Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
264 declaraciones · página 7 de 9
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Silencis que, còmplices amb Sumar, Esquerra i Bildu, els mateixos que l'any 2022 van fer possibles ajudes per les energètiques, per les empreses energètiques, superiors als 3000 milions d'euros i que ara volen penalitzar amb un nou impost als més de 2 700 000 catalans que fan l'esforç de pagar-se una assegurança mèdica. Ara volen ofegar el sector turístic, les famílies que hi treballen i els que fan vacances a quilòmetre zero i volen avortar les iniciatives de Junts, entre d'altres, la de rebaixar l'impost de societats que paguen les cooperatives i les petites i mitjanes empreses. Així que, com li deia, vostè avui ens pot explicar el que vulgui, però qui es troba fent política de país, pensant en els ciutadans i prioritzant el seu benestar per davant dels interessos partidistes és Junts per Catalunya. Per sort, senyor ministre, sempre el temps i la gent acaben posant tothom al seu lloc. Señor ministro, usted hoy aquí puede contarnos el discurso que quiera, pero la realidad es muy tozuda. Ustedes han propuesto un impuesto energético absolutamente letal para el futuro del país y de sus familias; ustedes han propuesto un impuesto que, si no fuera por Junts, hubiera expulsado de Cataluña inversiones superiores a los 1200 millones de euros; si no hubiera sido por Junts, hubiera implicado la pérdida de muchos puestos de trabajo; si no fuera por Junts, hubiera paralizado la transformación del proyecto de descarbonización de la industria energética; y si no fuera por Junts, hubiera aumentado el coste de la vida de los ciudadanos con aumentos significativos de las facturas de la electricidad, gas natural, gasolina y gasoil. Su impuesto energético era una operación de maquillaje disfrazada de medida de izquierda progre, pero que en realidad acababan pagando los de siempre, todos los catalanes y catalanas, poniendo en riesgo el futuro de nuestro país. Y por si eso no fuera suficiente, mientras su Gobierno proponía este nuevo impuesto, sus diputados, los del PSC, los de aquí y los del Parlamento de Cataluña, mantenían el silencio. Usted, como ministro de Industria, mantenía el silencio, y lo que es peor, el presidente de la Generalitat de Cataluña y el conseller de Empresa también mantenían el silencio. Silencios cómplices con SUMAR, Esquerra y Bildu, los mismos que en 2022 hicieron posible ayudas para las energéticas, para las empresas energéticas superiores a los 3000 millones de euros y que ahora quieren penalizar con un nuevo impuesto a los más de 2 700 000 catalanes que hacen el esfuerzo de pagarse un seguro médico. Y ahora quieren ahogar al sector turístico y a las familias que en él trabajan y a los que hacen vacaciones a kilómetro cero, y quieren abortar las iniciativas de Junts, entre otras la de rebajar el impuesto sobre sociedades que pagan las cooperativas y las pequeñas y medianas empresas.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Senyor ministre, vostè avui aquí ens pot fer el discurs que vulgui, però la realitat és molt, és molt tossuda. Vostès han proposat un impost energètic absolutament letal per al futur del país i de les seves famílies. Vostès han proposat un impost que, si no fos per Junts, hauria expulsat de Catalunya inversions superiors als 1200 milions d'euros; que, si no fos per Junts, hauria implicat la pèrdua de molts llocs de treball; que, si no fos per Junts, hauria paralitzat la transformació del projecte de descarbonització de la indústria energètica; que, si no fos per Junts, hauria augmentat el cost de la vida dels ciutadans amb increments significatius de les factures d'electricitat, de gas natural, de la gasolina i del gasoil. El seu impost energètic era una operació de maquillatge disfressada de mesura d'esquerra progre, però que en realitat acabaven pagant els de sempre, tots els catalans i catalanes, posant en risc el futur del nostre país. Com... Per si això no fos prou, mentre el seu govern proposava aquest nou impost, els seus diputats, els del PSC, els d'aquí i els del Parlament de Catalunya, feien silenci. Vostè, com a ministre d'Indústria, feia silenci. I el que és pitjor, el president de la Generalitat de Catalunya i el conseller d'Empresa feien silenci.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyor ministre, què opina respecte a la voluntat del Govern de l'Estat de posar en risc les inversions industrials a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, ¿qué opina respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de poner en riesgo las inversiones industriales en Cataluña?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Ha cumplido el Gobierno español con los presupuestos anteriores?
«Camuflar aquesta injustícia sumant-hi les transferències que per llei vostès han de fer als ajuntaments i a la Generalitat és trampa. I és trampa, perquè a Catalunya hi vivim un milió més de persones i enfront dels 170 ajuntaments de Madrid, nosaltres en tenim 950. Han pagat més transferències corrents, no perquè vulguin, sinó perquè la llei els obliga a pagar en funció del nombre d'habitants i d'ajuntaments. Ras i curt. I acabo. La setmana passada vostè afirmava també amb tota contundència en aquesta mateixa sessió de control, que 'este país tendrá presupuestos'. I amb qui els està negociant? Perquè negociar sempre és bo, però si no tenen majoria, a més de bo és necessari. Perquè per més cortines de fum que vostè escampi, sap que mentre no reconegui i actuï contra el càstig pressupostari a Catalunya, amb nosaltres no hi podrà comptar? I sense els nostres set vots no hi ha pressupostos. Muchas gracias, presidenta. Señora vicepresidenta, usted está acostumbrada a venir aquí, como ha hecho hoy, y mezclar opiniones suyas con datos de dudosa reputación para levantar una cortina de humo y distraer a todo el mundo. Pues mire, no. Usted puede intentarlo, pero la realidad es más tozuda y nosotros todavía más. Hace unas semanas, cuando yo le preguntaba si lo que ustedes habían firmado en Cataluña era un concierto económico, usted me decía que sí. Y no habían pasado ni veinticuatro horas, que usted misma cambiaba de opinión y, con toda contundencia, decía que solo se transferiría la recaudación del IRPF y no para el año que viene, sino para 2026. Y cuando le preguntaron por el resto de impuestos, usted decía, con una sonrisa, que a lo largo del tiempo. Otro ejemplo, este fin de semana -supongo que para preparar la pregunta de hoy- su Gobierno filtraba que Cataluña ha recibido más de tres mil millones de euros que Madrid de los Presupuestos del Estado. Nuevamente es una cortina de humo.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Ha cumplido el Gobierno español con los presupuestos anteriores?
«Moltes gràcies, presidenta. Senyora vicepresidenta, vostè està acostumada a venir aquí com ha fet avui, i barrejar opinions seves amb dades de dubtosa reputació per aixecar una cortina de fum i distreure a tothom. Doncs miri, no. Vostè pot intentar-ho, però la realitat és més tossuda i nosaltres, encara més. Fa unes setmanes, quan jo li preguntava si el que vostès havien firmat a Catalunya era un concert econòmic, vostè em deia que sí. I no havien passat ni 24 hores que vostè mateixa canviava d'opinió i, amb tota contundència, deia que només es transferiria la recaptació de l'IRPF i no per a l'any vinent, no, per al 2026. I quan li preguntaven per la resta d'impostos, vostè deia amb un somriure que 'a lo largo del tiempo'. Vol un altre exemple? Aquest cap de setmana, suposo que per preparar la pregunta d'avui, el seu govern filtrava que Catalunya ha rebut més de 3000 milions d'euros que Madrid dels pressupostos de l'Estat. Novament una cortina de fum. Li explico jo les dades de veritat, les que vostès mateixos han publicat oficialment? L'any 2023 vostès han invertit a Catalunya 130 euros per habitant i a Madrid, 373, 130 euros enfront de 373. I així, any rere any.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«De conformidad con lo establecido por la ley, el sistema de dependencia debía ir a cargo del Estado -la cofinanciación-. Eso lo establece así la ley; de hecho, la ley establece que, en un primer bloque de las prestaciones, las que hacen referencia al nivel mínimo de protección garantizado por el sistema, tendría que asumirse de forma exclusiva el cien por cien por el Estado. Y el segundo bloque de prestaciones, las que provienen de los convenios entre el Estado y las comunidades autónomas, tendría que ir un 50 % a cargo del Estado y otro 50 % a cargo, en este caso, de Cataluña, de la Generalitat de Catalunya. Por lo tanto, en conjunto -insisto, así lo establece la ley-, más de un 50 % de la financiación y, por lo tanto, del coste, debería ser a cargo del Estado. Vayamos ahora a los datos de puesta en servicio de la ley de dependencia desde el año 2008 a la actualidad. En este periodo se han invertido 18 000 millones de euros en Cataluña en el sistema de dependencia. Por lo tanto, de estos, más de 9000 millones de euros tendrían que haber ido a cargo del Estado. ¿Qué ha pasado en la práctica? Pues que el Estado, muy lejos de poner esos 9000 millones de euros, solo ha aportado 3000 y la Generalitat ha tenido que asumir 12 000. ¿Y el resto? ¡Ay, el resto! El resto es la viva imagen de la vergüenza del Estado. La resta del coste la han tenido que asumir las familias que se ven afectadas por la dependencia, porque el incumplimiento en la financiación se traduce siempre en presión frente al copago. Porque un 16 %, además del 40 % que tendría que poner el Estado, tiene que acabar suponiendo un sobreesfuerzo para la Generalitat de Catalunya y también un sobreesfuerzo para las familias mediante la fórmula del copago. Un copago que, además, muchos años ha acabado igualando lo que ponen las familias a lo que pone el propio Estado. Esos mismos euros aportados por las familias son los que aporta el Estado.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«La moción presentada en 2017, que ha ido saltando de legislatura en legislatura, lleva un título largo, pero pretende algo que es extremadamente sencillo: mejorar las condiciones de copago de las personas en situación de dependencia. Una ILP que tiene como objetivo principal hacer más justa la prestación económica de las personas más vulnerables y que esté más equilibrada y adaptada a las necesidades de cada persona dependiente. Una iniciativa que nace, evidentemente, desde la percepción cierta de muchas personas de que el sistema actual es injusto y muchas veces excesivo en estas formas de copago, sobre todo para personas de edad avanzada y con discapacidad, que, curiosamente, eran los que el legislador quería proteger en su momento con esta ley y que en la práctica han sido los que se han quedado en una situación más vulnerable en la situación actual. Obviamente, desde el punto de vista de los que han impulsado todo esto, esta es una reivindicación legítima y lógica, pero a nosotros también nos corresponde echar una mirada desde el punto de vista competencial catalán, y aquí es donde tenemos que hacer la advertencia correspondiente, porque competencialmente en materia de servicios sociales todo lo que hace referencia a esto está de forma exclusiva delegada a la Generalitat de Catalunya con el artículo 166 del Estatuto vigente de Cataluña. Por eso, hay que evitar que esta tramitación sea una nueva oportunidad, una nueva vía de recentralización de las competencias de Cataluña hacia el Gobierno del Estado. Un Estado que, además, ha acreditado reiteradamente, con el paso del tiempo, su incapacidad de trabajar en el ámbito de la dependencia de forma equitativa y justa, hasta el extremo de acabar provocando que 740 000 personas se organicen para impulsar esta iniciativa. Porque, ya que hablamos del papel del Estado y de Cataluña en el ámbito de la dependencia -y que, además, estamos hablando del copago, que es lo mismo que hablar de financiación-, echemos una mirada a la realidad de esta cuestión en nuestra casa. Una mirada con datos, no con opiniones ni percepciones, no, no, una mirada con datos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Que no? Mirem les xifres absolutes d'aquest període: 3117 milions d'euros aportats per l'Estat, 2994 milions d'euros per les famílies i, com he dit, 12 000 milions d'euros per la Generalitat. I amb això està tot dit. Tot. Una evidència més de l'acció extractiva de l'Estat a Catalunya fins i tot en aquest cas abusant dels més vulnerables. Una evidència més de la voluntat expressa de l'Estat espanyol de no transferir els recursos fixats fins i tot per llei, fet que agreuja encara més aquesta constant acció nociva de l'Estat espanyol que pels ciutadans de Catalunya, pensin el que pensin, tinguin la ideologia que tinguin. Per tant, que tots aquells grups que sustenten des d'aquest hemicicle el Govern facin la seva feina. No facin perdre tres mil dies més als impulsors d'aquesta iniciativa. Facin la seva feina, respectin les nostres competències, paguin el que els pertoca i no es quedin els recursos dels més vulnerables. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Tres mil días, hace más de tres mil días, más de ocho años que 750 000 personas presentaron esta iniciativa popular en el Congreso de los Diputados. Desde entonces, y a pesar de ser la primera ILP que superó la barrera de las 500 000 firmas, esta Cámara no ha sido capaz de llevar hasta el final; a pesar de ser la primera vez, la Cámara no ha sido capaz de poner esto en tramitación hasta ahora. Todos esos días para estar exactamente dónde estamos hoy, justo al principio de la tramitación. Tres mil días para volver a empezar un trámite que después de hoy la gran mayoría de sus grupos políticos, y sobre todo el actual Gobierno, como ya han hecho anteriormente, no van a tener ningún tipo de interés en impulsar su tramitación para llevarla hasta el final. Tres mil días hasta ahora absolutamente perdidos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«D'acord amb allò establert per la llei, el finançament del sistema de dependència hauria d'anar majoritàriament a càrrec de l'Estat. Ras i curt, ho estableix així la llei. De fet, la llei estableix que en un primer bloc de les prestacions, aquelles que fan referència al nivell mínim de protecció garantit pel sistema, hauria de ser assumit exclusivament, al 100 %, per l'Estat. I del segon bloc de prestacions, aquelles que provenen dels convenis entre l'Estat i les comunitats autònomes, hauria d'anar un 50 % a càrrec de l'Estat i un 50 % a càrrec, en aquest cas a Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Per tant, en conjunt, i insisteixo, així ho estableix la llei, força més d'un 50 % del finançament i, per tant, del cost, hauria d'anar a càrrec de l'Estat. Agafem ara les dades de posada en servei de la llei de dependència des del 2008 fins a l'actualitat. En aquest període s'han invertit 18 000 milions d'euros a Catalunya en el sistema de dependència. Per tant, d'aquests, més de 9000 milions d'euros havien d'haver anat a càrrec de l'Estat. Què ha passat a la pràctica? Doncs que l'Estat, lluny de posar-hi aquests més de 9000 milions d'euros, només n'hi ha aportat 3000 i la Generalitat n'ha hagut d'assumir 12 000. I la resta? Ai, la resta. La resta és la viva imatge de la vergonya de l'Estat. La resta de cost l'han hagut d'assumir les famílies que es veuen afectades per la dependència. Perquè l'incompliment en el finançament es tradueix sempre en pressió mitjançant copagament, perquè un migrat 16 % de l'Estat, en lloc de més del 50 % que hi hauria de posar, acaba obligant un sobreesforç no només a la Generalitat de Catalunya, que també, sinó sobretot també un sobreesforç a les famílies mitjançant la fórmula del copagament. Un copagament que, a més a més, molts anys ha acabat igualant allò que hi posen les famílies, allò que hi posa el propi Estat. El mateix, els mateixos euros aportats per les famílies que els que hi aporta l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Òbviament, des del punt de vista dels impulsors, aquesta és una reivindicació legítima i lògica, però a nosaltres ens pertoca també fer-hi una mirada des del punt de vista competencial català. I aquí és on cal fer l'advertiment corresponent, ja que competencialment, en matèria de serveis socials, tot allò que hi fa referència està de manera exclusiva delegat a la Generalitat de Catalunya mitjançant l'article 166 del vigent Estatut de Catalunya. Per tant, cal evitar que aquesta tramitació sigui una nova oportunitat, una nova via de recentralització de les competències de Catalunya cap al govern de l'Estat. Un Estat que, a més a més, ha acreditat reiteradament amb el pas del temps la seva incapacitat de treballar en l'àmbit de la dependència de manera equitativa i justa, fins a l'extrem d'acabar provocant que 740 000 persones s'organitzin per impulsar aquesta iniciativa. Però ja que parlem del paper de l'Estat i de Catalunya en l'àmbit de la dependència i que, a més a més, estem parlant del copagament, que és el mateix que parlar de finançament, fem una mirada sobre quina és la realitat en aquesta matèria a casa nostra, una mirada amb dades, no amb opinions ni percepcions. No, amb dades.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Vaig acabant, sí. És fàcil d'entendre, provin-ho. Ho torno a explicar, fixin-s'hi bé, especialment vostè, senyora vicepresidenta, que en aquest moment té qüestions importants entre mans. Quatre premisses prèvies: acceptar que vostès no tenen majoria absoluta en aquest hemicicle; entendre que nosaltres, per molt que diguin uns i altres, no formem part de cap bloc, ni d'uns ni d'altres; que nosaltres només estem al costat de la gent de Catalunya, i que amb nosaltres no funciona ni fer-nos tota la pressió del món ni fer-nos la pilota. Un cop entès això, només cal fer política, negociar per arribar a acords... ... y es muy fácil de entenderlo. Voy a intentar explicarlo de nuevo. Fíjense, especialmente usted, señora vicepresidenta, que ahora debe tratar cuestiones importantes. Cuatro premisas. Una, aceptar que ustedes no cuentan con la mayoría absoluta en este hemiciclo; entender que nosotros, por mucho que digan otros, no formamos parte de ningún bloque, ni de uno ni de otro; que nosotros solo estamos al lado del pueblo de Cataluña y que con nosotros no funciona ni que nos presionen ni que nos hagan la pelota. Una vez hayan entendido esto, se trata de hacer política, de negociar para llegar a acuerdos...»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Encara més, la gent ja veu que es va alimentar aquesta mentida, perquè vostès estaven interessats, no en la veritat, no; vostès estaven interessats en el poder. I d'aquí els silencis de determinats moments -de quan es va fer l'anunci i abans de realitzar la consulta- per no entrar en el fons de la qüestió i en el detall de cada cosa. Malauradament, Catalunya no tindrà un concert econòmic i vostès ho sabien, però van deixar que molts ciutadans de Catalunya s'ho creguessin a canvi de poder. I per tot això, ara s'entenen els nervis dels últims dies, i tant que s'entenen, de la mateixa manera que s'entén el vot en contra i l'oposició aferrissada que van fer, tant Esquerra com el PSOE, a poder fer avui aquí aquesta compareixença, a intentar evitar-la, fins i tot a intentar acumular-la amb altres debats, perquè els feia temor que poguéssim parlar amb transparència del que és i del que no és el seu acord; perquè volien amagar-ho, perquè la realitat els fa por que se sàpiga. I aquesta por també explica el to txulesc i de barra de bar que sovint en algunes intervencions es fa aquí, en els darrers dies, per temor de tapar el seu ridícul.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Sap què passa? Al final això és ben senzill. Vostè no pot pretendre satisfer, a la vegada, les peticions i les reivindicacions de la dreta espanyola, que governen 14 de les comunitats autònomes, i satisfer a la vegada els independentistes. Això en si mateix és un oxímoron i s'ha notat perfectament en la seva intervenció; ha dit coses diferents quan s'adreçava a uns que quan s'adreçava als altres. Per això, les seves declaracions de les últimes setmanes, dels últims mesos, són incongruents amb les respostes que vostè mha donat. Per tant, se l'ha entès perfectament. Només han fet falta, de fet, fent una visió de conjunt, 59 dies perquè tot quedi ben clar. Ni és un finançament singular per a Catalunya, perquè allò que és per a tothom no pot ser singular per a algú, perquè és una contradicció; ni és, malauradament, un concert econòmic, com el que vol dir un concert econòmic; ni és la sortida de Catalunya del règim comú de finançament; ni és el final dels 20 000 milions d'euros del dèficit fiscal, ni és la clau de la caixa. Malauradament, de tot el que es va dir que era, res, absolutament, de res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Moltes gràcies, president. Senyora vicepresidenta, l'he escoltat atentament i la veritat és que se l'ha entès perfectament. Anem a l'essència de les coses. Definició de singular: únic a posseir determinades qualitats. És a dir, en àmbit del finançament, el contrari del que representa el cafè per a tothom. Li torno a llegir les declaracions seves i del president Sánchez, en què constantment deia que aquest nou finançament era extrapolable a la totalitat de les comunitats autònomes, que tothom s'hi podia acollir, que qui el volgués exercir només calia que ho demanés, etcètera, etcètera. I que quan jo li llegia que quan parlàvem de si era un concert econòmic, vostè literalment havia dit que no, que no ho era, i que qui digués que sí, estava mentint, perquè no, no ho era. Ho entén? Al final el nom sí que fa la cosa, i tant que fa la cosa, i més en política, i més en els acords. El nom fa la cosa, perquè, al contrari, el que presta és a la confusió, a l'engany, a l'incompliment, al que jo havia entès una cosa i en realitat era una altra, al que això semblava que era blanc i després ha resultat que era gris. No, no; el nom fa la cosa. I si es va construir una majoria política a Catalunya, fonamentant-se en el fet que l'acord es fonamentava en el fet que s'havia arribat a un concert econòmic, literalment dit pels signants de l'acord, ara no podem dir: Bé, que això potser ben bé no ho és, que quan s'entra a negociar s'entra i se surt diferent. No, l'anunci del concert econòmic, les paraules que jo li he dit es van formular per anunciar la signatura, i va portar a la investidura del president i, per tant, a la construcció d'una nova majoria política a Catalunya, que va ser fonamentada amb una mentida. Al final, si fos un concert econòmic, senyora vicepresidenta, no estaríem discutint el nom de la cosa, perquè hi estaríem tots d'acord i seria ben fàcil.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«El 29 de julio de 2024, Raquel Sanz, en ese momento portavoz de Esquerra Republicana de Catalunya, anuncia en sus propias palabras literales: Se ha llegado a un acuerdo con el PSOE para investir a Salvador Illa, el acuerdo es a cambio de un concierto económico solidario, dice ella. Y añade: El acuerdo es a cambio de la financiación singular para Cataluña, la soberanía fiscal y la llave de la caja. Con esto se abrieron los noticieros, se ocuparon portadas en los periódicos, las tertulias se llenaron de información sobre el acuerdo y se fijó el marco mental que buscaban los firmantes del acuerdo: Illa sería presidente a cambio de un concierto económico. El 2 de septiembre de 2024, Marta Rovira, secretaria general de Esquerra Republicana de Catalunya: Con este acuerdo con el PSOE se termina con el expolio fiscal que, traducido, significa que Cataluña recaudará e ingresará en sus cuentas corrientes todos los impuestos y después transferirá una parte al Estado, la parte correspondiente a los servicios prestados por el Estado en Cataluña, más otra parte por solidaridad interterritorial. En los días siguientes al anuncio de este acuerdo, silencio por parte de Oriol Junqueras, silencio por parte del PSC y silencio por parte del PSOE; algo que, dicho de paso, ya nos hubiera debido hacer pensar que no se quería anticipar nada más del acuerdo para evitar que la gente conociera la verdad.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Per tant, avui poden venir tots aquí a explicar el que vulguin. Uns a fer veure que això és la fi del sistema de finançament de les comunitats autònomes i que és el que no és; els altres a fer veure que han acordat el que no han acordat. Per tant, per aclarir-ho -i com sempre, la transparència és la millor manera de resoldre qualsevol dubte-, li preguntaré directament, senyora vicepresidenta. Ens hem llegit tots l'acord, no cal que ens digui que ens el tornem a llegir. Vostè respongui, si vol, el que li preguntem per aclarir tots els dubtes. L'acord que van signar és un concert econòmic, sí o no? Representarà el final del dèficit fiscal de Catalunya, sí o no? És un finançament singular per a Catalunya, sí o no? Són tres preguntes fàcils, no ho faci difícil. Moltíssimes gràcies. Ocurre a menudo que el ruido mediático interesado y los intentos de desviar la atención acaban consiguiendo su propósito, enmascarando la realidad de ese tema, y cuando eso ocurre hay que ir a la raíz de la cuestión, al principio, a la esencia, a lo que han dicho personajes claves en momentos claves para entender qué hay sobre ese tema concreto.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Podríem encara detallar els anuncis solemnes d'altres acords: la condonació del FLA, el traspàs de les beques universitàries i l'execució de múltiples inversions estatutàries. Per tant, el temps acaba posant sempre, absolutament sempre, tothom al seu lloc; sempre, el temps i, molt sovint, els ciutadans a través de les urnes. Tornem ara a l'acord que va fer Illa president a canvi d'un suposat concert econòmic per a Catalunya i que és motiu del debat d'avui. Només amb 59 dies des del seu gran anunci ja està molt clar per on va la realitat. I no ho dic jo, ho diuen vostès, senyors del PSOE. 31 de juliol, president Sánchez: 'El nuevo modelo se tendrá que pactar con todas las comunidades autónomas, con todas'. 21 d'agost, vicepresidenta Montero, vostè: 'Ni es un concierto económico, ni es una reforma al uso del sistema de financiación, quien diga lo contrario miente'. 1 de setembre, vicepresidenta Montero, vostè: 'La financiación singular la pueden tener otros territorios que tengan vocación de tenerla'. 4 de setembre, president Sánchez: 'Les aseguro, les garantizo, me comprometo a que la reforma del sistema de financiación autonómica que vamos a proponer, todas y cada una de las comunidades autónomas, todas y cada una de les comunidades autónomas del país, recibirán más recursos'. 7 de setembre, president Sánchez: 'Estamos dispuestos a permitir que todas las comunidades que lo deseen recauden y gestionen más gravámenes'. Todas las comunidades, res de singular. 16 de setembre, Sílvia Paneque, consellera i portaveu del Govern Illa: 'La prioritat és la negociació pressupostària. Primer són els pressupostos i després, el finançament'. Primer, els pressupostos i després, el finançament. 16 de setembre, president Sánchez: 'Nuestro modelo de financiación es el mismo en todos los territorios'.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Dades, demanaven alguns. 2 de novembre de 2023, anunci solemne, de nou a bombo i platerets, i en aquest cas a càrrec del ministre Bolaños i el llavors president d'Esquerra, Oriol Junqueras. Esquerra garantia l'estabilitat de tota la legislatura de Pedro Sánchez a canvi del traspàs integral de Rodalies a la Generalitat de Catalunya. De nou, grans titulars, grans portades i afirmacions grandiloqüents del tipus: traspàs històric, traspàs integral sense precedents i adeu a Renfe. Poc després, però, comencem a conèixer la realitat. I la realitat és que només es transferia una petita part de les línies ferroviàries; el traspàs, en realitat, no seria un traspàs, sinó una cogestió mitjançant una empresa mixta en què s'haurien de prendre les decisions per consens i, per tant, l'Estat retenia tota la capacitat de control i decisió sobre les decisions que s'adoptaven. I per estudiar com es faria tot plegat, es crearien sis grups de treball tècnics que, tot i que s'havia dit que ja estava tot acordat, analitzarien què fer, bàsicament perquè així qui dies passa, anys empeny. Resultat de tot plegat: Pedro Sánchez es garantia l'estabilitat de tota la legislatura a canvi d'un traspàs que ni és integral ni és un traspàs, és a dir, de nou, tota una legislatura d'estabilitat a canvi de res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Perquè les coses com siguin, de grans afirmacions de vostès dos, ja n'han viscut en el passat i s'han incomplert sistemàticament. Només cal recordar, per exemple, aquella taula de diàleg que es va anunciar a bombo i plateret, que s'havia de reunir mensualment, arribar a un acord per a la solució definitiva del conflicte català i sotmetre aquest acord a tota la ciutadania de Catalunya. Taula que es va acabar reunint tres vegades en quatre anys -tres vegades en quatre anys- i evidentment no va implicar ni la resolució del conflicte de Catalunya ni es va sotmetre a consulta ciutadana res de res. Això sí, el PSOE va obtenir l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat -escolti'm bé- a canvi de res, i tant que a canvi de res. De fet, no va aconseguir l'aprovació d'uns pressupostos, no; per la mateixa taula va aconseguir l'aprovació de dos pressupostos: els de 2021 i els de 2022. Dos pressupostos generals de l'Estat a canvi de tres reunions de la taula de diàleg en quatre anys. I algú pot dir: 'Home, potser això és un fet puntual, una excepció que no confirma la regla'. Cap problema, seguim amb alguns exemples més.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«2 de setembre de 2024, Marta Rovira, secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya: 'Amb aquest acord amb el PSOE s'acaba amb l'espoli fiscal'. Que, traduït, vol dir: Catalunya recaptarà i ingressarà als seus comptes corrents tots els impostos i després transferirà una part a l'Estat, corresponent als serveis prestats pel mateix Estat a Catalunya, més una altra part per solidaritat interterritorial. Els dies següents a l'anunci d'aquest acord, silenci per part de l'Oriol Junqueras, silenci per part del PSC i silenci per part del PSOE; fet, sigui dit de passada, que ja hauria d'haver fet pensar que potser no es volia anticipar res més de l'acord per evitar que la gent sabés la veritat. Així doncs, aquesta, senyors i senyores, és l'essència de tot plegat, perquè davant d'aquestes afirmacions públiques i silencis només hi ha dues opcions possibles. La primera, que vostès, senyors d'Esquerra i del PSOE, donin compliment a allò que diuen haver acordat i Catalunya tingui el seu concert econòmic, com el té el País Basc; nosaltres, encantats. I la segona, que vostès, Esquerra i PSOE, hagin mentit als catalans fent electoralisme barat i Catalunya no tingui ni concert econòmic, ni finançament singular, ni sobirania fiscal ni la clau de la caixa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Passa sovint que el soroll mediàtic interessat i el parlar molt d'un determinat tema per tal d'intentar-ne desviar l'atenció acaba aconseguint el seu propòsit i acaba emmascarant la realitat d'aquell tema. I quan això passa, cal anar a l'arrel de la qüestió, al principi, a l'essència, a allò que s'ha dit per personatges clau en determinats moments clau per entendre què hi ha sobre aquell determinat tema. 29 de juliol de 2024, Raquel Sanz, en aquell moment portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, anuncia amb paraules seves literals que 's'ha arribat a un acord amb el PSOE per investir Salvador Illa'. 'L'acord és a canvi d'un concert econòmic solidari', diu ella. I afegeix: 'L'acord és a canvi del finançament singular per a Catalunya, la sobirania fiscal i la clau de la caixa'. Amb això es van obrir telenotícies, es van ocupar portades en els diaris, les tertúlies van anar plenes d'aquest acord i es va fixar el marc mental que buscaven els firmants de l'acord. Illa seria president a canvi d'un concert econòmic.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Lo hemos explicado así desde el primer día de esta legislatura, aunque parece que sea muy difícil de entender para algunos. El mismo Gobierno del Estado insiste en actuar como si tuviese mayoría absoluta, y eso los lleva a tener que ir aprendiendo de forma dolorosa que si no hay acuerdos hay derrotas y que si quieren contar con los votos decisivos de Junts per Catalunya deben negociar y hacer propuestas. De hecho, a esto se le llama hacer política. Cuando uno no tiene suficiente fuerza, negocias con los otros para obtenerla. Llegas a acuerdos, aplicas y cumples esos acuerdos para luego poder volver a negociar. En cambio, ustedes, señores del PSOE, en lugar de hacer política, quieren que el clavo entre por la cabeza a la fuerza, y eso los lleva a tener que aprender que no tienen mayoría suficiente en este hemiciclo y que sin Junts están condenados a perder votaciones y a tener que hacer el ridículo retirando puntos del orden del día a última hora para no perderlos. Y mira que es fácil.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Com deia, hem estat honestos i transparents des del primer dia. El posicionament de Junts no canvia per molt que ens pressionin per terra, mar i aire; per molt que despleguin tota la seva força mediàtica; per molta imaginació que posin a explicar un relat diferent del que és la realitat; per molt que donin per suposat que al final apareixerà la màgia i tot els anirà bé a vostès. Nosaltres no donem els nostres vots a canvi de res i això serveix per a uns i per als altres, perquè nosaltres no som aquí per engreixar cap dels dos blocs; nosaltres som aquí en defensa de Catalunya i de la seva gent. I, escolti'm, com més aviat ho entenguin, més aviat deixaran de patir i de fer el ridícul. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señores del Partido Popular, es bien curioso lo suyo. Ustedes salen a menudo aquí, en este atril, y nos dan lecciones de lo que debemos hacer y no hacer sobre un determinado tema, como si ustedes fuesen los más ejemplares, como si ninguno de los demás conociésemos lo que hacen habitualmente cuando el Partido Popular ha gobernado o gobierna, como si no supiésemos que cuando lo que ocurre es distinto a lo que ustedes proponen, ese espejismo se rompe y entonces sale realmente la bestia que llevan dentro. ¿Que el pueblo de Cataluña vota un estatuto que a ustedes no les gusta? No hay problema, presentan un recurso de inconstitucionalidad para que sean sus jueces los que ajusten la redacción a lo que ustedes desean. ¿Que el pueblo de Cataluña vota en un referéndum? No hay problema, ustedes sacan la policía a la calle para aporrearnos, aplican el 155 y destituyen al Gobierno de la Generalitat de Catalunya. ¿Que este Congreso aprueba una ley de amnistía y ustedes no están de acuerdo y pierden aquí la votación? No hay problema, ustedes activan de nuevo al Poder Judicial para usurpar la voluntad legítima de esta Cámara, promoviendo el incumplimiento de la ley. Y, como decía, después pretenden salir aquí a darnos lecciones. Pues no. No hace falta que se esfuercen, porque nosotros sabemos que cuando se trata de Cataluña su catalanofobia se huele a kilómetros de distancia.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Ho hem explicat així des del primer dia d'aquesta legislatura, tot i que sembla que sigui molt difícil d'entendre per a alguns. El mateix Govern de l'Estat s'entesta a actuar com si tingués majoria absoluta, i això ens porta a haver d'anar aprenent, de manera dolorosa, que si no hi ha acords, hi ha derrotes; que si vol comptar amb els vots decisius de Junts per Catalunya, ha de negociar i fer propostes. De fet, d'això se'n diu fer política. Quan no es té prou força, negocies amb els altres per obtenir-la, arribes a acords, apliques els acords i els compleixes per tal de després poder tornar a negociar. En canvi, vostès, senyors del PSOE, en lloc de fer política, volen girar el clau i fer-lo entrar per la cabota per força. Això els porta a haver d'aprendre que no tenen majoria suficient en aquest hemicicle i que sense Junts estan condemnats a perdre votacions i a haver de fer el ridícul retirant punts de l'ordre del dia a darrera hora per no perdre'ls. I mira que és fàcil.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Volen que fem una prova? Agafem, per exemple, la proposta d'aquest acord d'avui, en què parlen dels fons europeus Next Generation i de com s'haurien de transferir a les comunitats autònomes. El dia d'avui, l'Estat espanyol ha gestionat 43 000 milions d'euros d'aquests fons. A Catalunya, l'Estat ens ha assignat 6500 milions d'euros, un 13,5 % del total, quan resulta que som el 16 % de la població i generem un 20 % del producte interior brut. Per tant, ens pertocarien entre 1400 i 3100 milions d'euros més dels que ens han assignat. I ara venen vostès i demanen en aquest acord que es posi a disposició de les comunitats autònomes 18 000 milions d'euros dels fons europeus Next Generation. Molt bé. Volen els nostres vots? Reconeguin, primer, la injusta assignació de fons que s'ha fet fins ara i modifiquin la proposta que fan, incorporant que aquests 18 000 milions d'euros es repartiran segons el producte interior brut o segons el pes poblacional de cada comunitat autònoma, no de Catalunya, no; proporcionalment per a cada comunitat autònoma, i, per tant, a Catalunya s'assignaran entre 3000 i 3600 milions d'euros. Així de fàcil. Perquè els nostres set vots van a favor de les propostes que es fan en benefici de Catalunya i van en contra d'aquelles que perjudiquen els catalans, no els catalans independentistes, no; tots els catalans, siguin independentistes o no ho siguin.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores del Partit Popular, ja és ben curiós això de vostès. Vostès surten sovint aquí, en aquest faristol, i donen lliçons sobre què cal fer i què no cal fer en un determinat tema, com si fossin els més exemplars, com si la resta de grups no coneguéssim allò que fan habitualment quan el Partit Popular ha governat o governa, com si no sabéssim que quan les coses surten diferents d'allò que vostès es proposen, aquest miratge es trenca i llavors surt la veritable bèstia que porten dintre. Que el poble de Catalunya vota un estatut que a vostès no els agrada? Cap problema, presenten un recurs d'inconstitucionalitat per tal que siguin els seus jutges qui ajustin el redactat a allò que vostès volen. Que el poble de Catalunya vota en un referèndum? Cap problema, vostès treuen la policia al carrer per estovar-nos, apliquen un 155 i destitueixen el Govern de la Generalitat de Catalunya. Que aquest Congrés aprova una llei d'amnistia i vostès no hi estan d'acord i perden la votació? Cap problema, vostès activen de nou el Poder Judicial per usurpar la voluntat legítima d'aquesta Cambra, promovent l'incompliment de la llei. I, com deia, després pretenen sortir aquí a donar lliçons. Doncs no, no cal pas que s'hi esforcin, perquè nosaltres sabem que quan es tracta de Catalunya, la seva catalanofòbia s'olora a quilòmetres de distància.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión le merece al Ministro del Interior que Cataluña tenga competencias en temas de inmigración,...
«El que vostè pensa de veritat, senyor ministre, ja ho vam conèixer el passat 12 de setembre, quan deia: Lo que usted piensa en realidad, señor ministro, ya lo supimos el pasado 12 de septiembre, cuando dijo que... ... las competencias de control de fronteras y de inmigración son una competencia exclusiva del Estado y del Gobierno. Ara, però, presti atenció al que li explico. A Catalunya hem acreditat que som solvents en el desplegament del nostre autogovern. A Catalunya, Junts defensem que l'impuls de l'autogovern ens acosta a la independència. I si volem la independència de Catalunya, és evident que volem exercir les nostres polítiques d'immigració i no volem que les decideixin vostès des de Madrid. Per tant, a Catalunya, els catalans volem i podem exercir totalment les competències en immigració. En aquest sentit, a començament d'any, vostès van salvar dos decrets a canvi de signar un acord precisament amb això, amb la delegació integral a Catalunya de les competències d'immigració. Així de clar i així de fàcil, senyor ministre. Per tant, quin temor té vostè? Té por que exercim les competències de manera excel·lent? Té por que evidenciem la nefasta gestió de la immigració que fa el seu ministeri? Té por que es vegi que nosaltres prioritzem el país i les demandes dels ciutadans? O potser té por que els catalans puguem ser ciutadans de primera?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión le merece al Ministro del Interior que Cataluña tenga competencias en temas de inmigración,...
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, quina opinió li mereix que Catalunya tingui competències en temes d'immigració, especialment en aquelles que tenen a veure amb el control de fronteres? Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, ¿qué opinión le merece que Cataluña tenga competencias en temas de inmigración, en particular en eso que tenga que ver con el control de fronteras?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Moltes gràcies, presidenta. No és cap secret que si Espanya excel·leix en alguna cosa és en això de les conductes o actuacions tramposes. Per això no ens sorprenen gens ni mica pràctiques com la que es porten a debat avui en aquesta proposició no de llei. Com s'explica si no que l'economia submergida, el mercat negre, l'estraperlo, el frau, el blanqueig de capitals, les portes giratòries, els tràfics d'influències i les novel·les picaresques siguin un signe d'identitat i un tret distintiu de la seva manera de ser espanyola? S'imaginen quina seria la realitat de l'Estat espanyol si no formés part de la Comunitat Econòmica Europea, la qual ha atenuat amb la seva tutela unes pràctiques que, malgrat tot, continuen regint la vida, l'economia i també la política espanyola? Per exemple, mentre Espanya està a la cua de la Unió Europea en percentatge d'ocupació i tenen l'atur juvenil més alt de tot Europa, és complicadíssim trobar treballadors per moltes empreses o autònoms que en busquen, fet que es ratifica amb els indicadors d'economia submergida que apunten que a l'Estat espanyol aquesta, l'economia submergida, representa entre el 18 i el 24 % del producte interior brut. I és que a Espanya són els reis de la picaresca. A Catalunya sabem millor que ningú com les gasten vostès, perquè això de la reduflació, de donar d'amagat menys producte i servei pel mateix preu, volent fer creure que tot segueix igual de bé, no els sembla el mateix que l'Estat espanyol fa als catalans fent-nos pagar cada any els mateixos o més impostos a canvi d'una prestació de serveis cada vegada més i més deficient? I, a més a més, no els sembla inversemblant que siguin vostès, els del PSOE, el mateix grup del Govern, que instin el propi Govern a tirar endavant mesures per lluitar contra la reduflació, mesures que haurien de ser, per òbvies, fetes d'ofici pel Govern? És a dir, un mateix demanant-se a ell mateix fer el que se suposa que ha de fer per si mateix un Govern. I, és més, no els sembla inversemblant demanar l'opinió d'aquest hemicicle quan fa quatre dies el propi president del Govern afirmava que seguiria governant el país amb o sense el concurs d'aquest Parlament, com si tingués majoria absoluta en aquest Congrés, com si tot i viure en una democràcia parlamentària, ell, el president, estigués per sobre de tot i de tothom?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«En consecuencia, desde 2015, han dejado de invertir en Cataluña 8000 millones de euros, como si durante cuatro años el Estado no hubiera invertido nada en Cataluña. No sé si lo entienden ahora. Si España es un país, como dicen, que vive su mejor momento en la historia, con estos datos es evidente que es un país decrépito que vive gracias a empobrecer a Cataluña año tras año y con la misma fórmula: dañar nuestra calidad de vida con unos servicios públicos absolutamente precarios, expoliarnos fiscalmente 22 000 millones de euros anuales, asignarnos cada año un presupuesto más pequeño de lo que nos tocaría por nuestro peso poblacional y por nuestro PIB y ejecutar después una pequeña parte de estos presupuestos que, como decía, ya eran más pequeños de lo que deberían. Finalmente, todo esto con el objetivo de reducir nuestra competitividad sobreinvirtiendo en Madrid y en el resto de territorios. Y finalmente, eso sí, nos acusan de insolidarios para evitar que así nos podamos quejar. Pues bien, no, no; en esto quizá pueden contar con otros, pero con esta realidad no cuenten con nosotros. O entienden que esto no puede ser o vayan buscando otros caminos que no pasarán por Junts per Catalunya para poder aprobar sus presupuestos generales del Estado para este año 2025. Muchas gracias.»