la violència masclista i en especial contra les noves formes de violència, com la digital o les violències vicàries, mentre que els joves cada cop es tornen més negacionistes i l'extrema dreta ens guanya terreny. Si us plau, modifiquin la legislació d'un cop per acabar amb aquest infern i tornin a posar les polítiques d'igualtat al lloc que mereixem tots i totes. Prenguin partit, perquè si no ho fan, és donar ales als discursos negacionistes. Deixin d'amagar-se per no fer soroll. Necessitem aquest soroll perquè ens hi va la vida.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué fecha han acordado para liquidar el sector pesquero del Mediterráneo occidental?
«Senyor ministre, amb aquest acord de la Unió Europea no enganyen a ningú, ni a nosaltres ni al sector de la pesca de Catalunya. El sector està en mínims històrics. Vostè no ho deu saber això. Mínim històric en número de barques i baixa cada any, el número de barques a Catalunya i els joves no s'incorporen per manca d'expectatives. No ho sap vostè, això? I ara es despatxen amb un acord a la Unió Europea, que és la mort del sector. La immensa majoria de barques no poden sobreviure amb les condicions imposades. El sector de la pesca d'arrossegament de Catalunya ha reduït ja un 40 % els dies de pesca fins als 133 dies de mitjana i estan al límit de la subsistència. La pesca catalana porta anys fent vedes biològiques, espais de recuperació de juvenils, reserves i, això sí, quan fan vedes se'ls paga quan se'ls paga. I s'ha recuperat positivament la pesca. Hi ha estudis del CSIC que ho demostren. Malgrat això, ara es retallarà encara més. Perquè per mantenir aquests mateixos dies de pesca se'ls imposen 12 condicions, algunes de les quals, senyor ministre, ni es poden complir. Amb aquesta mida de malla no es podran pescar ni xipiró, ni calamarcet, ni altres espècies legals de mida autoritzada.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno para garantizar...
«Un Govern que prefereix boicotejar la seva pròpia llei, deixant-la en un calaix per a evitar que es prolongui la producció de plantes de cogeneració per a garantir el seu funcionament, una plantes -tot sigui dit de passada- que són clau per a molts sectors, com, per exemple, per al sector ramader a Catalunya. Un Govern que permet l'acord amb Mercosur que condemna la pagesia. Un Govern que no veta l'acord sobre la pesca al Mediterrani que condemna als pescadors. Un Govern que és el principal adversari de qualsevol sector econòmic i social que vulgui prosperar. Un Govern que acaba anant en contra de tothom i, com deia, de si mateix. Dit això, si volem prosperar, si volem benestar, si volem bons serveis públics, si volem protecció social, si volem bona formació, bones infraestructures, si volem complir els objectius de descarbonització, si volem tot això, que ho volem, només hi ha un camí: garantir la prosperitat del país, perquè és un disbarat aconseguir tot això que volem a costa de deute públic, com s'ha fet en els darrer anys, a costa de menjar-nos els recursos econòmics de les pròximes generacions en el present. Això no és sostenible en el temps.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la dotación adecuada de recursos para asegurar el pleno...
«Aquesta mateixa setmana, l'Observatori de la Dependència ha donat a conèixer les xifres de la llista de la dependència: Catalunya és el territori de l'Estat on més persones han mort mentre esperaven la resolució sobre la dependència, més de 100 000 persones des de 2007. I una de les principals causes, està claríssim, és la falta de recursos. I, evidentment, dins d'aquesta llarga llista de persones que ens han deixat sense resposta positiva per part de l'Administració, hi ha persones amb ELA. S'ha d'evitar aquesta injustícia. No pot ser que un ciutadà estigui cotitzant i pagant impostos tota la vida i que l'Estat no respongui com mereix quan toca. Per aquesta raó, diferents associacions d'ELA de tot l'Estat estan contactant a hores d'ara els governs de les diferents comunitats autònomes. La Fundació Catalana contra l'ELA, la Fundació Miquel Valls, va demanar, tan bon punt es va aprovar la llei el mes d'octubre, veure's amb el president Illa. Encara no els ha rebut. Està tot dit. D'altra banda, la llei ELA estableix també l'obligació de fer un reglament abans d'un any perquè altres malalties d'alta complexitat i en situacions de gran dependència irreversibles es puguin acollir a les prestacions que ara ja tenen reconegudes les persones amb ELA. Estem en contacte amb les associacions de malalties que poden..., que podrien acollir-se i farem tot el possible per a acompanyar-los en aquest camí, com hem estat al costat de les persones amb ELA i de les associacions, a les quals, per cert, trobo molt a faltar. Han estat moltes setmanes treballant, molts mesos treballant molt estretament i la veritat és que tots recordarem aquell 10 d'octubre, quan aquesta Cambra es va vestir de verd, quan va haver-hi aquesta unanimitat, aquest sí de tot el món a la llei ELA, com un dia que durarà anys, com un dia per al record, sobretot per als que vam poder participar des del primer moment de la llei.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 1/2007, de 16 de noviembre, por el que se...
«De forma molt sintètica: un 26,7 % d'atur juvenil, el pitjor de tota Europa, 11 punts per sobre de la mitjana europea; un 11,2 % d'atur, també el pitjor de tota Europa; i els que treballen, el seu sou mig és un 17 % més baix que la mitjana europea. Per contra, Espanya és el segon país on més puja el preu de compra d'habitatges, un 33 % en els darrers deu anys. En el mateix període, el lloguer ha augmentat un 60 %. I pel que fa a l'IPC, en els darrers quatre anys ha augmentat un 20 %. Un 20 % d'augment de l'IPC en els últims quatre anys! Per altra banda, vostès presumeixen de tenir el PIB que més creix, doncs en els últims vint anys només ha crescut un 5,7 %, quan a la resta de la Unió Europea ha estat d'un 22,65 %, quatre vegades més que a Espanya. I si es miren el deute públic, les dades la situen en 1 636 000 milions d'euros, 34 000 euros de deute públic per habitant, el deute públic més gran de la història d'Espanya, el 106 % del producte interior brut. I el fons de reserva de les pensions? A la inversa del deute públic: només un 0,4 % del producte interior brut, enfront del 7 % que té França o del 11,2 que té Portugal.»
INECita «11,2 %» · Tasa de paro (EPA), 3T 2024: 11,21 %Fuente ↗
INECita «26,7 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 3T 2024: 26,89 %Fuente ↗
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«Des de fa anys que els governs responsables no han volgut destinar un pressupost sòlid i sostingut a l'ampliació del parc públic d'habitatge, han preferit aplicar fórmules estrambòtiques en comptes de fer allò que tots els experts recomanen. En l'actualitat no hi ha més parc públic d'habitatge perquè no s'ha volgut, ni els Comuns a Barcelona, ni Esquerra a Catalunya, ni PSOE-SUMAR aquí. Perquè ja ho van veient, limitant el preu del lloguer no s'ha augmentat el parc públic; ni demonitzant als propietaris, tampoc; ni eliminant el lloguer de temporada, tampoc. Res de tot això ampliarà el parc públic d'habitatge. I Junts per Catalunya defensem que és aquí on rau el problema, perquè les nostres propostes no són propagandístiques com les d'alguns, però els experts asseguren que són les úniques propostes capaces de revertir l'actual situació. Han de deixar d'embolicar més la troca amb continus retocs legislatius de molt poc abast real, com el que avui ens proposen. El que és necessari és augmentar a marxes forçades el parc públic d'habitatge, perquè sabem, com saben arreu, com sap qualsevol responsable públic amb una mirada progressista de la situació, que les polítiques públiques d'habitatge s'han de dur a terme principalment amb habitatges públics i amb recursos públics, no extorquint a tothom a tort i a dret, tal i com fem de destinar els recursos públics, tal i com fem en educació, sanitat o en seguretat. En canvi, en habitatge el que s'ha fet aquests darrers anys ha estat fer recaure tota la responsabilitat, que hauria de ser pública, cap al privat, tant en termes de desenvolupament urbanístic com de construcció de nou habitatge com darrerament de protecció, al seu càrrec, dels llogaters vulnerables.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«A Catalunya, el principal epicentre de la crisi és la ciutat de Barcelona, i d'allà s'han projectat els efectes perversos al conjunt de l'àrea metropolitana i en certa manera també a la resta de Catalunya. Avui s'insisteix de nou en fórmules similars que ha estat posant en pràctica l'univers Comuns, SUMAR, Podem amb la resta del bloc d'esquerres a Barcelona, fórmules més dirigides a quedar bé que no pas a que vagin bé. Amb les dades a la mà, s'han demostrat escandalosament ineficaces, equivocades, i ens trobem en una situació crítica. En dos anys ens caldran a Catalunya 140 000 noves llars. El parc públic d'habitatge existent, lluny de la mitjana europea, que s'apropa al 10 %, no arriba ni a un miso 2 %. I aquesta dada és molt significativa, perquè, com a Europa una de cada deu habitatges és de titularitat pública, es poden fer polítiques públiques efectives, però aquí, desgraciadament, només menys de dos de cada cent habitatges són de titularitat pública. Què es pot fer amb això?»
-
Gala Pin Ferrando · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación de los contratos de alquiler temporales y alquiler de habitaciones.
«Gràcies, presidenta, señorías. Bé, gràcies, presidenta. Senyories. Jo els confesso que hui estic bastant nerviosa pel tema que és, així que també li demane a les companyes vivendistes activistes amb les que hem compartit molts anys de lluita que em perdonin las torpezas. Les confieso que hoy estoy bastante nerviosa por el tema que se trata. Así que también pediré a las compañeras activistas, con quienes llevo años de lucha, que me perdonen las torpezas. Los hogares con ingresos por alquiler en España son solo un 6 % y tienen una renta media de 46 700 euros al año frente a los 22 000 euros al año de la de los inquilinos. Los grandes propietarios privados de vivienda en alquiler acumulan más de 100 000 viviendas. Blackstone, que es el gran casero de España, acumula más de 44 000 viviendas. Pero es que, además, cuando miramos los nombres de las empresas que constan como grandes caseros, coinciden con los carteles que hemos visto en nuestros barrios y en las redes sociales alertando de desahucios: Blackstone, CaixaBank, Cerberus o Lazora.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la mejora de la protección de las personas donantes en vivo de órganos o tejidos...
«En aquest hemicicle molts de dies debatem de moltíssimes coses. Hi ha grans canvis, grans girs de guió i moltes coses que ompleixen moltíssimes pàgines de diaris. I avui això no serà notícia. La llei que avui aprovarem no serà notícia ni els canvis. I en la tramitació s'han produït dos petits canvis. Però com deia un superheroi, els petits canvis són poderosos i, per tant, es produeixen dos canvis que a mi m'agradaria destacar en tota aquesta llei. El primer, s'inclou 'i teixits', simplement una paraula, 'i teixits', amb un munt d'esmenes. I jo vull reconèixer aquí la gratitud i la gratitud a la persona que en un moment donat va donar part dels seus teixits perquè jo mateix hi pugui veure un poc millor. Per tant, aquest teixit fa que persones com jo tinguem una millor qualitat de vida. Per tant, gratitud i gratitud que es reconeix en aquesta llei. I la segona, que pot parèixer menor, però és també fonamental. Les coses s'han de valorar. Volem que hi hagi més donants en vida. Posem-ho fàcil. Començam avui a fer una passa. Com es diu, pedra a pedra es fa paret i avui posam una pedra important, però hem de valorar d'aquí a dos anys si això ha funcionat, si tenim més donants en vida, perquè aquest és l'objectiu i per això vam posar aquella disposició addicional de que el Govern mesuri quins perfils es poden ampliar, perquè no només són donants en vida treballadors, també hi ha persones a l'atur, estudiants o altres que haurem de cercar mecanismes per protegir-los, per millorar. Per tant, no volem renunciar a millorar aquesta llei en un futur.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«I una de les grans preguntes -que aquí n'hem parlat en alguna compareixença- no s'ha respost: a banda de les incidències dels trens AVRIL de Talgo, s'ha analitzat en profunditat per què hi ha hagut i per què hi ha totes aquestes incidències? Que és perquè amb l'arribada de la competència s'utilitza més la xarxa d'alta velocitat? Però estem molt lluny de la capacitat real de la xarxa; això no hauria de ser el problema. L'envelliment de la flota? Però els Talgos AVRIL són nous de trinca. És molt difícil donar credibilitat a la gestió del ministeri, d'ADIF i de Renfe si ningú ens està dient el perquè d'aquest deteriorament del servei i quines mesures s'han d'implementar. I en les darreres compareixences -no només del ministre, sinó també d'algun secretari general en comissió- no s'ha aclarit quines són aquestes raons i què s'està fent per analitzar aquesta qüestió. El problema, efectivament, és estructural, perquè s'allarga en el temps durant anys i anys i anys, i fa molt temps que ho patim. Jo n'he parlat en algunes altres ocasions. Cal fer un diagnòstic, senyor ministre, seriós de les inversions necessàries i prioritzar-les per contrarestar aquestes deficiències del servei. Cal abordar el model d'empreses públiques, abordar que treballin en cooperació i no incompetència, com sembla en aquest moment, mirant de donar-se la responsabilitat o la culpa d'unes a les altres quan hi ha incidències. Cal modernitzar aquestes empreses públiques. Cal orientar-les al client. És un dèficit crònic. Cal fer actuacions en vigilància i seguretat de la xarxa i de les instal·lacions: no se'n fa prou, i hi ha una part de les incidències que també estan aquí. Cal fer una anàlisi en profunditat dels serveis.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Avui, el debat que hauríem d'estar tenint al segle XXI, senyor ministre, és la digitalització de les infraestructures, és l'autosuficiència energètica de les infraestructures via generació d'energia renovable; hauria de ser la conducció autònoma o com adaptem les infraestructures viàries o ferroviàries a les noves tecnologies, que ens ofereixen moltes oportunitats. El debat hauria de ser l'adaptació de les infraestructures, com dèiem abans, al canvi climàtic. Al segle XXI, el debat a l'Estat espanyol en realitat no és tot aquest; és reivindicar actuacions en infraestructures anunciades, publicitades o pressupostades fa vint o trenta anys enrere. Quan s'acabaran aquestes infraestructures? Ni tan sols el debat és la manca crònica de manteniment d'aquestes infraestructures, que és en general bastant deficient. I passen els anys i la governança espanyola viu en un Matrix, el Matrix d'anunciar i comprometre grans actuacions, noves actuacions que en realitat no s'acaben mai; el Matrix de voler ser el segon país del món en alta velocitat ferroviària quan no hi ha diners per a tot. I aquesta és la clau: no hi ha hagut diners per a tot i no hi ha diners per a tot. I quan s'ha volgut ser el país més important del món, el segon, en alta velocitat ferroviària, això ha portat acompanyat l'abandonament de les inversions en rodalies, l'abandonament dels ferrocarrils de mercaderies -a on som els últims- o tenir una xarxa viària mal mantinguda, plena de clots i inacabada. No hi ha hagut diners per a tot i s'ha fet una mala priorització, i tot això impacta en el servei. És que ja hauríem de parlar poc de les infraestructures per tenir una base d'infraestructures madures; hauríem d'estar parlant del servei, de la millora del servei. Si aquesta feina hagués estat acabada, parlaríem d'això, d'intermodalitat, d'eficiència, de millora de servei, i no de les incidències, de les incidències que pateix la ciutadania cada dia a Catalunya, probablement també a altres llocs de l'Estat, amb seguretat, a Madrid, a altres llocs. És una mobilitat, la mobilitat de rodalies, concretament en el cas de Catalunya, obligada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Una de les peticions de la compareixença és -per part del Partit Popular- per parlar del caos ferroviari, diuen ells, del mes d'octubre, amb un punt de sobreactuació, si m'ho permeten, eh? Quan estan a l'oposició són molt contundents i molt exigents, però quan governen -ho estem veient ara al País Valencià o ho hem vist quan els ha tocat la responsabilitat de les infraestructures a vostès- tampoc no hi ha una gestió ni eficient ni diligent d'aquesta carpeta, de les infraestructures i de la mobilitat. Però, com que el que ho pateix és el ciutadà, doncs aprofitarem aquesta compareixença també per parlar dels problemes que té el servei ferroviari, efectivament, perquè n'hi ha, i molts. Val la pena que en parlem, sobretot, com dic, perquè és la ciutadania la que ho pateix. Faig una anàlisi de la situació. No és la primera vegada que en parlem, però cinquanta anys després de recuperar formalment la democràcia -i dic formalment perquè és evident que en molts aspectes les estructures de l'Estat ni s'han democratitzat ni s'han modernitzat en molts aspectes-, cinquanta anys després, encara estem parlant de dèficit d'infraestructures, encara parlem d'infraestructures inacabades, fetes a trossos -a Catalunya, per exemple, pràcticament totes les autovies, el corredor mediterrani, l'R3. Encara parlem d'infraestructures pendents de renovar amb traçats antiquíssims, eh?, de vegades de cent cinquanta, dos-cents anys, de quan es van començar a fer aquelles infraestructures, aquelles comunicacions, com, per exemple, l'eix Pirinenc, la nacional 260, la nacional 230. Encara estem parlant d'infraestructures que porten vint o trenta anys d'actuacions, d'endarreriments que no s'acaben mai. Encara parlem de xarxes d'infraestructures, tant viàries com ferroviàries, amb baix manteniment. Cinquanta anys després, amb tota mena de governs, tant del PP com del PSOE, la carpeta de les inversions estratègiques de l'Estat és de suspens total. I no m'estranya que vulguin promocionar tant la bicicleta, però aviat hauran de promocionar la bicicleta de muntanya, perquè sembla que n'hi ha per llarg de que es resolgui aquest dèficit d'inversió en infraestructures. Cinquanta anys, senyors del PP i senyors del PSOE.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«La DANA, òbviament, també va afectar les infraestructures, i d'una forma molt important, i aquesta és una matèria -la de la compareixença d'avui- en la que cal dir que les infraestructures és un dels mals reparables -n'hi ha que no ho són, però aquest sí que ho és. I també cal dir que a hores d'ara ja s'han recuperat o reparat en una part molt principal les afectacions d'aquestes infraestructures. En aquest terreny, cal aprendre d'aquestes situacions. A Catalunya, que som un país mediterrani, que també patim DANAs, que també patim tempestes de fa molts anys, més greus darrerament, probablement, o més sovintejades, però que fa temps que també ho patim -davant del canvi climàtic, doncs com dic, s'agreugen-, davant d'aquests fenòmens ja vam iniciar un pla de revisió i millora de la resiliència de les infraestructures davant del canvi climàtic. I això s'haurà de fer a tot arreu i s'haurà de fer a totes les infraestructures, especialment les crítiques: episodis de vent d'alta intensitat, de fortes precipitacions i altres alteren d'una forma seriosa les comunicacions i la mobilitat, i això s'ha de preveure tant com sigui possible. Això no evita, però, afectacions -evidentment, no es podrà evitar al cent per cent-, però preveu una part d'elles.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el...
«Ara estan també redactant els abonaments de transport. Creiem necessària la gratuïtat dels trams que estan en obres. Si volem fer política estructural per fomentar el transport públic, és necessari també continuar prorrogant els abonaments amb el descompte del 50 %, tal com estan fins ara, i estudiant algunes franges més d'edat de gratuïtat. Cal recuperar els serveis d'Avant eliminats durant la pandèmia -a Lleida no els tenim tots recuperats encara- i, sobretot, cal revisar a la baixa l'actual tarifa general tan mòdica de 31,50 euros en un trajecte d'Avant entre Lleida i Barcelona, perquè amb aquest preu no farà que el mitjà de transport sigui prioritari per a la classe treballadora. I, per acabar, ministre, la ciutadania mereix un transport segur, sostenible i eficient. Les excuses ara mateix ja no són acceptables. És hora d'actuar amb fermesa i responsabilitat perquè calen recursos econòmics, calen recursos humans i, sobretot -i l'hi torno a repetir-, cal executar els pressupostos. És inacceptable la manca de seguretat, la poca fiabilitat horària que ofereix ara mateix el transport públic ferroviari a Catalunya. Hi ha de posar tota la seva part per agilitzar aquest traspàs de rodalies. Crec que des de Catalunya sí que executarem uns pressupostos que des de l'Estat espanyol ens han demostrat anys rere anys que no s'executen. I sí que li reconeixeré que aquests últims anys han executat més, però mai han arribat ni tan sols a un 70 % del pressupostat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el...
«Gràcies, president. Ministre, avui és el nostre dia, eh?, ens tornem a trobar. Compareix avui davant d'aquesta cambra per donar explicacions sobre dos temes que preocupen profundament els ciutadans: d'una banda, les accions del Govern davant dels estralls de la DANA de finals d'octubre i, de l'altra banda, el caos ferroviari que afecta el nostre sistema de transports amb conseqüències greus per a milers de passatgers. El transport i la mobilitat són fonamentals per al funcionament d'un país. Massa vegades veiem com aquests serveis fallen, la ciutadania perd confiança en les institucions i en la capacitat del Govern de garantir la seguretat, l'eficàcia i la coordinació necessàries. Per tant, hem distribueixo la intervenció en aquests dos blocs i començo amb les accions que s'han portat a terme davant de la DANA. La DANA de finals d'octubre ha estat devastadora, amb impactes greus en infraestructures viàries i ferroviàries, així com en el teixit social i econòmic de moltes regions. És imprescindible que ens expliqui clarament quines accions s'han pres i quins recursos s'han mobilitzat per atendre les necessitats urgents i per reconstruir les infraestructures afectades. Però també és imprescindible -i crec que aquí és molt més imprescindible- saber com solucionaran el problema de les infraestructures. La intensitat creixent de la DANA causada pel canvi climàtic evidencia la necessitat d'un pla d'adaptació de les infraestructures a aquests fenòmens. Quines mesures es prendran per reforçar les infraestructures crítiques dels territoris en perill d'inundació? Estan planificant alguna mesura perquè les infraestructures deixin de fer de topall als allaus d'aigua? No és la primera vegada que passa; recordem la tràgica pantanada de Tous de l'any 1982. Tenen cap pla d'actuació a curt, mitjà o llarg termini? Sap, ministre, que totes les infraestructures que depenen del ministeri són perpendiculars als barrancs? Sense fer actuacions, faran de topall en el futur. S'està treballant en aquesta prevenció? La Universitat Politècnica i la Universitat de València tenen estudis de com haurien de ser i quines reformes són necessàries. El ministeri té els estudis i tot i això no actuen. Per què? No pot? Per què no pot fer aquesta actuació? No hi ha pressupost? El seu ministeri és coneixedor d'aquesta problemàtica. Sap perfectament que una solució passa per evacuar l'aigua el més ràpid possible. Cal molta coordinació amb el territori. És necessari escoltar qui coneix les problemàtiques i les infraestructures, perquè els fenòmens adversos no seran cada cinc-cents anys: malauradament, ara són molt més sovint. Escolti els professionals que estan fent aquests estudis a les universitats. Com pensa el Govern coordinar-se amb les comunitats autònomes i els ajuntaments i les universitats per garantir que els municipis més afectats rebin el suport necessari? Les mesures urgents, encara que necessàries, són i seran sempre insuficients si no s'acompanyen d'un marc legal coherent amb el principi de precaució, en definitiva, de polítiques valentes que mirin cap al futur.»
-
Alberto Ibáñez Mezquita · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el...
«Però, senyories, hui hem de parlar d'alguna cosa més que de trens, carreteres o bicicletes; hui hem de parlar de si som un país que està disposat a repensar-se, un país que està disposat a assumir que el canvi climàtic és una realitat i que ja no val només no negar-lo, sinó que no podem tindre polítiques retardistes que no assumisquen que cada dia perdut fa que les DANAs no passen cada quatre anys, sinó que passen cada volta d'una manera molt més ràpida. I dol que ací, que hauríem d'estar tenint aquest debat, un debat que promocione el transport públic de qualitat front a l'ús del cotxe privat, que hem vist com açò ha tingut un impacte important en la DANA, haguem d'estar ací desmentint bulos, haguem d'estar ací desmentint la poca vergonya d'aquells que volen manipular el que va passar el dia 29 d'octubre. I és que mentre la gent s'ofegava, mentre la gent havia de socórrer al veí o a la veïna per intentar no morir-se, el senyor Mazón, que hui encara és president, no estava al seu lloc. I, per tant, no ens cansarem mai de demanar la dimissió d'un president il·legítim, d'un president que està fugat, d'un president que no és capaç d'ensenyar el seu llistí de trucades -que no se preocupe perquè els tribunals no ho destruiran-, un president que no va en cotxe oficial, y no porque sea del 15M, sinó perquè intenta amagar-se dels periodistes i de la gent. Perquè, efectivament, al País Valencià, al meu país, no hi ha ningú, haja votat al PP, haja votat a VOX -per molt que vostès pensen que açò no va amb vosaltres-, òbviament, els que hem votat a Compromís o al Partit Socialista, que tinga cap dubte que hi va haver una persona negligent, que hi va haver una persona que no va estar al lloc on havia d'estar, que és el senyor Mazón, un senyor que encara és president, perquè l'extrema dreta vol, perquè, si no, no tinguen cap dubte que ja no estaria. I, per tant, ací és on estem, on se separen les aigües, entre la dreta i l'extrema dreta, que és capaç d'aprofitar una DANA per repartir-se un botí de contractes milionaris, de posar dolor a les famílies, de negar l'evidència, de llevar controls a la gestió pública, o una alternativa de país, una alternativa de país que ha de ser més justa, que ha de ser més verda, que ha de ser de proximitat, perquè la DANA també ha demostrat que qui coneix el terreny pot actuar millor. I, per tant -amb açò acabe, senyora presidenta-, no és només una qüestió de que volem tindre un país de trens que funcionen bé, no només quan ve la DANA, i, per tant, hi ha moltes coses a millorar, senyor ministre, sinó que volem tindre un país que tinga un president o presidenta que no haja d'amagar-se, que no haja de fugir i que no ens done vergonya a tots els valencians i les valencianes.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre la democratización del...
«Un altre punt que per nosaltres també és molt important és la seguretat viària, i aquesta seguretat passa per diversos punts. U, per a la renovació de flotes. La flota actual de transport per carretera a l'Estat pateix un envelliment preocupant, amb una edat mitjana de 8,1 anys per a les tractores i 14,8 anys per als camions rígids, molt superior als estàndards europeus. Sí, és cert que el Govern va implementar un pla d'ajudes el 2023-2024 amb un pressupost de 400 milions d'euros, però també és cert que la majoria de les sol·licituds han estat per convertir en ferralla els vehicles més vells. I també és cert que la línia de compra de camions elèctrics o d'hidrogen ha tingut escassa acollida a causa de la limitada oferta tecnològica i operativa d'aquests camions. Un altre punt -el segon punt- que també ens preocupa és la jubilació anticipada dels conductors professionals. Una setmana abans que el president Zapatero convoqués eleccions anticipades el 2011, un acord entre PSOE i Junts -abans Convergència- va fer que s'aprovés una llei que retarda l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys. Aquesta llei va suposar una terrible notícia per al conjunt de les persones treballadores, però especialment per a aquelles que, per la naturalesa de la seva feina, resulta especialment perillós estar prestant servei fins als 67 anys. Ara mateix, la mitjana d'edat dels professionals del transport a l'Estat és de 50 anys, tres més que la mitjana europea, que està als 47, i la taxa d'incidència d'accidents de treball en els majors de 55 anys és tres vegades superior a la resta del sector respecte al mateix rang d'edat. Per tant, crec que és evident que no és segur ni per a les persones conductores ni per al passatge ni per les mercaderies ni per a la resta de persones usuàries de les vies públiques que algú amb una edat superior als 60 anys estigui al volant d'un vehicle més de vuit hores al dia. El passat 9 d'abril, Esquerra Republicana va guanyar una proposició no de llei per establir coeficients reductors i poder anticipar l'edat de jubilació dels conductors professionals. Aquesta iniciativa també va ser aprovada pel seu grup parlamentari, el Grup Parlamentari Socialista. Ens agradaria saber, però sobretot els agradaria saber-ho als transportistes, si pensen fer cas al que ha votat la majoria de partits polítics i anticipar la jubilació dels conductors professionals o si, al contrari, només van votar de manera esporàdica per no quedar malament. No demanem res impossible, senyor ministre. Aquest règim de reducció de l'edat de jubilació va regulat pel Reial Decret 1698/2011, que preveu la possibilitat d'establir coeficients reductors i anticipar l'edat de jubilació per a aquelles professions els treballs de les quals siguin de naturalesa excepcionalment penosa, tòxica, perillosa, insalubre o a causa d'elevats índexs de mortalitat. Creiem que defineix clarament el sector de transport.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«Des que la consellera Vergés va pujar a aquest faristol a defensar la despenalització han passat sis anys. Hem avançat, sí, però encara queda molt camí per recórrer. No pot ser, per exemple, que, tal com diu l'Associació pel Dret a Morir Dignament, el temps mitjà de tramitació de les instruccions prèvies sigui de setantacinc dies quan la llei n'estableix un màxim de trentacinc, i que un dels motius principals d'aquest retard sigui la falta de resposta ràpida de les administracions públiques. És cert que algunes sol·licituds es fan quan els malalts estan ja molt greus, però també ho és que la llei permet escurçar els terminis quan la mort del malalt sigui imminent. Una de cada tres persones mor abans de completar el procés. Fins al desembre de 2023 es van registrar 1475 sol·licituds d'eutanàsia; d'aquestes, almenys 184 persones van morir mentre esperaven la resolució de la seva sol·licitud. Tampoc pot ser que només nou de cada cent mil persones hagin tramitat aquestes instruccions prèvies. Això vol dir que la gran majoria de les persones no coneixen aquest dret, no són conscients que el tenen i que poden exercirlo quan vulguin. La majoria de sol·licitants tenen entre seixanta i vuitanta anys i pateixen malalties greus d'origen neurològic o oncològic. Les sol·licituds de persones menors de trenta anys són escasses, amb només quatre casos registrats durant 2022. Aquestes dades clamen al cel i demostren que cal fer un esforç per traslladar a la societat els acords que es prenen en aquest hemicicle, especialment quan aquests acords repercuteixen directament en els drets individuals de tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«Gràcies, presidenta. Bé, maig de 2018: 'El Congrés es planteja per primera vegada la despenalització de l'eutanàsia. El Ple del Congrés dels Diputats ha fet el primer pas per iniciar la despenalització de l'eutanàsia gràcies al recolzament expressat per la majoria dels grups a la proposició de llei del Parlament de Catalunya que demana una reforma del Codi penal en aquest sentit.' Titular de la Cadena SER sobre la proposta que va liderar Esquerra Republicana i va defensar en aquesta cambra, entre d'altres, la consellera Alba Vergés. Març de 2021: 'Espanya aprova definitivament la llei d'eutanàsia i es converteix en el quart país d'Europa a despenalitzarla.' Titular de Radiotelevisió Espanyola del dia que es va aprovar aquí la llei, tres anys després de la proposta d'Esquerra Republicana, amb una negociació on el nostre grup va ser absolutament proactiu i determinant perquè sortís endavant. Desembre de 2024. El titular d'avui encara no el tenim. Ens el podríem imaginar, perquè suposo que les votacions aniran en un sentit similar. El cas és que de nou han passat tres anys -ja sembla que tinguem un patró establert-, i el Partit Socialista ara proposa una modificació de la llei per ferla més garantista. D'acord, l'hi comprem. Però voldria anar una mica més a l'arrel de la qüestió. De l'exposició de motius del seu propi text se n'extreuen diverses conclusions, la més important: cal, sense cap mena de dubte, fer arribar la llei a tothom, fer arribar la possibilitat d'escollir sobre la pròpia vida a tothom, fer arribar el dret que tots i totes tenim a escollir quan ja no volem viure més i defensar, com ha fet sempre Esquerra Republicana, i de forma pionera, els drets que tant ha costat de conquerir.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el derecho a otorgar instrucciones previas.
«La iniciativa intenta solucionar una situació que genera un gran dilema. Es proposa: quan la persona que es trobi en final de vida conservi la seva aptitud per prendre decisions, la voluntat manifestada durant aquest moment prevaldrà sobre qualsevol altra voluntat prèvia, és a dir, la darrera voluntat mana sobre qualsevol voluntat anterior. I si resulta que ha perdut les seves facultats mentals a l'últim moment i per això canvia d'opinió? De nou, entenem que en aquests casos ha d'existir un acompanyament d'un professional sanitari que pugui determinar fins a quin punt un deteriorament cognitiu ha de bandejar, ha de substituir una decisió presa en plenes facultats mentals i amb plena consciència de la situació. Les administracions sanitàries han de promoure estudis sobre el deteriorament cognitiu i la seva influència en la presa de decisions. Alguns centres hospitalaris de Catalunya ja ho estan fent. Com més dades, més capacitat tindrem per legislar correctament. Respecte del model d'instruccions prèvies, a Catalunya s'han anat construint eines per part del Departament de Salut, com la de decisions compartides de l'Aquas, per informar i ajudar en un moment tan transcendent com el de deixar testimoni vital, eines que han sortit de la col·laboració amb les entitats de pacients que han anat adaptant els documents a totes les casuístiques possibles, també a la de la demència, per exemple, estipulant els graus acceptables per a la persona. Proposen que les instruccions prèvies figurin en l'historial clínic, però pot ser una mesura inútil en molts casos si no hi ha interoperativitat en el sistema. Un exemple: persona afectada per l'ELA que ja ha fet document d'instruccions prèvies demanant que no se li faci una traqueotomia -és un exemple. Arriba a urgències per una insuficiència respiratòria; surt d'urgències amb una traqueotomia feta. Els metges han fet el que calia per mantenirlo en vida, però, per desconeixement d'aquestes instruccions prèvies, en contra de la voluntat del pacient. Són temes molt delicats, són temes que aixequen dilemes, i moltes polèmiques, a vegades, que per nosaltres és important que es puguin tractar des del respecte de les competències autonòmiques. A Catalunya les tenim des de fa molts anys i pensem que les estem exercint de manera correcta. Per tant, volem continuar mantenint intactes aquestes competències.»