Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
974 declaraciones · página 33 de 33
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Señorías, también quisiera ser muy claro. Si se ha pasado en este país de querer detener a independentistas en el exilio a querer negociar con independentistas en el exilio ha sido, en primer lugar, porque el PSOE no tiene plan B y Ciudadanos no existe. Ha pasado durante cuatro años. Si no lo decimos nosotros, no lo dice nadie. Y, en segundo lugar, porque hay un partido independentista que es el mío, Esquerra Republicana, que se ha roto la cara para que esto sea así. Bienvenidos sean, por lo tanto, aquellos que ahora se apropian de luchas pasadas que nunca defendieron. Señorías, el problema no era negociar, el problema era que no negociaban todos. Me gustaría recordar algo que en mi país no se recuerda mucho. Yo me alegro y doy la bienvenida a que hoy haya gente negociando conceptos, términos, derechos, que nosotros defendimos hace cuatro años. Son estos. (Muestra dos carteles en los que se lee: Amnistia y Autodeterminació). Nosotros nos presentamos a unas elecciones con estos carteles. Bienvenidos sean aquellos que ahora nos ayudan.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Senyories, i també vull ser molt clar, si s'ha passat en aquest país de voler detenir independentistes a l'exili a voler negociar amb independentistes a l'exili ha estat, un, perquè el PSOE no té pla B, Ciutadans no existeix -ha passat durant quatre anys, si no ho diem nosaltres, no ho diu ningú. I dos, perquè hi ha un partit independentista que és el meu, Esquerra Republicana, que s'ha trencat la cara perquè així sigui. Benvinguts siguin, doncs, aquells que ara s'apropien de lluites passades que mai van defensar. Senyories, el problema no era negociar, el problema era que no negociaven tots. I vull recordar una cosa que no es recorda gaire al meu país, i jo me n'alegro molt i dono la benvinguda que molta gent avui negociï conceptes, termes, drets que nosaltres vam defensar fa quatre anys. Són aquests. Nosaltres ens vam presentar a unes eleccions amb aquests cartells. Benvinguts siguin aquells que ara ens ajuden. Acabo. La democràcia en un país, senyories, es mesura pel grau de tolerància de les seves dretes i pel grau de valentia de les seves esquerres. I el primer ho coneixem i ho patim, i el segon també. L'acció de les esquerres, senyories del PSOE, senyories de Sumar, senyories del Govern en funcions, l'acció del govern de les esquerres no pot ser de transició. I vostès massa vegades s'han comportat com un govern de transició. L'acció de govern de les esquerres ha de ser transformació. Ni pot ser que els problemes de Feijóo sempre siguin la seva salvació, ni pot ser que tot costi tant, ni pot ser que només frenem, que només frenin retrocessos i costi tant impulsar avenços. Saben per què tanta gent sense res, de fet, saben per què tanta gent sense drets vota a Feijóo, a Ayuso, a Abascal o a Mirei(?)? Perquè quan no tens res, perquè quan no tens drets has de tenir molta consciència de classe, és molt difícil que t'importi que algú digui que ningú tindrà res, que ningú tindrà drets. I aquesta gent que per a molts de nosaltres sonen com una amenaça, simplement sonen com gent sincera. Aquest és el drama. I si no, fixin-se en què ha passat a Grècia, 13 hores diàries, sis dies a la setmana, jubilació als 74 i sis mesos de presó per qui convoqui una vaga. Señorías del PSOE y de Sumar, cuando vean las barbas de Grecia arder, pongan las suyas a remojar.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Señor Feijóo, i tot això li passa, la resposta a tot això que li passa és molt simple, és perquè vostè representa una dreta, les dretes volen governar aquest país odiant la meitat d'aquest país. I això és simplement impossible. Els diputats i diputades de partits que estan aquí i que no li agraden són tan legítims i tan legítimes i representen tanta gent pràcticament com vostè, i mereixen exactament el mateix respecte que vostè. La pregunta que s'ha de fer, señor Feijóo, és com és possible que vostè representi un espai polític que li molesti avui molt més que entrin pinganillos en aquest Congreso que guardias civiles. Això sí, señor Feijóo, estic d'acord amb vostè en una cosa, en això que diu que no vol una élite política que no se someta a la ley. Estic d'acord. A mi també em fa molta vergonya Juan Carlos I. I el tercer i últim comentari que li vull fer, señor Feijóo. Amnistia. Sospito que no li agrada, pel que sigui. De fet, ha dit literalment que és un fraude electoral continuado, una mentira a los españoles y una aberración moral. Aberración moral. I ho diu perquè vostè sosté que no es pot fer res que no es digués abans que es faria. És més, que en política no es pot fer res que abans es digués que no es faria. És així, señor Feijóo? Molt bé. señor Feijóo, vostès van dir: 'No tocaremos las pensiones', i les van retallar en 33 000 milions d'euros. Vostès van dir: 'No tocaremos la sanidad y la educación', i les van retallar en 10 000 milions d'euros. Vostès van dir: 'No al copago sanitario', i van deixar sense targeta sanitària 900 000 persones. Vostès van dir: 'Lucharemos contra la corrupción', i van muntar una caixa B al seu partit. Vostès van dir: 'Independencia judicial sí', i van canviar el jutge de la Gürtel. Vostès van dir: 'No abarataremos el despido', i el va rebaixar en 20 dies. Vostès van dir: 'No tocaremos el sueldo de los funcionarios', i els van deixar sense paga extra. Vostès van dir: 'Bajaremos los impuestos', i van apujar l'IVA. Vostès van dir: 'Hay armas, créanme, hay armas de destrucción masiva', i no n'hi havia. Vostès van dir: 'Ha sido ETA', i no va ser ETA. Vostè mateix, señor Feijóo, ha passat de dir que vol derogar el sanchismo a rogar al sanchismo, i que vol presó per a l'independentisme a demanar cita per parlar al menys amb la dreta independentista. I de fet, señor Feijóo, vostè mateix ha dit avui que vol apujar el salari mínim i va votar en contra; que vol mantenir l'impost a la banca, i van votar en contra; que vol una escola gratuïta de 0 a 3 anys, i Ayuso se la va carregar a Madrid; que vostè respecta les llengües oficials, i una mica més i foten fora a Borja Sémper per parlar euskera aquí l'altre dia; que vostè no vol comprar a ningú, i porta dos mesos intentant comprar a un diputat del PSOE; i que vostè és de fiar, que se lo digan a Marcial Dorado. señor Feijóo, qui és aquí el fraude electoral continuado? Qui és aquí la mentira a los españoles? I qui és aquí la aberración moral? señor Feijóo, té sort que no estigui avui aquí la señora Silvia Intxaurrondo. Però no pateixi, no pateixi perquè jo tot això ja m'ho sé. Si ho fa la dreta, si la dreta parla, si la dreta negocia, si la dreta, tingui la bandera que tingui, faci el que faci, és negociació i és d'estadista -vostè és un estadista quan va intentar parlar amb Junts. Però si ho fa l'esquerra és traïció de mil homes. Ja m'ho sé. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Queridas amigas y amigos de Arán, también estoy contenta por reconocer y visibilizar el occitano, una lengua histórica hermana de la lengua catalana, el languedoc, la lengua de trovadores y trovadoras, la lengua del Premio Nobel Frédéric Mistral, la lengua que se habla en cuatro Estados europeos. Felicitaciones a los que han luchado por normalizar la lengua occitana. Por cierto, la lengua occitana se puede hablar perfectamente en el Parlamento catalán; igual que ahora, mientras nosotros estemos aquí, podemos hablar cualquiera de las lenguas que queramos en este Parlamento español. Pero lo que es realmente curioso es que quienes hoy presentan aquí la enmienda a la totalidad o presentan cualquier enmienda contra el plurilingüismo, allí lo defienden, y allí precisamente no les preocupa el gasto que comportan las traducciones. Miren, si el problema es ese, si no les basta o no tienen suficiente para pagar las traducciones aquí, a pesar del expolio fiscal al que someten a todos los países catalanes, en Esquerra Republicana les sugerimos algo: les sugerimos que recorten en monarquía, que recorten en represión, en infiltrados, en Pegasus y en espías en Cataluña.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Es también la lengua en que vivo o realmente intentaría que así fuera, procuro hacerlo. Pero ¿saben qué pasa? Que no es fácil vivir en mi lengua en mi propia tierra; de hecho, es imposible. No puedo leer los ingredientes de los productos ni los prospectos de las medicinas ni puedo ver todas las películas y series en catalán. Incluso, como sentenciaba en un mensaje póstumo la estimada lingüista Carmen Junyent, incluso no puedes morir en catalán. ¿Se imaginan ustedes que un castellano sale a cenar en su pueblo y no encuentra una carta en castellano o que vaya al médico y no le puedan atender en castellano? ¿O que venga aquí, a este Congreso, y le prohíban hablar en castellano? ¿Verdad que no les parecería normal? ¿Por qué entonces tiene que ser normal para un catalán o una catalana? ¿Quizás es menos nuestra lengua que la suya? ¿Quizás somos nosotros menos que ustedes? El catalán solo avanza cuando las leyes dependen del voto de los partidos catalanes, de ahí las iniciativas de Esquerra Republicana durante décadas para garantizar su uso, como hemos hecho reclamando la oficialidad de la lengua catalana en Europa desde el año 2004, repito, desde 2004; como hicimos consiguiendo el reconocimiento de la lengua de signos catalana; como hicimos con la ley de audiovisuales; como estamos haciendo hoy aquí y ahora. Y es que estamos hartas de pedir permiso o perdón para hablar nuestra lengua, para existir. Y si hoy reclamamos hablar nuestra lengua no es para venir aquí a reformar el Estado español, lo hacemos porque hasta que no llegue nuestra independencia definitiva, Esquerra Republicana seguirá luchando, seguiremos batallando por el reconocimiento de nuestros derechos.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Estimades amigues, amics d'Aran..., (continúa su intervención en aranés). Per cert, la llengua occitana es pot parlar perfectament al Parlament català, igual que ara, mentre nosaltres siguem aquí, podrem parlar perfectament qualsevol de les llegües que vulguem en aquest Parlament espanyol. Però el que realment és curiós és que aquests que avui aquí presenten l'esmena a la totalitat o presenten qualsevol esmena contra el plurilingüisme, allà el defensen. I allà, precisament, no els preocupa la despesa que comporten les traduccions. Mirin, si el problema és aquest, si no en tenen prou per pagar les traduccions aquí, tot i l'espoli fiscal a què ens sotmeten a tots els Països Catalans, des d'Esquerra Republicana els suggerim una cosa. Els suggerim que retallin en monarquia, que retallin en repressió, en infiltrats, en Pegasus i en espies a Catalunya. Avui aconseguim un dret que ens ha estat negat no només durant 40 anys d'aquesta democràcia plena, sinó durant segles. Des de Felip V fins avui, de fet, les nostres llengües han estat més temps prohibides que legals. I aquesta és una realitat històrica tan certa que mentrestant s'imposava el castellà. Avui, per fi, acaba la imposició en aquesta cambra. Per fi acaba el nostre esborrat. Per fi es reconeixen els drets de les nostres llengües, l'existència dels nostres pobles. Aquest reconeixement en un Estat on ni la mateixa Constitució anomena les nostres llengües, és un gran pas per a la democràcia i per al reconeixement dels drets de les nacions de l'Estat. Zorionak, bidelagunok, parabéns, compañeiros. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I és que estem tipes de demanar permís o perdó per parlar la nostra llengua, per existir. I si avui reclamem parlar la nostra llengua no és per venir aquí a reformar l'Estat espanyol, ho fem perquè fins que no arribi la nostra independència definitiva, Esquerra Republicana continuarà lluitant, continuarem batallant pel reconeixement dels nostres drets. Senyors i senyores, és que avui hem aconseguit un esdeveniment històric. Ho repeteixo, hem aconseguit un esdeveniment històric. Sabeu per què? Perquè les diputades i diputats representants del nostre país podem parlar la nostra llengua amb un dret que ha sigut reivindicat llargament. Perquè l'Estat espanyol, des d'aquest moment, ara, de facto, reconeix totes les llengües oficials, que tenen totes el mateix valor i els mateixos drets. Perquè és un pas necessari per al reconeixement a la Unió Europea. Perquè reconèixer la llengua és reconèixer un país i una realitat nacional. Perquè es visibilitza l'existència dels Països Catalans. M'explico: perquè existeix una realitat lingüística que en diem Països Catalans. Països, perquè són tres: el País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. I en diem catalans perquè som els països de llengua catalana, perquè en diguin 'català' o 'valencià' sabeu que és la mateixa llengua, ens entenem i no necessitem traductors. Per tant, senyors i senyores, això és un principi de realitat existencial i lingüística, com també és una realitat Euskal Herria, terra de llengua basca. També perquè es visibilitzen al Congreso les nacions que existim en un Estat que es diu plurinacional. Molt important, perquè l'Estat reconeix per primera vegada la llengua occitana.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«També és la llengua en què visc, o realment intentaria que fos així. Procuro fer-ho, però sabeu què passa? Que no és fàcil viure en la meva llengua en la meva pròpia terra. De fet, és impossible. No puc llegir els ingredients dels productes ni els prospectes de les medicines, ni puc veure totes les pel·lícules i sèries en la llengua catalana. Fins i tot, com sentenciava en un missatge pòstum l'estimada lingüista Carme Junyent, de fet, no pots ni morir en català. Vostès s'imaginen que un castellà surt a sopar al seu poble i no troba una carta en castellà? O que vagi al metge i no el puguin atendre en castellà? O que vingui aquí, en aquest Congrés, i li prohibeixin parlar en castellà? Oi que no ho trobarien normal? Doncs per què ha de ser normal per a un català o per a una catalana? Potser és menys la nostra llengua que la seva? Potser som nosaltres menys que vostès? El català només avança quan les lleis depenen del vot dels partits catalans. D'aquí les iniciatives d'Esquerra Republicana durant dècades per garantir-ne l'ús. Com hem fet reclamant l'oficialitat de la llengua catalana a Europa des de l'any 2004, ho repeteixo, des del 2004. Com vam fer aconseguint el reconeixement de la llengua de signes catalana. Com vam fer amb la Llei d'audiovisuals. Com estem fent avui, aquí i ara.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I vostè parla de xantatge. Això ho fa molt la dreta, independentment de la bandera, quan les dretes negocien sempre és pel bé de la seva pàtria i perquè ho saben fer. Quan ho fan les esquerres, sempre és a canvi de res, o un xantatge, o coses d'aquestes. Però només li diré una cosa, jo estic convençut que si per exemple el PNB o qualsevol altre partit nacionalista independentista es posés bé perquè el senyor Feijóo fos president, negociés amb vosaltres, amb vostès, perquè el senyor Feijóo fos president, estic convençut que Aznar, Rajoyo o el senyor Feijóo sortirien amb una barretina i fent castells. N'estic absolutament convençut. Dos, vostè ha dit que a Catalunya el castellà està perseguit. Jo ara intentaré fer un esforç, que tothom sap que és brutal, perquè el castellà està perseguit. Jo tinc quaranta-un anys, fa quaranta-un anys que la immersió lingüística va començar a Santa Coloma de Gramenet, a la meva població. Intentaré parlar en aquell idioma parlat per 500 milions de persones a tot el planeta.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Segunda idea, y quiero ser muy claro, y creo que soy el ejemplo paradigmático. Ni el castellano está perseguido ni amenazado en Cataluña ni el catalán es patrimonio exclusivo del independentismo; repito, ni el castellano está amenazado en Cataluña ni el catalán es patrimonio del independentismo. El catalán es de todos y de todas, y los catalanes y las catalanas piensan de forma muy diversa y me alegro, desde Salses a Guardamar y desde Fraga a L'Alguer, y esto hay que decirlo de una forma muy clara y contundente, porque tanto daño le hace a su lengua y a su cultura un intransigente con una rojigualda como un intransigente con una estelada. Y tercera idea. Esto es un éxito para mi partido, Esquerra Republicana, por su historia y su lucha, y también para mi país. Pero me niego a que esto que se está produciendo hoy aquí sea una victoria. No puede ser una victoria, porque me niego, me niego como ciudadano catalán, como independentista catalán a que mi cultura y mi lengua requieran de perdedores; me niego. Hoy aquí no hay perdedores; como mucho, hay ignorantes. Y termino con un homenaje que seguro que entenderán. 'Yo vengo de un silencio / antiguo y muy largo. / Yo vengo de un silencio / que no está resignado. / Yo vengo de un silencio / que la gente romperá./ Yo vengo de una lucha / que es sorda y constante'. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Así pues, presentamos hoy un acuerdo histórico, que, como cualquier otro acuerdo histórico, tiene muchos nombres y apellidos, y es de justicia hoy recordar dos: el primero, en realidad, son muchos nombres, los nombres de los centenares de miles de personas, todos y todas trabajadores y trabajadoras llegados a Cataluña, al país valenciano, a Galiza o Euskal Herria hace cincuenta, sesenta o setenta años -?algunos, por ejemplo mis abuelos, con mucha menos información y formación de escuela privada que algunos de ustedes-, que entendieron y quisieron que sus hijos y sus nietos amasen y respetasen las tierras que pisaban, y qué mejor manera de hacerlo que a través de su cultura y su lengua. Voy a ser muy claro: yo hablo catalán gracias a mis abuelos, a mis abuelas, andaluces, exactamente igual que hablan hoy catalán niños y niñas de madres y padres pakistaníes, chinos, rumanos o marroquíes que han llegado a Cataluña. ¡Va por todos ellos! Y el segundo nombre es el de un amigo y un compañero, que hizo una lucha con las siglas de Esquerra Republicana detrás y con una soledad en ocasiones terrible. Y lo hizo para que llegara este día, para que se hablaran lenguas cooficiales más allá del castellano en esta tribuna; la última vez -?repito-, hace más de diez años, recordando a Guillem Agulló, entre las risas de la derecha, las mofas de la izquierda e, incluso, entre las burlas de grandes patriotas que hoy harán suya esta causa. ¡También va por él! Muchas gracias, Joan Tardà.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«La segona idea, i vull ser molt clar, ni el castellà -?i crec que soc l'exemple paradigmàtic- està perseguit ni amenaçat a Catalunya, ni el català és patrimoni exclusiu de l'independentisme. Ho repeteixo, ni el castellà està amenaçat a Catalunya ni el català és patrimoni de l'independentisme. El català és de tots i de totes. I els catalans i les catalanes pensen de forma molt diversa. I me n'alegro. De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer, i això ho hem de dir de forma molt clara i contundent, perquè tant mal li fa a la seva llengua i a la seva cultura un intransigent amb una rojigualda com un intransigent amb una estelada. I la tercera idea, això és un èxit per al meu partit, Esquerra Republicana, per la seva història, per la seva lluita, i també per al meu país. Però em nego, em nego que això que està passant avui aquí sigui una victòria, no pot ser una victòria, perquè em nego, em nego com a ciutadà català, com a independentista català, que la meva cultura i que la meva llengua necessiti de perdedors. M'hi nego. M'hi nego. Avui aquí no hi ha perdedors, com a molt hi ha ignorants.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«A partir d'aquí, cinc reflexions que potser poden ser útils. La primera, s'ha dit molt que parlar aquí en català, en aranès, en euskera o en gallec, és literal, 'es una falta de respeto a España y a los españoles.' Que parlar avui aquí llengües oficials, més enllà del castellà, reconegudes per la seva sacrosanta Constitució, és una falta de respecte. Senyories, una falta de respecte jo crec que és, per exemple, que un fons de sàtrapes saudites compri una de les seves principals empreses com és Telefónica. O quina falta de respecte és que la Federación Española de Fútbol continuï avui en dia faltant al respecte a unes jugadores campiones del món. Això és una falta de respecte i no que alguns de nosaltres parlem les nostres llengües aquí. La segona idea que potser és útil. Senyories, en el fons tot això és bastant absurd. Alguns de vostès són parlants d'una sola llengua oficial dient a parlants de dues llengües oficials que el problema som nosaltres perquè parlem dues llengües i no una. Moltes de les seves interpretacions, moltes de les seves crítiques, moltes de les seves opinions són literalment una oda a la ignorància. I els diré una cosa, un estat que té aquesta extraordinària diversitat lingüística i cultural i la maltracta d'aquesta manera, simplement no la mereix. Seré més clar. Vostès, senyors de la dreta i de la ultradreta espanyola, i alguns de l'esquerra espanyola, no es mereixen ni Catalunya ni Euskadi. (Aplaudiments).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gracias. ¿Ven como no es tan malo esto de hablar en otras lenguas, que rompemos a la derecha? Jo avui aquí parlaré en català, primer perquè puc, gràcies a l'escola catalana. Segon, perquè és la llengua del meu país. Tercer, perquè és una llengua que estimo tant, que és la llengua que vaig escollir parlar amb la persona que més estimo d'aquest món, que és el meu fill. Quart, perquè molts de vostès, molts dels que han provocat una intransigència i un cinisme històric, han convertit parlar en altres llengües com el català, l'aranès, l'euskera o el galego en un acte revolucionari. I cinquè, perquè hem arribat a un acord històric perquè això sigui possible. I és un honor per al meu grup, per al meu partit i per a mi mateix, orgullós fill i net d'andalusos, ser els primers a fer un discurs inequívocament i íntegrament en català en aquest faristol. Així doncs, presentem avui un acord històric que, com qualsevol altre acord històric, té molts noms i té molts cognoms. Però és de justícia avui recordar-ne dos. El primer, en realitat són molts noms, els noms dels centenars de milers de persones, tots i totes treballadors i treballadores arribats a Catalunya, al País Valencià, a Galiza o a Euskal Herria fa 50, 60 o 70 anys. I que van entendre, i que van voler -?alguns, per exemple, els meus avis, amb molta menys informació i formació d'escola privada que alguns de vostès- que els seus fills i que els seus nets havien d'estimar i havien de respectar les terres que trepitjaven i que quina millor manera de fer-ho que a través de la seva cultura i de la seva llengua. Seré molt clar. Seré molt clar. Jo parlo català gràcies als meus avis, a les meves àvies andaluses. Exactament igual que parlen avui en dia català els nens i les nenes de mares i de pares pakistanesos, xinesos, romanesos o marroquins nouvinguts a Catalunya. Va per ells. I el segon nom és el nom d'un amic i d'un company que va fer una lluita, amb les sigles d'Esquerra Republicana darrere, i en una solitud moltes vegades terrible, perquè arribés aquest dia, perquè es parlessin llengües oficials, més enllà del castellà, en aquest faristol. L'última vegada, ho repeteixo, fa més de deu anys, parlant del Guillem Agulló. Entre las risas de la dreta, entre las mofes de l'esquerra, i fins i tot entre les burles de grans patriotes que avui faran seva aquesta causa. També va per ell. Moltes gràcies, Joan Tardà.»