Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
931 declaraciones · página 5 de 32
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Molt bon dia, diputades i diputats. Gràcies, president. Bon dia, senyor ministre. Esquerra Republicana votarem a favor d'aquest reial decret. Ho farem bàsicament, senyor ministre, perquè incorpora algunes mesures entenem positives que hem reclamat des d'Esquerra Republicana manta vegades i que poden donar una mica d'aire als autèntics damnificats de tot plegat, que són els ajuntaments i també les comunitats autònomes. Però també ho direm amb tota claredat: aquest decret torna a quedarse a mig camí, com sempre. Jo no sé quina mania tenen vostès a posar només la punteta! A fondo, ministre! A fondo! Sempre amb la punteta. És una cosa increïble. Aquest reial decret és una resposta parcial, absolutament parcial a un problema estructural. I el que necessiten els municipis del nostre país, evidentment no son pedaços temporals, sinó el que necessiten, s'ha dit -ho han dit totes les persones que m'han precedit- doncs una reforma profunda. No sé què coi estan esperant. Val a dir que valorem positivament, per exemple, que es flexibilitzi l'obligació de prestar plans econòmics financers quan l'incompliment de les regles fiscals, en aquest cas, provingui de l'ús dels romanents. També és positiu que es permeti destinar una part del superàvit a inversions, especialment inversions en habitatge, una reivindicació també que Esquerra ha defensat reiteradament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«La posición de Esquerra Republicana es muy clara: es de defensa, pasa por el respeto del modelo de gobernanza, de la PAC vigente, con un rol específico para la interlocución entre la Generalidad y los interlocutores del territorio. Para nosotros, defender es exigir un presupuesto ambicioso para la política, la pesca común, manteniendo la PAC, manteniendo los pilares actuales y recuperando los recursos perdidos. Para nosotros es asegurar la continuidad de los grupos de acción locales pesqueros, que son lo clave. Poner en riesgo estos grupos pesqueros es, permítanmelo, poner en riesgo el futuro de nuestras comunidades marineras. Estos grupos han demostrado que son eficaces para generar ocupación, para diversificar la economía azul, para preservar el patrimonio pesquero y también para garantizar la cohesión social del litoral. No podemos aceptar que decisiones centralizadas desde Bruselas desmantelen este modelo que funciona. ¡Qué manía con tocar lo que funciona en lugar de articularlo más! Un sector que ha dado oportunidades a centenares de proyectos arraigados al territorio. Termino, ministro. Esperamos que en su réplica de cinco minutos nos pueda confirmar un poco esto que le pido: ¿hasta dónde, hasta dónde podemos llegar? Porque, en definitiva, necesitamos lo que decía al principio, una defensa explícita a la gobernanza local -para nosotros eso es clave-, a la soberanía alimentaria bien entendida -porque aquí hablamos mucho de ello, pero no todo el mundo la entiende, pero usted sí; entiendo que cuando usted habla de ella, habla de lo mismo que yo- y especialmente al equilibrio territorial. Muchísimas gracias. Hasta aquí, señor ministro. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Sé que era complicado en doce minutos y ahora en cinco será todavía peor. Será difícil que me conteste a las ocho preguntas, pero el debate seguirá y tendremos tiempo de hablarlo. Me gustaría porque usted es buena persona, no solo porque es diplomático, también es ministro de Agricultura del Estado español, le conozco, sé cómo negocia, es muy bueno, sabe muy bien cómo está estructurada la arquitectura. Pero también ha hablado del consenso, del consenso que hay. Esto es vital, es muy importante. Veremos cómo actúa este Parlamento la semana que viene, con una moción muy sencilla, pero muy clara. Lo que le pediría es hasta dónde puede llegar, hasta dónde puede llegar el Estado español, hasta dónde tiene fuerza con el presidente del Gobierno, el señor Sánchez, para defender los intereses que nos preocupan y que nos ocupan -en este caso del sector ganadero, agrario y pesquero-, porque es importante, hay un consenso. Ayer me llegaba también el posicionamiento de las organizaciones agrarias catalanas, con la Generalitat de Catalunya y con el conseller Ordeig. Nosotros estamos ahí. Cuente con nosotros. Vamos a fletar aviones -no, porque contaminan-, pero fletaremos los autobuses que haga falta y ahí nos tendrá en Bruselas para defenderlo, pero necesitamos saber hasta dónde podemos llegar. Con sinceridad, quizá es muy complicado alcanzar nuestros objetivos, pero ¿hasta dónde podemos llegar? Porque ahí estaremos nosotros. Porque la dirección es preocupante, evidentemente. Antes lo decía, le hemos planteado ocho preguntas -que podían haber sido cinco o veinticinco, pero en cualquier caso eran concretas- sobre la posición que adoptará su Gobierno en Bruselas. Si defenderá nuestro sector agrario y pesquero, de lo cual estamos seguros; y si no, esta pregunta binaria la elimino. Tengo claro que lo hará, pero ¿hasta dónde podemos llegar?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«I acabo. Ministre, esperem que, en la seva rèplica de cinc minuts, doncs, ens confirmi, ens confirmi una mica això que li demano, bàsicament fins on podrem arribar, perquè, en definitiva, necessitem el que li he dit al començament de la interpel·lació una defensa explícita a la governança local -per nosaltres, extremadament clau-, a la sobirania alimentària, ben entesa -perquè aquí se'n parla molt i ningú l'entén; vostè, sí, vostè, quan parla de sobirania alimentària, entén que parla de la mateixa que entenc jo, per tant, ja ens hem entès- i sobretot, sobretot, per l'equilibri territorial. Res més. Moltes gràcies, senyor ministre. Bien, seguimos. Gracias, ministro. Seré rápida, porque en un momento cambiamos presidenta por presidente y eso quiere decir que nos quedamos sin segundos, con todo el respeto. Compartimos, señor ministro -como dijo-, la poca ambición, por no decir nula, de la Comisión Europea. Esto es un drama, un escándalo. De hecho, entendemos también que los tiempos -no lo ha dicho, pero creo que se puede entender- de las negociaciones y la posición complicada, difícil, en la que se han enrocado algunos Estados miembros, todo esto lo complica todo, de hecho, tanto por lo que se refiere a la centralización de fondo, como por este fondo financiero que nadie lo entiende.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«De fet, ahir m'arribava també el posicionament de les organitzacions agràries catalanes amb el Govern de la Generalitat i amb el seu conseller, el senyor Ordeig. Nosaltres hi som, hi som. Compti amb nosaltres. Fletem avions -no, que contaminen- però fletem els autobusos que calgui i allà ens tindrà, a Brussel·les a defensarho. Però necessitem saber fins on podem arribar, amb sinceritat. Potser és molt complicat que puguem assumir els objectius, però fins on? Perquè allà, allà nosaltres estarem. Perquè la direcció, evidentment, és preocupant. Deia abans, li hem plantejat vuit preguntes, que podien haver estat cinc, podien haver estat vinticinc, però en qualsevol cas eren concretes sobre la posició que, en aquest cas, adoptarà el seu govern a Brussel·les. Si defensarà el nostre sector agrari, que n'estem segurs que ho farà, agrari i pesquer, o si no. Aquesta pregunta binària jo ja elimino. Tinc clar que ho farà, però fins on podrem arribar, senyor ministre? Perquè la posició d'Esquerra Republicana per nosaltres és molt clara i és de defensa. És una posició que passa per respectar el model de governança de la PAC vigent, preveient un rol específic justament per la interlocució de la Generalitat i dels agents econòmics i socials del territori. Per nosaltres, defensar és exigir un pressupost ambiciós per a la política de pesca comuna i de la PAC, mantenint els dos pilars actuals i recuperant els recursos perduts. Per nosaltres és assegurar la continuïtat dels grups d'acció local pesquers, que són claus. Per posar en risc els grups d'acció local pesquers és -permeti'm- posar en risc el futur de les nostres comunitats marineres. Els GALP han demostrat durant anys que són una eina eficaç per generar ocupació, per diversificar l'economia blava, per preservar el patrimoni pesquer i per garantir sí, també, la cohesió social del litoral. No podem acceptar que decisions centralitzades des de Brussel·les desmantellin aquest model, que és un model que funciona. Quina mania a tocar allò que funciona en comptes de muscularho més! Quina mania, no? Un sector que ha donat uns GALPs que han donat oportunitats, evidentment, a centenars de projectes arrelats al territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Bé, seguim. Gràcies, ministre. Aniré molt ràpida perquè en un plis aquí es canvia la presidenta pel president i això vol dir que t'escanyen molts segons, amb tot el respecte. Senyor ministre, compartim, tal com deia vostè, la poca ambició, per no dir nul·la, de la Comissió Europea. Això és un desori, és un drama, és un escàndol. De fet, entenem també que els temps -no ho han dit- però jo crec que entenem que els temps de les negociacions i de fet la posició complicada, la posició difícil en la qual alguns estats membres s'han enrocat, tot això ho complica molt tot, eh? Bé, de fet, tant pel que fa a la centralització, en aquest cas de fons, com també per aquest embolcall financer que no hi ha qui l'entengui. Però ja sé que era complicat que amb dotze minuts i ara encara amb cinc serà més complicat i amb el 'presi', molt més, que em contesta les vuit preguntes. El debat durarà i tindrem temps de parlarne, però a mi sí que m'agradaria, perquè vostè, vostè és molt bo. No només perquè és molt diplomàtic, sinó perquè és el ministre d'Agricultura de l'Estat espanyol, perquè el conec negociant i perquè és bo, en sap, en sap. Sap molt bé com va aquesta arquitectura. Però ha parlat també del consens que en aquests moments hi ha. Això és vital. És molt important. Veurem també en aquest Parlament com s'actua. La setmana que ve farem una moció, que intentarà ser molt senzilla però molt clara. Jo el que li demano és: fins on pot arribar? Fins on pot arribar l'Estat espanyol? Fins on pot arribar la seva força amb el president del Govern, amb el senyor Sánchez, per defensar els interessos que ens ocupen i ens preocupen que en aquest cas és el del sector ramader, agrari i pesquer? Perquè això és important. Hi ha aquest consens.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«El Parlamento Europeo también ha iniciado otras conversaciones. Aquí también nos preocupa que se hayan agrupado estas conversaciones en torno a la Comisión de Economía, en lugar de repartir las negociaciones entre las comisiones expertas en cada ámbito, que, sin duda, en su caso, es el Ministerio de Agricultura. Nosotros queremos que sea usted quien vaya a defender las posiciones de agricultores, campesinos y ganaderos. Pero aquí no acaba todo. En comparación con otras veces, la Comisión Europea ha presentado la cantidad total de recursos y el reglamento de todo de una tacada. Eso resta claridad a las negociaciones, porque todo el mundo está viendo cómo acaba todo este jaleo financiero para cada programa. Ante todo esto y todas nuestras dudas, ministro, necesitamos que usted y su ministerio nos contesten a unas cuestiones o preguntas que yo le formulo ahora mismo. Primera pregunta, ¿defenderán la propuesta de hacer planes de asociaciones regionales en la Comisión Europea pese a la recentralización de la PAC que eso supone? Segunda pregunta, en caso de que se mantengan estos planes de asociación nacionales y regionales, ¿se asegurarán de que en ningún caso caigan los recursos destinados al sector que hacemos protagonista hoy, el agrario? Tercera pregunta, ¿cómo mantendrán esa promesa? Porque no es fácil. Si eso es así, ¿cómo lo hará? Tiene toda nuestra ayuda, pero ¿cómo mantendrán esa promesa ante los cambios en las rúbricas propuestas, aparte del 10 % del objetivo rural y el avance en recursos de la PAC prometidos durante las negociaciones en Mercosur? ¿Propondrá la recuperación de los fondos que el sector agrario catalán ha perdido en los últimos periodos de programación, que sabemos que había? ¿Qué medidas propondrán para evitar la recentralización que suponen los planes nacionales únicos? ¿Defenderán una posición -déjenme decirlo así- de una manera respetuosa con las competencias autonómicas en agricultura y desarrollo rural, una propuesta que permita la adaptación de todos estos programas a la realidad de cada territorio? Lo hemos explicado muchas veces, la territorialización y también que se minimice el impacto en las políticas agrarias. Luego, ¿defenderá la posición del sector en Cataluña, que pide que no se imponga la financiación de intervenciones sectoriales impuesto por la Comisión Europea? Porque hay que recordar que esta cofinanciación lo que haría es debilitar a los productores e iría en contra de la integridad y, en definitiva, del mercado único. Séptima pregunta, ¿exigirán que se mantenga como mínimo el presupuesto de 6100 millones de euros para el Fondo Marítimo, de Pesca y de Acuicultura del próximo presupuesto? ¿Pedirán que este fondo se mantenga y se dedique exclusivamente a la política de pesca? Y, en estos últimos ocho segundos, última pregunta, la novena, ¿protegerán el modelo catalán de desarrollo local participativo -que en la segunda intervención me gustaría también explicar más- ante una propuesta absurda que pretende disolver en otros modelos más generalistas y a escala europea? Nada más, ministro, hasta aquí. Estaremos muy atentos a lo que nos pueda contestar. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Voy muy mal de tiempo. Contextualicemos. La Comisión Europea presentó su propuesta en el verano de 2025; una propuesta que suponía, como yo decía, una recentralización inmensa sin precedentes. Agrupaba todos los fondos y programas bajo planes únicos y los Estados podían decidir cómo repartían esos recursos. Eso significa que, si eso ocurriera, se minimizaría a la mínima expresión el papel de los Gobiernos -Gobiernos como el de la Generalitat de Cataluña-, pese a toda la experiencia acumulada desde hace décadas gestionando la PAC y programas como FEDER o el Fondo Social Europeo con, evidentemente, su indiscutible capacidad de ejecución, porque ha sido un éxito. Convendrá usted conmigo, ministro, que ha sido un éxito. Hace unos días, el pasado domingo, los Estados miembros pactaron tres de los grandes bloques del nuevo presupuesto plurianual, incluyendo lo que más nos preocupa y afecta a su ámbito de actuación: los nuevos programas y los planes nacionales y planes regionales. Este acuerdo será la base de las conversaciones en el Consejo Europeo de finales de esta semana. Según ha dicho António Costa -corríjame si no es así-, se espera un acuerdo total entre los Estados a finales de año. Este, señor ministro, es el primer ámbito en el que hay que exigir claridad al Gobierno español. Y es que necesitamos que usted arroje luz a la oscuridad con respecto a estos programas y a esta recentralización. Y también con respecto a un elemento global de las conversaciones que tampoco nos gusta. De hecho, nos pone los pelos de punta que los Estados propongan una reducción del 2 % de la propuesta inicial de la Comisión, que ya nos parecía poco ambiciosa para los retos a los que nos enfrentamos en Europa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«La propuesta de la Comisión Europea recorta el presupuesto nada menos que casi un 70 %. Eso es para que nos explote la cabeza. Es una de las pocas partidas que cae, pese al aumento global de los recursos. Eso hace pensar a alguno que lo que quiere la Comisión es cargarse la pesca en el Mediterráneo. Es que no se me ocurre otra cosa. También incluye una reforma que eliminará el modelo local participativo -catalán, si me permiten decirlo-. Me gusta hablar de mi país, es para lo que estoy aquí, de hecho. Pero eso, por supuesto, es extensible a toda la costa del Estado. Por todo eso, es clave que en este Parlamento orientemos la posición del Gobierno español en las negociaciones del Consejo, que le tocará a usted. Tiene trabajo por delante, ¿eh? Porque también, con toda la humildad del mundo, nosotros batallaremos y no permitiremos que se recorte en los programas clave para nuestro campesinado y el sector pesquero. Y también la pesca, la pesca no puede ser moneda de cambio, y tenemos esta sensación de que permanentemente lo es. Tiene que dejar de ser el hermano pequeño.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«El nuevo presupuesto europeo, por tanto, tiene que dar respuesta a unos retos vitales, importantísimos para nuestro futuro y para todo el continente. Hablamos, como decía, de cohesión territorial y social, de lucha contra el cambio climático, de soberanía alimentaria y de transición energética. Es absolutamente importante, es vital, que en este Parlamento tengamos todos los debates que hagan falta sobre el presupuesto europeo. Hasta ahora -podemos decirlo- teníamos tiempo, pero, señor ministro, se lo decía al principio cuando le he saludado, no lo hemos tenido mucho. Sé que la semana que viene usted comparecerá en la Comisión de Agricultura para hablar de este tema, pero conviene que tengamos estos debates. Nosotros, con toda la humildad del mundo, hace mucho tiempo que avisamos de los recortes de la PAC, de la introducción de esta cofinanciación o de la absoluta recentralización de los fondos y programas. Y también hace tiempo que avisamos de la situación insostenible a la que se está abocando a un sector que es pequeño, pero vital, el pesquero, y al que a veces le damos poca importancia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Por eso, en Esquerra Republicana consideramos que el debate sobre el próximo marco financiero plurianual de la Unión Europea es en realidad un debate sobre qué Europa queremos; este es el debate. ¿Queremos una Europa que proteja a sus productores, que garantice la viabilidad de las explotaciones familiares -que es importante- y que entienda al sector primario, como decía hasta ahora, como uno estratégico? ¿O, al contrario, queremos una Europa que relegue estas prioridades? (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Entramos en materia, ministro. A nosotros nos gustaría poder centrar esta intervención en una cuestión fundamental para nuestra ganadería, nuestro campesinado y la cuestión territorial; a saber, el futuro presupuesto plurianual de la Unión Europea, el presupuesto que dictará, evidentemente, a qué se destinan los recursos europeos para un periodo de nada menos que siete años, de 2028 a 2034. Es verdad que en esta Cámara lo hacemos muy a menudo, hablamos de la importancia de los presupuestos generales del Estado, que son muy importantes, aunque no los veamos, son muy importantes. Pero este presupuesto, el europeo, es cinco o seis veces superior e incluye diversas políticas. Algunas de ellas, por no decir casi todas, son políticas clave para Cataluña y también para el resto del Estado, para el resto de las comunidades, pero permítanme que haga referencia a mi país. Y son competencia de su ministerio, señor ministro, todas ellas, en especial la PAC y la política pesquera común.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Res més. Fins aquí, ministre molt atenta al que ens pugui contestar. Gràcies. Muy buenos días a todas y a todos, diputadas y diputados. Señor ministro, cuando se creó la política agrícola común en 1962, Europa todavía tenía muy presente, evidentemente, la fragilidad del suministro alimentario. Acababa de pasar la Segunda Guerra Mundial. La PAC nació con una idea sencilla pues, pero también fundamental. Es ridículo que se la explique porque la conoce perfectamente, pero vale la pena recordarla. La idea era garantizar alimentos suficientes para la ciudadanía europea, pero no solo eso -también algo importante que todavía nos persigue hoy- sino también para asegurar una renta digna para los agricultores y ganaderos y, evidentemente, para mantener vivo el mundo rural. Durante más de seis décadas, la política agrícola común ha sido una de las políticas más integradoras -vale decirlo- y de más éxito de esta construcción europea, pero ha evolucionado, como no puede ser de otra manera, porque han pasado sesenta años; ha evolucionado y ha incorporado nuevos objetivos, en este caso, nuevos objetivos ambientales, también nuevos objetivos de sostenibilidad, de calidad alimentaria y de equilibrio territorial. Pero vale la pena decir que eso lo ha hecho sin perder su razón de ser, nunca, al menos desde nuestro punto de vista; a saber, preservar un sector estratégico, porque el sector primario no es un sector cualquiera -y eso usted lo sabe muy bien-, no lo es. El sector primario es justamente el que garantiza la soberanía alimentaria, y eso, aunque lo digamos muchas veces en este hemiciclo, deberíamos ponérnoslo entre ceja y ceja y entender realmente qué quiere decir. Y no solo eso, sino que además este sector agroalimentario fija población en el territorio, preserva los paisajes, y no solo los paisajes, sino también los ecosistemas, y genera actividad económica y, evidentemente, contribuye a la cohesión social y a la cohesión territorial. Sin campesinado, sin ganadería, sin pesca, no hay mundo rural, no hay mundo marítimo, señorías, pero tampoco hay seguridad alimentaria, y evidentemente, sin seguridad alimentaria, tampoco hay autonomía estratégica para Europa, también para el continente europeo. Y precisamente en un contexto marcado por la guerra de Ucrania, por las tensiones geopolíticas, por los efectos del cambio climático y también por la competencia brutal a nivel internacional, sería un grave error considerar la PAC como una simple partida presupuestaria susceptible de reducción. Eso sería un error; de hecho, en estos momentos lo es, es un error garrafal, porque la PAC es una inversión en seguridad, cohesión y en futuro, evidentemente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Al Parlament Europeu també s'ha iniciat altres converses. Aquí també ens preocupa que s'hagin agrupat les converses al voltant de la Comissió d'Economia. Suposo que vostè també, no?, en comptes de repartir les negociacions en la comissió experta en cada àmbit, que sens dubte és el Ministeri d'Agricultura. Nosaltres volem que sigui vostè qui vagi defensar les posicions dels pagesos, dels ramaders i dels agricultors. Però aquí no acaba tot. Per acabar de complicar les coses, a diferència de cops anteriors, d'altres vegades, la Comissió Europea ha presentat la quantitat total de recursos i el reglament de tot per gastarho a la vegada. I això, evidentment, resta claredat a les negociacions, perquè tothom està esperant a veure com acaba aquest embolcall financer per entrar en el detall dels programes. Amb tot això, senyor ministre, i davant de tants dubtes, perquè en tenim molts, necessitem que vostè i que el seu ministeri ens contesti unes qüestions que jo li formulo ara mateix. La primera pregunta és: Defensaran la proposta de fer plans d'associació nacional i regionals de la Comissió Europea malgrat la recentralització en la gestió de la PAC que això suposa? La segona: En cas que es mantinguin aquests plans d'associació nacionals i regionals, s'asseguraran que en cap cas caiguin els recursos destinats al sector en el qual avui fem protagonista, en el sector agrari? La tercera: Com mantindran aquesta promesa? Perquè no és fàcil. Si això és així, si vostè ens diu que això és així, com ho farà? Eh, té tota la nostra ajuda. Però com mantindran aquesta promesa? Demanaran canvis en les rúbriques proposades, a part de l'objectiu rural del 10 % i l'avançament de recursos en la PAC promès durant les negociacions de Mercosur? Proposaran la recuperació dels fons que el sector agrari català ha perdut en els darrers períodes de programació? Que sabem que n'hi havia. Quines mesures proposaran per evitar la recentralització que suposen els plans nacionals únics? Defensaran una posició -deixim'ho dir d'alguna manera així- doncs, respectuosa amb les competències autonòmiques en agricultura i desenvolupament rural? Una posició que permeti l'adaptació de tots aquests programes a la realitat de cada territori. Això ho hem explicat moltes vegades, no? La territorialització, i que maximitzi també l'impacte de les polítiques agràries?Sisena pregunta, i vaig acabant: Defensarà la posició del sector a Catalunya, un sector que demana que no s'imposi el cofinançament proposat per la Comissió Europea per fer les intervencions sectorials? Perquè cal recordar que aquest cofinançament el que faria seria afeblir els productors i aniria en contra de la integritat, en definitiva, del mercat únic. Setena: Exigiran que es mantingui com a mínim el pressupost de 6100 milions d'euros pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per al proper pressupost? Dels set anys que venen, demanaran que aquest fons es mantingui i es dediqui exclusivament a la política de pesca? I aquests últims vuit segons, l'última pregunta i vuitena, senyor ministre: Protegiran el model català de desenvolupament local participatiu -que en la segona intervenció m'agradaria també entrarhi- enfront d'una proposta absurda que el que pretén és dissoldre en altres models més generalista i a escala europea?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«I un incís també per a la pesca. La pesca no pot ser més moneda de canvi i tenim aquesta sensació, que és permanentment moneda de canvi. Ha de deixar de ser el germà petit. Vaig molt malament de temps. Contextualitzem. La Comissió Europea va presentar la seva proposta l'estiu del 25. Sí? Una proposta que, com deia, suposava una recentralització immensa sense precedents. Agrupava tots els fons i programes sota plans únics, on els estats podien decidir com es repartien aquests recursos. Això significa que, si això passés, que es minimitzaria a la mínima expressió el rol de governs, com per exemple el de la Generalitat de Catalunya, malgrat tot, val a dir, tota l'experiència acumulada de fa dècades gestionant la PAC i programes com el FEDER o com el Fons Social Europeu i, evidentment, la seva indiscutible capacitat d'execució, perquè ha estat un èxit. Convindrà, senyor ministre amb mi, que ha estat un èxit. Fa uns dies, justament el diumenge passat, els estats membres van pactar tres dels grans blocs del nou pressupost plurianual, incloent el que més ens preocupa i afecta el seu àmbit d'actuació, els nous programes i els plans nacionals i els plans regionals. Aquest acord serà la base de les converses del Consell Europeu de finals d'aquella setmana i, segons ha dit António Costa -corregeixi'm si no és així- s'espera un acord total entre els estats a finals d'any. I aquest, senyor ministre, és el primer àmbit on cal exigir claredat al Govern espanyol. És que necessitem que vostè posi llum a la foscor respecte al volum dels programes i respecte a aquesta recentralització. I també respecte a un element global de les converses que tampoc ens agrada. De fet, ens posa els pèls de punta, que és que els estats proposen una reducció del 2 % de la proposta inicial de la comissió, que ja ens semblava massa poc ambiciosa per als reptes als quals en aquest moment s'enfronta a Europa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«El nou pressupost europeu, doncs, ha de donar resposta a uns reptes vitals, a uns reptes importantíssims per al nostre futur i per a tot el continent. Parlem, com deia, de cohesió territorial i social, de lluita contra el canvi climàtic, de sobirania alimentària i de transició energètica. I és absolutament important, és absolutament vital que en aquest Parlament tinguem tots els debats que calgui sobre el pressupost europeu. Fins ara, val a dir, tenim temps, però fins ara, senyor ministre -ho comentàvem a l'inici que l'he vingut a saludar- no n'hem tingut massa. Sé que la setmana que ve vostè, a petició pròpia, compareixerà a la Comissió d'Agricultura per parlar justament d'aquest tema, però convé tenir aquests debats. I nosaltres, amb tota la humilitat del món, fa molt temps que avisem. Avisem sobre les retallades en la PAC. Avisem sobre la introducció d'aquest cofinançament o de l'absoluta recentralització dels fons i dels programes, i també fa temps que avisem de la situació insostenible en la que s'està abocant un sector que és petit però que és vital, que és el sector pesquer i que, a vegades, li donem poca importància- La proposta de la Comissió Europea retalla el pressupost ni més ni menys que quasi un 70 %. Això és perquè t'exploti el cap. És una de les poques partides que cau malgrat l'augment global dels recursos, i això fa pensar algú que el que vol la comissió és carregarse la pesca al Mediterrani. És que a mi no se m'acut una altra cosa. També inclou, evidentment, una reforma que eliminarà el model local participatiu, català, si em permet -repeteixo, m'agrada parlar del meu país, de fet, soc aquí per parlar del meu país- però això, evidentment, és extensiu a tota la costa de l'Estat. Per tot això, és clau que en aquest Parlament orientem la posició del Govern, del Govern espanyol en les negociacions del Consell, que li tocarà a vostè. Té feina, perquè també, amb tota la humilitat del món, nosaltres batallarem i no permetrem que es retalli en aquells programes clau per la nostra pagesia i pel nostre sector pesquer.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Per això, des d'Esquerra Republicana considerem que el debat sobre el proper marc financer plurianual de la Unió Europea és, en realitat, un debat sobre quina Europa volem, perquè aquest és el debat. Volem una Europa que protegeixi els seus productors? Volem una Europa que garanteixi la viabilitat de les explotacions familiars -important- i que entengui el sector primari, com dèiem fins ara, un sector estratègic? O al contrari, volem una Europa que relegui aquestes prioritats? Entrem en matèria, ministre. Nosaltres ens agradaria poder centrar aquesta interpel·lació en una qüestió fonamental per la nostra pagesia i la nostra cohesió territorial, que és el futur pressupost pluriennal de la Unió Europea. El pressupost que, evidentment, dictarà en què es destinen els recursos europeus per un període ni més ni menys que de set anys, del 2028 al 2034. És veritat que en aquesta cambra ho fem molt sovint, parlem de la importància dels pressupostos generals de l'Estat i són molt importants, encara que no els veiem, però són molt importants. Però aquest pressupost, l'europeu, és cinc o sis vegades superior i inclou diverses polítiques, algunes d'elles -per no dir gairebé totes- polítiques claus per Catalunya, -i per la resta de l'Estat, per la resta de comunitats, evidentment, però permeti'm que faci referència al meu país- que són competència, senyor ministre, del seu ministeri, totes elles especialment la PAC i la política pesquera comuna.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Bé, molt bon dia a totes i a tots, diputades i diputats. Senyor ministre, quan es va crear la política agrària comuna l'any 1962 Europa encara tenia molt present, evidentment, la fragilitat del subministrament alimentari. Acabava de passar la Segona Guerra Mundial. La PAC va néixer, doncs, amb una idea senzilla, però també amb una idea fonamental. És ridícul que li expliqui a vostè que ho sap perfectament, però jo crec que val la pena recordarho. La idea era garantir aliments suficients per a la ciutadania, en aquest cas per a la ciutadania europea. Però no només això. També una cosa important que encara ens persegueix avui, que és assegurar una renda digna per als agricultors i ramaders i, evidentment, mantenir viu el món rural. Durant més de sis dècades, la política agrària comuna ha estat, doncs, una de les polítiques, val a dirho també, més integradores i també més reeixides d'aquesta construcció europea. Però ha evolucionat, com no pot ser d'altra manera. Han passat seixanta anys. Ha evolucionat i ho ha fet incorporant nous objectius, en aquest cas nous objectius ambientals, també nous objectius de sostenibilitat, de qualitat alimentària i d'equilibri territorial. Però val a dir que tot això ho ha fet sense perdre mai la seva raó de ser, almenys des del nostre punt de vista, que és preservar un sector estratègic, perquè el sector primari no és un sector qualsevol i això vostè ho convindrà amb mi. Al contrari, no ho és. El sector primari és justament el que garanteix la sobirania alimentària. I això, que ho diem manta vegades en aquest hemicicle, hauríem de posarnosho entre cella i cella i entendre realment què vol dir- I no només això, sinó que, a més, aquest sector, el sector alimentari fixa població al territori, preserva els paisatges i no només els paisatges, també els ecosistemes, i genera activitat econòmica i, evidentment, contribueix a la cohesió social i a la cohesió territorial. Sense pagesia, diputades i diputats, sense ramaderia, sense pesca, no hi ha món rural, no hi ha món marítim, però tampoc hi ha seguretat alimentària i, evidentment, si no hi ha seguretat alimentària, tampoc hi ha autonomia estratègica per a Europa, també per al continent europeu. I precisament en un context marcat per la guerra a Ucraïna, per les tensions geopolítiques, pels efectes del canvi climàtic i també per la competència brutal a nivell internacional, seria un greu error considerar la PAC com una simple partida pressupostària susceptible a ser reduïda. Això seria un error, de fet, en aquests moments és un error garrafal, perquè la política agrària comuna és una inversió en seguretat, en cohesió i, evidentment, en futur.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Y acabo, ahora sí, con una reflexión sobre Europa. Me parece extremadamente revelador que Bruselas pueda flexibilizar las normas fiscales cuando estamos hablando de gasto militar -en el ámbito del gasto militar todo es muy facilito-, pero esa misma flexibilidad se esfuma, por ejemplo, cuando hablamos de la lucha contra el cambio climático, cuando hablamos de vivienda o bien cuando es importante resolver y dar respuesta ante una recesión económica. Parecería que para los tanques reina una enorme barra libre pero que para los servicios públicos tenemos -?por decirlo elegantemente- esa prudencia presupuestaria. Nosotros defendemos una Europa distinta, más coordinada, una Europa con capacidades compartidas, con más recursos propios y una política exterior contundente, pero también una Europa que no abandone la cohesión territorial, que no abandone a los agricultores, la pesca ni tampoco el Estado del bienestar. Esto es todo. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Por lo tanto, nos preocupa muchísimo el mensaje que nos mandan, porque, por una parte, nos dicen que no habrá recortes -?muy bien, no habrá recorte social, estupendo-, pero, señorías, mucho cuidado, porque no recortar no equivale a no reforzar, y aquí está el quid de la cuestión. Después de ocho años de Gobierno supuestamente progresista, seguimos arrastrando muchas de las heridas de la crisis financiera y también de las políticas de austeridad. Y, si ahora recaudamos más, eso está muy bien, pero la pregunta que se plantea entonces es muy sencilla: ¿este dinero recaudado lo vamos a destinar a reconstruir el Estado del bienestar o bien a alimentar la carrera armamentista? La pregunta es clarísima: sí o no, hacemos una cosa o hacemos la otra. En el tiempo que me queda diré que también nos preocupa la falta de transparencia, un tema clave para nosotros, muy importante. El Gobierno español nos dice que ya alcanzó el 2 % del gasto militar, pero la pregunta es: y ahora ¿qué?, ¿cuál es el objetivo real que nos fijamos para este año?, ¿qué porcentaje, señorías, se está ejecutando? -porque tampoco lo sabemos-, ¿qué compromisos se han adquirido, por ejemplo, de cara a la próxima década? La verdad es que esta Cámara no sabe todo esto -?quizá no lo sabe nadie, no lo sé-, y me parece que es particularmente grave, porque, sin unos presupuestos aprobados y con partidas distribuidas por distintos ministerios, resulta muy difícil, se nos hace muy cuesta arriba que este Parlamento pueda fiscalizar adecuadamente estas decisiones.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Por tanto, lo que necesitamos es una política europea de seguridad, una política de defensa europea -repito- en mayúsculas, una política multilateral, una política multilateral basada en los derechos humanos y el respeto por el derecho internacional, y no una competición permanente entre Estados para ver quién compra más armamento y quién lo compra en menos tiempo. Y aquí es donde tenemos la discrepancia más importante en relación con el gasto militar. ¿Y por qué digo esto? Porque mientras que hablamos de decenas de miles de millones que dedicaremos a armamento, por otra parte, tenemos un déficit astronómico, gigantesco, por ejemplo, en vivienda pública -y esto es una realidad-, seguimos teniendo problemas de tipo estructural en sanidad, seguimos teniendo problemas estructurales en educación y también, sí, en transporte. De hecho, solo hay que preguntar a cualquier usuario de cercanías si le parece que las inversiones del Estado están resueltas. Y, además, aquí añadiría una cosa más, y es que los ayuntamientos y las comunidades autónomas, estas Administraciones son las que justamente siguen asumiendo una parte importante del Estado del bienestar, pero sin disponer, en paralelo, de una financiación que sea justa o suficiente, porque no es ni lo uno ni lo otro, y, cuando aumentan los recursos, esos son aquellos que ya deberían haber llegado a aquellos que gestionan los servicios públicos de la vida cotidiana; aquí lo dejo dicho.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«I acabo, ara sí, amb una reflexió europea. Em sembla profundament revelador que Brussel·les pugui flexibilitzar les regles fiscals quan es tracta de despesa militar. Quan es tracta de despesa militar és tot molt fàcil, molt flexible. Però aquesta mateixa flexibilitat desaparegui quan parlem, per exemple, de la lluita contra el canvi climàtic, quan parlem d'habitatge o quan és important resoldre i donar una resposta a una recessió econòmica. Sembla que per als tancs, doncs si hi ha una barra lliure enorme, molt ample, però que pels serveis públics sempre hi ha aquella prudència per ser elegant, pressupostària. Nosaltres, senyories, defensem una altra Europa, una Europa més coordinada. Una Europa amb capacitats compartides, amb més recursos propis i amb una política exterior musculada, una política exterior forta, però també una Europa que no abandoni la cohesió territorial, que no abandoni la pagesia, que no abandoni la pesca ni tampoc l'estat del benestar. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Compartimos una parte importante del fondo de esta moción, entre otras cosas porque hay una pregunta que cada vez es más evidente. Si Europa tiene que invertir más en seguridad, ¿tendrá que hacerlo de conformidad con sus propias prioridades o acaso debería hacerlo siguiendo el dictado de Donald Trump? Esta es la gran pregunta. Y para Esquerra Republicana la respuesta es muy clara: la OTAN es un marco cada vez más agotado. Es algo que decimos desde hace años, y la presidencia de Trump ha puesto de manifiesto esto cada vez con más claridad. Es un aliado que chantajea -hay que decirlo así de claro- a sus socios. No es exactamente un modelo que yo definiera como modelo de seguridad compartida.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Per això ens preocupa profundament el missatge que s'està enviant. Se'ns diu que no hi haurà retallades. Fantàstic! Que no hi haurà retallades socials. Perfecte. Però senyories, atenció! No retallar no és el mateix que no reforçar. I aquí és on hi ha la clau. Després de 8 anys de governs suposadament progressistes, encara arrosseguem moltes de les ferides que van deixar la crisi financera i, evidentment, també les polítiques d'austeritat. I si ara tenim més recaptació, que està molt bé, la pregunta és molt senzilla: aquesta recaptació la destinarem a reconstruir l'estat del benestar o a alimentar la cursa armamentística? La pregunta és molt binària. És sí o no. Fem una cosa o fem l'altra? També ens preocupa - amb el temps que em queda- la manca de transparència. Per nosaltres és clau i molt important. El Govern espanyol afirma que ja va assolir el famós 2 % de despesa militar. Bé, i la pregunta és, i ara? I ara què? Quin és l'objectiu real per a aquest any? Quin percentatge, senyories, s'està executant? Perquè tampoc ho sabem. Quins compromisos s'han adquirit per la pròxima dècada? La veritat és que aquesta cambra no ho sap. Jo crec que no hi ha ningú. O sí? Seria una sorpresa que pogués respondre a aquestes preguntes. I això deixam'ho dir és especialment greu, molt greu, perquè sense pressupostos aprovats i amb partides disperses en diferents ministeris és molt difícil. Se'ns fa molt difícil que aquest Parlament pugui fiscalitzar adequadament aquestes suposades preses de decisions.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Compartim bona part del fons d'aquesta moció, entre altres coses perquè hi ha una pregunta que cada cop és més evident. Si Europa ha d'invertir més en seguretat, ho ha de fer a tots els serveis, ho ha de fer sota les seves pròpies prioritats? Aquesta és una pregunta. Ho ha de fer sota els dictats de Donald Trump? I aquesta acaba sent la pregunta. Per Esquerra Republicana, la resposta és clara: l'OTAN és un marc cada vegada més esgotat. Fa anys que ho diem, però la presidència de Trump ho ha deixat encara més al descobert. Un aliat que practica el xantatge. I ho hem de dir així, de manera permanent, als seus socis. No és precisament un model que jo definiria com un model de seguretat compartida. Necessitem, doncs, una política europea de seguretat. Una política europea de defensa europea amb majúscules. Una política multilateral, una política multilateral basada en els drets humans i el respecte al dret internacional, i no una competició permanent entre estats per veure qui compra més armament i aquest ho faci en un temps rècord. I aquí és on tenim la principal discrepància amb la cursa actual de despesa militar. Per què? Doncs mirin, perquè mentre es parla de desenes de milers de milions en armament, continuem tenint un dèficit enorme. Un dèficit gegant, per exemple, en habitatge públic. I aquesta és una realitat. Continuem tenint problemes estructurals en la sanitat. Continuem tenint problemes estructurals en educació i també en transport. De fet, només cal preguntar a qualsevol usuari de Rodalies si creu que les prioritats d'inversió de l'Estat estan resoltes. Jo els animo a provarho i, de fet, encara hi afegiria una qüestió més: els ajuntaments i les comunitats autònomes, justament aquestes administracions, són les que continuen assumint una gran part de l'estat del benestar. Això sí, sense disposar d'un finançament ni just ni suficient. I quan augmenten els recursos, aquests recursos són aquells que també haurien d'arribar als qui gestionen aquests serveis públics. Els serveis del dia a dia. Aquí ho deixo dit també.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«La ciudadanía, señorías, no necesita más caos administrativo; ya tiene suficiente. Necesita una Administración accesible, eficiente y, evidentemente, también con recursos eficientes. En definitiva, la Administración ha sustituido derechos por pantallas, como decía. Y cuando la Administración -y ahora sí termino, presidenta- obliga a la ciudadanía a suplicar una cita -digo aquí suplicar, cuidado con el verbo suplicar- por ejercer un derecho, el problema ya no es un problema burocrático, señorías, el problema -dedicado al señor Bermúdez de Castro- es un problema democrático. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Ahora bien, eliminar la cita previa de manera genérica y hacerlo sin alternativas ni recursos suficientes, oigan, no resuelve el problema. El riesgo de sustituir un colapso por otro colapso no tiene ningún sentido. Hay que recordar que la cita previa bien gestionada también cumple una función organizativa importante. De esto no tenemos que olvidarnos: evita colas innecesarias, permite planificar recursos, reduce tiempo de espera y facilita, o debería facilitar, una mejor atención presencial. El problema actual y el problema real es la falta de personal, se ha dicho; pero no solo la falta de personal, sino también la saturación de los servicios y la insuficiencia de plazas disponibles. Es imperativo, señorías, ampliar las plantillas y hacer mucho más eficientes los distintos mecanismos de gestión, y esta proposición no de ley no nos lo explica. También es importante, y voy terminando, presidenta, la Ley 39/2015, una ley que no obliga a las personas físicas a relacionarse electrónicamente con la Administración. Por ello, la Administración es quien tiene que garantizar vías presenciales reales y accesibles para la ciudadanía. Pero esto no implica eliminar cualquier sistema de organización previa. Lo que es necesario es garantizar la atención presencial sin exclusión digital; mantener vías de acceso sin cita previa para casos urgentes y, sobre todo, para casos vulnerables; ampliar el personal y los recursos; abrir más franjas de citas; combatir las mafias de reventa de citas, y, especialmente, implementar sistemas transparentes y eficientes de reserva. Podemos coincidir, pues, en la necesidad de reformular profundamente el modelo actual, pero no en una eliminación indiscriminada, tal y como plantean, de la cita previa, sin planificar, sin garantías de refuerzo tampoco de los servicios públicos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Dicho esto, y hablando de la cita previa, la Administración no puede de ningún modo sustituir los derechos por pantallas. Esto es una evidencia. Y a pesar de que compartimos parte de este diagnóstico de la proposición no de ley, si hablamos en plata es evidente que cualquiera de los electos que hoy están en esta sala -y los que deben estar con el señor Bermúdez tomando café- saben perfectamente que los ciudadanos y las ciudadanas de este país están desesperados por obtener una cita con la Administración. A nadie se le escapa tampoco que hay personas mayores y de edad avanzada que son directamente expulsadas de la Administración porque no dominan las herramientas digitales, o decenas y decenas de personas vulnerables atrapadas en bucles telefónicos y páginas web siempre colapsadas. En definitiva, el sistema actual de cita previa está generando -y no es una novedad- graves problemas de acceso a la Administración pública. De hecho, se ha convertido -hay que decirlo- en un muro administrativo y ha degradado el derecho de la ciudadanía a ser atendida. En el Grupo Republicano lo hemos denunciado muchas veces; lo hemos hecho reiteradamente, especialmente en ámbitos como el de extranjería o el SEPE o las comisarías de policía. Conseguir cita previa es prácticamente imposible en muchos casos. Y esto lo volvemos a decir alto y claro: afecta a los derechos básicos de la ciudadanía.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«La ciutadania, senyories, no necessita més caos administratiu, ja en té prou. Necessita una Administració accessible, eficient i, evidentment, també amb recursos eficients. En definitiva, una administració que ha substituït drets per pantalles, com deia, i quan l'Administració -i acabo ara sí, presidenta,- obliga a la ciutadania a suplicar una cita i a suplicar -atenció amb el verb-per exercir un dret, el problema ja no és un problema burocràtic, senyories. El problema, dedicat al senyor Bermúdez de Castro, és un problema democràtic. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos No puedo empezar, presidenta, sin señalar un hecho que no por inusual es raro, y es que el Partido Popular, en boca del señor Bermúdez de Castro, hoy ha tenido el morro de darnos ciertas lecciones de democracia. Esto, de hecho, por parte del Partido Popular no nos tendría que extrañar. Pero quiero decir desde este atril que resulta extremadamente insultante que el Partido Popular pretenda dar lecciones a Esquerra Republicana de Cataluña en materia de democracia. Ustedes, señorías del Partido Popular, que llevan décadas de corrupción, décadas de financiación irregular, de sobresueldos y de condenas judiciales, y otros que están en la espera, ¿de verdad nos vienen a dar lecciones sobre democracia? Ustedes, los mismos y las mismas que utilizaron las instituciones públicas para tapar grandes responsabilidades públicas y encima perseguir la disidencia política. Ustedes lo que tienen es más morro que un elefante con trompeta, así de claro. (Aplausos). Más morro que un elefante con trompeta. Asuman su historial, señorías del Partido Popular, y dejen de repartir carnets de buenos o malos demócratas, al menos a aquellos que llevamos años militando en un partido con noventa y cinco años de historia sin un caso de corrupción.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Ara bé, eliminar la cita prèvia de manera genèrica i sense alternatives ni recursos suficients, doncs mirin, no resol el problema. El risc de substituir un col·lapse per un altre col·lapse no té cap sentit. Cal recordar que la cita prèvia, ben gestionada, també compleix una funció organitzativa important. Això no ens n'hem d'oblidar. Evita cues innecessàries, permet planificar recursos, redueix temps d'espera i facilita o hauria de facilitar una millor atenció presencial. Però el problema actual i el problema real és la manca de personal. S'ha dit, no només la manca de personal, sinó també la saturació dels serveis i la insuficiència de places disponibles. És imperatiu, senyories, ampliar les plantilles i fer molt més eficients els diferents mecanismes de gestió. I això, aquesta proposició no de llei, no ens ho explica. També és important, i vaig acabant presidenta, recordar la Llei 39/2015. Una llei que no obliga les persones físiques a relacionarse electrònicament amb l'Administració i per tant, l'Administració és qui ha de garantir vies presencials, reals i accessibles cap a la ciutadania. Però això no implica eliminar qualsevol sistema d'organització prèvia. El que cal, doncs, és garantir l'atenció presencial sense exclusió digital. Mantenir vies d'accés sense cita prèvia per a casos urgents i, sobretot, per a casos vulnerables. Ampliar el personal i els recursos, obrir més franges de cites, combatre les màfies de revenda de cites sobretot, i implementar sistemes transparents i eficients de reserva. Podem coincidir, doncs, amb la necessitat de reformular profundament el model actual, però no amb una eliminació, tal i com plantegen indiscriminada de la cita prèvia, sense planificació, sense garanties de reforç, tampoc dels serveis públics.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«I dit això, i parlant de la cita prèvia, mirin, l'Administració no pot de cap manera substituir els drets per pantalles. Això és una evidència i malgrat que compartim part d'aquest diagnòstic de la proposició no de llei, si parlem en plata, és evident que qualsevol dels electes que avui estan en aquesta sala -i els que deuen estar amb el senyor Bermúdez fent el cafè-, saben perfectament que els ciutadans i ciutadanes d'aquest país estan desesperats, que estan desesperades per obtenir una cita amb l'Administració. A ningú se li escapa tampoc, que hi ha persones grans i òbviament d'edat avançada que són directament expulsades de l'Administració perquè no dominen les eines digitals o desenes i desenes de persones vulnerables atrapades amb bucles telefònics i pàgines web, sempre col·lapsades. En definitiva, el sistema actual de cita prèvia està generant, i no és una novetat, doncs, greus problemes d'accés a l'Administració Pública. De fet, ha esdevingut, cal dirho, un mur administratiu i ha degradat el dret a la ciutadania a ser atesa. De fet, des del Grup Republicà ho hem denunciat moltes vegades. Ho hem fet reiteradament. Ho hem fet especialment en àmbits com l'àmbit d'estrangeria o el SEPE o les comissaries de policia. Aconseguir una cita prèvia és pràcticament impossible en molts casos, i això, ho tornem a dir alt i clar, afecta els drets bàsics de la ciutadania.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. No puc deixar de començar, presidenta, sense assenyalar un fet que no per inusual, és estrany, sinó que el Partit Popular, en la boca del senyor Bermúdez de Castro, avui ha tingut el morro de dirnos o de donarnos certes lliçons de democràcia. Això, de fet, per part del Partit Popular no ens hauria d'estranyar. Però vull dir, des d'aquesta tribuna, que el fet que el Partit Popular intenti alliçonar Esquerra Republicana de Catalunya, en qüestió de democràcia, és extremadament insultant. Vostès, senyories del Partit Popular, que porten dècades de corrupció, dècades de finançament irregular, de sobresous i de condemnes judicials, i d'altres que estan a l'espera, ens venen a donar de veritat lliçons de democràcia? Vostès, els mateixos i les mateixes que van utilitzar les institucions públiques per tapar manta de responsabilitats públiques i, a més a més, perseguir la dissidència política. Vostès el que tenen és més morro que un elefant amb trompeta. Així de clar. Més morro que un elefant amb trompeta! Assumeixin el seu historial senyories del Partit Popular i deixin de repartir carnets de bons o mals demòcrates, almenys a aquells i aquelles que portem anys militant en un partit amb 95 anys d'història sense un cas de corrupció.»