Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
932 declaraciones · página 31 de 32
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Ahora quieren que el Gobierno español comparezca para rendir cuentas de negociaciones, acuerdos, pactos con los partidos independentistas, y la verdad es que a nosotros eso nos parece muy bien, porque nosotros somos defensores acérrimos de la transparencia. De hecho, Esquerra Republicana de Catalunya fue el primer partido que planteó en esta Cámara la necesidad de una ley de transparencia. Y el Partido Popular, cuando gobernaba hizo una ley llamada de transparencia, que sirvió para blindar, con mayúsculas, la opacidad. La mal llamada ley de transparencia, conjuntamente con la Ley sobre Secretos Oficiales, son los candados, absolutamente, de todas las miserias del régimen del 78. Cuenten con nosotros, señorías del Partido Popular, para romper esos candados y para que los pactos, todos los pactos de los gobiernos españoles, sean públicos, todos; pero no solo los del señor Sánchez, sino los de todos los gobiernos españoles; de hecho, desde Franco hasta Rajoy; todos, con toda la transparencia del mundo. Es más, tenemos mucho interés en desclasificar, por ejemplo, la información del 23-F, toda la información clasificada; o las encuestas que Suárez escondió sobre el referéndum monarquía o república durante la Transición; o también en conocer las negociaciones de Aznar con ETA; o toda la información sobre las mentiras y las negociaciones con las diferentes empresas y gobiernos para participar en una operación de terrorismo internacional como fue la guerra ilegal, ocupación y saqueo de Irak, por ejemplo.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«I ara sí que acabo, amb una pregunta. Si el Tsunami Democràtic va ser un acte terrorista, per què aquesta cambra no ha fet mai un acte o una declaració de repulsa i condemna de l'acte terrorista? Per què no han fet mai un minut de silenci per les víctimes? Deixin de fer el ridícul. Deixin de fer el ridícul i, com molt bé deia la diputada que m'ha precedit, la portaveu de Bildu, ocupin-se de les coses que realment necessiten de la classe política. Moltes gràcies, presidenta. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos. Nosotros solo intervendremos en este grupo una vez. Suscribo todo lo que han dicho los compañeros que me han precedido en el uso de la palabra, pero sí aprovecharé estos cinco minutos; quizás serán seis, con su venia, presidenta, pero no intervendré más; seguro que será generosa. Contenta no estoy, pero sí satisfecha de que el Partido Popular, por fin, se haya dado cuenta de que Feijóo no es presidente no porque no quiera, sino porque los independentistas no queremos que lo sea; y celebro que por fin se haya dado cuenta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«De totes maneres, senyores i senyors del Partit Popular, malgrat la visceral agressivitat del seu nacionalisme espanyol -i vaig acabant, presidenta-, els he de reconèixer que s'ha produït amb el Partit Popular i Feijóo un fet significatiu. Vostès també han parlat amb un partit independentista. I no passa res. Oi que no passa res? Perquè també ho han fet, cas inèdit. Acceptin públicament d'una vegada que el moviment independentista català és un moviment cívic i és un moviment pacífic, com sap tothom a Catalunya. I deixin ja les mentides sobre la violència a Catalunya i els grollers, i no només grollers, sinó -si em permeten, també- patètics intents de vincular independentisme i terrorisme. Fan el ridícul. Assenyalar les idees que no els agraden com a terrorisme o, pitjor, intentar fabricar proves falses en una Operació Catalunya per acusar uns innocents de terrorisme no només, com ja s'ha dit, és una banalització del concepte de terrorisme, sinó que, a més a més, és una ofensa en majúscules de la memòria de les veritables víctimes del terrorisme. Se n'haurien de donar vergonya, i els hauria de caure la cara de vergonya. Malauradament, la societat espanyola, igual que la catalana, té una clara idea del que és terrorisme. I és molt trist que en un Estat espanyol que sap perfectament el que és el terrorisme, hagi de delimitar el concepte de llei d'amnistia perquè hi ha jutges que pretenen inventar-se un nou concepte de terrorisme només per castigar la dissidència, només per castigar aquells que no pensem igual, només per castigar l'independentisme. De veritat no els fa vergonya? No els fa vergonya davant les víctimes del terrorisme?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Comptin amb nosaltres, senyories del Partit Popular, per trencar aquests cadenats i que els pactes, tots els pactes dels governs espanyols, siguin públics. Tots, però no només els del senyor Sánchez, sinó de tots els governs espanyols. De fet, des de Franco fins a Rajoy, tots, amb tota la transparència del món. De fet, també tenim molt interès en desclassificar, per exemple, la informació del 23F, tota, tota desclassificada. O les enquestes que Suárez va amagar sobre el referèndum monarquia-república durant la transició. O també en conèixer les negociacions d'Aznar amb ETA. O tota la informació sobre les mentides i les negociacions de diferents empreses i governs per participar en una operació de terrorisme internacional com fou la il·legal guerra, ocupació i saqueig de l'Iraq, per exemple. Senyora Álvarez de Toledo, l'hi dic, tenim molta curiositat en esbrinar qui pot ser un tal M. Rajoy, molta, i quines eren aquelles empreses que omplien els sobres de Bárcenas. I també tenim moltes ganes de saber a canvi de què ho feien. Òbviament, també volem saber quant ha costat a l'erari públic les Corinnes i els Corinnos d'abans i d'ara. O les negociacions amb la Casa Reial per posar catifa vermella a la fugida del corrupte emèrit. Això també ho volem saber. Transparència, no opacitat. I així podríem continuar en una llista interminable. Si volen trencar justament aquesta opacitat del règim del 78 que encara avui perdura, comptin amb nosaltres.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. Nosaltres també només intervindrem en aquest grup. Subscric absolutament tot el que han dit els companys que m'han precedit, però sí que aprofitaré aquests cinc minuts, potser seran sis, presidenta, amb la vènia, però com que, en qualsevol cas, serà l'únic moment que intervinc segur que serà generosa. Bàsicament perquè, home, contenta no estic, però val a dir que satisfeta que el Partit Popular per fi s'hagi adonat que Feijóo no és president no pas perquè ell no vulgui, sinó perquè els independentistes no volem que ho sigui. Celebro que per fi se n'hagi adonat. Ara volen que el Govern espanyol comparegui per donar comptes de negociacions, acords, pactes amb els partits independentistes. I la veritat és que a nosaltres això ens sembla molt bé, perquè nosaltres som uns acèrrims defensors de la transparència. De fet, Esquerra Republicana de Catalunya va ser el primer partit que va plantejar en aquesta cambra la necessitat d'una llei de transparència. I el Partit Popular, quan governava, va fer una llei, una llei anomenada de transparència, que va servir per blindar en majúscules l'opacitat. La mal anomenada llei de transparència, conjuntament amb la llei de secrets oficials, són els cadenats de totes les misèries, absolutament de totes les misèries del règim del 78.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Así pues, hoy daremos un sí a los objetivos de estabilidad presupuestaria, pero absolutamente condicionado a la espera de que el ejecutivo de Sánchez presente en el proyecto de presupuestos unas cuentas que exigimos que contemplen todo aquello suscrito en el acuerdo de investidura, unas cuentas que sean buenas y útiles para la ciudadanía y su bienestar, y también unas cuentas que lleven, como mínimo, un 19 % de las inversiones a Cataluña, a favor de los catalanes y catalanas. Los acuerdos son para cumplirlos. Nosotros tenemos uno con Cataluña y ustedes tienen uno con nosotros. Y esto no es para hacer ruido, esto va de negociar, de dialogar, de avanzar y de cumplir. Tengo un buen amigo que siempre dice que un árbol que cae hace más ruido que cien árboles que crecen. Pero que crezcan árboles, señorías, y que gestionen los bosques es vital para todos y todas, también para Cataluña. Muchas gracias.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Y ahora acabo. Los republicanos independentistas trabajamos siempre, siempre, siempre por la defensa de Cataluña, de los intereses de los y las catalanas, y esto nos aporta siempre coherencia y mucha fuerza, dos elementos claves a la hora de conseguir nuestros objetivos políticos. Por eso, hoy les repetimos -ya lo hicimos hace semanas en el Consejo de Política Fiscal y Financiera- que no nos gusta lo que hoy nos presentan, porque una vez más ustedes conciertan el 90 % del margen de déficit para este año 2024. Somos muy conscientes de que solo la consecución de un Estado propio podría garantizar que Cataluña dispusiera de todos los recursos que genera para revertirlos a la ciudadanía, pero también somos los que aprovechamos, vicepresidenta, todas las ventanas y oportunidades que tengamos para mejorar la financiación de nuestro país, porque eso significa mejorar también la vida de nuestros ciudadanos y ciudadanas. Por eso, quiero recordar que los acuerdos a los que hemos llegado en el marco de las negociaciones para la formación del Gobierno del Estado español recogen aspectos claves, sobre todo en materia de financiación y ejecución de inversiones; requieren también el despliegue correspondiente, por medio de diferentes comisiones de trabajo entre gobiernos, para impulsar, obviamente, una financiación singular para Cataluña y otras actuaciones estratégicas de carácter financiero y también patrimonial.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Dicho esto, el acuerdo que hoy el Gobierno somete a debate y votación somete estos objetivos de estabilidad presupuestaria: deuda pública, el límite de gasto, la financiación del Estado, el techo de gasto, así como ha dicho la vicepresidenta hoy de manera reiterada no se aprueba como tal, y también otro punto acumulado a este, que es el plan de reequilibrio. Es cierto que los equilibrios se han flexibilizado ligeramente respecto al programa de estabilidad enviado el pasado mes de abril a Bruselas, pero también es cierto que ustedes presentan un plan de reequilibrio extremadamente exigente una vez más con el resto de administraciones, y absolutamente laxo con la Administración estatal. Claro, gobernar así, dirigir así no solo es fácil, sino extremadamente descarado. Si me hablan de comunidades autónomas y ayuntamientos, les recuerdo que son precisamente estos territorios -los pueblos, las ciudades, los micropueblos- las auténticas víctimas de su ley de estabilidad, las auténticas víctimas. Es una ley que alguien debió pensar -no sé si muy hábilmente o no- para sanear las administraciones que tenían problemas, en este caso financieros, pero también en una ley que a la vez ha supuesto un lastre y también un freno absoluto a las grandes transformaciones, todas ellas dignas y necesarias en pleno siglo XXI. Es vital, pues, que la Administración estatal reflexione. A nuestro entender, es vital que vuelva a pensar el marco de estabilidad presupuestaria. Lo tienen que simplificar, tienen que eliminar, sin duda, la carga burocrática. Es imprescindible desburocratizar a nuestros ayuntamientos, y sobre todo es caudal poder facilitar la inversión pública tanto en las comunidades autónomas como en las corporaciones locales, sobre todo en ámbitos estratégicos como la reindustrialización.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Esta es la realidad, una realidad cargada de agravios, de deslealtades institucionales por parte del Gobierno central, un Gobierno que no solo es central, sino centralista, aparte de muy centrifugador. Agravios como los incumplimientos reiterados en el tiempo de la disposición adicional tercera del estatuto de Cataluña, del periodo 2009 a 2013, la financiación estatal de la ley de dependencia, las deudas del Fondo de Cohesión Sanitaria y los fondos de garantía asistencial o el personal de los nuevos tribunales de Justicia, entre muchos otros agravios. Deslealtades también, tales como los cambios normativos en el IRPF, la disminución de los tipos o el impuesto de la electricidad. También los cambios normativos en el impuesto sobre las transmisiones patrimoniales y, por ejemplo, también en los actos jurídicos documentados. Cambios normativos al resto de tributos cedidos en las deslealtades en la cartera de servicios, como decimos en mi pueblo, para parar un carro. En definitiva, es un auténtico despropósito. Y atención, porque esto no acaba aquí; lo que se acaba es el tiempo. Hay más agravios, extremadamente flagrantes. El primero, el reparto extremadamente injusto de los objetivos de déficit. Las comunidades autónomas asumimos un tercio del gasto, pero el Estado nos asigna un 0 % al margen del déficit. Las comunidades autónomas gestionamos más de un tercio del gasto que se hace en el conjunto del Estado en materias tan importantes y relevantes como salud, educación o atención social. No contamos con un margen de déficit proporcional, obviamente, a este gasto. Y teniendo presente que este gasto es por inversión social, no solo es un problema de deslealtad institucional, que también -y si me permiten, también de violación del principio de subsidiariedad establecido por la Unión Europea-, sino que además genera un grave problema de bienestar y de cohesión social. También he de decirles que todo ello lo que hace es abonar el caldo de cultivo del creciente fascismo -están todos comiendo- (risas); peor todavía, porque mientras recortan la inversión social que hacen las comunidades autónomas, los márgenes de déficit, en este caso del Estado, están destinados única y exclusivamente, por ejemplo, o en una gran parte, al incremento del gasto militar y armamentista, como ha demostrado año tras año el Gobierno español, también en este caso gobierne quien gobierne. Nosotros estamos plenamente comprometidos con la sostenibilidad de las finanzas públicas, pero también defendemos que el retorno de las reglas de estabilidad se haga de una manera coherente. Esto significa que el esfuerzo que haga cada Administración tiene que ser proporcional al gasto que hacen los Estados y sus administraciones. No es tan complicado. Y otro agravio antes de acabar, este muy flagrante: el déficit en inversiones. El déficit que sufrimos en Cataluña es, aparte de crónico, también sistemático e injustificable. Tendremos tiempo -espero- de hablar de ello y, obviamente, de ponerle remedio.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Y ahora déjenme también contextualizar esta cifra, porque debemos tener presente que el periodo al que me he referido ha sido una época difícil, una época de crisis social y sanitaria, y quien concentra las competencias de bienestar y servicios sociales -pero no solo de esto, sino también de inversiones sociales y de inversión sanitaria- son las comunidades autónomas, por si alguien no lo sabía, y en ningún caso es el Estado. ¿Cómo se explica, pues, esta deslealtad del Estado con respecto a las comunidades? Entiendo que solo de una manera, se explica porque España no cree en el Estado descentralizado, ni más ni menos. España solo se puede concebir desde una óptica centralista y esto, evidentemente, lo hace todo muy difícil; de hecho, lo hace todo insostenible, económica y socialmente. Aparte, a esto hemos de sumar que Cataluña -también el resto de los países catalanes- soporta un déficit fiscal sostenido en el tiempo, que no viene de hoy. De hecho, es un déficit que ha llegado a duplicarse y en algunos momentos incluso se ha triplicado e incluso ha triplicado los niveles que en la experiencia comparada constituyen la norma de solidaridad entre los territorios que forman parte de un mismo Estado. Lo más importante de todo esto es que este déficit fiscal tiene un impacto negativo -no solo negativo, sino directo- sobre lo más importante, que son las personas, sobre el bienestar también de los y las catalanas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«De entrada, déjenme decir que este año que acabamos de empezar sigue como los años que dejamos atrás; es decir, con deslealtades, ciertos desequilibrios, también con más de un agravio y también con abusos. De hecho, estas son solo algunas de las palabras que definen -y a mi entender lo definen bastante a la perfección- la relación del Estado con Cataluña, también con el País Valenciano y las Illes Balears, sobre todo cuando hablamos del reparto de recursos. Y alerto -alerto-, porque antes he escuchado alguna tentación, ya que unos y otros se van señalando. Ninguna de las dos bancadas debería mirar de reojo a la otra. El bipartidismo español siempre, siempre, haya tenido las claves de la caja quien las haya tenido -ya sea PSOE o PP-, ha compartido un denominador común absolutamente incuestionable, que es un desequilibrio vertical entre el Estado y los países catalanes. Desde el año 2009, cuando se puso en marcha el actual sistema de financiación, el Estado ha ido acaparando recursos del sistema y lo ha hecho en detrimento -y es así, vicepresidente- de las comunidades autónomas, que año tras año han ido perdiendo peso, justamente, en el reparto de estos recursos que hoy nos ocupan. Déjenme que ponga un ejemplo de este desequilibrio. Entre el año 2012 y el año 2022 los ingresos del Estado y de las comunidades autónomas, obviamente, no han crecido con la misma proporción. De hecho, en absoluto; los del Estado han crecido el 90 % y los de las comunidades autónomas solo un 40 %.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Així doncs, avui farem un sí als objectius d'estabilitat pressupostària però un sí absolutament condicionat, condicionat a l'espera que l'executiu de Sánchez presenti el projecte de pressupostos. Uns comptes que exigim que prevegin tot allò subscrit en l'acord d'investidura, uns comptes que siguin bons i útils per a la ciutadania i el seu benestar, i també uns comptes -important- que aportin com a mínim un 19 % de les inversions a Catalunya a favor dels catalans i les catalanes. Els acords són per complir. Nosaltres en tenim un amb Catalunya. Vostès en tenen un amb nosaltres. I això no va de fer soroll. Això va de negociar, això va de dialogar, això va d'avançar i de complir. Tinc un amic, un bon amic, que sempre diu que un arbre que cau fa més soroll que cent arbres que creixen. Però que creixin arbres, senyories, i que gestionin bé els boscos és vital, vital per a totes i tots, també per a Catalunya. Moltes gràcies. Muy buenas tardes a todas y a todos. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputadas y diputados. Afortunados los que habéis podido comer. Muy buen año a todas y a todos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I ara sí que vaig acabant. Els republicans independentistes treballem sempre, sempre, sempre, per la defensa de Catalunya, per la defensa dels interessos dels i les catalanes. I aquest fet ens aporta sempre coherència i ens aporta sempre molta força. Dos elements clau a l'hora d'aconseguir els nostres objectius polítics. Per això avui els tornem a repetir -ja ho vàrem fer fa setmanes en el Consell de Política Fiscal i Financera- que no ens agrada el que avui ens presenten, perquè una vegada més vostès concentren el 90 % del marge de dèficit per a aquest any 2024. Però nosaltres també som molt conscients que només la consecució d'un estat propi podria garantir que Catalunya disposés de tots els recursos que genera per revertir-los a la ciutadania. Però també som els qui aprofitem, vicepresidenta, totes les finestres d'oportunitats que tinguem per millorar el finançament del nostre país, perquè això vol dir millorar també la vida dels nostres ciutadans i ciutadanes. Per això vull recordar -acabo, presidenta-, perquè és important aquest punt, que els acords assolits en el marc de les negociacions per a la formació de Govern de l'Estat espanyol recullen aspectes clau, aspectes clau sobretot en matèria de finançament i d'execució d'inversions i requereixen també el desplegament corresponent mitjançant diferents comissions de treball entre governs per impulsar, òbviament, un finançament singular per a Catalunya i altres actuacions estratègiques de caràcter financer i també patrimonial.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Mirin, nosaltres estem plenament compromesos amb la sostenibilitat de les finances públiques, però nosaltres també defensem que el retorn de les regles d'estabilitat es faci de manera coherent, i això vol dir que l'esforç que faci cada administració ha de ser proporcional a la despesa que fan els estats i les seves administracions. És que no és tan complicat. Un altre greuge abans d'acabar, aquest molt flagrant: el dèficit en inversions. El dèficit que patim a Catalunya és, a banda de crònic, també sistemàtic i, val a dir, injustificable. Temps tindrem, espero, a parlar-ne i, òbviament, a posar-hi remei. Dit això, l'acord que avui el Gobierno sotmet a debat i a votació recull, doncs, aquests objectius d'estabilitat pressupostària, de deute públic, així com el límit de despesa no financera de l'Estat, el sostre de despesa, encara que com de manera reiterada ens ha dit la vicepresidenta avui no s'aprova com a tal. I també un altre punt acumulat en aquest, que és el pla de reequilibri. És cert que els objectius s'han flexibilitzat lleugerament respecte al programa d'estabilitat enviat el passat mes d'abril a Brussel·les. Però també és cert que vostès presenten un pla de reequilibri extremadament exigent, una vegada més, amb la resta d'administracions i absolutament laxa amb l'administració estatal. És que, és clar, governar així, dirigir així és com no només fàcil, sinó extremadament descarat. Si parlen de comunitats autònomes i ajuntaments els hem de recordar que són precisament aquests, aquests territoris, els pobles, les ciutats, els micropobles, les autèntiques víctimes de la seva llei d'estabilitat, les autèntiques víctimes. Una llei que algú devia pensar, no sé si molt hàbilment o no, en el seu dia per sanejar les administracions que tenien problemes, en aquest cas financers, però també una llei que alhora ha suposat un llast i val a dir també un fre absolut a les grans transformacions, totes elles dignes i necessàries a ple segle XXI. És vital, doncs, que l'administració estatal reflexioni, al nostre entendre, És vital que repensi també el marc d'estabilitat pressupostària. L'han de simplificar. Han d'eliminar, sens dubte, la càrrega burocràtica. És imprescindible desburocratitzar els nostres ajuntaments. I sobretot, és cabdal poder facilitar la inversió pública tant a les comunitats autònomes com a les corporacions locals, sobretot en àmbits estratègics com el de la reindustrialització.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I atenció, perquè tot plegat no acaba aquí. El que es va acabant és el temps, però no acaba aquí. Més greuges, greuges extremadament flagrants. El primer, el repartiment extremadament injust dels objectius de dèficit. Les comunitats autònomes assumim -ho he dit- un terç de la despesa, però l'Estat ens assigna un 0 % del marge de dèficit. Les comunitats autònomes gestionem més d'un terç de la despesa que es fa al conjunt de l'Estat i en matèries tan importants i rellevants com salut, com educació o com atenció social. No comptem amb un marge de dèficit proporcional, òbviament, a aquesta despesa. I tenint present que aquesta despesa és en inversió social, no només és un problema de lleialtat institucional, que també -i val a dir, també, si em permeten, de violació del principi de subsidiarietat establert per la Unió Europea-, sinó que a més a més genera un greu problema de benestar i un greu problema de cohesió social. I també els he de dir que tot plegat el que fa és abonar el brou de cultiu del creixent -estan tots dinant- feixisme. I pitjor encara, perquè mentre retallen en la inversió social que fan les comunitats autònomes, els marges de dèficit, en aquest cas de l'Estat, són destinats únicament i exclusivament, per exemple, o en una gran part, a l'increment de la despesa militar i armamentista, com ha demostrat any rere any el Govern espanyol, també en aquest cas, governi qui governi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«El més important de tot això és que aquest dèficit fiscal té un impacte no només negatiu, sinó directe sobre el més important, que són les persones, sobre el benestar també dels i les catalanes. Aquesta és la realitat. Una realitat carregada, com deia, de greuges, una realitat carregada de deslleialtats institucionals per part del Govern central. Un Govern que no només és central, sinó que és centralista, a banda d'extremadament centrifugador. Greuges com els incompliments reiterats en el temps o, per exemple, de disposició addicional tercera de l'Estatut de Catalunya del període 2009 al període 2013, o el finançament estatal de la Llei de dependència, o els deutes del Fons de Cohesió Sanitària i dels Fons de Garantia Assistencial, o el personal dels nous tribunals de justícia, entre molts altres greuges. Deslleialtats, doncs també, tals com els canvis normatius, per exemple, en l'IRPF, a la disminució dels tipus o a l'impost de l'electricitat. Els també canvis normatius en l'impost sobre les transmissions patrimonials i, per exemple, també els actes jurídics documentats. Canvis normatius a la resta de tributs cedits. Deslleialtats en la cartera de serveis, com diem al meu poble, per parar un carro. En definitiva, un autèntic despropòsit.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Deixi'm que posi un exemple d'aquest desequilibri i ho faci en el temps. Entre l'any 2012 i l'any 2022 els ingressos de l'Estat i els ingressos de les comunitats autònomes, òbviament, no han crescut en la mateixa proporció, de fet, en absolut. Els de l'Estat han crescut un 90 % i els de les comunitats autònomes només un 40 %. I ara deixi'm també que contextualitzi aquesta xifra, perquè hem de tenir present que el període al qual m'he referit ha estat una època difícil, una època de crisi social i de crisi sanitària, i que qui concentra les competències de benestar i serveis socials, però no només de benestar i serveis socials sinó també d'inversió social i d'atenció sanitària, són les comunitats autònomes, per si algú no ho sabia, i en cap cas és l'Estat. Com s'explica, doncs, aquesta deslleialtat de l'Estat respecte a les comunitats? Doncs jo entenc que només d'una manera. S'explica perquè Espanya no creu en l'estat descentralitzat, ni més ni menys. Espanya només es pot concebre des d'una òptica centralista, i això, evidentment, ho fa tot molt difícil. De fet, això ho fa insostenible tot econòmicament i socialment. A més a més, a això hem de sumar-hi que Catalunya, també la resta dels Països Catalans, suporta un dèficit fiscal sostingut en el temps que no ve d'avui. De fet, un dèficit que ha arribat a duplicar-se. De fet, és més, en alguns moments fins i tot s'ha triplicat, fins i tot ha triplicat els àmbits que en l'experiència comparada -val a dir-ho- constitueixen la norma de solidaritat entre els territoris que formen part d'un mateix estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Diputades i diputats, afortunats i afortunades les que heu pogut dinar. Molt bon any a totes i a tots. D'entrada deixi'm dir que aquest any que acabem d'encetar val a dir que segueix com els anys que deixem enrere, amb deslleialtats, certs desequilibris també, amb més d'un greuge, i també amb abusos. De fet, aquests són només alguns dels mots que defineixen -i, al meu entendre, ho defineixen bastant acuradament, bastant a la perfecció- la relació de l'Estat amb Catalunya, també amb el País Valencià i, òbviament, amb les Illes Balears, sobretot quan parlem del repartiment de recursos. I alerto, perquè abans he escoltat alguna temptació i allò que uns i els altres es van assenyalant. Cap de les dues bancades hauria de mirar de reüll a l'altra. El bipartidisme espanyol sempre, absolutament sempre, hagi tingut les claus de la caixa qui les hagi tingut, ja sigui el PSOE o ja sigui el PP, ha compartit un denominador comú absolutament inqüestionable, que és un desequilibri vertical entre l'Estat i els Països Catalans. De fet, des de l'any 2009, quan es va posar en marxa l'actual sistema de finançament, l'Estat ha anat acaparant recursos del sistema i ho ha fet en detriment. -i és així, vicepresidenta- de les comunitats autònomes que any rere any han anat perdent pes justament en el repartiment d'aquests recursos que avui ens ocupen.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Acabo president. Això és el que fem a Catalunya, perquè només així es defensa un sector que davant de l'emergència climàtica ho vol tot perquè ho pot tot: innovació, ajudes a la competitivitat, ajudes a les organitzacions productores. En definitiva, preparar i acompanyar aquest sector únic i imprescindible a guanyar-se dignament la vida, alhora també acompanyar-lo a mitigar l'escalfament global. Moltes gràcies. Eso es lo que hacemos en Cataluña, porque solo así se defiende a un sector que, ante la emergencia climática, lo quiere todo porque lo puede todo: innovación, ayudas a la competitividad, ayudas a las organizaciones productoras y, en definitiva, preparar y acompañar a este sector único e indispensable en ganarse la vida dignamente y acompañarlo también en mitigar el calentamiento global. Muchas gracias.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Por último, señores de VOX, ustedes han hecho todo lo posible por tener las consejerías de agricultura allí donde gobiernan, en Castilla y León, Extremadura, en todas partes. Eso es una gravísima irresponsabilidad, señores del Partido Popular, es un grave error. ¿Saben ustedes lo que han demostrado a los campesinos y a los ganaderos? Demagogia y cobardía. Sean valientes de una vez. Pero ser valiente no es defender herbicidas contaminantes, sino buscar alternativas a esos productos, y, sobre todo, trabajar para aportar transparencia a lo largo de la cadena alimentaria. Sean valientes y publiquen los costes de producción, por ejemplo, de la vid en Extremadura.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Diputados y diputadas de VOX, estas realidades hay que conjugarlas, en mayúsculas, y esto no significa que uno absorba al otro sino lo contrario, deben andar mano con mano. Estos dos mundos no son antagónicos, son dos mundos interrelacionados, que forman parte de un mismo sistema que hay que abordar de un modo global. Escúchenme bien: los agricultores son los verdaderos gestores del territorio, ellos son los capaces de armonizar la conservación de la biodiversidad y también el desarrollo económico y social. Ante la emergencia climática, la alternativa es andar juntos. Eso se llama cogobernanza y en este punto quiero instar al Gobierno de Pedro Sánchez y, particularmente, al ministro Planas y a la vicepresidenta Ribera a que hablen mucho más entre ellos. Tienen que hablar más y mejor porque es indispensable que el sector agrícola sea el protagonista de la transición ecológica, es decir, hay que entender los problemas reales del sector y establecer plazos realistas. No puede suceder nunca más lo que ocurrió, por ejemplo, con las quemas vegetales cuando se aprobó la ley de residuos y suelos contaminantes, que fue un absoluto despropósito.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Señorías, una servidora ha tenido el honor de haber sido durante cinco años la titular del Departamento de Agricultura y Pesca de la Generalitat de Cataluña, un departamento que hace dos años y medio el presidente Aragonès amplió con las competencias de medio ambiente, calidad del aire, residuos, agua y energía. Esto se llama hacer políticas transversales y, al mismo tiempo, políticas transformadoras. Señoras y señores diputados, la realidad siempre es tozuda, y en el tema que nos ocupa hoy no solo es tozuda, sino, además, incuestionable. De hecho, hoy nos ocupan dos realidades: la primera es que hace muchos años que el campesinado se enfrenta a desafíos como el poco relevo generacional, la escasa rentabilidad por la brusca caída de precios, una ley de la cadena alimentaria que llegó tarde y -si me permiten- es muy poco ambiciosa, los elevados precios de los combustibles, los elevados precios de los fertilizantes, el exceso de burocracia, una sequía severa y persistente, una política agrícola común que no está pensada para los pequeños profesionales, que son los que realmente preservar el territorio, un sistema de seguros que ante el cambio climático necesita una revisión, mucho más apoyo al sector y un largo etcétera. Y la segunda realidad es que el planeta se nos deshace en las manos y solo tenemos uno, no hay un plan B. Los recursos son finitos, se terminan todos, absolutamente todos, y todo el mundo, piense lo que piense, incluso los fascistas, respiran el mismo aire que los demás mortales, un aire -hay que decirlo- demasiado contaminado, un aire en un mundo extremadamente calentado.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«I ara sí que acabo. Vostès, senyors de Vox, han volat textualment per tenir les conselleries d'Agricultura arreu on governen. I això, senyors del Partit Popular, ha estat i és una gravíssima irresponsabilitat i un greu error per part seva. A Castella i Lleó, Aragó, el País Valencià, Extremadura, a tot arreu. I en aquests mesos sap què han demostrat a la pagesia? Només demagògia i covardia. Siguin valents d'una vegada. Ser valent no és defensar un herbicida altament contaminant com el glifosat, ser valent és reivindicar alternatives a aquest producte. Però sobretot, ser valent és treballar per aportar transparència al llarg de la cadena alimentària. Siguin valents i publiquin els costos de producció del que costa produir un quilo de raïm a Extremadura o un quilo de taronges a l'Horta de València. Presidente, diputados, diputadas, la payesía y el mundo rural sufren, y eso es tan cierto como que el neofranquismo de VOX utiliza precisamente esta situación para echar más leña al fuego y convertir un sector estratégico que produce alimentos sanos, seguros y de calidad en su particular reserva de votos. Pero lo peor del partido de Abascal no es esto, no solo es que atiza a este elemento, sino que se presenta directamente, y hoy lo hemos visto, como abanderado de las reivindicaciones agrarias, contraponiéndolas siempre, absolutamente siempre a la protección del medio ambiente. Esto, señoras y señores diputados, además de ser peligroso, es una inmensa irresponsabilidad.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Diputades i diputats de Vox, aquestes dues realitats innegables s'han de conjugar, conjugar amb majúscules. I això no vol dir que un absorbeixi l'altre, al contrari, han de caminar plegats. Aquests dos mons no són antagònics, són dos mons absolutament interrelacionats i formen part d'un mateix sistema que cal abordar de manera global. Escoltin bé, els agricultors i els ramaders són els veritables gestors del territori. Elles i ells són capaços, molt capaços, d'harmonitzar la conservació de la biodiversitat i alhora també el desenvolupament econòmic i social. Davant l'emergència climàtica, l'alternativa és caminar plegats. D'això se'n diu cogovernança. I en aquest punt, abans d'acabar, voldria fer també un apunt. Instar el Govern de Pedro Sánchez, i en particular el ministre Planas i la vicepresidenta Ribera. Han de parlar molt més entre ells, han de parlar més i parlar millor, perquè és imprescindible que el sector agrícola sigui el protagonista de la transició ecològica. Això vol dir que s'han de comprendre els problemes reals del sector i establir terminis realistes. No pot passar mai més el que va passar, per exemple, amb les cremes vegetals una vegada aprovada la Ley de residuos y suelos contaminantes. Va ser un autèntic despropòsit.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Senyores i senyors diputats, la realitat sempre és tossuda, i en el tema que ens ocupa avui no només tossuda, sinó també inqüestionable. De fet, avui ens ocupen dues realitats. La primera, fa molts anys que la pagesia s'afronta a reptes cada vegada més latents: poc relleu generacional; ínfim valor social al sector primari; escassa rendibilitat per la brusca caiguda de preus; una llei de la cadena alimentària que va arribar tard i, si em permeten, molt poc ambiciosa; els elevats preus dels combustibles; els elevats preus dels fertilitzants; l'excés de burocràcia; una sequera severa i persistent; una política agrària comuna que no està pensada per als petits professionals, que són els qui realment preserven el territori; una PAC uniforme que no està ni territorialitzada ni regionalitzada i que no soluciona els problemes del pagès; un sistema d'assegurances que, davant del canvi climàtic i de les seves derivades, necessita amb urgència una revisió i molt més suport al sector, entre un llarg etcètera. La segona realitat, el planeta se'ns està desfent a les mans i de planeta només en tenim un. No hi ha pla B. Els recursos són finits, s'acaben, tots, absolutament tots, i tothom, pensi el que pensi, fins i tot els feixistes, respiren el mateix aire que la resta de mortals. Un aire, val a dir, massa contaminat, un aire en un món extremadament escalfat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«President, diputades, diputats. De fet, és tan cert que la pagesia i el món rural pateix com que el neofranquisme de Vox utilitza justament aquesta situació per posar més llenya al foc i convertir un sector estratègic que produeix aliments sans, segurs i de qualitat en la seva particular reserva de vots. Però el pitjor del partit d'Abascal no és això. No és només que, a banda d'atiar aquest polvorí es presenta directament -i avui n'hem tingut una mostra- com l'abanderat de les reivindicacions agràries, contraposant-les sempre, absolutament sempre, a la protecció del medi ambient. I això, senyores i senyors diputats, a banda de ser perillós, és una immensa irresponsabilitat. Mirin, una servidora ha tingut l'honor d'haver estat durant cinc anys la consellera, la titular del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Govern català. Un departament, però, que fa dos anys i mig el president Aragonès va ampliar amb les competències de medi ambient, de qualitat de l'aire, de residus, d'aigua i d'energia. D'això se'n diu fer polítiques transversals i alhora polítiques transformadores.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«3 Palabras retiradas por la Presidencia, de conformidad con el artículo 104.3 del Reglamento de la Cámara. 4 Ídem. Por todo esto, desde esta tribuna, en mi idioma y en el de muchos compañeros de este hemiciclo, les decimos -y termino- que los catalanes y las catalanas tenemos un país que, a pesar de la mayoría de ustedes, funciona; un país que, con las herramientas que le son propias, funcionaría todavía mejor. Trabajamos por un país sin límites, porque queremos que nuestra gente viva mejor y porque somos demócratas. La democracia no es silencio, la democracia es claridad; claridad para exponer los déficits y para exponer los problemas. Y democracia es también la existencia de medios para resolver estos déficits, estos problemas y -escuchen bien también- el conflicto político existente, hoy ya reconocido. Así pues, una vez alcanzada la amnistía, es el momento de abrir una nueva fase de negociación y de fijar definitivamente las condiciones para que Cataluña pueda votar. A fe de Dios, un día, antes que tarde, lo hará y ganará. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Pero, a pesar de todo esto, vamos a aprovechar, puesto que usted ha decidido venir aquí por encargo de su rey a una investidura, que todo el mundo sabía que sería fallida, para hablar de lo que a nosotros sí nos interesa. A nosotros nos interesa hablar de la independencia de Cataluña, pero ¡atención, señor Feijóo!, porque tal vez le sorprenderá, pero pienso sinceramente que ustedes también deberían estar interesados, muy interesados en la independencia de Cataluña, y le voy a contar por qué. Porque si fuéramos independientes, ustedes podrían ser tranquilamente la España que quieren ser. De hecho, podrían hacer una España solo en español. Podrían recentralizar todavía más las competencias y gobernar toda España desde Madrid, sin ningún problema; de hecho, podrían además hacer todas las inversiones que quisieran en Madrid, todas, sin que nadie se quejara, sin que nadie protestara y sin que nadie se manifestara. Y, sobre todo, señorías del PP y de VOX, podrían gobernar España con mayoría absoluta. Podrían hacer esto. Es más, si Cataluña se independiza, usted podría ser presidente de España; en fin, siempre, claro, con permiso de Ayuso. Piénselo, porque tal vez le salga a cuenta. Pero personalmente me veo con la obligación moral también de advertirle de lo siguiente, y es que lo que igual no le sale tan a cuenta, si Cataluña se independiza, es perder los 22 000 millones de euros que salen de Cataluña hacia la capital del reino cada año o perder el tejido empresarial catalán, que representa hoy día el 18,5 % del total de las empresas del Estado, respecto al 16 % que representa Madrid. Y no vengan, por favor, con la cantinela de la solidaridad interterritorial, porque estos miles de millones de euros y lo que representa también este volumen de empresas no se destinan a ninguna solidaridad. Estos recursos se destinan a su industria militar; se destinan a pagar la Monarquía; [a pagar los piolines,] 3 los espías y los infiltrados; los proyectos fallidos de Florentino Pérez, como el Castor, o los AVE deficitarios. (Rumores). Hagan ustedes esta España si quieren, nosotros lo vamos a respetar, pero no nos obliguen a formar parte de ella, porque no queremos, porque estamos hartas y porque definitivamente no es normal que la institución más alta del Estado esté ocupada todavía por [una familia de ladrones y corruptos] 4 (rumores), como ustedes, un partido que tiene tres diputados en el Parlamento de Cataluña y que nos viene aquí a hacernos perder el tiempo.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Muchas gracias, presidenta, Gobierno en funciones, diputados y diputadas. Señor Núñez Feijóo, candidato a la Presidencia del Gobierno español por gracia real, de entrada, quiero decirle que nos parece una nueva vergüenza democrática en su democracia plena que su rey le haya designado candidato a la Presidencia del Gobierno cuando usted no tiene los votos necesarios para gobernar. De hecho, el rey vuelve a tomar partido, como ya hizo el 3 de octubre y como acostumbra a hacer siempre, desgraciadamente. En segundo lugar -y se lo voy a decir con claridad meridiana-, los votos de Esquerra Republicana han estado, están y estarán siempre al servicio de la defensa de Cataluña, al servicio también de los intereses de los catalanes y catalanas y a disposición, como no puede ser de otro modo, de las clases populares de nuestro pueblo, hablen la lengua que hablen, profesen la ideología que les parezca; eso que lo tengan claro todos aquellos que requieran los votos de Esquerra Republicana. Hoy volveremos a decir no a este vodevil. Ustedes no sé, pero nosotros tenemos memoria. Recordamos perfectamente los palos que a las órdenes de su partido recibimos el 1 de octubre, y volveremos a decir que no porque no queremos que desde el Gobierno español se nos apliquen las políticas de exterminio lingüístico que ustedes y el neofranquismo están aplicando de forma exprés en el país valenciano y en las islas. Diremos que no porque no queremos que dinamiten el delta del Ebro, como lo hicieron con Doñana. Tampoco queremos que no respeten a nuestros campesinos, porque no queremos que se carguen las libertades más fundamentales ni el tesoro cultural, lingüístico, institucional, social, empresarial o medioambiental que tenemos, y porque estamos cansados, realmente muy cansados, de que se nos siga aplicando -y señor Sánchez, esto también va por usted- un sistema impositivo confiscatorio que, por consiguiente, va en contra de su intocable Constitución. Y obviamente no le votaremos porque ustedes y nosotros estamos en las antípodas ideológicas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«I no ens vinguin, si us plau, amb la cantarella de la solidaritat interterritorial, perquè aquests milers de milions d'euros i el que representen també aquest volum d'empreses no es destinen a cap solidaritat, es destinen aquests recursos a la seva indústria militar, es destinen a pagar la monarquia, a pagar els piolins, els espies i els infiltrats, els projectes fallits de Florentino Pérez o el Castor, o els destinen als AVE deficitaris. Facin vostès aquesta Espanya, si volen, ho respectarem, però no ens obliguin a nosaltres a formar-ne part, perquè no volem, perquè n'estem fartes i perquè definitivament no és normal que la institució més alta de l'Estat encara estigui ocupada per una família de lladres i corruptes. O vostès, un partit que tenen tres diputats al Parlament de Catalunya, ens vingui aquí a fer perdre el temps. I per tot això, des d'aquest faristol i amb la meva llengua i amb la de molts companys en aquest hemicicle, els diem, i acabo, que els i les catalanes tenim un país que, malgrat la majoria de vostès, funciona. Un país que amb les eines que li són pròpies funcionaria encara millor. Volem i treballem per un país sense límits, perquè volem que la nostra gent visqui millor i perquè som demòcrates. I la democràcia no és silenci. La democràcia és claredat, claredat per exposar els dèficits, claredat per exposar els problemes. I democràcia és també l'existència de mitjans per resoldre aquests dèficits, aquests problemes, i escoltin bé, també el conflicte polític existent i avui ja reconegut. Així doncs, una vegada assolida l'amnistia, és el moment d'obrir la nova fase de negociació i definitivament fixar les condicions perquè Catalunya pugui votar. I a fe de Déu que un dia, més d'hora que tard, ho farà i guanyarà. Gràcies.»