Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.729 declaraciones · página 72 de 158
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Els parlaré de dos o tres àmbits. En pobresa i desigualtat, per exemple. Aquesta proposició no de llei sembla descobrir el que fa cent anys que ja sabem: que les polítiques públiques, senyores i senyors diputats, redueixin la desigualtat. Olé tu! Això ho diu textualment aquesta proposició de llei. Però en comptes de dir generalitats, demano jo el que cal potser és millorar el funcionament del sistema redistributiu. Pregunto: L'impacte redistributiu de les prestacions de l'estat del benestar és baix, és baixíssim. Les llars del quintil amb més ingressos reben 1,6 cops més prestacions que la del quintil més pobre. l'Estat espanyol té una recaptació fiscal per sota de la mitjana europea, de fet, tres punts menys que la mitjana, cinc menys que Itàlia i nou menys que l'Estat veí, que a França. La resistència a fer canvis estructurals i la manca de valentia del Partit Socialista es fa veure amb l'impost, per exemple, de les energètiques. En podríem posar molts, d'exemples. El que cal és més fiscalitat verda. El que cal, senyories, és gravar els capitals com pertoca i el que toca és rebaixar la pressió sobre les rendes baixes, com hem fet, com hem intentat a Catalunya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Bé, bon vespre a totes i a tots. Gràcies, presidenta. El que avui ens porta aquí el Partit Socialista és senzillament un exercici d'autocomplaença: infinitat de paraules, molts compromisos indefinits i molt poca concreció. Senyories, i justament aquest és l'escull. Justament aquest és el problema. No n'hi ha prou en lluir el pin dels ODS. El que calen són polítiques valentes que ens acostin a aquests objectius. Mirin, fa poc més d'un any ?això no ho oblidaré mai- una persona coneguda em va preguntar si aquell pin de colors que llueixen tants polítics, també el president Sánchez, eren els formatgets del Trivial. En el primer moment vaig riure, però després em vaig espantar, perquè tenia tota la raó. Si els ODS només serveixen per decorar la solapa, són exactament això, un simple joc de taula. El repte no és col·leccionar medalles de cartró, sinó fer polítiques que realment redueixin la pobresa, fer polítiques que realment garanteixin un habitatge digne o que facin viable i possible la transició ecològica. Esquerra Republicana ha defensat sempre l'Agenda 2030 i també els seus objectius: reduir desigualtats, combatre la pobresa, afrontar el canvi climàtic i reforçar la cohesió social. Però la realitat és tossuda i avui a Catalunya, el meu país, un 24 % de la població viu en risc d'exclusió social. La pobresa infantil encara és més alta. L'habitatge públic només representa un 2 % del parc, mentre la mitjana europea supera el 15 i cada any, cada any, patim un dèficit fiscal ?ja crònic- d'entre 16 i 22 mil milions d'euros. La pregunta és clara: Com coi volen desplegar l'Agenda 2030 amb aquestes xifres? Com ho volen fer davant d'aquesta realitat? Doncs, els hi diré jo: No ho podem fer. Així no ho poden fer. No poden, perquè les seves polítiques són tímides i perquè l'Estat continua erre que erre retenint recursos i competències que haurien de ser, sens dubte, dels territoris. L'Agenda 2030 no és creïble mentre el Govern espanyol bloquegi competències, bloquegi traspassos, no inverteixi en infraestructures com rodalies o mantingui un sistema fiscal que asfixia la capacitat de Catalunya d'invertir en polítiques socials. És inviable.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de los españoles para afrontar el inicio del curso...
«Esquerra Republicana siempre ha defendido y siempre defenderá el modelo republicano de educación: una educación pública, gratuita y de calidad, desde Cataluña y para Cataluña. La escuela catalana es una herramienta de cohesión y de igualdad. El sistema educativo lo que necesita es una buena financiación estable, que se adapte a la realidad social de cada territorio. ¿Y saben cómo se hace esto? Con una financiación justa y educativa, con un retorno de los impuestos que pagan los catalanes y las catalanas a Cataluña, para poder financiar libros, educación de 0 a 3 -por cierto, un programa que empezó el Gobierno de Pere Aragonès y que ahora ustedes no sé si se creen que aquí han reinventado la rueda-, financiar programas de prácticas, etcétera, pero decidiendo, como decía, desde Cataluña. Una financiación singular y justa. Por cierto, señorías del Partido Socialista, esto tiene un primer paso. ¿Saben cuál es? Que Cataluña pueda recaudar sus impuestos propios, empezando por el IRPF. Y lo tienen fácil, porque ya les hemos presentado nosotros la proposición de ley. No la bloqueen y hagan que siga adelante. Como decía, es fácil. Una educación más asequible pasa por una educación mejor financiada, dentro y fuera de las aulas. Y esto implica, como decía en la primera PL, recursos gestionados desde la cercanía y no leyes recentralizadoras españolas. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de los españoles para afrontar el inicio del curso...
«Nos ha costado muchísimo llegar hasta aquí y revertir un poco estos recortes. Escuchen bien: se han revertido, en gran parte, por el esfuerzo que han hecho las comunidades. En nuestro caso, en Cataluña, hemos trabajado incansablemente para poder revertir sus recortes y los del presidente Mas -por cierto, de la antigua Convèrgencia-, con mucho esfuerzo, porque el déficit fiscal en Cataluña en 2020 y 2021 fue el resultado de haber aportado el 19,3 y el 19,2 % de los ingresos del Estado y, en cambio, haber recibido solo el 13,7 y el 13,6 % del total del gasto del Estado. El último dato que tenemos de 2022 habla de 22 000 millones de déficit. Eso es una alta cifra del PIB, 3000 euros de pérdida por cada catalán o catalana. Y, para hacerlo más gráfico, ya que ustedes hablan aquí de educación, son los recursos equiparables al presupuesto entero anual de los departamentos de Salud, Educación y Derechos Sociales juntos. ¿Y ustedes quieren ahora darnos estas propuestas de PNL? Una PNL que tampoco respeta las competencias de la Generalitat de Catalunya, como comentaban los compañeros vascos. Pero eso es lo que hace siempre el Partido Popular: centralizar, homogeneizar e ir tirando con cualquier política que trabaje.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de los españoles para afrontar el inicio del curso...
«Com deia, fàcil, una educació més assequible passa per una educació més ben finançada, dins i fora de les aules. I això vol dir, com dèiem a la primera PL, recursos gestionats des de la proximitat i no lleis recentralitzadores espanyoles. Moltes gràcies. Tengo que confesar que cuando leí el título de esta PNL me hice ilusiones porque pensaba que ustedes querían volver a hablar de lengua y de la imposición del castellano, de todo lo que llega a sufrir, pero, sinceramente, estoy un poco decepcionada con la proposición no de ley que proponen ustedes, señorías del Partido Popular. Ustedes presentan una PNL para decir que el Gobierno no tiene presupuesto y que tendría que invertir más en educación. Una vez más, ustedes utilizando la educación como arma política, en una cosa o en otra. Pero lo más sorprendente es que ustedes tienen la cara de venir aquí hoy a decir que las familias están mal financiadas en la educación y que estudiar es muy caro. Yo quiero hacer un ejercicio de memoria. ¿Se acuerdan ustedes de ese 2012 cuando el Partido Popular tenía mayoría absoluta en esta Cámara y un presidente que se llamaba M. Rajoy? ¿Se acuerdan? ¿Se acuerdan de que en ese momento ese gobierno recortó más de un 21 % del presupuesto en educación? ¿Se acuerdan cuando recortaron a su vez 3000 millones de euros en educación y 7000 millones de euros en sanidad? ¿Se acuerdan? Eso, señorías del Partido Popular, supuso un aumento del 21 % de las ratios de alumnos por clase y un aumento de entre el 15 y el 21 % de las tasas universitarias en el primer curso, la superación de programas educativos en las escuelas infantiles, etc. Allí se perdieron 14 000 plazas de trabajo en 2012. Del 2010 al 2012, los presupuestos educativos se redujeron en más de 3600 millones de euros, se recortaron diferentes programas de apoyo, como el Plan PROA, de lucha contra el abandono, becas de idiomas, Erasmus, libros de texto, etcétera. Esa caída supuso un 37 % menos en los fondos del Ministerio de Educación.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de los españoles para afrontar el inicio del curso...
«I vostès volen donar-nos engrunes amb les propostes d'aquesta PNL? Una PNL que, per altra banda, tampoc respecta les competències de la Generalitat de Catalunya, com comentaven els companys bascos. Però això és el que fa sempre el Partit Popular: centralitzar, homogeneïtzar i anar fent amb qualsevol política que treballen. Esquerra Republicana hem defensat sempre i sempre defensarem el model republicà d'educació, l'educació pública, gratuïta i de qualitat. Des de Catalunya i per Catalunya, l'escola catalana és una eina de cohesió i d'igualtat. El sistema educatiu el que necessita és un bon finançament estable que s'adapti a les realitats socials de cada territori. I saben com es fa això? Amb un finançament just i equitatiu, amb un retorn dels impostos que paguen els catalans i les catalanes a Catalunya, per finançar llibres, l'educació 0-3 ?per cert, un programa que va engegar el govern republicà de Pere Aragonès i que ara vostès venen aquí, que no sé si es pensen que han inventat la sopa d'all- finançar programes de pràctiques... Bé, el que calgui, però que decidim, com deia des de Catalunya. Un finançament singular i just, que per cert, senyories del Partit Socialista, això té un primer pas. Saben quin és el primer pas? Que Catalunya pugui recaptar els seus impostos propis, començant per l'IRPF, i ho tenen fàcil perquè ja els hem presentat nosaltres la proposició de llei. No la bloquegin i facin que tiri endavant.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de los españoles para afrontar el inicio del curso...
«Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, que diríem, i revertir una mica aquestes retallades. I escolti'm, bé, s'han retallat... s'han revertit en gran part per l'esforç que han fet les comunitats. En el nostre cas, al nostre país, Catalunya, hem treballat incansablement per revertir les seves retallades i les del president Mas ?per cert, de l'antiga Convergència. Amb moltíssim esforç perquè, mirin, el dèficit fiscal a Catalunya el 2020 i el 2021 és el resultat d'haver aportat el 19,3 % i el 19,2 % dels ingressos de l'Estat i, en canvi, haver rebut només el 13,7 i el 13,6, del total de la despesa de l'Estat. L'última dada que tenim del 2022 parla de 22 000 milions d'euros de dèficit fiscal a Catalunya. Saben què és això? És l'equivalent al 9,6 % del producte interior brut del nostre país, 3000 euros de pèrdua per a cada català i catalana cada any. I per fer-ho més gràfic, ja que vostès parlen aquí d'educació, els recursos equiparables al pressupost sencer anual dels departaments de Salut, Educació i Drets Socials junts.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a garantizar la igualdad de los españoles para afrontar el inicio del curso...
«Bé, he de confessar que quan vaig llegir el títol d'aquesta PNL em vaig fer il·lusions perquè em pensava que vostès volien tornar a parlar de llengua i de la imposició del castellà i del que pateix, i sincerament, estic una mica decebuda amb la proposició no de llei que presenten vostès, senyories del Partit Popular. Vostès presenten una PNL per dir que el Govern no té pressupost i que hauria d'invertir més en educació. Un cop més, vostès utilitzant l'educació com a arma política, en una cosa o en un altre. Però el més sorprenent és que tenen vostès la barra de venir aquí avui a dir que les famílies estan mal finançades amb l'educació i que estudiar és molt car. Jo vull fer un exercici de memòria. Se'n recorden vostès d'aquell 2012 on el Partit Popular tenia majoria absoluta en aquesta cambra i un president que es deia M. Rajoy? Se'n recorden? Se'n recorden que en aquell moment aquell govern va retallar més d'un 21 % de pressupost en educació? Se'n recorden quan van retallar al mateix moment tres milions d'euros, 3000 milions d'euros en educació i 7000 milions d'euros en sanitat? Se'n recorden? Això, senyories del Partit Popular, va suposar un augment del 20 % de les ràtios d'alumnes per classe i un augment d'entre el 15 i el 25 % de les taxes universitàries en la matrícula del primer curs, la supressió de programes educatius en escoles bressol, per exemple ?un tema que precisament ara reivindiquen que s'ha de finançar en aquesta PNL. Amb les seves retallades es van perdre 14 000 llocs de treball de professorat al 2012. Del 2010 al 2012, els pressupostos educatius es van reduir en més de 6300 milions d'euros. Es van retallar nombrosos programes de suport, com els plans de reforç PROA, de lluita contra l'abandonament, beques d'idiomes, Erasmus, llibres de text... Aquesta caiguda va representar el 37 % menys en els fons del Ministeri d'Educació.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2025, de 29 de julio, por el que se amplía el permiso de nacimiento y cuidado, mediante...
«Resumiendo, hoy votaremos a favor de esta convalidación, pero exigimos que se tramite en forma de proyecto de ley incorporando estas enmiendas, necesarias para acabar de hacer una ley aún un poco más madura. Este Congreso tiene la oportunidad de humanizar las leyes, de ponerse al lado de las familias, y este es nuestro compromiso y nuestra razón de ser, por eso vamos a luchar a través de las enmiendas e intentar convencerles de esos permisos que faltan. Muchísimas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2025, de 29 de julio, por el que se amplía el permiso de nacimiento y cuidado, mediante...
«Tercero; tercer permiso que creemos que falta y que vamos a tratar de combatir en las enmiendas para intentar convencer, como ya lo hicimos el 30 de mayo de 2023. Tercero, el permiso por muerte de un hijo, por muerte de un hijo. Hoy la ley solo concede dos días. Y yo pregunto: ¿quién es capaz de volver a trabajar cuarenta y ocho horas después de haber perdido a un hijo? Yo creo que nadie. Y creemos que es cruel e inhumano. Nosotros proponemos como mínimo diez días de permiso, porque una tragedia de esta magnitud requiere tiempo para el duelo, para los trámites y, sobre todo, para acompañar a la familia. Y, como decía antes, estas tres medidas no son extravagantes y creo que se podrían debatir y discutir. No son radicales y, como dije, ya fueron votadas por una amplia mayoría en esta Cámara. También se ha hablado aquí del tema de la entrada en vigor del 31 de julio hasta el 2 de agosto del 2024 y que se pueden pedir hasta el 1 de enero de 2026. Esto puede ser un poco caótico, ¿no? Creemos que aquí lo que necesitamos son permisos para los padres, pero, sobre todo, para que los hijos e hijas sean los que se beneficien de eso. Y si tenemos permisos hasta los 8 años, creemos que la ley debería cubrir las necesidades de todos los niños y las niñas hasta los 8 años. Creemos que también eso tiene sentido. Y creemos que el horizonte... Bueno, creemos que hemos dado un paso hacia delante y votaremos a favor de esa convalidación. Sigue siendo nuestro veinticuatro más ocho, veinticuatro semanas retribuidas por progenitor, ocho semanas flexibles hasta los 16 años. ¿Y por qué hasta los 16? Porque la conciliación no acaba a los 8. Están la adolescencia, enfermedades, momentos críticos, y eso nos pondría a la altura de lo que dice la Organización Mundial de la Salud, por encima de la media de la OCDE, y ayudaría a proteger las trayectorias laborales de las mujeres.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2025, de 29 de julio, por el que se amplía el permiso de nacimiento y cuidado, mediante...
«Primero, el duelo perinatal antes de los seis meses; el duelo perinatal antes de los seis meses. Es decir, cuando una mujer sufre un aborto espontáneo antes de los 180 días de gestación, hoy la ley no le reconoce ningún permiso; al día siguiente tiene que ir a trabajar. Eso les pasa a 45 000 mujeres cada año en España. Y pregunto: ¿qué sociedad puede llamarse sensible si obliga a una madre a reincorporarse al trabajo al día siguiente de haber perdido un embarazo? Nosotros proponemos como mínimo al menos diez días de permiso retribuido, porque el duelo perinatal es real y el silencio que lo rodea es una injusticia. Segundo, el permiso para acompañar a los hijos al médico. Creemos que, como mínimo, este permiso... Y aquí podríamos discutir el de la escuela, pero ir al médico es muy importante, acompañar a los hijos al médico, todos los padres y madres lo saben, llevar al hijo al pediatra a una prueba médica no es un capricho, es una necesidad. Hoy eso significa gastar vacaciones, pedir favores o incluso perder el sueldo. Y aquí acaba. Y, como decíamos antes, eso es sobre todo perjudicial para las mujeres, que son las que suelen hacer ese trabajo, porque debería haber corresponsabilidad. Primero, nosotros proponemos que este tiempo quede cubierto sin pérdida de salario, porque ningún progenitor tendría que escoger entre el trabajo y la salud de su hijo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2025, de 29 de julio, por el que se amplía el permiso de nacimiento y cuidado, mediante...
«Bé, resumint, avui votarem a favor d'aquesta convalidació, però exigim que aquest decret es tramiti en forma de projecte de llei i incorporem aquestes esmenes necessàries per acabar de fer una llei encara una mica més bona. Aquest congrés té l'oportunitat d'humanitzar les lleis i de posar-se al costat de les famílies. I aquest és el nostre compromís i la nostra raó de ser. Per això lluitarem en el període d'esmenes per intentar convèncer-los d'aquests permisos que falten. Moltíssimes gràcies. Buenas tardes, presidenta. Buenas tardes, vicepresidenta Díaz. Desde Esquerra Republicana defendemos de forma crítica y constructiva este real decreto ley. En primer lugar, agradecemos que se haya hecho por real decreto ley. Y se lo digo a los señores de la derecha: con los derechos humanos de los menores no hace falta diálogo social; hay que cumplirlos y punto, no hay más, con diálogo y sin. (Aplausos). La ministra ha explicado ampliamente cómo se ha aplicado esta directiva europea, ha explicado sus ventajas. Creo que mis compañeros y compañeras ya lo han hecho también antes y, bueno, no lo voy a mencionar. Se mantiene el bloque de seis semanas al principio; las diez semanas pasan a ser once, una semana más en el caso de las familias monoparentales; la ley reconoce que se pueden acumular todas las semanas en un bloque hasta los 8 años; habrá dos semanas pagadas y seis sin salario; se gana una semana pagada el primer año y dos más hasta los 8 años. Y bueno, creemos que eso está bien, pero -y ahí viene la parte en que creo que estarán de acuerdo conmigo- quedan -creo- tres permisos imprescindibles. Y digo tres permisos imprescindibles porque quiero recordar que, en mayo, en mayo de 2023, estos tres permisos que ahora voy a citar fueron aprobados aquí, en esta Cámara, con los votos del Partido Socialista, de Unidas Podemos e incluso del Partido Popular, lo que significa que eran tres permisos importantes que ahora no estarán. Y ahora voy a explicar cuáles eran esos permisos que se votaron y que creemos que el Gobierno debería haberlos incorporado para acabar de hacer una ley mucho más redonda y mucho más plausible.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2025, de 29 de julio, por el que se amplía el permiso de nacimiento y cuidado, mediante...
«Tercer, el tercer, per mi, és que creiem que fa falta i que intentarem combatre a les esmenes per intentar convèncer, com ja ho vam fer el 30 de maig del 23, perquè això així sigui. Tercer, el permís per mort d'un fill, el permís per mort d'un fill. Avui la llei només concedeix dos dies, dos dies. I jo pregunto qui és capaç de tornar a treballar 48 hores després d'haver perdut un fill? Penso que ningú, i això creiem, creiem que és cruel i és inhumà. Nosaltres proposem almenys deu dies de permís, perquè una tragèdia d'aquesta magnitud requereix temps per al dol, per als tràmits i, sobretot, per acompanyar la família. I, com deia abans, aquestes tres mesures no són extravagants i penso que es poden discutir i debatre. No són radicals i, com deia abans, van ser van ser votades per una àmplia majoria en aquesta cambra. Aquí també s'ha dit creiem que el tema de l'entrada en vigència el 31 de juliol, però hem d'anar fins al 2 d'agost del 2024 i es poden demanar fins l'1 de gener del 2026. Això pot ser una mica caòtic, no? Pensem que aquí el que cal són els permisos pels pares, però sobretot perquè els fills, els fills i filles, siguin els qui es beneficien d'això. Llavors, si tenim permisos fins els 8 anys, pensem que la llei hauria de cobrir les necessitats de tots els nens, de tots els nens fins els 8 anys. Creiem que també això té sentit. Nosaltres creiem que l'horitzó segueix sent... Creiem que hem fet un pas endavant i per això votarem a favor d'aquesta convalidació. Segueix sent el nostre el nostre horitzó, 24 més 8, 24 setmanes retribuïdes per 8 setmanes flexibles fins als 16 anys. I per què fins als 16 anys? Perquè la conciliació no acaba als 8 anys. Hi ha adolescència, hi ha malalties, hi ha moments crítics... I això ens posaria a l'alçada del que diu l'Organització Mundial de la Salut, per sobre de la mitjana de l'OCDE i ajudaria realment a protegir les trajectòries laborals de les dones.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2025, de 29 de julio, por el que se amplía el permiso de nacimiento y cuidado, mediante...
«Primer, el dol perinatal abans dels 6 mesos. Dol perinatal abans dels 6 mesos. Això vol dir que quan una dona pateix un avortament espontani abans dels 180 dies de gestació, avui la llei no li reconeix cap permís. L'endemà ha de tornar a treballar. A Espanya, això li passa a 45 000 dones cada any. I pregunto: Quina societat es pot dir sensible? Quina societat es pot dir ser sensible si obliga a una mare reincorporar-se a la feina l'endemà d'haver perdut un embaràs? Nosaltres proposem almenys, almenys, deu dies de permís retribuït, perquè el dol perinatal és un dol real i el silenci que l'envolta és, creiem, una injustícia. Segon, segon, el permís per acompanyar els fills al metge. Creiem que com a mínim a aquest permís ?aquí s'ha dit a l'escola, podríem discutir-ho- però pensem que el d'anar al metge és molt important. El permís per acompanyar els fills al metge. Tots els pares i mares ho saben: portar el fill al pediatra a una prova mèdica no és cap caprici, és una necessitat. Avui això significa gastar-se vacances, demanar favors o fins i tot perdre sou. I aquí acaba, i aquí acaba. I això, com dèiem abans, també és un greuge, sobretot per les mares, que són les que acostumen a fer aquesta feina de manera injusta, perquè hauria de ser corresponsabilitat. Nosaltres proposem que aquest temps estigui cobert sense pèrdua de salari, perquè cap progenitor hauria de triar entre la feina i la salut del seu fill.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2025, de 29 de julio, por el que se amplía el permiso de nacimiento y cuidado, mediante...
«Bona tarda, presidenta. Bona tarda, vicepresidenta Díaz. Des d'Esquerra Republicana fem una defensa crítica i constructiva d'aquest reial decret llei. Primer de tot, agraïm que s'hagi fet per reial decret llei i els hi dic als senyors de la dreta que els drets humans, els drets dels menors no cal diàleg social, s'han de complir i punt. No hi ha més, amb diàleg o sense. Abastament, abastament, la ministra ha explicat com s'aplicarà aquesta directiva europea. S'ha explicat les avantatges. Crec que també els meus companys i companyes ho han fet abans i llavors no m'entretindré això pels set minuts que tinc. Es manté el bloc de sis setmanes obligatòries al principi. Les deu setmanes pagades passen a ser 11, una setmana més en el cas de les famílies monoparentals. La llei reconeix que es poden acumular totes les setmanes en el bloc, fins als vuit anys hi haurà dues setmanes pagades i sis sense sou. En resum, es guanya una setmana pagada durant el primer any i dues setmanes pagades fins als vuit anys. I diem que això està bé. Ara bé, aquí ve la part que penso que estaran d'acord amb mi, no? Queden, crec, tres permisos imprescindibles. I dic tres permisos imprescindibles perquè vull recordar que al maig, al maig del 2023, aquests tres permisos que ara citaré van ser aprovats aquí, en aquesta cambra, amb els vots del Partit Socialista i els vots d'Unidas Podemos i fins i tot amb els vots del Partit Popular, la qual cosa vol dir que eren 3 permisos importants que ara no estaran. I ara diré quins són aquests 3 permisos, que van ser votats, i pensem nosaltres que el govern els hauria d'haver incorporat per acabar de fer una llei molt més rodona i encara molt més plausible.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para el impulso de la inclusión laboral de las personas con discapacidad a través de la...
«Por eso, desde Esquerra Republicana damos apoyo a este paso hacia adelante, pero también decimos y reiteramos que seguimos exigiendo más. Porque no queremos una cuota que sea el límite; queremos que sea la base. No queremos empresas que puedan no incluir; queremos empresas con las puertas abiertas. Y no por buena voluntad; porque les toca, porque tienen que hacerlo. Y, como decía una compañera mía, el trabajo digno es la mejor herramienta de inclusión social. Por eso, no nos vamos a conformar con quedarnos a medio camino; vamos a hacer lo que haga falta para que ese 2 % se convierta en una inclusión y que se abran las puertas bien abiertas. El trabajo digno es la mejor herramienta de inclusión, pero si queremos que la inclusión sea real y no solo formal no podemos quedarnos aquí, no pueden pasar cuarenta años más para que esta ley se cumpla y que el 80 % la incumpla. Por lo tanto, demos un paso hacia delante. Esperamos que todo el hemiciclo, de forma unánime, apoye esta medida y que se aplique lo más rápidamente posible, porque con cada minuto que perdemos hay una persona que no trabaja y que debería estar trabajando. Gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para el impulso de la inclusión laboral de las personas con discapacidad a través de la...
«Y, como decía antes, peca de poca ambición. Y nosotros quisiéramos ir un poco más allá en esta ley, pensando que no es suficiente, que hay que revisar al alza ese 2 %. En algunos países europeos están ya en el 6 %. Limitar de verdad el abuso de medidas alternativas. Abrir la puerta a las pymes, a las empresas de treinta, cuarenta o cuarenta y cinco trabajadores, que también pueden y tienen que contratar a personas con discapacidad; y no por buena voluntad, sino porque les toca. Garantizar que no se cumpla esa cuota con trabajos precarios, sino que sea un trabajo digno, estable y adaptado. Crear un registro público de empresas que cumplen, y también un registro público de las empresas que no cumplen con esa norma. La gente tiene que saber qué tipo de empresas son en las que compran. Y si una empresa es solidaria, pues debe tener el beneficio del consumidor. Porque cuando hablamos de inclusión, no hablamos solo de porcentajes; hablamos de personas, de dignidad. Y es importante lo que voy a decir. Cada persona, cuando una empresa incumple, cada persona, cuando una empresa incumple, es una persona que se queda sin ir a trabajar, que se queda sin trabajo, que no puede vivir dignamente, simplemente porque no se ha cumplido con la ley. Detrás de esas cifras hay personas, historias de vida. Y lo que queremos hacer hoy con esta proposición no de ley es que esto no ocurra.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para el impulso de la inclusión laboral de las personas con discapacidad a través de la...
«Moltes gràcies. ... es un paso hacia adelante y lo celebramos. En el Estado español, desde hace cuarenta años -cuarenta años-, las empresas de cincuenta o más trabajadores tienen la obligación de reservar como mínimo un 2 % del trabajo para personas con discapacidad. Es una medida correcta de discriminación positiva que reconoce la igualdad real, que solo se puede conseguir o no solo se consigue con buenas palabras, sino que tiene que hacerse con acciones y obligaciones concretas. Pero ¿cuál ha sido el resultado? Y por eso creo que, como siempre, pecan ustedes en el Gobierno de poca ambición. El resultado -eso lo he vivido cuando yo era responsable sindical- es que más del 80 % de las empresas incumplen esta cuota -más del 80 % de las empresas incumplen esta cuota-. Y la consecuencia es dramática: decenas de miles de personas con discapacidad han sido excluidas de un trabajo que les correspondía legalmente. Y la pregunta es, ¿cómo hemos llegado hasta aquí? La respuesta es doble. ¿Por qué solo el 80 % no cumple con esta ley? La respuesta, como decía, es doble. Primero, porque las sanciones hasta ahora eran ridículas -ridículas-: 750 y 7500 euros. Para una gran empresa, esto es lo que gasta en la máquina del café. Es que ya lo tienen contabilizado, es que ya está contabilizado este tipo de multa. Y no solo pasa con eso, también con otras cosas. Y segundo, porque muchas empresas han preferido pagar medidas alternativas o hacer donaciones simbólicas en lugar de contratar directamente, que es lo que tocaría. La cuota a menudo ha sido papel mojado, y por eso valoramos positivamente -y repito, valoramos positivamente- que la nueva proposición de ley -mejor que hubiera sido un real decreto ley o un proyecto de ley, pero bueno- endurezca esas sanciones y que el incumplimiento pase a ser una infracción grave; que, de ser una infracción grave, pase a ser a una infracción muy grave, porque es una infracción muy grave.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para el impulso de la inclusión laboral de las personas con discapacidad a través de la...
«Per això, des d'Esquerra Republicana donem suport a aquest pas endavant, però també diem i reiterem que seguim exigint més, perquè no volem una quota que sigui sostre, volem que sigui el sòl. No volem empreses que puguin no incloure, volem empreses que tinguin les portes obertes i no per bona voluntat, sinó perquè els toca, perquè ho han de fer. Com deia una companya meva, el treball digne és la millor eina d'inclusió social. Per això no ens conformarem amb quedar-nos a mig camí. Farem el que calgui perquè aquest 2 % es converteixi en una inclusió i que s'obrin les portes de bat a bat. El treball digne és la millor eina d'inclusió, com deia abans. Però si volem que la inclusió sigui real i no només formal, no podem quedar-nos aquí, no podem transcórrer 40 anys més perquè aquesta llei es compleixi i el 80 % de les empreses la incompleixin. Així que donem un pas endavant i esperem que tot l'hemicicle, ja de manera unànime, doni suport a aquesta mesura i tramitem el més ràpidament possible, perquè cada minut que perdem és una persona que no treballa i que hauria de treballar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para el impulso de la inclusión laboral de las personas con discapacidad a través de la...
«Però, com deia abans, peca de poca ambició i nosaltres voldrem anar una mica més enllà en la seva tramitació en forma de llei. Pensem que no n'hi ha prou, que cal revisar a l'alça el percentatge del 2 %. Ja avui en dia en alguns països europeus ja és del 6 %. Limitar de veritat l'abús de mesures alternatives. Obrir la porta a les pimes. Les empreses de 30, 40 i 45 treballadors també poden i han de contractar, amb mecanismes que calgui, persones amb discapacitat, i no per bona voluntat, sinó perquè els toca. Garantir que no es compleixi la quota amb feines precàries, sinó amb feina digna, estable i adaptada. Crear un registre públic d'empreses que compleixin i també un registre públic de les empreses que no compleixin amb aquesta norma. La gent ha de saber quin tipus d'empreses són les que van a comprar i si una empresa és solidària, doncs, ha de tenir el benefici del consumidor. Perquè quan parlem d'inclusió no parlem només de percentatges, parlem de persones, parlem de dignitat. I és important això que diré ara: Cada persona, quan una empresa incompleix... Cada persona, quan l'empresa incompleix, és una persona que es queda sense anar a treballar, que es queda sense feina, que no pot viure dignament, simplement perquè no s'ha complert la llei. Darrere d'aquests nombres, hi ha persones, hi ha històries de vida. I el que avui volem fer amb aquesta proposició de llei és que això no passi.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para el impulso de la inclusión laboral de las personas con discapacidad a través de la...
«I la pregunta és: Com hem arribat fins aquí? La resposta és doble, per què? Només el 80 %..., 80 % no compleixen aquesta llei. La resposta, com deia, és doble. Primer, perquè les sancions fins ara eren ridícules, ridícules, 750 i 7500 euros. Per a una gran empresa, això és el que gasten amb la màquina de cafè. És que ja ho tenen comptabilitzat. És que ja està comptabilitzat aquest tipus de multes ?que no només passa amb això, passa en altres coses. I segon, perquè moltes empreses han preferit pagar mesures alternatives o fer donacions simbòliques en comptes de contractar directament, que seria el que toca. La quota ha estat massa sovint paper mullat. Per això valorem positivament ?ho repeteixo- valorem positivament que la nova proposició de llei ?preferiria que hagués sigut un reial decret llei o hagués sigut un projecte de llei- però bé, que endureixi les sancions i que l'incompliment passi a ser una infracció greu... passi de ser una infracció greu a una infracció molt greu, perquè realment és una infracció molt greu.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para el impulso de la inclusión laboral de las personas con discapacidad a través de la...
«Bona tarda, president. Bona tarda a tothom. Avui parlarem d'una qüestió que ens interpel*la com a societat, el dret al treball digne de les persones amb discapacitat. És just reconèixer que la proposició de llei... Buenas tardes, presidente. Buenas tardes a todos. Hoy hablamos de una cuestión que nos interpela como sociedad: el derecho al trabajo digno de las personas con discapacidad. Es justo reconocer que la proposición de ley -proposición de ley, sí... ... Emilio, proposición de ley, ¡ostras!, podríamos haber hecho algo más rápido y más urgente, ¿eh?, que llevan el 60 % de la democracia mandando; pero, bueno, seguimos, no está mal, mejor tarde que nunca-... ... és un pas endavant. És un pas endavant i ho celebrem. A l'Estat espanyol, des de fa 40 anys, des de fa 40 anys, les empreses de 50 o més treballadors tenen l'obligació de reservar almenys un 2 % de llocs de treball per a persones amb discapacitat. És una mesura correcta de discriminació positiva que reconeix la igualtat real que només s'assoleix amb bones... no només s'assoleix amb bones paraules, sinó que s'ha de fer amb accions i obligacions concretes. Però quin ha estat el resultat? I aquí és per això que crec que, com sempre, pequen vostès del govern de poca ambició. El resultat és que, i això ho he viscut en la meva... quan estava de responsable sindical, més del 80 % de les empreses incompleixen aquesta quota. Més del 80 % de les empreses incompleix aquesta quota i la conseqüència és dramàtica: desenes de milers de persones amb discapacitat han estat excloses d'una feina que els corresponia legalment.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Y, señorías del Partido Socialista, especialmente los catalanes y catalanas, reducir las TIS y las educadoras sociales no es una estrategia de contención en un contexto de bajada demográfica. Es una decisión que rompe el modelo de escuela inclusiva y que se están cargando desde un Gobierno supuestamente progresista. Una escuela sin este apoyo se convierte no en un espacio de oportunidad, sino en un espacio de injusticia. El compromiso de Esquerra Republicana está claro: sí a la formación y al acompañamiento necesarios para generar un cambio de mirada en los centros ordinarios. Sí al trabajo corresponsable de los servicios de salud y servicios sociales dentro y fuera de la escuela. Sí a la orientación familiar y académica. Sí al apoyo educativo dentro y fuera de la escuela. Sí a una educación inclusiva con recursos necesarios, reales, efectivos, en todas partes. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Señorías del Partido Popular, garantizar la educación a los alumnos con discapacidad o necesidades especiales no es garantizar que salgan de la escuela ordinaria y vayan a unas aulas específicas para esconderlos debajo de la alfombra y que no molesten. Durante los últimos años, y cada vez más, vemos más alumnos con discapacidades en los centros ordinarios. Eso es cierto, y esto supone un reto importante y plantea también más exigencia a los centros y a los profesionales. La ley española establece el derecho a la plena inclusión de todo el alumnado, pero no va acompañada de una memoria económica que permita garantizar los recursos necesarios para que esto sea posible, especialmente con las necesidades del alumnado con discapacidad y trastornos, condiciones o enfermedades graves. Por ello, garantizar esta inclusión es garantizar recursos, presupuesto y profesionales en las escuelas ordinarias, como maestros de educación especial, de audición y lenguaje, de asistencia terapéutica infantil, técnicos y técnicas de integración social, entre otros. Y, por ello, garantizar recursos en las comunidades, que son quienes gestionan este tema. Más presupuesto para impulsar estrategias y programas que garanticen la inclusión del alumnado con necesidades especiales y menos leyes recentralizadoras de estas que a ustedes tanto les gustan.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Hablando de ello, por ende, ¿han seguido lo que ha hecho el Gobierno del Partido Socialista en Cataluña este curso? Y esto va para ustedes, señorías del PSC y del PSOE en esta Cámara. El presidente Illa ha recortado hasta cuatrocientas plazas de técnicos y técnicas de educación social y educadoras sociales en todo el país. Cuatrocientas. ¿Saben qué implica para institutos y escuelas como los de Salt o Figueras? ¿Saben qué implica dejar estos centros sin estas figuras? Quizá no, quizá no lo saben, porque si lo supieran, si lo vivieran cada día, no permitirían que nadie lo hiciera, y mucho menos que lo hiciera alguien de los suyos. Estos recortes afectan directamente a centros de alta complejidad -como decía-, como son, por ejemplo, los de Salt, que se han quedado todos sin educadoras sociales. Para revertir esta involución necesitamos un cambio estructural y no una redistribución segregadora de los alumnos. Necesitamos un incremento urgente y estable de los recursos educativos, situándonos al menos en la media europea de gasto. Necesitamos reforzar los equipos profesionales con más educadores sociales, más maestros de educación especial y otros perfiles en los centros educativos. Planes a largo plazo que aseguren estabilidad y que eviten recortes arbitrarios que acaban profundizando en la desigualdad, como denuncia la Fundación Bofill. Necesitamos dar recursos a nivel territorial para que no dependa de que un alumno sea de Figueras, de Madrid o de Sevilla.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Habiendo dicho esto, hoy hablamos de inclusión en la educación. Con esta proposición de ley del Partido Popular, nosotros pensamos que no avanzamos en nada, sino que damos pasos atrás, por lo menos en el modelo catalán. La inclusión educativa no es una opción, es un derecho fundamental, pero para hacerla real no es suficiente tener leyes; necesitamos dotarla de recursos y de presupuesto. ¿Y saben qué quiere decir eso? Quiere decir más presupuesto. Cataluña sufre una infrafinanciación crónica en general. Pagamos infinitamente más de lo que recibimos y eso tiene consecuencias, también en la educación, y especialmente en la educación inclusiva. ¿Y qué ocurre cuando faltan recursos? Pues que los más castigados son los centros públicos en entornos más vulnerables, los mismos justamente que tendrían que tener más recursos y no menos. Una escuela realmente inclusiva necesita equipos multidisciplinares: maestros de escuela, terapeutas ocupacionales y especialmente técnicos y técnicas de integración social y educadores sociales. Sin estos profesionales no hay atención personalizada ni prevención de la exclusión. Esto es segregación encubierta.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«I senyories del Partit Socialista, especialment els catalans i catalanes, reduir les TIS i les educadores socials no és una estratègia de contenció en un context de baixada demogràfica. És una decisió que trenca el model d'escola inclusiva i que estan carregant..., i que s'estan carregant des d'un govern suposadament progressista. Una escola sense aquests suports es converteix no en un espai d'oportunitats, sinó en un lloc d'injustícia. El compromís d'Esquerra Republicana és clar: sí a la formació i a l'acompanyament necessaris per provocar un canvi de mirada als centres ordinaris, sí el treball corresponsable dels serveis de salut i serveis socials dins i fora de l'escola, sí a l'orientació familiar i acadèmica, sí als suports educatius dins i fora de l'escola, sí a una educació inclusiva, amb recursos necessaris, reals, efectius arreu. Moltes gràcies. Buenas tardes a todos y a todas. En primer lugar, y dado que esta es la primera semana del curso, lo que quisiera es desear un buen curso 2025-2026 a todo el alumnado y personal docente que ha empezado las clases, que empezaron ayer mismo.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Senyories del Partit Popular, garantir l'educació als alumnes amb discapacitat o necessitats educatives especials no és garantir que surtin de l'escola ordinària i vagin a unes aules específiques per amagar-los sota la catifa i que no molestin. En els darrers anys, cada vegada hi ha més alumnat amb discapacitats en centres ordinaris, és cert, i això suposa un repte important i planteja més exigència als centres i als professionals. La llei espanyola estableix el dret a la plena inclusió de tot l'alumnat, però no va acompanyada d'una memòria econòmica que permeti garantir els recursos necessaris per fer-ho possible, especialment amb les necessitats de l'alumnat amb discapacitat i trastorns, condicions o malalties greus. Per això, garantir la inclusió és garantir recursos, pressupost i professionals a les escoles ordinàries com mestres d'educació especial, d'audició i llenguatge, professionals d'assistència terapèutica infantil, tècnics d'integració social, entre d'altres, i, per tant, garantir recursos a les comunitats que són qui gestiona aquest tema. Més pressupost per impulsar estratègies i programes que garanteixin la inclusió de l'alumnat amb necessitats educatives especials i menys lleis recentralitzadores d'aquestes que vostès tant els agraden.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Parlant d'això, per cert, han seguit el que ha fet el govern del Partit Socialista a Catalunya aquest curs? I això va per vostès, senyories del PSC i del PSOE d'aquesta cambra. El president Illa ha retallat fins a 400 places de tècniques d'integració social i educadores socials a tot el país, 400. Saben què representa per instituts i escoles com els de Salt o els de Figueres? Saben què vol dir deixar aquest centre sense aquestes figures? Potser no, no ho saben, perquè si ho sabessin, si ho visquessin cada dia, no permetrien que ningú ho fes, i encara molt menys que ho fes algú dels seus. Aquestes retallades afecten directament a centres d'alta complexitat, com deia, com són, per exemple els de Salt, que s'han quedat tots sense educadora social. Per revertir aquesta involució cal un canvi estructural i no una redistribució segregadora dels alumnes. Cal un increment urgent i estable dels recursos educatius situant-nos, almenys, a la mitjana europea de despesa. Cal reforç dels equips professionals amb més TIS, més educadores socials, més mestres d'educació especial i altres perfils als centres educatius, plans a llarg termini que assegurin estabilitat i evitin retallades arbitràries que acaben aprofundint en la desigualtat, com denuncia la Fundació Bofill. Cal equitat territorial de recursos, de manera que la inclusió no depengui de si un alumne és de Salt, de Figueres, de Madrid o de Sevilla.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales (Orgánica).
«Bé, bona tarda a totes i a tots. En primer lloc, i donat que aquesta és la primera setmana de curs escolar, el que voldria és desitjar molt bon curs 2025-2026 a tots els alumnes i personal docent que han començat les classes ahir mateix. Dit això, parlem avui d'inclusió en l'educació. Amb aquesta proposició de llei del Partit Popular, nosaltres creiem que no avancem en res, sinó que el que fem és retrocedir, com a mínim en el model català. La inclusió educativa no és una opció, és un dret fonamental. Però per fer-la real no n'hi ha prou amb lleis, cal dotar-la de recursos i de més suports. I això saben què vol dir? Vol dir més pressupost. Mirin, Catalunya pateix un infrafinançament crònic en general. Paguem infinitament més del que rebem. I això té conseqüències també en l'educació i especialment en l'educació inclusiva. I què passa quan falten recursos? Doncs que els més castigats són els centres públics en entorns més vulnerables, els mateixos justament que haurien de tenir més recursos i no menys. Una escola veritablement inclusiva necessita equips multidisciplinars, mestres d'educació especial, psicopedagogs, logopedes, terapeutes ocupacionals i especialment tècnics, tècniques d'integració social i educadores socials. Sense aquests professionals no hi ha atenció personalitzada ni prevenció de l'exclusió. Això és segregació encoberta.»