Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
982 declaraciones · página 32 de 33
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Els anys 2018, 2019 i 2020 l'Espanya política va portar als tribunals -sí, als tribunals- el debat polític del Parlament de Catalunya. Quina vergonya. Ho recorden? La Mesa del Parlament va rebre 21 requeriments per coartar la llibertat d'expressió. Per què? Doncs perquè el Parlament de Catalunya volia parlar de la monarquia -ai, sempre la monarquia- i el dret a decidir. Això és tot. En el lloc on s'ha de parlar es volia parlar, quin drama. És molt poc exemplar, i això va per a tots, omplir-nos la boca parlant de democràcia a totes hores, a totes hores democràcia, democràcia, democràcia, i que a 600 quilòmetres hi hagi diputats que no puguin debatre lliurement perquè la por a la veritat ha silenciat la força de la veritat. I vaig acabant. Per cert, les esquerres -també a les esquerres-, Sumar, Podem, on eren vostès i els pensadors i els artistes que els acompanyen quan a Catalunya no es podia parlar de tot perquè l'Estat i els governs així ho van decidir? On eren? No parlem del segle XVIII ni del XIX, parlem tot just de fa quatre dies. Hem estat sols, els independentistes hem estat massa vegades sols. Surtin del búnquer, facin que el Congrés sigui un mirall, com ara, com avui, com aquesta tarda, defensant la llibertat d'expressió i defensant quan toqui, quan sigui el moment, coses tan elementals en democràcia com el dret de les nacions a poder decidir. Avui la proposta de repensar els límits de la llibertat d'expressió per driblar totes les censures subtils o poderoses trobarà el vot favorable de Junts per Catalunya. Moltíssimes gràcies.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«I a l'Espanya política què? actuem. Ara sí, ara no. El portaveu del PNB ho ha dit, ara sí, ara no. Senyors del PSOE, ara sí? Ara toca, ara no toca. Ho tenim clar, no encara. Com anirà això? Per cert, com expliquen que en aquest Congrés la diputada Míriam Nogueras parli aferrada a la veritat i per haver estat descriptiva i crítica els jutges l'amenacin. Com ho veuen? Pregunto, encara que durant anys hagin convertit l'estat de dret en una bola de plastilina, la justícia és l'altre intocable? L'opció de Junts és acabar amb aquestes censures. Els límits de la llibertat d'expressió no poden ser ni la por ni un codi penal dur que freni segons quins debats abans que arribin. Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional, ho explica molt bé: 'L'ofensa per discrepància no és delicte. El problema és que tenim intolerància a les opinions diferents', afirma Uría, Hauria, i això és diferent. Quina veritat, la intolerància a les opinions diferents. I en política, més encara, perquè d'aquesta intolerància, alerta, se'n deriva la repressió. José Luis Sampedro també adverteix: 'Sense la llibertat de pensament, la llibertat d'expressió no serveix per a res.'»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«I aquí és quan entrem de ple en el debat de la llibertat d'expressió. Coneixen Pere Calders? L'escriptor català més genial del segle XX a l'hora d'escriure contes. Irònic i punyent. Calders escrivia: 'Ai de teves a meves'. De teves a meves, quina reflexió més bonica, quina aposta per l'empatia. La llibertat d'expressió, senyores i senyors diputats, també hauria de ser això, empatia, veritat i respecte. Però què passa? Passa que sovint el joc polític se sustenta en els relats fake i en la mentida. En l'altra cara, insisteixo, en la cara de la veritat, i en aquest punt a l'Estat espanyol topem amb una greu contradicció. Hi ha una censura diguem-ne que legal, que acceptada, la que diu que no es pot tocar, per exemple, la monarquia. Aquesta democràcia de fonaments molt fràgils s'indigna poc amb la mentida i pot embogir amb la veritat. Quina contradicció. Per exemple, no es pot dir que la monarquia espanyola és una SA corrupta i que la tropa dels Borbons sempre ha hagut de fugir cames ajudeu-me per lladres o per deslleials. La Fiscalia, recordem-ho, va trobar fins a tretze delictes al rei emèrit, els uns estaven prescrits, és cert, els altres emparats per la resta, la seva condició reial, i en la resta Hisenda -ai, Hisenda- va posar la catifa perquè es regularitzés la corrupció. L'emèrit de les comissions de l'AVE a la Meca evita processos judicials per qüestions de forma, no pas de fons, i si no que ho preguntin a una tal Corinna. Però si ho dius, si ho dius, si expliques que la monarquia és un despatx de comissionista, que la nit del 24 de desembre cada any fa discursos a la tele on parla d'exemplaritat i de decència, si dius tot això, ets pell, pots anar a la presó. Que no ho veuen que no anem bé, que això és el món al revés? Això és el món al revés. Ets raper, fas una cançó dient que el rei roba -i el rei roba- i et jugues la presó. Per això aquest debat és tan important. I per això és important fixar-nos en el cas d'en Josep Miquel Arenas, en Valtònyc. Espanya el va condemnar -sí, sí, el va condemnar- a tres anys i sis mesos de presó per cantar una veritat. En canvi, a Bèlgica van despenalitzar les injúries a la corona arran del seu cas. Que un raper pogués acabar a la presó els va obrir els ulls. Nosaltres també hem d'obrir els ulls.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Presidenta Armengol, gràcies. Senyores i senyors diputats, bona tarda. Avui debatem sobre la llibertat d'expressió i els límits d'un dret fonamental que es defensa i es practica cada dia. Fa una setmana, aquí mateix, els dèiem que l'Estat ha de fer net, que no es pot empastifar més. I avui, per parlar de la llibertat d'expressió, recordem que la democràcia és una actitud que hauria d'impregnar-ho tot i ho hauria d'impregnar sempre. Però els temps són difícils. A Europa bufen mals vents per a la llibertat d'expressió i al Reino d'Espanya també. Si fem memòria, el PP no va trobar cap urna de l'1 d'octubre i una part de l'Estat obscur i profund encara no ho ha paït. A la vegada, el PSOE -sí, sí, el PSOE- es va equivocar votant el 155. Quin greu error. Aleshores, en aquell moment molts, en lloc de pensar que el PSOE havia anat cap a la dreta -que hi va anar-, molts van fer veure que el carril de la dreta havia quedat buit, i a partir d'aquí la història és desgraciadament coneguda. A Espanya el sistema de partits, senyores i senyors diputats, es va obstinar a anar contra les roques. Arribada de Vox, arribada de Vox, neofranquisme. Avui déu-n'hi-do quin festival de nostàlgia. Intent de retrocés de drets i de llibertats. Per això alertem, des de Junts alertem que a l'Estat espanyol la democràcia està en regressió. Nosaltres no ens posarem la capa de superheroi per salvar Espanya. No ho farem, no ho farem. Junts senzillament defensa i defensarà la nostra llibertat i el dret de Catalunya a ser allò que col·lectivament vulguem ser. És l'hora de sacsejar la zona de confort d'un Estat espanyol que voldria tenir els catalans com a xaiets, quiets i muts en el marc de les autonomies del 78. Però els catalans no som xaiets ni estem muts. Però, això sí, sempre, sempre, sempre, defensarem la democràcia.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«L'altra crisi que ha hagut de gestionar, senyor ministre, ha estat la crisi nerviosa que van experimentar alguns manifestants de Ferraz que idolatraven els agents de la policia des de la seva violenta actuació a Catalunya l'1 d'octubre de 2017. La percepció dels antidisturbis com una heroica primera línia de defensa de la sacrosanta unitat espanyola va quedar fulminada, aquell dia. Aquells qui idolatraven la violència contar els catalans la van experimentar i es van autoesmenar. Els antidisturbis han passat de ser herois a ser tot el contrari, uns covards. Segurament deixarem de veure diputats, senyor Ortega Smith, amb la samarreta negra i el logo de l'operació Copérnico. Els he de confessar que a hores d'ara alguns encara estem esperant el tradicional discurs reial, això sí que és veritat, el discurs reial especial per a aquestes ocasions, el famós discurs reial del 'a por ellos'. Però sembla ser que aquest tipus de discurs es reserva per als ciutadans que es manifesten pacíficament, sempre que siguin independentistes... catalans; o per als ciutadans de totes les edats, condició, llengua i origen que defensen als carrers els drets fonamentals com l'autodeterminació, si són independentistes catalans; o els que defensem els drets humans i la sobirania del poble per sobre de qualsevol norma, ja sigui el codi penal, ja sigui la Constitució. Però és imprescindible...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Però és que, a més, senyor ministre, com ja he apuntat anteriorment, aquesta distribució no en té res, d'equitativa. Tampoc s'acompanya de les eines competencials ni legislatives necessàries, ni dels recursos imprescindibles per afrontar-ho correctament. I encara és més greu, tractant-se de Catalunya, perquè li vull recordar que a Catalunya comptem amb l'extraordinària fortuna de gaudir d'una llengua pròpia, el català, i aquesta circumstància, òbviament, implica el dret de tots els ciutadans que conformem la nostra comunitat lingüística, també de les persones migrades, naturalment, de donar forma a la nostra vida en la nostra pròpia llengua. Però, òbviament, suposa una enorme responsabilitat de tots els poders públics -tots, eh?, no només els de Catalunya- de tenir-ne cura, preservar-la, difondre-la, i per a això es necessiten molts més recursos que tampoc tenim. Com succeeix en tants aspectes, a Catalunya, també en polítiques migratòries, necessitem urgentment passar de la subordinació de l'Estat espanyol a una relació d'igual a igual. Amb els recursos que generem els catalans que marxen cap a Madrid i no retornen, d'una banda, i amb les competències i capacitats necessàries per poder ordenar i reglamentar els fluxos migratoris i els seus efectes al nostre territori. I acabo amb Ferraz.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Hem reiterat, en nombroses ocasions, l'empobriment que aquests dos dèficits provoquen directament a tots els catalans, i de com n'és, d'imprescindible, per poder gaudir dels serveis públics bàsics i de qualitat que els catalans requerim, que a Catalunya recuperem els nostres recursos, que se'n van a Madrid i no tornen. Diners que nosaltres mateixos generem -no demanem els de ningú-, els que nosaltres generem, amb el nostre esforç, el de les nostres empreses i el de les vuit milions de persones treballadores catalanes. I també recobrar les competències, competències i aquelles eines de gestió que siguin necessàries, que ens van ser arrabassades i que ens són imprescindibles per abordar tots els desafiaments que com a nació se'ns plantegen. També en reptes com els del tema que avui ens ocupa i que s'ha erigit en una de les principals preocupacions dels ciutadans de Catalunya: el de les polítiques en immigració. Perquè quan ets una societat com la catalana, compromesa amb la convivència i sobretot amb els drets humans, afrontar aquest repte amb vocació d'obertura, però alhora d'ordenació i de reglamentació, per nosaltres és una prioritat. Ja s'hi va referir la nostra portaveu, senyora Nogueras, en la seva darrera intervenció en aquest faristol: a Catalunya hi ha el 23 per cent de la població immigrant de tot l'Estat, els catalans suposem el 16 per cent de la població, però tenim el 23 per cent de la immigració, 1 300 000 persones. D'altra banda, fixi's també, per exemple, que ha passat aquests darrers dies amb el repartiment de les persones migrades que venien de les Illes Canàries. Han estat dues mil persones que s'ha enviat cap a Catalunya, tres vegades més, per exemple (per posar exemples, no vull dir zones ni regions), tres vegades més que a Andalusia, o cinc més que a Madrid, o sis més que a València. Senyor ministre, desconeixem, li dic sincerament, absolutament en base a quins criteris decideixen vostès la distribució territorial peninsular de les persones migrants. Per quin criteri es determina que a Catalunya l'acumulació sigui superior a la dels altres territoris? L'opacitat amb què estan operant en aquesta qüestió és majúscula, com majúscul és l'efecte que es produeix al territori receptor. Miri, senyor ministre, aquest repartiment no té cap lògica. Me l'explica? No en té cap: ni per població, ni per PIB, ni per capacitat d'acollida, i això s'ha d'acabar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Ja que estem parlant de polítiques migratòries -vostè ja hi ha fet referència un moment-, però és necessari que faci aquest petit parèntesi per esmentar ni que sigui aquest breu titular, perquè es fa necessari evidenciar que, tot i el que vostè ens ha estat explicant aquí, de fet, conclusió de la seva primera mitja hora d'intervenció, la conclusió és que el Govern ha estat incapaç d'aconseguir el Pacte europeu d'emigracions i d'asil, sota la presidència del Consell. Sí, queden uns dies, a veure si aquestes esperances, que no sé d'on li apareixen, doncs s'acaben consolidant. Perquè és cert, el mateix president va insistir un cop, i un altre, que aquest era el pacte més important, la feina més important que tenien vostès mentre es presidís el Consell Europeu, i avui ho ha tornat a repetir vostè mateix. Amb les expectatives que van crear mesos i mesos, amb aquesta presidència que només s'ostenta, recordo, de catorze anys, més o menys, cada estat, s'estan mesos i mesos abans parlant-ne i al final han passat sense pena ni glòria. En fi, però parlant de la Unió Europea, torno a enfilar el fil que havia endegat, perquè el seu Govern sol·licita amb constància -em sembla bé- a la Unió Europea l'aplicació equilibrada en termes de solidaritat entre països, a l'hora d'assumir la distribució territorial de les persones migrades que arriben a Espanya. Perquè, lògicament, vostès, com tots, som ben conscients de l'impacte econòmic, social i cultural tan substancial que sempre suposa per a la comunitat acollidora quan es produeix la recepció d'un gran nombre de persones migrades. Però en canvi, en termes de distribució territorial peninsular, vostès practiquen el contrari del que prediquen: distribueixen sense aplicar criteris de solidaritat interterritorial, i això acaba repercutint òbviament en els serveis d'assistència més bàsics d'aquella comunitat receptiva. I això és exactament el que està passant al meu país, a Catalunya. I no és el primer cop -i avui ho tornem a fer- que Junts per Catalunya denunciem la insostenibilitat de l'actual model autonòmic, tant en termes de dèficit de finançament, com també de dèficit competencial que patim a Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Molt bon dia, gràcies senyor vicepresident. Bon dia, senyor ministre, companys i companyes diputats. De fet, en aquesta compareixences volen abordar, s'abordaran, s'han abordat dues crisis molt diferents l'una de l'altra, i ambdues gestionades, pel que hem pogut escoltar fins ara, senyor ministre, doncs de forma, veig que molt insatisfactòria per part d'un mateix ministre, el senyor Grande-Marlaska, ministre, per cert, que, efectivament, ho ha recordat la companya d'Esquerra i que ja va ser reprovat aquest mateix any -no formava part jo encara de la legislatura, no?- i que és cert que té un currículum, home, com per ser el ministre d'Interior, una mica conflictiu. Però en fi, aquí està, no? El senyor Sánchez, el president Sánchez, doncs, sorprenentment ha considerat que vostè mereixia ser ratificat i forma part de la composició d'aquest nou Govern, molt bé. Jo, en primer lloc, faré referència a la preocupació que s'ha expressat en aquest faristol de manera contínua provocada per la nova crisi migratòria, en aquest cas, aquesta que s'ha originat a les Illes Canàries. Efectivament, des de Junts per Catalunya coincidim amb algunes de les expressions que s'ha dut a terme en aquest faristol, en què l'Administració de l'Estat està abdicant de la seva responsabilitat. Està fent deixadesa de funcions en aquest àmbit, traslladant les seves obligacions -ja s'ha dit abans- bé a d'altres administracions de diversos àmbits territorials, per exemple, a Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, o en els ajuntaments, en els municipis; o bé també a mans d'entitats i d'ONG. En general, centrifuga el sistema d'acollides a les altres administracions o entitats, i això sí, sense acompanyar-los dels recursos imprescindibles, els recursos econòmics suficients, ni tampoc les potestats regulatòries necessàries i, per tant, conseqüentment, s'absté d'assumir certes decisions polítiques en matèries d'immigració que, en l'estat actual de les coses, necessiten ser abordades de forma urgent. Perquè no podem defugir, en aquest hemicicle, que preocupen i interpel·len molt el conjunt de la ciutadania.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Senyor Hereu, a Catalunya no hi ha cap problema de convivència, el que hi ha és una majoria independentista i, per tant, no erri el focus: cal que posi a treballar immediatament els seus funcionaris i alts càrrecs en la concreció de les accions i els tempos per materialitzar el retorn de les empreses que l'Estat va forçar a marxar fora de Catalunya el 2017. Per a això cal elaborar i executar a curt termini un pla de retorn d'aquestes empreses, i per tant, quan començarem a veure els primers resultats tangibles? L'acord de Brussel·les del 9 de novembre entre Junts i vostès inclou el retorn d'aquestes empreses i, per tant, nosaltres serem exigents, perquè no formem part de cap bloc de l'Estat espanyol i només ens devem a Catalunya i a la seva gent. Señor Hereu, en Cataluña no hay ningún problema de convivencia, lo que hay es una mayoría independentista y, por tanto, no se equivoque en el foco; hace falta que ponga a trabajar inmediatamente a sus funcionarios y altos cargos en la concreción de las acciones y los tempos para materializar el regreso de las empresas que el Estado obligó a irse de Cataluña en 2017. Por eso hay que elaborar y ejecutar a corto plazo un plan de retorno de estas empresas. Por tanto, ¿cuándo empezaremos a ver los primeros resultados tangibles? El acuerdo de Bruselas del 9 de noviembre entre Junts y ustedes incluye el regreso de estas empresas, y por eso nosotros vamos a ser exigentes, porque no formamos parte de ningún bloque del Estado español y solo nos debemos a Cataluña y a su gente.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Piensa garantizar el Gobierno español el regreso de la sede de las empresas que forzaron a abandonar...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. L'1 d'octubre de 2017, més de dos milions de catalans van votar en el referèndum sobre la independència de Catalunya, tot i que els cossos policials van intentar impedir-ho de forma violenta. Dos dies després, amb la declaració de Felip de Borbó, el rei prenia part i donava llum verda a aquell 'a por ellos' judicial i econòmic. Des de llavors, i juntament amb la participació del Partit Popular, s'iniciava una operació d'Estat que el 6 d'octubre aprovava un reial decret per forçar el canvi de la seu de milers de les nostres empreses fora de Catalunya. Una actuació que volia castigar econòmicament el nostre país pretenent desgastar el prestigi del teixit econòmic català i impactar negativament en els seus principals indicadors. Perquè quan es tracta de Catalunya, el Regne d'Espanya sempre perjudica els catalans, siguin independentistes o no. Malgrat això, l'economia catalana ha demostrat una enorme capacitat de resiliència, batent rècords com el d'inversió estrangera o el nivell d'ocupació. Però és evident que cal revertir els efectes d'aquella operació d'Estat, i ara que Junts és clau en aquest hemicicle, allò impossible en els darrers quatre anys ara es fa realitat.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«No oblidin mai -i vaig acabant- que fora de la democràcia, sense blindar els drets més elementals, no hi ha progrés possible. Posin-s'ho al cap. I acabo. Des de Junts insistim que l'important és la cultura política que conforma un estat. Si aquesta cultura política que conforma un estat és radicalment democràtica, es podrà parlar de tot, senyors socialistes, es podrà continuar negociant i vostès podran complir. Ara, però, hem de saber quines obscenitats es van dissenyar quan Espanya va entendre que Catalunya tenia la independència a tocar. Parlamentar, acordar és política. Pactar una amnistia necessària és política. I avui és un dia històric. S'ha acabat el joc. S'ha acabat el joc. Senyores i senyors diputats, la partida de la il·legalitat s'ha acabat. Una part d'aquest Estat que va jugar a espiar-nos avui votarà a favor de tot el que s'ha passat anys negant. I això és històric. Des que Junts és a l'equació les coses que no passaven, de cop passen. És per totes aquestes raons que Junts per Catalunya votarà sí a la creació de la comissió d'investigació sobre Pegasus.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«Aquesta comissió Pegasus no s'ha de fer per saber si hi va haver o no hi va haver espionatge il·legal contra Catalunya. No, no. És clar que ens van espiar. És clar que es van malgastar milions d'euros, una barbaritat, per assaltar l'esfera privada de centenars i centenars de catalans i catalanes. És clar que ho van fer. No ho hem somiat. És clar que ho van fer. Van violar la nostra intimitat perquè van violar les nostres comunicacions. Això ja ho sabem. El pànic al procés va convertir Espanya en la gran fira, en el gran saló de l'espionatge mundial. Ens espiaven per frenar el que no podien aturar a les urnes. A Europa ho sap tothom. Espanya va perdre la vergonya i el control sobre el seu propi sistema. A veure, si de nit, amb alevosía i amb cara d'emprenyat el cap de l'Estat amenaçava Catalunya, si els jutges actuen de part contra Catalunya, si els policies pegaven, peguen catalans i catalanes quan decideixen anar a votar, si els governs ho impulsen i aplaudeixen, aleshores la corrupció ètica, el volcà d'il·legalitats és imparable. Se'n diu, senyores i senyors diputats, cercle viciós de la repressió. En aquest punt ja no hi ha clavegueres podrides, sinó que la claveguera és el sistema.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«El president Puigdemont l'encerta quan diu que la llei d'amnistia és tornar a la política. És així. Però el president és el primer que sap que no n'hi ha prou. Necessitem que el terreny de joc quedi net com una patena. Hem de desembussar les clavegueres perquè l'error comès amb Catalunya i amb la democràcia és immens. Espiar, reprimir, amenaçar és corrupció. Corrupció ètica, moral, però corrupció. L'Estat més que ningú ha de respectar res, quatre idees molt bàsiques, molt senzilles, de primer de democràcia. Escoltin, escoltin. U, no s'espia. No s'espia. Dos, sense permís no es miren ni les cartes ni el correu electrònic dels altres. Hi estan d'acord o no hi estan d'acord? Si no hi estan d'acord és que no m'ho crec, és clar que hi han d'estar d'acord. I tampoc s'escolten les comunicacions i les converses de tercers, és clar que no. Amb aquestes comissions d'investigació, l'Espanya política ha d'entendre per sempre més que envalentint un estat de naturalesa addicte a la repressió, com és Espanya, només s'alimenta un monstre que un dia no es pot controlar. I aleshores, senyors socialistes, i els miro a vostès, què fem aleshores? Què faran quan les clavegueres de l'Estat apuntin cap als seus escons? Què faran? Ja no n'hi ha prou comprant litres de Fairy. Això va de drets, de llibertats, de democràcia. La guerra bruta, i a veure si en prenen consciència, mai no és legal ni mai és legítima. La guerra bruta sí que es carrega institucions. Votar la reforça, senyor Feijóo. Molts de vostès són brillants, molts, a tot arreu, quan agafen la paraula. Enhorabona. Però democràcia no és només una paraula bonica que sona bé en els discursos. No, no. Democràcia és una actitud, és un caràcter. Democràcia és una cultura que hauria d'impregnar totes les accions de qualsevol estat que es vol democràtic. La democràcia no té res a veure amb enyorar el franquisme, amb la nostàlgia o amb fer trampes per silenciar qui pensa diferent.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el espionaje e intromisión a la privacidad e...
«Presidenta Armengol, senyores i senyors diputats. Bona nit. Pegàs era un cavall alat, un objecte mitològic. En canvi, el Pegasus d'aquesta nit, crear una comissió sobre l'espionatge que Espanya va perpetrar per aturar Catalunya, té poc de diví i massa de terrenal. Investigar Pegasus és una part més però indispensable per saber-ho tot de l'Operació Catalunya. L'Estat -sí, l'Estat- es va graduar cum laude en l'enginyeria de la il·legalitat. Pegasus és un escàndol, és una vilesa perpetrada des de l'Estat. Una indecència, que aquesta nit se n'ha parlat molt d'indecències, això sí que era una indecència. A l'Estat li hauria de caure la cara de vergonya pel que va fer. Hem de conèixer com se'ns va espiar, com i a qui es va controlar. Hem de saber quina tecnologia feien servir per violar la privacitat dels consellers del Govern de Catalunya, dels presidents Puigdemont, Aragonès i de tantíssima gent. Com carai es va rebentar la intimitat de centenars de ciutadans compromesos amb el país, compromesos amb Catalunya. Com? Avui el Gobierno d'Espanya negocia amb els independentistes. Negociar de cop és una paraula que té vida i sentit. S'ha acabat el diàleg etern entès com la cançó de l'enfadós que no portava enlloc. Hem passat a la negociació -la negociació-, que és una relació madura entre dues parts que es reconeixen d'igual a igual. Què ha canviat? El PSOE ha caigut del cavall, estem davant d'un miracle, o senzillament és que Junts ha entrat a l'equació i fidels al país, fidels a Catalunya, fent valer, ara sí, l'aritmètica parlamentària, com fins ara no s'havia fet servir. Amb els set vots de Junts l'aritmètica s'ha tornat pedagogia i el PSOE diu que sí al que fins ara deia que no. Està bé negociar seriosament. Ni xantatge, senyor Feijóo, ni xantatge, ni punyetes, ni xantatge, ni punyetes, se'n diu política. Però els de Junts no negociem per sortir al diari i semblar importants. No volem copets a l'esquena, no volem copets a l'esquena, no. Negociem per resoldre un conflicte que patim, que Catalunya pateix, un conflicte de fa segles entre Catalunya i Espanya. I negociem, és clar que negociem, perquè s'ha de fer net. Senyores i senyors, s'ha de fer net, s'ha de fer net. Durant massa anys els governs de l'Estat -tots els governs de l'Estat-, i l'Estat nostàlgic i ultra que no es veu però que hi és, immobilista i trampós, han animat les clavegueres a embrutar-se molt i embrutar-ho tot, a empastifar-se. L'Estat espanyol s'han empastifat. L'Estat profund es va convertir en un club de hooligans de la guerra bruta i es va normalitzar -ja poden anar parlant perquè no ho volen escoltar. L'Estat va normalitzar saltar-se impunement l'estat de dret per silenciar Catalunya. Això sí que és carregar-se les institucions, senyor Feijóo, això és carregar-se les institucions de dalt a baix.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«Ja acabo. El mateix jutge Guevara, que va condemnar els tres supervivents de la cèl·lula gihadista pels delictes de pertinença a agrupació terrorista i per col·laborar en les seves activitats, ha fet menció a la seva sentència a aquest dret a la veritat. A la sentència d'apel·lació els magistrats diuen que el seu tribunal no pot pronunciar-se sobre qüestions que van més enllà amb referència als molts interrogants que hi ha, però preveuen reobrir el cas si hi ha noves proves. Pel que fa a la sentència del Tribunal Suprem, el recurs de cassació ratifica la sentència de l'Audiència Nacional en el sentit que si apareixen més proves siguin les víctimes les que presentin una nova denúncia i no l'Estat. Ara l'Estat haurà d'indemnitzar 300 víctimes d'aquests atemptats terroristes. Però els diners mai, mai, tindran el valor de la veritat. I seguim sense saber-la. Per això instem el PSOE a aixecar el secret dels informes del CNI sobre l'atemptat. Desclassifiquin, si us plau, per exemple, la transcripció de les entrevistes que van fer els membres del CNI a l'imam Es-Satty a la presó. Aquest ha de ser un dels objectius de la comissió. Ho han de fer per totes les víctimes, pel Xavi, pel seu tiet Francisco, per la Pepita, el Julian, la Maria, el Luca, el Bruno, la Carmen, l'Ian, l'Alejandra, l'Elque, la Lourdes, la Desiré...,»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«Les comissions d'investigació al Congrés serveixen per investigar assumptes d'interès públic, esclarir les ombres que hi ha a l'entorn dels atemptats del 17-A és d'interès públic. Als països democràtics sempre s'inicia una investigació parlamentària per saber què ha fallat i demanar responsabilitats polítiques, i en paral·lel es tira endavant la causa judicial a la qual s'aporten les conclusions parlamentàries per complementar. Com va fer França, on no es van tancar les causes judicials fins tenir les conclusions de les respectives comissions parlamentàries d'investigació pels atemptats de Charlie Hebdo o de Bataclan. A altres països no hi ha por a saber la veritat, ni por a reconèixer errors, ni corregir-los, o sigui, ni por a repassar aquestes errades que hi poden haver existit per corregir-les, perquè això salva vides. Per tant, s'hauria d'haver obert la comissió d'investigació immediatament després dels atemptats i no sis anys més tard i gràcies -i ja ho hem dit en moltes ocasions darrerament- al fet que Junts ha entrat a l'equació. Les víctimes tenen dret a saber la veritat, també com a dret reconegut per Nacions Unides en diverses resolucions. I buscar la veritat no és responsabilitat ni ha d'anar a càrrec de les víctimes, sinó de l'Estat espanyol.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«Com pot ser que el CNI, el principal organisme de seguretat de l'Estat, actués amb aquesta negligència al voltant de l'instigador dels atemptats que era el seu col·laborador? Com és possible que Es-Satty, un gihadista radical que havia estat vinculat a l'atemptat de l'11-M d'aquí, de Madrid, i a l'Operació Chacal, pogués preparar durant mesos un atemptat que havia de ser de gran magnitud? També hi va haver negligència de la Secretaria de Seguretat de l'Estat quan no va aplicar el Reglament 98/2013 que des del 2014 obligava a controlar i regular la venda de precursors d'explosius. No es va aplicar aquest reglament. Els terroristes van poder comprar gran quantitat de substàncies per preparar explosius sense cap tipus de control. I com s'explica, a més, l'error de ciberseguretat que suposa que estiguessin fent un munt de recerques a internet per saber com preparar una bomba, llogar furgonetes, comprar armes blanques o localitzar possibles objectius? Recordem que en aquell moment estàvem en nivell 4 sobre 5 -4 sobre 5- d'alerta terrorista. Hi ha molts més interrogants, molts. L'excomissari Villarejo va dir en el Cas Tándem a l'Audiència Nacional que va ajudar el CNI, cito, a arreglar el entuerto del famoso atentado del imán de Ripoll, que al final fue un error grave del señor Sanz Roldán, que calculó mal las consecuencias por darle un pequeño susto a Cataluña. Quina informació tenia el director del CNI? Què va passar amb les comunicacions entre els diferents cossos de seguretat? Per què van fallar?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«D'això es tracta, de defensar aquest dret, de saber què hi ha al darrere dels atemptats del 17 d'agost. Uns atemptats que van ser una sortida a la desesperada dels terroristes, un pla B improvisat després que el dia abans una explosió fes volar pels aires la seva base d'operacions a Alcanar, on la cèl·lula gihadista fabricava una gran quantitat d'explosius per cometre un atemptat molt més mortal, presumptament a la Sagrada Família, o al Camp Nou, o a la Torre Eiffel. Es va dir que l'explosió d'Alcanar va ser accidental, hi van morir dos terroristes i un tercer va resultar greument ferit. Però hi ha testimonis que van veure la furgoneta de l'imam Es-Satty, el cervell de l'operació, fugir d'Alcanar just després de l'explosió, un fet que mai, mai, s'ha investigat. Qui conduïa aquesta furgoneta? Potser qui va provocar l'explosió? Potser el mateix imam Es-Satty? Sis dies després de l'explosió, el jutge Andreu va dir que l'imam havia mort a Alcanar sense cap informe forense que ho avalés. De fet, a data d'avui no hi ha proves concloents per assegurar al cent per cent que Es-Satty és mort. Però senyories, si hi ha un fet extremadament sospitós és que l'imam Es-Satty era confident del Centre Nacional d'Intel·ligència espanyol. Membres del CNI l'havien visitat quan Es-Satty va estar empresonat per tràfic de drogues. Quan va ser excarcerat, va fer front a una ordre d'expulsió, la va recórrer i, sorprenentment, l'advocat de l'Estat va validar que seguís residint a Espanya. És més, li van donar permís de llarga durada.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«Gràcies, presidenta. El 17 d'agost de 2017, sobre les cinc de la tarda, un jove marroquí criat a Ripoll i enrolat a l'Estat Islàmic va endinsar-se amb una furgoneta al passeig de les Rambles de Barcelona amb la intenció d'atropellar al màxim nombre de persones. El seu recorregut en zig-zag al llarg de gairebé cinc-cents metres va deixar un rastre de mort que no oblidarem mai. 13 persones van morir a l'acte, una a l'hospital, i hi va haver altres dues morts. El terrorista de les Rambles va intentar fugir robant un vehicle i en va apunyalar mortalment el conductor. I de matinada, a Cambrils, altres membres de la cèl·lula gihadista, armats amb ganivets i una destral, van atacar els vianants del passeig marítim matant-ne i causant ferides als altres. En total, 16 morts i més de 250 ferits de més de 35 nacionalitats. La víctima mortal més petita va ser el Xavi. Només tenia tres anyets. Ara en tindria nou. Potser a aquestes hores hauria acabat els deures i estaria jugant, fent extraescolars, fent algun esport amb altres nens de la seva edat. Però el Xavi va morir a les Rambles. I no hi és. Avui sí que hi és, ens acompanya, Javier Martínez, el seu pare, que des d'aquell 17 d'agost del 2017 ha convertit el dolor en lluita per la defensa de la veritat. Ell, amb l'ajuda dels seus advocats.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la denominada "Operación Cataluña" y las...
«I acabo. La coneguda Operació Catalunya, precedida per Operació Barcelona, ha tingut com a finalitat neutralitzar i desactivar el procés independentista català, tothom ho sap. I això queda reflectit en la Directiva d'intel·ligència del 2012 que va fer el Govern Rajoy i que va donar continuïtat el Govern de Pedro Sánchez fins que Junts va entrar a l'equació. L'objectiu per aconseguir-ho, per aconseguir desactivar i neutralitzar l'independentisme, era molt clar, disparar a tres dels grans pilars del catalanisme: la presidència de la Generalitat de Catalunya, amb el president Artur Mas i posteriorment el president Puigdemont, l'alcaldia de la capital del nostre país, l'alcalde Trias, i també la presidència del Futbol Club Barcelona amb Sandro Rosell. I no cal que digui que aquests tres grans pilars del catalanisme segueixen avui sent objecte de les clavegueres de l'Estat espanyol. I acabo. La independència de Catalunya és una opció que aquí no agrada, però és la nostra opció. I és l'opció que ens allunyaria de tota aquesta porqueria. I és l'opció que ens donaria les eines necessàries per poder servir com creiem que s'han de servir els ciutadans de Catalunya. I només per això val la pena que seguim mantenint la posició. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Vaig acabant, presidenta. Com li deia, Junts per Catalunya som aquí per treballar per la independència del nostre país, és sabut per tothom, i també per recuperar els anys perduts en les infraestructures estratègiques de Catalunya que encara ara són competència de l'Estat. Els ports de Barcelona i de Tarragona, el corredor mediterrani, els aeroports de titularitat de l'Estat. Nosaltres votarem favorablement les propostes que estiguin alineades amb aquests objectius. No estem aquí per fer seguidisme de cap grup parlamentari, de cap, i menys de vostès que defensen el que defensen i representen el que representen. Però en tot cas, per què hauríem de donar el nostre vot favorable a una proposta que no és solvent tècnicament, que no s'ha justificat adequadament, i que ve d'un grup polític que quan ha governat l'Estat s'ha dedicat sistemàticament a mantenir en l'ostracisme les infraestructures estratègiques de l'Estat a Catalunya, com els ports de Barcelona i Tarragona? Per què ho hauríem de fer? Per cap motiu. Si algun dia volen aprovar alguna iniciativa com aquesta, ja saben on som. Ens poden portar dades, raons, parlarem dels seus projectes i parlarem dels nostres. I qui sap. Gràcies.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Però jo afegiria també altres informacions interessants. El Front Marítim de València Port comprèn el Port de València, el de Gandia i el de Sagunt. I en el context de la comunitat del País Valencià, caldria afegir també el del Port de Castelló i el d'Alacant. En aquests ports hi ha superfície disponible i hi ha capacitat per desenvolupar projectes, sense cap mena de dubte. Per cert, senyora diputada, parlant d'allò de la falta de rigor, a la iniciativa vostè posa el valor del projecte que ha estat ja actualitzat. En la seva iniciativa parla d'un projecte de 542,6 milions, el Port de València ja ha actualitzat aquesta xifra. El valor del projecte ara és de 660 milions. Muchas gracias, señora presidenta, señores diputados, señoras diputadas. Se debate, como se ha dicho aquí por segunda vez en poco tiempo, una propuesta sobre la ampliación del puerto de Valencia, concretamente sobre la terminal norte del puerto de Valencia. Como ya hemos visto, es un debate sustancialmente político; era previsible que así fuese. Una de las grandes demostraciones de ineficiencia de los distintos gobiernos españoles, no la única -hay una larga tradición en esto-, pero que ha sido una constante de la gobernanza de distintos gobiernos, es definir y desarrollar la política de infraestructuras en función de criterios políticos. El Estado europeo, donde los estudios coste-beneficio han brillado por su ausencia durante muchos años y donde la propuesta estratégica suele ser a ver quién tiene la infraestructura más grande, pero, evidentemente, no la más eficiente, rentable o la que genera más oportunidades a los sectores económicos a los que les sirve. Solo eso justifica que el Estado español se enorgullezca de tener la segunda red de alta velocidad de pasajeros en dimensiones en el mundo, la segunda después de China, y la última, en cambio, en usuarios por kilómetro. Esto no es un monumento a la modernidad ni al liderazgo estratégico, como quizás algunos pensaban; es un gran monumento a la ineficiencia y a la mala gestión, porque, además, esto ha pasado al mismo tiempo que se ha abandonado la inversión, tanto en cercanías como en la red ferroviaria de mercancías, generando -ahí sí- graves afectaciones y graves inconveniencias y retrasos, un retraso que costará muchos años, además, recuperar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«La realitat és que fa molt de temps que l'ampliació de la terminal nord és un pim, pam, pum polític entre el Partit Popular i la majoria de formacions polítiques d'aquell territori. De fet, aquest despropòsit té altres episodis, com ara el de la ZAL del Port de València, que també és un projecte que està judicialitzat i on fa pocs dies una gran companyia de contenidors, MSC, ha anunciat que abandona l'opció d'instal·lar-se a la ZAL del Port de València. La realitat és que València és un port de gran importància a l'Estat. Que ha anat creixent durant una bona colla d'anys, en bona mesura per mèrits propis, per la importància del seu hinterland econòmic. Gràcies també a inversions que s'han fet, per exemple, en el corredor ferroviari de mercaderies amb Madrid, on disposa d'un corredor habilitat per a trens de 750 metres. Inversions que s'han fet de forma desequilibrada impedint la lliure competència amb els altres ports, doncs València és l'únic gran port de l'Estat amb un corredor ferroviari de 750 amb Madrid. Els altres ports encara esperen el seu torn.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Per cert, senyors del Partit Popular, senyora diputada ponent d'aquesta iniciativa, aquest escenari que els explico comporta que aquesta xarxa d'alta velocitat de passatgers no només és radial, sinó que ha condemnat la connexió entre la segona i la tercera ciutat més important de l'Estat, València i Barcelona, a un servei de segona com és l'Euromed. Els ciutadans d'aquest estat només tenen alta velocitat si viatgen a Madrid. Aquest és el tipus d'igualtat -vostès que parlen d'igualtat tot el dia, cada cinc minuts- que coneixem a Catalunya i patim tantes i tantes altres vegades, la igualtat d'uns i l'altra igualtat per als altres. Es pot anar amb alta velocitat a Madrid, però no als altres destins. El debat d'avui va d'això, va d'una proposta política, no va d'un debat amb rigor sobre el tipus d'infraestructura i les actuacions que cal fer a les infraestructures de l'Estat, bé sigui el Port de València o altres. La proposta que se'ns presenta està faltada de rigor, està faltada de dades, no està justificada per ella mateixa, tal com se'ns ha presentat avui aquí. I explicaré què vull dir amb això. És més una proposta de dir: 'Jo vull el port més gros i, a més a més, vull el port més gros que el del veí.' Si el debat fos un debat rigorós sobre la conveniència de l'ampliació del Port de València, que és veritat que és un projecte ja molt antic, que fa molts anys que se'n parla, entenc que avui ens haurien portat dades: dades de demanda, dades de la necessitat de l'hinterland, del Port de València, de les expectatives de creixement de l'activitat d'aquest hinterland, del trànsit internacional, etcètera, de les mesures per evitar impactes ambientals no desitjats, per què no.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la ampliación norte del Puerto de Valencia.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyors diputats, senyores diputades. Es debat, com s'ha dit aquí, per segona vegada en poc temps, una proposta sobre l'ampliació del Port de València, concretament sobre la terminal nord del Port de València. Com ja hem vist, és un debat substancialment polític. Era previsible que fos així. Una de les grans demostracions d'ineficiència dels diferents governs espanyols -no l'única, hi ha una llarga tradició en això-, però que ha estat una constant de la governança de diferents governs, és definir i desenvolupar la política d'infraestructures en funció de criteris polítics. L'estat europeu, on els estudis cost-benefici han brillat per la seva absència durant molts anys i on la proposta estratègica normalment és: a veure qui té la infraestructura més grossa, però evidentment no la més eficient, o la més rendible, o la que genera més oportunitats als sectors econòmics als quals serveix. Només això justifica que l'Estat espanyol es vanti de tenir la segona xarxa d'alta velocitat de passatgers en dimensions al món, la segona després de la Xina i la darrera, l'última, en usuaris per quilòmetre. Això no és un monument a la modernitat o al lideratge estratègic, com potser alguns pensaven. És un gran monument a la ineficiència i a la mala gestió. Perquè, a més a més, això ha passat al mateix temps que s'ha abandonat la inversió tant en Rodalies com en la xarxa ferroviària de mercaderies generant, aquí sí, greus afectacions i greus inconveniències i endarreriments. Un endarreriment que costarà molts anys de recuperar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Aquesta llei no amnistiarà persones, sinó fets atribuïts a aquestes persones. I tothom sap que pretén acollir totes les víctimes de la judicialització política. El que no se sap, perquè no s'ha dit prou, és que alguns dels que més criden i gesticulen avui seran els principals beneficiats d'aquesta amnistia. Parlo d'aquells que han polititzat la justícia allunyant-se dels estàndards del dret europeu -ho deia el diputat Iñarritu-, per exemple, utilitzant indiscriminadament tècniques de lawfare o el concepte de terrorisme. I és que en cas de prosperar la llei, evitaran, aquests, sotmetre's a l'escrutini dels tribunals europeus. Quin favor, senyor Feijoó, quin favor, senyor Catalán, quin favor per l'Estat espanyol. I sí, senyor Feijóo, a Junts som conscients de tot. En som tan conscients que avui sabem que viurem un fet excepcional, perquè els mateixos que van votar el 155, que ens han espiat, que ens han posat a les llistes de terroristes, votaran a favor del que ens han negat els darrers anys. Però aquesta és la virtut de Junts, i és que quan Junts entrem a l'equació, passen coses, passen coses que ens deien que eren impossibles.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Sabem que res serà fàcil, perquè abans de veure la llum, l'amnistia ja tenia un reguitzell considerable de detractors, que eren i són i seran bel·ligerants. La majoria sabem que són els que ho han estat sempre amb Catalunya i que ara fan molt soroll i ens ofereixen un esperpent de maniobres per torpedinar la tramitació i fins i tot la seva aplicació. També ens amenacen a portar la llei a Europa. Allà els esperem, Europa és el terreny de joc de Junts i, en tot cas, per evitar-los nous ridículs, sàpiguen que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la seva sentència del 29 d'abril de 2021, dictada en l'assumpte C-665/20, procediment prejudicial d'urgència, no només reconeix la possibilitat de l'existència d'amnisties, sinó que a més estableix que aquestes tenen per finalitat desposseir del seu caràcter delictiu els fets als quals s'apliquen. D'aquesta manera, la compatibilitat d'una llei d'amnistia amb el dret europeu és un acte que el té TJUE, ha deixat clar, i per això nosaltres en podem intuir la resposta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Però tornem a l'amnistia, aquesta amnistia que alguns, amb interessos partidistes, fa mesos van dir que estava feta. I en aquest punt voldria reconèixer la feina ingent feta per referents, com l'advocat Gonzalo Boye o l'exdiputat d'aquesta cambra, en Josep Pagès. La seva, la nostra, la de Junts, ha estat una feina de país i no una fita més en el camí que alguns van iniciar pel seu compte, amb els indults i la reforma penal, buscant perdó i acceptant la injustícia de reconèixer que l'1 d'octubre era delicte, deixant camp per córrer a l'activisme polític de la judicatura i cap oportunitat per als acusats de terrorisme, ni per a la secretària general d'Esquerra, ni per al president a l'exili, ni per a molts i molts altres. El que estem fent no va de perdó ni de convivència. O dit d'una altra manera, va de reparar una injustícia, de fer justícia, aquella que no han fet els jutges i tribunals que han prioritzat la unidad de la patria, abusant del dret penal, per castigar la dissidència durant tot el procés. I si s'aprova l'amnistia en el sentit que l'hem treballat, en cap cas significarà que el nostre poble oblida i perdona, en cap cas serà una renúncia a la independència de Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«La tramitació d'aquesta proposició és, d'entrada, un reconeixement a l'error d'haver judicialitzat el conflicte polític. I diguin el que diguin alguns, el cert és que el segon paràgraf de l'exposició de motius ja diu que l'amnistia serveix per superar conflictes polítics. Però l'únic antecedent que la llei cita per a aquest conflicte polític és la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 contra l'Estatut de Catalunya. Aquest sí que va ser un veritable cop d'estat i que per nosaltres, doncs, és un capítol més en el conflicte crònic entre Catalunya i Espanya. Un conflicte que es remunta tres segles enrere, quan Catalunya és derrotada militarment i s'aboleixen les seves institucions i constitucions sota l'absolutisme centralista i uniformista de Felip V. Unes actituds que, amb més o menys intensitat, s'han perpetuat fins a la monarquia constitucional de Felip VI, passant per dictadors, republicans, conservadors, progressistes, però sempre sense solució, perquè hi hagués qui hi hagués al capdavant d'Espanya, no ha reconegut mai l'arrel del conflicte. El resultat del 23 de juliol passat i l'entrada en escena de Junts ha obert una finestra d'oportunitat 300 anys després per poder centrar el conflicte des de l'origen i generar l'escenari necessari per iniciar una negociació política que contribueixi a la resolució d'aquest conflicte històric.»