Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.023 declaraciones · página 50 de 101
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Res més. I moltes gràcies. Muy buenas tardes. No hace ni dos semanas, dos príncipes de la progresía española, Jordi Amat y Xavier Vidal-Folch, en la misma página del diario El País, defendían que hay mafias y hay mafias, es decir, que hay mafias menos malas que otras, y que los procesos judiciales contra el entorno del presidente Sánchez son inquisitoriales y que se están desinflando. También aquí, en este Parlamento, hay quien ha escogido bando al grito de 'Estamos en guerra y en la guerra no se canjean soldados'. Todo eso ha caducado: el fiscal general ha sido procesado, y las grabaciones que hemos oído constatan que todas las mafias son iguales. Lo que tenemos claro en Junts per Catalunya es que, sean unos u otros quienes gobiernen los aparatos del Estado para fabricar causas, manipular realidades y destruir al adversario, no hay bandos, siempre es la misma miseria moral. Por eso, la corrupción, las cloacas y el lawfare de unos no se pueden combatir con la corrupción, las cloacas y el lawfare de los otros.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Erosió del Parlament. Els concedeixo l'abús del Reial decret llei i l'incompliment de l'article 134 de la Constitució, l'obligació fonamental de fer aprovar els pressupostos en aquest Parlament. Però no estic d'acord que la presidència d'aquesta cambra hagi erosionat en aquesta legislatura la institució. En tot cas, no com la va erosionar la senyora Batet la legislatura passada, quan la mesa es va erigir en un Tribunal Constitucional previ que impedia debatre iniciatives perfectament constitucionals com l'amnistia, o quan es va plegar davant del Suprem, per exemple, en el cas del senyor Alberto Rodríguez. D'això no se'n queixen. Acabo amb el punt de les cessions als separatistes. Vaig acabant, president. En aquest punt, senyories, crec que tindran el suport incondicional de Podemos. Ells, com vostès, són uns fanàtics del centralisme, fins al punt que si Catalunya reclama competències en immigració, és per supremacisme. En canvi, si les té l'Estat, no hi ha racisme, no hi ha supremacisme. Entenc que deu ser per aquesta regla de tres que, quan el 2022 es va produir la tragèdia de la tanca de Melilla, ells estaven al Govern i els devia semblar la mar de bé, perquè era competència del Gobierno de España i no el van pas abandonar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Dit això, i anant a la PNL, el cert és que cada vegada que el PSOE concreta la seva regeneració democràtica, que es va revelar el president Sánchez com una aparició mariana en el seu retir espiritual, cada vegada es veu una voluntat, una estratègia, un pla que ve a instrumentalitzar en interès propi les institucions de l'Estat. Exemples: la instrumentalització de la judicatura i els mitjans, el paper de la fiscalia i la defensa a ultrança del fiscal general, la voluntat de no fer cap reforma realment democràtica en els set anys que porta al Govern. I, en canvi, sí, lleis a mida per a la intervenció i el control de mitjans, la reforma de l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, l'accés a la judicatura o l'eliminació de l'acusació popular. Davant d'això, coincidim amb vostès, senyories del Partit Popular, que calen més garanties, més controls, més pluralisme. Que ningú estigui per sobre de la llei. Però vostès, vostès, senyories del PP, quan pretenen posar en evidència l'estratègia deliberada del Gobierno, etcètera. En realitat, el que fan és posar en evidència la seva estratègia, la seva pròpia estratègia. En primer lloc, l'amnistia. Els dono la raó en el que diuen a la PNL. L'amnistia és atribuïble al 100 % a Junts per Catalunya. Si avui hi ha una llei d'amnistia completa i integral és perquè Junts per Catalunya va posar-ho per escrit en els Acords de Brussel·les com a condició per a la investidura del president Pedro Sánchez. Per cert, amb una referència explícita al lawfare. I també es deu aquesta amnistia integral al fet que Junts per Catalunya va forçar una segona volta perquè l'amnistia inclogués el dictamen de la Comissió de Venècia i es reformulés d'acord amb estàndards europeus per no deixar ningú enrere. Si vostès volen contrapoders i controls, això és precisament l'amnistia, no un perdó, sinó una rectificació de la justícia allà on el lawfare judicial va portar a l'exili i a la presó el Govern de Catalunya, i que ha empresonat i perseguit centenars de persones innocents per raons estrictament polítiques. Una rectificació, per cert, que deixa clara l'existència d'un conflicte polític i que, malgrat l'actitud prevaricadora d'alguns magistrats, no dubtin, no dubtin en cap cas que s'acabarà aplicant a tothom.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Bé, molt bona tarda. No fa ni dues setmanes, dos prínceps de la progressia espanyola, Jordi Amat i Xavier Vidal-Folch, a la mateixa pàgina del diari El País, defensaven que hay mafias y hay mafias. És a dir, que hi ha màfies menys dolentes que altres i que els processos judicials contra l'entorn del president Sánchez són inquisitorials i que sestan desinflant. També aquí en aquest Parlament hi ha qui ha triat bàndol al crit de 'Estamos en guerra y en la guerra no se canjean soldados'. Tot això ha caducat. El fiscal general està processat i les gravacions que hem sentit constaten que totes les màfies són iguals. I el que des de Junts per Catalunya tenim clar és que siguin els uns o els altres els que governin els aparells de l'Estat per fabricar causes, manipular realitats i destruir l'adversari, en això no hi ha bàndols, sempre és la mateixa misèria moral. I que per això, la corrupció, la claveguera, el lawfare dels uns no es pot combatre, no es pot combatre amb la corrupció, la claveguera i el lawfare dels altres.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Diputades i diputats del Partit Popular, vostès tenen la cara més dura que el ciment armat. Vostès diuen defensar la indústria i això no és veritat. Això és mentida. Mai han apostat per la reindustrialització de les zones nuclears. És més, ni tan sols avui, amb aquesta proposició de llei tenen la decència mínima de parlar de persones, de parlar de treballadors, de parlar de recursos per fer una bona transició. És que ni tan sols ho anomenen. Diuen defensar els treballadors. Mentida. Mai han plantejat cap alternativa laboral al territori, mai. Diuen defensar la seguretat. Mentida. Les nostres centrals no tenen plans d'emergència actualitzats. I deixin-m'ho dir així, si tot això és mentida, senyories, vol dir que res del que diuen és veritat. Pim-pam. Així de simple. Aquest debat plantejat com el plantegen és una autèntica farsa. I un últim apunt, i acabo, presidenta, que per ser el darrer no és el menys important. Esquerra Republicana de Catalunya va impulsar el Fons de Transició Nuclear. Ho va fer en temps i ho va fer en forma. Ho va fer per garantir alternatives econòmiques i laborals a les zones afectades pel tancament, justament, de les centrals. Li ho torno a dir, senyor Requena, avui vostè ha parlat molt de Catalunya i ho ha fet sense faltar-nos al respecte. No ens hi tenen acostumats. Quan el Partit Popular sol parlar de Catalunya, és per faltar-nos al respecte. Però li ho dic, deixi d'instrumentalitzar-nos com a país per parlar de les nuclears, perquè saben què van fer vostès, senyor Requena i la resta de diputades i diputats del Partit Popular? Doncs els hi diré: van portar al Tribunal Constitucional justament aquest fons de transició que vam plantejar Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. El van portar al Constitucional i el Constitucional ho va tombar. I senyors del PSOE, saben què van fer vostès? Doncs mirar cap a un altre cantó i no retirar el recurs. I sí, avui ho podem dir des d'aquest faristol, una vegada més, l'Estat ens va deixar sols.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Sabem i ho he intentat explicar, l'energia nuclear té riscos, té límits i ja no és una energia competitiva. I per això en defensem el tancament, sí. Però atenció, el volem, el volem ordenat. Nosaltres no estem per a un tancament ni precipitat ni desordenat. I tampoc defensem, evidentment, que se'n pugui allargar la vida útil com si res i per altres interessos, com defensa la dreta d'aquest hemicicle. Perquè mirin, al voltant d'aquestes centrals, la majoria d'elles al sud del meu país, al sud de Catalunya, hi ha uns territoris amb una forta dependència econòmica i amb una forta dependència laboral. Les centrals nuclears hauran de tancar. Doncs sí, però caldrà fer-ho amb responsabilitat, caldrà fer-ho amb planificació i caldrà fer-ho, sens dubte, amb compromisos amb i pel territori. Perquè la pregunta és molt clara: fins quan el Partit Socialista podrà mantenir el calendari de tancament pactat l'any 2019 sense haver fet els deures? Perquè aquest és el tema, senyores i senyors diputats, les nuclears no es poden tancar ni a qualsevol preu ni de qualsevol manera. Exigim, exigim garantir l'abastament amb energies netes. Exigim reindustrialització efectiva de totes les zones afectades. Exigim itineraris clars de formació i ocupació per a aquelles persones treballadores que avui en depenen. No hi ha, no hi ha transició energètica justa sense una transició territorial justa. I això ho volem deixar molt clar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Malgrat la realitat d'avui, l'energia nuclear, s'ha de dir, ha estat durant dècades una part fonamental del sistema elèctric de l'Estat espanyol. La seva capacitat per generar electricitat, i fer-ho de forma continuada i, evidentment, fer-ho també sense emetre emissions de manera directa de CO2, l'han convertida en una font de suport estable important. La realitat, però, senyores i senyors diputats, és sempre tossuda. Ho és i s'acaba imposant. I aquesta realitat ens diu que el risc i les despeses associades al manteniment de les centrals nuclears són cada vegada més evidents. La generació de residus radioactius, la dependència tecnològica de l'exterior, l'envelliment de les centrals i la pèrdua de competitivitat davant les renovables és evident, i no passa res per dir-ho, perquè això també és la realitat, que fan, evidentment plantejar seriosament la seva eliminació progressiva. Però també és evident, també és evident que, a dia d'avui, més del 50 % de l'electricitat que es consumeix al meu país, a Catalunya. Perquè avui, senyor Requena, han parlat molt de Catalunya, eh. Doncs el 50 %, per no dir gairebé el 60 % del que es consumeix al meu país, prové de les centrals nuclears. I és en aquest context tant real com objectiu que el Partit Popular ens presenta el que vol venir a ser una proposició de llei per garantir l'aportació de l'energia nuclear en la descarbonització del sistema energètic. I és també en aquest context tant real com objectiu que podem constatar, i aquesta vegada, com tantes d'altres, sense por d'equivocar-nos, que els diferents governs de l'Estat han estat uns irresponsables i ho han fet tots, Partit Popular i també el Partit Socialista, perquè no han fet la feina quan tocava fer-la. Avui no tenim plans de transició energètica, ni justa ni a temps. Avui no tenim ni les eines adequades ni la inversió suficient per a les renovables, ni tampoc tenim les garanties bàsiques en els plans d'emergència de les nuclears. Avui, eh. Però el que sí que tenim avui és una dreta i una extrema dreta desacomplexades que només defensen els interessos de les elèctriques i també, val a dir, els oligopolis: Endesa, Naturgy, Iberdrola. Són les tres grans empreses energètiques espanyoles que es reparteixen els beneficis que generen les centrals nuclears a l'Estat espanyol. I sí, elles són les menys interessades que aquestes centrals tanquin. Deixin-m'ho dir: és intolerable que els interessos d'aquestes grans empreses, que any rere any obtenen beneficis milionaris, s'avantposin a l'interès general, a l'interès general.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, no els ha rebut. És més, ha respost a la carta que li han enviat a través de la premsa. Políticament costa d'entendre. A nosaltres ens costa d'entendre això. Perquè, ni que sigui pensant en els clients als quals donen servei i les operadores, que recordem-ho tenen el 95 % de la quota de mercat, es pensaria que el lògic és que el Govern espanyol les escolti, les rebi, parli amb aquests operadors. Quina ha estat l'excusa? Doncs que la carta enviada per les energètiques no té la firma de totes elles. Bé, certament, Naturgy té altres interessos legítims, s'ha de reconèixer, vendre més gas gràcies al fet que, si es tanquen les nuclears, es dispararà el consum de gas per poder generar electricitat a les centrals de cicle combinat, que produeixen CO2, per cert. I fins on sabem, la ministra Aegesen està a favor de la descarbonització. Per tant, no és normal, o així ho considerem nosaltres, que la vicepresidenta d'un Govern no obri la porta per parlar o per discutir als generadors del 95 % de l'electricitat que consumim. No es vol obrir debat respecte de la fiscalitat que suporten i sembla que tampoc per posar condicions respecte de la transició energètica, que a Catalunya va amb un endarreriment molt preocupant. Potser cal recordar que gairebé un 60 % de l'electricitat que es produeix al nostre país és d'origen nuclear. El triple de la resta de l'Estat. Com tenen previst cobrir la demanda? La previsió de creixement d'aquesta s'ha multiplicat per 4,4 en els últims dos anys. Com ho faran? En realitat, ens hem de preguntar, malauradament, com ho farem? Perquè amb aquestes actituds per part del Govern central i l'absentisme d'Illa, sembla que als catalans, un cop més, ens deixen sense solucions ni respostes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Bé, gràcies, presidenta. Anem a deixar les coses clares. La proposició de llei que presenta el PP avui, suposant, suposant que es prengui en consideració, no tindrà cap efecte legislatiu, perquè el Govern no permetrà que arribi a debat. No permetrà ni tan sols, i ho sabem tots, que arribi a ponència, quedarà tancada en un calaix. Però evidentment, sí, té una utilitat. I és que serveix per enviar un missatge, un missatge als operadors de les nuclears i al Govern. I és que s'han d'analitzar tots els escenaris, que la transició ecològica no arribi a temps en determinats territoris i s'hagi d'estendre la vida útil d'algunes centrals. Per tant, agraïm les paraules de la diputada del PNB, que abans es referia a Catalunya. I sí, certament a Catalunya la situació que tenim és molt diferent de la resta de l'Estat. Catalunya necessita respostes per saber fins a quin punt el Govern espanyol pot garantir de manera indubtable la garantia de subministrament a casa nostra. No podem posar en risc la competitivitat de la nostra indústria, les inversions de futur i, per suposat, que aquest subministrament sigui de qualitat, estable i amb condicions econòmiques assumibles. I aquí és on hem de ser molt crítics amb el Govern espanyol. No es pot acusar un dia els operadors de les centrals nuclears d'estar amagats a l'ombra, de no donar la cara, de no haver-se posicionat públicament, i l'altre, quan ho fan, quan demanen reunir-se, tancar-los la porta al nas. I això és el que ha passat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«I deixi'm acabar, deixi'm acabar, senyora presidenta, amb aquesta qüestió del law fare, aquest tema que tant preocupa el senyor Marchena en el seu últim llibre, La justícia amenazada, i que també el preocupa a vostè, senyor Bolaños, com ha assenyalat el diputat Iñarritu. Miri, senyor Bolaños, aquesta legislatura va començar amb un acord el novembre de 2023 signat a Brussel·les, un acord en què les dues parts van acordar, entre d'altres, l'aprovació d'una llei d'amnistia i de les comissions d'investigació del 17-A i de l'operació Catalunya. Un acord que explícitament, explícitament reconeixia l'existència de lawfare, del lawfare que hem patit els catalans. Això és el que vostès van signar, senyor Bolaños, el reconeixement de què el lawfare contra Catalunya ha existit...»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«En segon lloc, cal replantejar l'arquitectura organitzativa de tot el poder judicial. Cal implementar el mandat de l'Estatut de Catalunya pel que fa al poder judicial i també cal suprimir l'Audiència Nacional, un òrgan excepcional que no té cabuda en un estat de dret europeu. En tercer lloc, responsabilitat penal dels jutges. Els jutges, els magistrats i els fiscals són els únics ciutadans de l'Estat, juntament amb el monarca, que estan exempts de qualsevol sistema d'exigència de responsabilitat penal real. L'amenaça... Sense l'amenaça de responsabilitats penals amb impunitat total, no hi ha estat de dret. El que hi ha és la institucionalització del corporativisme i la prevaricació. El que hi ha és la dictadura de les togues que tots nosaltres coneixem. Ho hem vist amb un Tribunal Suprem que es nega a aplicar al president Puigdemont la llei d'amnistia. Mirin, no ens estranya gens que la cúpula judicial hagi respost com a resposta a la llei d'amnistia perquè la llei d'amnistia, com vostè sap, senyor Bolaños, no és un perdó, no és una indulgència graciosa de l'Estat cap als independentistes. La llei d'amnistia és una esmena a la totalitat, una esmena a la totalitat a la repressió judicial contra l'independentisme, una impugnació radical del règim del 1978 que parteix del reconeixement d'un conflicte polític entre Catalunya i Espanya i que l'Estat ha combatut amb el law fare.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«Així que, amb tota humilitat, nosaltres proposem sis eixos, perquè volem que aquest apagón serveixi per alguna cosa més, sis eixos que crec que s'han de tenir en compte. Molt ràpid, l'electrificació de l'economia, especialment en el sector de l'automoció, de l'habitatge i de tots els àmbits relacionats amb la transformació digital, i és cabdal. Dos, el desenvolupament de projectes innovadors d'emmagatzematge energètic en instal·lacions de generació a partir, evidentment, de fonts d'energies renovables. La reducció i la simplificació dels tràmits per als projectes d'energies renovables, que sembla una tonteria, però això encalla molt i moltíssim qualsevol iniciativa. Cal agilitzar aquests processos administratius. Facilitar la hibridació entre parcs eòlics i solars i viceversa, sobretot pel que fa a la tramitació accelerada. Alliberar capacitat de generació disponible als nusos de transport i de distribució per enfortir encara més la xarxa existent i potenciar d'una vegada per totes les comunitats energètiques. Acabo, presidenta. En definitiva, l'any 2030, que el tenim a tocar, aquest Estat hauria de tenir una potència total instal·lada de 214 gigawatts, dels quals 76 d'aquests haurien de ser d'energia solar fotovoltaica, 19 d'autoconsum i 62 eòlica, 3 dels quals d'eòlica marina. Per assolir aquests objectius cal mobilitzar una inversió pública, i no només pública, sinó també privada, important, de més de 300 000 milions d'euros; evidentment, amb el suport, volem pensar, imprescindible de Brussel·les. Catalunya, tenim la PROENCAT, amb la qual és l'eina que batallem per fer els deures. Però en qualsevol cas, en qualsevol cas, el que sí demanem és que, si us plau, l'experiència del passat 28 d'abril serveixi per alguna cosa més que per anar-se les fotent entre un i altre cantó. En definitiva, aprofitem per anar molt més enllà. Res més.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«La solució hauria estat desconnectar més generació per intentar rebaixar la tensió, però no es va poder fer a temps. I saben per què? Perquè no hi havia prou capacitat de resposta. El 28 d'abril, amb la meitat de la nuclear aturada, Redeia havia prescindit de massa cicles combinats o d'hidràulica. Tot això ja se sap... Tot això se sap i tard o d'hora s'haurà de reconèixer públicament. Per això, pensant en la gent que es va quedar sense llum, alguns amb patiment extrem, perquè estava en joc la seva vida -recordem que hi havia molts malalts electrodependents patint per aquesta apagada- preguntem: On és la transparència? Els experts insisteixen en què s'hauria evitat el problema amb un mix més estable, amb nuclear o amb cicles i hidràulica que aporten més inèrcia, en línia, insistim, amb els àudios que s'han filtrat. I això, i que quedi clar i li diem al govern espanyol, no demonitza cap tecnologia ni, per descomptat, les renovables, ni és simplista, com diu la ministra Aagesen. Senzillament indica que s'ha de ser prudent amb com es configura aquest mix energètic per garantir el subministrament. Que s'ha de ser diligent a l'hora de buscar l'equilibri territorial de generació i demanda a nivell peninsular per evitar, com diuen els tècnics, kilimanjaros energètics que desestabilitzen encara més el sistema, això els diem, que s'ha de ser diligent. Una situació que afecta sobretot Catalunya quan no hi ha generació nuclear. Per què no s'explica tot això obertament? Per què hi ha...? Perquè la resposta seria perquè hi ha reclamacions per centenars de milions d'euros. Perquè estem, i ho sabem tots, en una guerra d'interessos econòmics i polítics. I aquí ve el clàssic. El clàssic que també coneix tothom. En una guerra, la primera víctima és la veritat i estar d'esquenes a ella perjudica sobretot a Catalunya, perquè si miren el mapa energètic de l'Estat resulta que la producció de renovables -i ara hem sabut que també les ajudes a les instal·lacions de bateries- són majoritàriament fora de Catalunya. Nosaltres tenim tres reactors nuclears amb data de caducitat i necessitem respostes clares. Saber si el govern espanyol facilitarà l'expansió de les renovables desbloquejant els nusos tant per a la generació com també demanem per la demanda d'electricitat, perquè si volem alguna cosa des de Junts, està claríssim, és sobirania energètica, no passar de dependre d'unes a dependre dels altres.»
-
Gerardo Pisarello Prados · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Solo hay una forma de acabar con esto: presionar en la calle y legislar con valentía y con mentalidad frente amplista. ¿Que no hay mayoría para que los contratos de alquiler sean indefinidos? Pues que se amplíen a diez o a quince años y que durante ese tiempo no se pueda subir el precio. ¿Que mucha gente quiere tener su propio piso y no vivir del alquiler? Pues que se prohíba a los especuladores extranjeros que compren lo que podría ser el primer piso de quienes ya viven y trabajan en nuestros barrios. Contra los que hablan de mafia cuando su álbum de fotos parece una hoja histórico-penal, frente amplismo y Boletín Oficial del Estado, no de boquilla, sino aquí y ahora. Y quien quiera estar al lado de los especuladores que quede retratado y que luego se lo explique a las trabajadoras y a los trabajadores que, mientras unos pocos se enriquecen, no tienen un techo digno para vivir. I catalans, catalanes, memòria. Si aquesta gent és capaç de conspirar contra la nostra llengua a les institucions europees i espanyoles, què no farà per impedir que l'habitatge sigui digne a casa nostra? Cap partit que es digui catalanista, que sigui sobiranista pot oblidar el que el PP i Vox han fet i estan disposats a fer amb els drets nacionals, culturals i socials del poble de Catalunya. I si ho obliden, doncs, potser és perquè obeeixen els mateixos amos o perquè s'identifiquen amb el país rendista que parasita l'economia productiva. Perquè diguem-ho clar, davant l'emergència habitacional, és indecent que els rendistes, com la senyora Núria Garrido, pretenguin cobrar el lloguer, que els vingui en gana, enriquint-se sense pagar impostos i a sobre dir que els llogaters són un incordi que haurien de renunciar als seus drets. Volem habitatge per a tothom, més habitatge públic i més habitatge cooperatiu, impostos als grans rendistes i prohibició de les compres especulatives per part d'estrangers, lluita conscient contra l'ús fraudulent dels lloguers turístics o temporals i contractes com a mínim de 10 o 15 anys. Si tots els que no són PP i no són VOX, ens hi comprometem, això surt. Valentia, doncs, organització i pressió al carrer perquè passi. El moment és ara.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Les dades avalen que no podem persistir en aquesta línia. Sempre volem parlar amb rigor. Catalunya, dades oficials publicades per la Generalitat de Catalunya del PSC, any 2023, es van constituir 132 988 contractes de lloguer, quasi 124 000; any 2024, 118 626, 14 362 nous contractes menys de lloguer a Catalunya, dels quals el 2023, 9300 eren de temporada. Ara ja tenim xifres. El 2024, 13 500 van ser de temporada, 4000 més. El preu mitjà del lloguer a Catalunya el 2023, 835 euros; el 2024, 844. Segueixen augmentant els preus de lloguer. I es van vendre, el 2024, 7260 habitatges més. Però, això sí, es van iniciar 707 noves construccions menys. Els preus no baixen. El nombre de lloguers sí que baixen, enormement. El nombre de compres puja en proporció similar a la que baixa en el nombre de lloguers. No ho veuen, que així no anem bé? A casa meva això se'n diu fer molt mal negoci. Per tant, Junts seguirem votant en contra d'aquestes propostes que van en aquesta línia. I finalment, un breu comentari a la darrera proposta, la d'impulsar les modificacions legals que no competin a drets propis al dret civil català, que juntament amb la nostra llengua i la nostra cultura, constitueixen les tres columnes bàsiques de la nostra nació. És un dels principals tresors que estem obligats a preservar. A Catalunya hem pogut protegir fins ara els nostres costums família, dret de successions, drets reals, un llarg etcètera i també les nostres pròpies fonts dels drets.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Gràcies. Molt bona tarda. Avui tornem a debatre, en aquest cas sobre un petit lot de propostes una mica disperses entre sí, algunes ja repetides, algunes sobre IVA. Respecte a aquest tema, si vostès permeten la votació per separat, òbviament donarem suport a la reducció de l'IVA per a la compra d'habitatge per a joves, perquè és una proposta que fa temps que Junts reivindiquem. D'altres, que continuen en una línia generalitzada per les esquerres de responsabilitzar de tots els mals a la propietat i d'altres que envaeixen clarament el dret civil català. Ja tenim certament una proposta legislativa del Govern i aquesta moció, de fet, segueix obviant tots els condicionants reals que ens han portat a la gravíssima situació de manca d'habitatge que hi ha actualment. Per això creiem que potser no és massa oportuna ni en temps ni en forma, però vaja. Que en l'actualitat ens trobem en una situació absolutament crítica de manca d'habitatge és ben cert. A Catalunya necessitem 125 000 noves llars per al proper any. No sé si som conscients tothom del que això significa junt, si s'han de crear un mínim de 125 000 noves llars per a l'any que ve a Catalunya. És una quantitat enorme, gegantina. Per això cal que s'abordi amb molt de rigor i amb una planificació acuradíssima. Justament al contrari del que s'està fent els darrers anys: improvisacions, mesures inconnexes, la majoria fonamentades exclusivament en apriorismes ideològics, que no estan tenint resultats eficaços. Cal deixar de persistir en aquests errors, que el model barceloní Colau-Collboni és un desastre. Ha estat un desastre. I també cal que d'una vegada per totes les administracions deixin de derivar la seva responsabilitat cap als privats. En matèria d'urbanisme, provocant que s'estigui construint menys habitatge que mai, també per culpa de les reserves exigides desorbitades; en matèria d'habitatge assequible, destinant pressupostos públics absolutament ridículs per a l'ampliació del parc públic d'habitatge. O ens creiem que l'habitatge ha de ser la quarta pota de l'estat del benestar, juntament amb salut, amb educació i amb seguretat, i hi destinem pressupostos robustos i sostinguts al llarg del temps o continuarà essent un drama. No hi haurà solució. En matèria també de protecció de les persones vulnerables, a part de la inseguretat jurídica que s'està provocant en els particulars, exigint-los a ells que sostinguin pel seu compte i al seu càrrec les conseqüències de la vulnerabilitat del seu llogater. No, senyories, la vulnerabilitat no l'ha de solucionar cap particular concret. Això ho hem d'assumir tota la col·lectivitat, tota la societat en el seu conjunt. Els poders públics a través dels impostos de tothom, no a costa i en perjudici de només un grup d'uns quants ciutadans que, per sort de tots nosaltres, que per sort de tots nosaltres, encara no s'han afartat de tantíssima persecució i encara ara, sorprenentment, estan seguint disposats a llogar els seus habitatges.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«A més, el PSC ha retallat dràsticament la compra d'habitatge públic respecte a l'anterior legislatura. Comprar pisos a comptagotes no és una política d'habitatge, és una operació de maquillatge. Per il·lustrar una mica el drama, vull repassar algunes notícies que tenen a veure amb les qüestions derivades de la impossibilitat de trobar una casa o de mantenir-la. I llegiré textualment: 'A Barcelona 200 alumnes poden perdre casa seva i 1300 viuen en hostals', diari ARA. 'Els infants que presencien actuacions policials i judicials traumàtiques perden rutines, vincles, espais d'estudi i objectes personals en els desnonaments i arriben als centres en estat de xoc emocional'. 'El preu de l'habitatge registra la pujada més gran en divuit anys', diari ARA. 'L'increment del cost dels habitatges a Catalunya ja supera el màxim històric de la bombolla immobiliària. Els forats que la llei d'habitatge deixa es fan escapar pisos cap als lloguers de temporada i habitacions, i això fa que l'impacte de la llei no sigui el desitjat'. Cal més habitatge sí, de construcció sí, però també de rehabilitació, de col·laboració publicoprivada amb les cooperatives i de posada en disposició els pisos de la Sareb. 'Cinquanta mil persones esperen per treure's el carnet de conduir a Barcelona', RAC1, ahir al matí. No hi ha examinadors de pràctica; a Barcelona i a les Illes ho pateixen molt més greument aquest fenomen. Una de les explicacions, i de les més importants, és que ningú hi vol anar perquè no troben un lloc on viure. 'Els veïns de Vallcarca exigeixen al PSC que s'aturin els desnonaments', El Punt Avui. Blocs d'infrahabitatge amb 40 famílies i 13 menors a punt de ser posats al carrer per un ajuntament governat pel seu partit, el PSC. Famílies vulnerables que no tenen una alternativa habitacional i que seran expulsades de casa teva perquè es prioritzarà un pla urbanístic que prioritza els interessos dels promotors i els lobbys als del dret a l'habitatge. Tot això derivades de no actuar de forma contundent en la matèria.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«És per això que avui presentem una moció que fa propostes de passar de l'acció immediata. Propostes concretes i clares, basades algunes d'elles en proposicions de llei ja portades a aquesta cambra. Aprovar la Llei de limitació dels preus de lloguer i de temporada i habitacions. Crear un nou impost a l'acumulació d'habitatges com a complement de l'IVA. Derogar els beneficis fiscals de les SOCIMIS. Aplicar el 4 % d'IVA a les persones joves que vulguin adquirir el seu primer habitatge. Facilitar als ajuntaments que puguin pujar l'IBI a pisos buits turístics o en mans de grans tenidors. Fixar immediatament l'IVA al 21 % dels habitatges d'ús turístic, tal i com vam acordar fa ja mesos. Impulsar l'habitatge cooperatiu amb les reformes legals que calgui fer i respectar la competència civil per regular el contracte d'arrendament urbà d'aquelles comunitats autònomes amb competències en matèria d'habitatge, règims civils, forals o especials. Avui tenim l'oportunitat de fer realitat aquella expressió tan nostrada del català, dels fets i no paraules. El Partit Socialista no es pot continuar amagant darrere de grans titulars. Mirin, a Catalunya només hi ha un 1,7 % de parc d'habitatge públic, una xifra absolutament ridícula si la comparem amb Àustria, amb un 24 %, o Països Baixos, amb un 30. Hi ha mecanismes. El mecanisme de tanteig i retracte ha demostrat ser útil per treure pisos del mercat especulatiu, però ni el Ministeri ni el PSOE han fet res per potenciar-lo. És més, segueixen sense permetre que els nostres ajuntaments facin ús dels seus propis recursos per ampliar el parc d'habitatge públic.»
-
Ernest Urtasun Ministro de Cultura· Sumar ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación cultural en Cataluña?
«Sigui només una matisació: Patrimonio Nacional no depèn del Ministeri de Cultura. Dit això, vostè sap que hi ha una sentència. Jo comparteixo el criteri del president Illa, que les sentències s'han de respectar i s'han de complir. A partir d'aquí són els tècnics i el propi Patronat del MNAC, com vostè ha mencionat, que es reuniran dilluns, que han de decidir com això s'executa. En qualsevol cas, dir-li, i crec que ho hem demostrat, que el Ministeri de Cultura està bolcat en la defensa de la cultura catalana. Li he posat molts exemples. Li podria posar moltíssims més. No li he mencionat, per exemple, els disset projectes que estem mencionant arreu de Catalunya amb el 2 % cultural, per posar-li un altre exemple. I en qualsevol cas, saben vostès que tenen la mà estesa del Ministeri de Cultura per seguir reforçant la cultura catalana. Moltes gràcies. Quiero hacer un pequeño matiz. Patrimonio Nacional no depende del Ministerio de Cultura. Dicho esto, usted sabe que hay una sentencia y yo comparto el criterio del presidente Illa: las sentencias deben respetarse y cumplirse. A partir de ahí, los técnicos y el patronato del museo se van a reunir el lunes y van a decidir cómo se ejecuta esto. Por otra parte, quiero decirle que el Ministerio de Cultura está volcado con la defensa de la cultura catalana. Le he dado algunos ejemplos de muestra, pero le puedo dar otros muchos: diecisiete proyectos que estamos llevando a cabo en Cataluña. En cualquier caso, sepan ustedes que tienen el compromiso firme del Ministerio de Cultura para seguir reforzando la cultura catalana. Moltes gràcies. (Aplausos).»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación cultural en Cataluña?
«Senyor ministre, tot això està molt bé, però parlem ara de Cultura en majúscules. Aquella cultura que neix de decisions valentes en moments crítics. Aquella cultura en què els seus protagonistes passen a la història del país jutjats per les seves decisions. Vostè es troba ara davant d'un d'aquests moments. Fa gairebé cent anys, Catalunya va rescatar les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena i, quan ningú hi volia posar un sol cèntim, Catalunya va posar-hi els recursos necessaris per protegir-les al MNAC. Ara, però, els tentacles de l'espanyolisme ranci posen una altra vegada en perill aquestes pintures. Però com poden estar en perill si els arguments tècnics són irrefutables? Per què s'han de posar en perill si tothom acredita que arrencar ara les pintures és condemnar-les a un dany irreparable? I per què els mateixos que ho demanen no han reclamat les obres de Sixena dipositades en altres ciutats? Per què no han reclamat la Nativitat, que és al Museu del Prado, a Madrid? O per què no reclamen la presentació de la Verge Maria al temple, que és a Toledo? La resposta és clara: perquè totes aquelles altres obres no són a Catalunya i el que importa, senyor ministre, és humiliar Catalunya. I ara, després d'anys de despropòsits, arriba la decisió a la seva taula. Vostè, com a ministre de Cultura i com a membre del Patronat del MNAC, té la màxima responsabilitat de protegir i preservar els béns d'interès cultural, que són aquells que tenen la màxima protecció de l'Estat. Per tant, senyor ministre, què farà davant de l'espanyolisme populista que amenaça aquest patrimoni? Actuarà com els polítics mediocres que volen arrencar les pintures? Farà com el president Illa, que s'amaga una altra vegada, mentre el PSC votava ahir al Senat al costat del PP, que aquestes pintures siguin arrencades sense dilació? Veurem un ministre progressista deixar perdre un patrimoni cultural? Vostè sap que només amb un informe seu de Patrimonio Nacional el problema queda resolt. Així doncs, com voldrà passar a la història, al costat dels bàrbars culturals o al costat de la Cultura en majúscules? Pel que decideixi serà jutjat, jutjat per la història i pels catalans.»
-
Ernest Urtasun Ministro de Cultura· Sumar ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación cultural en Cataluña?
«Sí, senyor diputat, moltíssimes gràcies. Crec que la cultura catalana viu un moment molt important, com en el conjunt de l'Estat, de creativitat, de futur. Crec que això no és fruit de la casualitat. És fruit també dels esforços que estem fent les administracions i particularment també des del Ministeri de Cultura que m'honra dirigir. Només per posar-li les dades d'ocupació cultural a Catalunya, l'ocupació cultural ha augmentat un 4,5 %, només per posar una dada en el darrer any, i estem en alguns projectes molt importants. Deixi'm mencionar-li alguns. Estem construint la nova biblioteca pública de l'Estat a Barcelona. Estem amb la renovació de l'Arqueològic de Tarragona, amb les obres de l'Arxiu de Girona. També acabem de renovar el conveni de cocapitalitat amb Barcelona, amb més de 20 milions d'euros per al conjunt de l'ecosistema cultural de la capital catalana. I també estem protegint, en el marc del debat de l'ampliació de l'aeroport, la Casa Gomis, que no tingui cap dubte que, com una de les joies de l'arquitectura racionalista catalana, protegirem. També com vostè sap, tenim dues lleis aquí al Congrés, l'Oficina de Drets d'Autor i la Llei del Cinema, que són lleis importants per al sector cultural a Catalunya i li torno a estendre la mà perquè puguem fer una realitat aquestes lleis.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Prevén modificaciones respecto a las selecciones deportivas?
«Bé, suposo que no s'ho imagina. Sap què? A mi em passa i no em passa només a mi. Li passa a milions de catalans i catalanes. Al meu país hi ha moltíssimes persones que, cada cop que es juguen competicions internacionals amb seleccions, no té un equip a qui animar i amb qui sentir ser identificat. Al meu país, molta gent no tenim l'oportunitat que tenen vostès de gaudir d'una jornada en família amb amics, d'aquella il·lusió d'una eliminatòria, d'una final, de compartir aquesta passió per les seleccions. L'oficialitat de les seleccions catalanes és una aspiració lògica i necessària, que es fonamenta en el dret de la nació catalana de representar els seus equips en l'àmbit internacional. I quina resposta donen vostès a aquests catalans i catalanes? A Catalunya, l'esport de base té una implantació brutal, però els esportistes que formem no podran jugar mai amb la selecció del seu país perquè vostès, a cop de llei, els coaccionaran i obligaran a jugar sota la bandera espanyola. I dit això, ministra, on queda la voluntat d'aquests esportistes que se senten com aquests catalans i catalanes que li estic explicant? On queda la seva llibertat per escollir amb quina selecció volen jugar?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Gràcies. Señor presidente, señorías, es mi primer mandato como diputado en las Cortes y qué decepción ver lo que pasa, lo que se oye y lo que se dice en el hemiciclo. Son malos tiempos para la política, tiempos de confrontación. Los dos grandes partidos españoles entretenidos en una dinámica de destrucción mutua. Ya se lo harán ellos. Y luego, gracias en buena medida a las comisiones de investigación que ha puesto en este mandato como una condición de Junts, la de la Operación Cataluña y la de los atentados en Las Ramblas y Cambrils, afloran ahí indicios y pruebas suficientes para concluir que durante años la estrategia del Gobierno español de turno para resolver los problemas políticos fue la autorización a los cuerpos de seguridad, de la justicia, de la Fiscalía -se entiende la parte patriótica- y la influencia en medios de comunicación amigos para fabricar mentiras y pruebas falsas para cargarse a actores políticos que no eran de su cuerda, poniéndolos en prisión, inventando delitos, arruinando a familias, maquinando cosas, hundiendo empresas... Mientras pasaba eso, el gran partido español en la oposición callaba, abrazaba el 155, se manifestaba con la derecha y con la ultraderecha, miraba hacia otro lado o aprovechaba algunas de las mentiras fabricadas para desacreditar al presidente Puigdemont, a su entorno, a la gente de Junts per Catalunya y a todo el movimiento independentista en general. Recordemos una cosa. Tenemos memoria. El señor Pérez Rubalcaba decía aquel año: el Estado pagara un coste para quitar de en medio a Puigdemont. Y decía: Ahora lo que estamos discutiendo es cuánto coste pagamos para que Puigdemont no sea investido presidente de la Generalitat. No hemos perdido la memoria. Este es el auténtico problema de la política española. No el de lanzarse acusaciones de corrupción entre los grandes partidos de forma continua, como dicen ustedes. No es nada comparado con esto: manipular las estructuras del Estado, que tendrían que ser la salvaguarda de los derechos democráticos, y cargarse la separación de poderes para destruir a contrincantes políticos. Y como decía, el PSOE ha participado en esto, ha querido aprovecharse, incluso infiltrando a policías en organizaciones civiles, manipulando sentimentalmente a algunos de los miembros de estas organizaciones y todavía no se han depurado responsabilidades. O dejando de investigar lo que pasó en Las Ramblas y en Cambrils, lo que hizo el CNI. Y este partido seguramente sufre ahora el mismo modus operandi de la 'toga nostra' para destruirle también a él y hacerlo caer. Les advertimos, se lo advertimos, y miraron hacia otro lado. (La señora presidenta ocupa la Presidencia).»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Enmig d'aquest femer emergeix una altra guerra política ferotge, la dels partits d'esquerra, per veure qui abraça amb major puresa i intensitat ideals que sovint pretenen patrimonialitzar, una guerra entre ells que evidentment sempre va bé per dir que els qui no estan amb ells no són sostenibles o no són generosos o no són solidaris o que són de dretes. Per nosaltres, aquesta proposta d'avui és fruit d'aquesta dinàmica. Vostès, senyors de Podemos, que varen tenir una vicepresidència del govern espanyol, que varen tenir ministeris, en un govern amb pressupost militar, òbviament, per no dir, òbviament, que van ser també responsables dels fets de Melilla. Ara que són fora d'aquest govern aixequen una bandera totalment demagògica i diuen: 'Els diners per defensa que passi a Ensenyament', el primer punt. Per cert, al tanto que el PP els votarà, eh? Al tanto que el PP els hi vota. I el segon punt diuen: 'destinar la primera fase d'aquest pla de defensa a millores d'ensenyament'. Bé, no han trobat res més demagògic i més populista, més simplista? Vostès creuen que els ciutadans els hem de tractar d'aquesta manera, com si fossin rucs? En un moment en què un país transita cap a Europa amb la voluntat de consolidar un sistema democràtic de respecte als drets humans i és envaït i atacat criminalment per una dictadura imperialista, Rússia, -sí, no rigui, no sé per què riu, eh?- que mata els civils per afany de dominació, no creuen que això mereix una resposta solidària d'Europa? Ah, no? Doncs nosaltres creiem que sí, una resposta de suport que, ens agradi o no, en part passa per la defensa i per la dissuasió militar. Vostès deuen creure que, encara que els russos envaeixin Ucraïna amb tancs i llencin míssils que maten la seva gent indefensa, potser s'han de defensar amb poesia. Doncs miri, això no va així. Això és tractar la gent com a rucs. I si parlem de pressupost d'ensenyament, sí que en fan falta molts més recursos i els diré, a Catalunya molts més, més mestres, més ben pagats i més recursos. I això és fàcil de resoldre. Acabant amb el dèficit fiscal anual injust de 20 000 milions d'euros. I vostès, quan estaven al govern, això tampoc no ho van resoldre i tenien la possibilitat de fer-ho. Per tant, no tractem la gent com a rucs. Nosaltres no serem còmplices -ho hem sigut en altres propostes del seu grup- perquè la demagògia i el populisme, tant si és de dretes com si és d'esquerres, ens fa mania.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Senyor president, senyories, és el meu primer mandat com a diputat a Corts i quina decepció tot sovint en veure el que passa, el que escoltes, el que vius en aquest hemicicle. Són mals temps per a la política. Són temps de confrontació. Els dos grans partits espanyols, entretinguts en una dinàmica de destrucció mútua, ja s'ho faran. Al mateix temps, gràcies en bona mesura a les comissions d'investigació que ha posat en marxa aquest mandat com una condició de Junts, la de l'operació Catalunya i la dels atemptats a les Rambles i Cambrils, afloren indicis i proves suficients per concloure que durant anys l'estratègia del govern espanyol de torn per resoldre els problemes polítics va ser la utilització dels cossos de seguretat, de la justícia i de la fiscalia, s'entén la part patriòtica, i la influència en mitjans de comunicació, amics, per tot fabricant mentides i proves falses, carregar-se els actors polítics que no eren de l'agrat. Carregar-se'ls, si calia, política i personalment, ficant gent a la presó, inventant delictes, arruïnant famílies, manipulant eleccions, enfonsant empreses. Mentre això passava, el gran partit espanyol a l'oposició callava, abraçava el 155, es manifestava amb la dreta i la ultradreta, mirava a una altra banda o aprofitava alguna de les mentides fabricades per desacreditar el president Puigdemont, el seu entorn, la gent de Junts per Catalunya o tot el moviment independentista en general. Recordem que tenim memòria que l'any 2018 el senyor Pérez Rubalcaba deia: 'El Estado pagará un coste para quitar de en medio el Puigdemont' i deia: 'Ahora lo que estamos discutiendo es cuánto coste pagamos para que Puigdemont no sea investido presidente de la Generalitat'. No hem perdut la memòria. Aquest és l'autèntic femer de la política espanyola. Aquest és l'autèntic femer, no el de llançar-se acusacions de corrupció entre els dos grans partits continuadament, allò del fango que diuen vostès. Això és l'autèntic femer. No és res comparat amb això. Manipular les estructures d'estat que haurien de ser salvaguarda dels drets democràtics i carregar-se la separació de poders per destruir contrincants polítics. I com deia el PSOE, d'això n'ha participat, se n'ha volgut aprofitar i fins i tot ara infiltrar policies en organitzacions civils, manipulant sentimentalment alguns dels membres d'aquestes organitzacions i encara no s'han depurat responsabilitats o no investigant el pitjor atemptats del 17-A a les Rambles i a Cambrils amb implicacions directes del CNI. Ara, aquest mateix partit segurament pateix el mateix modus operandi de la 'toga nostra' i de l'exèrcit patriòtic de l'Estat per a destruir-lo també a ell i fer-lo caure. Els vam advertir i van mirar a una altra banda.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«I ara sí que acabo presidenta, però no vull acabar sense felicitar des d'aquest hemicicle els cinquanta anys de la Denominació d'Origen Protegida de les Garrigues. La primera, la primera DOP reconeguda a l'Estat espanyol, de fet, un any que vostès els hi sonarà, l'any 1975. Enhorabona des d'aquest faristol. No puc fer ho des del Parlament de Catalunya, soc diputada aquí. Enhorabona, doncs, als pagesos valents que fa cinc dècades van voler donar valor a aquest producte, valor a l'oli, valor al seu territori, valor als seus paisatges, valor a la seva gent, però sobretot valor al seu esforç. Han fet història, cinquanta anys. Ara a treballar pel centenari amb una mirada llarga i, sobretot, amb aquelles arrels sempre tan fondes. Res més. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señoras y señores diputados. Señor Chamorro, yo no sé si se fijan, pero cada vez interpelan menos grupos parlamentarios en esta Cámara. El primer grupo en fijar su posición es el Republicano, imagínese, y me pregunto por qué, erre que erre, siguen ustedes. Estoy aquí intentando poner luz sobre esta cuestión, en contra de su demagogia, de su negacionismo, pero insisto, porque seguro que en persistencia no me ganan.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Per tant, cap sorpresa en tot allò que vostès proposin. Cap sorpresa en tot allò que vostès facin. Aquí l'única sorpresa és el seguidisme d'alguns que han quedat completament mimetitzats dins de la batalla entre les dretes i les esquerres espanyoles, abandonant així la defensa de Catalunya i els seus ciutadans. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Cada vez es más evidente que este Gobierno se ha convertido en una auténtica máquina de triturar a la clase media del país. No lo decimos solo nosotros, que también, sino que lo acreditan todos los datos técnicos y económicos que se van publicando. Tendremos tiempo en las próximas semanas de hacer un debate a fondo sobre esta realidad con la vicepresidenta Montero. Por lo tanto, volvamos ahora al punto que nos ocupa hoy. Como es habitual, nos hallamos ante una propuesta no de ley del Partido Popular formulada como si acabaran de aterrizar en este planeta llamado España y no tuvieran ningún tipo de conocimiento, de memoria o de responsabilidad sobre lo que ha sucedido y está sucediendo en su país. El Partido Popular viene hoy aquí como salvador del mundo con esta proposición cuando, en realidad, ha sido y continúa siendo una amenaza para Cataluña y su futuro en el sentido más amplio de la expresión amenaza. Una amenaza contra nuestra libertad como país; una amenaza contra nuestra libertad de expresión; una amenaza contra nuestra identidad, contra nuestra cultura, contra nuestra lengua, contra el modelo educativo catalán, contra el modelo de sociedad catalana; una amenaza contra el modelo económico de Cataluña. Un Partido Popular que nos ha espiado, perseguido, juzgado, encarcelado y que nos ha llevado al exilio. En definitiva, un Partido Popular que ha sido una amenaza contra nuestros derechos y nuestra libertad.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Uns i altres són Espanya i la seva manera de fer i per tant pretenen viure i sobreviure fagocitant els que no ens sentim part d'Espanya. I anant en tot contra nosaltres, perquè quan es tracta de Catalunya no hi ha pràcticament cap diferència entre un bloc i l'altre. No n'hi ha cap ni una. Són els que cada any, un darrere l'altre, pressuposten molts menys diners, molts menys recursos per als ciutadans de Catalunya que per als d'altres comunitats. Són els que cada any, un darrera l'altre, executen menys de la meitat del pressupost previst a Catalunya, mentre al mateix moment doblen l'execució a Madrid. Són els que deterioren els nostres serveis públics i que, quan ho denunciem des d'aquí mateix, ens acusen de fer demagògia. Són els culpables que Rodalies o Regionals ofereixin un servei tercermundista, com si els ciutadans fossin bestiar que es transporta d'un costat a l'altre. Són els responsables, governant a Espanya aquí i governant també a Catalunya, del deteriorament del sistema educatiu o del sistema sanitari. Són, en definitiva, els responsables, uns i altres, un bloc i l'altre, que els ciutadans visquem cada vegada pitjor.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Per evidències, només cal escoltar-los a vostès en el dia a dia o fer una mirada a allò que va passar la darrera vegada que vostès van governar. M punto Rajoy va personificar la cara més rància del Partit Popular adoptant mesures letals per al futur polític, econòmic i social de Catalunya, i es va trobar immers en una cursa embogida per igualar o superar el sempre fosc José María Aznar; un president i un Partit Popular d'una precarietat i insolvència enorme que amb només sis anys va aconseguir treure a Espanya del grup de democràcies capdavanteres d'Europa i enfonsar-la en la crisi econòmica i institucional més gran des de la transició. Per tant, senyors del Partit Popular, vostès no tenen cap autoritat per venir aquí a donar lliçons en tributs, en economia, cap ni una. Ara bé, això no treu, com deia al començament, que el govern del PSOE i SUMAR sigui una veritable trituradora de la classe mitjana mentre, sigui dit de passada, és sostingut a ulls clucs pels grups que van signar l'acord per investir el president Sánchez i que, a diferència de Junts, també van quedar obligats a garantir-li l'estabilitat durant tota la legislatura, perquè a la pràctica un bloc i l'altre, uns i altres són exactament el mateix.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ajustar el IRPF por la inflación.
«Gràcies, presidenta. Cada vegada és més evident que aquest govern s'ha convertit en una veritable màquina de triturar la classe mitjana del país. No ho diem només nosaltres, que també, sinó que ho acrediten totes les dades tècniques i econòmiques que es van publicant. Tindrem temps en les pròximes setmanes de fer un debat a fons sobre aquesta realitat amb la vicepresidenta Montero. Per tant, tornem ara al punt d'avui. Com és habitual, ens trobem amb una proposició no de llei del Partit Popular, formulada com si acabessin d'aterrar en aquest planeta anomenat Espanya i no tinguessin cap mena de coneixement, de memòria o de responsabilitat sobre el que ha passat i està passant al seu país. El Partit Popular ve avui aquí com a salvador del món amb aquesta proposició, quan en realitat ha estat i continua sent una amenaça per Catalunya i el seu futur en el sentit més ampli de l'expressió de l'amenaça; una amenaça contra la nostra llibertat com a país; una amenaça contra la nostra llibertat d'expressió; una amenaça contra la nostra identitat, contra la nostra cultura, contra la nostra llengua, contra el model educatiu català, contra el model de societat catalana; una amenaça contra el model econòmic de Catalunya. Un Partit Popular que ens ha espiat, que ens ha perseguit, jutjat, empresonat i que ens ha empès a l'exili. En definitiva, un Partit Popular que ha estat i és una amenaça contra els nostres drets i llibertats.»