Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
221 declaraciones · página 6 de 8
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Un tema també clau és l'aigua. En aquest apartat ens podríem estendre molt. De fet, ens podríem extreure estendre de valent, però el temps tampoc m'ho permet. Jo voldria parlar, podria parlar, de la nefasta gestió i, com que ja li he explicat i he tingut l'oportunitat de compartir-ho amb vostè no ho faré. Deia de la nefasta gestió de la CHE durant la sequera que encara estem patint a Catalunya i, sobretot, del tancament del canal d'Urgell i del Segarra-Garrigues ara fa poc més d'un any, sense previ avís, degut a la manca de planificació. I també podríem parlar de les infinites derivades que això va tenir directament a la pagesia depenent de l'aigua, de les conques extracomunitàries, però com que ja es va fer prou el ridícul, diguéssim, no hi perdré més temps. El meu país, però, segueix patint -sobretot un embassament concret que depèn de la CHE- una sequera increïble i és els Guiamets. La situació és d'emergència extrema. Ho és pels regants i també ho és pel municipi de Falset, la capital del Priorat. La situació és tan extrema que en aquest municipi necessiten plantejar-se alternatives per garantir ja l'aigua de boca, no per regar, l'aigua de boca i la diversificació de les fonts de proveïment quan els pous propis no portin aquesta aigua, l'aigua suficient. L'alternativa més lògica és la connexió del poble de Falset amb l'embassament de Guiamets, que està en línia recta només a set quilòmetres. Ara que s'ha començat a parlar seriosament de portar aigua de l'Ebre per al regadiu, és imprescindible, vicepresidenta, que trobem solucions per les dues problemàtiques i que s'executin ja aquestes obres per procediment d'urgència. És extremadament imprescindible. I seguim parlant d'aigua i d'incompliments. Un de flagrant: l'incompliment dels terminis relatius a l'ampliació de la dessaladora de la Tordera. Tot just el passat dilluns 17 de juny, dilluns passat, el ministeri va enviar una proposta d'acord per les dessaladores de la Tordera i de Foix. Es tracta d'un retard, si em permet, inadmissible, donat que va ser el 5 de febrer del 2024 quan vostè i el conseller Mascort varen anunciar l'acord per l'ampliació de les dues dessaladores. No se li escapa a ningú que els principals damnificats d'aquest retard són sempre els mateixos, que és la ciutadania, en aquest cas els ciutadans de Catalunya, que veuen com les obres, unes obres que són estratègiques per la resiliència hídrica del país, estan endarrerides.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Gràcies, president. Vicepresidenta, molt bona tarda. Encara que sigui a instàncies del Partit Popular, li he de dir que celebrem la seva compareixença per informar i alhora, també, per fer balanç de les polítiques i les actuacions del seu macroministeri, que, sens dubte, també tenen un impacte directe en el desenvolupament econòmic, social i, òbviament, també ambiental. El tenen a l'Estat espanyol i també encara, i de moment, el tenen a Catalunya. El seu és un ministeri vital, i no és gratuït que digui que és un sistema vital, tot i que li he de dir que no destaca per la seva vivacitat, ni pel que fa a determinació, ni pel que fa tampoc a rapidesa, ni tampoc per escoltar al territori i a les seves necessitats. Jo, vicepresidenta, avui, de manera molt telegràfica, li parlaré de diversos temes. I ho faré també amb l'esperança que me'ls contesti, si és possible, tots. També li he de dir que ho faré amb un to òbviament agradable, com no pot ser d'altra manera, i no com el que hem tingut l'oportunitat d'escoltar de dos dels grups que m'han precedit. Començo per un tema que vostè sap que a Catalunya ens preocupa i ens ocupa, i que val a dir que no li he sentit dir ni un mot, que és el delta de l'Ebre. Sens dubte, un territori, un ecosistema únic, però també un ecosistema extremadament fràgil. I aquí deixo altres consideracions per nosaltres claus. La primera, les guardes, els sediments i les platges amples. Sap perfectament que aquest és el consens del territori, al costat del govern de la Generalitat, un consens que passa per mantenir el perfil, per anar endavant, i no per recular. No volem recular ni un centímetre, no volem el deslinde, tenim la solució, vostè ho sap, i també sap que aquesta solució és viable.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de transición ecológica...
«Acabo. Un últim apunt per parlar d'aigua i de la seva dèria, perquè tenen una dèria en aquesta bancada per un Pacte Nacional de l'Aigua. Mirin, des d'Esquerra Republicana de Catalunya els tornem a dir que no, un no si em permeten rotundament escandalós, no puc cridar més, és un no com una casa de pagès. Nosaltres ho tenim clar, la descentralització en la presa de decisions és la millor manera de gestionar els recursos de manera eficient. Fer-ho de manera centralitzada, com vostès pretenen, no és efectiu, perquè ens han demostrat infinitat de vegades que mai és solidari. Dit d'una altra manera i amb rotunditat, acabo, president, ni pactes nacionals ni interconnexió de conques. Davant l'emergència climàtica, l'alternativa és només caminar plegats. Moltes gràcies. Gracias, señor presidente. Muy buenas tardes. Es tan cierto que el campesinado y el mundo rural sufren como que VOX, y hoy también se apunta el Partido Popular, utilizan demasiadas veces a un sector estratégico, un sector que produce alimentos sanos de gusto y de calidad no solo para pellizcar cuatro votos, si me lo permiten, sino para ir una y otra vez y negar lo que dice la ciencia y el sentido común. Estamos en emergencia climática, el calentamiento global es un hecho y cada vez perdemos más biodiversidad. Ante esta realidad, diputados y diputadas del Grupo Popular, lo peor que podemos hacer es negar la evidencia y lo peor que podemos hacer también es aprovechar las reivindicaciones agrarias legítimas contraponiéndolas a la protección del medio ambiente. Lo que hacen ustedes, permítanme decirlo, aparte de ser peligroso, es extremadamente irresponsable. Les advierto ya -y no porque tenga ninguna bola de cristal- que más pronto que nunca esto se les va a poner en contra.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno español sobre los ataques a la lengua catalana?
«Sí, molt bon dia. Gràcies, presidenta, senyor Bolaños. La llengua catalana és la llengua dels Països Catalans. Dins l'Estat espanyol la parlem a Catalunya, evidentment es parla també al País Valencià, on històricament s'ha anomenat valencià, es parla les Illes Balears i es parla també a la Franja de Ponent. Ho sap tothom. A tot arreu on ha governat el Partit Popular, ara amb connivència amb VOX, s'han produït estratègies de secessionisme lingüístic amb la finalitat de reduir la presència i de reduir la normalització de la llengua catalana. Malauradament, i dic malauradament, cal dir que tot això es produeix amb el silenci còmplice del seu partit. Per això li preguntem: què fa el Govern espanyol, senyor ministre, per frenar els atacs a la llengua catalana? Què fa el seu Govern per lluitar contra un secessionisme lingüístic que no sosté ni acadèmicament ni científicament? Muy buenos días. Gracias, presidenta. Señor Bolaños, la lengua catalana es la lengua de los Països Catalans. Dentro del Estado español la hablamos en Cataluña, también se habla en el país valenciano -que se llama valenciano-, en las Islas Baleares y también se habla en la franja de poniente. Todo el mundo lo sabe. Donde ha gobernado el Partido Popular con VOX se han producido escenas de secesionismo lingüístico para remitir la normalización de la lengua catalana. Y digo, desgraciadamente, que todo esto se produce con el silencio cómplice de su partido, y por eso le preguntamos, ¿qué hace el Gobierno español, señor ministro, para frenar los ataques a la lengua catalana? ¿Qué hace su Gobierno para luchar contra un secesionismo lingüístico que no se aguanta ni académica ni científicamente?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a impulsar el Gobierno ante las...
«Acabo, presidenta. Esquerra Republicana de Catalunya hace en Europa lo que dice aquí. Esquerra Republicana hace en el Parlamento de Cataluña lo que dice aquí y también lo que dice en la calle. Somos transparentes, no engañamos. Es más, Esquerra Republicana es quien abre las puertas a enmendar aquello que no sirve y que se ha demostrado inútil para el campesinado. Este, señorías, es el plan A. Y la noticia, como diría mi compañero Gabriel Rufián, ¡es que no hay plan B! ¿O sí, señores de VOX? El Plan B es ejecutar a la perfección el plan A. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a impulsar el Gobierno ante las...
«Acabo, presidenta. Mirin, Esquerra Republicana de Catalunya fa a Europa el que diu aquí. Esquerra Republicana fa al Parlament de Catalunya el que diu aquí. I també el que diu al carrer. Nosaltres som transparents, nosaltres no enganyem. És més, Esquerra Republicana és qui obre les portes a esmenar allò que no serveix i que s'ha demostrat inútil per la pagesia. Aquest, senyories, és el pla A. I la notícia, com diria el meu company Gabriel Rufián, és que no hi ha pla B. O sí, senyors de VOX. El pla B és executar a la perfecció el pla A. Moltes gràcies. Buenas tardes a todas y a todos. Ya veo que al final todas las discusiones en esta tribuna, cuando hablamos de los payeses -un sector estratégico para nuestro país-, acaban derivando en ver quién tiene más payeses en sus filas, si el Partido Socialista o VOX. Muy patético, si me lo permiten. Hemos visto cómo el diputado de VOX, con mucha vehemencia, con una vehemencia un poco extraña y a doscientos de volumen, nos llevaba por enésima vez a otra moción en la Cámara Baja, con once puntos -no sé por qué once y no veintidós- y con su riguroso criterio de vamos a salvar y a proteger el campo español. Bueno. Once puntos, decía, no sé por qué no veintidós. Pero lo cierto es que han pasado más de once semanas ya desde las protestas y las reivindicaciones campesinas a lo largo y ancho del continente, y también en el Estado y en mi país, en Cataluña. De hecho, nunca, en ningún Parlamento, se había hablado tanto de campesinos. Sin temor a equivocarme, nunca antes se había adjetivado como tan estratégico al sector primario. Hasta estos últimos meses me atrevería a decir que nunca se había instrumentalizado tanto por parte de los populismos baratos, si me lo permiten, el oficio más antiguo del mundo. Hoy es 28 de mayo, a las puertas de las elecciones europeas, y todavía, señorías de VOX, hay quien cree que si estiramos el chicle del sufrimiento de un sector que se ahoga, todavía hay quien cree que criminalizar las políticas ambientales de un planeta sin capacidad de generar y regenerar sus propios recursos naturales, pues todavía hay quien cree que siguiendo votando en la Eurocámara acuerdos comerciales supercontraproducentes para nuestro sector -pues qué cinismo, señores de VOX-, como decía, todavía hay quien cree que sin proponer y sin trabajar políticas valientes que ataquen las raíces del problema, los productores y productoras de alimentos podrán salir adelante, igual que nuestra sociedad. Pues bien, esto no es así, esta no es la manera. Solo hay una manera, si me lo permiten, que creo que todos conocemos pero nadie aplica, para invertir esta situación, y me refiero a acompañar con mayúsculas y respetando a un campesinado que, a pesar de todo, está haciendo los deberes para dar una alimentación sostenible y de calidad. Para acompañarla y respetarla, que es lo que interesa, merece y que se está discutiendo desde hace más de once semanas en este hemiciclo, solo existe un plan, que pasa por prohibir que los agricultores vendan a pérdidas. ¿Estamos de acuerdo todos? Hay que sancionar los abusos de las grandes distribuidoras, también hay que simplificar los trámites burocráticos, flexibilizar las exigencias a los pequeños y medianos agricultores con una transición que sea justa y, a la vez, realista. También hay que fijar indicadores en los costes de producción, e inevitablemente pasa por evitar la competencia desleal, controlando las importaciones.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a impulsar el Gobierno ante las...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Ja veig que, al final, totes les discussions en aquesta tribuna que parlen de la pagesia, un sector estratègic pel nostre país, ara resulta que acaba derivant a veure qui té més pagesos a les seves files, si les files del Partit Socialista o les files de VOX i del Partit Popular. Realment, si em permeten, molt patètic. De fet, hem sentit com el diputat de VOX, amb molta vehemència, amb una vehemència una mica estranya i a 200 de volum, ens tornava a portar ja per enèsima vegada una altra moció a la Cambra Baixa, aquesta vegada amb 11 punts. Jo personalment no sé per què amb 11 punts i no amb 22, també deixin-m'ho dir, amb el seu rigorós criteri de 'Vamos a salvar y proteger el campo español'. La veritat, deia 11 punts, que no sé per què no 22, però el que sí és cert és que han passat més d'onze setmanes ja des de les protestes i les reivindicacions pageses al llarg i ample del continent, també a l'estat i, òbviament, al meu país també, a Catalunya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Desde el año 2021, y con la entrada en vigor de la ley actual, los republicanos no nos hemos quedado con los brazos cruzados. Dijimos que esta ley no funcionaría, pero al mismo tiempo, en el ámbito de las competencias de la Generalitat de Catalunya, no hemos dejado de ejecutar políticas públicas justamente para velar por un sector que consideramos imprescindible, el sector primario. Ha sido Esquerra Republicana quien ha creado el Observatori de Preus catalán para dar respuesta en nuestro país al problema que hoy estamos aquí debatiendo, en este Pleno. De esta manera, hemos aumentado la transparencia y hemos empoderado a los productores del sector de la uva, de la fruta de hueso, de los lácteos y también de las aves de corral. También hemos impulsado la estructuración del sector a través de las organizaciones de productores -hemos creado el Institut de la Llet- y hemos concedido ayudas para la transformación del cooperativismo agroalimentario catalán, nuestro país, y el fomento de la competitividad y la sostenibilidad ambiental y también, evidentemente, social y económica. El futuro, sin embargo, es incierto, pero, a pesar de ello, Esquerra Republicana no dará ningún paso atrás en la lucha por la conquista de los derechos de nuestros agricultores. No dejaremos atrás todo el trabajo realizado en nuestro país en los últimos años y continuaremos erigiéndonos en portavoces y defensores de nuestros agricultores y ganaderos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Des de l'any 2021, i amb l'entrada en vigor de la vigent llei, els republicans no ens hem quedat amb els braços plegats. Vam dir que aquesta llei no funcionaria, però a la vegada, en l'àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya, no hem parat d'executar polítiques públiques, justament per vetllar per un sector que considerem imprescindible, que és el sector primari. Ha sigut Esquerra Republicana qui ha creat l'observatori de preus català per donar resposta al nostre país a la problemàtica que avui estem debatent en aquest ple. D'aquesta manera, hem augmentat també la transparència i hem empoderat els productors dels sectors del raïm, de la fruita de pinyol, dels làctics i també de l'aviram. També hem impulsat l'estructuració del sector a través de les organitzacions de productors, hem creat l'Institut de la Llet i hem donat ajuts per la transformació del cooperativisme agroalimentari del nostre país català i el foment, també, de la competitivitat i la sostenibilitat ambiental i, com no pot ser d'altra manera, també social i econòmica. Ara el futur és incert. Tanmateix, Esquerra Republicana no farà cap pas enrere en la lluita per la conquesta dels drets de la nostra pagesia. No deixarem enrere tota la feina feta aquests últims anys al nostre país. Continuarem sent, doncs, portaveus i defensors dels nostres agricultors i dels nostres ramaders.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Quart: l'eliminació de les infraestructures hídriques a l'estat espanyol. Mirin, això es decideix en el marc de la gestió de cada una de les conques i en la lògica de la gestió de la conca i de la massa d'aigua, amb un únic objectiu, que és el de garantir el subministrament suficient d'aigua superficial i subterrània en bon estat, per fer-ne un ús de l'aigua sostenible, equilibrat i equitatiu. Important, aquesta paraula és important. I això ho estableix la directiva marc de l'aigua, és a dir, no s'hi posin. Cinquè: construir noves infraestructures hídriques per assegurar el subministrament és continuar, una vegada més, i ja ho he dit al principi, amb una gestió extractiva d'un recurs que és limitat i que, segons sembla indicar, cada vegada serà més escàs, bàsicament, per la irregularitat de la pluviometria. Per tant, s'ha de treballar per la generació de noves fonts d'aigua, noves fonts d'aigua que en diversifiquin l'origen i que no estressin tant ni els aqüífers ni els cursos de l'aigua, i que permetin gestionar de manera més acurada l'aigua dels embassaments per poder complir amb les necessitats dels diferents usuaris. I una cosa que vostès, segurament, no practiquen, però crec que seria molt interessant, això ja ho estem abordant a Catalunya, un debat entre l'oferta i la demanda. O és que l'oferta és infinita? O és que l'oferta, davant la crisi climàtica, ha de ser infinita?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Segon: l'elaboració d'un pla nacional del agua, per la gestió de tots els recursos d'aigua a tot el territori de l'estat espanyol va en contra absolutament del sentit comú. Mirin, la millor manera de gestionar els recursos de manera eficient és descentralitzant-ne les decisions. I no tinc temps d'explicar exemples. Però això és una rotunda realitat i una rotunda veritat. La presa de decisions centralitzada no és efectiva, i no ho és perquè no és mai solidària, perquè sempre s'entendrà que s'afavoreix uns territoris per davant d'uns altres territoris, apareixent els greuges comparatius. I més en temes d'aigua. Aquesta sensació, en realitat, en temes d'aigua, encara es fa més evident si s'estableix la interconnexió de conques. Tercer: sobre el Plan Nacional de Regadíos. Mirin, a Catalunya ja en tenim un. I, per tant, no cal que en facin un des de la centralització. De fet, el que demanen ja s'està aplicant, perquè, a través dels organismes de conca i a través dels plans hidrològics que s'elaboren cada set anys es limita la implantació de nous regadius. No cal centralitzar més, perquè la gestió s'ha de fer des de l'organisme de conca, que val a dir, també aquest s'hauria de descentralitzar. I hauríem de fer organismes que gestionessin les subconques, però això, a vostès, se'ls deu fer ja molt difícil.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Mirin, ho hem dit també manta vegades. Els insolidaris no som nosaltres. Els insolidaris son vostès. Som els ciutadans catalans els qui patim la seva flagrant insolidaritat, la d'un sistema de finançament centralitzat i centralista que només els serveix per finançar el de sempre: projectes faraònics del seu patriotisme espanyol, superprojectes armamentístics pels de sempre, i intentar també, alhora, cosa difícil i que no els surt massa bé, fer feliç a l'Ayuso de torn, com acaba de demostrar el pla d'inversions ferroviàries que acaba d'anunciar el ministre de transports. Una vergonya. Acabo. Abordar un finançament just per Catalunya és un acord d'investidura. Els hi tornem a dir: si el Gobierno de l'estat no compleix, el Gobierno de l'estat no tindrà continuïtat. Abordin aquesta qüestió. Abordin-la i facin-ho ja, perquè només així disposarem dels recursos que genera el nostre país, uns recursos que només volem que retornin a la seva gent. A la gent que viu i treballa a Catalunya, siguin independentistes o no ho siguin. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Perquè saben que passa? Que nosaltres, sí, nosaltres tenim projecte per Catalunya, que ens avala la gestió d'aquests últims anys, que Esquerra Republicana de Catalunya té i practica un projecte netament republicà, un projecte propi de Catalunya, propi de Catalunya i per Catalunya, i no de Madrid per a Catalunya, que és molt diferent. Un projecte que mira el futur i el mira amb ambició, en contra, deixi'm-ho dir, d'un model conformista, caduc i ancorat en el passat. I sí, l'exministre i delegat de la Moncloa, el senyor Illa, que fa justament quatre dies assegurava que ell sí que defensarà els interessos de Catalunya, això sí, afegia, sense incomodar el govern espanyol. És a dir, un impossible perquè, com bé va aprendre el president Maragall, en aquesta Espanya és impossible, absolutament impossible defensar els interessos de Catalunya sense molestar a Madrid. Nosaltres no volem privilegis, que quedi molt clar, senyores i senyors socialistes. Nosaltres volem i exigim justícia perquè vostès, en la seva esmena, ens parlen d'igualtat, ens parlen d'equitat. Fins i tot ens parlen de solidaritat. Però si és extremadament evident que, quan es tracta de Catalunya, tot això tan ben sonant per vostès i pel senyor Illa esdevé un privilegi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Però, malgrat tot això, l'esforç imparable de la ciutadania, dels treballadors i treballadores, dels autònoms, de les grans i de les petites i també de les mitjanes empreses, dels professionals i també del govern republicà, fa que avui siguem la Catalunya dels rècords. Captem més inversions estrangeres que fa 10 anys. Exportem el doble que fa una dècada. Estem tres punts per sota de l'atur de l'estat espanyol. Captem més inversions industrials. Destinem més diners que mai en R+D+i i en Cultura. I els recursos en Salut, Educació i Drets Socials, en pocs anys, han passat de 14 000 milions d'euros a 24 000 milions d'euros. I sí, som la Catalunya dels vuit milions d'habitants, i avui tenim un dèficit fiscal de 22 000 milions d'euros o, dit en altres paraules, Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de pertànyer en aquest estat. I sí, també tenim un acord, tenim un acord d'investidura i el tenim amb vostès. Un acord que s'ha de complir, un mecanisme bilateral entre el govern de l'estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just pel nostre país, un finançament just per Catalunya. Coneixen perfectament la proposta. És una proposta diàfana, és una proposta rigorosa, és una proposta treballada amb un extens anàlisi jurídic. I sí, també, nosaltres som aquells que no ens rendim. Nosaltres som aquells i aquelles que treballem per totes aquelles persones que viuen al nostre país, siguin independentistes o no siguin independentistes, totes aquelles que des del Maresme, des del Garraf, des del Ripollès o des del Vallès, cada matí pateixen un model ineficient amb una desinversió galopant i una desídia sense límits en el servei ferroviari. Per això també vàrem optar per rodalies en la negociació amb el Partit Socialista. Igual que ho vàrem fer, ho fem, i a fe de Déu que ho aconseguirem, un finançament just per Catalunya, un finançament just que senzillament retorni a la seva ciutadania, a la seva gent, en forma de prestacions i serveis, tot l'esforç d'aquesta gent, tot l'esforç d'aquesta ciutadania.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Molt bona tarda. Gràcies, president, diputats i diputades. Ho hem denunciat infinitat de vegades. El dèficit fiscal amb Catalunya es perpetua. Les balances fiscals s'han deixat de publicar. El model de finançament porta una dècada caducat. Som el tercer territori que més impostos paga per habitant i el desè pel que fa als recursos rebuts. Les inversions de l'estat a Catalunya es queden a un percentatge d'execució, deixi'm-ho dir així, extremadament ridícul. De fet, m'hi podria estar fins al Sant Jordi de l'any vinent, però coneixent el president, això seria difícil. Però una més: si com diu el candidat Illa, fent-se ressò de l'argumentari del PSOE, evidentment, els qui paguen no són els territoris, sinó els que paguen són les persones, també significaria que els qui reben les inversions no són els territoris, sinó que són les persones. I això voldria dir que les persones que viuen a Catalunya estan rebent un 65 % menys del que els hi correspondria. I això, senyoria, sense tenir en compte el cost de la vida a Catalunya, que és major que el de la majoria de territoris de l'estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«I acabo, president. A Catalunya ho tenim clar, i més enguany, en l'any de la celebració de l'Any Guimerà, i avui també en el dia del llibre. Quan Manelic fugia de la terra baixa agafant la Marta de la mà i cridant 'He mort el llop' fins a tres vegades, 'He mort el llop i he mort el llop', aquesta era l'exclamació de l'home bo. Aquesta era l'exclamació de la victòria. La victòria del bé sobre el mal. I, alhora, era també la constatació que no hi ha cap fera que pugui aturar la rauxa humana d'aquell personatge creat per Àngel Guimerà, una rauxa que als independentistes republicans ens acompanya. Una rauxa que ens acompanya sempre, però sobretot en aquests temps que ens toca, també, coexistir amb tantíssima hipocresia. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes y feliz Sant Jordi a todos y todas. No sé si es porque estamos en este contexto multielectoral o porque en el Estado español, y en particular aquí en la Cámara Baja, no hay nada de cultura de políticas transversales, ni nada de política de gobernanza, pero volvemos a encontrarnos con una iniciativa parlamentaria, a mi entender, caduca, extemporánea, poco ambiciosa y -permítanme que lo diga- fuertemente electoralista.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«I no només això, també calen polítiques fortes, polítiques valentes per enfortir i muscular el model d'explotacions ramaderes petites i mitjanes. Perquè la pregunta és: vostès què fan, a les comunitats on governen, amb la ramaderia extensiva? Ho dic perquè, per exemple, al Govern de Catalunya tenim el Pla de la Ramaderia Extensiva de Catalunya, que és un pla consensuat amb més de 250 agents professionals del sector ramader, de l'àmbit de la recerca, de l'Administració, del tercer sector, un pla amb sis eixos, un pla amb 175 accions que han de permetre millorar la situació del sector ramader extensiu en els propers anys. Tot això és important perquè, des d'un punt de vista social, contribueix, la ramaderia extensiva, com bé s'ha dit, a fixar la gent al territori, contribueix al reequilibri territorial i genera una economia circular. En definitiva, cal establir tots, absolutament tots els canals perquè els ramaders integrin el llop com a part del seu model de treball i no com un enemic. I això vol dir pagar-los pels serveis ecosistèmics que generen. La vella visió antropocèntrica del Partit Popular amb escopeters i la de tornar a erradicar el llop és una solució, si em permeten, de mirada curta. És una solució a curt, i obvia totalment la funció del control de les plagues i neteja cinegètiques que, sens dubte, afecten també el nostre sector productor d'aliments. Amb bones polítiques, els ramaders i els pagesos no necessitarien caçar, però calen polítiques valentes i calen polítiques transformadores, perquè el que realment necessiten els nostres ramaders i els nostres pagesos és guanyar-se dignament la vida.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Lo que es de justicia, señora ministra, es que una España que tiene una deuda equivalente a su PIB nos quiera dar algunas lecciones de buena gestión a una Cataluña asfixiada no únicamente por culpa de los Gobiernos del PSOE, sino que aquí la bancada tan ocupada del Partido Popular tiene mucho que ver, porque a pesar de la asfixia económica y financiera del Estado español, a pesar de tener un Estado que nos va en contra y el boicot de España desde el procés, en los últimos diez años, el progreso de Cataluña ha quedado claro: del 22 % en 2014 al 9 %, 3 puntos menos que la media estatal y acercándonos a la Unión Europea. Exportaciones de 60 000 millones de euros en 2014 a 100 000 millones hoy; inversión extranjera, de 3000 a 6400 millones de euros. ¿Qué quiere decir? Sin calculadora, pues que hemos doblado las cifras. Como tenemos más inversión en R+D+I y en cultura, casi un 2 % si se hubiese aprobado el presupuesto que presentaba este año la Generalitat de Catalunya. Se han revertido los recortes salariales en la Función pública y se han incorporado 33 000 nuevos sanitarios y 18 500 nuevos docentes. La Generalitat pagaba las facturas, lo digo porque este mantra de los gobiernos independentistas donde las facturas se pagaban a más de cincuenta días, no; hoy, con nuestros gobiernos, a menos de treinta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«És per això que aquell PSC, un PSC catalanista, a diferència, evidentment, d'aquest que tenim avui tan sucursalista, reclamava un millor finançament. I ho feia per Catalunya, des del federalisme simètric que reclamava l'enyorat Pasqual, enyorat no, és a dir, l'enyorem, en tota la seva vivacitat, Pasqual Maragall. L'evidència que Espanya no acceptaria mai ni federalisme ni un finançament just per Catalunya, ni tan sols respecte a l'estatut aprovat per la ciutadania catalana, va fer que molts o que una gran part dels polítics del PSC vinguessin a les files de l'independentisme, des d'Ernest Maragall fins a Joan Ignasi Elena. Senyora ministra, el que sí és de justícia és que d'una Espanya que té un deute igual al seu PIB ens vulguin donar algunes lliçons de bona gestió a una Catalunya que està asfixiada, no per culpa únicament dels governs del PSOE, sinó que, aquí, la bancada tan extremadament ocupada del Partit Popular hi té molt a veure. Perquè, malgrat la seva asfíxia econòmica i financera de l'estat espanyol, malgrat tenir un estat que ens va a la contra i no a favor, malgrat, deixi-m'ho dir així, el boicot d'Espanya d'ençà del procés, el progrés de Catalunya en els darrers 10 anys és indubtable. Atur: del 22 % el 2014 al 9 % actual, 3 punts menys que la mitjana, en aquest cas, estatal, i apropant-nos a nivells de la Unió Europea. Exportacions: de 60 000 milions d'euros el 2014 a 100 000 milions d'euros avui. Inversió estrangera: de 3000 milions d'euros a 6400 milions d'euros. Això què vol dir? Sense calculadora, que hem més que doblat. Igualment, hem doblat la inversió en R+D+I i en cultura, gairebé arribant al 2 % si se'ns hagués aprovat el pressupost que enguany presentava la Generalitat de Catalunya. S'han revertit les retallades salarials en la funció pública i s'han incorporat 33 000 nous professionals sanitaris al sistema i 18 500 nous docents. La Generalitat pagava les seves factures. Ho dic perquè aquest mantra de el govern o els governs independentistes, fixi'ns, els últims 10 anys, les factures es pagaven a més de 50 dies. Avui les paguem a menys de 30.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Aquesta és la conclusió que jo extrec després d'escoltar-la atentament amb un to i amb la mà estesa, val a dir-ho. Deixi'm-li donar les gràcies, també, per deixar-nos clar que només hi ha una manera que Catalunya recapti i gestioni tots els impostos generats al nostre país, tal i com desitgem el 64 % dels catalans i catalanes, que és la independència de Catalunya. Els models, de fet, estan clars: espoli o independència. És que ens ho posen molt difícil. Independència o espoli. Senyora ministra, sap qui són els governs de la Generalitat de Catalunya que més s'han endeutat? Li diré jo: els governs encapçalats pel Partit Socialista, per Pasqual Maragall i per José Montilla. I per què es va produir aquest endeutament? Doncs aquest endeutament es va produir perquè els governs tripartits de la Generalitat van voler desenvolupar un estat del benestar. De veritat. Esquerra Republicana empenyia, allà estàvem. Van voler fer progressar Catalunya tant en inversió social com en competitivitat, i es van adonar que era absolutament impossible fer-ho amb els recursos que aportava el finançament autonòmic. Impossible.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Gràcies, vicepresidenta. Gràcies pel seu to. El to sempre és important. Sovint no n'hi ha prou, però el to entenc que és important. I més en aquesta cambra, últimament. Deixi'm-li dir que un partit d'esquerres, que sí, som un partit nítidament d'esquerres, un partit republicà, té moltes obligacions, perquè nosaltres arrosseguem uns valors per nosaltres claus i importantíssims. Però un partit republicà sempre ha de dir la veritat i ha de ser honest i solidari. I em sap greu dir-li, molt greu, segurament més greu a mi que a vostè, però, a Catalunya, se'ns espolia. I aquesta és la realitat. Deixi'm-li donar les gràcies també, en el fons, per deixar-nos clares algunes coses. Sé que hi ha voluntat, i això és clau i important. Però avui també ens ha deixat clar a mi, a la ciutadania de Catalunya i als meus companys que m'acompanyen aquí a l'hemicicle que el model de finançament que té el Partit Socialista espanyol i, en conseqüència, el PSC, vull pensar, és el que defensa el 8 % de la població catalana, que, essencialment, és aquells que diuen que continuem amb el mateix model de finançament, és a dir, que es mantingui aquest espoli.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Voy a hacer un apunte, vicepresidenta, con respecto a la comparecencia de esta mañana del presidente en que ha salido este tema. Déjeme decirle que esto es tan escandaloso que el 64 % de la ciudadanía de Cataluña, eso quiere decir casi dos tercios, independentistas o no, la ciudadanía -nosotros no distinguimos entre unos y otros- quiere que Cataluña, o mejor dicho, la Generalitat de Catalunya recaude y gestione todos los tributos que se pagan en Cataluña. Es decir, la soberanía fiscal de Cataluña es hoy en día un consenso en mi país, es un gran consenso. Solo un 8 % de la ciudadanía catalana es partidaria de mantener el sistema de financiación actual. El consenso de país está en un modelo en el que la Generalitat lo recaude todo y luego efectúe las transferencias correspondientes al Estado por los servicios que presta en Cataluña en concepto de reequilibrio territorial. Ese es el consenso, algo que suena sencillo. Es eso lo que el candidato Illa o su delegado en Cataluña plantea como un privilegio. Yo, con toda la humildad del mundo, me pregunto: ¿qué privilegio, de qué privilegio estamos hablando? ¿Cómo puede optar a ser presidente de Cataluña alguien que está en contra de que Cataluña recaude y gestione sus propios impuestos? (Aplausos). ¿Cómo es posible que alguien quiera llegar a ser presidente de Cataluña cuando no quiere reclamar una financiación que permita que Cataluña cuente con servicios públicos e infraestructuras, un Estado del bienestar y una economía que esté a la altura de su capacidad productiva y económica?, ¿cómo es posible? ¿Cómo puede optar alguien a ser presidente de Cataluña cuando prefiere que el Estado cuente con dinero para hacer carreteras y trenes de Madrid al resto del territorio y que Cataluña no tenga dinero para hacer frente a las necesidades de su gente? Señora vicepresidenta del Gobierno español, ya que la propuesta del PSC para la financiación de Cataluña no es más que la que hace usted -ojalá me equivoque, pero me parece que es esta-, le preguntamos entonces: ¿cuál es la propuesta de financiación del Partido Socialista Obrero Español para Cataluña? En materia de financiación, la propuesta de Esquerra hasta que no consigamos la independencia de nuestro país es clara, es algo diáfano, transparente, público. ¿Cuál es la propuesta del PSOE?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«L'any 2023, és a dir, l'any passat, la Generalitat de Catalunya va executar un 86 % de la inversió pressupostada. Sí, això ho va fer el govern de Pere Aragonès. I, per cert, parlant de dades, només un 56 % és la seva execució, l'execució de l'Estat a Catalunya, en el període 2015-2022. I això saben què vol dir? 26 punts menys, 26 punts menys que la mitjana de la Generalitat. Amb tot plegat, vicepresidenta, amb molta atenció per escoltar, què pensa fer davant d'aquesta situació injusta per Catalunya i, sobretot, pels catalans i les catalanes? Gràcies. Muy buenas tardes a todas y a todos, y que les aproveche a quienes vayan ahora a comer. Empiezo esta interpelación al Gobierno con una constatación, si me lo permiten, desde mi punto de vista -y sospecho que no me equivoco-, que es irrefutable: el actual sistema de financiación es una losa para Cataluña, y lo es para las catalanas y los catalanes y también lo es para el tejido productivo de mi país. Y lo es, vicepresidenta, porque el sistema está obsoleto; lo es porque el sistema está caduco; lo es, en definitiva, porque este es un sistema del todo injusto. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Es evidente la necesidad de un cambio en el sistema de financiación actual, tanto el autonómico como el local. De hecho, desde hace años, como decimos en Cataluña... (pronuncia palabras en catalán), hace muchísimos años que el Estado no hace nada para cambiar esta situación. Y hoy queremos volver a dejárselo bien claro: si los españoles queréis mantener este sistema de financiación, hacedlo para vosotros. Nosotros no hemos venido aquí a cambiaros vuestro modelo de financiación; esta no es nuestra vocación. Pero sí hemos venido aquí a defender los intereses de la ciudadanía de Cataluña y, en consecuencia, también hemos venido a reclamar un sistema de financiación justo, en mayúsculas, para nuestro país. Porque Cataluña vive muy por debajo de sus posibilidades, y vive muy por debajo de sus posibilidades por culpa del expolio fiscal que sufrimos, y ustedes lo saben igual que nosotros. Por ello, por ejemplo, se niegan ustedes una y otra vez a publicar las balanzas fiscales, porque la financiación injusta y precaria del Estado hacia Cataluña hipoteca, y mucho, el crecimiento económico y el bienestar social de toda la ciudadanía. Es totalmente imposible, vicepresidenta, por mucho ingenio y esfuerzos que dediquemos a ello, mantener una educación, una sanidad y unos derechos sociales de calidad si no hay dinero para hacerlo. Tengamos presente que Cataluña destina, atención, tres cuartas partes de su presupuesto a políticas sociales, y la falta de financiación significa no poder desarrollar de forma adecuada y óptima estos derechos, no poder contar con un Estado del bienestar como el que merecen los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. El expolio fiscal, sin lugar a dudas, se convierte a día de hoy en un expolio social. Además, este expolio fiscal, un 9 % de nuestro PIB, también hipoteca nuestra capacidad productiva y de generación de riqueza, y esto, de nuevo, perjudica toda la economía catalana y la competitividad empresarial, en general, de nuestro país y, también, la financiación de todas y cada una de las políticas sociales necesarias en Cataluña. Porque, además, este ahogo económico y fiscal de Cataluña por parte de España obliga a ejercer una mayor presión fiscal sobre la propia ciudadanía catalana para poder mantener nuestra competitividad productiva y nuestro bienestar. Evidentemente, para nosotros algo importante es la cohesión social en nuestro país. El modelo de financiación de las comunidades autónomas y los entes locales no es un modelo pactado entre los territorios y el Estado, ni está sujeto a las necesidades de las comunidades autónomas, ni de los municipios. Es un modelo de financiación impuesto de forma vertical y que hace bueno un dicho castellano: quien parte y reparte se queda siempre -yo meto el siempre- la mejor parte. No en vano, el incremento de recursos de los últimos años por los ingresos generados en los distintos territorios y por los fondos europeos, todo ello, ha ido a parar mayoritariamente al Estado, que ha incrementado sus recursos más del doble que las comunidades autónomas y más del triple que las corporaciones locales. Es decir, a pesar de que hace años que la necesidad de mejorar la financiación autonómica y local es evidente, cuando hay recursos para hacerlo se los ha quedado el Estado y no las comunidades autónomas ni tampoco los ayuntamientos para afrontar sus obligaciones, que son muchísimas y múltiples, y además van directas, inyectadas en vena, por así decirlo, a los ciudadanos, o también las obligaciones económicas financieras y sociales de nuestros conciudadanos. O lo que es todavía peor, más allá de ello, el Estado se queda con todo el margen de déficit y así nos impide una política de endeudamiento para afrontar las crisis sin recortes sociales. En definitiva, el Estado practica un descarado desequilibrio vertical en el que la sobrefinanciación del Estado significa una infrafinanciación totalmente crónica de las comunidades autónomas para, así, afrontar las competencias que tenemos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Abans d'acabar aquesta primera intervenció, vicepresidenta, també parlar-li de l'acord d'investidura. A l'acord d'investidura entre el seu partit i el meu, entre el PSOE i Esquerra Republicana, la qüestió del finançament va tenir un pes extremadament rellevant. De fet, la cancel·lació dels 15 000 milions d'euros n'és un bon exemple, però aquell acord, senyora Montero, també recull un mecanisme bilateral, un mecanisme bilateral entre el govern de l'Estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just, repeteixo, un finançament just per Catalunya. La nostra proposta està sobre la taula. És una proposta rigorosa, treballada, amb un extens anàlisi jurídic i també una proposta oberta, òbviament, a la negociació. Òbviament. Ara, com li deia, ens falta saber quina és la seva, de proposta. De moment, propostes seves, no n'hem vist. Nosaltres n'hem fet una. Hem fet la feina, tenim un acord amb la ciutadania catalana i nosaltres el complim. Vostès en tenen un amb nosaltres. Esperem que també el compleixin. I aprofitaré aquests 40 segons per demanar-li si és possible que li traslladi al president Sánchez aquesta dada que li donaré, perquè m'ha semblat que avui, com li deia al principi, en la compareixença d'aquest matí, jo crec que el president, crec no, és a dir, és evident que s'ha equivocat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Això, que sona senzill, és el que el candidat Illa, el seu delegat a Catalunya, planteja com a privilegi. I jo, amb tota la humilitat del món, em demano, però quin privilegi? De quins privilegis parlem? Com pot optar a ser president de Catalunya algú que està en contra que Catalunya recapti i gestioni els seus impostos? Com és possible? Com és possible que algú vulgui optar a ser president de Catalunya quan no vol reclamar un finançament que permeti que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics, amb unes infraestructures, amb un estat del benestar, amb una economia a l'alçada de la seva capacitat productiva i econòmica? Com és possible? Com algú pot optar a ser president de Catalunya quan prefereix que l'Estat tingui diners per fer carreteres i trens de Madrid a arreu, a que Catalunya tingui diners per fer front a les necessitats de la seva gent? Per això, senyora vicepresidenta i ministre d'Hisenda del govern espanyol, ja que la proposta del PSC sobre finançament de Catalunya no és més que la proposta que farà vostè, o no, tant de bo m'equivoqui, i el govern d'Espanya per Catalunya, li demanem: quina és la proposta de finançament que el Partit Socialista Obrer Espanyol té per Catalunya? La proposta d'Esquerra, mentre no assumim la independència del nostre país, és clara. No només és clara; és diàfana, és transparent, és pública. Quina és la proposta del PSOE?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Catalunya no és insolidària. Al contrari. Catalunya pateix una insolidaritat d'un sistema de finançament centralitzat i centralista amb què finançar els projectes faraònics del patriotisme espanyol, com els superprojectes armamentístics, també en plural, o com, per exemple, els amics de la llotja del Bernabéu. Un sistema de finançament que fa que la ciutadania de Catalunya siguem els tercers que més recursos per càpita generem, però que, en canvi, siguem els desens en recursos per càpita disponibles. Aquest és el fet. Ni tan sols respecten el principi d'ordinalitat. Aquest és l'espoli al qual vostès anomenen solidaritat, un espoli que es veu encara més agreujat si tenim en compte la distribució territorial dels pressupostos de l'Estat i, especialment, l'efectiva execució pressupostària on Catalunya acostuma a estar sempre a la cua. Després, al final, li faré un apunt, vicepresidenta, respecte a la compareixença d'aquest matí del president, on aquest tema ha sortit en esbiaix. De fet, deixi'm dir que és tan escandalós que el 64 %, 64 % de la ciutadania de Catalunya, això vol dir gairebé dues terceres parts, independentistes o no independentistes, la ciutadania, nosaltres no fem distinció, volen que Catalunya, o que sigui la Generalitat de Catalunya qui recapti i gestioni tots els tributs que es paguen a Catalunya. És a dir, la sobirania fiscal de Catalunya és avui un consens al meu país. És un gran consens al meu país. Només un 8 % de la ciutadania catalana és partidària de mantenir l'actual sistema de finançament. I el consens de país en un model en què sigui la Generalitat qui ho recapti tot i després efectuï les transferències corresponents a l'Estat pels serveis que presta a Catalunya i en concepte de reequilibri territorial.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«L'Estat, en definitiva, practica un descarat desequilibri vertical en què el sobrefinançament de l'Estat significa infrafinançament crònic, absolutament crònic, de les comunitats autònomes per fer front a les competències que tenim. I, de fet, quan des de Catalunya qüestionem, i no és ni la primera, ni la segona, ni la vuitena vegada que ho fem, qüestionem aquest model injust de finançament, resulta que se'ns vol penjar una llufa. La llufa de 'Ja han arribat, una vegada més, els insolidaris'. Doncs miri, no. Catalunya no és insolidària. Si hi ha algun insolidari aquí, és l'estat espanyol. És Madrid qui és insolidari amb els territoris de l'Estat, perquè el problema no és els diners que Catalunya aporta a la solidaritat interterritorial. Aquest no és el problema. El problema són els diners que es queda l'Estat per a si mateix en detriment d'un adequat finançament a les comunitats autònomes. En detriment, evidentment, de totes les comunitats autònomes i dels seus ciutadans i ciutadanes. Uns diners que es queda l'Estat i que, bàsicament, se'ls queda, com avui hem pogut veure, per despesa militar, per infiltrar policies a les organitzacions socials del meu país, per fer AVEs de Madrid a arreu, per mantenir la família reial o els oligopolis, que són múltiples i en plural, de l'Estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«I és per això, per exemple, que es neguen una i una altra vegada a publicar les balances fiscals, perquè l'injust i precari finançament de l'Estat cap a Catalunya hipoteca, i molt, el creixement econòmic i el benestar social de tota la ciutadania. Perquè és impossible, absolutament impossible, vicepresidenta, per més enginy i esforços que hi posem, mantenir una educació, mantenir una sanitat, uns drets socials de qualitat si no tens diners per fer-ho. I tenim present que Catalunya destina, atenció, tres quartes parts del seu pressupost a polítiques socials. La manca de finançament significa no poder desenvolupar de la manera adequada i òptima aquests drets, no poder tenir l'estat del benestar que mereixen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. L'espoli fiscal, sens dubte, esdevé avui espoli social. Així mateix, l'espoli fiscal del 9 % del nostre PIB també hipoteca la nostra capacitat productiva i la nostra capacitat de generació de riquesa. I això, novament, perjudica tota l'economia catalana, perjudica també tota la competitivitat empresarial del nostre país i, evidentment, també el finançament de totes i cadascuna de les polítiques socials que fan falta a Catalunya. Perquè, a més, l'escanyament econòmic i fiscal que pateix Catalunya per part d'Espanya obliga a exercir una pressió fiscal major sobre la seva pròpia ciutadania per poder mantenir la nostra competitivitat productiva i el nostre benestar i, evidentment, per nosaltres clau important, la cohesió social al nostre país.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. I que aprofiti, als que vagin a dinar. Començo aquesta interpel·lació al Gobierno amb una constatació, si em permeten, des del meu punt de vista, i sospito no equivocar-me, irrefutable. L'actual sistema de finançament és una llosa per Catalunya. Ho és per les catalanes i pels catalans, i és una llosa, també, pel teixit productiu del meu país. I ho és perquè és un sistema, vicepresidenta, obsolet. Ho és perquè és un sistema caduc. En definitiva, ho és, i sobretot, perquè és un sistema absolutament injust. És molt òbvia la necessitat d'un canvi a l'actual sistema de finançament, tant autonòmic, com també local. I, de fet, fa anys, i no només anys, sinó, com diem a casa, fa anys i panys que se'n parla, però l'Estat no ha fet res, no ha fet absolutament res per canviar-ho. I avui els hi volem tornar a deixar molt clar. Si els espanyols voleu mantenir aquest sistema de finançament, mantingueu-lo per vosaltres. Nosaltres no hem vingut aquí a canviar-vos el vostre model de finançament. No és aquesta la nostra vocació. Però sí hem vingut aquí a defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya i, en conseqüència, també hem vingut aquí a reclamar un sistema de finançament just, amb majúscules, pel nostre país. Perquè Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats i viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de l'espoli fiscal que patim. I vostès ho saben igual que nosaltres.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Sí, gràcies, vicepresidenta. Ha estat molt clara. Gràcies per explicar també tan clarament el posicionament del PSOE, que entenc que és el posicionament del PSC. Ara ja tota la ciutadania del meu país, tota la ciutadania catalana, ja té clar que el PSC és la garantia del manteniment de l'espoli fiscal a Catalunya. El model fiscal del PSC a Catalunya és mantenir aquest infrafinançament crònic, l'espoli fiscal i l'ofegament de les nostres polítiques socials. En definitiva, senyora vicepresidenta, el model de finançament del PSC i del candidat Illa és que la ciutadania de Catalunya continuï pagant i continuï callant. Moltes gràcies. Gracias, vicepresidenta, ha estado muy clara. Gracias por explicar tan claramente el posicionamiento del PSOE, que entiendo que es el posicionamiento del PSC. Ahora ya toda la ciudadanía de mi país, toda la ciudadanía catalana tiene claro que el PSC es la garantía del mantenimiento del expolio fiscal en Cataluña; el modelo fiscal del PSC en Cataluña es mantener esa infrafinanciación crónica, el expolio fiscal y el ahogo de nuestras políticas sociales. En definitiva, señora vicepresidenta, el modelo de financiación del PSC y del candidato Illa es que la ciudadanía de Cataluña continúe pagando y continúe callando. Muchas gracias. (Aplausos).»