Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
976 declaraciones · página 5 de 33
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar explicaciones...
«Gràcies, presidenta. Primer de tot, bona Diada Nacional dels Països Catalans. Malgrat ser fora de casa, avui prenem la paraula en la llengua dels Països Catalans, el català. Fa un any va comparèixer vostè en aquesta cambra, senyor Sánchez, per donar resposta a les acusacions de corrupció que envolten el seu Govern, el seu partit i també la seva família. I dotze mesos després d'aquesta compareixença, lluny de millorar la situació, ha empitjorat. La corrupció, senyor Sánchez, no és un titular. La corrupció és una ferida. Perquè, quan un servidor públic, un càrrec públic, roba, roba a un jove que no pot pagar el lloguer, roba a un malalt que està esperant una operació, roba a una família que no arriba a final de mes, roba a un pagès que està ofegat per la burocràcia. I la corrupció de l'Estat espanyol no és un accident. La corrupció de l'Estat espanyol és conseqüència natural d'un model que posa la unidad de España per davant, per damunt de la democràcia, per damunt de la justícia, per damunt dels drets fonamentals de les persones i també per damunt dels drets fonamentals de les nacions. I això no se soluciona amb una compareixença o amb una roda de premsa, perquè ja ho hem vist massa vegades. Primer surt a la llum un escàndol, després hi ha indignació, després hi ha promeses de transparència. I després què? Després, silenci, després, amnèsia. Després, aquest retorn a aquesta falsa normalitat.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Tercer: no maregem el sector, tercera part. El model proposat per la Comissió deixa marge al govern dels estats. Per tant, no tota la batalla es juga a Europa. L'Estat té capacitat, es tanqui el que es tanqui allà, que depèn també del vot del Govern espanyol perquè hi hagi unanimitat, però, es tanqui el què es tanqui allà, després l'Estat té marge. Ara no vinguem... I no parlo tampoc de vostè. Ara que no vingui el Govern a dir: 'Oh, és que sha tancat un acord que no és suficient'. No, perdoni, vostè tindrà marge per posar més diners. I hi ha algun punt de la moció que ens preocupa. El punt 4, per exemple, exigir que la governança de la nova PAC respecti i garanteixi el marc institucional i jurídic de l'Estat espanyol en matèria d'agricultura i desenvolupament rural. Amb tot el carinyo, amiga meva, aquí s'ha colat alguna redacció del PSOE o del Ministeri. Aquest punt no ens agrada. Penso que hem de reivindicar, com vostè també diu en altres punts de la moció, una PAC molt més descentralitzada, molt més territorialitzada, amb més capacitat de decisió. I és per això, senyora presidenta, senyora diputada, senyores i senyors diputats que hem presentat una sèrie d'esmenes que van en aquesta línia. Reforçar aquelles idees que, en algun sentit, la moció ja té incorporades. Reforçar la idea de facilitar la descentralització del pla estratègic i transferint a la Generalitat i a les comunitats autònomes amb competències capacitats de gestió, adequar la Política Agrària Comuna de la Unió Europea a la realitat del primer sector de cada territori. Simplifico molt, vaig ràpid per no acabar el temps. Aplicar de manera ràpida, àgil i eficient la normativa de la Unió Europea, sense introduir nous requisits tècnics ni noves traves burocràtiques o administratives amb la seva transposició. Aquí participem, senyora diputada, vostè i jo, i altres portaveus també, de qüestions que resulta que arriben aquí normatives europees que el Ministeri encara li dona una volta més, i el sector ens reclama que això ho defensem, com, per exemple, és el cas dels fitosanitaris. Que s'asseguri el pressupost, que és allò que jo li he dit abans. Escolti, si el Govern espanyol acaba votant una cosa que resulta que no garanteix el pressupost, doncs que el garanteixi ell, que té mecanismes i té capacitats de ferho. La qüestió és que el pressupost el salvem perquè el sector necessita.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto en el sector agroalimentario y en la...
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. Efectivament, la PAC va ser un gran assoliment de les polítiques europees. Jo crec que tots ho compartim o gairebé tots els grups d'aquesta cambra. La política agrària i ramadera comuna com un puntal principal d'aquestes polítiques de la Comissió. Durant molts anys ha estat la part principal del pressupost europeu. I ara és cert que amb la nova proposta corre el risc de quedar descafeïnada davant d'un sector agrari i ramader i pescador en constant reivindicació i en constant mobilització, llançant un crit d'alerta per les dificultats de continuar amb l'activitat a Catalunya i a molts llocs d'Europa. Per tant, senyora diputada, hi ha molts aspectes de la seva moció que nosaltres compartim i que, sincerament, crec que són compartits per la immensa majoria de grups d'aquesta cambra. La idea que hi hagi un pressupost important i garantir la sobirania alimentària en aquells sectors en els quals sigui possible, el manteniment de la PAC i del FEMPA amb un marc normatiu propi, oposarnos a la recentralització i voler una PAC més territorialitzada, totalment d'acord; oposarnos a la retallada del Fons Europeu Marítim i assegurar el model dels Grups d'Acció Local Pesquers com el millor model de governança, i ens han vingut a veure recentment aquests grups locals pesquers demanant suport en aquest sentit. En tots aquests sentits, nosaltres compartim la moció. Però hi ha algunes consideracions que volem fer i algunes esmenes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Però, senyories, no només és això. Hi ha una altra qüestió igualment preocupant. Perquè malgrat la pluja de milions recitada a títol de propaganda per la ministra, aquest projecte no només envaeix competències, també trasllada costos. El preàmbul afirma alegrement, com alegrement ho fan el president Sánchez i tots els ministres d'aquest govern i ho ha fet aquest dematí també algun diputat de SUMAR, que la situació financera de les comunitats autònomes ha millorat significativament, com si això volgués dir res. Però ho diuen, però no aporten cap estudi rigorós, cap memòria territorialitzada, cap quantificació seriosa del seu impacte econòmic real. I, tanmateix, imposa. Imposa obligacions que tenen cost econòmic, el cost econòmic amb el que sempre veten qualsevol proposició o esmena d'aquest grup. El que dèiem, l'Estat decideix i les comunitats autònomes executen, paguen i, sobretot, callen. I això no és lleialtat institucional, ministra, això és irresponsabilitat. No és admissible que qui no assumeix el cost sigui qui adopta unilateralment les decisions. I encara és menys admissible que aquells que han d'executarles i finançarles no participin realment de la seva definició.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«I saben què els diem? Que ja n'hi ha prou d'aquesta barra lliure on l'Estat imposa i les comunitats autònomes paguen i callen. A Catalunya estem cansats de pagar i no decidir. Per això, tenim l'obligació de plantar cara a una tendència que malauradament es va imposant amb el temps, amb la voluntat de les majories i el silenci d'uns i la posada de perfil d'altres que avui haurien d'estar al nostre costat. Cada reforma educativa estatal ha anat ampliant una mica més el concepte de legislació bàsica. Cada nova llei ha anat concretant més i més els detalls, convertint una competència que constitucionalment és compartida en una competència, com els deia, que a la pràctica és exclusiva o s'atribueixen com a exclusiva de l'Estat. Les comunitats autònomes deixem de decidir per convertirnos en simples aplicadors de les seves decisions, com els deia el ponent que m'ha precedit. I això, per nosaltres, és incompatible amb la naturalesa política de l'autonomia i és, evidentment, incompatible amb la vocació que Junts per Catalunya tenim d'un autogovern ambiciós al que no posem mai límits.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Per tant, quan aquest projecte pretén regular amb detall aspectes organitzatius i laborals del personal docent, no està establint unes bases comunes. El que està fent és esgotar l'espai normatiu autonòmic, convertint una competència constitucionalment compartida en una competència materialment exclusiva de l'Estat. I això, des del nostre punt de vista, desnaturalitzar el mateix concepte constitucional de legislació bàsica i al mateix temps altera l'equilibri territorial que la seva Constitució, com els deia, i el nostre Estatut garanteixen o haurien de garantir. Saben que Junts l'autogovern de Catalunya no el defensem només quan convé o quan és políticament rendible. Junts el defensem sempre. I aquest projecte de llei no és res més que un nou exemple d'una manera de legislar que s'ha convertit en habitual en aquesta cambra, governin els de la bancada de la dreta o governin els de la bancada de l'esquerra. Aquest projecte de llei no fa res més que aprofundir en la tendència recentralitzadora que fa anys que denunciem. Un cop més ho fa sota conceptes com bases, igualtat o condicions bàsiques. El Govern de l'Estat, així acaba regulant de manera exhaustiva aspectes que no li corresponen, que corresponen a les comunitats autònomes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. Inicio la defensa de la nostra esmena a la totalitat a aquest projecte de llei dient que la presentem perquè excedeix clarament a les competències estatals, perquè vulnera les competències de la Generalitat de Catalunya, perquè desnaturalitza el concepte constitucional de legislació bàsica, perquè altera profundament el seu model de distribució territorial del poder i perquè vulnera els principis de lleialtat institucional i autonomia financera. La presentem per tot això i no per una oposició als objectius de fons que persegueix el text, perquè millorar les condicions del professorat, reduir les ràtios o reforçar el sistema educatiu són objectius ben legítims, molts, fins i tot, poden ser compartits. La nostra discrepància, ministra, és una altra. La discrepància és constitucional i estatutària, perquè no estem davant una simple discrepància política sobre l'abast d'una reforma educativa. Estem davant una qüestió que afecta directament el model territorial dissenyat per la seva Constitució i desenvolupat pel nostre Estatut d'Autonomia, per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'article 131 de l'Estatut atribueix a la Generalitat competències exclusives en l'ordenació del sistema educatiu, la política del personal docent i l'organització dels centres. I, senyories, aquest marc competencial no pot quedar desplaçat pel simple fet que l'Estat legisli mitjançant una llei orgànica. Perquè, com va recordar la sentència 137/1986, la llei orgànica no constitueix per ella mateixa un títol competencial autònom. La jurisprudència constitucional ha estat clara en afirmar que l'article 149.30 de la Constitució només habilita l'Estat a regular aquells aspectes directament vinculats al desenvolupament del dret a l'educació i a les condicions d'obtenció, d'expedició i homologació de títols acadèmics. I així ho va assenyalar també la sentència 77/1985, i ho va reiterar la sentència 137 de 1986, quan advertien que l'Estat no disposa d'una competència general sobre l'ordenació del sistema educatiu. I encara n'hi ha més. El mateix Consell de Garanties Estatutàries, en el dictamen 7/2012, ja va concloure que la determinació de la jornada lectiva del professorat no forma part de les competències bàsiques de l'Estat derivades de l'article 149.1.18 de la Constitució sobre el règim estatutari dels funcionaris, sinó que correspon a la Generalitat, en l'exercici de la seva competència sobre la política de personal de l'Administració educativa.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Moltes gràcies, president. Ministre. La llei del cinema i la cultura audiovisual ja va intentar fer camí en la passada legislatura, però va ser engolida, devorada pel final de mandat amb la precipitada convocatòria d'eleccions pel president Sánchez. Per tant, aquesta és una llei en la que múltiples actors hi han dipositat des de fa molt de temps l'esperança de veure resoltes les seves necessitats i, a la vegada, esdevenir més competitius. Per tant, una llei que pensem que s'ha de tramitar i que ha de superar la fase d'esmenes a la totalitat on estem avui en ple debat. Femhi, però també, una mirada de context, sobretot perquè pensem en el context d'aquesta llei i, sobretot, perquè ningú es confongui en el resultat de la nostra votació. Tal com vam anunciar el novembre passat, els reiterats incompliments dels acords per part del Govern de l'Estat i l'alt nivell de trilerisme que ens trobàvem en les negociacions amb ells ha deixat a la pràctica sense capacitat d'impulsar res el Govern de l'Estat. Però en aquell mateix moment vam explicar que hi hauria cinc lleis que no quedaven afectades per aquest bloqueig. D'aquestes cinc lleis, a hores d'ara, quatre ja estan publicades en el BOE i plenament efectives. I la cinquena és precisament aquesta llei, la llei del cinema i la cultura audiovisual. Per què quedaven aquelles cinc lleis exemptes i al marge del bloqueig? Doncs perquè aquelles cinc lleis tenien un acord signat o a punt de signar i, per tant, nosaltres no volíem renunciar i no renunciàvem a materialitzar la nostra part de l'acord.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Ara, que s'està jugant el Mundial, vostès, senyories del PSOE, el que volen és que el partit continuï fins al minut noranta, però quan han vist que els han començat a marcar gols, li han dit a l'àrbitre que agafi la pilota i no deixi jugar. I aquí estem. Aquí estem els jugadors, perdent el temps sobre la gespa i la pilota sense rodar. I així ens ha quedat aquesta legislatura, constatant a diari que vivim en un estat d'excepció democràtica i parlamentària, amb un govern sense majoria, amb una legislatura morta que només s'aguanta a base de filibusterisme parlamentari i amb un segrest del Parlament que pren totes les formes imaginables. L'incompliment del deure constitucional de presentar pressupostos, la pròrroga infinita de les lleis en tràmit, l'abús del Reial decret llei i ara també, amb especial intensitat, la vulneració flagrant d'un dels drets més bàsics dels diputats en aquesta, i en qualsevol cambra del món mundial, el dret d'esmena, amb l'ús indiscriminat del veto pressupostari del Govern i de les esmenes heterogènies o intruses.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La pràctica parlamentària, no obstant, demostra que no sempre és així. Tots els grups parlamentaris han presentat esmenes que no tenen aquesta homogeneïtat i la Mesa les ha acceptat i, fins a cert punt, és bona la flexibilitat en la pràctica parlamentària. De fet, de fet, no hi ha ni una tramitació legislativa on no trobem alguna esmena més o menys intrusa i, fins i tot, hi ha alguns exemples exagerats en els que la Mesa no va dir res. Recordo l'esmena del PSOE en una reforma de la llei concursal per modificar l'Estatut orgànic del ministeri fiscal perquè la senyora Dolores Delgado, com a ex fiscal general de l'Estat, pogués cobrar més. El PSOE va acabar retirant aquesta esmena, però què va dir la Mesa? Res. Esmena del PSOE en una reforma penal, la derogació del delicte de sedició, per modificar les majories que la llei orgànica del Poder Judicial exigeix al Consell General per escollir els membres del Tribunal Constitucional, és a dir, una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial -una reforma important- en una reforma del Codi Penal I què va dir la Mesa? Res. El Tribunal Constitucional sí que va dir alguna cosa, per cert.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Senyor president, senyories, molt bon dia. Avui no es debat una reforma de la llei orgànica de règim electoral perquè Formentera pugui escollir el seu propi senador. Avui es debat com la mesa d'aquesta cambra trepitja la democràcia i el parlamentarisme per mantenir la ficció de que encara hi ha una majoria darrera el Govern del senyor Sánchez. Nosaltres, com la majoria de grups d'aquesta cambra, vàrem votar a favor de la tramitació de la reforma de la LOREG per lectura única, però no vam votar que en aquesta tramitació legislativa per lectura única es prohibís la presentació d'esmenes i el reglament d'aquesta cambra tampoc prohibeix enlloc que en les tramitacions legislatives per lectura única es puguin presentar esmenes. Per això, nosaltres hem presentat quatre esmenes pròpies i deu més amb el PNB. En primer lloc, la circumscripció electoral pròpia per Catalunya a les eleccions europees. La circumscripció estatal és un instrument uniformitzador que distorsiona la realitat política i no respon a l'estructura territorial de l'Estat. Forma part del programa de tot el catalanisme polític que Catalunya tingui la seva pròpia circumscripció en les eleccions europees i no hi pensem renunciar.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Gràcies. Moltes gràcies, presidenta. Recordaran vostès que, quan es va aprovar el reial decret 15/2025, el reial decret bessó d'aquest que estem tractant ara, però de l'any passat, el president Sànchez va afirmar i cito literalment: 'Quiero anunciar que hoy el Consejo de Ministros aprovaremos un Real decreto ley con los acuerdos que habíamos asumido con Junts per Catalunya'. I hi afegia i també cito literalment: 'Asumo los incumplimientos, asumo los retrasos que efectivamente ha criticado Junts per Catalunya'. Òbviament, allò va portar que aquell reial decret fos anomenat pels mitjans el reial decret Junts. Per tant, avui aquest reial decret llei és la continuació en el temps de l'anterior i, per tant, el recull de les propostes de Junts per Catalunya pels ajuntaments, però per aquest any 2026. Unes propostes absolutament cabdals i necessàries per als municipis i que vam impulsar des de Junts per Catalunya, amb mobilització de recursos per actuar des de la major proximitat als ciutadans, podent oferir així serveis de qualitat i garantint el millor benestar dels veïns. Uns ajuntaments, tot sigui dit de passada, que massa sovint són escanyats per l'administració de l'Estat, que els ofega amb estrictes regles pressupostàries absolutament injustificades en els temps actuals quan, a més a més, l'Estat és qui es queda bona part dels recursos autoritzats per Europa sense transferirlos a l'administració local. Jo, que ho he estat, puc afirmar amb coneixement de causa que els alcaldes i regidors es deixen la pell cada dia per millorar el benestar dels veïns dels pobles i ciutats de Catalunya, sovint amb uns recursos clarament insuficients per fer front a les demandes reals dels seus ciutadans, remant en contra d'una normativa inexplicablement farragosa que tracta per igual un ajuntament d'una gran capital amb més d'un milió d'habitants que d'un municipi amb poques desenes de veïns. De fet, del primer a l'últim dels ciutadans, quan necessitem resposta a qualsevol qüestió, el primer pensament és acudir al nostre Ajuntament i, per tant, uns ajuntaments amb menys recursos i eines de les que haurien de tenir per fer el seu normal desenvolupament. Per això, des de Junts per Catalunya, amb la millor base municipalista del país, podem assegurar que aquest reial decret, amb les nostres mesures, representarà una bona oportunitat pels ajuntaments que anirà en clar benefici dels seus ciutadans. Per tant, avui s'aprova, com deia, el nostre reial decret a favor dels ciutadans i dels catalans, però no pretenguin fer veure que aquest és un èxit del govern, EL fet que s'aprovi, perquè no ho és i vostès saben que no ho és, com també saben que, amb la seva debilitat actual, no els queda cap altra opció que convocar eleccions.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 12/2026, de 26 de mayo, por el que se declaran diversas iniciativas y programas como...
«Moltes gràcies, presidenta. Podria fer una intervenció explicant que part dels esdeveniments declarats d'excepcional interès públic són recollits a partir de propostes que en el seu moment havia fet Junts per Catalunya, però més enllà de dir això, el contingut del Reial decret llei no té gaire més valor afegit. Però sí que voldríem entrar i aprofitar aquesta ocasió per posar en valor l'acció legislativa del Grup Parlamentari de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya, defensant durant anys la necessitat d'aprovar una llei de mecenatge catalana. Bàsicament perquè, això sí que representa un potent impacte en l'impuls de les activitats d'especial interès públic. Una llei, la que proposa Junts, que, reconeix, facilita i incentiva la implicació privada en projectes d'interès general. Una llei del tot necessària perquè fa massa anys que el sector cultural, social, científic, esportiu i associatiu reclama una llei d'aquestes característiques. Una llei, però, que a dia d'avui, no és una realitat. No ha estat possible aprovarla i una llei que no és realitat perquè va ser aturada pel Govern d'Esquerra Republicana amb l'inestimable suport dels socialistes i els comuns. Una llei que és una necessitat de país i una llei que cada dia que passa sense la seva aprovació dificulta el normal desenvolupament dels projectes d'interès general.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Qualsevol altre grup polític de qualsevol altre lloc, encara que hagués estat només per pur interès mercantilista, hauria intentat corregir aquella situació i guanyarse la confiança de qui té els vots necessaris per poder continuar endavant. I què han fet vostès? Tot el contrari. Absolutament tot el contrari. Fixemnos només en els darrers dies. Ens han vetat tota la llei de Junts a favor dels autònoms, vetada directament, sense ni tan sols deixar que vingui en aquest hemicicle i puguem escoltar la posició i el pensament de cadascun dels grups polítics. Ens han vetat bona part de les esmenes a la llei de dependència, una llei que molta gent està esperant, però que necessita els set vots de Junts per Catalunya i vostès s'han dedicat a vetar les nostres esmenes perquè ni tan sols puguin ser considerades i debatudes pels grups polítics. Ens han vetat les nostres esmenes per millorar la situació dels mutualistes. Ens han vetat vuit vegades, vuit vegades que es pugui saber i investigar què va passar en els casos d'abusos i morts durant la mili. I ahir mateix van vetarnos que, en aquesta moció, puguem parlar de si cal convocar eleccions o no.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la valoración que hace el Vicepresidente Primero del...
«Moltes gràcies, president. Vostès poden mirars'ho per on vulguin, poden intentar explicarho com vulguin, poden intentar dissimularho com vulguin, però facin el que facin, tothom sap -i vostès també- que aquest govern s'ha quedat sense capacitat de fer res. Aquest govern ha estat incapaç d'aprovar uns pressupostos en els últims tres anys. És incapaç d'aglutinar prou vots a aquest hemicicle per aprovar les seves principals lleis. És un govern incapaç de generar il·lusions o expectatives en els ciutadans i incapaç de millorar la vida de la gent. Facin el que facin, tothom sap que l'assetjament pels casos de corrupció dels socialistes, creixents en el temps, és insuportable i tothom sap que això no millorarà en el temps, no millorarà. I, per tant, aquesta legislatura és morta i qualsevol cosa que no sigui convocar eleccions és enganyar a la gent. Vostès diuen que no, que volen continuar fins el 2027. I jo els hi pregunto: amb quins arguments democràtics creuen que vostès poden continuar endavant malgrat l'escenari que estan vivint cada dia? Amb quin propòsit que no sigui l'únic de sobreviure una miqueta més en el poder creuen que poden anar guanyant temps? Fins i tot diuen que ara sí, que després de no haverho fet en els últims tres anys, ara portaran a aprovació uns pressupostos generals. I jo els pregunto: Amb quins suports compten per aprovar aquests pressupostos generals? Perquè durant els primers anys de la legislatura vostès es van dedicar a incomplir els seus acords i van perdre els nostres set vots i, en conseqüència, s'han quedat aquí, en aquest hemicicle, en minoria.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«I ara m'agradaria respondre al que vostè ha respost respecte a la pregunta que jo li he fet, perquè ha sigut una autèntica vergonya i un escàndol jurídic el que vostè m'ha contestat. De fet, veient tots els casos de corrupció que l'estan envoltant tot el seu govern, entenc que vulgui estar bé amb la policia. Potser és aquesta la raó de que no només no hagi dit que no es va actuar correctament -de fet, il·legalment- sinó que a més a més els ha felicitat. És un escàndol. Qualsevol persona que tingui mínim coneixement del dret sap que s'estan conculcant flagrantment, i aquell dia es va fer, el dret a la llibertat d'expressió d'aquelles 600 000 persones. De fet, li podria començar a anomenar resolucions del TEDH, el TEDH que vostè segurament no s'estima gaire, aquell mateix TEDH que va condemnar en diverses ocasions a l'Estat espanyol perquè es va negar a investigar casos de tortures, etcètera, comesos mentre vostè instruïa procediments a l'audiència i que va estar condemnat diverses vegades a l'Estat espanyol per no voler investigarlo. Per això, vostè no li deu tenir molt d'apreci. No el deu estimar molt i potser ni se l'estudia, perquè sé que la seva època no s'estudiava, el dret comunitari. Sàpiga que el TEDH -cas Müdür Duman contra Turquia- va concloure que mostrar una bandera forma part de la llibertat d'expressió, garantida per l'article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans. Prohibirne l'exhibició constitueix una restricció flagrant de la llibertat d'expressió. Em pot explicar què ha dit felicitant a la policia, que va fer exactament això? L'observació 34 del Comitè dels Drets Humans de l'ONU -que se la llegeixi, si us plau, que veig que no li interessa- que afirma que la llibertat d'expressió empara banderes i càntics, però és que a sobre no era un càntic, que era l'himne nacional de Catalunya. Però què s'ha pensat? Què s'ha pensat validar que la policia espanyola pot prohibir que es pugui cantar l'himne nacional de Catalunya a Catalunya? És una autèntica vergonya, el que acaba de fer vostè. És un escàndol absolut.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«També m'he de referir a la Casa Reial, perquè hi ha qui apunta que tenia un paper rellevant en aquest dispositiu. Com que no disposem d'aquesta informació, li demano que avui ho aclareixi. La Casa Reial hi va intervenir en el dispositiu de seguretat? Va donar alguna instrucció? Va traslladar preocupació respecte a les estelades o la interpretació de Els Segadors? En tot cas, respecte al rei espanyol, cal reconèixer que hi ha una realitat difícil d'ignorar. Cada vegada que el rei visita a Catalunya, els drets fonamentals dels catalans queden subordinats a la protecció de la imatge de la Corona. Felip VI hauria d'assumir d'una vegada que Catalunya és una nació amb institucions, llengua i símbols propis i amb una part molt important de la ciutadania, com jo mateixa, que defensem pacíficament que Catalunya no té rei i que tenim un projecte polític diferent de l'espanyol. Per això aquest episodi va molt més enllà d'un incident puntual. És el reflex de la incapacitat persistent de l'Estat, cap d'estat inclòs, per assumir que Catalunya és una nació. La qualitat democràtica d'un estat no es mesura per com tracta els qui pensen iguals, sinó per com es protegeix als qui discrepen. Això ho sap vostè bé. I la setmana passada l'Estat va suspendre aquest examen. Per això, Junts continuem compromesos amb la independència de Catalunya, perquè no és només una qüestió política. Això ja no va només de democràcia, de llibertat o de dignitat nacional, que també. Avui és sobretot, una qüestió de supervivència nacional. Catalunya i Espanya són dues nacions diferents, amb llengua, institucions i projectes polítics i socials diferents. I precisament perquè són dues nacions diferents, nosaltres no tenim cap projecte per a Espanya, ni volem formarne part, ni volem ni reclamem decidir el futur dels espanyols. El problema és que l'Estat espanyol continua responent a aquesta realitat nacional, no amb democràcia, sinó amb la restricció de drets fonamentals com el que va passar la setmana passada i ho fa governi qui governi, amb això estem d'acord, tant PSOE com si governa el PP, perquè un estat que té por d'una bandera, d'un himne, d'un poble que s'expressa pacíficament, no està actuant com una democràcia, sinó des de la por i des d'una lògica autoritària. I mentre l'Estat continuï limitant drets fonamentals per intentar frenar la nació catalana, nosaltres, Junts, continuarem treballant per convertir la nostra nació en un estat independent.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Per això, a Junts ens va preocupar especialment les declaracions també del conseller Dalmau, del Govern Illa. Va afirmar que la llibertat d'expressió està molt bé, però que ningú hauria de pretendre exercirla sempre i arreu, que cada cosa al seu moment. És exactament al revés, senyor Marlaska. Els drets fonamentals existeixen precisament perquè es puguin exercir sempre i arreu. Si només es poguessin exercir quan el poder ho considera convenient o quan el missatge no l'incomoda, deixarien de ser drets per convertirse en simples permisos. No, no estem discutint si els agrada o no a ningú una estelada, sinó si una democràcia real, no una de fireta, com ha demostrat ser la del Regne d'Espanya, pot expulsar ciutadans pacífics perquè porten una estelada. I la resposta és evident, és no. La funció de la policia és protegir els drets fonamentals dels ciutadans, no decidir quines idees poden expressar, quan i on. Per això li demano que no justifiquin l'injustificable, com ha fet el seu delegat del Govern. Revisin els protocols policials. Formi millor la Policia Nacional en termes de preservació dels drets i dels drets fonamentals de les persones, i assumeixi també certa responsabilitat política, la que li correspon. La Policia Nacional ha de respectar el dret dels catalans a portar una estelada on li doni la gana, davant del papa, en un camp de futbol o en un acte presidit pel rei. La seva obligació és protegir aquest dret, no impedirne l'exercici, perquè, al capdavall, de què tenia por la policia espanyola? O de què té por el seu Govern, senyor ministre? D'un grup de persones cantant un himne i d'unes estelades? O potser del fet que es visibilitzi que hi ha catalans que defensem pacíficament la independència? La setmana passada no va fracassar el dispositiu de seguretat. El que va fracassar va ser el seu relat, el relat socialista del reencuentro, el relat de Sánchez i d'Illa d'una Catalunya normalitzada, d'un conflicte polític entre Espanya i Catalunya superat i d'un independentisme residual. Va ser suficient una visita del papa perquè aquest relat s'ensorrés, perquè els governs Sánchez i Illa no estaven preocupats per protegir el papa. Òbviament, no hi havia cap risc. Estaven preocupats per protegir la fotografia d'una fictícia Catalunya domesticada que volien vendre a tot el món. I escolti, el problema no són les estelades. El problema és que aquest estat continua considerant que una estelada és un problema, que Els Segadors és un problema que qualsevol expressió pública de la realitat nacional de Catalunya i de defensa de la independència és un problema. Per això, vostè ens ha de donar explicacions avui. Per què la Policia Nacional gestionava la seguretat dins la basílica de la Sagrada Família quan els responsables de la seguretat ciutadana a Catalunya són els Mossos d'Esquadra? Qui va donar les ordres d'expulsar els cantaires de dins de la basílica? Qui va decidir que la Policia Nacional podia impedir que un grup de persones interpretessin Els Segadors? Quin risc o amenaça concreta justificava aquesta actuació contrària al dret a la llibertat d'expressió? Perquè tot Catalunya va veure que la Policia Nacional no va actuar contra una conducta perillosa. Va actuar contra unes idees, contra uns símbols, contra una identitat nacional, la catalana, la meva. I això és el que una policia democràtica mai faria.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Incomplia també en la renovació, per exemple, d'un model de finançament caducat durant molts anys, el finançament de les comunitats autònomes. I així podríem fer una llista llarguíssima d'incompliments del PP quan governava. Per tant, no hi ha molta credibilitat per part del PP quan es queixa dels incompliments del PSOE. La denúncia d'aquesta PNL és una crítica oportunista i hipòcrita. El problema, per a nosaltres, de fons, mentre depenguem d'aquest Estat és el maltractament crònic de l'Estat espanyol a les infraestructures de Catalunya, especialment de rodalies, una centralització en la inversió i en la gestió que alhora és ineficient, tant si governa el PP com si governa el PSOE. El desastre del transport ferroviari espanyol és un fracàs compartit, tant del PSOE com del PP. Per això, defensem la independència de Catalunya i mentrestant, transferències integrals de competències i inversions justes i gestions pròpies. El servei ferroviari a Catalunya funciona bé només quan es gestiona des de Catalunya íntegrament, com és el cas de Ferrocarrils de la Generalitat, del metro i del tramvia, fins i tot quan plou, com vostès ja saben.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Gràcies, president, senyores i senyors diputats. En aquesta iniciativa el grup presentant el que reclama és que es compleixin determinats apartats de la Llei de Mobilitat Sostenible, que preveien uns terminis de compliment esgotats fa dos, quatre mesos, depenent dels casos. Un observador exterior podria afirmar que un incompliment d'aquest termini no és gaire. Un observador de la política espanyola diria que això no és res, que és normal incomplir i ferho amb terminis molt superiors. I la realitat és aquesta. Si bé el Partit Popular té arguments per exigir el compliment de determinats preceptes de la llei, la realitat és que no té gaire legitimitat. El PP, quan governava, incomplia el que li convenia sense cap problema. Incomplia uns quants principis legals i també ètics i morals quan encarregava informes falsos a la policia patriòtica i els filtrava per perjudicar contrincants polítics, especialment normalment de Junts per Catalunya, desacreditantlos amb mentides i falsedats. Incomplia també els seus compromisos i els seus pressupostos d'inversió en allò que feia referència a infraestructures del transport, ja que això va d'aquest tema, amb un especial interès, això sí, amb incomplir a Catalunya. I aquesta és una de les raons, per cert, també del desastre de les infraestructures ferroviàries de rodalies i de que l'Estat espanyol sigui el darrer país de la Unió Europea en el transport de mercaderies per ferrocarril.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Junts per Catalunya compartim plenament la necessitat de combatre qualsevol forma de racisme, de xenofòbia, de misogínia o discriminació en l'esport. Però perquè aquesta lluita sigui creïble ha de ser completa i aquí és on falla la seva iniciativa perquè, senyors i senyores socialistes, hi ha una forma d'odi que continua sent invisibilitzada, perquè les institucions de l'Estat la invisibilitzen i vostès, des d'aquí, també. Està invisibilitzada i sovint és aplaudida per alguns dels seus votants i per algun que altre electe seu. Em refereixo a la catalanofòbia. Parlen dels discursos d'odi als estadis, a les xarxes socials, però no hi ha ni una sola referència als insults, càntics i expressions de menyspreu contra Catalunya i els catalans, contra la llengua catalana, contra els símbols nacionals catalans o contra els clubs i aficionats catalans. Durant anys hem sentit el crit de 'puta Catalunya'. A quin camp no han sentit cridar 'puta Barça' i 'puta Catalunya'? A molt pocs, molt pocs no s'ha cridat. Insults a la nostra identitat col·lectiva, manifestacions de menyspreu que massa sovint han justificat com a rivalitat esportiva. Quan la víctima és Catalunya, allò que se li diria intolerància, en qualsevol altre context, es converteix en un folklòric fet menor. I això no és acceptable. La lluita contra l'odi no pot funcionar amb una doble vara de mesurar. No és creïble perseguir unes discriminacions i ignorarne unes altres. No és creïble parlar de diversitat mentre s'exclou la diversitat nacional i lingüística. Per això reclamem que qualsevol estratègia pública contra els discursos d'odi incorpori de manera explícita la discriminació per identitat nacional, per llengua o origen territorial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Gràcies, presidenta, senyories. La proposició de llei que ens ocupa considerem que té una certa trampa, perquè sota l'aparença d'una necessària adaptació de l'ordenament estatal a les directives europees en matèria d'igualtat, hi veiem amagada una ampliació de les competències, del poder i de la capacitat d'intervenció d'un organisme estatal, l'Institut de las Mujeres, que en un estat descentralitzat no ens sembla de rebut. Per Junts per Catalunya, la igualtat efectiva entre dones i homes és un principi irrenunciable. Forma part dels valors democràtics que defensem i que tot el catalanisme polític ha impulsat des de les institucions catalanes i també des d'aquesta tribuna. Ho ha fet amb perseverança i amb molta valentia la nostra companya Pilar Calvo, que avui no pot ser aquí. Però Catalunya disposa d'un marc normatiu propi, d'institucions pròpies i d'una trajectòria pròpia en matèria de polítiques d'igualtat. Ho demostren l'existència de l'Institut Català de les Dones, de les lleis catalanes d'igualtat, dels plans de promoció de la igualtat d'oportunitats i d'iniciatives desenvolupades pels governs locals en aquesta matèria. Per tant, volem deixar molt clar que no ens interpel·la la seva retòrica, la retòrica d'aquesta iniciativa sobre l'avenç en la lluita contra la discriminació. Això nosaltres ho portem de sèrie. La qüestió és: com es fa aquesta lluita? Qui la fa? Quin és el model institucional? I si es respecta la pluralitat territorial i competencial que hi ha a l'Estat?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Acabo. Són de coneixement públic les reunions del senyor CondePumpido amb el senyor Zapatero a l'Hotel Santo Mauro, els informes de la UCO en el cas Leire també s'hi refereixen, a part que la notícia va ser publicada fa molts mesos. Jo em pregunto. Jo crec que tothom aquí s'ha de preguntar: De què deuen haver estat parlant el negociador i factòtum de l'actual legislatura socialista, el senyor Zapatero, i el president del Tribunal Constitucional, el senyor CondePumpido, a l'Hotel Santo Mauro en aquestes reunions que han celebrat? De què devien estar parlant? No cal ser gaire llest per pensar que tenia alguna cosa a veure amb el retorn del president Puigdemont. Moltes gràcies. Señora presidenta, señorías, muy buenas tardes. La proposición de ley del Grupo Popular es todo un canto a la integración judicial en el Consejo de Europa y en la Unión Europea, al compromiso del Reino de España con el Tribunal de Derechos Humanos Europeo y al Tribunal de Justicia de la Unión Europea. Perfecto, nos parece magnífico, nos parece muy bien, pero hay que ver hasta dónde llega esta retórica. En pocos días, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea, el 16 de julio, hará pública su sentencia sobre la ley de amnistía y, si se confirman las conclusiones del abogado general, queda claro que la amnistía es una ley europea conforme al derecho de la Unión y que no queda margen para no aplicarla al presidente Puigdemont, a Toni Comín y a Lluís Puig. Veremos si el celo europeísta del Partido Popular pesa más que aquella famosa frase de Aznar: quien puede hacer, que haga. Lo veremos. Veremos también lo que dirá la señora Montserrat, lo que dirá el señor Adrián Vázquez y lo que diga el señor Urraca y el lobby jurídico del PP en Europa. Y veremos lo que dirán los señores Marchena y Llarena y el resto de los jueces de la tabla nuestra que el PP controla por la puerta de atrás.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«A l'Estat espanyol la imparcialitat i la independència judicial són un animal mitològic, són pura ficció. I els partits del bipartidisme, PP i PSOE, són els que mantenen aquesta ficció, fins i tot davant de les institucions europees i fins i tot, algunes vegades aconsegueixen enganyar les aquestes autoritats. I sabem de què parlem, perquè el disseny de la justícia espanyola, inclòs el seu òrgan de govern, ha permès criminalitzar l'independentisme a través de criminalitzar l'exercici dels drets polítics més bàsics, com votar en un referèndum, manifestarse o exercir la representació que t'han donat les urnes. La justícia espanyola no garanteix els drets fonamentals de les minories polítiques. Ben al contrari, persegueix a les minories polítiques i per això hem hagut d'anar a Europa i als tribunals internacionals a buscar la justícia que l'Estat s'ha negat a donarnos. I què ens hi hem trobat? Doncs, jutges internacionals espanyols que sistemàticament han intentat traslladar a la justícia internacional la putrefacció judicial espanyola. Ho hem vist al Tribunal Europeu de Drets Humans, on la senyora Maria Elósegui s'ha encarregat amb èxit de que el relat de Llarena hagi colonitzat Estrasburg.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Però avui, avui tornem a fer un vot en contra dels governs Illa i Sánchez, perquè lluny de posarse en el lloc de les persones que es troben en una situació de patiment tan gran que han de plantejarse una eutanàsia, els donen l'esquena en algunes ocasions. I m'explico el perquè dic això. A hores d'ara hi ha centenars de malalts d'ELA a tot l'Estat, a tot l'Estat, en situació de dependència extrema. A Catalunya n'hi ha cent. A la meva estimada Barcelona, hi ha vintiset persones amb dependència extrema, patint la ELA. Però és que també hi ha altres persones en aquesta situació amb Parkinson o Alzheimer o amb altres malalties. Els malalts d'ELA han estat dos anys esperant i dos anys, en una malaltia que té un pronòstic de tres a cinc anys, és una eternitat, com podeu entendre. Doncs com dic, han estat dos anys esperant a tenir els diners de les prestacions que els corresponen per l'aplicació de la llei ELA. Ara poden demanar aquestes prestacions, però atenció! Alguns no ho faran. No ho poden fer perquè si reben uns diners per pagar cuidadors -?diners per cures que no van a la butxaca dels malalts- els treuen els complements de gran invalidesa -?altres complements econòmics, per tant- i aleshores els passa que no arriben a final de mes. Un malalt amb traqueotomia o amb un respirador té un risc evident de mort evitable. Necessita cuidadors. Igual que un malalt amb càncer pot necessitar quimioteràpia, doncs un malalt amb ELA necessita cuidadors. I això, com deia, no s'aplica només a les persones amb ELA, sinó amb altres malalties.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Però a nosaltres ens toca fer el possible davant d'aquesta circumstància terrible de reduir al màxim el patiment de qui demana poder exercir el seu dret a morir dignament. Una vegada la persona ha decidit demanar una eutanàsia, després de superar un estricte procés de control i verificació mèdica per part de la Comissió de Garantia i Avaluació, quin sentit té obligarla a esperar més d'un any o potser dos a causa de la burocràcia judicial? Quin sentit té allargar de manera intolerable una existència que ja no li és digna perquè està absolutament condicionada pel seu patiment físic o psíquic? Aquesta iniciativa d'avui garanteix la dignitat de la persona, ja que respecta els seus desitjos, protegeix la integritat moral i física, perquè la dilació forçada del procés pot ser equiparada legalment a infligir un tracte inhumà o degradant. Conserva la seguretat jurídica perquè el text no elimina el control judicial de tercers ni de la Fiscalia, sinó que es limita a escurçar els terminis legals, perquè la decisió final es prengui amb celeritat i totes les garanties pròpies de l'Estat de dret. Per tant, votem a favor, només faltaria! Ve del nostre Parlament, la porta el nostre company, entre d'altres, votem a favor,»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Gràcies, presidenta! Bon dia, senyories! Bon dia als que ens acompanyeu des de la tribuna i als que ens seguiu per les xarxes. Finalment, i després de tretze mesos de la seva presa en consideració, aquesta proposició arriba al Ple. Des del primer dia, hem dit que no enteníem com, per un tema tan transcendent com el que ens ocupa, tan reivindicat i que afecta tantes persones, la tècnica legislativa escollida pel PSOE, pel grup majoritari del Govern, hagi estat una proposició de llei que, certament, és molt més que una esmena a la Llei d'eficiència del servei públic de Justícia, que fou la primera opció que varen escollir, però molt menys del que hagués estat més adient, que era ferho via projecte de llei, amb tots els passos que la seva tramitació comporta i que ens hauria permès la participació prèvia dels afectats, que tots tinguéssim accés a tota la informació, que la reforma estigués informada i ben ajustada tècnica i legislativament i que passés pel Consell de Ministres, estalviantnos els moments esperpèntics que ens han regalat les desavinences entre PSOE i SUMAR durant aquest temps. Així que el primer que vull ressaltar és com de malament han fet les coses els socialistes des del primer dia.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de defensa del derecho a la participación en los asuntos públicos.
«Senyories del PP, el seu govern, el de Rajoy i Zoido, va ser qui va enviar 10 000 policies i guàrdies civils a Catalunya per carregar contra la població pacifica, amb una violència policial que va avergonyir a tot Europa i més enllà de l'1 d'octubre, els hi recordo que el govern de Rajoy, Cospedal, amb Fernández Díaz al capdavant, va ser el responsable d'una operació contra Catalunya que es va concretar ni més ni menys que en un atac de la seva policia patriòtica. No sabria dir mai contra qui. Doncs ja li diré jo. Contra els representants electes de l'independentisme, els que ara diuen que vostès pretenen defensar. Se'n recorden en plena campanya electoral de 2012 dels falsos comptes a Suïssa del president Mas? Se'n recorden de la pantallazo dels falsos comptes a Suïssa de l'alcalde Trias? És veritat que en això de les clavegueres de lEstat no han estat sols, és veritat. A partir del 2018, qui ha llençat sistemàticament la policia i la fiscalia, de quien depende la fiscalia, contra nosaltres? Qui ens ha espiat amb Pegasus? Qui ha espiat els nostres advocats, activistes i representants? Ha estat, efectivament, el govern socialista del senyor Sánchez i dels ministres Marlaska i Robles. Vostès dos PP i PSOE, -?dreta i esquerra, tanto monta, monta tanto- heu saltat totes les línies vermelles de l'estat democràtic i de dret, incloent la inhabilitació i l'eliminació política dels nostres representants. No ho oblidem i no perdonem que el seu Tribunal Constitucional aniquila la sobirania parlamentària, prohibint fins i tot els debats al Parlament de Catalunya i que per això fossin perseguits per desobediència la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de les Meses. No oblidem ni perdonem el 155 votat per PP i PSOE i la consegüent dissolució del Parlament de Catalunya i l'exili de tot un govern i la presó de tot un govern. El govern de Catalunya. Únic cas a Europa després de la Segona Guerra Mundial. No oblidem ni perdonem les acusacions falses i instrumentals de rebel·lió i de violència de la Fiscalia i el consegüent empresonament de 9 demòcrates, inclosa la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver permès un debat en seu parlamentària. Una acusació que també va comportar -?és important recordarho perquè avui estem parlant dels drets polítics, dels parlamentaris- la suspensió dels diputats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i del senador Raül Romeva i també del diputat Jordi Sànchez.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de defensa del derecho a la participación en los asuntos públicos.
«Presidenta, senyories, molt bona tarda. En aquesta cambra cada setmana podem constatar que vivim en un estat d'excepció democràtica i parlamentària. La manca de legitimitat democràtica d'un govern que ja no té la majoria parlamentària porta com a conseqüència un filibusterisme parlamentari que pren totes les formes imaginables: incompliment del deure constitucional de presentar pressupostos anualment, pròrroga infinita de les lleis en tràmit, -?sempre que no siguin les del PSOE-, abús sistemàtic del Reial decret llei òmnibus o no ho siguin, ús a la carta del recurs a les esmenes heterogènies o intruses, ús indiscriminat i injustificat del veto pressupostari del Govern, especialment amb les esmenes que provenen del Senat. Davant d'aquest panorama de segrest de l'activitat parlamentària i de menyspreu pels drets dels diputats i dels ciutadans que representem, la pregunta és què coi hi fem aquí? La pregunta és què hem vingut a fer aquí? Dit això, dit això, senyories del PP, vostès volen que donem suport a la seva iniciativa i que el Congrés dels Diputats manifesti el seu compromís amb la defensa del dret constitucional dels ciutadans, de participar en els assumptes públics directament o mitjançant els seus representants lliurement escollits en eleccions democràtiques. És això el que volen que votem? Mirin, el primer que els he de dir és que nosaltres som aquí precisament per defensar el dret dels ciutadans de Catalunya de participar en els assumptes públics, per defensarlo en contra del seu estat, senyories del PP i del PSOE. Què va ser el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre? No va ser res més que això, un exercici democràtic de participació dels ciutadans en els assumptes públics. Per això van participarhi més de dos milions de persones que van votar a favor i també en contra de la independència de Catalunya. I què van fer vostès? Doncs per si no ho recordaven, van desfermar una repressió violenta i il·legal contra un moviment pacífic i democràtic que només pretenia el que ara diuen defensar, participar en els assumptes públics, per reprimir el dret a decidir el futur del nostre país. No es van estar de res, amb total menyspreu per l'Estat de dret i per les seves garanties, juntament amb la judicatura i una policia, que encara no han sortit del franquisme, i amb l'aval d'un cap d'estat, Felip VI, que amb el seu infame discurs del 3 d'octubre va demostrar que mai serà el rei dels catalans, perquè ell considera que és més important ser el successor de Franco que no un monarca democràtic, van trencar i van vulnerar totes les línies vermelles de l'estat democràtic i de dret.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Imagino, però, que el president Illa li ha explicat a vostè que té els carrers de Catalunya desbordats de mestres, de metges, d'usuaris de Rodalies. Que li ha explicat que els mestres de Catalunya són els més mal pagats de tot l'Estat espanyol. Que milers d'aules i hospitals de Catalunya estan saturats, que milers de professionals de la sanitat pateixen una sobrecàrrega insostenible. I em pregunto si davant d'aquesta crisi, desbordament i descontrol, el president Illa li ha reclamat vostè que pagui a Catalunya els milers de milions d'euros que deu als ciutadans de Catalunya. I òbviament, no em refereixo a les rebaixes de les que parlen públicament. I acabo amb una reflexió que el Sant Pare hagi parlat més català en una hora que vostè i el senyor Feijóo junts en tota la seva carrera política i fins avui, explica molt bé quan a tots vostès els importa Catalunya i els catalans. Moltes gràcies. Pues entonces le hacen falta gafas, señor Sánchez Merece la pena recordar que su Gobierno no ha pagado ni un año lo que le corresponde a Cataluña y a su ciudadanía. Y, a pesar de que los ciudadanos de Cataluña pagamos impuestos de primera, recibimos un trato de país de tercera. Las familias catalanas, los maestros, los médicos, los autónomos, las pymes, los campesinos, los pescadores catalanes hacen sobreesfuerzos desde hace muchos años para mantener en pie un país que todos ustedes han abandonado. De hecho, solo se acuerdan de Cataluña cuando necesitan los votos de los catalanes. Pero tienen la suerte de contar con un Gobierno de la Generalitat miedoso, que no se atreve a venir a Madrid a reclamar el dinero que es de los catalanes, que es incapaz de gestionar ninguna crisis, ni rodalies ni maestros ni médicos ni corrupción, señor Sánchez; un Gobierno que ni siquiera es capaz de defender la lengua catalana. Tienen la suerte de contar con un president, Illa, más preocupado por defender los intereses en Madrid de su partido que por romperse la cara por los catalanes, que es exactamente lo que tendría que hacer un president de Cataluña.»