Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
982 declaraciones · página 31 de 33
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Com no hi ha d'haver mobilitzacions del camp. Avui el camp està al carrer i està tallant les carreteres a Catalunya i a tot arreu, també a altres llocs de l'Estat i a altres llocs d'Europa. Com no hi ha d'haver mobilitzacions contra aquesta sensació de menysteniment i d'abandonament? Quan vindran els incendis de sisena generació, direm que és per culpa del canvi climàtic. I no serà només pel canvi climàtic. Serà perquè ens haurem quedat sense pagesos i sense gent que cuida el territori. Això clama al cel. Cal actuar d'una forma urgent. Però jo m'he preguntat moltes vegades com pot ser que això hagi passat. L'Administració, davant d'un sector tan regulat com el sector de la banca, com pot ser que hagi mirat cap a una altra banda? Com pot ser que l'Administració no hagi estat amatent que es deixava abandonada a tota aquesta població? El sector bancari ha tancat totes aquestes entitats o sucursals de molts municipis perquè no li eren prou rendibles. Un sector tan rendible com aquest, amb un préstec de 60 000 milions que no s'ha arribat a tornar mai, amb uns beneficis de 26 000 milions enguany, com pot ser que se'ls hagi deixat fer, al seu criteri, sense cap mena de tutela? Nosaltres, que som un partit independentista, d'això en diem d'una manera, en diem un Estat en contra, un Estat que no és al costat de la gent.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui el Govern espanyol hauria de mostrar tota la seva autoritat davant d'aquests fets inacceptables, en canvi, sembla que de nou es deixa arrossegar per l'estètica o pels titulars. Les decisions que prenem des de Junts no les condiciona cap portada de cap diari, ni tampoc cap tertulià, i molt menys la cúpula judicial espanyola. Les nostres decisions polítiques les condiciona només el benestar dels ciutadans, el progrés de Catalunya i, per descomptat, el respecte a les institucions del nostre país. No ens deixarem endur pel debat estètic, mantenim la posició en tots els riscos, perquè algú s'ha de mantenir defensant els drets fonamentals, els de tots, no només els dels independentistes, i possiblement siguem els únics que no estiguem lligats de mans i peus per fer-ho. I torno al concepte del debat real, sobretot per als de la bancada ultra, perquè aquest codi que des de fa tants anys aboquen contra nosaltres i contra tot allò català respon també a la por que tenien i que ara va en augment davant l'arribada d'aquest debat real que, des de Junts, surt des del primer dia. Un debat que vostès saben que és real però neguen, i és que estem demostrant que al final sembla que tot no estava tan bien atado. I no trobo cap altra explicació a la seva posició, als senyors socialistes, que no sigui exactament la mateixa que la del Partit Popular. No estan preparats per trencar amb el franquisme, un franquisme que vostès saben que està instal·lat en moltes institucions de l'Estat, i que només depèn de la seva voluntat erradicar-lo, perquè van a per nosaltres, però demà aniran a per vostès. Es diuen progressistes però, malauradament, no han protegit les víctimes d'aquesta operació d'Estat que ha fet tant de mal a tanta gent; cap iniciativa pròpia per protegir milers de ciutadans de Catalunya, al contrari.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«I val la pena recordar que la nostra lluita, la lluita pels independentistes catalans és diu llibertat, és fer del nostre país un país millor, és aconseguir una Catalunya lliure, rica i plena, i aconseguir-ho de manera democràtica i pacífica, que és com sempre ho hem fet. En canvi, la seva lluita ha estat i és destruir tot allò que representem, destruir la cultura catalana, i ja ho estan fent també en les Balears i València. Ens està passant la repressió per davant dels nassos i no farem res? La cúpula judicial està dient que se'ns tirarà al coll i no farem res? El jutge Aguirre reobre una causa de fa anys el dia abans de la votació d'aquesta Llei i no farem res? El jutge Aguirre es passeja per les televisions europees prevaricant i no farem res? El jutge García-Castellón es treu els delictes de la butxaca un cop publicat el primer text de la llei i no farem res? L'adaptació de l'agenda judicial a l'agenda política és tan descarada que no fan falta ni arguments.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Gràcies, presidenta. Començo amb el concepte que penso que resumeix molt bé la nostra posició, una posició que hem mantingut i que ala vegada està inclosa a l'acord que vam signar amb el Partit Socialista. Parlo de l'amnistia integral, una amnistia que no deixi ningú enrere, ningú; una amnistia que repari la repressió que l'independentisme català pateix injustament des de fa molts anys. Aprofito també per deixar ja defensades totes les nostres esmenes i les nostres transaccionals. L'acord amb el PSOE incloïa l'amnistia amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú, ningú, i això és el que reforça la nostra transaccional de l'article primer. L'acord amb el PSOE tenia la voluntat compartida també d'acabar amb la persecució penal d'aquells que han fet, d'aquells que fem i d'aquells que volen fer política a Catalunya, i això està inclòs a la nostra esmena de l'article 4. Aturar la repressió a mitges no és aturar-la. Junts no pot participar a deixar tot l'independentisme català exposat a les arbitrarietats de la cúpula judicial polititzada espanyola. Tots hem demostrat que tenim voluntat de negociar, mai l'hem negat ni la negarem, per això esgotarem fins a la darrera opció per seguir-ho fent. Aquest text és un bon punt de partida, i ho seria encara més en una democràcia plena on no hi hagués ingerències, però vostès saben que aquesta Llei té forats, forats per on la justícia prevaricadora espanyola pot deixar l'amnistia en paper mullat. Si avui podem treure'ls-hi la pilota, perquè la posem al punt de penal? Si podem corregir-ho, coregi-m'ho. Si realment ho volen evitar, tenen dues opcions: una, votar favorablement a les nostres esmenes i transaccionals, i segona, combatre els jutges prevaricadors que es revelen contra l'estat de dret i que sincronitzen les agendes judicials amb l'agenda política. Una amnistia selectiva i en diferit no és el que vam signar i vam acordar. Aquest no és un debat estètic, no hauria de ser un debat estètic, aquest és un debat real. Cap unionista està acusat per ser-ho, mentre que els independentistes estem acusats, hem tocat presó, exili, em de pagar milionades, tenim querelles, i tot per ser-ho, per ser independentistes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Acabo amb el tema constitucional. Vull abordar, ni que sigui un moment, aquesta Constitució que, efectivament, la majoria dels catalans no ens sentim pròpia. I avui veiem exemples, és a dir, no compartim moltíssimes de les coses o creiem que moltíssims dels conceptes que estan previstos en la Constitució ja no representen la societat actual ni com creiem que s'ha de regular ni que sigui també territorialment a l'Estat espanyol. No la compartim, i a vegades tens la temptació de dir: 'Escoltin, facin el que vulguin amb la seva Constitució', però vaja, encara ens afecta, i el món evoluciona, Catalunya evoluciona i la Constitució roman inamovible, quieta. I avui n'hem vist un exemple, i ho lamentem, perquè nosaltres, òbviament, haguéssim donat suport a totes aquestes propostes que s'han dut a terme per diversos grups del Congreso. Però quan estava pensant això, que es manté inamovible, he pensat que no és cert això. I tant que es modifica, i més sovint del que ens pensem. Hi ha dotze persones que no sabem quina sensibilitat tenen en termes de feminisme o LGTBI, o és igual, o del tractament de la immigració, que són els dotze membres del Tribunal Constitucional, que tots aquells que són juristes saben que poden i fan interpretacions evolutives, que vol dir que ho adapten a com està la Constitució, que segons la seva intuïció, segons la seva manera de veure-ho, aquestes persones sí que estan modificant la Constitució i ho fan sovint persones que no han estat escollides democràticament, com sí que ho hem estat tots nosaltres. Té sentit que els representants escollits democràticament per la ciutadania no puguem modificar un text que dotze persones de les quals no coneixem la seva sensibilitat sí puguin? Junts per Catalunya creiem que no.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«I no el resolem perquè és cert que en llocs, en territoris nacionals com Catalunya no tenim el finançament necessari, el finançament amb els recursos que nosaltres mateixos generem, que van a Madrid i que no tornen. És importantíssim que puguem recuperar aquests recursos per donar a cadascuna de les persones amb discapacitat exactament tots aquells recursos directes que necessiten per dur a terme i desenvolupar la seva vida amb llibertat, tal com hauria de ser. Quan l'altre dia parlàvem de salut mental, que és un tema que a Junts per Catalunya ens preocupa moltíssim, i ens preocupa perquè a més és d'aquestes dificultats que tenen les persones, malalties que tenen les persones, la que està més estigmatitzada, i pateixen una sobrediscriminació, també en termes de llibertat. I aquí també cal que legislem perquè tots coneixem que fa molts pocs mesos els experts referents a Europa que es van trobar a Riga, en una convenció precisament per parlar del dret, aquest dret tan fonamental com és el dret de la llibertat, s'estava conculcant l'Estat espanyol de manera sistemàtica en, per exemple, aquests ingressos forçats, que han de desaparèixer i que ja han recomanat que han de desaparèixer i que aquí, lamentablement, a l'Estat espanyol encara s'estan aplicant. Hauríem de posar la mirada en projectes molt interessants. Soc gironina, permetin-me que parli del projecte pilot de salut mental que s'està desenvolupant a Girona, que aporta unes dades extraordinàries sobre el no retorn, el no reingrés en xifres d'un 90 % de les persones tractades fora de les institucions. És a dir, s'ha de desinstitucionalitzar tot el tema de la discapacitat i que totes les persones puguin tenir aquella aportació per part dels estats concreta, la que necessitin ells, no d'una forma com alguns hem conegut com el café para todos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Moltes gràcies, vicepresident, president, ministres, senyories. Molt bon dia a tothom. La senyoria que m'ha que m'ha precedit parlava de dignitat i, efectivament, avui estem fent tots plegats un acte de dignitat. Estem eliminant del text conegut com la Carta Magna un concepte realment ofensiu. Feia vint anys que el col·lectiu de persones amb discapacitat ho estava reclamant; quinze que la Convenció exigia que aquest fos els termes que s'utilitzessin. Però vaja, hem hagut d'esperar gairebé dues dècades perquè això vegi la llum. Deia l'altre dia que el llenguatge és important, les paraules són importants, però els fets encara ho són més. Les persones amb discapacitat i les barreres que encara tenen al seu davant per desenvolupar la seva vida de forma lliure, tal com ells voldrien viure-la, aquestes barreres que existien el dimarts avui a les tres de la tarda, encara que aprovem aquest text, continuaran absolutament vigents, se seguiran trobant exactament amb les mateixes barreres. M'agradaria, per exemple, parlar d'educació i de la segregació que encara viuen tants infants -parlo de tot l'Estat- respecte a viure una situació de normalitat quan van a les seves escoles. O un tema que és vital, és clau quan parlem en termes d'inclusió, que és el de la feina. El treball, que és un condicionant, diria que dels primordials, per permetre al ser humà augmentar la seva pròpia percepció de dignitat. És una eina que enforteix la pròpia llibertat del ser humà, l'autonomia del ser humà. Doncs quan veiem les dades i veiem que en termes d'ocupació les persones que no tenen discapacitat la taxa d'ocupació és d'un 70 % a l'Estat espanyol i que les persones amb discapacitat no arriben al 30 %, veiem que tenim un problema, i un problema greu i que avui no resolem.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Però coincidirem que per estendre resultats exitosos com el model pioner que s'està desenvolupant a Girona i que no tinc temps d'explicar-los, calen recursos. Recursos que els catalans generem però que se'n van a Madrid i no tornen. I aquesta és la segona qüestió a la qual em volia referir. Els gobiernos espanyols no compleixen mai amb Catalunya, ni tan sols en allò que determinen les seves pròpies lleis. Avui m'estic referint a la Llei de dependència que, a banda de ser inconstitucional perquè envaeix competències de Catalunya, no determina el finançament adequat per poder aspirar a un sistema real d'inclusió i d'igualtat d'oportunitats per als catalans amb discapacitat. És imprescindible que el Gobierno compleixi, com a mínim, amb l'esperit de la Llei de dependència de sufragar per meitats a Espanya i Catalunya les necessitats integrals d'aquest col·lectiu. En canvi, l'Estat només finança el 18 % de les polítiques per a la dependència a Catalunya, davant del 82 que assumeix el Govern català. I això no és admissible perquè, òbviament, és un greuge per a les administracions catalanes, però sobretot és una vergonya i una injustícia cap a tots els catalans amb discapacitat. Moltes gràcies.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Avui, però, pertoca parlar de les persones amb discapacitat i de com s'ha d'abordar aquesta circumstància per tal que tots aquests ciutadans, totes les persones amb discapacitat, puguin viure en una societat inclusiva, sense barreres, on puguin desenvolupar els seus projectes vitals i professionals de forma independent i participar plenament en tots els aspectes de la vida i les seves comunitats, i que tinguin assegurada la igualtat de drets, d'oportunitats i la participació plena. I no podem abordar aquest assumpte sense referir-nos a un dels intel·lectuals i polítics catalans més rellevants del segle XX, el senyor Ramon Trias Fargas. La Generalitat de Catalunya va determinar que l'any 2022 seria l'Any Trias Fargas per commemorar el centenari del seu naixement i també el 40 aniversari de l'aprovació de la LISMI, de la qual ell, en tant que diputat d'aquesta cambra, del Congrés, en va ser el precursor. Home sarcàstic, segons el seu fill Andy -que avui ens havia d'acompanyar però li ha estat impossible-, rígid i de gran temperament, que defensava que s'havia de situar l'eficàcia econòmica al servei de la justícia social i la solidaritat. Va destinar part del seu compromís polític a la protecció de les persones més vulnerables. Amb el naixement de l'Andy, el seu fill petit, amb síndrome de Down, ell i la seva esposa Montserrat van decidir que com a família acceptaven el diagnòstic però no el pronòstic, i en aquells moments les persones amb discapacitat eren condemnades a viure una vida estigmatitzada dirigida pels altres, fosca i sense oportunitats, amb unes minses polítiques basades en un model caritatiu, assistencial i paternalista. No existia un marc jurídic que permetés el desplegament de l'acompanyament a les persones amb discapacitat. Trias Fargas va decidir, recollint totes les demandes de les persones i col·lectius afectats, impulsar la pionera en aquell moment llei LISMI i dos anys més tard la Fundació Catalana Síndrome de Down. Llei i fundació, dues iniciatives que van contribuir sobretot a crear consciència col·lectiva. Per primera vegada es defensà que les persones amb discapacitat poden i tenen el dret a viure una vida amb igualtat d'oportunitats.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Debatem les esmenes a la totalitat presentades per Vox i el Grup Popular a la proposició de l'amnistia del Grup Socialista presa en consideració el passat 13 de desembre. De fet, parlar d'esmenes a la totalitat és un dir, perquè uns i altres el que fan és utilitzar aquest mecanisme per proposar una reforma legal que poc té a veure amb el que hauríem d'estar fent avui aquí. Així, la dreta i l'extrema dreta abusen de l'esmena a la totalitat com abusa el Govern dels reials decrets llei trampa. Des de Junts entenem perfectament que no els agradi la llei d'amnistia. És legítim que no en comparteixin ni l'oportunitat, ni els motius, ni la finalitat. Però utilitzar l'esmena a la totalitat per transformar la llei en una reforma penal és fer exactament el contrari del que l'amnistia proposa. Vostès, que tan bé coneixen l'aplicació del reglament del Congreso, segur que saben que el seu article 110.3 estableix quina ha de ser la forma de les esmenes a la totalitat, però tot i així vostès fan una cosa diferent pervertint el sistema parlamentari i el mandat constitucional només pel seu interès. No presenten un text alternatiu a la llei, sinó una modificació del Codi Penal per poder-hi encabir tot allò pel que, com deia el diputat Rufián, els independentistes ja hem estat condemnats. Una modificació del Codi Penal per blindar, ara sí, la criminalització de l'activitat de l'independentisme. Una modificació també per sustentar l'actuació de la cúpula judicial fonamentada en el fang. En definitiva, una evidència més del mal fer d'aquesta cúpula judicial.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Aquest punt d'avui potser només és el primer tràmit per debatre d'aquí unes setmanes els Pressupostos Generals de l'Estat, però és evident, amb tot el que els he explicat, que si no fan les coses diferents el nostre vot per als pressupostos no l'obtindran. Nosaltres no formem part de cap bloc espanyol. Com deia abans, hem estat sincers i els ho hem explicat des del primer dia. A diferència d'altres, el nostre vot no el tenen captiu i a la seva disposició, només està a disposició dels ciutadans de Catalunya. Per tant, facin política, negociïn de veritat, facin política sense voler perjudicar sempre d'una manera o altra Catalunya, perquè si ho fan d'aquesta manera, en positiu, ens hi trobaran. Moltíssimes gràcies i visca Catalunya. Muchas gracias, presidenta. Diputadas, diputados, muy buenos días a todos, muy buen mediodía a todos. Nos encontramos de nuevo ante lo que podríamos denominar una propuesta típica del Gobierno del Estado en esta Cámara. Típica en tres aspectos fundamentales: en lo que respecta al contenido de la propuesta, en cuanto a su efecto respecto a Cataluña y, finalmente, en lo que se refiere a la forma en que esta propuesta se ha llevado a aprobación en esta Cámara por parte del Gobierno del Estado. Y empezaré precisamente por este último aspecto, porque no deja de ser sorprendente que el actual Gobierno del Estado se empeñe en no entender que esta legislatura no será como la anterior. Su planteamiento de los últimos años de reclamar apoyos a los otros grupos a cambio de nada no puede formar parte de la relación del Gobierno con el Grupo Parlamentario Junts per Catalunya. Esta estrategia con nuestro partido, señora ministra, no les funcionará. Les hemos advertido desde el primer día. Hemos sido sinceros desde el primer día advirtiéndoles de que esta estrategia no funcionaría. Pretender hacer ver que dialogar es negociar en este mandato no les servirá. Y querer obtener los apoyos necesarios aplicando constantemente una política de hechos consumados y trasladarnos así la presión a nosotros, con nosotros eso no dará resultado. Mientras quieran hacerlo así, ustedes están abocados a lo que ha pasado estos días. Vivir en la incertidumbre hasta el último momento, no nos equivoquemos, rima con la palabra en catalán feblesa, o sea, debilidad, ser castigados permanentemente por la derecha y pasar la vergüenza de tener que pedirles auxilio a ellos, precisamente por aprobar sus medidas y, en consecuencia, reforzar el papel de aquella derecha que, paradójicamente, ustedes siempre presumen querer detener.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Però això encara no és tot. La situació és més complexa. Quan hi ha mecanismes extraordinaris de finançament, com poden ser el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, vostès davant d'aquests mecanismes resulta que es queden tota la capacitat de gestió d'aquests mecanismes de decisió i només transfereixen a la Generalitat de Catalunya la feina administrativa, convertint-la en una mera gestoria d'aquests fons sense possibilitats d'intervenció real i de millora real sobre els ciutadans de Catalunya. I finalment, tota aquesta situació que li dibuixo encara la compliquen més quan vostès permeten i faciliten el dumping fiscal d'altres determinats territoris de l'Estat respecte a Catalunya aprofitant els nostres recursos que es queda l'Estat i, per tant, dificultant encara més el desenvolupament econòmic i social del nostre país. I en tot aquest context, vostès ens venen sense entrar ni tan sols a negociar i pretenen que votem a favor de les seves propostes de complir una distribució interna dels objectius d'estabilitat pressupostària que, a més a més, penalitza totalment la Generalitat de Catalunya i les administracions locals. I m'explicaré amb dades en aquest últim punt. L'any 2014 l'objectiu d'estabilitat pressupostària fixat per la Unió Europea era del 5,8 % per a Espanya. Aquell any l'Estat es va quedar un 63 % d'aquell objectiu d'estabilitat pressupostària. A les comunitats autònomes aquell 2014 se'ls va permetre fins a un 17 % d'aquell objectiu de dèficit. Doncs ara per a aquest 2024, deu anys després, vostès proposen quedar-se el 90 % dels recursos provinents del dèficit autoritzat i assignar a les comunitats autònomes no un 33 % com fa deu anys, un ridícul 3,3 %. I de debò que amb tot això que jo els explico, aquest dibuix generalitzat, no entenen el nostre posicionament? De debò se sorprenen que no ens sentim part d'aquest Estat i que vulguem ser un país lliure i independent? De debò que no entenen en quin moment polític ens trobem i que per obtenir el nostre suport les coses s'han de fer diferents, les han de fer diferents des del Govern de l'Estat?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I això que li explico és senzill, perquè de vegades de tan fàcil que és una situació alguns, a vostès concretament, potser no la saben llegir bé i erren en l'estratègia que han de tenir quan parlin, negociïn amb Junts per Catalunya. I per tant, m'explicaré una mica més a fons d'això que jo li explico. Com deia, a Catalunya ens apliquen un dèficit fiscal de 20 000 milions d'euros. Està aviat dit. Equival, però, al 8 % anual del PIB de Catalunya i, en conseqüència, per tant, tenim una Generalitat de Catalunya amb un finançament clarament insuficient per atendre les necessitats dels ciutadans. A més a més, vostès ens agreugen aquest infrafinançament centrifugant-nos els costos de les decisions que han adoptat des d'aquí, des del Govern de l'Estat. Però a més a més, incompleixen aquells compromisos de finançament que anteriorment havien aprovat, com serien els casos de la disposició addicional tercera o de la Llei de dependència, que perjudica un dels col·lectius més desafavorits de la nostra societat. Però si això fos poc, quan vostès elaboren els pressupostos per a Catalunya només assignen un 9 % del total de recursos econòmics dels Pressupostos Generals de l'Estat, quan a Catalunya hi viu un 16 % de la població de l'Estat i s'hi genera un producte interior brut del 19 % del PIB de l'Estat. Un 9 % de recursos quan haurien de ser un 16 o un 19 %. Però si a més a més ens mirem quina part del que s'ha previst inicialment en els pressupostos després s'executa, només s'acaba materialitzant un ridícul 35 % del que s'ha pressupostat. I algú ens podria dir: 'Home, això deu passar a tot arreu. Deuen ser les dificultats d'execució dels pressupostos, de la Llei de contractació i del procediment administratiu.' Doncs no. Sense anar més lluny, aquí, en aquestes terres, a Madrid s'executa un 184 % d'allò que es pressuposta, el que implica que a Catalunya es destinen 94 euros dels Pressupostos Generals de l'Estat per a cada ciutadà, quan aquí a Madrid es dediquen 307 euros per a cada ciutadà de Madrid. 94 euros enfront 307, any rere any, pressupost rere pressupost, castigant els ciutadans de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I és que vostès han d'entendre que la nova realitat en què ens trobem és diferent a tot allò que hem viscut aquí en les anteriors legislatures. Ja no és vàlid allò que funcionava anteriorment i que podem entendre que tant els agradés, perquè òbviament obtenien grans suports a canvi de ben poca cosa. Però ara no s'hi entestin, no ho provin més. A dia d'avui, aquesta manera de fer política no és vàlida. Li ben asseguro, però, que l'alternativa a aquesta manera de fer política que vostès tenen des del Govern és ben fàcil de canviar i que doni resultats. Escoltar el que se'ls planteja des del principi i sense presses i negociar en positiu. No es tracta, com li deia, de dialogar, es tracta de negociar i fer-ho de veritat, perquè vostès han d'entendre que fer política sense voler perjudicar sempre Catalunya és possible i li ben asseguro que els donaria molts millors resultats. I parlant d'anar contra Catalunya, entro en el fons d'aquest punt d'avui del Ple. Vostès porten a aprovació unes propostes sota l'empara que són un mandat europeu. I és cert. Europa fixa com a objectiu d'estabilitat pressupostària el 3 % de dèficit per a aquest any, un 2,7 % per a l'any vinent, i un 2,5 % per al 2026. Fins aquí absolutament cap problema. Però Europa no estableix com s'ha de distribuir aquest dèficit. Europa no estableix com s'ha de distribuir aquest dèficit entre les diferents administracions públiques espanyoles. I aquí és on vostès, com sempre, aprofiten i van a la contra de Catalunya. Els successius governs de l'Estat, els de vostès i els de vostès, han fet la reducció del dèficit sempre, absolutament sempre, carregant l'esforç a les esquenes de les administracions autonòmiques i locals. I paradoxalment, aquestes són les administracions més pròximes als ciutadans i que tenen més càrrega en matèries de polítiques públiques, especialment en polítiques socials com ara educació, sanitat i serveis socials. I aquesta realitat, en una Catalunya mal finançada i víctima d'un dèficit fiscal absolutament desbocat, genera una situació perversa que és una llosa que ens ofega com a país i ens escanya com a ciutadans. Potser si entenguessin això que ara els explico, que és possible fer una política que no vagi en contra de Catalunya, entendrien el perquè del nostre posicionament en defensa dels ciutadans de Catalunya i per què no ens serveix que ens apliquin el que tant els ha funcionat en els darrers mandats.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Diputats, molt bon dia a tothom, molt bon migdia a tothom ja. Ens trobem de nou davant del que podríem denominar una proposta típica del Govern de l'Estat a aquesta cambra. Típica en tres aspectes fonamentals, tant pel que fa al contingut de la proposta, pel que fa al seu efecte respecte a Catalunya i, finalment, pel que fa a la forma en què aquesta proposta s'ha portat a aprovació en aquesta cambra per part del Govern de l'Estat. I començaré, precisament, per aquest darrer aspecte, perquè no deixa de ser sorprenent que l'actual Govern de l'Estat s'entesti en no entendre que aquesta legislatura no serà com l'anterior. El seu plantejament dels darrers anys de reclamar suports als altres grups a canvi de res no pot formar part de la seva relació, de la relació del Govern amb el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya. Aquesta estratègia amb el nostre partit, senyora ministra, no els funcionarà. Els hem advertit des del primer dia. Hem sigut sincers des del primer dia advertint-los que aquesta estratègia no funcionaria. Pretendre fer veure que dialogar és negociar en aquest mandat no els servirà. I voler obtenir els suports necessaris aplicant constantment una política de fets consumats i traslladar-nos així la pressió a nosaltres, amb nosaltres això no donarà resultat. I mentre vulguin fer ho així, vostès estan abocats al contingut del que ha passat aquests dies: viure en la incertesa fins al darrer moment -que no ens equivoquem, rima amb feblesa-, ser castigats permanentment per la dreta i l'extrema dreta, i passar per la vergonya d'haver-los de demanar auxili a ells -precisament a ells- per aprovar les seves mesures i, en conseqüència, reforçar el paper d'aquella dreta que, paradoxalment, vostès sempre presumeixen de voler aturar.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Les propostes de Junts han estat modestes i raonables. Respectin les competències de la Generalitat de Catalunya i tindran els vots de Junts per Catalunya. Respectin també i paguin allò que li correspon a Catalunya, i tindran els vots de Junts per Catalunya. Facin la feina ben feta, assumeixin que no tenen una majoria, pactin amb Junts i tindran els vots de Junts. Si no estan disposats a això, tenen un problema, o tenen a la dreta agafada de la mà de la ultradreta. Recordin que nosaltres som aquí per Catalunya, no som aquí per vostès o pel Reino. I acabo. Vostès han complicat molt una negociació que era molt senzilla. Només calia parlar, negociar i pactar, i alguns han confós dialogar amb negociar i pactar, o potser els tenien molt ben acostumats però les coses, com vam dir el primer dia, no tornaran a ser com havien estat fins ara. Les polítiques espanyoles dels darrers anys que s'han fet d'esquenes a Catalunya, polítiques que defensa el PSOE, el PSC, Comuns i Sumar, estan matant el nostre país, i ens sorprèn el silenci i conformitat d'alguns. Catalunya no està més forta amb les seves propostes. Si volen els vots de Junts hi ha de guanyar Catalunya. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«El 2017 el Partit Popular va intentar un altre cop perjudicar l'economia catalana amb un reial decret i amb l'ajuda del rei. Van marxar poques empreses, és cert, però cal deixar constància que allò que es va fer de mala fe el 2017 ara es reverteix, ara es repara. Per tant, cal reforçar l'article 9 i l'article 10 de la Llei de societats de capital que diu que les empreses han de tenir la seva seu allà on tenen l'activitat majoritària. Cal garantir que es compleixi la llei. Aquelles empreses catalanes que compleixin la llei han de poder tenir incentius fiscals, perquè ja toca que es dediquin fons a les petites i mitjanes empreses catalanes que fins ara han estat colladíssimes. Junts també ha posat sobre la taula que si el transport públic ha de continuar sent bonificat qui ho ha de pagar no és Catalunya i l'Estat espanyol, ho ha d'assumir de manera íntegra l'Estat espanyol. I s'ha de pagar. Perquè malgrat mesos de grans titulars, a dia d'avui vostès encara no han pagat la bonificació del 2023. Això no pot continuar fent-se així.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Segueixo. El que no poden fer vostès és vendre als ciutadans que presenten un reial decret amb mesures socials i amagar les trampes. Per exemple, quan segueixen compensant per darrere les grans elèctriques espanyoles. Aquest cop, i condicionat als Pressupostos Generals de l'Estat espanyol, amb una partida de 100 milions d'euros. Des de Junts algunes de les propostes que els hem fet, per exemple, és no apujar la factura de la llum i la factura del gas, perquè no es pot seguir collant ni les famílies ni les pimes. També hem proposat que la patronal catalana, per tant, el teixit empresarial i productiu de Catalunya, estigui representada en la presa de decisions que ens afecten, com per exemple les mesures del Reial decret 7/2023 que ha defensat fa una estona la vicepresidenta. Avui no hi és prevista la representació catalana, en canvi, sí que hi han representades altres comunitats autònomes. Des de Junts hem proposat també que no s'incrementi l'impost especial sobre l'electricitat perquè tots aquests increments qui els acaba pagant són les famílies i les pimes.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Ahir fins molt tard vàrem estar negociant. Aquesta és la manera. I seguim, però ha de ser abans de l'aprovació dels reials decrets, no pot ser a posteriori. I ha estat una irresponsabilitat no haver-ho fet abans perquè vostès no tenen majoria. Tota la pressió que ens estan posant a nosaltres avui, ara, és una pressió que vostès s'haurien d'haver posat abans d'entrar al Consell de Ministres i aprovar aquests reials decrets sense tenir un acord tancat amb Junts. És aleshores quan vostès haurien d'haver pensat en els ciutadans. Vostès diuen que si aquests reials decrets decauen, demà puja la llum. Però el que aquests reials decrets preveuen és que precisament hi haurà una pujada de les factures de la llum i del gas d'aquí a dos mesos. Facin un reial decret de mesures socials sense trampes i tindran els vots de Junts. Facin un reial decret de mesures socials sense trampes i pactant amb Junts, i tindran els vots de Junts. 'No hi ha cap raó per votar que no a aquests reials decrets', ha dit vostè, senyor ministre. Li donaré algunes de les raons que vostès tenen des de fa setmanes a sobre de la taula per sí, esmenar els reials decrets i demanar que la feina es faci amb rigor i que es faci de manera consensuada perquè vostès no tenen majoria. Amb aquests reials decrets es recula quant a finançament a Catalunya i es consolida el 'café para todos'. I no sembla que vostès estiguin disposats a negociar millores per a Catalunya sense haver de fer-les sempre extensives a les altres comunitats autònomes, obviant així la singularitat de Catalunya i també les necessitats específiques de Catalunya. Som aquí per canviar la relació entre Catalunya i Espanya, no per perpetuar-la. I vostès saben perfectament que els nostres vots estan al servei dels ciutadans de Catalunya i al servei del progrés del nostre país. No estan ni al seu servei ni al servei del Reino.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Gràcies, presidenta. Ministros. L'estabilitat de la legislatura està subjecta als avenços i compliments dels acords. Aquest és un dels punts que inclou l'acord que les dues formacions vam signar, Junts i PSOE. Nosaltres estem complint la nostra part, i crec que hem estat molt clars des del primer moment. No veníem amb l'estabilitat compromesa i aquesta aventura la vam iniciar les dues formacions coneixent els riscos. Crec que tots estem d'acord que vostès no ho han fet bé. I quan s'hi han posat a fer-ho bé, segurament ja era tard. S'ha hagut d'arribar a una situació límit, com la que ens trobem avui, perquè alguns hagin entès que quan a Junts dèiem que no donaríem els nostres vots a canvi de res volíem dir que no donaríem els nostres vots a canvi de res. Des de Junts no els podem acompanyar en aquest error seu, però són a temps de rectificar. Si el que volen és resoldre les necessitats dels ciutadans, facin el reial decret de mesures socials sense trampes i tindran els vots de Junts.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Por qué no han adoptado las medidas necesarias, dentro de su ámbito competencial, ante los casos de...
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, escolti, escolti la gent de Catalunya, escolti els seus alcaldes, escolti els ciutadans de peu. Vostè potser no ho ha notat, i ho puc entendre, però des de Junts li podem assegurar que en molts pobles i ciutats de Catalunya hi ha una sensació d'enorme inseguretat. Fixi's: l'any passat, a Barcelona 284 multireincidents van acumular 5600 fets delictius, i aquest any, només amb els sis primers mesos, 269 ja n'acumulen 4065. La gent n'estan absolutament farts, i n'estan farts perquè veuen que els delinqüents gaudeixen de total impunitat, De fet, el baròmetre de la ciutat de Barcelona, però també els de L'Hospitalet de Llobregat, el del Prat de Llobregat, el de Manresa i el de moltes altres ciutats del país, situen amb molta diferència la inseguretat com a principal preocupació dels ciutadans. Però, a més a més, la inacció del seu govern, fa que els cossos policials es desmotivin, i que els ajuntaments, com deia abans, se sentin absolutament desemparats, i això encara és més greu quan tots sabem que aquesta Cambra, com feia referència vostè, ja va introduir els canvis en el Codi penal per resoldre aquesta problemàtica. Però la manca de recursos que el Govern de l'Estat hi ha destinat i l'escandalosa situació de saturació del sistema judicial ha fet que no només no s'hagi produït cap millora, sinó que la situació hagi empitjorat significativament.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«El senyor Tellado, a la seva interpel·lació de la setmana passada, també retreia la poca autocrítica que ha estat capaç de fer el senyor Bolaños després de les mobilitzacions massives del poble espanyol. Home, senyor Tellado, no crec que siguin els populars els més indicats per fer aquest retret. Què van fer vostès davant les mobilitzacions dels catalans després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l'Estatut de Catalunya que ens va fer sortir de forma massiva, pacífica i reiterada any rere any? Vostès no van fer res propi d'un estat, no van fer res propi d'una democràcia. Vostès ja ho havien fet tot. Vostès havien trencat les normes del marc constitucional, que sovint ens recorden, ens havíem donat entre tots. Tenen present com va anar? Catalunya va seguir estrictament la legalitat espanyola al peu de la lletra, aquesta que tant ens demanen, aprovant el seu Estatut al Parlament, un Estatut que va venir aquí a Madrid però primer va passar pel filtre, bé pel filtre no, més ben dit, va passar pel ribot del senyor Guerra, però que malgrat això el va aprovar aquesta cambra i la del Senat. I malgrat aquesta retallada madrilenya, aquest Estatut va ser ratificat en referèndum pel poble català, promulgat pel seu rei, i publicat com a llei orgànica. Què van fer vostès? Vostès s'ho van carregar tot. S'ho van carregar tot amb l'ajuda de les estructures envellides per l'Estat. I a partir d'aquí, suma y sigue que diuen a les Castelles. Al procés legítim, pacífic i democràtic català, van respondre a aplicant els manuals de la repressió -que tan bé dominen a Espanya- i la màxima de Plató, aquella que diu que la injustícia simulada és la pitjor forma d'injustícia.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«Moltes gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Aquesta moció, conseqüència de la interpel·lació que la setmana passada feia l'ascendit diputat Tellado al ministre Bolaños, és un element més de la bel·ligerant campanya contra els pactes parlamentaris i l'acord per intentar desjudicialitzar la política espanyola. Una desjudicialització que, certament, i a la vista del comportament d'una bona part de les cúpules de la judicatura, sembla missió impossible. I és que no és no ha de ser gens fàcil anar-se'n a dormir franquista i llevar-se demòcrata només canviant l'etiqueta. Mirin, el Grup Popular a la part expositiva d'aquesta MCI fa referència a la invasió de la independència del poder judicial, a la invasió del poder legislatiu i a la invasió de la Fiscalia General de l'Estat. Escoltin bé, això no és cap novetat. Recordo perfectament l'any 2018 la senyora María José Segarra, en la seva primera compareixença com a fiscal general, que deia: 'Considero imprescindible superar la sospita de tota parcialitat o politització que persegueixen a la nostra institució des de 1713 quan Felip V va nomenar Melchor de Macanaz primer fiscal general del Reino.' O sigui, res de nou. El fiscal del Reino de Felip V i els fiscals del Reino de Felip VI, amb tres segles de diferència, continuen coincidint en la politització de la institució. I aquesta tarda vint fiscals del Suprem ens ho han confirmat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Miri, al ple anterior jo feia una proclama sobre la necessitat que les infraestructures es planifiquin i s'impulsin sota la governança dels estudis cost-benefici. Cost-benefici, evidentment, no només econòmic, econòmic, social, ambiental, de sostenibilitat. Cal acabar prioritàriament els corredors de la xarxa bàsica inacabats, que són els que ens connecten d'una forma més eficient amb la xarxa europea. I cal fer-ho no a trossos, de forma parcial, discontínua com s'ha fet fins ara, d'una forma tan poc eficient. S'hauria de fer d'una manera que en cada tram del corredor es pogués disposar d'una connexió eficient i amb capacitat. I evidentment, la xarxa europea preveu corredors addicionals, efectivament, preveu altres tipus de corredors que no són la xarxa bàsica. Jo li parlaré molt breument d'un -avui em sobrarà temps-, per exemple, el corredor Barcelona-Puigcerdà-Tolosa de Llenguadoc. Per a nosaltres és un corredor molt important. És també un corredor transpirinenc. Evidentment és important perquè passa per Catalunya, no només, si em permet. És un corredor transpirinenc. És un corredor que està en servei. És una infraestructura que existeix i que està en servei. És una infraestructura que també ha estat abandonada durant anys i anys i anys sense inversions, que per fi ja ha posat en marxa algunes inversions de millora. És un corredor amb una demanda de passatgers rellevant. Connecta tres estats via la Tor de Querol i l'Hospitalet-près-l'Andorre. I a més a més, Andorra, que és un estat pirinenc que acaba de signar un acord d'associació amb la Unió Europea, demanda i treballa per poder tenir una connexió ferroviària, que la pot tenir a través d'aquest corredor, tant cap al nord, cap a Europa, com cap al sud. Aquest, per exemple, seria un corredor no principal, no de la xarxa bàsica existent que amb poca inversió de millora pot fer aquesta funció també transpirinenca.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Senyories, Catalunya ja té Pacte Nacional per a la Salut Mental, que va sortir del nostre Parlament i que entoma el repte de manera holística, treballant des de Salut però també des d'Educació, Drets Socials, Justícia, Joventut, Igualtat, Cultura, Esport. Perquè hem après que la millor estratègia és la de prevenció, curar la causa que trenca el benestar emocional, és a dir, les desigualtats, la discriminació, la violència masclista, l'exclusió social, la pobresa, els problemes d'habitatge, la precarietat laboral, la falta de feina, d'expectatives, sentir-se sol, la pèrdua d'un ésser estimat, sense oblidar -com acaben de fer també alguns companys- les malalties mentals cròniques. I per fer front a això calen recursos i professionals. El millor pacte d'Estat per Catalunya seria poder disposar dels milers de milions d'euros en impostos que cada any venen a Madrid i no tornen. I fins que això no sigui possible, solucionin allò que és a les seves mans. Per exemple, necessitem més psicòlegs clínics, més psiquiatres, més infermeres especialitzades en salut mental. Aquesta setmana hi ha hagut vaga d'infermeres a Catalunya perquè estan saturades i perquè no els reconeixen les seves especialitats, tampoc la de salut mental. I els números són dramàtics: quatre psicòlegs clínics per cada 100 000 habitants. Han anunciat que el 2024 sortiran 247 places de psicòlegs clínics, calen el doble. A Catalunya, el 2023 ens han assignat 46 places de psicòleg clínic, només una més que el 2022.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Gràcies, presidenta. Bé; recordar algunes xifres només per generar un cert context. L'any passat 4097 persones es van treure la vida. Això vol dir 11 suïcidis cada dia, 100 menors de 20 anys cada mes. Xifres que s'han triplicat des del 2019. La vida, ho sabem tothom, té llums i té ombres, i viure fa mal. I cada cop hi ha més persones per les quals el sofriment és insuportable. Senten que no hi ha més sortida que marxar o cau en el pou de la depressió o l'ansietat. La por i el confinament per la Covid només van fer que empitjorar aquesta situació. Per això, l'Organització Mundial de la Salut va instar a buscar estratègies que millorin la salut emocional i mental. A l'Estat, l'Estratègia per a la salut mental ja es treballa des de fa temps amb les comunitats autònomes que, recordem-ho, són les que tenen competències en salut. Avui, però, el Grup Socialista proposa també un pacte d'Estat per la salut mental a través d'una proposició no de llei per la que devien tenir tots els vots necessaris, de ben segur, perquè no ens han contactat fins fa una estona. Molt ens temem que aquest pacte, que ja han dit que tenen un gran consens, prosperarà i podria ser una manera encoberta de tornar a envair les nostres competències. La transaccional que han pactat amb Esquerra Republicana de Catalunya no concreta com solucionar, com a mínim fins a hores d'ara, la falta de professionals que pateix Catalunya. No han acceptat cedir a Catalunya les competències perquè sigui Catalunya la que tingui la possibilitat d'ampliar les ràtios. I, lògicament, tot això ens genera desconfiança. Aquest és el mateix PSOE que la legislatura anterior proposava una llei per a l'equitat del sistema sanitari que pretenia carregar-se la col·laboració sociopolítica del Sistema Català de Salut, que és tant com dir carregar-se el sistema, la sanitat catalana. Un projecte de llei que Junts va frenar però que tornen a portar al seu programa de Govern i que ves a saber si el voldran tirar endavant amb Sumar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Ha arribat el moment de canviar les coses de veritat. La sororitat no és suficient, necessitem els homes. Escolteu-nos. No tindrem una societat més justa mentre les dones hagin d'arribar tremolant de por a una concentració de la selecció, aparcar la maternitat o renunciar a la lactància per no perdre la feina, acceptar tractes vexatoris que mai us farien a vosaltres, o abaixar el cap quan les acusen de ser unes histèriques quan en realitat han estat històriques. I no em refereixo a guanyar el Mundial, que és evidentment una gran fita esportiva, sinó a guanyar per golejada el favor de l'opinió pública. D'això se'n diu canviar la societat i construir un món millor. I és mèrit d'elles. Gracias, presidenta. Los que defendemos aquí nuestras naciones creo que lo hemos dejado muy claro. Todos tenemos muy claro que jugar con la selección española por imperativo legal atenta contra el derecho individual de los deportistas. Junts defendió ya en la tramitación de la Ley del Deporte española sacar esta obligación. En lugar de hacerlo, España ha endurecido las sanciones, como se ha recordado hacía un instante. Antes, no acudir a la selección suponía una retirada de licencia de entre dos y cinco años, ahora de entre dos y quince y, como se ha recordado, hasta 30 000 euros de multa, sanciones con las que se ha amenazado a las deportistas -con ellos no se atreven-. La misma Aitana Bonmatí, jugadora del Barça y último balón de oro, lo ha dicho muy claro: No entiendo que haya una ley que te obligue a acudir a la selección si una no se siente bien para acudir a ella. Víctor Francos, expresidente del CSD, recordó con insistencia a las jugadoras el castigo de la ley y, por mucho que te digan que al final nunca se sanciona a nadie, se mire como se mire esto es una amenaza. Las jugadoras, que son muy jóvenes y que no tienen fuerza para poder defender sus derechos, han sufrido ansiedad. Algunas de las seleccionadas para la primera convocatoria después del Mundial, que se hizo sin haber resuelto el asunto con ellas, llegaron temblando de miedo, literalmente temblando de miedo, al hotel de concentración de Oliva antes de viajar a Suecia para disputar un partido. Estaban psicológicamente muy afectadas por la presión que estaban soportando. Y todo esto a pesar de que el código de la FIFA dice que cualquier jugador inscrito en un club se obliga a responder afirmativamente a la convocatoria de la selección, pero -importante el matiz- por regla general. Tal vez hay que recordar que se las convocó habiendo un procedimiento abierto por vulneración del protocolo contra la violencia sexual; tal vez hay que recordar que habían advertido que la salida de Vilda o la inhabilitación de Rubiales sin cambios profundos eran maquillaje, pero no, las pusieron contra las cuerdas, y aquí el CSD no estuvo a la altura. Después, es cierto, medió para buscar soluciones, pero las amenazas ya se habían pronunciado.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«La conclusió, per tant, és clara: necessitem més dones en els llocs de decisió per protegir les esportistes. Han tornat vostès a perdre l'oportunitat amb la substitució a la Secretaria d'Estat per l'Esport. Senyors del PSOE, si de debò volen canviar les coses en el món de l'esport, deixin al calaix la proposta no de llei contra el masclisme que tenen registrada i defensin les dones on cal defensar-les, a la llei i en l'aplicació de la llei quan són assetjades pel seu entrenador, quan se les discrimina respecte dels homes, quan se les tracta com si fossin de segona i se les paga com si fossin de segona, quan s'utilitzen els seus èxits per fer-se selfies, quan se les fa servir de reclam per fer creure al món que l'organitzador del proper Mundial ha corregit el masclisme al futbol. No és veritat, no s'ha corregit. Per fer-ho les han d'escoltar, a elles i als seus representants sindicals, a tots. En el diàleg social de l'esport hi ha l'AFE però no s'oblidin que el principal sindicat de jugadores es diu FUTPRO.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Nosaltres, recordem una vegada més, vàrem votar en contra de la Llei de l'esport espanyola, fonamentalment perquè segueix sense reconèixer Catalunya com a nació en el món de l'esport internacional, però també per aquesta falta de sensibilitat amb les esportistes quan s'hauria d'haver aplicat tolerància zero davant la violència masclista. Rubiales encara no li havia fet un piquito no consentit a la Jennifer Hermoso, ni s'havia tocat els genitals a la llotja de l'estadi de la final del Mundial -segons ell, com a gest d'alegria. Encara no havia esclatat l'escàndol que ha portat al masclisme del futbol espanyol als titulars de mig món mediàtic. Però se sabia que l'esport és masclista i que calia protegir les esportistes. Ara sí, ara gairebé tothom diu que ho té clar, excepte els masclistes que segueixen atacant les jugadores, les acusen de denúncies falses, les tracten d'histèriques, d'exagerades. Però la majoria de la societat ha dit que s'ha acabat i vol castigar exemplarment els piquitos no consentits, els tocaments, els assetjaments, les coaccions o els abusos d'autoritat. Seguiran passant, perquè les jugadores no se senten protegides, perquè no ho estan, i ells ho saben. Perquè la por és i serà la principal aliada del masclisme. Però s'ha de poder castigar des de la llei. I és una vergonya com s'ha enganyat -ho torno a dir- les jugadores. Si no hagués estat per la FIFA, Rubiales no hauria estat inhabilitat. La FIFA el va castigar al minut u: tres mesos, obertura d'expedients i tres anys d'inhabilitació. I no només per tocar-se els genitals o pel petó no consentit, també per les pressions i les coaccions que van patir Hermoso i els seus familiars. Recordem que hi ha obert un procés judicial contra Rubiales a l'Audiència Nacional. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport va fer el ridícul, només quan han vist la FIFA posant una sanció ferma de tres anys han fet el mateix, han copiat la sanció.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«I vaig acabant. Per cert, les esquerres -també a les esquerres-, Sumar, Podem, on eren vostès i els pensadors i els artistes que els acompanyen quan a Catalunya no es podia parlar de tot perquè l'Estat i els governs així ho van decidir? On eren? No parlem del segle XVIII ni del XIX, parlem tot just de fa quatre dies. Hem estat sols, els independentistes hem estat massa vegades sols. Surtin del búnquer, facin que el Congrés sigui un mirall, com ara, com avui, com aquesta tarda, defensant la llibertat d'expressió i defensant quan toqui, quan sigui el moment, coses tan elementals en democràcia com el dret de les nacions a poder decidir. Avui la proposta de repensar els límits de la llibertat d'expressió per driblar totes les censures subtils o poderoses trobarà el vot favorable de Junts per Catalunya. Moltíssimes gràcies. Voy terminando. Por cierto, también las izquierdas, Sumar, Podemos, ¿dónde estaban ustedes, los pensadores y los artistas cuando en Cataluña no se podía hablar de todo porque el Estado y los gobiernos así lo decidieron? ¿Dónde estaban ustedes? Y no hablamos del siglo XVIII ni del XIX, hablamos de hace cuatro días. Hemos estado solos; los independentistas hemos estado demasiadas veces solos. Salgan del búnker, hagan que el Congreso sea un espejo, como ahora, como hoy, aquí, defendiendo la libertad de expresión y defendiendo cuando toque, cuando sea el momento, cosas tan elementales en democracia como el derecho de las naciones a poder decidir. Hoy, la propuesta de repensar los límites de la libertad de expresión para derribar todas las censuras, sutiles o poderosas, va a encontrar el voto favorable de Junts per Cataluña. Muchísimas gracias.»