Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.152 declaraciones · página 36 de 39
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Ha realizado el Ministerio de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes alguna actuación ante...
«Bon dia, senyor ministre Bolaños. Fa dos anys la UGT va presentar una denúncia als tribunals europeus en la qual diu que actualment l'Estat espanyol, la seva legislació laboral, no compleix amb la Carta Social Europea en el sistema d'indemnitzacions pels acomiadaments injustificats a Espanya. Arran de la denúncia, el Comitè Europeu de Drets Socials va admetre a tràmit aquesta denúncia el juliol de 2023 i estava prevista la resolució el novembre passat. No obstant això, hem rebut una informació preocupant i contrastada per part dels sindicats majoritaris sobre possibles moviments per part de la gent espanyola en el comitè, que depèn directament del ministre de Justícia, per retardar i influir en aquesta decisió. I això sí que seria greu. El sistema actual d'indemnitzacions per acomiadaments, repeteixo, injustificats i improcedents a Espanya no és just, amb una indemnització màxima de 33 dies de salari per any treballat. Molts treballadors i treballadores reben compensacions inadequades que no consideren factors com l'edat, la situació econòmica familiar o l'impacte en la seva carrera professional. Per tant, la meva pregunta és la següent i concreta: què farà el Govern per garantir indemnitzacions justes i restablir els drets dels treballadors i treballadores acomiadats sense causa? Com assegurarà aquest Govern que Espanya compleix amb la normativa de la Carta Social Europea i no intervé per influir en les resolucions del Comitè Europeu de Drets Socials? Aquesta seria la pregunta. Gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Y voy acabando. Recuerdo como si fuera hoy esos 21 y 23 de enero de 2020, el temporal Gloria inundó casi 3000 hectáreas; hectáreas y hectáreas de arrozales que podían perderse para siempre. Pero el Gobierno y los agricultores teníamos en ese momento un objetivo: recuperar la capacidad productiva de esa zona y que ahí volviera a cultivarse el arroz. Ocho meses después, en esas hectáreas ya cosechábamos arroz. Esa es la riqueza del delta, esa es la riqueza de su gente. Ni la Generalitat de Catalunya puede solventar la problemática que hoy nos ocupa y nos preocupa sin el Estado, ni tampoco el Estado sin la Generalitat. Hay competencias para ambas partes, y por eso la creación hace poco más de un año de la comisión bilateral que en esta moción volvemos a exigir, como hemos reclamado ya a la ministra Ribera en más de una ocasión. Pedimos que se reúna como mínimo dos veces al año con presencia también del territorio. Lo dejamos claro -y ya termino, señora presidenta-, ni deslindes, ni más mentiras, ni más estudios, ni más excusas. Estamos ya hartos, el delta está harto. Ni más excusas, ni más deslindes, ni más proyectos por parte del Estado. Hoy el delta, la Administración catalana y la sociedad vamos a una, porque solo aquellos que conocen el tiempo y el desgaste que cuesta reconstruir tras cada temporal, el esfuerzo, el temor, la ansiedad y las lágrimas que implica tanto sufrimiento, pueden comprender esta lucha, una lucha que más pronto que tarde ganarán el delta, su gente y quienes amamos ese territorio. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Ho deixem clar -i acabo, presidenta-: ni delimitacions, ni més mentides, ni més estudis, ni més excuses. N'estem farts; el Delta n'està fart. Ni més excuses, ni més projectes, ni més delimitacions, ni més mentides per part de l'Estat. Avui el Delta, l'Administració catalana i la societat anem a l'una, perquè només aquells que coneixen el temps i el desgast que costa reconstruir després de cada temporal, l'esforç, el temor, l'ansietat i les llàgrimes que comporta tant de patiment, poden entendre aquesta lluita, una lluita que, més d'hora que tard, guanyarà el Delta, guanyarà la seva gent i aquells que estimem aquest territori. Moltes gràcies. Buenas tardes noches a todos y a todas. El Delta del Ebro es un espacio único en Cataluña, es la primera zona húmeda del país y una de las más destacables del Mediterráneo occidental. Su situación es estratégica y su alto valor biológico, geológico y paisajístico contrasta de lleno con la humanización de estas tierras, que lo han convertido en un gran almacén alimentario gracias a sus valores socioeconómicos y también a su gente; hombres y mujeres con fuerza que trabajan y viven en la tierra que les vio nacer y crecer y que hacen latir cada día un espacio natural y productivo. Pero, además de ser un ecosistema único, el Delta del Ebro también es un ecosistema frágil, sobre todo por las inclemencias climáticas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«El Delta, doncs, no entén de colors polítics ni tampoc entén de disputes entre l'Estat i la Generalitat. El Delta és molt més que tot això, que ningú subestimi -hi torno- la força d'aquest territori. Vaig acabant. Recordo com si fos avui aquell 21 i 23 de gener de l'any 2020: el temporal Gloria inundava prop de 3000 hectàrees; hectàrees i hectàrees d'arrossars que es podien perdre per sempre. Però Govern i pagesos teníem en aquell moment un objectiu: recuperar la capacitat productiva d'aquella zona i que allà s'hi tornés a fer arròs. Vuit mesos després, en aquelles hectàrees hi collíem arròs. Aquesta és la riquesa del Delta, aquesta és la riquesa de la seva gent. Ni la Generalitat de Catalunya pot solucionar la problemàtica que avui ens ocupa i ens preocupa sense l'Estat, ni tampoc l'Estat sense la Generalitat. Hi ha competències per ambdues parts, i per això la creació fa poc més d'un any de la comissió bilateral que en aquesta moció tornem a exigir, tal com ja hem reclamat a la ministra Ribera, en més d'una ocasió, perquè es reuneixi mínim dues vegades a l'any i en presència també del territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Bé, molt bon vespre a tots i a totes. El delta de l'Ebre és un espai únic a Catalunya, és la primera zona humida del país i una de les més remarcables de la Mediterrània occidental. La seva situació és estratègica i el seu alt valor biològic, geològic i paisatgístic contrasta de ple amb la humanització d'aquestes terres, que l'han convertit en un gran rebost, gràcies també als seus valors socioeconòmics, però sobretot a la seva gent, dones i homes ferms que cuiden i treballen la terra que els ha vist néixer i créixer i que fan bategar cada dia un espai natural i, alhora, un espai productiu. Però el delta de l'Ebre, a banda de ser un ecosistema únic, és també un ecosistema fràgil, sobretot per les inclemències climàtiques. Durant massa anys les disputes entre administracions i entre el mateix territori han generat desprotecció i, alhora, desinversió i, sobretot, una situació de retrocés de l'espai deltaic que ratlla, si em permeten, el delicte. De fet, en els darrers vint anys s'ha perdut més d'un quilòmetre i mig de costa, una dada que, segons l'IPCC, podria augmentar si es compleixen les previsions. Les conseqüències de tot plegat són catastròfiques, no només en l'àmbit ambiental, sinó també per als habitants del Delta.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«I quina és la nostra responsabilitat? Els qui estem avui aquí, quina és la nostra responsabilitat? Quina és la meva responsabilitat en aquest moment? Crec que la nostra responsabilitat és exigir al Govern, per això estem aquí, exigir al Govern que se'n faci responsable i que faci tots els possibles per posar fi a aquesta atrocitat. Avui parlem de la guerra d'Israel, però aquesta responsabilitat s'estendria a qualsevol conflicte similar. I com deia, quina és la nostra responsabilitat? I què és el que demanem? Doncs, la d'exigir al Govern que vagi més enllà de gestos simbòlics a favor de la pau, perquè sabem que amb paraules no n'hi ha prou per aturar la guerra. És suficient el que està fent el Govern?, malgrat reconèixer que ha fet coses. Però creiem que no. És veritat-i aquí felicito el Govern- que després de la sentència del Tribunal de la Haia i davant de la pregunta directa d'Esquerra que vam fer en compareixença, el ministre Albares va afirmar que el Govern espanyol no retiraria l'ajuda humanitària, com sí que van fer els Estats Units i altres països satèl·lits. Això és interessant. Va dir que no seguirien els passos dels Estats Units i que no retirarien l'ajuda a l'UNRWA, la qual cosa considero un acte criminal, la gent que ha retirat l'ajuda l'UNRWA, perquè és l'única ajuda que és vital per a la supervivència de més de cinc milions de persones palestines. I està bé, aquest gest que ha tingut, està bé, però no és suficient, com deia.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«Y yo me pregunto esta tarde aquí, cuando hay mucha gente que quizá duerme o no se ha puesto el traductor, porque de repente tienen el don de lenguas en esta Cámara (aplausos), ¿a quién trata de proteger esta Ley de 1968, que -repito- es una podredura estricta del franquismo? ¿A quién quiere proteger? ¿A qué clase de momia se trata de proteger? O momias resucitadas, porque, claro, hay algunas que tampoco habían nacido en 1968. ¿Por qué hay que mantener el silencio? ¿De qué comedia se nos quiere esconder? Porque, claro, una Ley de Secretos Oficiales dictada por la dictadura protege como lo hacen las dictaduras, es evidente. Por cierto, aprovecho para recordar, si no lo saben, que hay un gran paquete de legislación vigente que todavía viene del franquismo. Prácticamente, podríamos decir que hay más de doscientas cincuenta normas preconstitucionales; es decir, a la que te descuidas, bajo las piedras aparece una ley firmada por Franco. ¡Oh, qué ilusión! Nunca en la vida la moda vintage había sido tan divertida, señorías.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de reforma de la Ley 9/1968, de 5 de abril, sobre secretos oficiales.
«I jo em demano aquesta tarda aquí, quan hi ha molta gent que potser dorm o no m'escolta o no s'ha posat el traductor, perquè, ves a saber, de cop i volta ha aparegut el do de llengües en aquesta cambra. Jo em pregunto, jo em demano: a qui es tracta de protegir? Aquesta llei del 1968, que, repeteixo, és una podridura estricta del franquisme, a qui vol protegir? A quina mena de mòmies es tracta de protegir? O mòmies o mòmies ressuscitades, perquè, és clar, n'hi ha algunes que tampoc havien nascut el 1968. Quins fets es tracta de mantenir en el silenci? De quines comèdies se'ns vol amagar? Perquè, és clar, una llei de secrets oficials dictada per la dictadura protegeix com ho fan les dictadures, és evident. Per cert, aprofito per recordar, si no ho saben, que hi ha una gran legislació, un gran paquet de legislació vigent, que encara ve del franquisme. Pràcticament podríem dir que hi ha més de 250 normes preconstitucionals; és a dir, que a la que et descuides sota la pedra apareix una llei firmada per Franco. Quina il·lusió! Mai a la vida la moda vintage havia estat tan divertida, senyories. Coincideix aquest debat amb el 43 aniversari de l'intent de cop d'estat del 23F. I, per tant, és pertinent també interrogar-se sobre què podríem descobrir si la Llei de secrets oficials finalment fos nova. Què sabríem que no podem saber?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Senyories, la societat és un magma conflictiu. No totes les persones tenen els mateixos interessos. De fet, en gairebé tots els debats polítics i socials hi ha persones amb interessos contraposats. I en tots aquests grans debats, la feina dels representants públics es resumeix amb dues coses. En primer lloc, posicionar-nos al costat de la justícia social, la llibertat i la igualtat. Els qui tenim valors republicans anem per aquí. En segon lloc, acompanyar les reivindicacions socials per aconseguir canvis reals en la vida de la gent cap a millor. Bé, és una PNL. És una PNL, eh?, està molt bé i la votarem. De fet, el que proposa és la reducció de la jornada de treball. Com deia molt bé el company, algú ha dit que és demagògia. No és demagògia. Fa més de cent anys que estem amb jornades que no s'ha tocat la jornada de treball. Hi ha hagut canvis, canvis molt importants en les tecnologies, etcètera. Crec que ja és hora de replantejar aquest debat, així que estem d'acord en aquest debat, no? També volem recordar, com deia també un company, que això no va ser gratuït i els arguments que es van utilitzar el 1919 seran els mateixos que sentirem aviat, no? I és veritat que es va aconseguir gràcies a la lluita del moviment obrer. No van ser, com deia el company, classes de coaching, etcètera, no va ser així, però tampoc van ser PNL, eh? Que tenim el Govern, tenim el Govern i hem de tirar endavant.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de los transportistas y agricultores españoles ante los ataques...
«Señorías de VOX, yo no les voy a hablar a ustedes de principios porque, sin duda, sería una pérdida de tiempo por mi parte y tenemos mucho que hacer, pero sí que les tildaré hoy de lo que son. Son ustedes unos hipócritas y unos oportunistas. Me explico. Hacer política quiere decir aceptar que tus acciones muchas veces van a devolverse a largo plazo porque son buenas acciones, tendrán un retorno, y, porque es hacer política, no podemos engañar a la gente ni jugar con su pan ni con sus esperanzas ni hacer populismo de bajo coste. Partimos de una realidad, se ha explicado hoy muchísimo. Los cambios que se han producido en la política agrícola común de la Unión Europea y las exigencias para combatir los efectos devastadores del cambio climático en gran medida son lo que explica también ese tsunami de protestas que estamos viviendo a lo largo y ancho de todo el viejo continente. Y aquí se suman también los acuerdos comerciales firmados con terceros países, acuerdos que provocan una competencia desleal. Y se suma también a esto la demanda de los precios justos. En este punto, también se ha dicho, es clave la reforma de una vez por todas de la ley de la cadena alimentaria, sobre todo para que se prohíba la venta a pérdidas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de los transportistas y agricultores españoles ante los ataques...
«Bona tarda a totes i a tots. Gràcies, presidenta. Venim, de fet, d'unes setmanes de fortes mobilitzacions, de protestes constants del sector primari a tot Europa, també a l'Estat espanyol i, òbviament, també al meu país, a Catalunya. La terra està esvalotada i aquells qui la treballen, amb tot el dret del món, cada dia es fan sentir més alt i més fort. De fet, sí, protesten i protesten per poder viure d'allò que produeixen. Deixin-me dir-los que la protesta és un dels drets més importants. Ho és perquè és un dret que aglutina el dret a reunió, el dret a expressió, el dret a manifestació, el dret a informació, el dret a associació. Sense la protesta, molts altres drets no haurien estat aconseguits. Per tant, defensar-la és també defensar tots els drets aconseguits fins ara i és també continuar lluitant per assolir-ne de nous. El dret a la protesta és, doncs, el primer dels drets. Senyories de Vox, jo no els parlaré de principis avui a vostès, perquè de ben segur seria una pèrdua de temps per part meva i tenim molta feina, però sí que avui els titllaré del que són: vostès són uns hipòcrites i uns oportunistes. I m'explico. Fer política vol dir acceptar que les teves accions moltes vegades tindran un retorn a llarg termini, perquè són bones accions i, sobretot, fer política vol dir no enganyar la gent, ni jugar amb el seu pa, ni jugar amb les seves esperances, ni fer populisme low cost.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para garantizar la unidad de España.
«Lo ha dicho el representante del Grupo Vasco y el de Bildu también: la gente existe, la gente vota. No se nos puede eliminar del mapa, no se nos puede destruir con una ley. En el caso concreto de Esquerra Republicana, somos un partido que viene de lejos, desde 1931, y ha sido prohibido muchas veces. Quiero recordar precisamente que Esquerra Republicana fue el partido más prohibido de la Transición, llegó más tarde que el Partido Comunista, así que a nosotros todo esto no nos da miedo. Pero, además, ya que ustedes, señores de VOX, invocan las leyes, les quiero recordar que el Tribunal Supremo, supongo que no sospechoso de independentista, hizo suya la doctrina del Tribunal de Derechos Humanos Europeo de una sentencia del 2 de octubre, que dice que el hecho de que un grupo de personas pida la autonomía o incluso la secesión de parte de un territorio del país, y, por tanto, exija cambios constitucionales y territoriales fundamentales, no puede automáticamente justificar la prohibición de sus reuniones. Es decir, el Tribunal Supremo y el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, señorías de VOX, niegan que cualquier fundamento jurídico tenga razón en esta ocurrencia que han traído ustedes esta tarde aquí.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para garantizar la unidad de España.
«Seamos un poco realistas, aunque es una hora complicada tal vez. ¿Piensan ustedes, señorías de VOX, que pueden desaparecer de golpe todos aquellos que votan a Esquerra Republicana, a Junts, a Bildu, al PNV y al BNG? ¿Pueden hacer desaparecer ustedes a toda esta gente? No, evidentemente que no. VOX dice que quiere preservar la unidad de España. Parece que es un objetivo muy noble, pero en realidad el objetivo de VOX no es preservar la unidad de España, el objetivo de VOX es no aceptar la diversidad del Estado español. Por cierto, recomiendo a las señorías de ultraderecha y también del PP que recuperen, si pueden, una obra que se vio en el Teatro Español hace poco, cerca de aquí, del hemiciclo: Carmen, nada de nadie; una obra que recordaba el PP de Carmen Díez de Rivera, de Adolfo Suárez y de otros políticos durante la Transición. En ese momento el gran problema era legalizar el Partido Comunista de España. Afortunadamente, el presidente Suárez legalizó el Partido Comunista de España. Ahora lo que propone VOX es volver a un mundo anterior al de la Transición, volver a un mundo predemocrático. Si yo me tomara con seriedad la propuesta de VOX, diría que ustedes quieren una democracia militante y poco más, pero, de hecho, esto sería considerar su propuesta de forma seria y no tener en cuenta que se trata de una ocurrencia. Una paradoja muy divertida: es probable que, si se aprobara esta ley orgánica que proponen los señores de VOX, las primeras víctimas de este ordenamiento jurídico fueran los mismos políticos de VOX. Es posible, es probable.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para garantizar la unidad de España.
«Bé, si jo em prengués seriosament la proposta de Vox, diria que vostès volen anar a una democràcia militant i una mica més. Però de fet, això seria considerar la seva proposta molt seriosament i no tenir en compte que es tracta d'una ocurrència. I els diré una paradoxa molt divertida, és probable que si s'aprovés aquesta llei orgànica que proposen els senyors de Vox, les primeres víctimes d'aquest ordenament jurídic serien els mateixos polítics de Vox. És possible, és probable. Mirin -ho ha dit el representant del Grup Basc i de Bildu, també-, la gent existeix, la gent vota, no se'ns pot treure del mapa, no se'ns pot destruir amb una llei. En el cas concret d'Esquerra Republicana, som un partit que ve de lluny, des de l'any 1931. Ha estat prohibit moltes vegades. Vull recordar precisament que Esquerra Republicana va ser el partit més prohibit a la Transició. Va arribar més tard que el Partit Comunista. Per tant, a nosaltres tot això no ens fa gaire por. Però a més a més, ja que vostès, senyors de Vox, invoquen les lleis, els vull recordar que el Tribunal Suprem -el Tribunal Suprem suposo que no és sospitós d'independentisme- fa seva la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans en una sentència del 2 d'octubre de l'any 2001 en què diu que el fet que un grup de persones demani l'autonomia o fins i tot la secessió de part del territori del país i, per tant, exigeixi canvis constitucionals i territorials fonamentals, no pot automàticament justificar la prohibició de les seves reunions. És a dir, el Tribunal Suprem i el Tribunal Europeu de Drets Humans, senyories de Vox, neguen que qualsevol fonament jurídic tingui raó en aquesta ocurrència que han portat aquesta tarda aquí.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para garantizar la unidad de España.
«Vox té un problema, com a vegades tenen altres, consumir la pròpia propaganda com si fos anàlisi. És un mal consell, és una mala cosa. Per cert, en el cas de Galícia, a Vox no li ha anat gairebé. I aprofito per felicitar des d'aquí els amics del BNG pel bon resultat que han assolit. A veure, siguem una mica realistes, encara que és una hora complicada, potser. Pensen vostès, senyories de Vox, que pot desaparèixer de cop tots aquells que voten Esquerra Republicana, que voten Junts, que voten Bildu, que voten el PNV i que voten el BNG? Poden fer desaparèixer vostès de cop i volta tota aquesta gent? No, evidentment. Vox diu que vol preservar la unitat d'Espanya. Sembla que és un objectiu molt noble. Però en realitat l'objectiu de Vox no és preservar la unitat d'Espanya, l'objectiu de Vox és no acceptar la diversitat de l'Estat espanyol. Per cert, recomano a les senyories de la ultradreta i també del PP que, si poden, recuperin una obra que es va veure fa alguns dies al Teatro Español, molt a prop d'aquí l'hemicicle, una obra que es deia Carmen, nada de nadie. Era una obra que recordava el paper de Carmen Díez de Rivera, d'Adolfo Suárez i d'altres polítics durant la Transició. En aquell moment, el gran problema era legalitzar el Partit Comunista d'Espanya. Afortunadament, el president Suárez va legalitzar el Partit Comunista d'Espanya. Ara el que proposa Vox és tornar a un món anterior al de la Transició, tornar a un món predemocràtic.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Hemos negociado hasta el final y vamos a seguir haciéndolo, evidentemente, porque el único interés es que toda nuestra gente esté amparada por las normas que hacemos, pero ya lo están. Y lo que no pienso aceptar es que no lo están porque si no -si no- no deberían estar buscando otras motivaciones. Sea como fuere, tenemos claro que aguantará y debe aguantar recursos de inconstitucionalidad, cuestiones de inconstitucionalidad prejudiciales europeas y que el camino será largo. No estamos hablando ni de hoy ni de mañana ni de pasado mañana. Tenemos que dar garantía, en cualquier caso, a nuestra gente de que sabemos pactar y de que sabemos sacar el mejor partido para ellos y nunca tenemos que engañar. El Estado español considera que todo vale contra nosotros. No caigamos en esta trampa. Sigamos la lucha y ganémoslos. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Hemos venido a este Parlamento a reclamar que nos pasaran la competencia del artículo 92; no nos han hecho caso. Hemos tenido que salir dos millones de personas a la calle; no nos han hecho caso. Y han aplicado represión, represión y más represión. ¿Piensan seguir haciéndolo siempre? Porque nosotros no vamos a parar. ¿Qué queremos con esta ley? ¿Qué hace esta ley? Está dotada de la fuerza suficiente como para no ir cambiando en función de las investigaciones prospectivas de unos jueces que claramente prevarican o de unos jueces que claramente quieren hacer naufragar esta ley. Por consiguiente, ¿es necesario que nosotros seamos los que les demos entrada? ¿Es necesario que hoy nosotros, cuando podemos garantizar a la mayor parte de nuestra gente que serán amnistiados, perdamos esta oportunidad? ¿Es preciso? ¿Estáis seguros? ¿Están ustedes seguros de que todo seguirá igual? Por consiguiente, la pregunta es: Estamos hoy tomando decisiones muy importantes. Esta amnistía no va ni de Puigdemont ni de Rovira, va de las 1500 personas que desde hace siete años tienen su vida en tela de juicio porque el Estado les está reprimiendo. (Aplausos). Esta amnistía va de demostrar también en Europa y en el mundo la falta de democracia subyacente en las raíces del Estado español; va de demostrar que el Judicial se cree que es el Legislativo y si los jueces quieren hacer leyes que se presenten a las elecciones; va de demostrar que son capaces de apretar a tal, tal nivel, de ahogar a tal nivel, que tenemos que plantearnos en esta Cámara -y es para hacer caer la cara de vergüenza a los verdaderos atentados del terrorismo- que si unas personas no han hecho en su vida un acto de violencia más allá de subirse a un vehículo -y por eso se pasaron siete años en la cárcel- o más allá de tomar un micrófono, más allá de esto se las pueda acusar por terrorismo. ¿Pero saben ustedes qué pasa? Que al Estado español le da igual lo que se ponga en la ley o lo que saquemos. No tenemos que hacerlo pensando en estos jueces prevaricadores; tenemos que pensar en la robustez, en la solidez y en que el hecho no sea atacable desde la perspectiva jurídica, y se había llegado a acuerdos que habían mejorado mucho la ley. Esta ley, bien utilizada por los tribunales, garantiza la amnistía a toda nuestra gente, porque no hubo terrorismo, porque no ha habido traición, porque estos jueces están fabulando continuamente y estamos cayendo en su trampa de modificarla en función de unos intereses espurios completamente. ¿Qué hacen las amnistías? Las amnistías amnistían conductas, las amnistías amnistían hechos. Y se hablaba de un debate real, un debate asentado en la realidad, en lo que realmente se hizo. Este es el tema.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Com resoldrem aquest conflicte polític que fa centenars d'anys que dura i que, per molt que ens hagin reprimit de totes les maneres possibles i inimaginables, no ens han vençut mai, perquè encara hi som i encara hi serem. Ens han espiat, ens han posat a la presó, ens han posat multes, però allà estem, i d'allà no ens mourem. La pregunta és: avui quina és la decisió que fa més fàcil el retorn a la lluita? Quina és la decisió que afavoreix més gent? I això només té una resposta, i és votar que sí. D'aquí a un més, que no sabem si les condicions seran les mateixes, quan no s'hagi acceptat res, què farem? Perquè torno a insistir, no és un tema d'articulat, és un tema d'aplicació, i aquí el que falla és el primer principi de tots: que els jutges apliquin la llei. Aquest principi entra en fallida. Per tant, hem negociat fins al final, ho seguirem fent si s'obre aquest termini, òbviament, perquè l'únic interès és que tota la nostra gent estigui emparada per les normes que fem, però és que ja ho estan, el que no penso acceptar és que no ho estan, perquè si no, no hauríem d'estar buscant altres motivacions. En tot cas, tenim clar que aguantarà, ha d'aguantar, recursos d'inconstitucionalitat, qüestions d'inconstitucionalitat, prejudicials europees, i que el camí serà llarg, no estem parlant d'avui, de demà o demà passat. En tot cas, hem de donar garantia a la nostra gent que sabem pactar i que sabem treure el millor per ells, i mai els hem d'enganyar. L'Estat espanyol pensa que tot s'hi val, contra nosaltres, no caiguem en aquest parany, continuem la lluita i guanyem-los. Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Però és que sabeu què passa? Que a l'Estat espanyol li és igual el que posem a la Llei i li és igual el que en traiem. No ho hem de fer pensant en aquests jutges prevaricadors, ho hem de fer pensant en la robustesa, la solidesa i la inatacabilitat des de la perspectiva jurídica. I s'havia arribat a acords que havien millorat molt la Llei, i aquesta Llei, ben utilitzada pels tribunals, garanteix l'amnistia a tota la nostra gent, perquè no va haver-hi terrorisme, perquè no hi ha hagut traïció, perquè aquests jutges estan 'fabulant' contínuament, i estem caient en el seu parany d'anar-la modificant en funció d'uns interessos completament espuris. Què fan les amnisties? Les amnisties amnistien conductes, les amnisties amnistien fets, i parlàveu d'un debat real, en realitat hauríem de parlar d'un debat assentat a la realitat, assentat al que realment va fer. El que havíem de ser capaços de demostrar amb aquesta amnistia eren tres coses: la primera, que no era un punt de final, és un punt de partida per poder negociar el conflicte amb igualtat d'oportunitats; la segona, no va haver-hi cap d'aquests delictes i si -i si- ens hem posat d'acord, és perquè això és d'una claredat meridiana; la tercera, l'Estat espanyol es fonamenta en criteris no democràtics que farien posar vermell qualsevol estat que parlés de separació de poders, qualsevol, i sembla mentida que els que volen defensar aquest Estat no siguin capaços d'adonar-se que el que està passant, tècnicament, el que està passant és una autèntica vergonya; i la quarta, conduir-nos on volem anar, que és a la resolució del conflicte.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Hem vingut a aquest Parlament a reclamar que ens passessin la competència de l'article 92, no ens han fet cas. Hem hagut de sortir 2 milions de persones al carrer, no ens han fet cas. Què han aplicat? Repressió, repressió i més repressió. Pensen seguir-ho fent sempre? Perquè nosaltres no pararem. Què volem amb aquesta Llei? Què fa aquesta Llei? Està dotada de la robustesa suficient com per no anar canviant en funció de les investigacions prospectives d'uns jutges que clarament prevariquen, o d'uns jutges que clarament volen fer naufragar aquesta Llei? Per tant, cal que siguem nosaltres els que li donem entrada? Cal que nosaltres avui, quan podem garantir a la major part de la nostra gent que seran amnistiats, perdem aquesta oportunitat? Cal? N'esteu ben segurs que d'aquí a un mes tot serà igual? I, par tant, la pregunta és: avui estem prenent decisions molt importants. Aquesta amnistia no va de Puigdemont i no va de Rovira, va de les 1500 persones que fa set anys que tenen la seva vida en tela de judici perquè l'Estat els està reprimint, aquesta amnistia va de demostrar, també a Europa i al món, la falta de democràcia subjacent a les arrels de l'Estat espanyol; va de demostrar que el judicial es pensa que és el legislatiu, i si els jutges volen fer lleis, que es presentin a les eleccions; va de demostrar que són capaços d'estrènyer el dret a tal nivell que ens hem d'estar plantejant en aquesta cambra, i és per fer caure la cara de vergonya als autèntics afectats pel terrorisme, si unes persones que no han fet en sa vida un acte de violència, més enllà de posar-se en un cotxe, dos, i per això es van passar set anys a la presó, o més enllà d'agafar un micròfon, més enllà d'això, se'ls pot processar per terrorisme.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Dos. Com hem defensat, aquest canvi de concepte és molt important. Particularment, m'agrada més el concepte de diversitat funcional, que és més relatiu, però seria un altre debat. El canvi que proposen és molt important. Ara bé, el més important és que aquest canvi vagi acompanyat d'uns pressupostos de l'Estat que realment permetin la inclusió social de totes les persones; un finançament nacional, en aquest cas parlo de Catalunya, que sigui adequat per poder complir el que volem fer en aquest sentit; que la Llei de dependència estigui ben finançada; que es compleixi el percentatge obligatori de persones amb discapacitat treballant a les grans empreses, que no es compleix, i a l'administració pública; la participació pública de la gent diversa. I en aquest sentit voldria remarcar a pioners en la implicació política com el meu company i amic, en Sergi Moncunill, que la seva discapacitat intel·lectual no li ha impedit en cap moment formar part de les nostres llistes electorals i participar de la vida política. És un gran activista, incansable, i molt potent en la lluita pels seus drets i els drets de tots, en definitiva. I això és molt important. Hem canviat un nom, però encara hem de solucionar milers de hàndicaps perquè avui en dia encara patim les persones discapacitades.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Acabo con un mensaje para el Gobierno, que creo que es importante. Tienen razón, no queda nadie del Gobierno, o casi nadie. Es cierto, y es muy bueno, que trabaja más gente que nunca, que hay más empleo que casi nunca en este país. Los datos de empleo son muy buenos, son para felicitarnos porque mucha gente tiene empleo. También mucha gente es pobre, pero mucha gente tiene empleo. Y también es cierto, aunque yo nunca lo conocí y creo que la inmensa mayoría de la gente tampoco lo ha conocido, que el aceite lleva alarma en el súper, repito, el aceite lleva alarma en el súper. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Tres. Su tesis es que el Gobierno, el Gobierno de este Estado, el Gobierno del Estado español es ilegítimo; es ilegítimo porque la amnistía no estaba en el programa electoral del PSOE. Esta es la tesis, ¿no? Es esta, que todo lo que está en un programa electoral es obligado y que si no está en el programa electoral, no sirve. Yo lo he entendido así. Es así, ¿no? ¿Pues cuantos gobiernos, cuantas legislaturas en estos cuarenta años serían impugnadas guiándonos de esta tesis? ¿Cuántas leyes se han aprobado en este hemiciclo y en el otro después de un pacto poselectoral? Por ejemplo, la amnistía, que no estaba en el programa electoral. Pero dicho esto, si todo lo que está en un programa electoral es ley y si no nos sirve... Oiga, nosotros tenemos un programa electoral que habla de referéndum. Estamos obligados a aplicarlo, ¿no? Y si no lo aplicamos, ¿por qué han metido en la cárcel durante cuatro años a gente que quería montar un referéndum, si estaba en el programa electoral? Si el programa electoral obliga... Así de absurda es la tesis.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«¿Cuál es la iniciativa que afecta más a la gente, la amnistía o sus enmiendas mal redactadas? ¿Cuál? ¿Lo digo yo? Sus enmiendas. ¿Y saben por qué? Porque atentan contra centenares de miles de personas que, según ustedes, no tendrán representación política, no tendrán la oportunidad de votar a sus partidos políticos simplemente porque sus ideas no les gustan. (Aplausos). Ya está. Es mucho más peligroso dejar sin representación política, sin representación parlamentaria, a centenares de miles de personas que una amnistía por un referéndum. Por cierto, señorías, ustedes dicen que hay que ilegalizar los referéndums, ¿sí o no? ¿Es correcto? ¿Sí? ¿Pero no eran ilegales ya? ¿No eran ilegales? (Rumores). Porque ha habido ocho personas que han estado cuatro años en la trena por un referéndum. Entonces, ¿no eran ilegales? ¡Ah! Sí, pero no, no pero sí. Vale, vale. En qualsevol cas, això, senyories, és la culminació d'un camí. És la culminació d'un camí. Principalment aquí em dirigeixo a les senyories de Vox,... En cualquier caso, esto, señorías, es la culminación de un camino. Principalmente me dirijo aquí a las señorías de VOX... ¿En qué momento sus juventudes, algunos de ustedes y también algunos de los militantes, votantes y representantes del Partido Popular prefieren en Nochevieja (rumores) apalear una piñata que supuestamente se parece a Pedro Sánchez, pasando frío en Ferraz, antes... (Continúan los rumores.-El señor Palencia Rubio pronuncia palabras que no se perciben). Cálmense.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Dicho esto, la pregunta que yo me hago, la pregunta que le hago a todo el mundo, es: Esto es la ley de amnistía (muestra un documento), esto es la enmienda del PP (muestra un documento) y esto es la enmienda de VOX (muestra un documento). ¿Qué es más peligroso? ¿Qué afecta más a la gente? ¿Qué afecta más al día a día de las personas? ¿La amnistía? ¿El hecho de que personas que convocaron un referéndum sean amnistiadas afecta a alguien de la Alpujarra? Sí, por aquello de que todos los españoles son iguales delante de la ley, ¿no? (Protestas.-Aplausos). ¡Ah! Vale. Sí, sí, aplaudan, de acuerdo. Señorías, pues hace cuarenta años que los españoles no son iguales frente a la ley porque hay una familia en Zarzuela que vive en un palacio simplemente por su apellido. (Protestas.-Aplausos). Así que no todo el mundo es igual frente a la ley. Pero, repito, la pregunta es: La pregunta és: Quina és la iniciativa que afecta més la gent, l'amnistia o les seves esmenes mal redactades? Quina? Ho dic jo, les seves esmenes. Saben per què? Perquè atempten contra centenars de milers de persones que, segons vostès, no tindran representació política, no tindran l'oportunitat de votar els seus partits polítics simplement perquè les seves idees no els agraden. Ja està.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Però, dit això, la pregunta que jo faig, la pregunta que jo faig a tothom és: això és la llei d'amnistia, això és l'esmena del PP i això és l'esmena de Vox. Què és més perillós? Què afecta més a la gent? Què afecta més el dia a dia de la gent? És a dir, l'amnistia,... A partir de aquí, tres o cuatro cosas que creo que son importantes. La primera, el redactado de esta enmienda verdaderamente es lamentable. He leído tuits de Rafa Hernando mucho mejor redactados que esto que han hecho aquí. (El señor Hernando Fraile pronuncia palabras que no se perciben). Sí, sí, Rafa, imagínate. Esto es lamentable. Yo no les pido responsabilidad como oposición de este Gobierno, les pido profesionalidad, y veo que protestan, ríen cuando digo que este texto es lamentable, hay tuits de Rafa Hernando mucho mejor redactados. (Risas). Creo que todo el mundo ríe porque me entiende. Por ejemplo, ustedes dicen que la amnistía es inconstitucional y dos párrafos más allá dicen que la Constitución no habla de la amnistía. ¿Cómo es posible? ¿Cómo es posible que una ley sea inconstitucional si la Constitución no habla de esta ley? ¿Cómo es posible?»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Buenas tardes. Cada vez que ustedes montan una historia de estas siempre lo decimos: Muchísimas gracias por invitarnos a esta terapia de grupo que la derecha y la ultraderecha montan de vez en cuando. Siempre es un placer. A partir de aquí, tenemos que hacerles tres preguntas, principalmente al Partido Popular. La primera -esta es su enmienda a la totalidad (muestra un documento)-, ¿no les da vergüenza andar en estas, mientras tienen a la gente recogiendo plástico en las costas de Galicia? (Rumores.-Aplausos). ¿No? ¿Ninguna vergüenza? Ergo, no tienen vergüenza. La segunda pregunta que tengo que hacer... (Rumores). Cálmense, acabo de empezar. La segunda pregunta que tengo que hacerles es: ¿Qué ha cambiado en un año, señora Gamarra?, porque usted ha defendido esta maravilla. ¿Qué ha cambiado? Ustedes votaron en contra de una iniciativa muy similar a esta hace un año. ¿Qué ha pasado para que ustedes, en un año, se parezcan más al señor Ortega Smith que al señor Bermúdez de Castro, que defendió el no a esta iniciativa que en definitiva pedía ilegalizarnos a algunos de nosotros y de nosotras? ¿Qué ha pasado? Es una muy buena pregunta.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Con todo, entendemos que el contenido del real decreto responde a una situación extraordinaria y que el voto en contra implicaría dar la espalda a la ciudadanía. Por lo tanto, por sentido de responsabilidad, votaremos a favor de él, para que la gente tenga más facilidades a la hora de ir a comprar, para que la gente pueda continuar viajando gratuitamente a sus lugares de trabajo. Pero les pedimos que hayan escuchado y tomado nota de nuestras reivindicaciones, porque no dejaremos de exigirlas hasta que sean una realidad. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«I per acabar, aquesta norma prorroga el sou mínim interprofessional corresponent a l'any 2023, mentre es continua negociant l'increment corresponent al 2024. Evidentment estarem a favor de qualsevol pujada, però és que ens cal molt més que això. Cal permetre a comunitats i municipis la fixació de salaris mínims propis per elevar la retribució mínima en aquells llocs on el cost de la vida és molt major que en altres. Necessitem un salari mínim català que permeti viure amb dignitat a totes les persones treballadores. Amb tot, entenem que el contingut del reial decret respon a una situació extraordinària i que el vot en contra implicaria donar l'esquena a la ciutadania. Per tant, per sentit de responsabilitat el votarem a favor. El votarem a favor perquè la gent tingui més facilitats a l'hora d'anar a comprar. El votem a favor perquè la gent pugui continuar viatjant gratuïtament als seus llocs de treball. Però els demanem que hagin escoltat i pres nota de les nostres reivindicacions perquè no deixarem d'exigir-les fins que siguin una realitat. Gràcies.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2023, de 19 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes, para completar la...
«Algo similar pasa con los permisos de lactancia. No se soluciona el agravio comparativo que padecen los niños de familias monoparentales, pero se garantiza por ley la posibilidad de acumular los permisos de lactancia. Y está muy bien, porque no depende de la negociación colectiva. A pesar de todo, como decíamos, hay aspectos positivos, como ya ha dicho alguna gente que me ha precedido. Uno muy importante es el aspecto de la prioridad del convenio nacional, el hecho de potenciar la negociación colectiva, pero hace que todo suba al alza, entramos en una espiral hacia arriba. Es muy interesante y muy valorado por el espíritu independentista de nuestro país. Los sindicatos catalanes, si pueden conseguir las mejores condiciones, serán incorporadas inmediatamente, a pesar de lo que se haga en el resto del Estado. Y es una espiral que va hacia arriba. En conclusión, daremos apoyo a este texto porque hay mejoras que no podemos dejar escapar, pero, como pasa muy a menudo, esta iniciativa del Gobierno se deja algunas cosas en el tintero. En primer lugar, ha quedado fuera la remuneración del permiso parental. Clama al cielo que se cree un nuevo derecho, pero que este derecho no sea pagado. Es difícil que se pueda ejercer por algunas personas. Y lo más inaceptable, y que combatiremos más fuertemente en la tramitación parlamentaria, es la cotización que afecta a los efectos de jubilación que perciben el subsidio de mayores de 52 años. No sé si es Calviño, Bruselas o quién sea, pero está claro que quien no tiene trabajo pasados los 52 años y cobra 480 euros al mes, y pasa a cotizar del 125 al 100, es un empeoramiento de las condiciones laborales. Creo que subir 90 euros es una mejora y bajar la cotización no es una mejora, es un recorte. Lo bueno que tiene esta vez es que se puede intentar cambiar, y lo haremos en la tramitación parlamentaria. Porque esta vez -y hacemos una crítica porque tengo una espina clavada de lo que pasó con la reforma laboral- habrá tramitación parlamentaria y podremos hacer enmiendas. Es un cambio, ojalá sea así toda la legislatura, y eso creo que es bueno. Así que valoramos muy positivamente el cambio de este Gobierno en estos reales decretos leyes, que sigan la tramitación parlamentaria, pero lo que sí que pediremos es más tiempo, porque siempre vamos a correprisa. Cuando llega la Navidad yo tiemblo, porque empiezan a venir reales decretos leyes y se tiene muy poco tiempo para hacer un estudio. Dicho esto, como he dicho antes, votaremos a favor de este decreto ley y las cosas que no estamos de acuerdo, las mejoraremos entre todos juntos. Muchas gracias y feliz año a todos.»