Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
225 declaraciones · página 7 de 8
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«És per això que aquell PSC, un PSC catalanista, a diferència, evidentment, d'aquest que tenim avui tan sucursalista, reclamava un millor finançament. I ho feia per Catalunya, des del federalisme simètric que reclamava l'enyorat Pasqual, enyorat no, és a dir, l'enyorem, en tota la seva vivacitat, Pasqual Maragall. L'evidència que Espanya no acceptaria mai ni federalisme ni un finançament just per Catalunya, ni tan sols respecte a l'estatut aprovat per la ciutadania catalana, va fer que molts o que una gran part dels polítics del PSC vinguessin a les files de l'independentisme, des d'Ernest Maragall fins a Joan Ignasi Elena. Senyora ministra, el que sí és de justícia és que d'una Espanya que té un deute igual al seu PIB ens vulguin donar algunes lliçons de bona gestió a una Catalunya que està asfixiada, no per culpa únicament dels governs del PSOE, sinó que, aquí, la bancada tan extremadament ocupada del Partit Popular hi té molt a veure. Perquè, malgrat la seva asfíxia econòmica i financera de l'estat espanyol, malgrat tenir un estat que ens va a la contra i no a favor, malgrat, deixi-m'ho dir així, el boicot d'Espanya d'ençà del procés, el progrés de Catalunya en els darrers 10 anys és indubtable. Atur: del 22 % el 2014 al 9 % actual, 3 punts menys que la mitjana, en aquest cas, estatal, i apropant-nos a nivells de la Unió Europea. Exportacions: de 60 000 milions d'euros el 2014 a 100 000 milions d'euros avui. Inversió estrangera: de 3000 milions d'euros a 6400 milions d'euros. Això què vol dir? Sense calculadora, que hem més que doblat. Igualment, hem doblat la inversió en R+D+I i en cultura, gairebé arribant al 2 % si se'ns hagués aprovat el pressupost que enguany presentava la Generalitat de Catalunya. S'han revertit les retallades salarials en la funció pública i s'han incorporat 33 000 nous professionals sanitaris al sistema i 18 500 nous docents. La Generalitat pagava les seves factures. Ho dic perquè aquest mantra de el govern o els governs independentistes, fixi'ns, els últims 10 anys, les factures es pagaven a més de 50 dies. Avui les paguem a menys de 30.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Aquesta és la conclusió que jo extrec després d'escoltar-la atentament amb un to i amb la mà estesa, val a dir-ho. Deixi'm-li donar les gràcies, també, per deixar-nos clar que només hi ha una manera que Catalunya recapti i gestioni tots els impostos generats al nostre país, tal i com desitgem el 64 % dels catalans i catalanes, que és la independència de Catalunya. Els models, de fet, estan clars: espoli o independència. És que ens ho posen molt difícil. Independència o espoli. Senyora ministra, sap qui són els governs de la Generalitat de Catalunya que més s'han endeutat? Li diré jo: els governs encapçalats pel Partit Socialista, per Pasqual Maragall i per José Montilla. I per què es va produir aquest endeutament? Doncs aquest endeutament es va produir perquè els governs tripartits de la Generalitat van voler desenvolupar un estat del benestar. De veritat. Esquerra Republicana empenyia, allà estàvem. Van voler fer progressar Catalunya tant en inversió social com en competitivitat, i es van adonar que era absolutament impossible fer-ho amb els recursos que aportava el finançament autonòmic. Impossible.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«L'any 2023, és a dir, l'any passat, la Generalitat de Catalunya va executar un 86 % de la inversió pressupostada. Sí, això ho va fer el govern de Pere Aragonès. I, per cert, parlant de dades, només un 56 % és la seva execució, l'execució de l'Estat a Catalunya, en el període 2015-2022. I això saben què vol dir? 26 punts menys, 26 punts menys que la mitjana de la Generalitat. Amb tot plegat, vicepresidenta, amb molta atenció per escoltar, què pensa fer davant d'aquesta situació injusta per Catalunya i, sobretot, pels catalans i les catalanes? Gràcies. Muy buenas tardes a todas y a todos, y que les aproveche a quienes vayan ahora a comer. Empiezo esta interpelación al Gobierno con una constatación, si me lo permiten, desde mi punto de vista -y sospecho que no me equivoco-, que es irrefutable: el actual sistema de financiación es una losa para Cataluña, y lo es para las catalanas y los catalanes y también lo es para el tejido productivo de mi país. Y lo es, vicepresidenta, porque el sistema está obsoleto; lo es porque el sistema está caduco; lo es, en definitiva, porque este es un sistema del todo injusto. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Es evidente la necesidad de un cambio en el sistema de financiación actual, tanto el autonómico como el local. De hecho, desde hace años, como decimos en Cataluña... (pronuncia palabras en catalán), hace muchísimos años que el Estado no hace nada para cambiar esta situación. Y hoy queremos volver a dejárselo bien claro: si los españoles queréis mantener este sistema de financiación, hacedlo para vosotros. Nosotros no hemos venido aquí a cambiaros vuestro modelo de financiación; esta no es nuestra vocación. Pero sí hemos venido aquí a defender los intereses de la ciudadanía de Cataluña y, en consecuencia, también hemos venido a reclamar un sistema de financiación justo, en mayúsculas, para nuestro país. Porque Cataluña vive muy por debajo de sus posibilidades, y vive muy por debajo de sus posibilidades por culpa del expolio fiscal que sufrimos, y ustedes lo saben igual que nosotros. Por ello, por ejemplo, se niegan ustedes una y otra vez a publicar las balanzas fiscales, porque la financiación injusta y precaria del Estado hacia Cataluña hipoteca, y mucho, el crecimiento económico y el bienestar social de toda la ciudadanía. Es totalmente imposible, vicepresidenta, por mucho ingenio y esfuerzos que dediquemos a ello, mantener una educación, una sanidad y unos derechos sociales de calidad si no hay dinero para hacerlo. Tengamos presente que Cataluña destina, atención, tres cuartas partes de su presupuesto a políticas sociales, y la falta de financiación significa no poder desarrollar de forma adecuada y óptima estos derechos, no poder contar con un Estado del bienestar como el que merecen los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. El expolio fiscal, sin lugar a dudas, se convierte a día de hoy en un expolio social. Además, este expolio fiscal, un 9 % de nuestro PIB, también hipoteca nuestra capacidad productiva y de generación de riqueza, y esto, de nuevo, perjudica toda la economía catalana y la competitividad empresarial, en general, de nuestro país y, también, la financiación de todas y cada una de las políticas sociales necesarias en Cataluña. Porque, además, este ahogo económico y fiscal de Cataluña por parte de España obliga a ejercer una mayor presión fiscal sobre la propia ciudadanía catalana para poder mantener nuestra competitividad productiva y nuestro bienestar. Evidentemente, para nosotros algo importante es la cohesión social en nuestro país. El modelo de financiación de las comunidades autónomas y los entes locales no es un modelo pactado entre los territorios y el Estado, ni está sujeto a las necesidades de las comunidades autónomas, ni de los municipios. Es un modelo de financiación impuesto de forma vertical y que hace bueno un dicho castellano: quien parte y reparte se queda siempre -yo meto el siempre- la mejor parte. No en vano, el incremento de recursos de los últimos años por los ingresos generados en los distintos territorios y por los fondos europeos, todo ello, ha ido a parar mayoritariamente al Estado, que ha incrementado sus recursos más del doble que las comunidades autónomas y más del triple que las corporaciones locales. Es decir, a pesar de que hace años que la necesidad de mejorar la financiación autonómica y local es evidente, cuando hay recursos para hacerlo se los ha quedado el Estado y no las comunidades autónomas ni tampoco los ayuntamientos para afrontar sus obligaciones, que son muchísimas y múltiples, y además van directas, inyectadas en vena, por así decirlo, a los ciudadanos, o también las obligaciones económicas financieras y sociales de nuestros conciudadanos. O lo que es todavía peor, más allá de ello, el Estado se queda con todo el margen de déficit y así nos impide una política de endeudamiento para afrontar las crisis sin recortes sociales. En definitiva, el Estado practica un descarado desequilibrio vertical en el que la sobrefinanciación del Estado significa una infrafinanciación totalmente crónica de las comunidades autónomas para, así, afrontar las competencias que tenemos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Abans d'acabar aquesta primera intervenció, vicepresidenta, també parlar-li de l'acord d'investidura. A l'acord d'investidura entre el seu partit i el meu, entre el PSOE i Esquerra Republicana, la qüestió del finançament va tenir un pes extremadament rellevant. De fet, la cancel·lació dels 15 000 milions d'euros n'és un bon exemple, però aquell acord, senyora Montero, també recull un mecanisme bilateral, un mecanisme bilateral entre el govern de l'Estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just, repeteixo, un finançament just per Catalunya. La nostra proposta està sobre la taula. És una proposta rigorosa, treballada, amb un extens anàlisi jurídic i també una proposta oberta, òbviament, a la negociació. Òbviament. Ara, com li deia, ens falta saber quina és la seva, de proposta. De moment, propostes seves, no n'hem vist. Nosaltres n'hem fet una. Hem fet la feina, tenim un acord amb la ciutadania catalana i nosaltres el complim. Vostès en tenen un amb nosaltres. Esperem que també el compleixin. I aprofitaré aquests 40 segons per demanar-li si és possible que li traslladi al president Sánchez aquesta dada que li donaré, perquè m'ha semblat que avui, com li deia al principi, en la compareixença d'aquest matí, jo crec que el president, crec no, és a dir, és evident que s'ha equivocat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Això, que sona senzill, és el que el candidat Illa, el seu delegat a Catalunya, planteja com a privilegi. I jo, amb tota la humilitat del món, em demano, però quin privilegi? De quins privilegis parlem? Com pot optar a ser president de Catalunya algú que està en contra que Catalunya recapti i gestioni els seus impostos? Com és possible? Com és possible que algú vulgui optar a ser president de Catalunya quan no vol reclamar un finançament que permeti que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics, amb unes infraestructures, amb un estat del benestar, amb una economia a l'alçada de la seva capacitat productiva i econòmica? Com és possible? Com algú pot optar a ser president de Catalunya quan prefereix que l'Estat tingui diners per fer carreteres i trens de Madrid a arreu, a que Catalunya tingui diners per fer front a les necessitats de la seva gent? Per això, senyora vicepresidenta i ministre d'Hisenda del govern espanyol, ja que la proposta del PSC sobre finançament de Catalunya no és més que la proposta que farà vostè, o no, tant de bo m'equivoqui, i el govern d'Espanya per Catalunya, li demanem: quina és la proposta de finançament que el Partit Socialista Obrer Espanyol té per Catalunya? La proposta d'Esquerra, mentre no assumim la independència del nostre país, és clara. No només és clara; és diàfana, és transparent, és pública. Quina és la proposta del PSOE?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Catalunya no és insolidària. Al contrari. Catalunya pateix una insolidaritat d'un sistema de finançament centralitzat i centralista amb què finançar els projectes faraònics del patriotisme espanyol, com els superprojectes armamentístics, també en plural, o com, per exemple, els amics de la llotja del Bernabéu. Un sistema de finançament que fa que la ciutadania de Catalunya siguem els tercers que més recursos per càpita generem, però que, en canvi, siguem els desens en recursos per càpita disponibles. Aquest és el fet. Ni tan sols respecten el principi d'ordinalitat. Aquest és l'espoli al qual vostès anomenen solidaritat, un espoli que es veu encara més agreujat si tenim en compte la distribució territorial dels pressupostos de l'Estat i, especialment, l'efectiva execució pressupostària on Catalunya acostuma a estar sempre a la cua. Després, al final, li faré un apunt, vicepresidenta, respecte a la compareixença d'aquest matí del president, on aquest tema ha sortit en esbiaix. De fet, deixi'm dir que és tan escandalós que el 64 %, 64 % de la ciutadania de Catalunya, això vol dir gairebé dues terceres parts, independentistes o no independentistes, la ciutadania, nosaltres no fem distinció, volen que Catalunya, o que sigui la Generalitat de Catalunya qui recapti i gestioni tots els tributs que es paguen a Catalunya. És a dir, la sobirania fiscal de Catalunya és avui un consens al meu país. És un gran consens al meu país. Només un 8 % de la ciutadania catalana és partidària de mantenir l'actual sistema de finançament. I el consens de país en un model en què sigui la Generalitat qui ho recapti tot i després efectuï les transferències corresponents a l'Estat pels serveis que presta a Catalunya i en concepte de reequilibri territorial.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«L'Estat, en definitiva, practica un descarat desequilibri vertical en què el sobrefinançament de l'Estat significa infrafinançament crònic, absolutament crònic, de les comunitats autònomes per fer front a les competències que tenim. I, de fet, quan des de Catalunya qüestionem, i no és ni la primera, ni la segona, ni la vuitena vegada que ho fem, qüestionem aquest model injust de finançament, resulta que se'ns vol penjar una llufa. La llufa de 'Ja han arribat, una vegada més, els insolidaris'. Doncs miri, no. Catalunya no és insolidària. Si hi ha algun insolidari aquí, és l'estat espanyol. És Madrid qui és insolidari amb els territoris de l'Estat, perquè el problema no és els diners que Catalunya aporta a la solidaritat interterritorial. Aquest no és el problema. El problema són els diners que es queda l'Estat per a si mateix en detriment d'un adequat finançament a les comunitats autònomes. En detriment, evidentment, de totes les comunitats autònomes i dels seus ciutadans i ciutadanes. Uns diners que es queda l'Estat i que, bàsicament, se'ls queda, com avui hem pogut veure, per despesa militar, per infiltrar policies a les organitzacions socials del meu país, per fer AVEs de Madrid a arreu, per mantenir la família reial o els oligopolis, que són múltiples i en plural, de l'Estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«El model de finançament de les comunitats autònomes i els ens locals no és un model pactat entre els territoris i l'Estat, ni està subjecte a les necessitats que tenen justament les comunitats autònomes i justament, també, els municipis. És un model de finançament imposat, imposat de manera vertical i que fa bona aquella dita castellana de 'Quien parte y reparte se queda siempre', el siempre el poso jo, però és que és així, 'la major parte'. No debades, l'increment de recursos que s'ha produït en els darrers anys tant pels ingressos que generen els diferents territoris com pels fons europeus, se'ls ha quedat, majoritàriament, l'Estat, que ha incrementat els seus recursos més del doble del que ho han fet les comunitats autònomes i més del triple del que ho han fet, també, les corporacions locals. És a dir, que malgrat que ja fa anys que és evident la necessitat de millorar finançament autonòmic i local, quan hi ha hagut recursos per fer-ho, que hi ha sigut, se'ls ha quedat l'Estat, i no pas les comunitats autònomes, i no pas els ajuntaments, per fer front a les seves obligacions, que són moltes i múltiples, i que van directe, injectades en vena, deixeu-m'ho dir així, als ciutadans i ciutadanes, o a les obligacions econòmiques, financeres i socials dels nostres conciutadans. O pitjor encara. Més enllà d'aquest ofegament, és l'Estat qui es queda amb tot el marge de dèficit, impedint-nos una política keynesiana d'endeutament per afrontar les crisis sense retallades socials.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«I és per això, per exemple, que es neguen una i una altra vegada a publicar les balances fiscals, perquè l'injust i precari finançament de l'Estat cap a Catalunya hipoteca, i molt, el creixement econòmic i el benestar social de tota la ciutadania. Perquè és impossible, absolutament impossible, vicepresidenta, per més enginy i esforços que hi posem, mantenir una educació, mantenir una sanitat, uns drets socials de qualitat si no tens diners per fer-ho. I tenim present que Catalunya destina, atenció, tres quartes parts del seu pressupost a polítiques socials. La manca de finançament significa no poder desenvolupar de la manera adequada i òptima aquests drets, no poder tenir l'estat del benestar que mereixen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. L'espoli fiscal, sens dubte, esdevé avui espoli social. Així mateix, l'espoli fiscal del 9 % del nostre PIB també hipoteca la nostra capacitat productiva i la nostra capacitat de generació de riquesa. I això, novament, perjudica tota l'economia catalana, perjudica també tota la competitivitat empresarial del nostre país i, evidentment, també el finançament de totes i cadascuna de les polítiques socials que fan falta a Catalunya. Perquè, a més, l'escanyament econòmic i fiscal que pateix Catalunya per part d'Espanya obliga a exercir una pressió fiscal major sobre la seva pròpia ciutadania per poder mantenir la nostra competitivitat productiva i el nostre benestar i, evidentment, per nosaltres clau important, la cohesió social al nostre país.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. I que aprofiti, als que vagin a dinar. Començo aquesta interpel·lació al Gobierno amb una constatació, si em permeten, des del meu punt de vista, i sospito no equivocar-me, irrefutable. L'actual sistema de finançament és una llosa per Catalunya. Ho és per les catalanes i pels catalans, i és una llosa, també, pel teixit productiu del meu país. I ho és perquè és un sistema, vicepresidenta, obsolet. Ho és perquè és un sistema caduc. En definitiva, ho és, i sobretot, perquè és un sistema absolutament injust. És molt òbvia la necessitat d'un canvi a l'actual sistema de finançament, tant autonòmic, com també local. I, de fet, fa anys, i no només anys, sinó, com diem a casa, fa anys i panys que se'n parla, però l'Estat no ha fet res, no ha fet absolutament res per canviar-ho. I avui els hi volem tornar a deixar molt clar. Si els espanyols voleu mantenir aquest sistema de finançament, mantingueu-lo per vosaltres. Nosaltres no hem vingut aquí a canviar-vos el vostre model de finançament. No és aquesta la nostra vocació. Però sí hem vingut aquí a defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya i, en conseqüència, també hem vingut aquí a reclamar un sistema de finançament just, amb majúscules, pel nostre país. Perquè Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats i viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de l'espoli fiscal que patim. I vostès ho saben igual que nosaltres.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Sí, gràcies, vicepresidenta. Ha estat molt clara. Gràcies per explicar també tan clarament el posicionament del PSOE, que entenc que és el posicionament del PSC. Ara ja tota la ciutadania del meu país, tota la ciutadania catalana, ja té clar que el PSC és la garantia del manteniment de l'espoli fiscal a Catalunya. El model fiscal del PSC a Catalunya és mantenir aquest infrafinançament crònic, l'espoli fiscal i l'ofegament de les nostres polítiques socials. En definitiva, senyora vicepresidenta, el model de finançament del PSC i del candidat Illa és que la ciutadania de Catalunya continuï pagant i continuï callant. Moltes gràcies. Gracias, vicepresidenta, ha estado muy clara. Gracias por explicar tan claramente el posicionamiento del PSOE, que entiendo que es el posicionamiento del PSC. Ahora ya toda la ciudadanía de mi país, toda la ciudadanía catalana tiene claro que el PSC es la garantía del mantenimiento del expolio fiscal en Cataluña; el modelo fiscal del PSC en Cataluña es mantener esa infrafinanciación crónica, el expolio fiscal y el ahogo de nuestras políticas sociales. En definitiva, señora vicepresidenta, el modelo de financiación del PSC y del candidato Illa es que la ciudadanía de Cataluña continúe pagando y continúe callando. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia, diputades, diputats. Vicepresidenta, Catalunya i els Països Catalans vivim molt per sota de les nostres possibilitats. És absolutament impossible tenir un ensenyament, una sanitat o uns serveis socials de qualitat si només gestionem el 9 % dels impostos que generem a Catalunya, mentre que Espanya es queda més del 90 %. D'això se'n diu espoli fiscal. Les cues de sanitat o les cues de dependència, la impossibilitat d'incrementar el salari d'infermers i d'infermeres o els reforços educatius són, sens dubte, una conseqüència directa d'aquest espoli fiscal. És, doncs, un privilegi, com diu el candidat Illa, que Catalunya vulgui tenir un estat del benestar digne amb els seus propis recursos. A Catalunya, vicepresidenta, l'espoli fiscal esdevé espoli social; un espoli que, a més a més, es destina als privilegis dels de sempre: a la despesa militar, als AVEs que van de Madrid arreu, als oligopolis, evidentment també als monopolis i a compensar la baixada d'impostos amb què la insolidària Ayuso acostuma a premiar la ciutadania madrilenya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué decisiones pretende adoptar el Gobierno en materia de inversiones en Cataluña?
«Parlem de xifres. Escolti bé, un 42,6 %, poc més del 40 %, senyor Sánchez, és el que el 2022 l'Estat va executar a Catalunya respecte al que tenia pressupostat. Li diré una altra dada: 166 % a Madrid. Jo no sé què coi negocia vostè amb la senyora Ayuso. Sap quina és la mitjana d'execució dels pressupostos de la Generalitat en els darrers vint anys? L'hi diré jo, l'execució és d'un 87 %. Aquesta xifra nostra entenc que és normal, és una bona execució, però la seva xifra només es pot explicar de dues maneres: o per una extrema incompetència o per una flagrant mala fe. I només té una solució, per nosaltres només té una solució abans d'assolir l'estat propi, que sigui la Generalitat de Catalunya qui executi totes les inversions estatals per als catalans i per a les catalanes, que ens traspassin els recursos per fer aquestes inversions o que siguin les mateixes, aquestes, que el pes de l'economia catalana. Accelerin, senyor Sánchez, les encomanes de gestió i el finançament singular. Aquest és l'acord que vàrem subscriure amb vostè per investir-lo president, amb el seu Govern i també amb els seus socis de govern. Si vostè vol que els republicans independentistes d'esquerres, si vostè vol que Esquerra Republicana de Catalunya doni suport als Pressupostos Generals de l'Estat, compleixi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué decisiones pretende adoptar el Gobierno en materia de inversiones en Cataluña?
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia a totes i a tots. Fa pocs dies, senyor Sánchez, vàrem saber que el seu Govern va decidir deixar de publicar les dades que expliquen la distribució de les inversions de l'Estat als diferents territoris. Des del nostre punt de vista, molt poc elegant, senyor Sánchez. És més, des del nostre punt de vista, extremadament poc transparent, senyor president. El Gobierno té l'obligació, i la té per llei, d'informar d'aquesta distribució territorial de la inversió del sector públic. Senyor Sánchez, per què volen deixar d'explicar-ho? A nosaltres només se'ns acudeixen tres motius, perquè deixin de fer-ho. El primer, perquè segurament és una realitat extremadament incòmoda per a vostès o perquè en realitat és una vergonya monumental per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya. O perquè és un reiterat incompliment amb el meu país i els seus serveis públics. Per tot això, li demanem què pensa fer vostè i el seu Govern en matèria d'inversions a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días a todos y a todas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Catalunya és que l'Estat gestioni i planifiqui bé les seves conques, sobretot les que afecten els pagesos i les pageses catalanes, i que mai més ens trobem que d'un dia per l'altre ens tanquin l'aixeta, com va passar al canal d'Urgell. Si no saben planificar, que ens traspassin almenys aquesta planificació. I ara sí que acabo, dit això, companyes i companys de Podemos, mà estesa -mà estesa- per seguir treballant amb celeritat i, sobretot, amb bones pràctiques i polítiques per al sector, aquest sector imprescindible que produeix aliments però que, a més a més, preserva de meravella el nostre territori. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos. Estamos a mediados del mes de marzo y las reivindicaciones del sector agrario siguen vivas como el primer día, y a la vez siguen también, lamentablemente, esperando aún respuestas concretas, respuestas eficaces de las distintas administraciones, que tienen mucho que decir y que -hay que decirlo- tienen aún mucho más que hacer. Han sido muchas las interpelaciones que se han convertido en mociones que se han debatido en esta Cámara para dar oxígeno a un sector, el primario, que todo el mundo ve y considera imprescindible. Cierto que ninguna ha prosperado. La mayoría de estas, a excepción de la de hoy, han venido de la mano de la extrema derecha y de la derecha y todas ellas con altísimos componentes -permítame que lo diga- demagógicos, sin aportar soluciones, negando la realidad del cambio climático, contraponiéndola al día a día de los agricultores y de la ganadería, y con la única finalidad de reunir los votos de un sector que sufre y que -hay que decirlo- sufre mucho, y sufre tantas cosas como la actual regularización, complicada y desigual, de la PAC, que sufre el incremento de los costes de producción, competencia desleal con los tratados de libre comercio impulsados por la Unión Europea y la ineficiente ley vigente de la cadena alimentaria. Cuestiones en relación con las cuales la mayoría de grupos de este Congreso, representados también en la Unión Europea -hay que decirlo-, dan apoyo a estos tratados internacionales, también VOX. Es decir, no ha habido iniciativa ninguna sensata que vaya a la raíz de los problemas endémicos y estructurales de nuestro sector primario. Todo el mundo se llena la boca con la ley de la cadena alimentaria y con la poca ambición de esta, pero, a excepción del grupo que tengo el honor de representar, nadie explica cuáles son las modificaciones que habría que aplicar a esta ley y cómo habría de ampliarse esta norma en este caso.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Avui ens arriba una altra moció, en aquest cas de les companyes de Podemos. Senyora Velarde, companya, nosaltres celebrem, celebrem avui compartir en gran mesura l'exposició de motius de la seva moció. Em quadra, l'exposició de motius em quadra a la perfecció amb les reivindicacions del sector primari i contextualitza les seves legítimes reivindicacions en el greu context també de sequera que estem patint en diferents territoris de l'Estat i en especial virulència, si em permeten també, al meu país. Vostè parla de càrregues burocràtiques, parla d'assegurances agràries -que aquí hi ha molt a fer-, parla de posar en marxa d'una vegada per totes les clàusules mirall per evitar aquesta competència deslleial, parla també de complir amb la llei de la cadena, de planificar la instal·lació de renovables, de crear un fons d'ajuda davant d'aquesta persistent i severa sequera, de modificar la PAC sobretot beneficiant les explotacions petites i familiars, de reduir el consum d'aigua per part del sector turístic, inclús parla d'elaborar un pla hidrològic nacional. Jo, amb el temps que em queda, quaranta segons, encara que la presidenta segur que me'n regala 40 més, em serà impossible entrar a analitzar en profunditat aquests setze punts. Impossible. Els avanço que si els votem un per un tindran en algun d'ells tot el nostre suport, però amb tot el respecte, i sap que li processem en el seu grup, i per la bona intencionalitat de la moció, des del Grup Republicà no podem aprovar-la en la seva globalitat. En la moció ens parlen de diferents plans estatals i nosaltres no els compartim. Mirin, a l'Estat espanyol hi ha disset comunitats autònomes, cada territori té les seves particularitats i, permeti'm dir-li que, des del nostre punt de vista, des del nostre humil punt de vista, el gran error ha estat sempre homogeneïtzar-ho tot, fer-ho tot com si fos un un. L'agricultura i la ramaderia a Catalunya, i també la pesca, no és igual que a Andalusia, ni és igual que a Euskadi, ni és igual tampoc que a Galícia. Per això, des de Catalunya sempre hem defensat la regionalització i la territorialització de la Política Agrària Comú. Sempre. A Catalunya ja tenim un decret que regula la instal·lació de renovables, ja tenim un mapa agronòmic que analitza els sòls i la seva qualitat, a Catalunya no volem cap pla hidrològic nacional, el que volem a»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la política general del Gobierno sobre la...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. Som a mitjans del mes de març i les reivindicacions del sector agrari segueixen vives com el primer dia i, alhora, segueixen també, malauradament, esperant encara respostes concretes, respostes eficaces de les diferents administracions, que hi tenen molt a dir i que, val a dir, hi tenen encara molt més a fer. Han estat també moltes les interpel·lacions, esdevingudes mocions, que s'han debatut en aquesta cambra per donar oxigen a un sector, el primari, que tothom veu i que tothom considera imprescindible. Val a dir que cap d'elles ha prosperat. La majoria d'aquestes, a excepció de la d'avui, han vingut de la mà de l'extrema dreta i de la dreta, i totes elles amb altíssims components -deixin-m'ho dir- demagògics, sense aportar solucions, negant la realitat del canvi climàtic i contraposant-la amb el dia a dia de la pagesia i de la ramaderia, i amb l'única finalitat d'arreplegar els vots d'un sector que pateix i que, val a dir, pateix molt, i que pateix tantes coses com per exemple l'actual regularització complicada i desigual de la PAC, que pateix l'increment de costos de producció, la competència deslleial dels tractats de lliure comerç imposats per la Unió Europea i la ineficient llei vigent de la cadena alimentària. Qüestions, qüestions totes elles, que la majoria de grups d'aquest Congrés, representats també a la Unió Europea, val a dir que hi donen suport, en aquests tractats internacionals. També VOX.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Nosaltres som molt conscients que només la consecució d'un Estat propi podria garantir que Catalunya disposés de tots els recursos que genera, ho tenim clar, bàsicament per revertir-los a la ciutadania, que és pel que serveixen els recursos, però també som els que aprofitarem totes, absolutament totes les finestres d'oportunitats que tinguem per millorar el finançament del nostre país. Per això avui torno a recordar que els acords assolits en el marc, vicepresidenta, de les negociacions per a la formació de govern de l'Estat espanyol recullen aspectes clau en matèria de finançament i execució d'inversions i que requereixen també, com vostè bé sap, el desplegament, en aquest cas, corresponent a mitjans de diferents comissions de treball entre els governs per un finançament, en aquest cas singular, per a Catalunya i altres actuacions estratègiques de caràcter financer i de caràcter patrimonial. Avui, doncs, farem una altra vegada un sí als objectius d'estabilitat pressupostària, però és un sí condicionat. De fet, m'atreveixo a dir absolutament condicionat, a l'espera que el seu executiu presenti el projecte de pressupostos, uns comptes que exigim que prevegin tot allò subscrit en l'acord d'investidura. Uns comptes que siguin bons, uns comptes que siguin útils per a la ciutadania i, sobretot, per al seu benestar, perquè va d'això. I també uns comptes que portin com a mínim un 19 % de les inversions a Catalunya, a favor dels catalans i les catalanes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«I senyora Montero, tampoc entenem ni compartim, i ja li avanço també que combatrem la decisió del seu ministeri d'abandonar la publicació de les dades d'execució de la inversió estatal territorialitzada, dades que s'haurien de publicar semestralment i que no s'actualitzen i que no s'actualitzen des de l'octubre de l'any 2022, i que ara han desaparegut també del Pla Estadístic nacional. Això ho combatrem. Mirin, nosaltres estem plenament compromesos amb la sostenibilitat de les finances públiques, però defensem que el retorn de les regles d'estabilitat es faci i es faci de manera coherent, i això vol dir que l'esforç que faci cada administració ha de ser -i no demano res anormal- proporcional a la despesa que fan els estats i que fan les seves administracions. Els republicans independentistes -i vaig acabant- treballem sempre per la defensa de Catalunya. Aquest és el nostre interès, és el nostre únic interès. Ens devem a la defensa dels interessos dels catalans i les catalanes. I intentem fer-ho sempre amb coherència i amb força, bàsicament perquè creiem que hi ha dos elements que són clau per aconseguir els nostres objectius. Per això, justament ahir el Govern de Catalunya aprovava els pressupostos per a l'any 2024. Uns comptes que, malgrat el dèficit fiscal que arrosseguem, que és moltíssim, ens permetran deixar enrere les retallades i ens permetran també posar al servei del país, posar al servei de Catalunya, més de 43 000 milions d'euros. Uns recursos que reforçaran i que alhora muscularan l'estat del benestar, que muscularan la sanitat, que muscularan l'educació i la protecció social, entre d'altres. Això ho hem fet assumint aquest dèficit fiscal permanent que ens ofega.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Però a més a més de tots aquests desequilibris, la situació de pròrroga pressupostària a l'Estat provoca que encara avui no s'hagin actualitzat les bestretes del model de finançament. És a dir, avui estem rebent els impostos que rebíem el 2023 sense aplicar-se als increments corresponents a l'any 2024. Per tant, estem rebent uns imports que es van determinar l'estiu de l'any 2022, moment en què es va aprovar o es van aprovar les bestretes per al 2023. M'explico. Entre mig d'aquest període han passat moltes coses. Segurament n'han passat massa i no massa de bones, però en qualsevol cas, el que sí que ha passat és que l'economia, per exemple, ha mostrat un millor comportament del previst i, per tant, els ingressos que corresponen a les comunitats autònomes necessàriament han de ser superiors als que estem rebent. Senyora vicepresidenta, nosaltres entenem que no és en cap cas admissible que l'actualització d'aquestes bestretes depengui de si l'aritmètica parlamentària permet o no permet aprovar pressupostos. Jo li recordo que l'any 2019 ja es va donar aquesta situació, una situació similar, i finalment van decidir aprovar l'actualització de les bestretes via decret llei. Aprofito, doncs, per reclamar que ara facin el mateix, tinguin un precedent. De fet, tenim un precedent que avala la viabilitat d'aquesta via. No facin pagar als i a les ciutadanes, una vegada més, el bloqueig parlamentari que els pugui generar el Partit Popular, i menys sabent que existeix una solució i que aquesta solució es va demostrar en el seu moment ràpida, es va demostrar efectiva.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Diputades i diputats, Catalunya suporta un dèficit fiscal sostingut en el temps i que ha arribat a duplicar. I també val a dir que en alguns moments, i no pocs, a triplicar els nivells que en l'experiència comparada constitueixen la norma de solidaritat entre territoris que formen part d'un mateix Estat. El més important de tot això és que aquest dèficit fiscal té un impacte negatiu i directe sobre el benestar dels i les catalanes. En definitiva, té un impacte negatiu contra els ciutadans i ciutadanes. Aquesta és la realitat. Una realitat, val a dir, també carregada de greuges, de deslleialtats institucionals per part del Govern central i centralista, a banda que centrifugació. Greuges com els incompliments reiterats en el temps, o la disposició, per exemple, addicional tercera de l'Estatut de Catalunya del període 2009 al 2013, el finançament estatal de la Llei de dependència o els deutes del Fons de Cohesió Sanitària i el Fons de Garantia Assistencial, o el personal dels nous tribunals de justícia, entre un llarg i inacabable etcètera. I deslleialtats tals, per exemple, com els canvis normatius -molt importants- de l'IRPF o la disminució dels tipus i de l'impost a l'electricitat, els també canvis normatius en l'impost sobre les transmissions patrimonials i els actes jurídics documentals, canvis normatius reiterats en la resta de tributs cedits, deslleialtat en la cartera de serveis de salut, per exemple. En definitiva, un autèntic despropòsit.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Sigui com sigui, i passi el que passi, sempre n'hi ha uns -sempre, sol passar així- que hi perdem més que els altres. I el que pot passar és que els territoris tinguem menys capacitat de despesa i, en definitiva, menys recursos per millorar la vida dels nostres conciutadans i conciutadanes. Perquè al final va d'això, de millorar la vida dels nostres conciutadans. Avui, doncs, aprofitem que aquest debat torna a la cambra baixa per tornar a denunciar -i avanço que no deixarem de fer-ho- que una vegada més el bipartidisme espanyol, aquests que avui es tiren els plats pel cap una vegada més, hagi tingut qui hagi tingut les claus de la caixa, ja sigui el PSOE o el PP, han compartit sempre un denominador comú absolutament inqüestionable, que és un desequilibri absolutament vertical entre l'Estat i la Generalitat i Catalunya, en aquest cas. Des de l'any 2009, que es va posar en marxa l'actual sistema de finançament, l'Estat ha anat acaparant recursos del sistema i ho ha fet en detriment dels territoris. Ho ha fet en detriment de les comunitats autònomes, que any rere any han anat perdent pes en el repartiment d'aquests recursos. Una dada, bàsicament només una, els recursos de l'Estat han crescut un 90 % i els recursos de les comunitats autònomes han crescut només un 40 %.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se remite a las Cortes Generales el Plan de Reequilibrio previsto en la...
«Molt bon dia a totes i a tots. Gràcies, presidenta. Vicepresidenta, bon dia. Diputades, diputats, avui debatem i votem ja per segona vegada, com s'ha dit, els objectius d'estabilitat pressupostària i el deute públic per a les administracions públiques per al 2024 i el 2026. De fet, el Gobierno, doncs, ha de repetir l'operació després que, com bé se sap i també s'ha dit, el passat 7 d'abril la majoria absoluta del Partit Popular rebutgés aquests objectius. Una possibilitat que també, val a dir, pot tornar-se a repetir si l'exèrcit Popular al Senat torna a vetar aquests objectius. En tot cas, tot apunta, però, i després d'escoltar la vicepresidenta, doncs, es reafirma, que la Moncloa té pla B i que aquest passa, doncs, per abraçar aquest informe de l'Advocacia de l'Estat que va avalar fixar l'estat de dèficit remès a Brussel·les a l'abril en el marc del Programa d'Estabilitat. Un informe que a priori se sustenta en l'article 135.2 de la Constitució, per evitar el bloqueig de la capacitat pressupostària del Govern central.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Ho deixem clar -i acabo, presidenta-: ni delimitacions, ni més mentides, ni més estudis, ni més excuses. N'estem farts; el Delta n'està fart. Ni més excuses, ni més projectes, ni més delimitacions, ni més mentides per part de l'Estat. Avui el Delta, l'Administració catalana i la societat anem a l'una, perquè només aquells que coneixen el temps i el desgast que costa reconstruir després de cada temporal, l'esforç, el temor, l'ansietat i les llàgrimes que comporta tant de patiment, poden entendre aquesta lluita, una lluita que, més d'hora que tard, guanyarà el Delta, guanyarà la seva gent i aquells que estimem aquest territori. Moltes gràcies. Buenas tardes noches a todos y a todas. El Delta del Ebro es un espacio único en Cataluña, es la primera zona húmeda del país y una de las más destacables del Mediterráneo occidental. Su situación es estratégica y su alto valor biológico, geológico y paisajístico contrasta de lleno con la humanización de estas tierras, que lo han convertido en un gran almacén alimentario gracias a sus valores socioeconómicos y también a su gente; hombres y mujeres con fuerza que trabajan y viven en la tierra que les vio nacer y crecer y que hacen latir cada día un espacio natural y productivo. Pero, además de ser un ecosistema único, el Delta del Ebro también es un ecosistema frágil, sobre todo por las inclemencias climáticas.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«El Delta, doncs, no entén de colors polítics ni tampoc entén de disputes entre l'Estat i la Generalitat. El Delta és molt més que tot això, que ningú subestimi -hi torno- la força d'aquest territori. Vaig acabant. Recordo com si fos avui aquell 21 i 23 de gener de l'any 2020: el temporal Gloria inundava prop de 3000 hectàrees; hectàrees i hectàrees d'arrossars que es podien perdre per sempre. Però Govern i pagesos teníem en aquell moment un objectiu: recuperar la capacitat productiva d'aquella zona i que allà s'hi tornés a fer arròs. Vuit mesos després, en aquelles hectàrees hi collíem arròs. Aquesta és la riquesa del Delta, aquesta és la riquesa de la seva gent. Ni la Generalitat de Catalunya pot solucionar la problemàtica que avui ens ocupa i ens preocupa sense l'Estat, ni tampoc l'Estat sense la Generalitat. Hi ha competències per ambdues parts, i per això la creació fa poc més d'un any de la comissió bilateral que en aquesta moció tornem a exigir, tal com ja hem reclamat a la ministra Ribera, en més d'una ocasió, perquè es reuneixi mínim dues vegades a l'any i en presència també del territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Passem a la segona idea, aquesta que diu que el funcionament plenament democràtic del poder judicial espanyol 'está más que asegurado por la propia aplicación de la ley'. Doncs, què volen que els digui? Quan veig el paper que va tenir el poder judicial espanyol durant la Transició, penso que no estan per presumir justament de valors democràtics. Quan veig que a l'última dècada el 94 % dels jutges opositors han estat mantinguts per les seves famílies i el 90 % no han tingut cap beca ni ajuda pública durant tota l'oposició, penso que no és un sistema que garanteixi precisament la igualtat d'oportunitats. Quan veig que la presidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans s'escandalitza amb el fet que els jutges espanyols es manifestin contra el projecte de llei d'amnistia, que encara no és llei, val a dir-ho, penso que potser s'han de tapar una mica les vergonyes democràtiques. Quan veig el senyor Manuel García-Castellón que rebaixa la fiança d'Ignacio González, predecessor de la senyora Ayuso a la Comunitat de Madrid, en una investigació per corrupció; que arxiva investigacions amb proves més que evidents contra Joan Carles de Borbó; que no té cap mania a l'hora de presumir públicament d'haver mentit als magistrats de la República Francesa en el marc d'investigacions judicials conjuntes; que retorça la realitat del procés independentista català per aconseguir fer creure que va haver-hi violència i terrorisme en un moviment cívic, en un moviment pacífic per la l'alliberament de Catalunya; quan fa mans i mànigues per aconseguir l'extradició de Marta Rovira i els tribunals suïssos s'hi neguen una i altra vegada perquè les intencions polítiques de García-Castellón es veuen des de mil quilòmetres de distància... Quan veig tot això del jutge de confiança del Partit Popular, penso que s'ha de tenir molta barra o molt poca vergonya per continuar parlant de la independència judicial de personatges com aquest.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Anem per la primera idea, la de la manipulació per part del Partit Popular i el PSOE, deixin-m'ho dir, és bastant certa. Per què negar-ho?, com a portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, un partit represaliat com el que més per la mala praxi judicial espanyola, no tinc la més mínima intenció de justificar ni tampoc de relativitzar la instrumentalització de la justícia que s'està duent a terme en aquest Estat. Ara bé, hi ha una idea, si em permeten, que realment sí que em crida l'atenció en la proposició de VOX, que és la següent, sobretot quan indiquen, i llegeixo textualment: 'La consecuencia de la elección exclusiva por la cámara ha sido que las mayorías parlamentarias se han apropiado de uno de los tres poderes del Estado' i, atenció: 'cuestión especialmente grave teniendo en cuenta que la gobernabilidad, las últimas décadas, ha dependido de los grupos separatistas'. I aquí, senyores i senyors diputats, sí que em vull aturar un moment, perquè al final resultarà que som justament els i les independentistes els que controlem el poder judicial espanyol, aquells que van ser condemnats a més de cent anys de presó per fer un referèndum per aquests mateixos jutges. Quina manera més extremadament curiosa de manipular, aquesta que t'acaba deixant un país amb desenes de presos polítics i exiliats. De fet, senyores i senyors diputats, si no estiguéssim parlant de vulneracions tan greus de drets humans, aquest paràgraf de VOX realment faria riure. És el que podríem catalogar d'acudit dolent.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Moltes gràcies, presidenta, molt bona tarda. Senyories, avui toca debatre per enèsima vegada el sistema judicial d'aquest Estat. Aquest és un tema que els representants polítics comentem tan sovint que em fa la sensació, sense por d'equivocar-me, que ja no provoca ni tan sols indignació a la mateixa ciutadania; únicament mandra, de ben segur, cansament, apatia i, sens dubte, això no és mai una bona notícia. En aquesta ocasió és el grup de l'extrema dreta qui presenta una proposició de llei al respecte i, bàsicament, aquesta proposició de llei planteja dues idees. La primera... Dues idees, deixin-m'ho dir també, molt simples. La primera, que el Partit Popular i el Part Socialista Obrer Espanyol han jugat amb la majoria o amb les majories del Consell General del Poder Judicial durant dècades i ho han fet per interessos purament partidistes. La segona idea, també una idea simple: que si els jutges i els magistrats espanyols poguessin regir-se per si mateixos, poguessin escollir qui els governa, poguessin escollir amb quins processos, etcètera, seria perfectament net, seria perfectament garantista i seria perfectament democràtic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de los transportistas y agricultores españoles ante los ataques...
«Bona tarda a totes i a tots. Gràcies, presidenta. Venim, de fet, d'unes setmanes de fortes mobilitzacions, de protestes constants del sector primari a tot Europa, també a l'Estat espanyol i, òbviament, també al meu país, a Catalunya. La terra està esvalotada i aquells qui la treballen, amb tot el dret del món, cada dia es fan sentir més alt i més fort. De fet, sí, protesten i protesten per poder viure d'allò que produeixen. Deixin-me dir-los que la protesta és un dels drets més importants. Ho és perquè és un dret que aglutina el dret a reunió, el dret a expressió, el dret a manifestació, el dret a informació, el dret a associació. Sense la protesta, molts altres drets no haurien estat aconseguits. Per tant, defensar-la és també defensar tots els drets aconseguits fins ara i és també continuar lluitant per assolir-ne de nous. El dret a la protesta és, doncs, el primer dels drets. Senyories de Vox, jo no els parlaré de principis avui a vostès, perquè de ben segur seria una pèrdua de temps per part meva i tenim molta feina, però sí que avui els titllaré del que són: vostès són uns hipòcrites i uns oportunistes. I m'explico. Fer política vol dir acceptar que les teves accions moltes vegades tindran un retorn a llarg termini, perquè són bones accions i, sobretot, fer política vol dir no enganyar la gent, ni jugar amb el seu pa, ni jugar amb les seves esperances, ni fer populisme low cost.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Deixi'm fer uns apunts sobre Catalunya, donar unes xifres que ens fan pensar que sí, ens fan pensar que hi ha esperança i que amb polítiques públiques valentes es pot treballar pel medi ambient, també per la salut humana i pel desenvolupament econòmic i social. A Catalunya, l'any 22, la recollida selectiva, que a l'Estat espanyol és d'un 22 %, a Catalunya ultrapassava el 45 %. Vull recordar que l'objectiu de la Unió Europea és arribar al 2025 amb el 55 % dels residus generats que siguin evidentment selectius. Nosaltres treballem incansablement, i també de la mà dels governs municipals, per acostar-nos a aquests objectius. I per això estem a punt d'aprovar des del Govern la Llei de prevenció i gestió de residus i d'ús eficient dels recursos de Catalunya. Una llei que incorpora l'obligatorietat i això és molt important- dels centres de producció, perquè algú genera aquests plàstics, algú els genera, la manipulació i els transports de pèl·lets de plàstic, perquè es disposin de protocols no sé si saben què vol dir això, protocols- i equips i instruments adequats per prevenir qualsevol fuga, així com responsabilitzar-los a ells, als productors, de la seva recollida i neteja en cas que es produeixi un abocament. En aquest sentit, les empreses hauran d'establir i aplicar protocols que incloguin, com a mínim, mesures específiques de prevenció al llarg de tota la cadena de producció, emmagatzematge i transport, i també la formació específica de tot el seu personal important-, així com la realització d'auditories independents i periòdiques.»