Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.022 declaraciones · página 33 de 101
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Gràcies, presidenta. No em pensava que això era una sessió de control a Junts. En tot cas, nosaltres som aquí, com sempre, per parlar de Catalunya i dels catalans. El col·lapse a Catalunya és absolut i això és pervers perquè els ciutadans de Catalunya paguem impostos de primera, però vostès ens donen uns serveis de tercera. Però tots aquests impostos que paguem els ciutadans de Catalunya no arriben a la sanitat catalana, l'educació catalana a habitatge, a recerca i, per descomptat, no arriben als trens de Catalunya. En canvi, mai com ara el Govern espanyol i el Govern de Catalunya, els dos en mans dels socialistes, havien invertit tants diners públics, tants diners dels ciutadans de Catalunya en propaganda, en anuncis, en condicionar l'opinió dels ciutadans i en intentar fer creure que els socialistes saben governar. Però avui ja no hi ha prou propaganda per tapar tanta incompetència. És cert que potser a molta gent, als nostres fills, als joves de Catalunya, no els hi arriba molta informació que haurien de tenir. Potser molts d'ells encara no saben que els darrers anys s'han construït 84 quilòmetres de vies noves a Madrid i 0 quilòmetres de vies noves a Catalunya. Potser tampoc saben que gairebé la meitat dels trens vells que estan a l'Estat espanyol els tenim a Catalunya. Potser tampoc saben que la meitat dels diners que havia de pagar el Govern espanyol per trens, vies i manteniment del sistema ferroviari de Catalunya no han arribat mai. Ells no paguen mai i a tu cada dia et cobren més. Potser tampoc saben que dels 310 000 milions d'euros que ha recaptat el Govern espanyol al 2025, gairebé 60 000 milions, els hem aportat als ciutadans de Catalunya. No cal que us digui que aquests també s'han quedat a Madrid. Potser tampoc saben que els últims números que estan publicats al Ministeri d'Hisenda, sobre l'execució pressupostària del 2024, ens diuen que de cada 100 euros que havien d'invertir a Catalunya només se n'han invertit 20. Potser tampoc saben que la normalitat que alguns defensen és que Espanya inverteixi 128 euros per habitant a Catalunya i 365 euros per habitant a Madrid, gairebé el triple. Però el que sí que estic segura que saben gairebé tots els joves de Catalunya és que a Catalunya, en mans dels socialistes, de Podemos, de SUMAR, de Comuns i dels seus socis, no funciona. I cada cop que els socialistes i els seus socis del tripartit governen a Catalunya, Catalunya cau en decadència. Quan estàs 30 anys sense tenir cura de casa teva, la casa cau i els diferents governs espanyols mai han tingut cura ni de Catalunya ni dels catalans. I el temps, lamentablement, ha demostrat que nosaltres teníem raó i que malgrat sovint heu intentat pervertir uns i altres les decisions que hem pres i que prenem des d'aquí a Madrid, estàvem i estem al camí correcte. No ens conformem, ens plantem i batallem cada dret i cada cèntim que és dels ciutadans de Catalunya i ens han criticat aquells que es conformen amb la primera molla que els hi posen a sobre la taula i que blanquegen les incompetències dels socialistes. Ens han criticat aquells que només bramen i ens han criticat aquells que mai a la vida posaran en risc, ni han posat en risc, la seva cadira perquè a Catalunya i els catalans se'ns respecti. I ara vostès anuncien 8000 milions d'euros per a Catalunya. Vostès es pensen que els catalans ens mamem el dit? Ningú els creu. Però és que no han complert mai. I segurament caldrà que fem memòria. Molta falta els hi fa que fem memòria. En números rodons: anuncien el 2020 una inversió de 700 milions d'euros. En paguen 300; anuncien el 2021, 1000 milions d'euros. En paguen 260; anuncien el 2022, 1000 milions d'euros. En paguen 300. Les dades són clares. Vostès no han pagat. Vostès enganyen. Vostès només saben prometre, i el que no han fet mai és complir. Vostès han perdut el control del comandament. I vostès han aconseguit que els ciutadans de Catalunya perdin la confiança en els serveis públics. I això és molt greu. I això ha de tenir conseqüències.»
-
Ione Belarra · Podemos ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Hoy nos dicen que este real decreto ley puede caer porque Junts puede unir sus votos al Partido Popular y VOX para dejar en la calle a casi 60 000 familias en este país que están en situación de precariedad. Yo, señorías de Junts, les pediría un poco de humanidad, que piensen en las personas que están en esas casas, que tienen miedo, que piensan que en los próximos meses se va a ver ejecutado su desahucio, porque si no, la gente va a acabar pensando que ustedes son lo mismo que el señor García Albiol en Badalona y que prefieren dejar a la gente en la calle como a la gente del B9, en plenas Navidades, en pleno invierno, viviendo debajo de un puente. Este decreto puede caer a pesar de que la cantidad para sostener a estas personas sería ridícula para la Generalitat de Catalunya, apenas 90 millones de euros de un presupuesto de 48 000 millones de euros. El problema también lo tiene este Gobierno. Se lo digo de verdad, señor Bolaños. El problema es que ustedes han priorizado la política de titulares, la política de ganar un poquito de atención mediática sobre la política de protección social. Si usted y yo hubiésemos pactado una suspensión de los desahucios de alquiler de cuatro años, como pactamos la de los desahucios hipotecarios, hoy no estaríamos así. Así que, abandonen esta política de titulares y empiecen a hacer algo para garantizar el derecho a la vivienda. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Señor ministro, ha formulado principios grandilocuentes, pero faltan concreciones. Señora Álvarez de Toledo, ¿ustedes pretenden dar lecciones de naciones y democracia con lo que han hecho con la nación catalana, con lo que han hecho ustedes? Es un ejemplo de manual de lo que significa la doble moral. Estamos apañados con ustedes. Acabamos de escuchar opiniones muy divergentes, pero que comparten -creo- en muchos casos un punto débil: reducir un debate complejo a una consigna simple. Pero la política exterior, como les decía antes, la seria, no es un concurso de lealtades emocionales, es un ejercicio de responsabilidad. ¿Es cierto que las herramientas del derecho internacional pueden ser lentas, insuficientes? La respuesta es sí. En consecuencia, ¿es mejor validar la fuerza unilateral del más fuerte? Para Junts per Catalunya la respuesta siempre es no, porque cuando el derecho deja de ser un marco y lo que entra en juego es la fuerza y no la justicia, nunca se ha protegido a quienes no tienen la fuerza.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Des de Junts, sempre hem defensat que els drets col·lectius no són una concessió graciosa del poder, sinó una expressió legítima de la voluntat democràtica. Ho defensem arreu, ho hem defensat aquí moltes vegades. I ho defensem també quan aquesta voluntat incomoda, com incomoda aquí. Catalunya sap què vol dir que la força de l'Estat s'imposi sobre la paraula, que la legalitat s'utilitzi com a instrument de càstig i que els conflictes polítics es gestionin des de la coerció i no des del diàleg. Ho sabem bé. I precisament per això, no podem acceptar un relat internacional que normalitzi els problemes polítics dels pobles ni de les nacions, que es resolgui res a cop de força, sigui externa o interna. Defensar els drets dels pobles vol dir defensar-los tots i sempre. Perquè si acceptem que la voluntat d'un poble pot ser ignorada, quan el poder decideix que molesta, aleshores cap poble està segur, ni avui Veneçuela, ni ahir Catalunya, ni demà cap altra. Per això, insistim, el repte no és escollir entre força o silenci, sinó construir un marc on els conflictes polítics es resolguin amb drets, amb garanties i amb democràcia real. Aquesta és una posició exigent. No dona titulars fàcils, ho sabem, però és l'única que no traeix ni les víctimes d'avui ni les llibertats de demà.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Un altre parèntesi, senyor ministre: No ha concretat què farà demà respecte a la possible reformulació a la possible reforma d'aquest dret internacional, que vostè mateix ha dit que veia insuficient. Digui'ns què farà exactament demà, perquè renunciar al dret internacional, de fet, és acceptar un món on les regles només existeixen per als més poderosos. I aquest món no és ni més just ni més segur. I sobretot, no és un món on Catalunya hi tingui res a guanyar. I permeti'm afegir una qüestió que avui potser ha quedat una mica absent del debat, ara una miqueta més. El: I ara, què? Per què hem de enderrocar un règim autoritari no és per si sol construir una democràcia, ho sabem tots. I confondre aquestes dues coses és un error que el món ja ha comès massa vegades. El futur de Veneçuela no pot ser el pas d'una dictadura a una tutela exterior, ni la substitució d'un poder arbitrari per un altre que actuï segons interessos geopolítics propis. La democràcia no s'exporta mai amb bombes ni s'imposa des de fora. La democràcia només és real quan és el resultat de la voluntat del poble que l'ha de viure. Restaurar la democràcia vol dir garantir processos polítics lliures, institucions legítimes, drets civils efectius i, òbviament, sobirania popular. I això exigeix temps, garanties i respectes. No exigeix submissió. No exigeix dependència. No exigeix convertir un país en un espai d'influència. Senyor ministre, concretament, què farà el seu govern per garantir aquest pas? Ho diem amb claredat: Veneçuela no pot passar de ser víctima d'un règim autoritari a ser objecte d'un projecte neocolonial. I aquí és on el dret internacional, amb totes les seves mancances, és imprescindible, no per protegir règims, sinó per protegir pobles.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, ha estat molt bast en formular principis grandiloqüents, però molt tebi amb concrecions. Senyora Álvarez de Toledo, vostè ens pretén donar lliçons de nacions i de democràcia amb el que han fet amb la nació catalana? Escolti, el que ha fet vostè és un exemple de manual del que suposa la doble moral. Anem apanyats amb vostès. Acabem d'escoltar opinions ben divergents, però que comparteixen -entenc- en molts casos una mateixa feblesa: reduir un debat complex a una consigna simple. Però la política exterior, com els deia abans, la seriosa, no és un concurs de lleialtats emocionals. És un exercici de responsabilitat. És cert que les eines que ofereix el dret internacional són millorables perquè són lentes i insuficients? La resposta és sí. Però conseqüentment, és millor validar la força unilateral del més fort? La resposta és sempre per Junts per Catalunya serà no, perquè quan el dret deixa de ser un marc i el que entra en joc és la força i no la justícia, mai no s'ha protegit aquells que no la tenen, la força.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Acabo recordando que, cuando el marco del derecho internacional se debilita, Rusia, China y todas las dictaduras del mundo sonríen satisfechas, porque su objetivo siempre ha sido el mismo, que la fuerza, y no la justicia, sea la medida de todo, y eso no es un debate académico, sino una amenaza real para todos los pueblos que aspiran a decidir libremente su futuro. Ante eso, nuestra obligación no es decidir qué poder incomoda menos, sino defender los principios, aunque no sean cómodos, aunque no sean populares, aunque no encajen en ningún relato simplista. Junts per Catalunya no está aquí para justificar la fuerza, está para defender la democracia, los derechos humanos y la libertad de los pueblos, de todos los pueblos, sin excepciones y sin silencios cómplices. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Acabo recordant que quan el marc del dret internacional s'afebleix, Rússia, Xina i totes les dictadures del món somriuen satisfetes, perquè el seu objectiu sempre ha estat el mateix: que la força i no la justícia sigui la mesura de tot. I això no és un debat acadèmic. És una amenaça real per a tots els pobles que aspiren a decidir lliurement el seu futur. I davant d'això, la nostra obligació no és escollir quin poder incomoda menys. La nostra obligació és defensar uns principis, encara que no siguin còmodes, encara que no siguin populars, encara que no encaixen en cap relat simplista. I Junts per Catalunya no som aquí per justificar la força. Hi som per defensar la democràcia, els drets humans i la llibertat dels pobles, de tots els pobles, sense excepcions i sense silencis còmplices. Moltes gràcies. Muchas gracias. Muy buenos días a todo el mundo, también al señor ministro. Hoy, efectivamente, como estamos viendo, no estamos ante un debate sencillo. Los acontecimientos que han sacudido a Venezuela no se pueden entender desde una sola perspectiva ni con respuestas automáticas, y eso nos obliga a explicar algo, a matizar y a asumir la complejidad, porque cuando ocurren hechos como los que analizamos hoy es inevitable que se mezclen emociones, valores y también consecuencias que no siempre están alineadas. La responsabilidad política comienza precisamente aquí, cuando somos capaces de ir más allá de la reacción inmediata y de ver qué significa todo ello para nuestro futuro.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Molt bon dia, senyor ministre! Avui, efectivament, ho estem veient, no estem davant d'un debat senzill. Els esdeveniments que han sacsejat Veneçuela no es poden entendre des d'una sola mirada ni amb respostes automàtiques. I això ens obliga a explicar, a matisar i a assumir la complexitat. Perquè quan passen fets com els que avui analitzem, és inevitable que s'hi barregin emocions, valors i també conseqüències que no sempre van alineades. La responsabilitat política comença precisament aquí, quan som capaços d'anar més enllà de la reacció immediata i què significa tot plegat per al nostre futur. Comencem pel que nosaltres és essencial i que encara alguns eviten dir amb claredat: el règim de Maduro ha estat una dictadura. Una dictadura que ha deixat milions de persones forçades a l'exili, centenars de presos polítics, eleccions manipulades, repressió sistemàtica i una economia devastada, fins al punt que el poble ha quedat absolutament desemparat. Aquesta afirmació no és una opinió, és una realitat contrastada. I no en mostraré ambigua, tampoc en dir que existeixen dictadures d'esquerres. Oblidar és una forma de ceguesa moral que només aconsegueix deshumanitzar les víctimes. No és casual que molts veneçolans, també a Catalunya, no plorin -de fet, al contrari, beneeixin- la caiguda del règim i és que el seu patiment ha estat enorme. Quan parlem de Veneçuela no parlem d'una abstracció geopolítica, parlem de vides, parlem de vides concretes. I això ens obliga ara a reafirmar la nostra solidaritat i a expressar el nostre suport al poble veneçolà.»
-
Ione Belarra · Podemos ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Vicepresidenta, si su plan es continuar con el mayor rearme de la historia de este país, digo yo que su plan para sacar los presupuestos generales del Estado será seguir profundizando en esa alianza reaccionaria que han construido ustedes con el Partido Popular, con VOX y con Junts per Catalunya, con los que han aprobado la ley más importante de las aprobadas en estos últimos seis meses: la ley de multirreincidencia. Eso sí que es una pinza, señora Montero, y lo demás tonterías. Aunque la verdad, para multirreincidentes los suyos, que después de elegir a Ábalos eligieron a Santos Cerdán y después de Santos Cerdán decidieron elegir a Paco Salazar. Para reincidentes los del Partido Popular, que después de elegir al criminal de guerra Aznar eligieron al ladrón de Rajoy y al ladrón de Montoro, y después a su jefa, la señora Ayuso, que vive en un piso pagado con dinero negro. (Protestas). Para reincidentes los del clan Pujol, de los señores de Junts, o para esos de la corrupción legal de las puertas giratorias del Partido Nacionalista Vasco, que primero fue Josu Jon Imaz y ahora es también el señor Ortuzar. O para reincidentes sus señorías de VOX, que ahora tienen a los cachorritos de Revuelta metidos en verdaderos problemas. Ojalá algún día, señorías, vengan a este Congreso a meter en la cárcel a sus multirreincidentes y no a la gente más pobre de este país, que es víctima de su falta de política social. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Señora vicepresidenta, siete minutos; me van a sobrar muchos, básicamente, porque no vamos a entrar en las mentiras, en las medias verdades y en el trilerismo habitual con el que usted apoya sus intervenciones. Pero sí vamos a entrar en aquello que mencionaba usted del no por el no. Hablemos de noes, porque ¿su propuesta de hoy es diferente de la que trajo en la última votación que perdió? No. ¿Ha incorporado a esta propuesta lo que aprobó el Parlament de Catalunya con los votos del Partido Socialista? No. ¿Ha incorporado alguna de las peticiones que hizo Junts per Catalunya en defensa de Cataluña? No. ¿Hay más recursos económicos en esta propuesta para los catalanes de los que había en la última propuesta? No. ¿Se podrá, por lo tanto, mejorar rodalies, cercanías? No. ¿Se podrá hacer más vivienda pública? No. ¿Se podrá reducir la presión fiscal a los ciudadanos? No. ¿Sus socios han dejado de darle los votos a cambio de nada? No. Si presentan lo mismo que ya fracasó la semana pasada, ¿obtendrá una votación diferente? No. Por lo tanto, ¿podrá aprobar hoy los objetivos? No. ¿Podrá aprobar unos nuevos presupuestos? No. ¿Lo entienden? No. Porque, si no, se lo vuelvo a decir, señora vicepresidenta: incumplir con Cataluña tiene consecuencias e incumplir los acuerdos tiene consecuencias. Y hoy lo van a volver a notar. Ni objetivos hoy ni presupuestos mañana. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, president. Senyora vicepresidenta, set minuts en sobraran molts. Bàsicament perquè ni entrarem en les mentides, les mitges veritats i el 'trilerisme' numèric que vostè habitualment recolza les seves intervencions. Però sí que entrarem en el que vostè parlava del no pel no i parlarem de nos, perquè la seva proposta d'avui, és diferent de la que va portar a darrera votació i va perdre? No. Ha incorporat a aquesta proposta a allò que va aprovar el Parlament de Catalunya amb els vots del Partit dels Socialistes? No. Ha incorporat alguna de les demandes que vam fer des de Junts per Catalunya en defensa de Catalunya? No. Hi ha més recursos econòmics en aquesta proposta per als catalans que els que hi havia en la darrera? No. Es podrà, per tant, millorar rodalies? No. Es podrà fer més habitatge públic? No. Es podrà reduir la pressió fiscal als ciutadans? No. Els seus socis han deixat de donar-li els vots a canvi de res? No. S'hi presenta el mateix que ja va fracassar la setmana passada, obtindrà una votació diferent? No. Per tant, podrà aprovar els objectius avui? No. Podrà aprovar uns nous pressupostos? No. Ho entenen? No. Perquè si no els ho torno a dir, senyora vicepresidenta, incomplir amb Catalunya té conseqüències. Incomplir els acords té conseqüències. I avui ho tornaran a notar: ni objectius ni pressupostos demà.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En definitiva, i acabo. L'Estat, vostès, es queden al marge. L'Estat, vostès, ens imposen les regles, els recursos i les normes i a sobre ens retreuen que no som capaços d'arribar. És el mateix esquema de sempre, vicepresidenta. Vostès decideixen i nosaltres paguem, això sí, i Catalunya aguanta. I sap què passa, vicepresidenta? Que hi ha un detall que crec -sospito- que vostès encara no poden controlar, que és també la nostra determinació, perquè si tinguéssim els recursos que generem no estaríem avui aquí discutint de dèficit. Estaríem construint el país que mereixen els nostres conciutadans. I potser és exactament això el que els fa por a l'hora de no modificar el que fa tant temps haurien de modificar. Doncs miri, tinguin-ho clar: o ens deixin gestionar el que es nostre o sens dubte seguirem avançant igualment perquè aquest país, el meu, no ha vingut, vicepresidenta, a demanar permís. Moltes gràcies. Decía que hay que repartir los objetivos de déficit y de deuda de manera justa entre las autonomías del Estado y los municipios. Tienen que tener voz y voto también a la hora de decidir sus objetivos de déficit las autonomías y los ayuntamientos. Señora Montero, sé que eso pasa hoy, pero pasa porque les forzamos a ello. Por lo tanto, creemos que también es preciso que se introduzca en la ley. Y ya no sé si catalogarlo de triste o de patético, pero la realidad es que tanto su partido, el Partido Socialista, como el Partido Popular bloquearon ese debate en el Senado. Esperamos que puedan explicarse con sus alcaldes y alcaldesas, pero, sobre todo, lo que esperamos en el Grupo Republicano es que, cuando debatamos esta proposición de ley aquí en el Congreso, cambien su posición.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«M'explico. En el cas del món municipal, per nosaltres és imprescindible reforçar la suficiència financera dels ajuntaments i els recursos propis de què disposen, bàsicament per reduir la dependència de l'Estat. Jo vull recordar que els ajuntaments de Catalunya i també del País Valencià són els més mal finançats de l'Estat. Un exemple, l'any passat van rebre al voltant de 500 euros per habitant i, si corregim en aquest cas el cost de la vida, resulta que els ajuntaments catalans es trobaven un 40 % per sota del finançament que va rebre, per exemple, els municipis d'Aragó. És només una dada, una dada crec que important i que cal reflexionar-hi. Avui, senyora Montero, em ve molt de gust també recordar-li que aquest grup parlamentari vam defensar al Senat una proposició de llei per derogar LRSAL i per reformar la Llei d'estabilitat pressupostària. Dos textos que junts expliquen a la perfecció l'ofec que pateixen els ajuntaments del meu país. En definitiva, també tots els ajuntaments de l'Estat, però jo li parlo de Catalunya. Crec que avui, vicepresidenta, que n'ha de prendre nota perquè hi ha feina, perquè cal, sens dubte, flexibilitzar urgentment la regla de despesa, perquè cal permetre als ajuntaments utilitzar els seus superàvits de manera lliure, perquè cal excloure la inversió en habitatge dels límits de despesa, perquè cal també transposar un nou marc fiscal europeu per donar major flexibilitat a la despesa i fixar objectius a mitjà termini, perquè cal repartir els objectius de dèficit i de deute de manera justa...»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Gràcies, president. Bona tarda, vicepresidenta. Avui, una vegada més, la segona, en dues setmanes tornem a debatre sobre la distribució dels objectius de dèficit i el sostre de despesa de l'Estat i avui també, en aquest cas, per enèsima vegada, des d'Esquerra Republicana tornem a reivindicar, des d'Esquerra Republicana tornem a exigir que Catalunya ha de disposar de les màximes eines i dels màxims recursos per poder garantir, doncs vaja, el que toca! Una vida digna a la gent i una prosperitat econòmica que nosaltres entenem compartida. I és justament per tot això que, a banda d'exigir unes regles fiscals justes, el que cal i el que és imprescindible -deixin-m'ho dir així- és que vostès, d'una punyetera vegada, reformin el model d'ingressos dels ajuntaments i de la Generalitat, bàsicament en dos conceptes en el concepte de recursos i en el concepte de flexibilitat, un canvi de model i unes normes diferents. Recursos i flexibilitat que permetin poder-ne fer ús. Poder-ne fer ús a favor de la,ciutadania a favor de la gent que, vicepresidenta, entre vostè i jo, això és el més important, no? Perquè d'això va la bona política, no? Al final de ser útils, d'estar al servei de la gent.»
-
Rocío De Meer Méndez · Vox ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Muchas gracias, señor presidente. Venimos hoy a debatir, porque Junts no quiere que el Estado español le regule la dependencia en Cataluña. Entonces, presentan una enmienda a la totalidad que, la verdad, tiene frases que no tienen precio. El proyecto de ley tiene 'una visión centralista que ignora la realidad social de Cataluña y vulnera sus competencias exclusivas reconocidas en el Estatuto'. La ley de dependencia vulnera las competencias catalanas, interfiere en los servicios sociales del Gobierno catalán. Esto no les importó con la ley ELA. ¿Por qué? Porque lo que sucedía era que el Estado se comprometía a esos 500 millones de transferencias financieras. Luego dicen que rechazan que se 'fije la manera de definir el grado de dependencia de cada persona, al margen de las competencias de la Generalitat' porque es un 'absoluto menosprecio del autogobierno de Catalunya'. ¿Y qué más? Que esta reforma, este proyecto de ley 'se propone profundizar en la herida y el desprecio competencial'. En fin, lo de siempre, que ustedes no quieren que el Estado español les diga cómo definir los grados, pero sí quieren el dinero del Estado español. Lo de siempre. (Aplausos). No les gustan las injerencias legales del Estado español, pero sí las injerencias en las cuentas bancarias de la Generalitat. ¿Los 467 millones de la Administración General del Estado del año pasado eran una injerencia o cómo era eso?, ¿a eso cómo lo llamamos? La pela es la pela, lo de siempre.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«I aquí permeteu-me que no es torni a repetir una metàfora que crec que és molt clara i que passa amb aquesta llei, no? Se'ns convida d'un bon sopar. El menú és bo. Fa molt bona pinta, però al final ens demanen que paguem nosaltres. Espero que això no passi. Per això calen pressupostos i per això estem a favor de que hi hagi tramitació pressupostària i que ens la juguem portant en els pressupostos i que la gent digui perquè clar, aquí tothom vol solucionar coses, però després ningú vol que això vagi acompanyat d'uns diners. I que quedi retratat tothom en aquells pressupostos, qui és el que dona suport i qui és el que no dona suport. I aquí sí que hauria d'estar aquesta partida pressupostària, perquè aquesta llei pugui complir-se i no es quedi en paper mullat, no? És a dir, bon sopar, però esperem que el paguin vostès, perquè sinó malament. La realitat és dura, és veritat. I per això, raó de més de la pressa i no tornar sempre que sí al Senat, que hi ha coses que la gent no les entén. A Catalunya hi ha 70 000 persones esperant una prestació de dependència en aquests moments. Hi ha 70 000 persones que tenen pressa per millorar i que això es pugui solucionar de cop i volta. Moltes persones han mort sense haver rebut cap suport i cap ajut i això és bastant lleig. De fet, hi ha un a cada 55 minuts, segons em diuen les estadístiques.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Envaeix competències, sí, envaeix competències, però es pot solucionar, però envaeix competències. No li faré el llistat enorme aquí ara, però envaeix competències i creiem que es pot solucionar simplement respectant les competències que ja estan i el marc normatiu que tenia el 2006 evidentment pot millorar. Hi ha invasió competencial. La Generalitat de Catalunya, sap vostè que té competències exclusives en serveis socials. Així ho diu l'Estatut, però aquesta reforma de les trepitja i uniformitza algunes i esperem que això es pugui en la tramitació solucionar. La diversitat social i territorial exigeix proximitat, respecte i no acceptarem que se'ns tracti com a simples delegacions. Això ja ho sap vostè, però ho repeteixo, es pot esmenar. Segon. I el segon sí que és important perquè l'hem patit molt greu, no? Ens han dit que sí, que hi haurà finançament i sense finançament aquesta llei ja sabem que és paper mullat i fa mal. Fa mal perquè crees unes expectatives, com les van crear amb la llei del 2006, que estava molt bé, però després no es van complir. La llei fa grans promeses, hi ha grans millores, però sense pressupost Catalunya, a més, ha estat una de les comunitats més maltractades pel sistema de dependència. En alguns anys, l'Estat només ha contribuït amb el 13 % del cost real del servei i la Generalitat ha assumit el 75 %. És a dir, mentre l'Estat es penjava la medalla, nosaltres pagàvem la factura i escoltàvem tota la gent amb aquestes necessitats queixar-se a les nostres administracions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«I una última qüestió. Acaba dient: 'Aquesta és una llei de país'. Hi estic d'acord, del 'seu' país perquè envaeix les competències del nostre país i les recentralitza d'una manera contundent. Però no pateixi, potser segurament se'n sortirà gràcies als vots de la dreta i l'extrema dreta, que quan es tracta de parlar del seu país no els hi fallen mai. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. La verdad es que no tenía previsto intervenir, pero he escuchado con mucha atención y he llegado a la conclusión de que ustedes realmente viven en un mundo paralelo al de la verdad. Se atreve a salir aquí y afirmar que no hay invasión de competencias y quedarse tan tranquilo, pero claro que hay invasión competencial, es obvio que la hay, y además de una forma muy contundente. Y lo que me preocupa más es oírle afirmar a usted que ya lo arreglaremos, que buscaremos alguna solución, pero luego añade, porque le traiciona el subconsciente: llegaremos hasta donde se pueda. Ya comprenderá que, teniendo en cuenta que eran los del sí se puede y se ha quedado en lo que se ha quedado todo esto, nos da poca confianza con esas declaraciones de buena voluntad. Además, pone de ejemplo la ley ELA, una ley encallada en este hemiciclo durante años y que si es una realidad fue gracias a Pilar Calvo y al trabajo de Junts per Catalunya. Y además tuvieron el morro de, una vez aprobada, bloquear los recursos, como han denunciado hoy en relación con la ley de dependencia, y que la gente se quedara sufriendo sin tener recursos porque el Gobierno no movilizaba dichos recursos. Por tanto, poner el ejemplo de la ley ELA respecto a lo que puede pasar con la ley de dependencia, francamente le digo que es un ejemplo bien desafortunado, porque si hubiera sido por ustedes no tendríamos ley ni habría tampoco recursos para ayudar a los enfermos de ELA.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, presidenta. La veritat és que no tenia previst intervenir, però l'he escoltat amb molta atenció i he arribat a la conclusió que vostès realment, de convicció, viuen en un món paral·lel al de la veritat, d'acord? I s'atreveix a sortir aquí i afirmar que no hi ha invasió competencial i quedar-se tan tranquil. I tant que hi ha invasió competencial! Òbviament que n'hi ha! A més, d'una manera molt contundent. I el que és més preocupant és quan el sento afirmar a vostè que estén la mà i diu: 'No, ja ho arreglarem, ja mirarem de trobar-hi solució'. Però després hi afegeix -perquè el traeix el subconscient- afegeix el 'llegaremos hasta donde se pueda'. Ja comprendrà que vostè, tenint en compte que eren els del sí se puede i s'ha quedat amb el que s'ha quedat tot això, ja comprendrà que vostè poca confiança ens dona en aquestes bones declaracions de voluntat. Posa, a més a més d'exemple, la Llei ELA, una llei encallada en aquest hemicicle durant anys, que si és una realitat va ser gràcies a la Pilar Calvo i a la feina de Junts per Catalunya i que, a més a més, van tindre la barra, després d'un cop aprovada, bloquejar els recursos econòmics patint, com hem denunciat avui en la Llei de dependència, que la gent es quedessin patint sense tindre els recursos perquè el govern no mobilitzava aquests recursos. Per tant, utilitzar l'exemple de la llei ELA amb el que pot passar amb la llei de dependència, ja li dic francament que és un exemple ben desafortunat, perquè si hagués sigut per vostès, no hi hauria ni llei i no hi hauria pas ni recursos per tal d'ajudar els malalts d'ELA.»
-
Lander Martínez Hierro · Sumar ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Yo creo que son muchas las virtudes del proyecto de ley que he mencionado, no quiere decir que no falten cosas o que no haya aspectos mejorables. Trabajar para el consenso no implica negar el conflicto y hoy estamos debatiendo una enmienda a la totalidad presentada por el Grupo Parlamentario Junts per Catalunya. Planean ustedes en su enmienda una invasión de competencias que remontan a la Ley 39/2006, de Promoción de Autonomía Personal y Atención a las Personas en Situación de Dependencia, y destacan que fue precisamente Cataluña la pionera en la atención a las personas en situación de dependencia. Pueden creerme cuando les digo que en el Grupo Plurinacional SUMAR nos tomamos muy en serio el respeto más absoluto y estricto a las competencias autonómicas, y por ello mismo me parece muy digno de alabar el esfuerzo que ha hecho el ministerio a la hora de redactar una norma que respeta con pulcritud el ámbito competencial de las comunidades autónomas. (Aplausos). Como decía, se ha redactado un texto en el contexto de múltiples reuniones y también con las comunidades autónomas, se ha redactado además con voluntad expresa de encontrar soluciones allí donde se hayan cometido errores -que puede haberlos- y con la disposición plena a incorporar mejoras para que las comunidades autónomas puedan encontrar en este barco una herramienta que les permita desarrollar al máximo sus competencias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Ahora vienen, cierran el periodo de enmiendas a la totalidad y aquí estamos. La verdad es que todo ello es un despropósito, una situación que no tiene ninguna lógica ni ningún sentido si usted quería impulsar de verdad esta ley. A no ser que la explicación de por qué estamos hoy aquí sea otra. A no ser que el objetivo sea, en vez de aprobar la ley de dependencia, intentar llevar a Junts per Catalunya a una situación que nos sitúe bajo presión. Junts per Catalunya anunció que esta legislatura estaba bloqueada y que no íbamos a votar a favor de ninguna ley del Gobierno que no fuera las que ya habíamos acordado en beneficio de Cataluña. Poco después, ustedes resucitan esta ley, que había estado nueve meses parada, y la traen al trámite parlamentario. Así que digan la verdad a la gente, señor ministro: ustedes han elegido esta ley, la de la dependencia, pensando que nos iban a poner en dificultad, en un brete, por votar en contra o por defender hoy esta enmienda a la totalidad. Ustedes han puesto en marcha el trámite de esta ley para presionar a Junts. Ustedes, sin embargo, saben que no pueden contar con nuestros votos. Ustedes han forzado que se trate en el día de hoy esta ley para presionarnos, ignorando que esta ley es pésima para Cataluña. Recuerden los más de cien mil catalanes que han muerto en una lista de espera. Así que a nosotros la presión no nos hará movernos de nuestra posición en defensa de los catalanes, porque Junts per Cataluña está aquí para defender a los catalanes de sus agresiones, no para regalarles nuestros votos a cambio de nada o, en el caso de hoy y lo que es peor, regalarles nuestros votos a cambio de una ley que es nefasta y que cronifica el daño a la ciudadanía de Cataluña, que necesita las ayudas en materia de dependencia. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta, ministro. Junts per Catalunya hemos presentado esta enmienda a la totalidad para solicitar la devolución al Gobierno de la ley de derechos de las personas con discapacidad, una enmienda a la totalidad que responde a dos ejes: el primero, el marco competencial. Este proyecto de ley es una contundente invasión competencial como no hemos visto en este hemiciclo en los últimos tiempos, es una extralimitación material con respecto a los títulos estatales que se invocan y, obviamente, es una falta de adecuación contundente al marco estatutario catalán. La ley propone cambios sustanciales en materia de atención a las personas con discapacidad y en situación de dependencia, pero lo hace desde una visión absolutamente centralista y sin ningún tipo de garantía con respecto a los recursos económicos necesarios. Es más, la proposición de ley implica un evidente incremento presupuestario si hay que llevar a cabo todas las medidas que recoge. Por el contrario, no se ha hecho ningún cálculo del impacto económico ni figura tampoco compromiso alguno por parte del Estado de aportar los recursos económicos necesarios. De hecho, ni tan siquiera figura compromiso alguno de llegar al nivel de cofinanciación comprometido en la ley actual y que el Estado incumple sistemáticamente. Como han visto hoy, señor ministro, palabras, declaraciones de buenas intenciones, pero en política la acción no se demuestra con palabras, sino con partidas presupuestarias, con ejecución de las partidas presupuestarias, con movilización de recursos hacia la ciudadanía y no anticipando la petición de voto en las leyes antes de la materialización de los compromisos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Per tant, ara venen i sense cap reunió prèvia al bloqueig que van portar a terme, vostès tanquen el període d'esmenes a la totalitat i ens trobem aquí. De veritat? Tot plegat, un despropòsit, una situació que no té cap lògica ni cap sentit si vostè volia impulsar aquesta llei de veritat, a no ser que l'explicació de per què ens trobem avui aquí en sigui una altra. A no ser que l'objectiu sigui el, enlloc d'aprovar la llei de dependència, a veure si ens porten a Junts per Catalunya davant d'una situació que ens traslladi pressió. Junts per Catalunya vam anunciar que aquesta legislatura estava bloquejada. I vam anunciar que no votaríem a favor de cap llei del govern que no fossin aquelles en què ja teníem acords en benefici de Catalunya. Poc després, vostès ressusciten aquesta llei, que havia estat nou mesos aturada, i la porten al tràmit parlamentari. Així que diguin la veritat a la gent, senyor ministre. Vostès han escollit aquesta llei, la de la dependència, pensant que ens posaven a nosaltres amb una dificultat a l'hora de votar-hi en contra o de defensar avui aquesta esmena a la totalitat. Vostès han arrencat aquest tràmit d'aquesta llei per fer pressió a Junts. Vostès, però, saben que no poden comptar amb els nostres vots. Vostès han forçat avui que es tracti aquesta llei per fer-nos pressió, ignorant que aquesta llei és pèssima per a Catalunya. Recordin els més de cent mil catalans que han mort en llista d'espera. A nosaltres, per tant, la pressió no ens fa moure de la nostra posició en defensa dels catalans, perquè Junts per Catalunya estem precisament aquí per defensar els catalans de les seves agressions, no pas per regalar-los els nostres vots a canvi de res. O en el cas d'avui, el que és pitjor, regalar-los els nostres vots a canvi d'una llei que és nefasta i cronifica el dany per als ciutadans de Catalunya que necessiten les ajudes en matèria de dependència.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Catalunya, de fet, és qui més ha patit la reducció de la inversió estatal en dependència, encapçalant la llista dels més perjudicats. Però, a més a més, el sistema espanyol de dependència ha reduït dràsticament la inversió per persona dependent. L'IPC acumulat entre el 2010 i el 2024 ha estat del 31,6 %. Allò que costava 1000 euros l'any 2010, a dia d'avui en costa 1316. Què han fet vostès? Han actualitzat el finançament de la dependència a aquest increment de l'IPC? Fa un moment el sentíem i semblava que tot era bondat per part vostre, ministre. Han fet això? No. Tot el contrari. Han fet tot el contrari. L'any 2010 destinaven 8135 euros per persona dependent. Avui han reduït dràsticament aquesta assignació fins a 5982 euros. Una reducció del 27 % que s'ha de sumar, com deia abans, a l'increment del cost de la vida del 31,6 % del mateix període de temps. Aquest és el seu model estatal. Aquest és el seu model letal per als ciutadans de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Volen dades. Les opinions, totes són legítimes. Les dades són les que donen i treuen raons. El seu model és letal per a les persones dependents de Catalunya. Amb el seu model, a dia d'avui, 70 000 persones dependents estan esperant ser ateses a Catalunya, 70 000 persones. Els catalans som els més perjudicats per la manca de recursos de l'Estat i pel mal funcionament de la Llei de dependència. El darrer any han mort deu mil catalans en llista d'espera sense ser atesos per falta de recursos. De fet, a Catalunya és on més persones han mort a les llistes d'espera de dependència. En total, han mort 103 000 persones només des de l'any 2017, 103 000 persones dependents que han mort esperant ser atesos dignament, 103 000 persones, 30 000 esperant obtenir el grau de dependència, 73 000 pendents de rebre la prestació. Més dades del seu model. Amb allò que el Govern de l'Estat aporta a Catalunya, només es poden atendre 29 persones dependents per cada 1000 habitants, un 16 % menys que, per exemple, a Andalusia.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«A més a més, la proposta de llei té una visió que ignora de manera descarada la realitat social de Catalunya, una visió que vulnera de manera descarada l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que estableix competències exclusives en serveis socials, en política d'atenció a la dependència, així com en matèria de promoció de l'autonomia personal. Una invasió competencial que vostès, des del Govern, pretenen sumar ara a la que ja va fer la llei que actualment està en vigor i que es va aprovar l'any 2006, sobre la qual el Consell de Garanties Estatutàries va concloure que era inconstitucional en un 70 % de l'articulat, precisament per invasió competencial. A vostès segurament això els hi pot semblar que és un tema menor. I deu ser normal que pensin això, perquè el menyspreu continuat que mostra sempre el Govern de l'Estat cap a l'autogovern de Catalunya ha estat sempre majúscul. Però a més a més, en aquesta llei ho fan amb un fals missatge, un missatge que pretén dir, que pretén insinuar, que pretén materialitzar que Catalunya no és capaç de protegir per si sola els seus ciutadans i que necessiten de l'acció del Govern de l'Estat per tal de protegir com toca als ciutadans. Un fals missatge, el de la llei, tenint en compte que precisament a Catalunya vam ser pioners en l'atenció a les persones amb discapacitat. Un model, el català, que va ser d'èxit fins a quan? Va ser d'èxit fins que el 2006 la seva acció recentralitzadora, amb l'aprovació d'aquesta llei, boicotegés els excel·lents resultats obtinguts fins llavors. Precisament perquè ja en aquella llei es va produir el que està passant a dia d'avui: paraules, bones voluntats, bones intencions però zero recursos necessaris per fer possible l'aplicació d'aquesta llei.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, presidenta. Ministre, des de Junts per Catalunya hem presentat aquesta esmena a la totalitat per sol·licitar la devolució al Govern de la Llei de Drets de les persones amb Discapacitat, una esmena a la totalitat que respon a dos eixos. El primer, el marc competencial. Aquest projecte de llei és una contundent invasió competencial com no hem vist en aquest hemicicle en els últims temps, una extralimitació material respecte dels títols estatals que s'hi invoquen i, òbviament, és una manca d'adequació contundent al marc estatutari català. La llei proposa canvis substancials en matèria d'atenció a les persones amb discapacitat i en situació de dependència, però ho fa des d'una visió absolutament centralista i sense cap mena de garantia sobre els recursos econòmics necessaris. És més, la proposta de llei implica un evident increment pressupostari si s'han de portar a terme totes les mesures que s'hi recullen, però pel contrari, no s'ha fet cap càlcul de l'impacte econòmic ni hi figura cap compromís per part de l'Estat d'aportar els recursos econòmics necessaris. De fet, ni tan sols hi figura cap compromís d'arribar a un nivell de cofinançament compromès en l'actual llei i que l'Estat incompleix sistemàticament. Com hem vist avui, paraules, senyor ministre. Declaracions de bones intencions, però en política l'acció no es demostra amb paraules. Es demostra en partides pressupostàries, en execució de les partides pressupostàries, en mobilització de recursos cap a la gent i no pas anticipant la petició de vot en les lleis pel davant d'aquesta materialització de compromisos.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Moltes gràcies. Buenas tardes ya. Gracias, presidenta. Señorías, la ley de servicios de atención a la clientela vuelve a esta Cámara tras su paso por el Senado, y vuelve desgraciadamente como vuelven muchas veces las leyes que pasan por el filtro de la mayoría absoluta del Partido Popular en la Cámara Alta: recortadas en derechos, rebajadas en ambición y con una aspiración uniformizadora que ignora la realidad plurinacional y plurilingüística del Estado. Es una realidad, les guste o no. Hoy el Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana anuncia que vamos a votar en contra de las enmiendas introducidas por el Grupo Popular en el Senado, y lo haremos por responsabilidad, por coherencia y, sobre todo, por respeto a la ciudadanía, a toda la ciudadanía. El paso por el Senado ha sido un intento descarado de descafeinar una ley que es vital para poner fin a los abusos cotidianos. El PP ha intentado convertir derechos exigibles en simples recomendaciones y obligaciones estrictas en papel mojado. La defensa de la lengua es un derecho, no es un privilegio. Repito, la defensa de la lengua es un derecho, no un privilegio. No hay lenguas supremacistas, no las hay. Mi lengua y mi nombre -los que yo heredé, como cualquiera de los que están aquí heredaron- hay que respetarlos en 2025. Se ha tardado en hacer la ley. Se podría haber hecho hacer antes, en 2023, en la anterior legislatura, pero no fue así porque terminó la legislatura. Esquerra Republicana introdujo las enmiendas de Plataforma per Catalunya ya antes de 2023 -estaban pactadas, estaba todo hecho-, pero decayó la ley y hemos tenido que esperar dos años más para poderlo llevar a la práctica.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«El nostre sí, doncs, és un sí a la llei que vam construir aquí entre molts partits. És rebutjar les retallades. Avui només diem no al Partit Popular, si no diem sí a la llei que vam construir des d'una majoria plurinacional, agradi o no, des d'una majoria plurinacional. Els costa, però a poc a poc van entrant. De fet, avui puc parlar en aquest idioma perquè s'ha aconseguit a base de seguir imposant una realitat que per alguns és tossuda. Una llei que porta l'empremta d'Esquerra Republicana, com deia, a través de les esmenes que ja vam incorporar i que avui blindem. Blindem l'atenció al català i les altres llengües oficials com a obligació. Blindem la definició clara de persona consumidora vulnerable. Blindem la prohibició de tallar el servei mentre hi hagi una reclamació en curs.. I blindem el respecte a les competències de la Generalitat en matèria de consum. Perquè defensar els consumidors també és defensar el nostre autogovern. Conclusió, per tot això votarem en contra de les esmenes del Senat que ens porta el partit catalanofòbic del Partit Popular. I espero que algun dia reflexionin que algun dia no arribaran mai a la Moncloa sense Catalunya. Però bé, ja ens va bé. Com deia, votarem per això que no. La diversitat lingüística d'aquest país no es negocia.»