Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
175 declaraciones · página 6 de 6
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Bon dia. Gràcies, president. Bon dia, diputats i diputades. Vagi per davant, senyor ministre, que convalidarem aquest reial decret llei, perquè de fet també ens agrada que es promogui l'ús del transport públic, però els i les joves són el futur del nostre país i està clar que és molt important que trobin en el transport públic una eina per fer viatges en període d'estiu. Però és que no només necessiten viatjar a un preu assequible a l'estiu, sinó la resta de l'any, que també necessiten un transport digne i, sobretot, el necessiten puntual. Potser no s'ho creurà, senyor ministre, però no només es mouen per vacances. També es mouen per feina, també es mouen pels seus estudis i el transport públic, ara mateix, no és només una qüestió de comoditat, és una opció sostenible i d'aprofitament de recursos. La gratuïtat hauria de ser una justícia social, una mesura que s'hauria d'aplicar segons la capacitat econòmica, però clar, fent-ho en un termini tan curt de temps, no es poden fer aquestes valoracions i acabem fent les ajudes universals i això no és equitatiu. Una ajuda universal no és equitativa. I parlant de mobilitat, també deixi'm dir-los que estaria molt bé que els i les joves que tenim en llista d'espera per fer un examen de conduir es poguessin examinar també entre l'u de juliol i el 30 de setembre d'aquest any i acabar amb aquest greuge estructural que té la DGT. O és que preveuen que tots viatjaran a Cuenca gratuïtament i s'acabarà el problema estructural de la DGT? Per tant, aquesta mesura, per molt important que sigui, no em sembla suficient. La mobilitat és essencial, però només és una part del trencaclosques.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué actuaciones tiene calendarizadas el Gobierno español para cumplir con la propuesta del Grupo...
«Gràcies, president. Estem d'acord, però l'aprovació de coeficients reductors depèn d'una manera molt discrecional del Govern espanyol de torn, en aquest cas, vostès. I, de fet, és tan discrecional que gairebé a vegades sembla arbitrari. I ho podem comprovar perquè tenim exemples: tant els pilots d'aviació com els conductors de ferrocarril poden avançar la seva jubilació a través d'aquest mecanisme per motius més que evidents, i que nosaltres ho celebrem. Però, en canvi, els conductors professionals que no porten ni un avió ni un tren, fins al moment, no poden. Això per nosaltres és arbitrari. I és que la taxa d'accidents de treball en els majors de cinquanta-cinc anys és tres vegades superior a la resta respecte al mateix rang d'edat dels conductors professionals. I és que hi ha massa incompliments reiterats per part de l'Estat amb un col·lectiu dels professionals del transport que fan que es vulneri i es precaritzi aquest sector. I sabem que hi ha una manca de professionals, però no hi haurà un relleu generacional si no hi ha condicions laborals dignes, i la jubilació anticipada és, sens dubte, una manera de dignificar una professió i atraure joves al sector.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué actuaciones tiene calendarizadas el Gobierno español para cumplir con la propuesta del Grupo...
«Gràcies, presidenta. Ministra, per posar en context: una setmana abans que el president Zapatero convoqués eleccions anticipades el 2011, un acord entre el PSOE, vostès, i Junts, abans Convergència i Unió, fa que s'aprovi una llei que retarda l'edat de jubilació dels seixanta-cinc als seixanta-set anys. Aquesta llei va suposar una terrible notícia pel conjunt de les persones treballadores, però especialment per aquelles que, per la naturalesa de la seva feina, resulta especialment perillós estar prestant serveis fins als seixanta-set anys. El passat 9 d'abril, s'aprova a la Comissió de Transports i Mobilitat Sostenible una proposició no de llei presentada pel nostre grup, el Grup Republicà, i amb el suport del vostre grup, sobre establir coeficients reductors i poder anticipar l'edat de jubilació dels conductors professionals. La meva pregunta és molt simple: un cop aprovada la nostra proposició no de llei, quin calendari seguiran per aprovar aquesta modificació? Gràcies. ... que el presidente Zapatero convocara elecciones anticipadas en 2011, un acuerdo en el PSOE, ustedes y Junts, antes Convergència i Unió, hace que se apruebe una ley que retrasa la edad de jubilación de los 65 a los 67 años. Esta ley supuso una terrible noticia para el conjunto de las personas trabajadoras, pero especialmente para aquellas cuyo trabajo resulta especialmente peligroso y que estarán prestando este servicio hasta los 67 años.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«Recursos, regulació, reconeixements de prestacions, reconeixements de graus d'incapacitat, implementació i reforçament de la xarxa de salut pública per a aquest tipus de malalties. Són moltes les necessitats per un volum relativament petit respecte a la població en general. Hauria de ser un mínim comú denominador de tots els representants públics atendre'ls, i fer-ho al marge del partidisme i de l'oportunisme. Per tant, senyories, anem per feina i, això sí, sobretot, no deixin morir en període d'esmenes la tramitació d'aquesta llei que tanta falta fa a tots els malalts d'ELA i també als malalts que són fortament dependents. Gràcies. Buenas tardes, diputados y diputadas. La quinta vez, y la cuarta de esta legislatura, que se presenta una proposición de ley sobre la esclerosis lateral amiotrófica, esta vez de parte de los miembros del Gobierno español y, en particular, del titular del Ministerio de Sanidad. Parece que les ha entrado a todos una necesidad imperiosa y urgente de plantear a cada uno de ustedes -SUMAR, PSOE, Junts, PP, VOX y, antes, en la legislatura pasada, Ciudadanos-, un proyecto propio para proteger y ayudar a los enfermos de ELA y a sus familiares.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«I els torno a posar l'exemple d'una família de Belianes, d'una petita població de l'Urgell a prop d'on visc jo. La família ha hagut d'adaptar la seva vida a les cures del malalt perquè, si en un entorn urbà és complicat trobar l'ajuda necessària, en un entorn rural és molt més difícil. I, en aquest cas, ha estat totalment impossible contractar una persona per fer aquesta tasca. Tot l'entorn s'ha modificat i la família ha hagut d'adaptar-se a la mobilitat del Josep, i han hagut de fer front a despeses tan importants com comprar un llit articulat, eines informàtiques per la comunicació, aparells per respirar, un generador de llum, recordem que acabo de dir que són electrodependents, no es poden permetre quedar-se sense llum, i un llarg etcètera de despeses molt necessàries per la qualitat de vida del malalt. Tot i això, parles amb aquesta família i diuen que ells són privilegiats perquè han tingut recursos econòmics per fer-hi front i una professió que ha permès la conciliació laboral de la seva parella.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las personas afectadas por enfermedades...
«En tot cas, som on som, la cinquena proposició de llei que es presenta a aquestes Corts sobre l'ELA, i la seva proposta, senyories de SUMAR i PSOE, no ens sona malament, d'entrada. Obren una mica més el focus respecte les altres propostes i van més enllà de l'ELA, tenint en compte altres malalties que són també totalment incapacitants i que acaben tenint necessitats molt similars. També ens sembla interessant l'apunt en relació a l'extensió del bonus energètic pels electrodependents, ja que els afectats per ELA, més d'hora o més tard al llarg de la seva malaltia, ho acaben sent. Per tant, òbviament, votarem a favor d'aquesta presa en consideració, com ho hem fet amb els altres textos. A diferència d'altres malalties, l'ELA no té un llarg tractament mèdic o farmacològic. L'ELA necessita adaptació del seu entorn i un acompanyament les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. I això, senyories, vol dir que, si no tens recursos econòmics, no hi pots fer front, i que si no tens un entorn familiar que t'acompanya, tot es complica. No ens podem permetre que a una persona, sigui quina sigui, condicionin la seva vida els recursos econòmics o d'entorn disponibles. Haver de triar entre viure o morir pels recursos dels quals es disposa és totalment pervers.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Cal un debat profund i extens sobre la llei de la dependència i les cures i no es pot abordar des del populisme i a cop de titulars. Sempre és necessari remoure consciències, però és millor fer-ho des de l'honestedat i des del rigor. Perquè sigui així, cal abordar aquest tema des de tots els punts, fent una tasca multidisciplinària i que integri molts departaments, sense deixar ningú enrere, ni els malalts d'ELA ni els de cap malaltia minoritària que sigui fortament dependent. Perquè està molt bé portar-ho a debat, però està molt millor dotar de recursos, i entre una bancada i una altra han deixat caure un pressupost amb un increment de més de 230 milions d'euros, que sumat al total feia 2 169 000 d'euros que la Generalitat destinava a drets socials. Es necessiten fets més que paraules, i és que els malalts de totes aquestes malalties ho necessiten i els seus familiars, també. I com no pot ser d'una altra manera, des d'Esquerra Republicana hi som, hi hem sigut i hi serem sempre, en aquest debat. I, a més a més, hi aportarem, com hem fet sempre, i hi aportarem com ningú, però fem-ho, fem-ho ja, perquè és la nostra obligació i la nostra responsabilitat. Agafem les tres lleis que ja hi ha presentades, fem-les que siguin totalment inclusives, que siguin justes i equitatives per a tothom que pateix aquesta malaltia i per a tothom que malauradament pateix una malaltia que el fa fortament dependent i totalment esclavitzat a casa seva. Gràcies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«I sí, evidentment a Esquerra ens preocupa, i moltíssim, perquè no per casualitat som d'esquerres, perquè precisament ens preocupa el benestar de les persones, però de totes, vinguin d'on vinguin i parlin la llengua que parlin, i ens preocupa l'ELA, i sí, com també ens preocupen moltes altres dolències minoritàries, perquè si et deixen totalment dependent i necessites l'ajuda d'uns cuidadors, no importa el nom de la malaltia, moltes especificitats, tant o més concretes de les que s'ocupa en aquest debat, perquè es calcula que hi ha 7000 condicions clíniques que pateixen poques persones en relació amb el conjunt de la població. Se l'etiqueta de malaltia minoritària quan la seva prevalença és de menys de 5 afectats per cada 10 000 habitants, doncs s'estima que dins la Unió Europea hi ha 30 milions de persones afectades per malalties minoritàries. A l'Estat n'hi ha 3 milions i a Catalunya prop de 350 000. Només per citar-ne algunes, a part de l'ELA, l'atàxia de Friedrich, degeneració corticobasal, demència frontotemporal, paràlisi supranuclear progressiva, malaltia de Huntington, atròfia muscular espinal. I així arribaríem fins a 7000 malalties minoritàries. La majoria d'aquestes dolències no tenen cura, posen en perill la vida de les persones que la pateixen i són fortament incapacitants pel que fa a la mobilitat i, en general, afecten l'autonomia personal.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Bona tarda als que ens acompanyen avui aquí i també als que ens acompanyen avui des de casa seva perquè no han tingut els recursos o no han tingut la manera de poder arribar aquí, que són moltes, aquestes persones. Tornem a tenir debat sobre una iniciativa parlamentària relacionada amb l'ELA. Això vol dir que ens fa molta falta. Ens preocupa moltíssim el benestar dels malalts d'aquesta dolència i el de les seves famílies, que solen ser qui s'encarreguen de les cures i els pertoca també patir el que suposa aquesta malaltia. I és per això que donarem suport a la iniciativa, com també ho vam fer a la que es va presentar la setmana passada i també ho farem a la propera que es presentarà, doncs segons la Societat Espanyola de Neurologia, unes 700 persones comencen a desenvolupar els símptomes de l'ELA cada any a l'Estat, entre 3000 i 4000 persones pateixen a l'Estat en l'actualitat aquesta malaltia i unes 400 a Catalunya. L'ELA és la tercera malaltia neurodegenerativa més comú a l'Estat, després de l'Alzheimer i el Parkinson. A més, observem també que el 30 % dels pacients amb ELA sofreixen ansietat i el 44 % pateixen depressió. És evident, doncs, que aquesta malaltia requereix una especial atenció, com ja vam dir, quan vius en zones rurals, que és d'on jo provinc, que a més a més s'hi solapen les dificultats afegides de les distàncies i les baixes ràtios de recursos atencionals. En poblacions petites, com per exemple la que vaig anomenar de Belianes, on hi ha el Josep, un malalt afectat per l'ELA, que ni tan sols han pogut contractar ningú que els doni ajuda. Aquest greuge provoca que la família s'ha d'adaptar a la malaltia i a la seva dependència, fer nous horaris, adaptar l'habitatge, fer-se càrrec del finançament de la compra del llit articulat, eines informàtiques, un generador de llum -que tornem a recordar que no et pots quedar sense llum-, i el que no pot passar és que, a més a més, parlis amb aquesta família i se sentin privilegiats per poder fer aquesta adaptació o per tenir recursos econòmics per fer front a les múltiples despeses. S'ha d'acabar amb aquesta discriminació.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. El PSOE ens presenta una Proposició no de llei per fomentar una mobilitat sostenible i l'ús de la bicicleta. El nostre grup hem presentat esmenes per incloure també una mobilitat activa i segura i el respecte competencial que tant sovint s'oblida. Sobre la mobilitat activa, el Parlament Europeu també ha destacat que aquesta mobilitat representa una solució valuosa, eficaç i accessible per als desplaçaments de porta a porta o els desplaçaments entre el domicili i el treball, o entre el domicili i el lloc d'estudi. Aquesta mobilitat activa pot contribuir eficaçment a assolir la neutralitat climàtica d'aquí al 2050, així com també ajuda a la descarbonització del transport, la reducció de les emissions, la contaminació atmosfèrica, la reducció de la congestió i, per últim, i molt important, contribueix a millorar la salut. Per tant, nosaltres creiem fermament que s'ha de fomentar en qualsevol marc de transport de mobilitat urbana, interurbana i rural, per tal de garantir que aquestes solucions de transport siguin assequibles, accessibles, sostenibles i, sobretot, siguin segures. Les carreteres són un espai compartit per una varietat d'usuaris i és fonamental que siguem proactius en la creació d'entorns segurs per a tothom. En aquest sentit, és crucial que es prenguin mesures urgents per millorar la infraestructura viària destinada als ciclistes.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Per tant, el nostre grup donarà suport a aquesta presa en consideració, deixant clar que qui ha de poder prestar aquests serveis són les administracions més properes i que les competències són de les comunitats autònomes, que s'hauran de dotar dels recursos necessaris. I per acabar, la llei que s'aprovi ha de ser un instrument crucial que proporcioni un marc de suport integral i que millori la qualitat de vida i el benestar dels qui viuen amb aquesta malaltia. Queda molt camí per garantir que tots els afectats tinguin accés equitatiu a serveis i recursos vitals i ens insto a tots nosaltres a continuar treballant, però per favor, sense populismes, perquè pretendre privatitzar la sanitat i alhora voler fer una societat més inclusiva i solidària per a tothom, és una mica difícil. Si privatitzem, costarà molt d'aconseguir aquesta societat inclusiva i solidària per a tothom. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy debatimos la toma en consideración de un proyecto de ley sobre la esclerosis lateral amiotrófica, ELA, y en nuestro grupo creemos que es crucial destacar la importancia de abordar esta enfermedad y también muchas otras enfermedades minoritarias que no solo afectan físicamente a quienes las sufren, sino que tienen un profundo impacto también en sus familias y cuidadores. Para quienes viven con ELA, cada día es una batalla enfrentarse a desafíos físicos, emocionales y también económicos y financieros. Es una enfermedad que, lamentablemente, de momento, no tiene cura y no requiere de tratamientos médicos caros, sino que requiere de ayudas de apoyo al enfermo y a la familia. La ELA es una enfermedad progresiva degenerativa que afecta a las células nerviosas del cerebro y a la médula espinal, lo que lleva a la pérdida gradual de la función muscular y, en última instancia, te deja en la discapacidad. Si a la enfermedad, que de por sí ya es bastante grave, sumamos vivir en un entorno rural, todo es complicado; y tengo el testimonio de una familia de Belianes, que es una población de poco más de quinientos habitantes, en la comarca donde yo vivo, en Urgell. La familia ha adaptado toda su vida a cuidar al enfermo. Si en un entorno urbano es complicado encontrar la ayuda necesaria, en un entorno rural es mucho más difícil, y en este caso ha hecho totalmente imposible contratar a una persona para hacer esta tarea. Es decir, que todo el entorno se ha tenido que modificar y adaptar a la movilidad de Josep, para darle vida a Josep: una cama articulada, herramientas informáticas para la comunicación, aparatos para respirar, un generador de luz, porque no te puedes quedar sin luz en casa, y un largo etcétera de gastos, todo muy necesario para la calidad de vida del enfermo. Sin embargo, hablas con esta familia y te dicen que se sienten privilegiados porque han tenido recursos económicos para poder afrontarlo y una profesión que ha permitido a la pareja y a la familia la conciliación laboral para poder estar al lado de Josep las veinticuatro horas del día. Son conocedores de que hay muchísimas familias que no se pueden permitir la conciliación laboral ni los recursos para adaptar las viviendas a la enfermedad. Y entonces, ¿qué ocurre con los enfermos que no pueden afrontarlo? ¿Qué les pasa a las personas que viven solas?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Llavors, què passa amb els malalts que no hi poden fer front? Què els passa a les persones que viuen soles? El sistema de salut i l'estat del benestar han d'acompanyar, han de contemplar un acompanyament integral en totes les dolències i en totes les fases de les mateixes dolències, sigui a base de tractament per alentir la malaltia, o sigui per a les cures pal·liatives quan arriba el cas. Imaginem-nos per un moment que un tractament de quimioteràpia no estigués cobert per la mateixa Seguretat Social i deixéssim en mans de les famílies i els recursos fer el tractament d'aquesta malaltia. Això, doncs, senyories, és el que els passa als afectats d'ELA. Així doncs, la norma, les lleis, han de tenir l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones afectades per l'ELA, però també, i molt important, la de les seves famílies. Dotar de recursos econòmics per adaptar l'entorn del malalt a la seva nova vida. Cal que les famílies no hagin d'afrontar càrregues financeres excessives a costa dels costos associats a l'atenció i al tractament de l'ELA. Promoure també l'atenció integral i multidisciplinària, i que aquesta atenció sigui mitjançant un equip de professionals especialitzats, si així la família ho necessita, visqui allà on visqui, en un entorn urbà o en un entorn rural. O si no, dotant de recursos aquelles famílies que, pel motiu que sigui, prefereixen fer-se càrrec de les cures necessàries. Però que aquest motiu no sigui que perquè com que visc en una zona rural, no tinc ningú que pugui contractar que sigui professional. No pot ser que una malaltia com l'ELA, i d'altres que de per si fan del pacient una persona dependent, no tinguin associades les ajudes i els recursos necessaris per fer front a les conseqüències i limitacions que produeix la malaltia. Com tampoc pot ser que cada malaltia estigui legislada per una llei diferent. Hi ha 6500 malalties anomenades rares o minoritàries. Fa anys, per tant, que en aquestes mateixes Corts es va aprovar la llei de dependència, se'ns va vendre com la panacea. Divuit anys després de la seva aprovació, ha quedat aprovada i acreditada la seva insuficiència i la seva limitada aplicació. Cal, doncs, que hi hagi una profunda revisió d'aquest marc i que inclogui totes les malalties amb especial afectació a la mobilitat i que necessiten de cuidadors i de recursos. I encara més, és inadmissible que una llei tan important per a la vida de moltes persones estigui infrafinançada, i dic infrafinançada perquè la llei de dependència ho està molt, per part de l'Estat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui debatem la presa en consideració d'un projecte de llei sobre l'esclerosi lateral amiotròfica, l'ELA, i des del nostre grup creiem que és fonamental destacar la importància d'abordar aquesta malaltia, però també moltes altres malalties minoritàries que no només afecta físicament els qui la pateixen, sinó que també té un profund impacte en les seves famílies i els seus cuidadors. Per als qui viuen amb ELA, cada dia és una batalla, s'enfronten a desafiaments físics, emocionals, però també els financers. L'ELA és una malaltia que, malauradament, per ara no té cura i no requereix de tractaments mèdics cars, sinó que requereix d'ajudes de suport al malalt i de suport a la família. L'ELA és una malaltia progressiva i degenerativa que afecta les cèl·lules nervioses del cervell i la medul·la espinal, cosa que condueix a la pèrdua gradual de la funció muscular. I, en última instància, et deixa amb la discapacitat. Si a la malaltia, que de per si ja és prou greu, hi sumem viure en un entorn rural, tot és complica. I tinc el testimoni d'una família de Belianes, una població de poc més de 500 habitants a la comarca on visc jo, a la comarca de l'Urgell. La família ha adaptat tota la seva vida a les cures del malalt. Si en un entorn urbà és complicat trobar l'ajuda necessària, en un entorn rural és molt més difícil, i en aquest cas ha fet totalment impossible contractar una persona per fer aquesta tasca. Això vol dir que tot l'entorn s'ha hagut de modificar i adaptar a la mobilitat del Josep, adaptar-se per donar vida al Josep. Un llit articulat, eines informàtiques per a la comunicació, aparells per respirar, un generador de llum, perquè no et pots quedar sense llum a casa teva, i un llarg etcètera de despeses, totes molt necessàries per a la qualitat de vida del malalt. Tot i això, parles amb aquesta família i et diuen que se senten privilegiats perquè han tingut recursos econòmics per poder-hi fer front i una professió que ha permès a la parella i a la família la conciliació laboral per poder estar al costat del Josep les 24 hores del dia. Saben i són coneixedors que hi ha moltíssimes famílies que no es poden permetre una conciliació laboral, ni els recursos per adaptar els habitatges a la malaltia.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a impulsar proyectos de transformación económica y social de nivel regional.
«Per tant, doncs, la Direcció General d'Indústria té per missió, entre d'altres, el disseny i l'execució de polítiques de foment de la competitivitat industrial, però alhora constatem que Catalunya, com la resta de comunitats autònomes, no disposa d'aquesta autonomia per fer arribar els fons Next Generation al teixit econòmic i productiu. I això és precisament el que volem revertir, ja que, a part del coneixement i la proximitat que l'Administració catalana té del teixit industrial i productiu, ens permetria impulsar els projectes empresarials que necessita el nostre país. Les dades actuals ens demostren que la gestió estatal està sent deficitària i -atenció a aquests càlculs-, segons els nostres càlculs, el 31 % de tots els recursos Next Generation no han arribat a cap beneficiari. Això vol dir que s'han perdut. La part més important dels recursos sense assignar correspon precisament al Ministeri d'Indústria i Turisme, que concentra una part molt important d'aquests recursos perduts. Tenim exemples: al PERTE VEC, el 73 % va quedar desert; el PERTE Agro deixa un 68 % desert; el PERTE Naval no adjudica un 70 % dels recursos. I pel que fa a les convocatòries genèriques del Ministeri, a les línies per a inversió, digitalització i sostenibilitat industrial, passa el mateix: Activa Financiación, el 92 % dels recursos ha quedat desert; Industria Conectada 4.0, només s'adjudica el 10 % de 95 milions d'euros.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el apoyo a la cadena de valor del sector del automóvil y despliegue del...
«Bona tarda, presidenta. Salutacions una altra vegada. Els fons europeus són una oportunitat per transformar un teixit productiu contaminant, ineficient i desigual. Com aprofitem aquesta oportunitat marcarà, per tant, el futur de les noves generacions. Senyories del PSOE, estan a Govern, el seu Ministeri d'Indústria gestiona i ha gestionat grans paquets d'ajudes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, però constatem amb preocupació que el desplegament del pla de recuperació està sent ineficaç a l'hora de donar suport a projectes empresarials, especialment en indústria. Això es demostra per l'alt percentatge de recursos que queden sense assignar en les convocatòries d'àmbit estatal. Segons els nostres càlculs, a 31 d'octubre del 2023, 4240 milions d'euros dels 13 866 que l'Administració central ha resolt han quedat deserts. És a dir, el 31 % dels recursos no han arribat a cap beneficiari. La part més important dels recursos sense assignar correspon precisament al Ministeri d'Indústria i Turisme, que concentra una part molt important dels recursos deserts. La ineficàcia en les convocatòries la trobem tant en el marc dels PERTE industrials com en les convocatòries genèriques per a la indústria. Per exemple, i per parlar d'un tema en concret, en la primera convocatòria del PERTE VEC, el 73 % dels 2975 milions d'euros van quedar deserts. Per implementar-los amb èxit, i ho hem dit en infinitat d'ocasions, cal una descentralització efectiva, no només de la gestió, sinó de la capacitat de decisió, perquè són els territoris els que millor coneixen la seva realitat, les seves necessitats. No té sentit imposar criteris des d'un despatx de Madrid, cal creure de debò allò del principi de subsidiarietat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Per tant, aquesta proposició de llei és una oportunitat per donar resposta a un problema innegable i inajornable. És un punt de partida ambiciós per començar a treballar contra l'exclusió financera. I encara més important, tenim sobre la taula una proposta per fer possible aquesta conquesta de drets que per una vegada la paguin els bancs i no la ciutadania. Per acabar, demanem el vot afirmatiu a tots els grups parlamentaris, almenys als que ens vau donar suport al Parlament de Catalunya, que pensem que així serà, i al Govern, a les senyories de Govern, els demanem la màxima celeritat en la tramitació d'aquesta llei. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. En la Unión Europea el estallido de la crisis financiera de 2008 ha llevado a una disminución importante del número de entidades financieras que prestan servicios bancarios, produciéndose un continuado aumento del grado de concentración bancaria. Esta tendencia es un fenómeno global dada la coyuntura económica y la regulación del sector bancario. Este fenómeno, como todo el mundo puede imaginarse, no responde a una voluntad de los bancos a la hora de mejorar la posición de las pymes, facilitar la operatividad de la ciudadanía o contribuir a frenar el despoblamiento rural; justo lo contrario, responde a un interés de las entidades bancarias por incrementar sus beneficios a cualquier precio, tanto si ello perjudica al tejido productivo como si dificulta la vida a miles de ciudadanos. Lo único que cuenta son sus beneficios.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Continuen congelant salaris de les seves plantilles i executant acomiadaments col·lectius. Més enllà de la consolidació de l'impost de societats a les entitats bancàries, que ens sembla molt bé, o l'eliminació de les comissions per la retirada d'efectiu, que també ens sembla molt bé, necessitem una llei que protegeixi la ciutadania d'aquesta exclusió financera. A dia d'avui, disposar d'un compte bancari o una targeta és indispensable per fer vida en societat. És una necessitat i un dret que tenim com a ciutadania. Hem de proporcionar una banca pública i al mateix temps regular el mercat i no permetre aquestes pràctiques ferotges. Les institucions han de garantir que totes les ciutadanes i ciutadans, visquin on visquin, hi puguin accedir. Caldria molta més valentia política de la que ha demostrat aquest Govern per posar fre a la vorágine especulativa del sector bancari. Necessitem cada vegada més lleis amb equitat social i, sobretot, amb equitat territorial. Per aquest motiu, el Govern de Catalunya ha treballat també amb l'Estatut dels municipis rurals de Catalunya, que és un marc legal que pretén frenar el despoblament i aconseguir l'equilibri territorial, donar eines als ajuntaments i a la Generalitat i, el més important, l'estatut reconeix el mecanisme rural de garantia. És a dir, cada norma que faci el Govern haurà de tenir en compte com afecta aquesta norma els municipis rurals. Però anem pas a pas, comencem ara que tenim la urgència i l'oportunitat per combatre l'exclusió financera. Aquest pot ser un punt de partida compartit per molts. De fet, al Parlament de Catalunya, ja s'ha dit, va ser compartit pel 93 % dels diputats i les diputades. Per això necessitem aprovar aquest projecte de llei que ja preveu mesures valentes. Ara mateix hi ha 503 municipis dels 947 a Catalunya que no disposen d'oficina bancària i 467 municipis ni tan sols de xarxa de caixers automàtics. I aquí ens faltaria sumar els caixers que a poc a poc han anat desapareixent dels barris de les ciutats.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«I per acabar, aquesta norma prorroga el sou mínim interprofessional corresponent a l'any 2023, mentre es continua negociant l'increment corresponent al 2024. Evidentment estarem a favor de qualsevol pujada, però és que ens cal molt més que això. Cal permetre a comunitats i municipis la fixació de salaris mínims propis per elevar la retribució mínima en aquells llocs on el cost de la vida és molt major que en altres. Necessitem un salari mínim català que permeti viure amb dignitat a totes les persones treballadores. Amb tot, entenem que el contingut del reial decret respon a una situació extraordinària i que el vot en contra implicaria donar l'esquena a la ciutadania. Per tant, per sentit de responsabilitat el votarem a favor. El votarem a favor perquè la gent tingui més facilitats a l'hora d'anar a comprar. El votem a favor perquè la gent pugui continuar viatjant gratuïtament als seus llocs de treball. Però els demanem que hagin escoltat i pres nota de les nostres reivindicacions perquè no deixarem d'exigir-les fins que siguin una realitat. Gràcies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«També molt important parlar de la pròrroga de la moratòria dels desnonaments que preveu aquest reial decret. Però és que ens passa el mateix que amb el transport, per molt que sigui a través dels plans d'habitatge que es pagarà als propietaris dels habitatges, vostès no tenen competència en aquesta matèria i, per tant, no poden traspassar fons finalistes a aquesta matèria. Passa el mateix que amb el transport, vostès conviden i una altre paga. Esquerra ha aconseguit que en el marc de la revalorització de pensions no contributives s'introdueixi una novetat més respecte a l'ingrés mínim vital. Així, a més d'incrementar-ne les quantitats d'acord amb la inflació, es creen les bases per fer possible l'acord del traspàs total de la seva gestió a la Generalitat de Catalunya. I això suposa una doble bona notícia per a l'autogovern de Catalunya, que amplia la seva capacitat política, i per a la mateixa ciutadania, que veurà millorat el seu servei quan passi a estar en mans de qui té la competència i també l'experiència i la capacitat de fer-ho.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«També trobem a faltar més mesures per impulsar les comunitats energètiques d'autoconsum, com per exemple ampliar el radi per compartir l'energia i passar dels dos quilòmetres als vint quilòmetres, com han acordat a França. I respecte a les ajudes al transport, ens semblen molt necessàries però ara mateix en el transport de passatgers per carretera vostès conviden però qui paga és un altre. S'ha de fer el pagament a les comunitats autònomes en el període que toca, perquè així les comunitats autònomes poden fer les bestretes a les empreses de transport i no són elles les que han d'assumir la gratuïtat o la bonificació. L'Estat realitza una política que condiciona la política tarifària, que és competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Actualment, sense comptar les bonificacions, per cada euro que posa l'Estat en el transport públic metropolità de Barcelona, la Generalitat n'ha de posar tres. L'Estat, si vol ser seriós amb polítiques de foment del transport públic, l'ha de finançar com cal, respectant el repartiment competencial, perquè sols així farem polítiques de transport efectives. De totes maneres, ens complau veure que en aquest reial decret es materialitza l'acord al qual va arribar Esquerra amb el PSOE la passada tramitació pel qual la Generalitat de Catalunya podrà invertir i executar les infraestructures ferroviàries que l'Estat, tot i tenir-ho pressupostat, no executa.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«També ens agradaria veure mesures per frenar la inflació, la crisi en el cistell alimentari. La rebaixa de l'IVA no regula el preu del mercat. No és normal, ministre Planas, que el nostre sector primari no es pugui guanyar la vida dignament pels baixos preus que han de vendre i a la mateixa hora el consumidor no es pugui permetre els aliments més bàsics i de quilòmetre zero. Què passa entremig del productor i del consumidor? Crec que és el moment de reconèixer que la Llei de la cadena alimentària ha resultat totalment ineficient i que és hora de modificar-la. I pel que fa a mesures del sector energètic, és molt important que els consums no elèctrics, com el gas i el petroli, paguin també la descarbonització. Com? Hi havia l'eina, l'executiu espanyol tenia aprovada pel mateix Consell de Ministres el juny del 2021 l'eina, es deia el proyecto de ley por el cual se crea el fondo nacional para la sostenibilidad del sistema eléctrico, però com moltes altres mesures amb capacitat realment transformadora, la van deixar morir. En canvi, ens trobem mesures tan poc transformadores com continuar dotant d'ajudes les grans empreses energètiques. Quan Nadia Calviño anunciava que s'ajustaria els impostos a la banca i a les energètiques no feia cap pas en fals. I és que enmig d'aquest reial decret que conté mesures molt positives, ens trobem una vegada més un cop de mà a les grans empreses energètiques. L'aplicació d'un incentiu a les empreses que facin inversions estratègiques en renovables es tradueix en una subvenció perquè les empreses amb domini de mercat juguin amb avantatge davant de les empreses que volen invertir en el sector energètic però que no tenen control del mercat. Des d'Esquerra creiem que aquest és un plantejament totalment erroni, que el que es necessita és que entrin més agents i que les grans energètiques perdin poder.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Avui debatem, tal com dèiem, el reial decret del Govern espanyol de mesures anticrisi. Novament ens trobem davant d'un reial decret òmnibus, tal com ja ens tenen acostumats. Un reial decret amb mesures diverses que no deixa de ser pròrrogues de mesures de caràcter social i econòmic dels diversos reials decrets aprovats la legislatura passada. Tot i que són mesures molt necessàries, trobem a faltar equitat social, però sobretot trobem a faltar equitat territorial. I estem totalment d'acord amb la prohibició de cobrar comissions per les retirades d'efectiu, però ens agradaria més que també s'eliminessin les clàusules abusives de la banca, com per exemple el cobrament per quedar en descobert, que afecta les persones més vulnerables. Després, molt important per no haver de cobrar per treure diners en efectiu, i és que hi hagi oficines bancàries... Ministre, si us plau, crec que és suficientment important perquè m'estigués escoltant. En fi, que també hi hagués l'obligació d'haver-hi oficines a tots els municipis. De què ens serveix que no ens cobrin comissió si no hi ha cap oficina per anar a treure els diners? Com ho fem perquè ens passi això? Ara mateix a Catalunya hi ha 503 municipis que no disposen de servei d'oficines bancàries, tot i que al nostre país la Generalitat de Catalunya ja garantirà oficines mòbils per a aquests municipis és a la banca a qui s'ha d'imposar l'obligatorietat de garantir aquest servei i la gratuïtat de fer la retirada amb efectiu, però no només a les entitats on tenen un compte, sinó a altres entitats, perquè ja que no hi ha tots els bancs a tots els municipis, que les persones grans puguin anar a qualsevol lloc a retirar diners sense que això els costi diners. Per això esperem que el Congrés de Diputats doni llum verda a la proposició de llei sobre exclusió financera que ha enviat el Parlament de Catalunya aquí i que es troba pendent de la presa en consideració.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la reapertura de la línea ferroviaria internacional Pau-Canfranc-Zaragoza.
«Sobre la connexió amb Sagunt, estem a favor, sí, però estem a favor amb mesures i amb planificació, que garanteixin millores efectives i mediambientals sostenibles entre la línia que hi ha entre Sagunt i Terol, que ara per ara, en el seu pas pels municipis del Camp de Morvedre i l'Alt Palància, compta amb instal·lacions obsoletes, amb trams sense electrificar i amb un servei clarament deficient. Tot això també s'ha d'arreglar en aquesta línia. Cal tenir en compte també que l'orografia d'aquest tram és molt complexa, i que discorre molt propera i amb una afectació directa a paratges naturals d'enorme valor mediambiental, alguns d'ells també inclosos a la protegida Xarxa Natura 2000, com per exemple els de la Serra d'Espadà i de la Serra de Calderona, així com també el corredor ambiental que connecta les dues serres. I pel que fa al transport de mercaderies per ferrocarril, un mandat de la Unió Europea per a l'horitzó 2030 vol que s'aconsegueixi un transport de mercaderies d'un 50 % per ferrocarril amb distàncies de més de 300 quilòmetres. Dels països més significatius de la Unió Europea, l'Estat espanyol només està a un 4 %, quan la mitjana està al 18 %. Des del nostre grup ja estem convençuts que hem de desenvolupar respostes efectives amb una mobilitat i un baix impacte ambiental i cohesió territorial, perquè donarà una oportunitat al planeta. Però, d'una altra banda, aquest servei públic també contribuirà a desenvolupar polítiques per a la gestió del repte demogràfic, que per a nosaltres també és molt important perquè pateixen molt les zones rurals. I també hem de ser conscients que aquest projecte en cap cas ha de restar importància o celeritat al corredor del Mediterrani, perquè el corredor del Mediterrani és una infraestructura vital a escala europea, recomanada repetitivament per les autoritats i per les institucions europees. No és raonable que dos dels principals ports del Mediterrani occidental, com és el de València i el de Tarragona, encara no tinguin una connexió ferroviària digna entre ells.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Per al nostre grup és essencial la prevenció, anar per davant del problema, però alhora ens trobem la realitat que gairebé el 60 % de la població no es pot permetre econòmicament la psicoteràpia, i el temps d'espera ens juga en contra. Es constata que gairebé un 20 % de la població consumeix psicofàrmacs receptats principalment pels professionals d'atenció primària, bàsicament els metges de capçalera. I en aquest sentit, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ja ha iniciat un programa per contractar més de 300 professionals titulats en psicologia general sota el paraigües de referent de benestar emocional comunitari que exerceixen a la xarxa d'atenció primària, i tot i les competències que tenim limitades ha donat molt bons resultats. Sobre aquest assumpte hem registrat una PNL a la Comissió de Salut sobre la situació d'aquests psicòlegs especialistes, que esperem la seva aprovació per part dels que avui són aquí. Per tant, i per acabar, per al nostre grup és un problema que s'ha d'abordar en molts sentits i que, a més a més, s'ha de fer amb diligència. Prenguin nota. En aquest moment, a Catalunya anem un pas endavant perquè ja ho tenim, acabem d'aprovar un Pacte Nacional de Salut Mental i Benestar Emocional de Catalunya amb les directrius de l'OMS, l'OCDE, UNICEF i el Consell Europeu. Moltes gràcies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Segons l'informe del Ministeri de Sanitat sobre l'Estratègia de salut mental del Sistema Nacional de Salut del 2022 al 2026, l'atenció a la salut mental de les persones i les comunitats és condició indispensable per al desenvolupament de la qualitat de vida i l'exercici ple d'una ciutadania en la qual es conjuguen els drets i els deures. És important, per tant, fer una revisió d'algunes estadístiques publicades. Quatre de cada deu persones valoren de manera negativa l'estat de la seva salut mental. Un 42 % de les persones ha tingut depressió, i gairebé la meitat han patit atacs d'ansietat o pànic. El 14,5 % de la població ha tingut idees suïcides o ha intentat suïcidar-se. I amb perspectiva de gènere, les xifres indiquen que el 61 % de les persones amb problemes mentals són dones. I per franges d'edat, que és el que més ens hauria de preocupar, el col·lectiu més vulnerable en aquest àmbit són els joves d'entre 18 i 34 anys que veuen molt males perspectives de futur. Així doncs, queda constatat que la salut mental s'ha convertit en un problema de primer ordre en l'actualitat i que s'ha d'abordar com una prioritat de futur en la societat, en un sí del benestar.»