Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.823 declaraciones · página 35 de 61
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Veo que el tiempo pasa muy rápido, pero me queda una curiosidad que usted no ha contestado. La señora Paneque hizo unas declaraciones en las que dice que el 25 % de la flota está sin servicio en Cataluña. El presidente de Renfe contestó, pero yo aquí no sé quién está diciendo la verdad, porque hay alguien de los dos que no está diciendo la verdad, así que haga el favor de decírmelo. Y vamos ahora a un tema esencial que está vinculado con los trabajadores. ¿Había sistemas para garantizar los derechos de los trabajadores sin que hubiera un traspaso de la gestión de Renfe a Ferrocarrils? Se pudo hacer perfectamente, nadie ha dicho nunca que los derechos de los trabajadores de Renfe no se tuvieran que respetar, nunca. Hay mecanismos para proteger los derechos de los trabajadores y para hacer el traspaso. ¿Ha habido una voluntad política de que el operador sea siempre Renfe? Se lo puedo decir de primera mano, porque en los quince años que nunca hubo un traspaso de nada del Gobierno central a la Generalitat de Catalunya es porque se dijo que el operador tenía que seguir siendo Renfe. Y, mire, yo nunca he comparado, como usted hace, Ferrocarrils con rodalies en función del tamaño, en función del número de vías, en función del número de kilómetros que explota o en función del número de pasajeros que tiene. Hombre, que Ferrocarrils tenga 80 000 pasajeros y más de 100 estaciones a mí me parece que lo hacen muy solvente, y aquí, señor ministro, vemos acumuladas esas líneas de cremallera también, pero yo esto nunca se lo he comparado, señor ministro, le he comparado la puntualidad y la calidad del servicio. Aquí el tema no es si Ferrocarrils no vale porque tiene menos vías y menos estaciones, no. El tema es que la puntualidad en la línea Barcelona-Vallés es del 99,61 %, que la puntualidad en El Llobregat es del 99,23 % o que la puntualidad de Lleida a La Pobla de Segur es del 99,4 %. Por cierto, sí que hay líneas de la Generalitat que comparten con mercancías, como las potasas de Súria y los coches de la Seat, no le han informado bien sobre esto. Alguien le da usted una información como queriendo decir: no, esto de Ferrocarrils no se puede comparar. Pero lo que tenemos que comparar es la calidad del servicio, y esta que le digo es la calidad del servicio. La satisfacción del usuario es de más del 80 % y, por ello, aquí hemos visto una voluntad absoluta y total de que dicho traspaso no se haría si Renfe no era operador, cuando la voluntad de Junts per Catalunya ha sido siempre que el operador tenía que ser Ferrocarrils. ¿Por qué? Porque es el operador público de la Generalitat; la movilidad de proximidad, señor ministro, se debe gestionar desde la cercanía y no desde una empresa centralizada en Madrid. Ferrocarrils de la Generalitat, ni más grande ni más pequeña, es mucho más eficiente, es mucho más puntual y da mejor servicio. Estos son los motivos y por ello le recriminamos que mientras rodalies no funcione no es de recibo que se haga un traspaso en el que se ha impedido totalmente que el operador sea Ferrocarrils de la Generalitat por los motivos que he explicado.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«I com veig que el temps passa volant, me'n vaig directament. Bé, si em queda una curiositat que vostè no ha contestat, jo li dic 'escolti, la senyora Paneque va fer unes declaracions que el 25 % de la flota està sense servei a Catalunya'. El president de Renfe l'ha contestat. Jo li estic dient a vostè. Digui'm qui diu la veritat. Un dels dos no diu la veritat. Si us plau, faci el favor de dir-me'l. I, anem al tema essencial. I això lliga amb els treballadors. Escolti, hi havia sistemes per garantir els drets dels treballadors sense necessitat que hi hagués un traspàs de gestió de Renfe a Ferrocarrils. Es podia fer perfectament. Ningú ha dit mai que els drets dels treballadors de Renfe no s'havien de respectar, mai, però hi ha mecanismes per protegir els drets dels treballadors i per fer el traspàs. Hi ha hagut una voluntat política que l'operador sigui sempre Renfe. I ho puc dir de primera mà, perquè els 15 anys que no hi va haver mai traspàs de res del govern central a la Generalitat és perquè es posava la condició que l'operador havia de seguir sent Renfe. I miri, jo no he comparat mai, com vostè si que fa, Ferrocarrils i Rodalies en funció de la mida, en funció del nombre de vies, en funció del nombre de quilòmetres que explota o en funció del nombre de passatgers que té. Home, que Ferrocarrils tingui 98 milions de passatgers, 2120 treballadors, 200 quilòmetres de via gairebé i més de 100 estacions, a mi em sembla que és molt solvent. Aquí, pensi, senyor ministre, que he acumulat les línies de cremalleres d'acord? Però és que jo no li he comparat mai això, senyor ministre, jo el que he comparat és la qualitat del servei, és la puntualitat i la qualitat del servei. Aquí el tema no és 'Ferrocarrils no val perquè té menys vies i menys estacions que Rodalies'. No, és que el tema és que la puntualitat a la línia Barcelona-Vallès és del 99, 61 %, què la puntualitat del Llobregat-Anoia és del 99,23 %, és que la puntualitat de Lleida-la Pobla de Segur és del 99,44 %. I per cert, sí que hi ha línies de Ferrocarrils de la Generalitat que comparteixen amb mercaderies: les potassa de Súria i els cotxes de la Seat. No l'han informat bé en això, algú li dona a vostè una informació com volent donar a entendre 'no, això de Ferrocarrils no es pot comparar'. El que hem de comparar és la qualitat del servei i aquesta és la qualitat del servei i la satisfacció de l'usuari és de més del 80 % i, per tant, aquí hi ha hagut una voluntat absoluta i total de què aquest traspàs no es faria si Renfe no era l'operador, quan la voluntat de Junts per Catalunya ha sigut sempre que l'operador havia de ser Ferrocarrils. Per què? Perquè és l'operador públic de la Generalitat, perquè la mobilitat de proximitat, senyor ministre, s'ha de gestionar des de la proximitat, no des d'una empresa centralitzada a Madrid -això ho diu fins i tot l'IDEF- i perquè Ferrocarrils de la Generalitat, ni més petita ni més gran, és molt més eficient, és molt més puntual i dona millor servei. Aquests són els motius, i per això li recriminen que mentre Rodalies no funcioni, que no funciona, no és de rebut que s'hagi fet un traspàs en què s'ha impedit totalment que l'operador sigui Ferrocarrils de la Generalitat pels motius que acabo d'explicar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Miri, Adif va reconèixer, per exemple, que els nou primers mesos de l'any 24 hi va haver 8500 incidències, una mitjana de trenta-una incidències al dia. Vostè creu que és de rebut que acceptem que 'no, és que algú ha tirat una pedra, és que algú ha fet una bretolada'? Home, això no és seriós. Són vostès, que es volen escapar, treure's les responsabilitats del damunt, treure's les puces del damunt i fer entendre que és culpa d'aquestes altres coses. Doncs no, el tren no funciona perquè no funciona, per moltes causes, que les expliquem aquí cada vegada. El tema dels trens de Madrid. Vostè també s'ha escapat d'una manera una mica estranya. Jo he dit les seves declaracions del gener de l'any passat en un esmorzar informatiu a Madrid. Jo no he dit el nombre de trens de Madrid ni del nombre de trens de Catalunya. Jo he dit que vostè va fer unes declaracions dient 'el cent per cent dels trens de la Comunitat de Madrid es renovaran els propers dos anys'. I jo li dic, no hi ha trens per renovar al 100 % de tot l'Estat, serà que Madrid tindrà el 100 % renovat i els altres no. És això el que jo li he dit, però són les seves declaracions.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«¿Qué más hacen ustedes? ¿Piden paciencia? La consejera de la Generalitat de Catalunya del Partido Socialista pide paciencia. Mire, cuando hay un problema grave y la gente ve que hay algo que es necesario y que se tiene que responder, a la gente se le puede pedir paciencia. Cuando hace treinta años que hay el mismo problema, a la gente no se le puede pedir paciencia, y mucho menos a la gente que paga de su bolsillo los impuestos en un territorio donde tienen un déficit fiscal entre 16 y 20 000 millones de euros cada año y el peor servicio ferroviario de todo el Estado español, a esa gente no se le puede pedir paciencia. Lo que hay que hacer es asumir la responsabilidad, priorizar y actuar con urgencia. ¿Qué más hacen? Sacar balones fuera, señor ministro. Usted a menudo ha echado la culpa a los robos de cobre. Usted como yo sabe que la mayoría de los incidentes son averías varias. Yo tengo los datos, no hace falta que se los dé, usted también tiene esos datos. Cada vez que yo le he preguntado, señor ministro, usted ha terminado diciendo que yo hacía demagogia. Pues la realidad es como es y le acabo de explicar una parte de la realidad de hoy. Ahora tenemos una nueva causa: los boicots de los propios trabajadores de Renfe. Usted no los ha mencionado cuando ha hablado de las incidencias del mes de marzo. Aclaren este tema porque es muy grave. Se anularon cuarenta trenes de L'Hospitalet de Llobregat, R1, R3 y R4, y en otra vía en las líneas del sur, según dicen los responsables de Renfe, y eso es muy grave. Había rumorología, pero jamás se había dicho con esta contundencia. Lanzar balones fuera, dar las responsabilidades a otros es lo que han hecho siempre Renfe y Adif. Por tanto, no hay ninguna novedad.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Segundo tema, una ejecución presupuestaria que castiga gravemente a Cataluña. Señores del PP, tomen nota de nuevo, que no se saben las cifras, estudien un poco. Durante estos años, del mismo informe de AIReF, este 6,5 % que se invirtió en rodalies -y ustedes también salen en la foto, ¿eh?-, un 50 % se invirtió en Madrid, en las cercanías de Madrid. ¿Eso son elucubraciones de los independentistas? No, son datos oficiales del Gobierno español, y hay para los dos, para el PSOE y para el PP. Un 50 % en Madrid y 16,8 en Cataluña. Tercer punto, una planificación con ausencia de criterios coste-beneficio. Ustedes invierten allá donde beneficia al 10 % de los usuarios y no al 90. Pero en Cataluña, en el año 2023, la Cámara de Comercio dijo que se perdieron un millón de horas como consecuencia del mal funcionamiento de las cercanías catalanas, de rodalies. ¿No se debería invertir ahí donde se están perdiendo horas de trabajo? Cuando nosotros presentamos, señor ministro, una moción de Junts per Catalunya en octubre pasado, cuando les pedimos que invirtieran en las inversiones ferroviarias de acuerdo a coste-beneficio, ustedes se abstuvieron.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Mire, el mal funcionamiento de las Rodalies de Catalunya es la cronificación de un fracaso, un fracaso que afecta a la ciudadanía, a la calidad de vida de la gente, al sueño, a la pérdida de horas de trabajo, de clase, un fracaso con raíces muy antiguas. Una mala planificación crónica, por ejemplo, muy vinculada a esta megalomanía española de querer tener la red de alta velocidad más larga de Europa y la segunda más larga del mundo después de China, cuando España no es el país más rico de Europa ni el segundo más rico del mundo. Por tanto, hacerlo tiene consecuencias sobre otras partidas presupuestarias. Pero esta estrategia, que ha sido compartida por el PP y el PSOE, tiene otro agravio, y es que se ha hecho permanente en el tiempo. Señores del PP, ustedes también tienen responsabilidad aquí. Una red de velocidad que ha terminado siendo una red radial al servicio de los intereses de Madrid. El día 24 de enero, en su primera comparecencia, señor ministro, yo le daba los datos de AIReF que el portavoz de SUMAR ha recordado, que son tremendos, demoledores. Entre los años 1992 y 2018 -veintiocho años-, el Gobierno de España... Señores del PP -para que luego digan que los independentistas hacemos elucubraciones extrañas-, ustedes también están aquí, en esta foto. Durante veintiocho años, el Estado español invirtió el 93,5 % de todas las inversiones ferroviarias en alta velocidad -el 93,5- y, con datos de AIReF también del año 2018, que lo sepan, esto corresponde al 10 % de los usuarios del ferrocarril. Además, una red que condena a que los ciudadanos que no somos de Madrid tengamos servicios de segunda. Entre Barcelona y Valencia se puede ir a 220. Aquí solo se viaja a 300 si sales de Madrid o vas hacia Madrid, que quede claro. Esto es un grave perjuicio para los catalanes.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Ens diuen que inverteixen més, senyor ministre. Ens diuen que inverteixen més, que corregeixen aquest biaix. Però jo li diré tres coses que ens fan falta a nosaltres perquè això tingui credibilitat. Primer, vostès no fan públiques les dades d'execució territorialitzades. Les millorarà, senyor ministre, segur que les millorarà, perquè és que eren tan dolentes, que és que no és molt difícil millorar-les. Les millorarà. Però escolti, vostès no les publiquen. Segon, la bola s'ha fet tan grossa que per recuperar el que no s'ha fet en 20 anys, haurem d'estar 20 anys més. I sap què és el pitjor d'això? Que ara es dedicaran a recuperar els 20 anys endarrerits i no s'ocuparan de les inversions de futur, com l'augment de capacitat o la segregació de Rodalies i de mercaderies, especialment en trams congestionats, com tenim a Catalunya més d'un i més de dos. I d'això, l'únic que sabem és la seva abstenció. Si això no s'enfoca, tindrem problemes i mal servei de per vida. I, per acabar, què més fan? Fan un traspàs que no és un traspàs. Miri, fa 15 anys, 15 anys enrere, el govern tripartit de la Generalitat va acordar un traspàs amb el govern espanyol. Però durant tots aquells anys, no es va cedir a la Generalitat, ni infraestructures, ni personal, ni trens, ni diners, ni inversions. Un traspàs fake. Doncs ara, aquest traspàs d'ara, les seves expectatives han durat 15 dies, perquè en pocs dies tothom s'ha alineat per dir 'tranquils que aquí no canviarà res, no patiu'. Agafo les expressions de la consellera Paneque, diu: 'escolti, l'operador que gestionarà Rodalies Renfe ha de continuar sent Renfe'. Fos quin fos el percentatge de la nova societat que es crearà -que ja no és majoria de la Generalitat-, això ja estava previst que havia de ser així. La mateixa consellera que diu que el 80 % dels maquinistes de Renfe de Catalunya són de fora i el que estan desitjant és poder marxar a casa seva. La mateixa consellera que diu que el 25 % dels combois de Renfe a Catalunya estan fora de servei. Senyor ministre, l'ha corregit el president de Renfe, però digui'm: a qui hem de fer cas? A la consellera Paneque o al president de Renfe?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Vostè demana paciència, la consellera de la Generalitat de Catalunya del Partit Socialista demana paciència. Miri, quan hi ha un problema greu i la gent veu que hi ha un temps necessari per atendre i resoldre, a la gent se li pot demanar paciència. Quan fa trenta anys que hi ha el mateix problema, a la gent no se li pot demanar paciència. I encara menys quan la gent dels impostos que paguen de la seva butxaca en un territori on tenen un dèficit fiscal entre 16 000 i 20 000 milions d'euros cada any i el pitjor servei ferroviari de tot l'Estat espanyol, no se li pot demanar paciència. El que s'ha de fer és assumir les responsabilitats, prioritzar i actuar amb urgència. Què més fan? Tirar pilotes fora. Senyor ministre, vostè sovint ha donat la culpa a les bretolades, al robatori de coure. Vostè, com jo, sap que la majoria d'incidències són avaries diverses. Jo tinc les dades, no cal que li doni, vostè també les té. De fet, cada vegada que jo li he preguntat senyor ministre, vostè ha acabat dient que jo feia demagògia. Doncs mira, la realitat és com és. I li acabo d'explicar una part de la realitat d'avui. Ara tenim una nova causa: els boicots dels mateixos treballadors de Renfe. Vostè no n'ha fet cap menció quan ha parlat de les incidències del mes de març. Aclareixin aquest tema, és molt greu. Es van anul·lar 40 trens de lHospitalet de Llobregat, R1, R3, R4 i un altre dia, un altre treballador, les línies del sud, segons diuen els responsables de Renfe. Això és molt greu. Hi havia rumorologia, però mai dit amb aquesta contundència. Bé, tirar pilotes fora, donar la responsabilitat a un altre és el que han fet sempre Renfe i Adif. Per tant, cap novetat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Quart motiu, enèsim error de planificació: condemnar a les Rodalies a conviure amb les mercaderies. En aquesta mateixa moció de Junts per Catalunya, els hi demanàvem: s'ha de separar les mercaderies de les Rodalies, especialment, els trams més congestionats. També es van abstenir. Si això no s'aborda, condemnaran les Rodalies a 20 anys més de mal servei i d'incidències. Cinquè: no ser capaços de modernitzar Renfe i fer-ne una empresa eficaç. Renfe no s'ha modernitzat. És una empresa antiga, fortament centralitzada, polititzada, que té una manca de personal crònica, tant en maquinistes com en personal d'atenció a l'usuari, en revisors, estacions obertes que no se sap si l'usuari té bitllet o no i ningú no ho controla, estacions deixades, estacions no accessibles. Com pot ser que al segle XXI tinguem tantes estacions no accessibles? El resultat de tot plegat ja sabem quin és. I quines són les propostes per resoldre el problema i quina credibilitat tenen? Què estan fent diferent vostès dels darrers 30 anys? Primer, les primeres declaracions seves, senyor ministre, no generen massa confiança. El 18 de gener de l'any passat vostè va anar a un esmorzar informatiu i va dir 'escolti, en dos anys renovarem el cent per cent de tots els trens que circulen per les Rodalies de la Comunitat de Madrid'. El cent per cent. Hi ha una compra de trens molt importants, sí senyor ministre. D'aquests, 383 seran de Rodalies, però ens haurà de dir quin territori es queda amb només el 80 % o amb el 70 % i quin territori es queda amb els trens vells. Perquè no n'hi haurà per renovar el cent per cent de tota la flota de tot l'Estat. Ara, tranquils, que els de la Comunitat de Madrid, aquests sí que es renovaran el cent per cent. Senyors del PP, senyors del PSOE, estiguin tranquils. Els altres, que es fotin. Què més fan vostès? Demanen paciència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Segon tema: una execució pressupostària que castiga greument a Catalunya. Senyors del PP, tornin a prendre nota una altra vegada, que no se saben els números, estudiïn una mica. Durant aquests anys del mateix informe d'IDEF, d'aquests 6,5 % que es van invertir en Rodalies -i vostès també surten en aquesta foto-, el 50 % es va invertir a Madrid. Això són elucubracions dels independentistes? Són dades oficials del govern espanyol. I n'hi ha pels dos, pel PSOE i pel PP 50 % a Madrid, 16,8 a Catalunya. Tercer, una planificació amb absència de criteris cost-benefici. Vostès inverteixen allà on el 10 % dels usuaris i no on hi ha el 90. Però a Catalunya, l'any 23 la Cambra de Comerç diu que es van perdre un milió d'hores degut al mal funcionament de les Rodalies, que no haurien d'invertir allà on s'estan perdent milers i milers d'hores de treball? Quan nosaltres els hi presentem, senyor ministre, amb una moció de Junts per Catalunya l'octubre passat, que inverteixen en les inversions ferroviàries d'acord amb criteris cost-benefici, vostès es van abstenir.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Senyor president, senyores i senyors diputats, senyor ministre. L'últim dia vaig dir que parlar de Rodalies és un déjà vu i vaig dir que diria a cada intervenció les incidències del dia. Senyor ministre, vostè ha estat deu minuts per explicar les incidències del mes de març intentant minimitzar la situació. Ara, senyor ministre, ara fa 15 minuts. Circulació interrompuda entre Fabra i Puig i Clot, línies R1, R2, R2 nord, R3, R4 i R7 per una avaria. Ara, a lhora de tornar a casa, a l'hora de buscar els nens al col·le. Miri, el mal funcionament de les Rodalies de Catalunya és la cronificació d'un fracàs, un fracàs que afecta la ciutadania, a la qualitat de vida de la gent, al son, a la pèrdua d'hores de treball, de classe. Un fracàs que té arrels molt antigues. Una mala planificació crònica, per exemple, molt lligada a aquesta megalomania espanyola de voler tenir la xarxa d'alta velocitat més llarga d'Europa i la segona més llarga del món després de la Xina, quan Espanya no és el país més ric d'Europa ni el segon més ric del món. I, per tant, fer això vol dir que té conseqüències sobre altres partides del pressupost. Aquesta estratègia, que ha estat compartida pel PP i el PSOE, té un altre greuge i és que s'ha fet permanent en el temps.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Com deia, un canvi radical de la proposta inicial que s'ha pogut tancar gràcies a les negociacions entre Junts i el Ministeri d'Economia, gràcies a posar el país per davant del partit, gràcies a buscar resultats i no titulars, gràcies a no formar part de cap bloc. Un canvi en la proposta inicial que acredita que es va millor quan s'entén que si no hi ha majories, hi ha d'haver negociacions i acords, i que es va millor quan s'entén que si no vols sorpreses i vols els acords, millor posar-te a negociar amb temps suficient. Moltíssimes gràcies. Segundo. Se ha incorporado que se van a articular los mecanismos de participación y seguimiento entre el Estado y la Generalitat de Catalunya para garantizar la aplicación del criterio territorial y velar por su despliegue. La Generalitat, que es la Administración que actúa en las distancias cortas, va a ser la responsable de velar por garantizar que los recursos, de acuerdo con lo que dice el real decreto, lleguen a las empresas y que estas empresas hagan las correspondientes peticiones. En Junts ya hemos hecho nuestra labor: garantizar que se pongan los recursos a disposición en función de las exportaciones. Ahora es la Generalitat la que tendrá que hacer su parte, la parte más fácil: que las empresas hagan las peticiones para que se les asignen estos recursos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Segon, s'ha incorporat que s'articularan els mecanismes de participació i seguiment entre l'Estat i la Generalitat de Catalunya per garantir l'aplicació del criteri territorial i vetllar pel desplegament d'aquest. La Generalitat, que és l'administració actuant a la curta distància, serà la responsable de vetllar per garantir que els recursos, d'acord amb el que diu el Reial decret, arribin a les empreses i que aquestes facin les corresponents peticions. Junts ja hem fet la nostra feina: garantir que es posen els recursos a disposició en funció de les exportacions. Ara la Generalitat haurà de fer la seva, la part més fàcil, que les empreses facin les peticions perquè se'ls assignin aquests recursos. Tercer, s'ha incorporat una disposició addicional nova per assegurar que l'assignació de fons no es faci amb criteris polítics o arbitraris. I quart, per fer el control del compliment dels punts previs, control del qual en dependran acords i votacions futures, s'ha incorporat que el Govern remetrà trimestralment al Congrés un informe desglossat de les actuacions per territori, per sector i beneficiaris de cadascun dels instruments del Reial decret. I tan important és aquest últim punt com el primer, perquè treballen en conjunt i, a més a més, el ministre compareixerà també trimestralment per donar compte de l'evolució del pla.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«El segundo elemento que cabe destacar es que estamos ante un nuevo intento del Gobierno del Estado de gobernar al margen de las atribuciones del Congreso de los Diputados. Solo hace falta fijarse cómo el real decreto original establecía que el desarrollo detallado de estos mecanismos se pretendía hacer única y exclusivamente mediante acuerdo del Consejo de ministros, sin que se requiriera ningún desarrollo normativo posterior para su aplicación y sin dar ninguna explicación aquí, en el Congreso de los Diputados, sin facilitar la participación de las Administraciones más cercanas a los ciudadanos y a las empresas. Como he dicho, esto era así en el texto original, pero Junts per Catalunya hemos puesto de nuevo nuestros votos al servicio de Cataluña, a fin de corregir esta nueva amenaza de recentralización de recursos y que no se puedan hacer las cosas por la puerta de atrás. Y se negoció la modificación del texto con el fin de evitarlo; sí, negociar para llegar a acuerdos, aquello que aquí yo mismo he explicado varias veces que hay que hacer cuando no se tiene la mayoría absoluta. Es preciso negociar para llegar a acuerdos y es preciso cumplir los acuerdos, y con la confianza ganada hay que volver a empezar a plantearse nuevos acuerdos, porque cuando esto no sucede, entonces votamos en contra, y al votar en contra, el bloque del Gobierno pierde la votación, y entonces, ¡ay, entonces! Entonces parece que el mundo se acabe porque nuestro voto ha coincidido con el voto del Partido Popular, y llegan las grandes proclamas de unos y de otros rasgándose las vestiduras. Pero cuando las cosas se hacen bien por parte del Gobierno, cuando hay negociación, se llega a acuerdos, y si estos acuerdos se cumplen Junts per Catalunya, nosotros, damos nuestro voto favorable. Pero entonces el mundo parece que también se acabe porque Cataluña se lleva lo que es de Cataluña, ni más ni menos que lo que nos corresponde, ya sea por peso poblacional, por PIB o por porcentaje de exportaciones; lo que nos corresponde. Y en esto tiene razón la señora Montero, el acuerdo no es ningún privilegio, es simplemente lo que nos toca por peso de exportación, pero en este caso el mundo también parece que se acabe y vuelve todo el mundo a cargar contra Junts porque ha evitado que el PSOE y el PP voten lo mismo. Porque, ¡ay, Dios!, cuando coinciden con el PP los mismos que antes se quejaban porque coincidíamos nosotros, entonces parece que no pasa nada. ¿Qué es lo que cambia, pues? ¿Cuál es el denominador común de los dos escenarios que provocan la misma reacción de algunos de ustedes contra nosotros, votemos lo que votemos, en un bloque u otro? Pues solo hay uno, que Junts per Catalunya vota solo en clave catalana y pensando en aquello que beneficia a Cataluña. Por tanto, hagan ustedes el favor de nombrar a las cosas por su nombre. A ustedes no les molesta que votemos una cosa u otra, a ustedes no les molesta que coincidamos con unos u otros, a ustedes Junts les molesta porque les molesta todo aquello que sea defender Cataluña sin complejos y no tenernos sujetos. En definitiva, les molesta que seamos libres de pensamiento y libres de acción.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Què hem negociat en aquest cas? Doncs només cal agafar el Reial decret que es va filtrar dilluns i comparar-lo amb el que va aprovar el Consell de Ministres. Primer, s'ha incorporat la garantia que cadascun dels instruments financers del Reial decret es posaran a disposició basant-se en el percentatge que representen les exportacions de Catalunya. En resum, per a Catalunya, allò que és de Catalunya. I això no ho diem nosaltres en una declaració al passadís, no valen aquí les opinions. Això ho diu literalment el Reial decret. 'Disposición adicional Segunda. Garantía de proporcionalidad territorial en la aplicación de los fondos'. 'Garantía' i 'de proporcionalitat territorial'. El títol és clar del tot i el text diu: 'El Gobierno garantizará que la puesta a disposición de las empresas de los instrumentos financieros regulados en el presente Real Decreto ley se efectúe con respeto al equilibrio territorial sobre la base del porcentaje de las exportacions', 'garantizará' i 'la base del porcentaje de las exportacions'. No ho diem nosaltres, ho diu el BOE, és norma. I alguns, abans de parlar, haurien de llegir-se literalment el que diuen les poques pàgines d'aquest Reial decret.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«El segon element a destacar: estem davant d'un nou intent del govern de l'Estat de governar al marge de les atribucions del Congrés dels Diputats. Només cal fixar-se com el Reial decret original establia que el desplegament detallat d'aquests mecanismes es pretenia fer, únicament i exclusivament, mitjançant acord del Consell de Ministres, sense que es requereix cap desenvolupament normatiu posterior per a la seva aplicació. Sense donar cap explicació aquí, al Congrés dels Diputats, i sense facilitar la participació de les administracions més pròximes als ciutadans i a les empreses. Com he dit, això era així en el text original, però des de Junts per Catalunya, hem posat de nou els nostres vots al servei de Catalunya, per corregir aquesta nova amenaça de recentralització de recursos per tal de, per la porta del darrere, impulsar-los. I es va negociar la modificació del text per tal d'evitar, per tal d'evitar aquesta manera de fer, negociar, sí, negociar, negociar per arribar a acords, allò que aquí jo mateix ja he explicat diferents vegades que cal fer quan no es té majoria absoluta, negociar per arribar a acords, complir els acords i amb la confiança guanyada, tornar a començar plantejant nous acords. Perquè quan això no passa, votem en contra. I en votar en contra, el bloc del govern perd la votació i llavors, ai llavors, llavors sembla que el món s'acabi, perquè el nostre vot ha coincidit amb el vot del Partit Popular. Llavors arriben les grans proclames d'uns i altres estripant-se les vestidures. Però ep! Quan les coses es fan bé per part del govern i hi ha negociació, s'arriben a acords i aquests es compleixen, des de Junts per Catalunya, donem el nostre vot favorable. Però llavors, el món també sembla que s'acabi, perquè Catalunya s'endú el que és de Catalunya, ni més ni menys, el que ens pertoca. Ja sigui per pes poblacional, per PIB o per percentatge d'exportacions, el que ens toca. I en això, té raó la senyora Montero. Lacord no és cap privilegi, és senzillament el que ens toca per pes dexportacions. Però en aquest cas, el món també sembla que s'acabi i toca tornar a carregar contra Junts perquè ha evitat que el PSOE i el PP votin el mateix. Perquè, ai Déu!, quan coincideixen amb el PP, els mateixos que abans es queixaven perquè hi coincidia amb nosaltres, llavors sembla que no passi res. Què és el que canvia, doncs?, quin és el denominador comú dels dos escenaris que provoquen la mateixa reacció d'alguns de vostès contra nosaltres, votem el que votem, en un bloc o en l'altre? Doncs només n'hi ha un: que Junts per Catalunya vota només en clau catalana i pensant en allò que beneficia Catalunya. Per tant, facin el favor de dir les coses pel seu nom. A vostès no els molesta que votem una cosa o l'altra, a vostès no els molesta que coincidim amb els uns o amb els altres, a vostès els molesta el que fa Junts perquè els molesta tot allò que sigui defensar Catalunya sense complexos i no tenir-nos subjectes a les seves voluntats. Ras i curt, els molesta que siguem lliures de pensament i d'acció.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Agafem, per exemple, el Reial decret que es va aprovar ahir dimarts. Sis articles, tres sense aportar res de nou. L'article 2, perquè només estableix les garanties i cobraments per part de l'Estat, i el tercer i el sisè perquè ja els havíem conegut en el desafortunat Reial decret Òmnibus de final d'any. De veritat que aquesta és tota la capacitat de desplegar mesures de protecció davant de la guerra aranzelària que estem vivim? No som capaços d'anar més enllà?, no tenen la capacitat de preveure totes les derivades i escenaris que es poden produir durant les pròximes setmanes i anticipar-se a cadascun d'aquests escenaris com caldria fer-ho? Sembla que no, en principi. I què hi trobem, per tant, en el Reial decret? Ja sigui amb recursos existents o amb nous que es mobilitzen, en el rerefons d'aquest Reial decret hi trobem diferents elements preocupants. El primer, aquest és un Reial decret que acredita, un cop més, la visió centralista del Govern. De fet, fins aquí cap novetat. Mobilització de recursos als quals una bona part provenen dels impostos dels catalans, sense establir en el primer text que vam conèixer, cap mecanisme que garantís que aquests recursos es repartirien en funció del percentatge que representen les exportacions de cada demarcació respecte al total de l'Estat. És a dir, una nova via per empobrir Catalunya en benefici d'altres territoris.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Com els deia, Catalunya ja fa deu anys que va celebrar els sis segles de l'arribada del poble gitano, d'aquesta altra nació sense Estat que té per bandera el blau del cel, el verd del camp i el carro com a símbol de llibertat. Una llibertat de ser que els ha estat negada amb una crueltat inimaginable, en forma de genocidi, amb el Samudaripen de la Segona Guerra Mundial, on mig milió de gitanos van perdre la vida. O la gran batuda recordada abans per altres companys del 1749 per exterminar la població gitana. Van arrestar tots els gitanos portant-los a fer treballs forçats o a presó, separant homes de dones, perquè no es poguessin reproduir. El rei Ferran VI vaní a rematar la feina de reis anteriors com l'ordre d'expulsió dels Reis Catòlics, renovada per Felip II i també per Felip III. Contra el poble gitano s'han conjugat totes les formes del verb discriminar i s'ha declinat fins a l'infinit el concepte repressió. Per això els independentistes hi sentim empatia i també proximitat. Són part del poble català. El poble gitano té una llengua pròpia, el romaní, que ha enriquit la nostra, amb el seu cangueli o la por a dinyar-la, o el xaval que jala, o l'avi que ja no guipa bé, o el paio ric de tants calés que té. Des de l'empatia, per tant, estem d'acord que hi hagi iniciatives per reconèixer el poble gitano i per fer memòria de la injustícia que han patit al llarg dels segles. Fer memòria de la injustícia i reparar-la.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«(Comienza su intervención en romaní). Sigueu beneïts amb la felicitat, germans i germanes. El 2024 no va marxar sol, es van portar de la mà el Ricard Valentí Carbonell, 85 anys de memòria, de records de la família gitana més antiga del meu barri de Gràcia, a Barcelona. Una família que hi viu des de fa dos segles. L'oncle Ricard explicava les històries del seu poble gitano amb la veu trencada i els ulls amarats de llàgrimes per la nostàlgia i també per la desesperança. El 2015, ens deia, portem 600 anys aquí a Catalunya, 200 anys al barri de Gràcia i encara estem lluitant, avui en dia, contra la discriminació. Sí, perquè el primer gitano, Tomàs, es deia, hauria arribat el 1415 a Perpinyà, a la Catalunya Nord. I obro parèntesi aquí per dir que la Catalunya Nord és la part del meu país que el delegat de la Casa de la Generalitat a Perpinyà no vol anomenar pel seu nom, fent-li el joc amb el vistiplau de Salvador Illa a la Corona espanyola, que fa quatre segles, amb el Tractat dels Pirineus, va cedir el Rosselló i una part de la Cerdanya a França sense escoltar les Corts Catalanes. Tanco parèntesi.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«I, per tant, d'aquesta iniciativa, nosaltres estem en una cruïlla. Nosaltres votaríem tranquil·lament el punt tercer, el punt quart i probablement també el punt segon. Perquè el que sí que és cert que el que cal és dialogar i negociar amb les comunitats autònomes. Evidentment que sí. I cal acordar amb els territoris quines modificacions es fan del model concessional estatal. A Catalunya hi afecta relativament poc, també ho dic, eh, però s'ha de fer, aquest diàleg s'ha de fer. I en els casos en què hi ha hagut alguna discrepància a Catalunya, doncs s'ha dialogat i s'ha de fer. I també s'ha d'establir un servei de finançament, un mecanisme de finançament permanent i estable, eh? Molt en la línia del qual ha dit el representant del BNG, per exemple. Evidentment que sí. I que el que preveu actualment la proposta és totalment insuficient. D'acord. Per tant, dialogar, negociar, acordar, finançar millor per modernitzar i fer més eficient i més atractiu aquest sistema de transport públic, sí. Si la proposta el que pretén és senzillament confrontar amb el Govern, parar la proposta, ficar-la en una paperera, que no serveixi de res, tornar a començar de zero, nosaltres no jugarem. No estem aquí per perdre el temps ni per fer perdre el temps a la gent i, per tant, nosaltres valorarem si votem en contra o ens abstenim. Si al final no s'accepta alguna de les esmenes que van en aquesta línia d'aprofundir el tema de la negociació i del diàleg, o si es vota conjunta i totalment amb una sola peça la iniciativa. Perquè clar, el primer punt és que es llenci la basura a la proposta i que es comenci de zero. Això no és modernitzar el transport públic ni afavorir el transport públic; això és aturar i paralitzar perquè sí. I aquí ja he dit que nosaltres senzillament no ens hi trobem còmodes. En canvi, jo dic que amb tots aquests altres punts nosaltres els podríem votar tranquil·lament i aleshores sí, anar més aviat tots plegats en la direcció de negociar per millorar el servei.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Mirin, com els deia, ja decidiran com i quan volen fer els seus debats de política general, aquests que vostès mal anomenen de l'estat de la nació. Per cert, d'una nació artificial i artificiosa que no és la nostra. D'una nació que des de Junts ja els anuncio que no ens deixarem imposar. Els set vots de Junts a Madrid sempre estan al servei de la nació catalana i qualsevol debat en el qual participem i qualsevol acord al qual arribem el guia la voluntat d'esdevenir Estat. Un Estat que ens garanteixi el futur de Catalunya com un sol poble, un Estat que ens garanteixi els recursos suficients per fer les millors polítiques i oferir els serveis que ens corresponen en tots els àmbits, i un estat de drets i de deures que garanteixi el progrés de tothom. El seu debat de política general en aquesta cambra és el de l'estat de la nació. El nostre és el de la nació que vol ser Estat. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Al nostre entendre, i en bona part, aquest projecte és un brindis al sol; no per innecessari, perquè aquesta obligació de celebrar anualment aquest debat ja l'avalen els socialistes. Per això mateix ho van incloure com una de les mesures al Pla d'Acció per la Democràcia del Gobierno. Aquell anunciat ara aviat farà un any a bombo i plateret pel president Sánchez, no sé si ho recorden. Aquell pla anunciat després d'aquells dies d'aturada de la seva activitat i del seu tan poc democràtic amago de dimissió, només per condicionar les eleccions catalanes. En fi, senyories dun costat i laltre de la bancada, vostès decidiran com ho volen fer. Tots volen el mateix. En el fons, aquí un altre cop estan d'acord. El cert és que, des del darrer debat de política general de juliol del 2022, hi ha coses que no han canviat. Mirin, llavors la nostra portaveu els recordava que el dèficit fiscal que patim a Catalunya és de 22 000 milions d'euros. Els recordava l'incompliment amb les inversions, no amb les quals ens correspondrien a Catalunya, pel nostre pes i pel que generem, sinó l'incompliment amb aquelles establertes per llei des d'aquí, aquelles a què l'Estat s'havia compromès i que, de forma recurrent quan es tracta de Catalunya, sempre queden per sota del 50 %. Així, una de les nostres propostes de resolució presentada en aquell moment per corregir l'infrafinançament, per revertir el percentatge d'execució de les inversions i per accelerar el traspàs d'infraestructures i serveis a la Generalitat, avui continua sent ben vigent. I com a exemple de llibre, doncs el caòtic servei de Rodalies i el seu fals i miserable traspàs.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Per tant, el que han de fer les comunitats autònomes en resposta a aquesta situació és demanar urgentment els diners que els corresponen des de les seves conselleries de Drets Socials per donar assistència a les persones amb ELA i dignificar la seva vida i la de les seves famílies, que és el que pretenia la llei ELA que es va aprovar aquí amb unanimitat, amb el vot favorable de tothom. No podem seguir empassant-nos que el que s'aprova a Madrid es pagui a Catalunya o a qualsevol altra comunitat autònoma. I menys encara quan hi va haver una opinió, com deia, unànime. I si, com diu l'Ilde, avui potser és el millor dia, però necessitem els recursos ja. Des de l'aprovació de la llei, ja ens han deixat més de 300 persones afectades per ELA, sense veure o viure els efectes positius de la llei. Respecte a la proposició que ens porta al Parlament andalús, votarem a favor. Muchas gracias, presidenta. Señorías, muy bienvenidas a esta Cámara. Esta propuesta de ley traslada la petición unánime del Parlamento andaluz para modificar la ley estatal de cohesión y calidad del sistema comunitario de salud para incluir los productos ópticos y de salud visual en la cartera común de prestaciones -tal y como ya se hace con las prestaciones farmacéuticas, ortoprotésicas y de productos dietéticos- y se pide que sea gratuita para los menores y con copago para las personas adultas con la opción de su poder adquisitivo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Moltes gràcies, presidenta. Senyories, siguin molt benvingudes a aquesta cambra. Bé, aquesta proposició de llei trasllada la petició unànime del Parlament andalús per modificar la Llei estatal de cohesió i qualitat del sistema públic de salut, per incloure els productes òptics i de salut visual en la cartera comuna de prestacions, tal com ja es fa amb les prestacions farmacèutiques, ortoprotètiques i de productes dietètics. I es demana que sigui de manera gratuïta per als menors i amb copagament per a les persones adultes en funció del seu poder adquisitiu. És una iniciativa, i ho diem clarament, de gran impacte, de gran impacte. I tenen molta raó quan diuen, quan parlen de pobresa visual, de les dificultats que hi ha per part de determinades famílies a lhora de pagar ulleres o lents de contacte, i més veient el que ens estan reflectint en les estadístiques: en cinc anys... Per exemple, agafem el cas de la miopia. En cinc anys, els casos de miopia han augmentat de mitjana 2 diòptries i els més greus, els de més de 6 diòptries, shan disparat fins al 8,2 % entre els adolescents de la generació Z, és a dir, la que va néixer entre l'any 1997 i el 2011. Com a dada, el 2017, la xifra era només de l'1,3 %. La miopia afecta gairebé un terç dels joves entre 12 i 18 anys i, a més, es constata que hi ha gairebé 2 diòptries de diferència entre els que van néixer entre el 2000 i el 2005 i els nascuts entre el 2004 i el 2010. Una altra dada, per tant, a tenir en compte. A Catalunya el 60,9 % dels adolescents afirmen que no hi veuen bé o que podrien veure-hi millor, i això és una xifra superior en 4 punts a la mitjana de l'Estat espanyol.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nueva programación militar de la defensa y el nuevo...
«En cualquier caso, nuestra obsesión no es tanto que el Gobierno no pueda dar un paso sin que antes lo hayan traído aquí y se haya aprobado. Nuestra obsesión es otra, nuestra obsesión es que si tiene que haber una mayor inversión en defensa, tiene que ser en este contexto, el de la construcción de una defensa europea -al lado de Ucrania, evidentemente-, pero que esta mayor inversión se focalice en el sector industrial, y que además esta focalización en el sector industrial y en el tecnológico esté orientada de forma clara a una distribución territorial que sea equitativa y que, además, llegue a empresas grandes, a empresas medianas y a pymes. Para Junts per Catalunya es imperativo que se trate también de tecnología dual. Estas inversiones en tecnología dual pueden ser útiles para la defensa y también pueden aportar beneficios, como ha sucedido a lo largo de toda la historia, a sectores civiles de forma muy importante. Por lo tanto, nosotros defendemos que se invierta en mejorar el conocimiento, las técnicas y procesos para crear herramientas y máquinas productivas y sistemas y metodologías que ayuden a resolver de forma eficaz los numerosos retos a los que se enfrenta la humanidad. Porque reconocemos que la mejora de las condiciones de vida de la ciudadanía tiene muchos que ver con la evolución tecnológicas. Las naciones más ricas, de mayor bienestar, son las que más tecnologías avanzadas tienen y las usan para resolver sus principales retos.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nueva programación militar de la defensa y el nuevo...
«Innovacions, innovacions com la microelectrònica, la ciència computacional o l'enginyeria de sistemes, que avui dia ningú pot posar en dubte que suposen millores clau i de progrés. Nosaltres no caurem en la trampa de transferir una morterada de recursos a les macroempreses armamentístiques. D'entrada, perquè a Catalunya tampoc no n'hi ha ni una. També els dic, eh? I per això també diem que aquí hi ha d'haver un repartiment territorial, però també hi ha d'haver un repartiment entre grans empreses, que segurament han de ser objecte d'alguna manera d'aquests recursos, però també mitjanes, on a Catalunya sí que n'hi ha alguna, i també start-ups i empreses tecnològiques que poden aportar. Nosaltres tampoc no volem contribuir a reforçar estructures militars. En canvi, sí que ens acostarem a qualsevol oportunitat per integrar Catalunya en un model europeu de seguretat i defensa col·lectiu, europeu i compartit. I aquests són els motius pels quals, senyors del Partit Popular, nosaltres no donarem suport a la seva proposta. I els reiterem que el que realment tindria sentit en temes com aquests, on hi pot haver, podria haver molts consensos, vostès facin propostes en la línia d'aconseguir-los.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nueva programación militar de la defensa y el nuevo...
«En tot cas, la nostra obsessió no és tant que el Govern no pugui donar una passa sense que abans ho hagi portat aquí i s'hagi votat. La nostra obsessió és una altra. La nostra obsessió és que, si hi ha d'haver una major inversió en defensa, primer sigui en aquest context, en el context de la construcció d'una defensa europea al costat d'Ucraïna, òbviament, però que aquesta major inversió es focalitzi en el sector industrial, i que, a més a més, aquesta focalització en el sector industrial i en el tecnològic estigui orientada d'una forma clara a una distribució territorial equitativa, i que, a més a més, arribi a empreses grans, a empreses mitjanes i a pimes. Per a Junts per Catalunya és imperatiu. Que es tracti també de tecnologia dual. Aquestes inversions en tecnologia dual poden ser útils per a la defensa i poden aportar beneficis, com ha passat durant tota la història, també en sectors civils d'una forma molt important. Per tant, nosaltres defensem que s'inverteixi a millorar el coneixement o les tècniques i processos per crear eines i màquines productives, o en sistemes i metodologies que ajudin a resoldre de forma eficaç els nombrosos reptes que té la humanitat. Perquè reconeixem que la millora de les condicions de vida de la ciutadania té molt a veure amb l'evolució tecnològica. Les nacions de més riquesa i benestar són les que disposen de més tecnologies avançades i les usen per resoldre els seus reptes principals. Els diputats de la Comissió de Defensa fem algunes visites a algunes d'aquestes empreses, empreses de tecnologia dual, i es quedarien sorpreses com empreses desenvolupen tecnologies per a la defensa i, al mateix temps, desenvolupen tecnologies per a la salut, per a la sanitat, per a la gestió dels serveis públics. Doncs volem que això sigui..., que aquest increment de pressupost s'orienti d'aquesta manera.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«I coincidim amb la majoria de punts. Volíem reforçar també l'impacte que té sobre les persones, perquè el que estem parlant és que la gent perd hores de son, perd hores de descans, perd hores de família, perd hores d'estar amb els fills, perd hores de treball, perd hores d'estudi, perd classes per culpa de totes aquestes incidències. Les nostres esmenes també anaven en la línia de reforçar tots aquests conceptes. I em sap greu que no s'hagi pogut entrar a..., arribar a un acord amb aquestes esmenes. I només tenim discrepància amb un punt que és important, perquè nosaltres votarem, encara que no s'hagi arribat a aquest acord amb les nostres esmenes, votarem la majoria de punts excepte un, el que fa referència a l'acord de Rodalies. Nosaltres no creiem en aquest acord de Rodalies i li hem explicat, ho hem explicat aquí públicament. És la nostra opinió. Ja sé que els excita una mica això, però és la nostra opinió i la defensem i la raonem. Renfe és part del problema, no només les inversions. Renfe és part del problema i aquest pacte d'aquest traspàs, una de les condicions és que Renfe continuï sent l'empresa que opera i, a més a més, aquesta empresa mixta, que en realitat és una filial de Renfe, aquests últims dies, arran de la vaga, la Generalitat ja ha perdut la majoria. Miri, Renfe és una empresa espanyola fortament centralitzada, fortament centralitzada. Digui'm algú de Renfe de Catalunya que talli el bacallà o decideixi alguna cosa. Ningú. No hi ha ningú a Catalunya de Renfe que decideixi res. És una empresa que no sha modernitzat. És una empresa que no ha canviat la cultura dempresa. Lusuari no és el centre de lactivitat de lempresa. El 80 % dels maquinistes són de fora de Catalunya. El que estan esperant és marxar als seus llocs dorigen, als seus territoris dorigen.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«En 2024 ha habido gobernantes aquí y en Cataluña. Treinta y una incidencias en rodalies, en cercanías, en Cataluña; es decir, miles de personas afectadas día tras día, más de 3 millones de euros de pérdida de productividad diaria. Ningún kilómetro de vía nueva en rodalies, en cercanías, desde 1977. Uno de cada cuatro trenes en Cataluña está fuera de servicio. No hay maquinistas y los trenes son viejos. En quince años, en Cataluña solo se ha ejecutado el 24 % de lo que estaba presupuestado; en Madrid, el 153 %. Eso quiere decir 250 euros por cada catalán y 907 euros por cada madrileño. Y en medio de todo este despropósito que el PP y el PSOE han mantenido durante años, dicen que el Gobierno español ha pagado más a Cataluña. Tomen nota. El 2017 fue el año del referéndum, el año en el que declaramos la independencia de Cataluña, el año que el Gobierno de Cataluña, presidido por el presidente Carles Puigdemont, dejó de tratar al Gobierno español como si fuera nuestro amo, porque no lo es. No nos interesa para nada España. Como decía ayer el compañero Vergés, de Cataluña, queremos que Renfe quede fuera de Cataluña. Fuera Renfe y ¡visca Catalunya lliure! Gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Moltes gràcies. Señor Sánchez, la situación de caos diaria en cercanías en Cataluña es insostenible. ¿Y qué han hecho los diecinueve diputados del PSC que están sentados aquí para mejorar la situación de Cataluña? Porque para perseguir a los catalanes sí que les han ido bien estos diecinueve votos. Han votado a favor de compensar con 3000 millones de euros a las grandes eléctricas españolas con impuestos de los catalanes y a favor de compensar al señor Florentino Pérez con impuestos de los catalanes. Han callado año tras año cuando el Gobierno español no ha ejecutado los presupuestos en Cataluña. Han votado en contra, la semana pasada, de transferir los fondos del rescate bancario a la Generalitat de Catalunya para poder hacer vivienda social. ¿Qué es lo que hacen exactamente los socialistas que están aquí para mejorar la situación en Cataluña? ¿Para qué sirven ustedes? Porque ustedes no están al servicio de Cataluña ni al servicio de los catalanes; están ustedes al servicio de un partido que se llama PSOE.»