Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.823 declaraciones · página 50 de 61
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Gracias, presidenta. Buenos días de nuevo, ministro; buenos días de nuevo, señorías. El Grupo Parlamentario Popular presenta enmienda a la totalidad a este proyecto de ley orgánica de medidas en materia de eficiencia del servicio público de justicia y acciones colectivas para la protección y defensa de los derechos e intereses de los consumidores y usuarios. Es un proyecto que, ciertamente, como dicen los populares, es un auténtico cajón de sastre donde se recogen una serie de materias que en la anterior legislatura -lo han dicho varios de los ponentes que me han precedido- se trataron en tres proyectos diferentes. Para nosotros esto no es ninguna sorpresa, es la extensión de los decretos ley ómnibus o macedonia, como les llamamos nosotros, a los que ya nos tiene acostumbrados este Gobierno y que tantas veces hemos dicho que, muy a menudo, nos dificulta su debate y también su posicionamiento. Ministro, sin ningún entusiasmo se lo digo: Quizá tendríamos que valorar si tiene razón de ser esta totalidad. Lo veremos. En relación con todo lo que se regula en este proyecto, que no es poco, nosotros, como siempre, tenemos una prioridad: Cataluña; en este caso, concretamente, la defensa de las competencias de la Generalitat de Catalunya en materia de justicia y en el cumplimiento del estatuto. Es una prioridad a pesar de que el actual Estatuto de Autonomía de Cataluña, hay que recordarlo, no ha sido aprobado por el Parlamento de nuestro país y tampoco por esta Cámara ni por el Senado ni tampoco refrendado por los ciudadanos de Cataluña. Es una prioridad, a pesar de su redacción actual, la del Estatuto de Cataluña, que es el resultado de la indebida intromisión mediante la sentencia 31/2010 de un Tribunal Constitucional politizado y falto de legitimidad. Es una prioridad. A pesar de sus enormes faltas y a pesar de todo esto, el estatuto es una norma vigente que reconoce una serie de competencias que nosotros hoy estamos aquí para defender, y en este proyecto, Junts per Cataluña, sin descuidar ninguno de los otros temas legislados, pondremos todo el hierro en la defensa de los juzgados de paz. En la legislatura anterior Junts per Cataluña se quedó sola en la defensa de los juzgados de paz ante la voluntad del Estado de suprimirlos con las leyes de eficiencia en el ámbito de la justicia de aquel momento y con la connivencia entonces del Gobierno de la Generalitat. En Cataluña los juzgados de paz son un instrumento de justicia y de proximidad muy enredado en el país, que han demostrado a lo largo de su historia su vocación de servicio público, utilidad y eficacia en la resolución de los conflictos. Pero no solo eso, los juzgados de paz son, por encima de todo, órganos pertenecientes al Poder Judicial, a los que les corresponde ejercer las funciones de la llamada justicia de proximidad recogida en el artículo 108 del Estatut de Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«A l'anterior legislatura, Junts per Catalunya es va quedar sola en la defensa dels jutjats de pau davant la voluntat de l'Estat de suprimir-los amb les lleis d'eficiència en l'àmbit de la justícia d'aquell moment i la connivència, llavors, del Govern de la Generalitat. A Catalunya, els jutjats de pau són un instrument de justícia de proximitat molt arrelat al país i que han demostrat, al llarg de la seva història, la seva vocació de servei públic, d'utilitat i eficàcia en la resolució dels conflictes. Però no només això. Els jutjats de pau són, per sobre de tot, òrgans pertanyents al poder judicial, als quals els correspon exercir les funcions de l'anomenada justícia de proximitat, recollida a l'article 108 de l'Estatut de Catalunya. Miri, ministre, nosaltres no volem la seva estructura, ni la del segle XIX ni la del segle XXI. Junts per Catalunya volem la nostra estructura. Volem la que es mereix l'actual Catalunya. Per això mateix, nosaltres volem preservar aquesta competència i estendre la justícia de proximitat, la justícia de pau, arreu del nostre país, arreu de Catalunya. I aquest és el nostre principal objectiu: un objectiu que ja els avanço que guiarà tots els nostres posicionaments en la tramitació d'aquesta iniciativa legislativa i que condicionarà els set vots de Junts per Catalunya. De moment, res més i moltes gràcies.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Gràcies, presidenta. Bon dia de nou, ministre. Bon dia de nou, senyories. El grup popular presenta esmena a la totalitat d'aquest projecte de llei orgànica de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia i d'accions col·lectives per a la protecció i defensa dels drets i interessos dels consumidors i usuaris. És un projecte que, certament, i com diuen els populars, és un veritable calaix de sastre on s'hi recullen un seguit de matèries que, en l'anterior legislatura, ho han dit varis dels ponents que m'han precedit, van ser tractades en tres projectes diferents. Per nosaltres això no és cap sorpresa. És l'extensió dels decrets lleis òmnibus, o 'macedònia', com els anomenem nosaltres, a què ja ens té acostumats aquest Govern, i que tantes vegades hem criticat perquè, certament, sovint en dificulta no només el seu debat, sinó també el posicionament. Ministre, sense cap entusiasme li dic que potser ens caldrà valorar si té raó de ser, aquesta totalitat. Ho veurem. En relació a tot el que es regula en aquest projecte, que no és poc, nosaltres, com sempre, tenim una prioritat: Catalunya. En aquest cas, concretament, la defensa de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de justícia i en el compliment de l'Estatut. Una prioritat, ho és, malgrat que l'actual Estatut d'Autonomia de Catalunya, val la pena recordar-ho, no ha estat aprovat pel Parlament del nostre país ni tampoc per aquesta cambra ni pel Senat, ni tampoc referendada pels ciutadans de Catalunya. Una prioritat malgrat la seva redacció actual, la de l'Estatut de Catalunya, és el resultat de la indeguda intromissió mitjançant la sentència 31/2010 d'un Tribunal Constitucional polititzat i mancat de legitimitat. Una prioritat malgrat les seves enormes mancances, perquè, malgrat tot això, l'Estatut és, com els deia, una norma vigent que reconeix una sèrie de competències que nosaltres avui som aquí per defensar. I en aquest projecte, Junts per Catalunya, sense descuidar cap dels altres temes legislats, posarem tot el ferro en la defensa dels jutjats de pau.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«La 'toga nostra' sigue con la diana puesta en nosotros, en los independentistas, en los ciudadanos de Cataluña, en las instituciones catalanas, en el presidente Puigdemont. Por tanto, llegaremos hasta el final. Nosotros sí hemos empezado a querellarnos contra todos aquellos que prevarican, que engañan y que ensucian. El presidente Puigdemont y Josep Alay lo han hecho ya contra el juez Aguirre. Emprenderemos las acciones necesarias contra todos ellos y lo haremos sabiendo que hay jueces y fiscales que están hartos de sufrir las consecuencias de no querer formar parte de esta mafia togada, hartos de ver cómo su carrera profesional se deteriora por la carrera política de la cúpula judicial, hartos de que el poder político español lo permita. Y acabo, no serán ustedes ni serán ellos quienes decidan y determinen el país en el que vivirán nuestros hijos, el país en el que viviremos nosotros. Y les recordaré unas palabras que el presidente del Parlament de Catalunya, Josep Rull, pronunció durante el juicio farsa dirigiéndose al tribunal que lo condenó, presidido por Marchena: Ustedes no podrán impedir que pueda dejar a mis hijos una cosa extraordinariamente valiosa, la dignidad de haber defendido unas ideas legítimas y unas ideas nobles. No podrán impedir que les podamos dar un humilde testimonio de nuestro compromiso para conseguir que puedan vivir en un país mejor, un país libre, en una Cataluña independiente, donde sea imposible que nadie pueda ir a la cárcel o al exilio por haber defendido pacíficamente sus ideas.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Senyors i senyores, tots aquí estem jugant les nostres cartes i nosaltres coneixem perfectament les seves. El que estan fent vostès, el que estan fent a la cúpula judicial, era del tot previsible. Recordin, però, que el poble de Catalunya és imparable i un poble imparable que té al cap la idea d'un país just, decent i lliure, aquí, al reino, no hi cap. No sé si serà demà o serà demà passat, però arribarem fins al final. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Con este pacto entre la derecha y la izquierda españolas, después de una gesticulación exagerada por parte de los dos partidos, no se regenera nada. Se perpetúa un sistema de puertas giratorias, de la judicatura a la política y de la política a la judicatura; se mantiene la ultraderecha judicial, controlando lo que debería ser un poder imparcial independiente. Sigue la putrefacción de la justicia española y se evidencia, una vez más, el fracaso de la transición. Hoy en España se mantiene una monarquía heredera del franquismo que orienta la acción de la justicia con sus discursos políticos. Se mantienen unos jueces justicieros constituidos en una mafia y todos ellos, por mucho que prevariquen, acaban siempre protegidos por los capos. Y, por acción u omisión, también protegidos por todos ustedes, por los partidos políticos españoles, que presentan el pacto sobre el Consejo General del Poder Judicial, donde nada cambia. Antes de que el señor Sánchez anuncie medidas de regeneración democrática, es la prueba de que todo lo que nos puedan presentar el día 17 será papel mojado. Gracias a este acuerdo que los socialistas han cerrado con la derecha Popular los jueces de la cúpula seguirán haciendo y deshaciendo al margen de las leyes; jueces que seguirán haciendo política en lugar de justicia, sabiendo que nadie los llamará nunca al orden, porque ellos no han de rendir cuentas a nadie; ustedes les permiten actuar impunemente.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«La toga nostra segueix amb la diana posada en nosaltres, en els independentistes, en els ciutadans de Catalunya, en les institucions catalanes, en el president Puigdemont. Per tant, arribarem fins al final. Nosaltres sí hem començat a querellar-nos contra tots aquests que prevariquen, que enganyen i que embruten. El president Puigdemont i en Josep Alay ja ho han fet amb el jutge Aguirre. Emprendrem les accions necessàries contra tots ells. I ho farem sabent que hi ha jutges i fiscals que estan tips de patir les conseqüències de no voler formar part d'aquesta màfia togada. Tips de veure com la seva carrera professional és deteriorada per la carrera política de la cúpula judicial. Tips que el poder polític espanyol ho permeti. I acabo. No seran ni vostès ni seran ells els qui decideixin i determinin el país on viuran els nostres fills. El país on viurem nosaltres. I els recordaré unes paraules que el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, va pronunciar durant el judici farsa dirigint-se al tribunal que el va condemnar presidit per Marchena: Vostès no podran impedir que pugui deixar els meus fills una cosa extraordinàriament valuosa; la dignitat d'haver defensat unes idees legítimes i unes idees nobles. No podran impedir que els puguem donar un humil testimoni del nostre compromís per aconseguir que puguin viure en un país millor, en un país lliure, en una Catalunya independent on sigui impossible que ningú pugui anar a la presó o a l'exili per haver defensat pacíficament les seves idees.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de creación de la Autoridad Administrativa Independiente para la Investigación Técnica de...
«Per tots aquests motius, la Unió Europea ha anat creant tot un marc reglamentari per tal que tots els països de la Unió creïn eines i mecanismes que garanteixin instruments, que garanteixin investigacions independents i professionals. Aquest és el cas d'aquest projecte. La proposta d'aquesta llei va en aquest sentit i hauria de permetre que no torni a succeir, s'ha esmentat per part d'algun altre diputat, com hi ha investigacions que s'eternitzen, que no es veu una intencionalitat d'esclarir els fets, que no dona la sensació de donar el confort i l'acompanyament o respectar les garanties dels afectats, o que fins i tot ha donat la sensació que pretén més protegir una part dels implicats que uns altres. Això no hauria de tornar a passar. El nostre grup ha presentat algunes esmenes per millorar aquesta llei. El primer bloc fa referència a un tema que és típic del nostre grup parlamentari. Aquesta llei, com no podia ser d'una altra manera, arribava amb una visió centralista i uniformista. És una llei que obviava, per exemple, que Catalunya té competències exclusives en transport o que té un cos de policia propi com els Mossos d'Esquadra. Les nostres esmenes han corregit aquesta mancança. El text que ara ens arriba és respectuós amb aquesta realitat i permet, per exemple, que les investigacions que es facin a Catalunya, encara que sigui en infraestructures que són competències de l'Estat, es facin de forma coordinada i amb diàleg i amb col·laboració amb el Govern de la Generalitat. En segon lloc, hi havia alguna esmena per enfortir el rol de professionalitat i expertesa en els professionals que participen en la investigació. I un tercer en garantir l'agilitat i la reducció de terminis d'aquestes investigacions.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«També toca dir que malauradament hi ha dones més masclistes que molts homes, que aquests utilitzen. Són les que, enlloc d'empoderar altres dones, omplen els seus discursos d'estereotips del patriarcat. Avui, però, han perdut una batalla més, sempre que fem possible que la llei s'apliqui des de la lletra, però també des de l'esperit. Omplir els consells de dones perquè segueixin decidint i manant els homes no és paritat. Per això és important saber què passa més enllà de les taules del poder. Algunes dades de l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona: més del 60 % dels titulats universitaris o de les persones que fan formació contínua són dones, però la bretxa salarial és del 13,3 %, del 21 % si parlem de salaris directius. El 86 % de les excedències per tenir cura de la família són de dones. La bretxa a les pensions és del 26 %, i tenim un 8 % més de risc de pobresa que els homes. Hem guanyat el 45 % de les regidories, però ocupem, només, la tercera part de les alcaldies. I també estem en el mateix percentatge a la gerència i direcció de les empreses, als consells d'administració o a les juntes directives. I això són dades de Catalunya, millors, que consti, que a la resta de l'estat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«I ja per acabar, perquè vegi que també recollim les coses positives. Fa uns mesos es va constituir la mesa del delta de l'Ebre amb el suport condicionat de Junts al fet que hi tingués representació a la taula de consens de l'Ebre. La veritat és que ens hem de felicitar tots plegats perquè ja s'ha fet una primera reunió. Es va condicionar, també, al fet que hi hagués una reunió com a mínim cada sis mesos. Celebrem, doncs, que es comenci a caminar pel desplegament d'aquest pla del delta de l'Ebre que ha de servir per recuperar aquesta terra i aquest paisatge que tant ens estimem des de Catalunya. Gràcies. Si me lo permite, presidente, contestaré desde el escaño. Señora vicepresidenta y ministra, gracias por sus respuestas, le recordaré lo que no ha contestado usted. Hablando de pobreza energética y por respeto a la plataforma Alianza contra la Pobreza Energética, le reitero la pregunta: ¿tiene previsto usted o le parecería bien que las medidas de pobreza energética quedaran consolidadas en la Ley del Sector Eléctrico? Y para los amantes de los datos -?somos conscientes de que usted es una amante de los datos-, si hablamos de 42 millones de coste de pobreza energética en el 2022, en el 2023 hay que decir que esta cifra cae hasta 137 millones, de 142 a 137. ¿Quiere que se consoliden estas medidas de pobreza energética en la Ley del Sector Eléctrico?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«I per acabar, volem recordar-li que el Parlament de Catalunya va sol·licitar a l'Estat espanyol la delegació de les competències hídriques plenes en tot l'àmbit territorial de Catalunya, incloses les conques en territori català gestionades per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Nosaltres escoltem a Catalunya i ens preguntem si ho fa vostè Acabo. Per cert, el conjunt dels embassaments de les conques internes de Catalunya encara no està al 50 %. A hores d'ara tenim aigua fins a finals d'any, però previsiblement s'aniran buidant aquests embassaments perquè vindrà calor i s'havien compromès vostès a fer l'ampliació de la dessaladora de la Tordera a Blanes. Però el més calent com diem els catalans, és a l'aigüera. Vostès, per cert, fan l'obra -la paga Catalunya que consti-, però a hores d'ara no s'ha començat ni tan sols la licitació. Li pregunto en quina situació està. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Señora vicepresidenta, ha expuesto aquí, cuando ha empezado su comparecencia, algunos de los argumentos de campaña en el Parlamento Europeo, que evidentemente le han tenido muy ocupada últimamente, y quizás por eso -y se lo decimos desde el más absoluto respeto- llega usted sin haber hecho gran parte de los deberes que nosotros esperábamos o haciéndolos en el tiempo de descuento. Justamente ayer aprobaron una prórroga de las medidas contra la pobreza energética que acababan este domingo. Ha ignorado en las semanas previas la preocupación y la necesidad de información de los responsables de la plataforma contra la pobreza energética, que agrupa a más de veinte organizaciones en todo el Estado. Representantes de esa plataforma hace unos días nos decían: El Gobierno no ha dado ninguna pista sobre si estas medidas se van a mantener a partir del 30 de junio, cuando acabe la vigencia de las principales medidas de protección. Ninguna pista. Los ciudadanos, de alguna manera, han tenido que hacer de Sherlock Holmes para intentar averiguar por dónde va a ir el Gobierno español. Creemos que la buena política tiene en cuenta el malestar de la ciudadanía y no se espera hasta el último momento a aportar soluciones, y aún menos si hay 1 600 000 hogares afectados por las excepciones lógicas de cuando hay menores de dieciséis años, personas con discapacidad o en grado de dependencia. Muchos ciudadanos estaban angustiados pensando que, en caso de impago, quizás no se renovaría la prohibición de cortes de suministro de electricidad, gas y agua en los hogares beneficiarios del bono social eléctrico. Iban pasando los días y nada, sin información. Seguramente es que ha estado usted muy ocupada, pero, vamos, eso no justifica la falta de activación de medidas hasta ayer, cinco años antes de la fecha límite.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Des de Junts volem recordar-li també algunes de les nostres principals reivindicacions: acabar amb la que considerem discriminació que pateixen milers d'empreses a tot l'Estat, unes 3200 a Catalunya, que paguen els peatges de les línies de tensió de vint-i-cinc kilovolts molt més cars en comparació dels que corresponen a les línies de trenta; fet que suposa un greuge i una pèrdua de competitivitat a Catalunya i un sobrecost per les empreses d'uns 300 milions d'euros. Tenint en compte la similitud de les característiques de les línies i que subministren a la mateixa tipologia d'empresa, totes dues tensions haurien de tenir el mateix preu. Demanem que es permeti també a les comunitats autònomes poder autoritzar les plantes de renovables de més de cinquanta megawatts, que s'ampliï l'exempció de sol·licituds de permís d'accés a totes les instal·lacions que injectin fins a quinze quilowatts a la xarxa, independentment de la potència instal·lada. Volem que es publiqui el llistat dels nusos on es preveu fer concursos i un calendari detallat per evitar l'especulació i per evitar el bloqueig d'emplaçaments. D'aquesta manera, millorem la transparència del procés. I també volem que es transfereixi aquesta facultat a aquelles comunitats autònomes on cal adjudicar accés i connexió addicional, perquè puguin complir els seus objectius de descarbonització de cara al 2030.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el respeto a las Cortes Generales y el ejercicio de sus...
«Però, en tot cas, volen parlar de respecte? Parlem-ne. Respecte seria fer funcionar rodalies com ha de funcionar en qualsevol país modern. Respecte seria pagar el que deuen per la llei de dependència i que la gent no mori al llit sense tindre reconeguda la prestació corresponent. Respecte seria dotar Catalunya pressupostàriament amb allò que ens pertoca per pes demogràfic i per pes econòmic. Respecte seria executar cada any totalment els pressupostos. Seria també disposar dels nostres diners per tal de poder reduir les llistes d'espera als hospitals. Disposar dels nostres diners per poder pagar el que es mereixen els metges i les infermeres, perquè no hagin de marxar a treballar a fora de Catalunya. Seria disposar dels nostres diners per poder pagar millor els professionals del sistema educatiu i tindre una millor escola catalana. Respecte seria no utilitzar els tribunals per tombar les nostres lleis del Parlament o no permetre que es forci la justícia per perseguir els catalans. Per tot això, nosaltres no ens sentim pas part del seu país i només tenim un interès: defensar els nostres catalans i marxar d'Espanya com més aviat millor. I, per tot això, malgrat que vostès s'entestin a dir el contrari des de la seva bombolla política, cada vegada són més i més els ciutadans catalans que pensen que amb vostès no hi ha res a fer. Però escoltin-me, nosaltres tenim una sort que no tenen vostès: podem aguantar el seu espectacle diari en aquest hemicicle i la manca de respecte en aquesta Cambra perquè sabem que arribarà el dia en què marxarem del seu país. De fet, cada vint-i-quatre hores, un dia menys.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«En conseqüència, a Catalunya ens falten professionals, malgrat ser una de les comunitats autònomes que més formació i de més qualitat ofereix, i quan, a més, gran part dels costos d'aquesta formació els paga la Generalitat de Catalunya. Si tinguéssim competències en formació sanitària especialitzada, podríem garantir molt millor una atenció mèdica en català. I és que recordin que els catalans volem viure plenament en català i hi tenim dret. Volem les competències per acreditar les places que realment necessitem. No és un problema de salaris. A Catalunya tenim uns sous bons en comparació a altres comunitats autònomes. Per tant, estem bàsicament d'acord amb les queixes que trasllada el PP en la seva iniciativa, però hi ha una diferència de base. Nosaltres volem el traspàs de competències en la formació del personal sanitari, però també en el reconeixement de les titulacions dels estrangers extracomunitaris. El ministeri de ciència, innovació i universitats, pel que respecta a l'homologació, l'equivalència de títols universitaris, i el ministeri de Sanitat, pel que respecta al reconeixement de les especialitats, han portat al bloqueig per col·lapse l'acreditació que permetria que milers de professionals acadèmicament qualificats poguessin treballar en la sanitat i resoldre parcialment el problema de falta de recursos humans que aquesta pateix. Sabem que és un tema polèmic, és un tema delicat i s'ha d'actuar amb molta precaució, assegurant l'autenticitat de les titulacions, això està clar. És una situació especialment greu a Catalunya, on els col·legis de metges de Barcelona o de Girona, per posar dos exemples, han denunciat el baix grau de resolució d'expedients dels dos ministeris. Poden trigar fins a cinc anys a fer aquest reconeixement de títol i d'especialitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«Catalunya vol formar el màxim nombre de professionals i que siguin aquests els que treballin al nostre país. Però resulta que un gran percentatge de les places de formació a Catalunya les ocupen estudiants que venen de fora. En el cas de la Universitat de Lleida o la Universitat Rovira i Virgili parlem del 70 %. Això és així perquè fora de Catalunya, o també de Madrid, no hi ha gaire oferta formativa i perquè hi ha districte únic, és a dir, que les places s'ofereixen a tot l'Estat. Qualsevol persona de fora de Catalunya té el mateix dret a estudiar a Catalunya que un ciutadà català. No tenim, i que quedi clar, res en contra de la gent que ve a estudiar a Catalunya, però amb aquesta situació ens trobem curs darrere curs que els estudiants que venen de fora, una vegada s'han format, tornen a la seva comunitat autònoma d'origen per treballar-hi. En el cas dels estrangers, la situació d'arrelament al seu lloc d'origen no pesa tant per la distància.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«Gràcies, president. Bé, quan se li diu a la ministra de Sanitat que falten metges per cobrir l'atenció primària, la seva resposta, fa una setmana, és que això és un problema global, i a mi aquesta sortida em recorda aquella dita de mal de molts, conhort de boig, i per aquí no passem. Com tampoc pel pilotes fora que fa la ministra. Què vol dir que el problema és de les comunitats autònomes? Què vol dir que són aquestes les que han de planificar en base als seus recursos i necessitats perquè els plans no es fan a l'estiu? Mirin, els catalans portem anys reivindicant justament que ens deixin planificar a nosaltres. Estem farts d'estar atrapats en la inoperància i en la incapacitat de solucionar el problema d'un ministeri darrere l'altre. A Catalunya demanem gestionar la formació sanitària especialitzada que inclou les titulacions de medicina, infermeria, farmàcia, psicologia, química, biologia i radiofísica. A hores d'ara, el ministeri de Sanitat regula l'acreditació de les places i ens limita quantes podem oferir des de Catalunya. Tenim les estructures, tenim les places, tenim els recursos econòmics per pagar-les, però no ens les acrediten. Volem regular i decidir quins llocs es creen d'acord amb les especialitats que necessitem cobrir. I davant del seu pilotes fora, del de la ministra, els diem que la inoperància és de primera divisió. Es pot trigar un any i mig a aconseguir que acreditin una plaça i saben què? S'ha d'acreditar una a una. Imagini's quina és aquesta bona gestió.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«Si hablamos de Palestina, el presidente Sánchez es como la versión moderna del presidente Kennedy cuando seducía a Berlín y fascinaba a la Europa Occidental. ¿Es esto? ¿Si hablamos de Kosovo -¡ay, Kosovo!-, el amo de la Moncloa es una mala copia de Aznar, el héroe de las Azores? Sánchez es como Rajoy, negándose a participar en el año 2018, hace seis años, en la Cumbre de la Unión Europea en los Balcanes. ¿En qué quedamos? ¿Palestina es un clínex y hoy va a hacer un año? ¿Es esto? Junts per Catalunya ha votado a favor de las resoluciones del Parlamento Europeo que son solidarias con Kosovo. También lo hicimos en octubre de 2023 cuando Europa pidió a los cinco Estados miembros de la Unión que todavía no han hecho el paso, que todavía no lo han hecho, que hagan el favor, el dichoso favor de reconocer Kosovo. Ustedes, España, ustedes votaron que no, pero siempre están a tiempo de corregir, siempre. No quieran ser un Estado -cómo lo voy a decir- acomplejado, pequeño. No quieran serlo, hombre, quieran ser justos. Si detrás de la votación de hoy solo ven a Cataluña, si Cataluña sigue siendo el Papus, el hombre del saco de la política internacional, la España política está tan mal como nos imaginábamos y hay que ponerse inmediatamente en el diván de la coherencia.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«I acabo. Els estadistes, com la democràcia, no haurien de funcionar a temps parcial. Acabem parlant de John Fitzgerald Kennedy. Els he comentat que l'estiu del 1963 JFK va visitar Berlín i, mentre Europa es dividia en dos, el president Kennedy va sacsejar el món amb el seu 'tots som berlinesos'. Avui no cal que tots siguem de Kosovo, però és imprescindible que tots siguem demòcrates. Ho repeteixo. És imprescindible que tots siguem demòcrates. Votin sí al reconeixement de Kosovo. Senyories, ara ja ho saben. Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. Junts per Catalunya propone instar al Gobierno español a reconocer la República de Kosovo como Estado soberano. Hoy no solo les preguntamos quién de ustedes está a favor del reconocimiento de Kosovo por parte del Estado, también les invitamos a dejar poses infantiles, a asumir una posición plenamente adulta y, sobre todo, a ser coherentes. Les proponemos un ejercicio de madurez aplicando la prueba del 9 a sus convicciones democráticas. Hoy planteamos un test de veracidad a los discursos que en los últimos meses han defendido una especie de nuevo orden internacional en esta misma tribuna.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«Dit això, és veritat, vostès tenen raó. Les realitats nacionals no resoltes, com és el cas de Catalunya, són molt tossudes i l'autodeterminació és un dret i Catalunya hi tornarà les vegades que calgui, però avui, és veritat, parlem de Kosovo. Reconeguin Kosovo com a Estat independent i no vulguin demostrar al món que el seu malson és la lluita de Catalunya per la seva llibertat i plenitud nacional. Si aquest Congrés vota sí al reconeixement de Kosovo, Catalunya continuarà la seva lluita per assolir el seu ideal de llibertat. És veritat. Però si voten no, Catalunya també, naturalment, continuarà defensant els seus drets i la seva prosperitat. Per tant, senyories de tots els colors, siguin dignes i senyors del Govern, siguin dignes i coherents. La coherència és un grau, siguin dignes i coherents amb els seus últims discursos de política exterior i no s'arronsin. Si els acovardeix ser justos, potser hauran de recordar al president Sánchez que els 'enfant terrible', els de debò, són valents i tenen coratge sempre. Sempre. La democràcia no hauria de ser, en cap cas, únicament el postureig dels dimecres.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«Si parlem de Palestina, el president Sánchez és com la versió moderna del president Kennedy quan seduïa Berlín i fascinava l'Europa Occidental. És això. I si parlem de Kosovo? Ai, Kosovo. L'amo de la Moncloa és una mala còpia d'Aznar, l'heroi de les Açores. Sánchez és com Rajoy negant-se a participar l'any 2018, fa sis anys, a la cimera de la Unió Europea als Balcans. En què quedem? Palestina és un clínex i tal dia farà un any. És això? Junts per Catalunya ha votat a favor de les resolucions del Parlament Europeu que són solidàries amb Kosovo. També ho van fer l'octubre del 2023, quan Europa va demanar als cinc Estats membres de la Unió que encara no han fet el pas, que fessin el favor de reconèixer Kosovo. Vostès, Espanya, van votar no, però sempre són a temps de corregir. Sempre. No vulguin ser un Estat... Com els ho diria? Un estat acomplexat, petit. No ho vulguin ser, carai. Vulguin ser justos. Si al darrere de la votació d'avui només hi veuen Catalunya, si Catalunya continua sent el Papus, l'home del sac de la política internacional, l'Espanya política està tan malament com ens imaginàvem i s'ha d'estirar immediatament al divan de la coherència.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«I ara m'adreço especialment a vostès, senyories del PSOE. Tant que els agraden les jugades mestra, tant que els agraden els anuncis històrics de repressió i de justícia, i que el president Sánchez, que avui no hi és, es disposi a canviar el món, tant que els agrada, per què carai no canvien sempre el món? La democràcia no és una partida a la Play que et permet canviar de valors i d'idees segons el moment. La justícia no ha de ser mai una moneda de canvi. On queda Palestina? Palestina és esnob i Kosovo és de segona? És això? Estem parlant d'això? Senyories, no troben alarmant, greument alarmant, que si parlem d'Ucraïna, Rússia sigui un perill obscur per la pau global i quan parlem de Kosovo, el temible Putin esdevingui un far de política i de veritat per l'Espanya política? No els sona malament tot això? No els estranya que Rússia tampoc reconegui Kosovo? Senyor Sánchez, en tot cas, algú de vostès que pregunti al senyor Sánchez, recordin-li, ja li han explicat a Zelensky que, en aquest conflicte, Putin els marca el ritme? Parlem clar, el no a Kosovo no té cap sentit, cap ni un. Per tant, de què carai tenen por? De Kosovo? No, de Kosovo, no. O estem parlant que Espanya té pànic dels drets nacionals de Catalunya. Senyories, no diuen que el govern socialista resol pels segles dels segles el problema de Catalunya i que tot és convivència, alegria, concòrdia? No ho diuen. Doncs si n'estan tan convençuts, pensin en Kosovo i no pensin en Catalunya.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«President, senyories, bona tarda. Junts per Catalunya els proposa instar el Govern espanyol a reconèixer la República de Kosovo com a Estat sobirà. Avui, però, no només els preguntem qui de vostès està a favor del reconeixement de Kosovo per part de l'Estat. També els convidem a abandonar pors infantils, a assumir una posició políticament adulta i, sobretot, a ser coherents. Els proposem un exercici de maduresa aplicant la prova del 9 a les seves conviccions democràtiques. Avui plantegem un test de veracitat als discursos que els últims mesos han defensat una mena de nou ordre internacional des d'aquesta mateixa tribuna. Pel que fa a la dreta, aquesta tarda sabrem si de debò es volen atansar als estàndards europeus, no aniria malament, o si això els queda lluny. L'Espanya política, tots, ha de ser valenta. Vostès tots han d'abandonar una actitud dissonant i, a aquestes alçades, clarament estrafolària. L'Estat espanyol ha de reconèixer Kosovo, perquè Kosovo és precisament la legalitat. Kosovo és un Estat de dret i democràtic que va declarar la seva independència de Sèrbia el 2008. I el 2010, l'acord de la Haia ja va avalar aquesta decisió, assegurant també que no s'havia violat la resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Precisament 104 països d'un total de 193 de les Nacions Unides ja han reconegut Kosovo com a Estat independent. És el cas, els sona? Dels Estats Units, Japó, el Regne Unit, Alemanya, França i, a Europa, de 27 estats, només n'hi ha cinc que encara no ho han fet. La selecta elit europea que manté el seu no a Kosovo està formada per les irreductibles Xipre, Grècia, Romania i Eslovàquia, i al costat d'aquests quatre països, hi ha Espanya. Quin honor més galdós.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Junts per Catalunya no entrará a analizar el fondo que les ha traído a promover esta iniciativa. Somos conscientes de la gravedad de los hechos sucedidos hace unos meses en Cádiz y es evidente que sabemos que nuestra sociedad debe dotarse de mejores herramientas en todos los ámbitos para combatir las organizaciones criminales dedicadas al narcotráfico, pero en ningún caso esto pasa por aumentar la Audiencia Nacional. No solo no compartimos la atribución de dar más competencias a la Audiencia Nacional; es que ni tan solo compartimos la mayor: su existencia. Junts per Catalunya propugna el traspaso de sus competencias a la jurisdicción ordinaria y aboga por su definitiva desaparición. La Audiencia Nacional es un tribunal preconstitucional creado a toque de decreto ley y heredado del Tribunal de Orden Público franquista creado en 1963, creado en ese momento -y valga la pena recordarlo- para sustituir al Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo instaurado en 1940 al acabar la guerra. Hablamos de dos herramientas de persecución política, pilares del engranaje represivo del régimen franquista. Este, señorías, es el origen de la Audiencia Nacional, un origen que nos ayuda a entender el autoritarismo judicial y la connivencia con una determinada concepción del Estado o, mejor dicho, de la España nación. Abolir la Audiencia Nacional implica a nivel formal -y lo decía el diputado de Bildu hace un momento- derogar un artículo y sus normas concordantes de la Ley Orgánica del Poder Judicial, pero en términos de justicia -en términos de justicia en mayúsculas- representaría la ruptura con un pasado del cual nadie que se considere demócrata puede enorgullecerse.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«A Junts per Catalunya advoquem pel traspàs de les seves competències a la jurisdicció ordinària i per la seva desaparició definitiva. L'Audiència Nacional és un tribunal preconstitucional creat a cop de decret llei, hereu directe del Tribunal d'Ordre Públic franquista creat l'any 1963, creat en aquell moment, i val la pena recordar-ho, per substituir el Tribunal Especial per la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme instaurat el 1940 en acabar la guerra. Parlem de dues eines de persecució política, pilars de l'engranatge repressiu del règim franquista. Aquest, senyories, és l'origen de l'Audiència Nacional. Un origen que ens ajuda a entendre l'autoritarisme judicial i la connivència amb una determinada concepció de l'Estat o, millor dit, de l'Espanya nació. Abolir l'Audiència Nacional implica, a nivell formal, ho deia el diputat de Bildu fa un moment, derogar un article i les seves normes concordants de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Però en termes de justícia, en termes de justícia amb majúscula, representaria la ruptura amb un passat del qual ningú que es consideri demòcrata pot estar orgullós.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Gràcies, president Rodríguez. Bona tarda, senyories. Tornem a ser en un 'déjà vu' on el Grup Popular redobla l'oportunisme i ens porta en aquest Ple la presa en consideració d'una nova modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial en els termes en què ens ha exposat el diputat Romaní Cantera. Parlo de redoblar l'oportunisme perquè aquesta modificació ja fou presa en consideració a la Cambra Alta, la setmana que aquí aixecàvem el veto del Senat a la llei d'amnistia. Desconeixem si ens trobem davant una anomalia legal, però aquesta dualitat de tramitació mana reconèixer que no sembla massa normal. De totes formes, esperem que, com va passar amb l'amnistia, avui el resultat també sigui diferent al del Senat i aquesta presa en consideració no prosperi. Des de Junts per Catalunya no entrarem a analitzar el fons que els ha portat a promoure aquesta iniciativa. Som conscients de la gravetat dels fets ocorreguts fa uns mesos a Cadis i és evident que sabem que la nostra societat s'ha de dotar de millors eines en tots els àmbits per combatre les organitzacions criminals dedicades al narcotràfic. Però en cap cas això passa per engreixar l'Audiència Nacional. No tan sols no compartim l'atribució de donar més competències a l'Audiència Nacional, és que ni tan sols compartim la major, la seva existència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Jo, abans de dedicar-me a la política, ja vaig conèixer uns quants casos d'ELA. El del Jano, diagnosticat amb 37 anys, o la Roser, la nostra maquilladora de diumenges a la Televisió de Catalunya o el Juan Carlos Unzué. El Juan Carlos ja el coneixeu tots. I ara, evidentment, molts altres de la gran família ELA: el Siscu, de Cambrils; Ilde, de Sant Jaume d'Enveja; la Carina... Tots, tants d'altres. Tots, tots, especials. O la Yaiza. La Yaiza treballava de ballarina professional i de professora de ball. Té 31 anys. Camina amb bastó, gairebé no pot sortir de casa per les dificultats que això li comporta perquè viu en un quart pis sense ascensor i li han negat ja quatre cops, quatre cops, la incapacitat laboral absoluta. Té dret a viure, a exigir que una societat del benestar els doni resposta. I saben què? Els estem fent perdre el temps. I precisament d'això és del que menys sobrats van. Entre tres i cinc anys de supervivència a partir del diagnòstic.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Ahir em preguntaven des de Catalunya per què estem els polítics si no és per escoltar les persones del poble. Com preteneu millorar la vida d'unes persones si no les escolteu? L'escolta activa serveix per convertir les preocupacions i els problemes de la gent en iniciatives que solucionen problemes. Però el text que presenten, ho sento, els deixa fora, deixa fora els malalts d'ELA del sistema. De debò que aquest és el text, el millor text que pot presentar el Govern espanyol com se'm va dir ahir? Perquè, de moment, entenc que podria ser millorable. Necessitem un text que, com a mínim, asseguri l'atenció 24 hores dels malalts amb traqueotomia, com el Carlos, perquè no hagi de plantejar-se l'eutanàsia quan volen viure per no arruïnar la seva família. El Carlos va cobrar una assegurança, però se li estan acabant els diners. El tenen aquí, què li han de dir? No és tant el que els demanen, reflexionin, reflexionem tots des de l'empatia. Demà ens hi podem trobar qualsevol de nosaltres amb l'ELA o qualsevol dels nostres familiars o amics. Fa mal només de pensar-ho. Ho sé, és una idea terrorífica que glaça la sang. Però és així.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Malgrat això, senyor ministre, senyores i senyors diputats, la mesura, evidentment, té coses beneficioses, té coses positives. És beneficiós pels joves que viatgin, la formació, el desenvolupament personal, conèixer cultures, territoris, fomentar la seva creativitat, el seu aprenentatge, la independència personal, compartir experiències. Evidentment hi ha molts aspectes positius també. Nosaltres, malgrat tot, voldríem, s'ha anunciat que es tramitarà com a projecte de llei, per poder esmenar aquesta proposta, millorar-la i recollir alguna d'aquestes preocupacions que nosaltres hem manifestat. Aquesta mesura també contempla un impuls al sector turístic. I, per tant, també té aquesta part positiva de l'activitat econòmica. I per acabar, jo voldria dir: concentri els esforços, senyor ministre, i els recursos en els problemes prioritaris, prioritzin, mirin com atacar els problemes endèmics amb una mirada de llarg termini i no en resultats efectistes perquè pel que fa a passar-s'ho bé i disfrutar de la vida... Gràcies, senyor president. No necessiten ningú, saben com fer-ho i tenen molta imaginació. Gràcies. Muchas gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, se nos presenta una iniciativa conocida, el año pasado tuvimos una iniciativa parecida para fomentar el transporte colectivo terrestre por parte de los jóvenes en verano. Pero a mí me gustaría referirme a que, en el último Pleno, nuestro grupo, Junts per Catalunya, hizo una pregunta al Gobierno y manifestó su gran preocupación por la serie de indicadores y de datos que demuestran que nuestros jóvenes tienen una serie de problemáticas y situaciones no resueltas, algunas muy graves y algunas realmente crónicas. Por lo tanto, en una semana nos encontramos ante la disyuntiva de decir cuáles son los problemas de la juventud y, a la vez, con una medida simpática y agradable, claro, para que puedan viajar en verano. ¿Ustedes creen que esta es la prioridad de los jóvenes, la necesidad principal? ¿Cuántas propuestas ha aprobado el Gobierno? ¿Cuántos decretos leyes ha traído aquí al Congreso con medidas que interesan realmente a los jóvenes y que son más prioritarias? ¿Cuántas para reducir el escandaloso y crónico paro juvenil, el más alto de Europa durante muchos años? ¿Cuántas para atacar esos crecientes casos de suicidios entre jóvenes? Son datos muy preocupantes. ¿Cuántas para facilitar de forma real y efectiva el acceso a la vivienda pero de verdad, con cifras y con resultados? Los representantes del Gobierno seguramente responderían que sí, que han tomado medidas, que se han hecho cosas, ¿pero los resultados son satisfactorios? ¿Estos problemas están encarrilados? ¿Tenemos esa reducción del paro juvenil real o ese aumento de acceso a la vivienda? Pues no. El resultado no está.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Se'ns presenta una iniciativa coneguda. L'any passat hi va haver una iniciativa semblant per fomentar el transport col·lectiu terrestre per part dels joves a l'estiu. Però jo vull fer referència a que al ple passat, el nostre grup, el grup de Junts per Catalunya, va fer una pregunta al Govern manifestant la gran preocupació que té el nostre grup per tota una sèrie d'indicadors i dades que demostren que la nostra joventut té tota una sèrie de problemàtiques i de situacions no resoltes, algunes d'elles molt greus i algunes d'elles realment cròniques. Per tant, en una setmana ens trobem amb la disjuntiva de dir quins són els problemes de la joventut i, alhora, amb una mesura evidentment simpàtica i agradable que puguin viatjar a l'estiu. Vostès creuen que aquesta és la prioritat pels joves? La principal necessitat? Quantes propostes ha aprovat el Govern, quants decrets llei ha portat al Congrés amb mesures que interessen realment als joves i que són més prioritàries? Quantes per reduir l'escandalós i crònic atur juvenil, el més alt d'Europa durant molts i molts anys? Quantes per atacar els creixents casos de suïcidis de joves, per exemple? Són dades que són realment molt preocupants. Quantes per facilitar d'una forma real i efectiva l'accés a l'habitatge? Però de debò, amb xifres, amb resultats. Els representants del Govern segurament em contestarien que sí, que han pres mesures, que s'han fet coses. Però els resultats són satisfactoris? Aquests problemes estan encarrilats? Hi ha aquesta reducció d'atur juvenil real o hi ha aquest augment d'accés a l'habitatge? Doncs no. El resultat no hi és.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Decía nuestra portavoz, Míriam Nogueras, al inicio de esta legislatura, que las cosas no volverían a ser como eran, y lo estamos cumpliendo, lo estamos cumpliendo negociando a la manera de Junts, sin hacer ruido, con todo el rigor, manteniendo nuestra posición, a menudo soportando la presión de los unos y los otros, y siempre, siempre, con la cláusula Cataluña sobre la mesa hasta cerrar el acuerdo. Estos son nuestros principios, estos son los principios de Junts per Catalunya. Y ¿saben qué, señorías? Si no les gustan, no tenemos otros. Muchas gracias y ¡viva Cataluña libre!»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Deia la nostra portaveu, Míriam Noguera, de l'inici d'aquesta legislatura, que les coses no tornarien a ser com eren. Estem complint. Estem complint negociant a la manera de Junts. Sense fer soroll. Amb tot el rigor. Mantenint la posició. Sovint aguantant la pressió d'uns i altres, i sempre, sempre, amb la clàusula Catalunya sobre la taula fins a tancar l'acord. Aquests són els nostres principis. Aquests són els principis de Junts per Catalunya. I saben què, senyories? Que si no els agraden, no en tenim d'altres. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Muchas gracias, presidenta Armengol. Buenos días. Buenos días, vicepresidenta segunda y ministra de Trabajo y Economía Social. Buenos días, señorías. Encaramos hoy el debate de la convalidación del Real Decreto Ley 2/2024 aprobado en el Consejo de Ministros del pasado 21 de mayo. Esta norma contempla una serie de medidas importantes que van desde establecer la prioridad aplicativa de los convenios autonómicos hasta la modificación del ingreso mínimo vital, pasando por la regulación de la negociación colectiva, asegurando la aplicación de los acuerdos o convenios más favorables para las personas trabajadoras. También la simplificación del subsidio por desempleo, la modificación del permiso de lactancia, la actualización del sistema de representación del sector de los artistas, la modificación del Estatuto Básico del Empleado Público para garantizar la conciliación familiar, así como una serie de mejoras en el nivel asistencial de la protección por desempleo, entre otros. Todas ellas, ciertamente medidas suficientemente importantes y, con toda seguridad, necesarias también para muchos catalanes. Sin embargo, hoy, sin desmerecer ni una sola de las medidas contempladas en este real decreto ley que sabemos que darán respuesta, como les decía, a las necesidades de muchísimas personas, Junts per Catalunya queremos aprovechar esta intervención para poner en valor la modificación de la ley de creación del Consejo Económico y Social, así como la adaptación de su reglamento de organización y funcionamiento interno. Un cambio normativo que garantiza el derecho de la patronal catalana a formar parte del mismo, porque da cabida a las organizaciones empresariales que tienen la condición de más representativas en el ámbito autonómico. De este modo, la pequeña y mediana empresa catalana tendrá voz y consolidará su participación en los foros de decisión, donde hasta la fecha había sido reiteradamente vetada. Hacía muchos años que uno de los pilares de la economía catalana, el de la pequeña y mediana empresa, reclamaba y trabajaba para disponer de una representación real justa y con voz propia allá donde se toman las decisiones que las afectan para defender la singularidad del tejido empresarial de nuestro país, Cataluña. Por eso, como decía hace unas semanas el presidente de PIMEC, Antoni Cañete, estamos ante un hito histórico. Un hito histórico que se ha producido, que se ha alcanzado justamente en este momento, cuando Junts per Catalunya es determinante en Madrid, cuando Junts per Catalunya pone sus siete votos al servicio del país, haciendo así posible aquello que hasta ahora nos decían que era imposible. Lo saben ustedes bien, señorías. Junts tiene siete votos en esta Cámara, siete votos para hacer respetar y fortalecer a Cataluña con cada una de las leyes e iniciativas que le requieren.»