Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.354 declaraciones · página 42 de 146
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Com han anat les coses des que vostès van arribar al Govern l'any 2018. Com han anat? Mirem-ho. Mirem els salaris. Salari mitjà net, un 3,4 % menys aquest any 2025 que al 2018. Mirem, en canvi, com han canviat el que paguen els ciutadans. Impostos un 57 % més aquest any que el 2018. Preu dels productes bàsics, dades seves, em dirà que també són falses: un 25,5 % més cars aquest any que quan vostès van arribar al govern el 2018. Preu de lhabitatge un 29,2 % més cars aquest any que quan vostès van arribar al 2018. Evolució del mercat del lloguer, eliminació d'un 90 % de l'oferta a Barcelona, d'un 69 % de l'oferta a Girona. Eliminació del 59 % de l'oferta a Tarragona i del 41 % l'oferta a Lleida. Mirem altres indicadors. Productivitat: un 1,2 % menys aquest any que quan vostès van arribar al Govern el 2018. Atur juvenil, el més gran de la Unió Europea; atur absolut, dels més grans de la Unió Europea; risc de pobresa, dels més grans de la Unió Europea; deute públic un 41 % superior a l'actual que quan vostès van arribar al Govern l'any 2018. Pressupostos Generals de l'Estat, 5 anys de 8 sense pressupostos, cap en aquest mandat. Per tant, mentre afirmen que Espanya avança com un coet, la gent recula com un cranc. No anirà millor això, senyor ministre, això anirà molt a pitjor. Molt.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Moltes gràcies, president. Senyor ministre, fa més de dos anys que els estem advertint. Fa més de dos anys que cada intervenció que fem des d'aquí expliquem que vostès viuen en una realitat paral·lela i que això és molt perillós per als ciutadans, perquè les dades macroeconòmiques poden ser bones, però les dades de l'economia familiar són extremadament dolentes. I avui, en la seva intervenció, senyor ministre, n'hem tingut un nou exemple d'aquesta realitat. Vostès com tot govern feble, han preferit amagar els problemes públicament. És més, vostè i els seus socis es dediquen a atacar-nos virulentament cada vegada que diem que les coses no milloren i que van a pitjor. Ens ataquen perquè saben que destapem la realitat i els matem el seu fals relat que malgrat les seves fantàstiques polítiques, cada dia els problemes se'ls hi fan més grans i la gent cada vegada es manifesta més al carrer. Que, malgrat les seves fantàstiques polítiques, cada dia acaben tenint més gent subsidiada; que, malgrat les seves fantàstiques polítiques, es troben cada dia parlant més de la necessitat d'escut socials, el més gran que mai s'ha fet, deia ahir el president Sánchez referint-se a aquest Reial decret i presumint-ne, que precisament, algú se n'hauria d'amagar perquè és símptoma de feblesa de la societat i senyal de feblesa del seu país. I per tot això, cada dia vostès, senyor ministre, estan més nerviosos i els seus socis més agressius. Tots contra Junts, com si cridant més, poguessin amagar la realitat; com si mentint més, poguessin escapar-se del que els hi ve a sobre. Com si insultar-nos més, puguin fent-nos callar. Es pensen que per pressionar-nos, menystenir-nos, parlar-nos amb to condescendent o sortint aquí, amenaçar-nos, deixarem d'assenyalar que vostès estan portant la misèria a cadascuna de les cases de la gent. Doncs miri, no. No callarem. Nosaltres parlarem d'allò que pateix la gent i els assenyalarem a vostès com els culpables que són.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«En fin, una prueba más de que este Gobierno no es de fiar, pero eso hoy no nos condiciona. No nos condiciona su mal hacer y nosotros hoy nos centraremos en el acuerdo más importante, que para nosotros es el que tenemos con la economía social catalana. Por eso desde Junts queremos hacer un reconocimiento a su conjunto y dar un agradecimiento a los representantes de las entidades que han trabajado en los últimos meses, las vinculadas a COOPCAT, a FEICAT, a DINCAT o a la Confederación, por citar solo algunas. Un agradecimiento que también querría que me permitieran extender personalmente a dos referentes parlamentarios. Uno de esta Cámara, Quico Homs, un guía en muchos ámbitos, y especialmente en el de las competencias de nuestro país, Cataluña. Y el otro en ejercicio en el Parlamento de Cataluña, Isaac Padrós -nuestro querido Isaac Padrós-, que nos recuerda constantemente que hay que poner en el centro a las personas y su derecho a decidir, porque la independencia de Cataluña empieza con la promoción y la garantía de la independencia de todas las personas que forman parte de ella. Este es nuestro compromiso. Esta es la lucha de Junts per Catalunya. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«El resultado de esta tarea es el acuerdo que Junts per Catalunya ha alcanzado hace meses con el Gobierno y el ministerio. Un acuerdo para revertir la invasión competencial; un acuerdo con la finalidad de poder decidir y que desde Cataluña se hagan las mejores políticas también en este ámbito, el de la economía social; un acuerdo -hay que decirlo- previo a la ruptura con los partidos del Gobierno que hoy mantendremos, a pesar del cambio de situación en la relación con el Gobierno, de la subida de tono y del uso reiterado y nunca suavizado del insulto y de la mentira por parte de aquellos que, si quieren hacer algo en esta legislatura, se ha demostrado que necesitan sí o sí nuestros votos. Porque, por mucho que se esfuercen en encasillarnos en el bloque que más conviene a unos o a otros, nosotros dejamos claro que no somos ni de uno ni de otro: nuestro bloque es el de Cataluña, y lo saben. Durante la tramitación en el Senado, Junts, a pesar del acuerdo, presentó dos enmiendas. La primera reproducía también un acuerdo firmado hace más de un año con el ministerio de la vicepresidenta segunda para la creación de las empresas de empleo. Y la segunda era una enmienda para revertir la Ley 2/2015, de desindexación, para que las empresas de la economía social que tienen un contrato con la Administración con cláusulas socialmente pertinentes no se vieran forzadas a asumir en sus balances los incrementos generados por la subida del IPC de un año respecto al anterior. Las dos enmiendas fueron vetadas por el Gobierno, pero hoy nos sirven para poner en evidencia las políticas y las maneras de hacer de este Ejecutivo. Un Ejecutivo, en este caso representado por usted, la vicepresidenta segunda, que llega a acuerdos que no cumple, pese a que tuviera bloqueada la trasposición de una directiva europea sobre condiciones laborales transparentes, la misma vicepresidenta que en el debate parlamentario muestra unos papeles y dice que recogen la desindexación de precios y nos dice que era una de las medidas que había ofrecido a Junts para dar apoyo a su proyecto de legislatura. Sabe que no es verdad, pero le sirve para intentar culparnos de que eso haya ocurrido. Nosotros queríamos darle la oportunidad de que lo hiciera y que con la segunda enmienda del Senado usted pusiera fin a la desindexación, y más en el caso de la economía social. No debe ser esta objeto de chantaje, sino que debería ser una prioridad para un Gobierno que se vende como progresista.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«Moltes gràcies. Gracias, presidente. Señorías, Cataluña siempre se ha caracterizado -y se caracteriza- por un tejido de entidades sociales amplio y potente, un tejido que siempre ha sabido hacer de cojín para las necesidades del país de forma destacada cuando las Administraciones no han llegado o en situaciones de crisis. Por eso mismo, Junts per Catalunya no solo valora el trabajo y la contribución del tercer sector, del cooperativismo y del conjunto de la economía social, sino que los escuchamos y los acompañamos. Lo hacemos conscientes de que representan una parte significativa de nuestro PIB catalán, pero sobre todo sabiendo que son unos aliados fundamentales para fortalecer la cohesión social. Y lo son porque, más allá del valor económico que aportan a nuestro país, su verdadera riqueza es el compromiso con las personas, a menudo con las más vulnerables, con las que más lo necesitan. Y qué mejor manera de colaborar con ellos desde Junts per Catalunya que trabajando para proteger y recuperar las competencias erosionadas por el centralismo legislativo, tanto de las derechas como de las izquierdas españolas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«En fi, una prova més de que aquest govern no és de fiar. Però això avui no ens condiciona, no ens condiciona el seu mal fer. I nosaltres avui ens centrarem amb l'acord més important que per nosaltres és aquell que tenim amb l'economia social catalana. I, per això, volem des de Junts fer un reconeixement al seu conjunt i un agraïment als representants de les entitats amb qui hem treballat aquests darrers mesos, les vinculades a COOPCAT, a FEICAT, al DINCAT o a la Confederació, per citar-ne algunes. Un agraïment que també voldria que permetessin fer extensiu personalment a dos referents parlamentaris; un que ho va ser d'aquesta cambra, en Quico Homs, un guia en molts àmbits i especialment en el de les competències del nostre país, Catalunya. I l'altre en exercici al Parlament de Catalunya, el nostre estimat Isaac Padrós, que ens recorda constantment que cal posar al centre les persones i el seu dret a decidir. Perquè la independència de Catalunya comença en la promoció i la garantia de la independència de totes les persones que en formen part. Aquest és el nostre compromís. Aquesta és la lluita de Junts per Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«I el resultat d'aquesta feina és l'acord assolit fa mesos per Junts per Catalunya amb el Ministerio i amb els grups del Gobierno. Un acord, el de Junts, per aturar i revertir la invasió competencial, un acord amb la finalitat de poder decidir i fer des de Catalunya les millors polítiques també en aquest àmbit, en el de l'economia social. Un acord, val a dir, previ al trencament amb els partits del Gobierno, un acord que avui mantindrem, malgrat el canvi de situació en la relació amb el Gobierno i la pujada de to i l'ús reiterat i mai gratuït de l'insult i la mentida d'aquells que, si volen fer alguna cosa aquesta legislatura, s'ha demostrat que necessiten sí o sí els nostres vots, perquè per molt que s'esforcin per encasellar-nos en el bloc que més convé a uns i als altres, nosaltres deixem clar que no som ni de l'un ni de l'altre. El nostre bloc és el de Catalunya, i ho saben. Durant la tramitació al Senat, des de Junts i malgrat l'acord, vàrem presentar dues esmenes. La primera, que reproduïa també un acord, un acord signat fa més d'un any amb el ministeri de la vicepresidenta segona per a la creació de les empreses d'ocupació. I la segona, una esmena per revertir la Llei 2/2015, de desindexació, perquè les empreses de l'economia social que tenen un contracte amb l'administració amb les clàusules socials pertinents, no es veiessin forçades a assumir amb els seus balanços els increments generats per la pujada de l'IPC d'un any respecte a l'anterior. Les dues esmenes van ser vetades pel Gobierno, però avui ens serveixen per posar en evidència les polítiques i les maneres de fer d'aquest executiu. Un executiu que, en aquest cas representat per vostè, per la vicepresidenta segona, arriba a acords que no compleix malgrat que el cost sigui tenir aturada la transposició d'una directiva europea de condicions laborals transparents. La mateixa vicepresidenta que, en el debat parlamentari, mostra uns papers i diu que recullen la fi de la desindexació de preus i ens diu que era una de les mesures que havia ofert a Junts per donar suport al seu projecte de legislatura. Sap que no és veritat, però sí que li serveix per intentar culpabilitzar-nos de que això hagi passat. Doncs nosaltres li volíem donar l'oportunitat que ho fes, que amb la segona esmena del Senat, vostè posés fi a la desindexació, i més en el cas de l'economia social. No ha de ser aquesta objecte de xantatge, sinó que hauria de ser una prioritat per a un gobierno que es ven com a progressista.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«Gràcies, president. Senyories, Catalunya sempre s'ha caracteritzat -i es caracteritza- per un teixit d'entitats socials ampli i potent, un teixit que sempre ha sabut fer de coixí de les necessitats del país, de forma destacada quan les administracions no hi han arribat o en situacions de crisi. Per això mateix, des de Junts per Catalunya, no només valorem la feina i la contribució del tercer sector, del cooperativisme i del conjunt de l'economia social, sinó que els escoltem i els acompanyem. Ho fem conscients que representen una part significativa del nostre PIB, del PIB català, però sobretot ho fem coneixedors que són uns aliats fonamentals per enfortir la cohesió i la inclusió social. I ho són perquè, més enllà del valor econòmic que aporten al nostre país, la seva veritable riquesa és el compromís amb les persones, sovint amb les més vulnerables, amb les que més ho necessiten. I quina millor manera de col·laborar-hi des de Junts per Catalunya, que treballant per protegir i recuperar les competències erosionades pel centralisme legislatiu tant de les dretes com de les esquerres espanyoles.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Escuchen, cuando algunos nos señalan porque trabajamos para mejorar la seguridad, intentando que eso nos defina ideológicamente se equivocan. Lo que hacen es definirnos como diputados responsables y, de hecho, nos hacen un favor porque probablemente no pretendíamos hacer eso. Al final, más allá de discursos y etiquetas, todo es mucho más evidente de lo que algunos querrían. La gente no quiere saber nada de debates artificiales ni de excusas, pide poder vivir con tranquilidad y ante eso solo hay dos opciones: seguir mirando hacia otro lado o hacer lo que hace falta. Junts per Catalunya con nuestra ley contra la multirreincidencia hacemos lo que hay que hacer. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Esta ley llega para cambiar eso con rigor, sin eslóganes, con técnica jurídica y sentido común. Se dota de herramientas a los jueces para que puedan condenar por hurtos y estafas multirreincidentes, por hurtos de móviles y ordenadores, conexiones eléctricas fraudulentas, se protege al mundo agrario por los hurtos de sus cosechas. También la multirreincidencia en casos en municipios muy concretos donde se da capacidad de actuación a los ayuntamientos para impulsar estos procesos y se reforma el sistema judicial con más jueces, más herramientas para ayudar a los jueces y policías para que puedan actuar, para evitar la reiteración, para poner límites a los que han convertido el delito en una forma de vida. Pese a eso, algunos siguen llevándolo a un terreno ideológico. Ustedes se equivocan. La seguridad no es de derechas ni de izquierdas. Decir que defender la seguridad es de extrema derecha es una simplificación tan incoherente como irresponsable. Dejen de abonar de una vez a la extrema derecha con sus argumentos simplistas y abdicando de dar respuestas que la gente reclama. La seguridad no es una ideología, es un derecho fundamental. Es uno de los derechos reconocidos por la Declaración Universal de Derechos Humanos en el tercer artículo, que habla de tres derechos esenciales al mismo nivel: el derecho a la vida, el derecho a la libertad y el derecho a la seguridad. ¿La Declaración Universal de Derechos Humanos es de derechas? No. Es la base sobre la que se construye cualquier sociedad libre democrática. Sin seguridad el resto de los derechos son papel mojado. La libertad se convierte en pura teoría y la igualdad en un privilegio reservado a quien se puede proteger a sí mismo abandonando a quien no puede.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«La verdad es que todo al final es irónico, porque esta ley no dice nada, absolutamente nada, del origen de nadie. No hay ni una sola línea que haga distinciones por procedencia o identidad. Ni una. Aun así, algunos han decidido ver eso en ella. Es sorprendente, absolutamente sorprendente. Cuando alguien ve racismo en un texto que no contiene ni una sola letra de ello, quizás el problema no es del texto, sino de su mirada llena de prejuicios. Nosotros no hablamos de orígenes, ni hemos entrado en ese debate. Hablamos de conductas, conductas delictivas y reiteradas sea quien sea quien las ha cometido. Pero algunos necesitan traer eso aquí porque es más fácil acusar en vacío repetidamente con sus mantras en lugar de argumentar, asumir con responsabilidad. La complejidad ha desaparecido de sus parámetros. Prefieren reducciones simplistas, narraciones emotivas que desplazan cualquier criterio racional. Mientras tanto, la realidad sigue. Se puede delinquir una vez y otra: un día un móvil, el otro un patinete y otro algo de un pagés y no pasa nada. Los jueces no tienen las herramientas que necesitan; por tanto, no hay consecuencias, no hay límites, solo hay impunidad. Eso tiene efectos muy reales. Y sí, la gente lo sabe, la gente lo sabe. Quizás algunos de ustedes quieren hacer ver que no pasa nada, pero la gente lo ve: gente mayor con miedo a salir a la calle, a sacar dinero, los estafan con llamadas que se hacen pasar por el banco, payeses que pierden sus posesiones, gente que sale con el móvil y vuelve a casa sin él, un sistema que no responde. Algunos de ustedes deberían tocar más la calle y salir del debate teórico. Les recomiendo que hablen con sus alcaldes, algunos estaban aquí. Son los que tienen que dar la cara ante sus vecinos porque son nuestros alcaldes los que reciben las quejas y escuchan los miedos, los temores y no pueden dar ninguna respuesta. Pregúntenles si eso es un debate ideológico o artificial o si necesitan herramientas reales para poder afrontar un problema que es muy real. Porque cuando se baja a la calle, cuando se tiene que responder a la gente, las tonterías y los debates estériles se acaban rápido.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Esta ley es necesaria porque la realidad no desaparece por mucho que muchos de ustedes decidan ignorarla. Esta no es una ley improvisada, se ha trabajado con magistrados, fiscales, abogados y policías, con el mundo local, colegios profesionales y asociaciones. Además, todos ustedes saben que ha sido avalada por la comisión contra la multirreincidencia del Consejo de la Abogacía de Cataluña. Eso no es un dato menor, es la mejor garantía de que se trata de una norma rigurosa, ponderada y respetuosa con los derechos fundamentales. Pese a eso, algunos prefieren desacreditarla no rebatiendo su articulado ni mejorándola, directamente desacreditándola. Que si tiene un tufo racista, un tufillo racista en castellano, como dice siempre el señor Rufián. Hoy no está, no me puedo dirigir a él. Pero una ley que consideran racista, ¿no la votarán en contra? ¿Una ley que consideran racista y no votarán en contra de ella? Nosotros no lo haríamos. Que si era de extrema derecha, se decía, ¿verdad? Tampoco está el señor Iñarritu. Nos lo dijo en la última intervención. Señora Velarde, dicen que lo que hace falta es una ley para los de guante blanco, los poderosos. Pues háganla, trabajen. Trabajen y regístrenla.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«I, escoltin, quan alguns ens assenyalen perquè treballem per millorar la seguretat, intentant que això ens defineixi ideològicament, s'equivoquen. El que fan és definir-nos com a diputats responsables i, de passada, fent-nos un favor, perquè probablement no ho pretenien fer, això. Perquè al final, més enllà de discursos i etiquetes, tot és molt més evident del que alguns voldrien. La gent no en vol saber res, de debats artificials ni d'excuses. Demana poder viure en tranquil·litat. I davant d'això, només hi ha dues opcions: continuar mirant cap a una altra banda o fer el que cal. I Junts per Catalunya, amb la nostra llei contra la multireincidència fem el que cal. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todo el mundo. Hay 510 000 delitos cada año en Cataluña. Según los Mossos cuatro de cada diez son hurtos. 15 270 detenidos, más de mil lo han sido entre cuatro y seis veces y más de seiscientos, más de siete vegadas. La multirreincidencia se ha multiplicado. No es casual, es consecuencia de un sistema que no funciona. Ante esta realidad, algunos de ustedes se encuentran mucho más cómodos cuestionando a los que actuamos que no afrontando lo que ocurre cada día en nuestras calles.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Aquesta llei arriba per canviar això amb rigor, sense eslògans, amb tècnica jurídica i sentit comú. Es dota d'eines als jutges perquè puguin condemnar per furts i estafes multireincidents, per furts de mòbils i ordinadors, per connexions elèctriques fraudulentes. Es protegeix el món agrari dels furts que arrasen amb les seves collites. Es permetrà allunyar la multireincidència d'algunes zones o municipis concrets. Es donarà capacitat d'actuació als ajuntaments per impulsar aquests processos i es reforma el sistema judicial amb més jutges. Eines concretes per ajudar jutges, fiscals i policies, perquè puguin actuar, per evitar la reiteració, per posar límits als que han convertit el delicte en una forma de vida i malgrat això, alguns insisteixen a portar-ho al terreny ideològic i s'equivoquen. La seguretat no és de dretes ni d'esquerres. Dir que defensar la seguretat és d'extrema dreta és una simplificació tan incoherent com irresponsable. Deixin d'abonar d'una vegada l'extrema dreta amb els seus arguments simplistes i abdicant de donar respostes que la gent reclama. La seguretat no és una ideologia, és un dret fonamental. És un dels drets reconeguts per la Declaració Universal dels Drets Humans en l'article tercer, que parla de tres drets essencials al mateix nivell: el dret a la vida, el dret a la llibertat i el dret a la seguretat. La Declaració Universal dels Drets Humans és de dretes? No, és la base sobre la qual es construeix qualsevol societat lliure i democràtica. Sense seguretat, les restes dels drets són paper mullat. La llibertat es converteix en pura teoria i la igualtat, en un privilegi reservat a qui es pot protegir a si mateix, abandonant a qui no.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«I la veritat és que tot plegat és irònic al final, perquè aquesta llei no diu res, absolutament res, sobre l'origen de ningú. No hi ha ni una sola línia que faci distincions per procedència i per identitat, ni una. I tot i així, alguns han decidit veure-hi això, sorprenent, absolutament sorprenent. Perquè quan algú veu racisme en un text que no en conté ni una sola lletra, potser el problema no és del text. Potser el problema és la seva mirada plena de prejudicis. Nosaltres no parlem d'orígens ni hem entrat en aquest debat. Parlem de conductes, de conductes delictives i reiterades, sigui qui sigui que les ha comès. Però alguns necessiten portar-ho aquí perquè és més fàcil fer acusacions buides, repetides mecànicament, com solen fer amb els seus mantres que argumentar. Assumir amb responsabilitat la complexitat ha desaparegut dels seus paràmetres. Prefereixen les reduccions simplistes, narracions emotives que desplacen qualsevol criteri racional. Mentrestant, la realitat continua. Es pot delinquir una vegada i una altra, un dia, un mòbil, l'altre un patinet i l'altre la collita d'un pagès i no passa res. I tots ho sabem. Els jutges no tenen les eines que necessiten, per tant, no hi ha conseqüències. No hi ha límits, només hi ha impunitat, i això té efectes molt reals. I sí, la gent ho sap, la gent ho sap. Potser alguns de vostès volen fer veure que no passa res, però la gent ho veu: gent gran amb por quan va al caixer a treure diners o que els estafen amb trucades fent-se passar pel seu banc; comerciants que pateixen furts constants; pagesos que perden collites senceres, eines i instal·lacions; joves que surten de festa amb el mòbil i tornen sense i, sobretot, una sensació creixent que el sistema no respon. Alguns de vostès haurien de tocar més carrer i sortir del debat teòric. Els recomano que parlin amb els seus alcaldes, alguns eren aquí. Preguntin als que han de donar la cara cada dia davant dels seus veïns, perquè són ells, els nostres alcaldes, els que reben les queixes i escolten les pors, els temors i no els poden donar cap resposta. Preguntin-los si això és un debat ideològic o artificial o si necessiten eines reals per poder afrontar un problema ben real. Perquè quan s'és a peu de carrer, quan s'ha de respondre a la gent, les tonteries i els debats estèrils s'acaben ràpid.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. 510 000 delictes cada any a Catalunya. Segons els Mossos, quatre de cada deu són furts; 15 270 detinguts, més de 1000 ho han estat entre quatre i sis vegades i més de 600, més de set vegades. La multireincidència s'ha multiplicat. No és un fet puntual, és conseqüència d'un sistema que no funciona. I, davant d'aquesta realitat, alguns de vostès es troben molt més còmodes qüestionant els qui actuem que no pas afrontant el que passa cada dia als nostres carrers. Aquesta llei és necessària, perquè la realitat no desapareix per molt que alguns de vostès decideixin ignorar-la. Aquesta no és una llei improvisada. S'ha treballat amb magistrats, fiscals, advocats i policies, amb el món local, col·legis professionals i associacions. A més, tots vostès saben que ha estat avalada per la Comissió contra la Multireincidència del Consell de l'Advocacia de Catalunya i això no és menor. És la millor garantia que es tracta d'una norma rigorosa, ponderosa i respectuosa amb els drets fonamentals. Però malgrat això, alguns prefereixen desacreditar-la, no rebatent el seu articulat ni millorant-la, directament desacreditant-la, que si feia tuf racista, 'tufillo racista' en castellà com parla sempre, deia el senyor Rufián. Avui no hi és, no m'hi puc dirigir. Però una llei que consideren racista i no la votaran en contra? Una llei que consideren racista i no la votaran en contra? Nosaltres no ho faríem. Que si era d'extrema dreta, veritat? Tampoc hi és, el senyor Iñarritu, ens ho va dir a l'última intervenció. Senyora Velarde, diuen que el que cal és una llei 'para los de guante blanco, para los poderosos'. Doncs la facin, treballin, treballin i la registrin.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Esta hipocresía democrática con la que el Grupo Popular y el Grupo Socialista instrumentalizan un órgano como la Mesa, especialmente para bloquear cualquier debate que pueda poner en cuestión los principios del régimen del 78, explica el porqué del fracaso democrático de ese régimen del 78. La legalidad española no es la nuestra. Nuestra lucha es precisamente para liberarnos de esta legalidad, que no es, en ningún caso, una legalidad democrática. Lo hicimos en 2017 en el Parlamento de Cataluña, que aprobó las leyes para organizar un referéndum de independencia. El referéndum fue legítimo y no solo lo fue, sino que fue legal también. Se hizo y ganó el sí. Esta es nuestra legalidad y no la que ustedes nos imponen. Acabo con un reconocimiento a los miembros de las Mesas del País Vasco y de Cataluña, las Mesas presididas por Juan María Atutxa y por Carme Forcadell, perseguidos por dar voz a la democracia. Atutxa y Forcadell dieron voz al pueblo. Desde aquí, muchas gracias por haberlo hecho.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«En este caso, la Mesa ha decidido impedir un debate legítimo; nos ha quitado el derecho de los que no hemos presentado enmiendas a debatir sobre estos asuntos porque no forman parte de la Constitución. La Mesa ha decidido que no se puede abordar este asunto dentro del Estado español. No se puede hablar tampoco de las Fuerzas Armadas ni de la inviolabilidad del rey, del 155, de las naciones del Estado o de cuestiones electorales. Así que nos han quitado ese derecho a debatir todo eso. Para nosotros es inaceptable, y no es la primera vez. En la última legislatura, la Mesa se arrogó un papel de control de constitucionalidad -como una especie de Tribunal Constitucional, sin regulación que lo justifique- para impedir debatir iniciativas como la reforma del Tribunal de Cuentas, la reforma de la inviolabilidad del rey o la amnistía. ¿Lo recuerdan? La Mesa impidió debatir la amnistía en la pasada legislatura y en esta legislatura la amnistía se ha debatido, se ha aprobado y se ha declarado constitucional.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Mire, nosotros no hemos presentado enmiendas a la presente tramitación, las han presentado el Grupo Vasco y otros grupos. Hemos creído que no era el momento de presentar enmiendas, pero ellos sí lo han estimado así. Si esto es una democracia, tienen todo el derecho a presentarlas, y también tienen todo el derecho a que estas enmiendas se puedan debatir. Si se abre el melón de la reforma de la Constitución, el melón queda abierto, y ustedes no son quienes para decir qué se puede debatir y qué no. Pero, insisto, la Mesa lo ha impedido; se ha saltado el derecho a la iniciativa legislativa y a la enmienda por parte de los representantes de la ciudadanía, todos nosotros, y eso es un fraude democrático, ilegal. El Reglamento de esta Cámara no exige coherencia ni homogeneidad en las enmiendas, no hay ninguna objeción parlamentaria. Es más, es lo que ocurre en cada tramitación legislativa, y con una reforma de la Constitución debería ser exactamente igual, porque las normas que la rigen son las mismas que en la tramitación legislativa. Si reforman el artículo 69, ¿por qué no se puede debatir o discutir el 155? No tiene ningún sentido. Pero ¿recuerdan lo que pasó en diciembre de 2022? Pues que el Grupo Socialista, en la reforma del Código Penal de la sedición, presentó enmiendas a la Ley Orgánica del Poder Judicial para cambiar las mayorías del Consejo General del Poder Judicial y elegir a los magistrados del Tribunal Constitucional. En aquel caso, la Mesa no dijo nada, nada en absoluto. Sí lo dijo el Tribunal Constitucional cuando suspendió el trámite legislativo, otro episodio de vergüenza democrática, por cierto, de unos y de otros.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Dicho eso, aunque hoy aprobamos una reforma de la Constitución, hay que decir que eso es lo de menos. Todo queda tapado por el uso político, partidista e instrumental que se ha hecho de esta reforma. Lo tenemos muy claro: lo último que le importa al PSOE es Formentera. Lo único que interesa aquí es poner un hecho en la lista de cosas aprobadas, sin que importe mucho de qué se trata. Eso ofende a los principios democráticos y al principio parlamentario también por el uso partidista, la instrumentalización política del órgano de Gobierno de esta Cámara, la Mesa, dominada por supuesto por los grupos mayoritarios: el Grupo Popular y el Grupo Socialista. El papel de la Mesa, que debería ser, como en todo Parlamento, defender que se hable y que se debata, ha sido, en lugar de facilitar que las enmiendas presentadas se puedan debatir y confrontar, impedir el debate. Decide la mayoría, sí, en el parlamentarismo, pero las minorías tienen derecho a plantear debates. Y eso es lo que ha ocurrido en esta ocasión, que el debate se ha impedido. Se han presentado enmiendas -como señalaba el diputado Legarda, exactamente igual que ocurre en cada tramitación parlamentaria-, a la propia norma que se debate, y la Mesa del Grupo Popular y del Grupo Socialista, en una exhibición de hipocresía parlamentaria, ha decidido no admitirlas a ese trámite. ¿Por qué? Porque, precisamente, no quieren abrir un debate diferente del teledirigido por el Grupo Popular y el Grupo Socialista.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Señora presidenta, señorías. Señora Micó, señor Chirivella. Si se trata de restituir el derecho civil valenciano, si se trata de derogar los decretos de nueva planta que terminaron con las instituciones de la nación catalana y con las instituciones del Reino de Valencia, de la Corona de Aragón y del Reino de Mallorca, nos tendrán siempre a su lado. Sobre la propuesta de que Formentera tenga su propio senador, nos ratificamos en lo que dijimos el día de la toma en consideración: es una reivindicación justa que Formentera deje de ser la única isla del Estado sin representación en el Senado. Formentera tiene que poder elegir su propio representante en el Senado separadamente de Ibiza. En primer lugar, hay una legitimidad de la unidad del pueblo de Formentera y sus instituciones; después, hay que reconocer su singularidad territorial. Hay que poner fin a una agrupación artificial de Ibiza con Formentera, superada por la realidad sociológica y poblacional. De hecho, no es la isla menos poblada del Estado, necesita un senador. Hay que equiparar a Formentera con el resto de las Islas Baleares: Mallorca, Menorca e Ibiza. Pero más allá de todo eso, a nosotros, Junts per Catalunya, siempre nos encontrarán escuchando a la gente de los países catalanes; escuchando sus demandas y también intentando darles escucha, defendiendo nuestra lengua, nuestra tierra, nuestra nación. Siempre nos tendréis a vuestro lado.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Acabo. Aquesta hipocresia democràtica amb què el PP i el PSOE instrumentalitzen un òrgan com la Mesa, especialment per bloquejar qualsevol debat que pugui posar en qüestió els principis del règim del 1978 explica el perquè del fracàs democràtic d'aquest règim del 1978. La legalitat espanyola no és la nostra. La nostra lluita, precisament, és per alliberar-nos d'aquesta legalitat, que no és en cap cas una legalitat democràtica. Ho vam fer el 2017. El Parlament de Catalunya va aprovar les lleis per fer un referèndum d'independència. El referèndum va ser legítim i no només va ser legítim. Va ser un referèndum legal, es va fer i va guanyar el sí. Aquesta és la nostra legalitat i no la que vostès ens imposen. Acabo amb un reconeixement als membres de les meses del País Basc i de Catalunya, a les meses presidides per Juan Mari Atutxa i per Carme Forcadell, perseguits per donar veu a la democràcia. Atutxa i Forcadell van donar veu al poble. Des d'aquí, moltes gràcies per haver-ho fet.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«En el present cas, la Mesa ha decidit impedir un debat legítim. Ens ha pres el dret, un dret també dels que no hem presentat esmenes de debatre sobre temes que venien al cas perquè formen part de la Constitució. La Mesa ha decidit que no podem parlar sobre l'existència de nacions dins de l'Estat espanyol. No podem parlar sobre el paper de les Forces Armades en el manteniment de la integritat territorial. No podem parlar sobre la inviolabilitat del rei, no podem parlar sobre el 155 o sobre el règim foral. La Mesa d'aquesta cambra ens ha arrabassat el dret a debatre sobre tot això, i per a nosaltres això és inacceptable. I no és la primera vegada. La passada legislatura la Mesa ja es va arrogar una mena de control previ de constitucionalitat per impedir debatre -com una mena de Tribunal Constitucional sense regulació que ho justifiqui- per impedir debatre iniciatives com la reforma del Tribunal de Comptes, la reforma de la inviolabilitat del rei o l'amnistia. Ho recorden? La Mesa va impedir debatre l'amnistia a la passada legislatura i, en aquesta legislatura, l'amnistia s'ha debatut, s'ha aprovat i s'ha declarat constitucional.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Mirin, nosaltres no hem presentat esmenes a la present tramitació. Les ha presentat el PNB i altres partits. Hem cregut que no era el moment de presentar-ne, però ells sí. I si això és una democràcia, tenen tot el dret de presentar-les i tenen també tot el dret de què aquestes esmenes es puguin debatre. Si s'obre el meló de la reforma de la Constitució, el meló queda obert i vostès no són qui per dir què es pot debatre i què no. Però insisteixo, la Mesa ho ha impedit, ha fet saltar el dret a la iniciativa legislativa i el dret d'esmena dels representants electes de la ciutadania, que som tots nosaltres, i això és un frau democràtic il·legal. El reglament d'aquesta cambra no exigeix coherència ni homogeneïtat en les esmenes. No hi ha cap objecció parlamentària. És més, és el que passa en cada tramitació legislativa i en una reforma de la Constitució hauria de ser exactament igual, perquè les normes que les regeixen són les mateixes que en la tramitació legislativa. Si es reformo l'article 69, per què no puc discutir el 155? No té cap sentit. Però encara més, vostès recorden què va passar el desembre de l'any 2022? Doncs que el PSOE, en la reforma del Codi Penal de la sedició, va presentar esmenes a la Llei Orgànica del Poder Judicial per canviar les majories del Consell General del Poder Judicial per escollir els magistrats del Tribunal Constitucional. És així de complicat, però en aquest cas la Mesa no va dir res. No va dir absolutament res. Qui ho va dir, per cert, va ser el Tribunal Constitucional, quan va suspendre el tràmit legislatiu; un altre episodi de vergonya democràtica, per cert, d'uns i d'altres.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Països Catalans, escoltant les seves demandes i intentant donar-los curs per defensar millor la nostra terra, la nostra llengua i la nostra nació -hi insisteixo- sempre ens tindreu al vostre costat. Dit això, encara que avui aprovem una reforma de la Constitució, cal dir que això és el de menys. Tot queda tapat per l'ús polític, partidista i instrumental que s'ha fet d'aquesta reforma. Ho tenim molt clar. L'últim que importa al PSOE és Formentera. L'únic que interessa aquí és posar un xec més a la llista de coses aprovades, sumar un assoliment més sense que importi gaire de què es tracta. I això ofèn, ofèn els principis democràtics i molt especialment el principi parlamentari. I això queda demostrat per l'ús partidista, la instrumentalització política de l'òrgan de govern d'aquesta cambra, de la Mesa; de la Mesa, evidentment, dominada pels partits majoritaris, Partit Popular i PSOE. i el paper de la Mesa, que hauria de ser, com bé, com en tot Parlament, hauria de ser defensar que es parli, defensar que es debati, el paper de la mesa ha estat que enlloc de facilitar que les esmenes presentades puguin ser discutides i confrontades, doncs impedir el debat. Decideix la majoria, sí, en parlamentarisme, però, les minories tenen el dret de plantejar debats, i això és el que ha passat en aquesta ocasió, el debat s'ha impedit. S'han presentat esmenes, com assenyalava el diputat Legarda, exactament igual com passa a cada tramitació parlamentària. Esmenes, per cert, a la mateixa norma que el debat i la Mesa del Partit Popular i del PSOE, en una exhibició d'hipocresia parlamentària, ha decidit no admetre-les a tràmit. Per què? Doncs precisament per no obrir un debat diferent del teledirigit pel PSOE i pel PP.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Senyora presidenta. Senyories, senyora Micó, senyor Chirivella. Si es tracta de restituir el dret civil valencià, si es tracta de derogar els Decrets de Nova Planta que van acabar amb les institucions de la nació catalana, amb les institucions del Regne de València, de la Corona d'Aragó i del Regne de Mallorca, ens tindran sempre al seu costat. Sobre la proposta que Formentera elegeixi el seu propi senador, ens ratifiquem en tot el que vam dir el dia de la presa en consideració. És una demanda justa que Formentera deixi de ser l'única illa de l'Estat sense representació al Senat. Formentera ha de poder elegir separadament d'Eivissa el seu propi representant al Senat. En primer lloc, hi ha unanimitat del poble de Formentera i de les seves institucions. En segon lloc, cal reconèixer el fet insular de Formentera, la seva singularitat territorial. Cal posar fi a una agrupació artificial d'Eivissa amb Formentera, superada per la realitat demogràfica i sociològica. De fet, Formentera ja no és la darrera illa en població de l'Estat i, per tant, mereix tenir un senador. Finalment, cal adaptar la Constitució a l'Estatut de les Illes Balears, que reconeix Formentera en pla d'igualtat amb la resta de les Illes Balears, amb Mallorca, Menorca i Eivissa. Però més enllà de tots aquests arguments, a nosaltres, Junts per Catalunya, sempre, sempre, ens trobareu escoltant la gent, escoltant la gent dels»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Otros países de nuestro entorno han afrontado este dilema de manera diferente. En algunos casos se ha reconocido explícitamente la legitimidad de la resistencia armada contra regímenes autoritarios, como fue el de Franco aquí. En otros se ha optado por reconocer el sufrimiento de estas personas sin negar la complejidad de sus trayectorias. No estamos diciendo en ningún caso que se haya de legitimar cualquier forma de violencia. La cuestión es la siguiente: si podemos construir una memoria democrática que excluya a aquellos que lucharon contra la dictadura, a menudo en condiciones muy extremas. Reconocer a los guerrilleros no significa glorificar la violencia, significa entender el contexto en el que se produjo y reconocer que, en ausencia de libertades, la resistencia puede adoptar formas que hoy, en una democracia, ni nosotros ni los que la utilizaron la consideraríamos de ninguna manera aceptable. Pero todavía es más inadmisible, ministro, que, por una parte, en el punto 1 del artículo 3 de la Ley de Memoria Democrática de 2022 se incluya como víctimas del antifranquismo a los miembros de la guerrilla y a los que le dieron apoyo y, por el contrario, este real decreto ley posterior recule y excluya a esas personas. Una memoria democrática madura no tiene que tener miedo a la complejidad, ministro; al contrario, tiene que incorporarla para ser más justa, más completa y más fiel a la realidad histórica de la lucha por la libertad. En Junts queremos una memoria democrática amplia y abierta y no anclada en las voluntades del régimen de aquella época. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Hablamos de hombres y mujeres que siguieron luchando contra la dictadura de Francisco Franco cuando toda la oposición política había sido barrida violentamente; se la había aniquilado, literalmente. Hablamos de personas que asumieron riesgos extraordinarios para combatir un régimen fascista y autoritario y para defender valores que hoy reconocemos como democráticos. Por eso consideramos legítimo preguntarnos si una democracia puede negar el reconocimiento a quienes contribuyeron, aunque fuera por medios armados, a combatir una dictadura. La ley opta por hacer una definición restrictiva de víctima, excluyendo a quienes estaban vinculados a acciones violentas contra el franquismo, pero esta definición, aparentemente neutra, simplifica una realidad histórica mucho más compleja. En contextos de dictadura, la frontera entre víctima y resistente no siempre es clara. Muchos maquis, por ejemplo, fueron simultáneamente combatientes y víctimas, perseguidos, torturados, ejecutados u obligados al exilio. Hoy todavía hay uno que vive, Joan Busquets, el Sencillo. Ministro, él también pide reparación. Deberían escucharlo o al menos leer lo que dice. Y los que a menudo dan lecciones podrán ver que ignorar la complejidad no solo empobrece nuestra comprensión del pasado, sino que conduce a una memoria incompleta.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, señorías. Buenos días, ministro. Debatimos en este punto la convalidación del Real Decreto Ley 6/2026, que modifica la Ley de Memoria Democrática para renovar la reparación económica de personas que murieron o que sufrieron lesiones graves en defensa de la democracia. Modifica una Ley de Memoria Democrática que en 2022 Junts per Catalunya no votó. Votamos en contra en aquel entonces porque considerábamos que era insuficiente, que era continuista e incapaz de garantizar justicia real para las víctimas del franquismo. Así, la ley hoy vigente, a nuestro entender, mantiene la impunidad de los crímenes franquistas y sirve para legitimar el sistema político español actual. En Junts en su momento expresamos e intentamos enmendar las deficiencias importantes de aquellas legislaciones. Lo hicimos sin éxito, pero, ya lo saben, prosperó porque los socios de Gobierno, de aquel Gobierno y de hoy, se conformaron. Pese a que la norma era imperfecta, había un avance en el reconocimiento de las víctimas del golpe de Estado, de la guerra y de la dictadura, un avance que, pese a que hubo mayorías, quedó insuficiente. Y aquí se evidencia el engaño y se plantea uno de los interrogantes profundos que nosotros no quisimos ni queremos ignorar y que este real decreto ley no resuelve, porque dice que quiere dar respuesta a las personas fallecidas o con lesiones incapacitantes por su actividad en defensa y reivindicación de la democracia, víctimas de una dictadura represiva violenta, pero no lo hace como lo podría hacer. Lo hace dando un salto hacia atrás, recuperando el punto 1 del artículo 10 de la Ley 52/2007 para ampliar plazos, pero no solo hacen falta los plazos. Es un punto que han obviado el ministro y los portavoces que nos han precedido -siempre hay quienes nos quieren dar lecciones de democracia y de progresismo- y hacen una adición para excluir a las personas que hayan formado parte de las actividades anteriores. Hacen uso de los términos franquistas para condenar a los opositores. De hecho, se excluye a personas que formaron parte de la resistencia -desde luego, la resistencia armada- por combatir la violencia del franquismo y defender los valores democráticos, así que estas personas resultan doblemente excluidas, por las fechas y por ser guerrilleros de muchas y variadas ideologías antifranquistas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Altres països del nostre entorn han afrontat aquest dilema de manera diferent. En alguns casos s'ha reconegut explícitament la legitimitat de la resistència armada contra règims autoritaris, com ho va ser aquí el de Franco. En altres s'ha optat per reconèixer el patiment d'aquestes persones sense negar la complexitat de les seves trajectòries. No estem dient, en cap cas, que s'hagi de legitimar tota forma de violència. La qüestió és si podem construir una memòria democràtica que exclogui aquells que van lluitar contra la dictadura, sovint en condicions molt extremes. Reconèixer els guerrillers no significa glorificar la violència. Significa entendre el context en què es van produir i reconèixer que, en absència de llibertats, la resistència pot adoptar formes que avui, en una democràcia, ni nosaltres ni els que la van utilitzar no consideraríem de cap manera acceptables. Però encara és més inadmissible, ministre, que, per una banda, a la lletra I del punt 1 de l'article 3 de la Llei de Memòria Democràtica 2022 s'inclogui com a víctimes antifranquistes els membres de la guerrilla i els que els van donar suport. I, per contra, aquest reial decret llei posterior reculi i els exclogui. Una memòria democràtica madura no ha de tenir por a la complexitat, ministre. Al contrari, ha d'incorporar-la per ser més justa, més completa i més fidel a la realitat històrica de la lluita per la llibertat. Mirin, a Junts volem una memòria democràtica, democràtica, àmplia i oberta i no ancorada a les voluntats del règim del 78.»