Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.028 declaraciones · página 74 de 101
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«La fragilitat del seu govern i del govern del seu portaveu a Catalunya fa que vostès no tinguin més remei que defensar les polítiques d'habitatge que s'han demostrat un absolut fracàs. I sí, tornaríem a no donar suport a la proposta de modificació de la llei d'arrendaments que va proposar SUMAR. I per què? Perquè, a diferència de vostès, nosaltres votem que sí a aquelles propostes que milloren la vida dels ciutadans de Catalunya, no votem que sí per quedar bé; perquè una habitació no és un habitatge; perquè el 95,5 % dels propietaris que tenen pisos de lloguer són petits propietaris; perquè no votarem que sí a les polítiques que s'estan carregant l'ascensor social i que s'estan carregant la classe mitjana; perquè la llei que pretenen apedaçar, la llei d'habitatge aprovada aquí fa dos anys, lluny de solucionar el problema, l'ha agreujat. L'oferta de lloguer ha caigut en picat i el petit propietari no té cap mena de seguretat jurídica. Perquè d'aquestes polítiques populistes, els qui més se n'estan beneficiant són els fons voltors i les principals víctimes són, com sempre, els més vulnerables. I Barcelona, sota el seu govern, senyor Sánchez, sota el govern socialista, n'és un clar exemple. Tornaríem a no donar suport perquè han d'acabar aquelles polítiques que traspassen tota la responsabilitat que és de l'Administració al propietari privat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«I els ciutadans de Catalunya, senyor Sánchez, sempre han complert. Han treballat i han pagat. En canvi, vostès no han estat honestos. No han complert mai la seva part, i la seva part era molt senzilla. Ni vostès ni vostès. Agafar els impostos que paguen els ciutadans de Catalunya i invertir-los a Catalunya, i no ho han fet. I el 2017, la majoria de ciutadans de Catalunya i el Govern de Catalunya van deixar de callar. I d'això, vostès, n'han volgut passar pàgina. Porten set anys enganyant i reprimint per poder tornar a on érem abans del 2017, on els catalans treballen, paguen i, sobretot, callen. I han aconseguit, gràcies a les mentides i a la repressió, i gràcies als vots regalats dels Comuns i d'Esquerra, que ara Catalunya tingui un govern que calla davant la reiterada entrada de la mà de l'estat espanyol a la butxaca dels ciutadans de Catalunya; un Govern de Catalunya que calla quan diuen que la riquesa de Catalunya no és dels catalans; un president de Catalunya que no fa de president, fa de portaveu del PSOE, un portaveu que es queixa perquè el PSOE, al Govern d'Espanya, perd votacions aquí, al Congrés dels Diputats. I amb un tema tan important i vital com és el de l'habitatge, vostès haurien de deixar de fer seguidisme dels Comuns.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Gràcies, presidenta. Quan un dels punts de la compareixença és parlar sobre el pla d'equilibri fiscal i, per tant, parlar d'economia, parlar de finançament, i vostè no n'ha parlat, o bé no l'interessa o bé l'incomoda. I les dues coses són preocupants. Nosaltres sí que en volem parlar, perquè vostè parla molt de tornar a la normalitat, però no explica què és, per vostè, la normalitat; perquè quan vostè parla de tornar a la normalitat, ho fa com si això fos un retorn a un estadi positiu, a alguna cosa bona. I li faré memòria, senyor Sánchez: l'única normalitat que ha existit per vostès, pels partits espanyols, és que els catalans treballin, paguin i callin. Ja ho diuen vostès mateixos, que la riquesa de Catalunya no és dels catalans. La normalitat ha estat sempre que vostès espoliïn, confisquin 22 000 milions d'euros que són dels catalans i que no passi res; la normalitat ha estat sempre que vostès no executin els pressupostos a Catalunya i que no passi res; que només paguin el 45 % del que li correspon a Catalunya i, en canvi, paguin el 212 % a Madrid, i els catalans segueixin callant; la normalitat és que el servei de trens que vostès gestionen a Catalunya des de Madrid sigui un absolut desastre, o que vostès no hagin invertit pràcticament res a Rodalies Catalunya els darrers 20 anys i ara tot es trenqui i es cremi. I els catalans, a seguir pagant, a seguir aguantant, a seguir esperant i a seguir callant. Aquesta és la normalitat en la relació entre Catalunya i Espanya els darrers 300 anys.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Senyories de Junts: hola, què tal? Si aconsegueixo que un, només, de vostès em miri mentre parlo, ja aplaudiré. Aplaudeixo, m'ha mirat un. Jo els pregunto: davant d'aquest acord de finançament, un millor finançament per a Catalunya, més enllà del discurs -no sé com dir-ho perquè no em fotin canya- del discurs sorprenent que van fer l'altre dia dient que no els agradava perquè era singular i, si era singular, no era per a tothom, i no volien que fos per a tothom, però, a la vegada... Bé, kafkià. Més enllà d'això, què no els agrada de l'acord de finançament per a Catalunya? I jo els faig una pregunta, senyories de Junts: aquest acord de finançament que critica tant la dreta espanyola, que l'anomenen 'concierto', fins i tot, que s'aproxima molt a un concert, si no ho és... Aquest acord de finançament, el votaria el president Pujol? Què pensen? Jo crec que sí. Aquest acord de finançament el votaria Sílvia Orriols? Jo crec que no. Ergo, vostès què són, Convergència o Aliança Catalana? Què són? Què volen ser? Perquè tot a la vegada no pot ser. I encara que continuïn mirant el terra, acabo amb... Acabo.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Señor Abascal... Claro, son las once menos diez y está almorzando (risas); nunca le pillo, pero seguro que le pueden pasar el recado. El señor Abascal ha dicho aquí que por culpa de los migrantes hay más violaciones en este país, y alguna de sus señorías de VOX dicen que sí con la cabeza. Es decir, cuando el feminismo dice que los hombres somos violadores en potencia ustedes se quejan, pero, en cambio, ustedes suben aquí a decir que los hombres migrantes sí son violadores en potencia. La contradicción se explica por sí sola. ¿Saben quiénes son unos violadores demostrados y absueltos, por cierto? Unos empresarios murcianos blancos, ricos y españoles que han sido absueltos después de violar a menores en Murcia. Y ustedes no que quejan mucho, con lo cual quizás son unos hipócritas y unos racistas. (Aplausos). Migración. No se puede hablar de migración sin hablar de mentiras y no se puede hablar de mentiras sin hablar de derechas, así que hoy, aquí, para hablar de migración me dirijo a las tres derechas de esta Cámara que han hecho trampas o que aprovechan la migración. (El señor Flores Juberías indica el número cuatro con los dedos de una mano). Evidentemente, me refiero a las dos derechas españolas (señala a los grupos parlamentarios Popular en el Congreso y VOX) y a la derecha catalana (señala al Grupo Parlamentario Junts per Catalunya), que empieza a tontear con eso o hace tiempo que tontea. Así que ustedes dicen que los migrantes colapsan la sanidad. Señorías, solo el 11 % de las consultas de atención primaria son a inmigrantes. De hecho, los únicos hospitales que se colapsan son por sus recortes, donde gobiernan, o por los turistas en verano, y esos no vienen en cayuco. Ustedes dicen que los migrantes cobran paguitas. En los últimos seis años, el 95 % de las altas en Seguridad Social son de migrantes y solo el 26 % cobran ayudas asistenciales. De hecho, los más ricos de este país cobran el triple de ayudas que los más pobres, casi el 30 %. Ustedes dicen que los migrantes vienen a quitarnos el trabajo. Por cierto, señorías de las tres derechas, las dos españolas y la catalana, ¿en qué quedamos?, ¿o vienen a cobrar paguitas o vienen a quitarnos el trabajo?, ¿o son unos vagos o trabajan mucho? Porque todo no puede ser, pero ustedes lo siguen diciendo. Casi el 100 % de los migrantes de este país cobran, de media, un 40 % menos que los nacionales, un 40 % menos. ¿Saben por qué? Porque trabajan donde nadie quiere trabajar, así que pocos trabajos roban. O, señorías de la derecha catalana y española, ¿les roban a ustedes el trabajo recogiendo fruta?, ¿les roban a ustedes el trabajo poniendo cafés?, ¿les roban a ustedes el trabajo cambiando pañales a gente que lo necesita? Porque mucha pinta de haber hecho eso no tienen.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuál es la política del Gobierno en materia de educación.
«Mirin, la llengua per nosaltres és una eina de cohesió, i VOX fa massa temps que intenta crear el marc mental que és un element de divisió, res més allunyat de la realitat. De fet, si som objectius, avui, en molts patis d'escoles catalanes sona majoritàriament el castellà. L'ús social del català està en perill i no podem entendre que algú que diu estimar el seu país, i que a més voldria que Catalunya fos d'aquest país, no defensi la llengua. La immersió lingüística és l'eina més valuosa que té l'educació a Catalunya i és bàsic que a l'escola l'ensenyin per garantir que no mori; però tot això a vostès els és igual, perquè viuen instal·lats en l'anticatalanisme i la bronca constant. Encara que ara els recordem aquí que el Consell d'Europa ha estirat les orelles a Espanya per la sentència del Tribunal Superior de Justícia, que imposa el 25 % de castellà a les aules catalanes, i que deixa claríssim que la llengua vehicular a l'escola de Catalunya ha de ser el català, seguiran fent escàndols i gesticulant davant d'un model d'escola que és clarament un model d'èxit només perquè és escola catalana. Realment, el que vostès voldrien és que avui encara, a les escoles, els nens estudiessin formación del espíritu nacional i les nenes corte y confección, però sobretot el que voldrien és que tots i totes elles abans d'entrar a classe, cantessin el Cara al Sol, i per aquí nosaltres no hi passarem. No passaran.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuál es la política del Gobierno en materia de educación.
«Una moció on, per cert, també parlen de llibres d'història, uns llibres que hagués estat molt bé que obrissin i estudiessin. Si ho haguessin fet, sabrien que això que tant critiquen de l'escola catalana, la immersió lingüística, va néixer perquè tots els nens i nenes que vivien a Catalunya a principis dels vuitanta tinguessin les mateixes oportunitats. Molts d'aquests nens i nenes havien arribat al nostre país d'altres llocs de la Península i eren fills i filles de tota aquesta gent que avui vostès diuen defensar. Ells i elles van ser la primera generació de la immersió i, que sapiguem, no n'hi ha cap que estigui enfadat per haver rebut una educació que li ha permès ser bilingüe i tenir totes les competències per expressar-se també en català. Una de les coses que ens fa ser Esquerra Republicana és la defensa de la cohesió social i la igualtat d'oportunitats, siguis qui siguis, vinguis d'on vinguis i parlis la llengua que parlis. És per això que sabem que la llengua catalana és una gran eina social i que parlar-la i entendre-la iguala les oportunitats de tothom. És evident que aquí hi ha una gran diferència entre nosaltres, perquè al contrari de la societat justa i igualitària que nosaltres volem, vostès voldrien viure en una societat classista i racista, on només uns quants purs tinguessin dret a viure amb dignitat. Aquí també hi ha una pregunta clau. Què faran vostès, senyores i senyors del PSOE i del PSC? Seran valents i defensaran l'escola catalana i la immersió o deixaran passar l'extrema dreta a qui no li calen els vots per fer política perquè ja té les togues? Es posaran al costat de la cultura, la llengua i l'educació o es posaran d'esquena als drets dels nens i les nenes catalanes?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuál es la política del Gobierno en materia de educación.
«Bon vespre. Avui és el meu primer dia aquí en aquest Parlament i, perquè em coneguin una mica, vull explicar-los d'on vinc. Soc de L'Escala, un bonic poble de l'Alt Empordà, on he nascut, crescut i, evidentment, anat a l'escola pública. Fa uns anys vaig començar en política municipal perquè tenia ganes d'ajudar a millorar el meu poble i les condicions de vida de la seva gent. Això ha fet que, avui, arribi aquí fent política sempre des del carrer, des de la base, des del contacte constant amb la gent, escoltant cada dia les coses que preocupen a les famílies i, sobretot, sent conscient de quina és la realitat dels carrers i les places del meu poble. Saben quin problema tenen, vostès, senyors de VOX, entre d'altres? Que aquí, asseguts en aquesta butaca d'aquest Parlament de la capital de la seva estimada Espanya, no poden de cap manera saber quina és la realitat de cap escola, i encara menys de cap escola catalana. Perquè aquí, acomodats en aquest seient, és impossible que entenguin què passa als carrers i a les escoles de Catalunya. Si sortissin d'aquí, potser veurien que tot això que diuen només és un cúmul de coses absurdes, i que com que el paper ho aguanta tot, presenten una moció i dormen tranquils.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reducir la tasa máxima de alcohol en sangre permitida a todos los conductores...
«Una pregunta per a qui potser veu aquesta mesura com intervencionista de la llibertat individual: vostès deixarien que un cirurgià els operés si pot marcar en un control d'alcoholèmia? Abaixar la taxa d'alcohol en sang no és només una mesura tècnica, sinó una qüestió de responsabilitat col·lectiva. Quan es tracta de seguretat viària, cada segon i cada decisió compta. Per tant, la millor solució passaria per posar una taxa del 0,0 i alinear-nos amb l'objectiu de zero víctimes proposat per lany 2050. I aquí vull fer un incís a la campanya elaborada i duta a terme pel Servei Català de Trànsit, aquesta primavera passada, que es deia 'Dalt del cotxe, 0'0'. Dos cotxes fúnebres van recórrer durant més d'un mes les carreteres de Catalunya anunciant que l'alcohol i les drogues causen un de cada tres morts en accidents de trànsit. També es va acompanyar d'un vídeo que exemplifica situacions tràgiques com els sinistres causats per les drogues. Per tant -i per acabar-, cal fer encara moltes passes perquè la reducció sigui aplicable.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«El diputat ha sortit i ha dit: 'aquest estiu hi ha hagut un caos'. Verge Santa, que es diria. Com pot dir que aquest estiu hi ha hagut un caos després que a Catalunya fa trenta anys que vivim en un caos? Del deteriorament de les vies de tren de l'alta velocitat durant els últims set anys que vostès van governar de la mà de M. Rajoy -igual així saben fins i tot qui és- n'arrosseguem encara les conseqüències. No està de més recordar que va ser la gestió del Govern de Mariano Rajoy la que ens va deixar aquestes lamentables dades. Entre el 2012 i el 2017, el Partit Popular va disminuir quasi un 50 % la inversió en carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports i habitatge. Els pressupostos dirigits al ferrocarril van ser els que més retallades van patir. Les inversions realitzades el 2012, que van ser de 5000 milions, es van reduir a 2286 milions el 2017; una retallada del 55 %. Però encara em sembla més vergonyós el fet que l'any 2016 només executessin un 36 % del pressupostat. I no li parlo de Catalunya, li parlo de l'Estat; imagini's el que es va pressupostar per Catalunya. També s'ha de recordar que el Partit Popular va prometre que el 2020 estaria acabat el corredor del Mediterrani. I aquí sí que recordo a les senyories del PSOE que també cal que s'hi vagin posant.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«Por último -y acabo, presidente-, para nosotros una parte de la solución es muy fácil: inicien los trámites para traspasar el Avant a la Generalitat de Catalunya. Es un servicio de transporte público que transcurre por Cataluña, es complementario al ferrocarril tradicional y no comporta transporte en infraestructuras compartidas con la larga distancia. Esta es nuestra propuesta de enmienda. Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para revertir el empeoramiento del compromiso de puntualidad de Renfe.
«I per últim -i acabo, president-, per nosaltres una part de la solució és molt fàcil: iniciïn els tràmits per traspassar l'Avant a la Generalitat de Catalunya. És un servei d'obligat servei públic, transcorre íntegrament per Catalunya, és complementari al ferrocarril convencional i, a més a més, no comporta traspàs d'infraestructures, doncs són compartides amb la llarga distància. Aquesta és la nostra esmena. Gràcies. Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, tengo unas notas para hablar de alta velocidad ferroviaria, que es de lo que voy a hablar. Efectivamente, la alta velocidad, a pesar de haber sido la prioridad absoluta de las inversiones en infraestructuras de este país durante muchos años, está perdiendo fiabilidad y puntualidad. No hay que magnificarlo tampoco. El caos, el caos real son las cercanías, todo el mundo lo sabe. Hoy -hoy mismo, como diría mi amigo Eduard Pujol- se ha quemado un tren y una catenaria en la R3, un recorrido famoso por las incidencias desde hace muchos años. Los usuarios de las tierras de l'Ebre y del sur de Tarragona pasan un calvario desde hace unos días, duplicando y triplicando su tiempo de trayecto, teniendo que coger un bus alternativo, que resulta que no es suficiente para acoger a todos los viajeros y tienen que esperar una hora hasta que llegue otro autobús a recogerlos, y esto a la intemperie, con unas infraestructuras deficitarias. En la comarca del Montsiá la única estación ferroviaria de ADIF, la de Ulldecona, está cerrada desde hace un montón de tiempo: ni servicio ni infraestructuras. Por cierto, hoy -también hoy- el AVLO de Figueres ha salido cuarenta y cinco minutos tarde de su origen. Esto es cada día. Esto sí que es el caos. Por cierto, señores del PP, ustedes tienen tanta responsabilidad en esto como el Partido Socialista, como mínimo, la misma responsabilidad.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Aquesta modificació de la llei que avui hem de prendre en consideració, i que regula les associacions, ens diuen que arriba per posar fi a aquesta situació d'ambigüitat i impunitat. De veritat s'ho creuen? I, mirin, no obstant això, a Junts per Catalunya sabem que no n'hi haurà prou amb què prosperi i amb què acabi publicada al BOE, perquè, més enllà de les seves mancances, la seva aplicació efectiva encara dependrà de com s'interpreti i de com s'implementi; i per experiència amb la llei d'amnistia, sabem que alguns dels que tindran la responsabilitat de fer-ho beuen de la mateixa font que aquestes associacions. Senyories socialistes, no n'hi ha prou amb el redactat d'aquesta iniciativa. No n'hi ha prou amb la seva vehement intervenció d'avui. Tampoc n'hi ha prou per regenerar la democràcia espanyola amb el pla del president Sánchez. Senyories socialistes, necessiten molta més valentia. La tindran? Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Debatimos en este punto la toma en consideración de la propuesta presentada por el Grupo Socialista para dar cumplimiento al cambio legislativo que establecía la disposición adicional séptima de la ley democrática de 2022 para modificar la ley que regula el derecho de asociación para que la apología pública del franquismo sea motivo suficiente para disolver una asociación. Por eso estamos ante un mandato de la Ley 20/2022 de Memoria Democrática, aquella que, como recuerdan, Junts per Catalunya no apoyó por ser insuficiente. Teníamos entonces y tenemos todavía la sensación de que casi cinco décadas después de la muerte del dictador, en materia de memoria democrática, el Estado español continúa legislando de forma acomplejada en el marco de la Transición iniciada en el 78 y teledirigida por el régimen hasta hoy. Fue evidente en la ley de memoria histórica del 2007, que no prohibió explícitamente las asociaciones ni las entidades que reivindicaban el franquismo y que pudieron continuar funcionando.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició presentada pel Grup Socialista per donar compliment al canvi legislatiu que establia la disposició addicional setena de la llei de memòria democràtica del 2022 per modificar la llei que regula el dret d'associació, amb la finalitat que l'apologia pública del franquisme esdevingui motiu suficient per dissoldre una associació. Per tant, ens trobem davant un mandat de la llei 20/2022 de Memòria Democràtica, aquella que, com recorden, Junts per Catalunya no vàrem recolzar per insuficient, perquè teníem llavors i tenim encara la sensació que, gairebé cinc dècades després de la mort del dictador, en matèria de memòria democràtica l'Estat espanyol continua legislant de forma acomplexada en el marc de la Transició iniciada al 78 i teledirigida des del règim fins avui. Fou evident a la llei de memòria històrica de 2007, que no va prohibir explícitament les associacions ni les entitats que reivindicaven el franquisme i que, per tant, van poder continuar funcionant. La llei de memòria democràtica del 2022, per bé que va fer i fa passos respecte a la del 2017, des de Junts pensem que en fa molts menys dels que serien desitjables. A tall d'exemple, entrat el segle XXI es va ser incapaç de definir amb contundència la dictadura franquista com a feixista. Insuficient perquè, malgrat que declarava il·legal el règim i establia la nul·litat de les condemnes i sancions, no contemplava les responsabilitats penals ni patrimonials ni de cap tipus, com tampoc preveia el dret a la restitució dels béns confiscats i espoliats a persones i entitats, com ara els dels ateneus. Una llei, la del 2022, que tampoc revertia el model d'impunitat dels crims franquistes, desemparant el dret a la tutela judicial efectiva. En definitiva, no es va ser ni prou valent ni prou ambiciós per fer els canvis necessaris per forçar els jutges a investigar i a perseguir els crims del franquisme. O, dit d'altra manera, se'n va mantenir la seva impunitat, com s'ha demostrat recentment i ens confirma l'arxivament de la querella per les tortures a Via Laietana dels germans Ferrándiz. Per això mateix no és d'estranyar que el franquisme hagi recobrat alè i continuï campant per la societat espanyola i ocupant les institucions, des del Poder Judicial a l'Exèrcit, sense oblidar els cossos i forces de seguretat de l'Estat, però també, com hem vist fa una estona, ocupant un bon grapat d'escons.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Com deia abans, ens pertoca, i és just pels ciutadans de Catalunya, siguin independentistes o no ho siguin. Les necessitats augmenten perquè l'envelliment de la població augmenta, i per això cal implantar un ús sostenible i centrat en les persones on el finançament de l'Estat sigui suficient per als qui tenim les competències. Parlo de no deixar que cap persona es quedi enrere o que arribi tard a poder tindre aquest servei. Mentre no arribi aquesta reforma estructural, l'Estat ha de millorar les seves aportacions per igualar la mitjana de la Generalitat dels darrers tres anys. Sobre el copagament, a banda de ser una ingerència en les competències de Catalunya, vull ser clar: no hi estem d'acord. No estem d'acord amb el copagament. No hi estem d'acord i no hi donarem suport. En molts casos, el copagament és un obstacle inassolible per a les persones en situació de dependència i per a les seves famílies. Hauríem de suprimir-lo o, com a mínim, limitar-lo a les rendes més altes. Aquesta és la nostra posició. A més, defensem que aquest aspecte es pugui regular, en cas que així sigui, com moltes altres coses, des de Catalunya, perquè en té la competència. Des de l'aprovació de la llei de dependència, hem vist com la partida pressupostària estatal ha anat disminuint mentre les famílies han hagut d'assumir cada vegada més càrregues i més i més diners per fer front a aquesta necessitat. Segons l'exconseller Carles Campuzano, conegut a aquesta Cambra perquè hi va estar molts anys, i que és una persona que té molt de rigor en les dades que dona, en xifres absolutes, mentre que l'Estat ha aportat 3117 milions d'euros, com abans dèiem, els usuaris han hagut de desemborsar gairebé el mateix: 2994 milions d'euros. Això no pot ser. Per la seva part, la Generalitat hi ha destinat 12 100 milions d'euros, i estima que el deute estatal en aquest àmbit suma, almenys, 583 milions d'euros.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda. Avui parlem d'un dret fonamental, el dret d'autonomia personal i a una vida digna d'aquelles persones que més suport necessiten. Però també parlem de responsabilitat institucional, perquè l'Estat no pot continuar deixant aquesta responsabilitat a les comunitats autònomes. I, encara pitjor: en el millor dels casos, a les seves famílies. El 2006 va es va fer una bona llei, era una gran llei. L'Estat espanyol va aprovar la llei de dependència, generant moltes expectatives, moltes esperances, perquè prometia suport a les persones en situació d'alta vulnerabilitat. Però hem vist com l'Estat, com aquest mateix Estat no ha complert perquè faltava, en la redacció d'aquesta llei, una de les coses més importants, que era una memòria econòmica per tal que aquesta llei es pogués realitzar i no quedar-se en paper mullat. A Catalunya, el desequilibri és evident, ja ho ha dit qui m'ha precedit. És inacceptable que en els darrers deu anys, la Generalitat hagi hagut de destinar quasi quatre vegades més recursos que l'Estat per suplir les mancances en dependència. El deute no reconegut de l'Estat cap a les comunitats autònomes ha arribat als 3154 milions d'euros, una càrrega que les comunitats han hagut d'assumir, amb els Països Catalans especialment afectats. Per tant, demanem una millora en el finançament de la llei de dependència. Les aportacions de l'Estat han d'igualar -com estava així escrita la llei- com a mínim les de les comunitats autònomes, amb un sistema de finançament finalista que respecti les competències autonòmiques i garanteixi la sostenibilitat d'aquests serveis bàsics per a tota la nostra societat. Per coses com aquestes és perquè exigim i pactem un finançament diferent -diguem-ho així, potser així la gent ho entén millor-: per poder complir amb les lleis. No és per cap caprici, no és per robar ningú. I no abaixem impostos, sinó que els pugem per poder pagar-ho.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«De conformidad con lo establecido por la ley, el sistema de dependencia debía ir a cargo del Estado -la cofinanciación-. Eso lo establece así la ley; de hecho, la ley establece que, en un primer bloque de las prestaciones, las que hacen referencia al nivel mínimo de protección garantizado por el sistema, tendría que asumirse de forma exclusiva el cien por cien por el Estado. Y el segundo bloque de prestaciones, las que provienen de los convenios entre el Estado y las comunidades autónomas, tendría que ir un 50 % a cargo del Estado y otro 50 % a cargo, en este caso, de Cataluña, de la Generalitat de Catalunya. Por lo tanto, en conjunto -insisto, así lo establece la ley-, más de un 50 % de la financiación y, por lo tanto, del coste, debería ser a cargo del Estado. Vayamos ahora a los datos de puesta en servicio de la ley de dependencia desde el año 2008 a la actualidad. En este periodo se han invertido 18 000 millones de euros en Cataluña en el sistema de dependencia. Por lo tanto, de estos, más de 9000 millones de euros tendrían que haber ido a cargo del Estado. ¿Qué ha pasado en la práctica? Pues que el Estado, muy lejos de poner esos 9000 millones de euros, solo ha aportado 3000 y la Generalitat ha tenido que asumir 12 000. ¿Y el resto? ¡Ay, el resto! El resto es la viva imagen de la vergüenza del Estado. La resta del coste la han tenido que asumir las familias que se ven afectadas por la dependencia, porque el incumplimiento en la financiación se traduce siempre en presión frente al copago. Porque un 16 %, además del 40 % que tendría que poner el Estado, tiene que acabar suponiendo un sobreesfuerzo para la Generalitat de Catalunya y también un sobreesfuerzo para las familias mediante la fórmula del copago. Un copago que, además, muchos años ha acabado igualando lo que ponen las familias a lo que pone el propio Estado. Esos mismos euros aportados por las familias son los que aporta el Estado.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«La moción presentada en 2017, que ha ido saltando de legislatura en legislatura, lleva un título largo, pero pretende algo que es extremadamente sencillo: mejorar las condiciones de copago de las personas en situación de dependencia. Una ILP que tiene como objetivo principal hacer más justa la prestación económica de las personas más vulnerables y que esté más equilibrada y adaptada a las necesidades de cada persona dependiente. Una iniciativa que nace, evidentemente, desde la percepción cierta de muchas personas de que el sistema actual es injusto y muchas veces excesivo en estas formas de copago, sobre todo para personas de edad avanzada y con discapacidad, que, curiosamente, eran los que el legislador quería proteger en su momento con esta ley y que en la práctica han sido los que se han quedado en una situación más vulnerable en la situación actual. Obviamente, desde el punto de vista de los que han impulsado todo esto, esta es una reivindicación legítima y lógica, pero a nosotros también nos corresponde echar una mirada desde el punto de vista competencial catalán, y aquí es donde tenemos que hacer la advertencia correspondiente, porque competencialmente en materia de servicios sociales todo lo que hace referencia a esto está de forma exclusiva delegada a la Generalitat de Catalunya con el artículo 166 del Estatuto vigente de Cataluña. Por eso, hay que evitar que esta tramitación sea una nueva oportunidad, una nueva vía de recentralización de las competencias de Cataluña hacia el Gobierno del Estado. Un Estado que, además, ha acreditado reiteradamente, con el paso del tiempo, su incapacidad de trabajar en el ámbito de la dependencia de forma equitativa y justa, hasta el extremo de acabar provocando que 740 000 personas se organicen para impulsar esta iniciativa. Porque, ya que hablamos del papel del Estado y de Cataluña en el ámbito de la dependencia -y que, además, estamos hablando del copago, que es lo mismo que hablar de financiación-, echemos una mirada a la realidad de esta cuestión en nuestra casa. Una mirada con datos, no con opiniones ni percepciones, no, no, una mirada con datos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Que no? Mirem les xifres absolutes d'aquest període: 3117 milions d'euros aportats per l'Estat, 2994 milions d'euros per les famílies i, com he dit, 12 000 milions d'euros per la Generalitat. I amb això està tot dit. Tot. Una evidència més de l'acció extractiva de l'Estat a Catalunya fins i tot en aquest cas abusant dels més vulnerables. Una evidència més de la voluntat expressa de l'Estat espanyol de no transferir els recursos fixats fins i tot per llei, fet que agreuja encara més aquesta constant acció nociva de l'Estat espanyol que pels ciutadans de Catalunya, pensin el que pensin, tinguin la ideologia que tinguin. Per tant, que tots aquells grups que sustenten des d'aquest hemicicle el Govern facin la seva feina. No facin perdre tres mil dies més als impulsors d'aquesta iniciativa. Facin la seva feina, respectin les nostres competències, paguin el que els pertoca i no es quedin els recursos dels més vulnerables. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Tres mil días, hace más de tres mil días, más de ocho años que 750 000 personas presentaron esta iniciativa popular en el Congreso de los Diputados. Desde entonces, y a pesar de ser la primera ILP que superó la barrera de las 500 000 firmas, esta Cámara no ha sido capaz de llevar hasta el final; a pesar de ser la primera vez, la Cámara no ha sido capaz de poner esto en tramitación hasta ahora. Todos esos días para estar exactamente dónde estamos hoy, justo al principio de la tramitación. Tres mil días para volver a empezar un trámite que después de hoy la gran mayoría de sus grupos políticos, y sobre todo el actual Gobierno, como ya han hecho anteriormente, no van a tener ningún tipo de interés en impulsar su tramitación para llevarla hasta el final. Tres mil días hasta ahora absolutamente perdidos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«D'acord amb allò establert per la llei, el finançament del sistema de dependència hauria d'anar majoritàriament a càrrec de l'Estat. Ras i curt, ho estableix així la llei. De fet, la llei estableix que en un primer bloc de les prestacions, aquelles que fan referència al nivell mínim de protecció garantit pel sistema, hauria de ser assumit exclusivament, al 100 %, per l'Estat. I del segon bloc de prestacions, aquelles que provenen dels convenis entre l'Estat i les comunitats autònomes, hauria d'anar un 50 % a càrrec de l'Estat i un 50 % a càrrec, en aquest cas a Catalunya, de la Generalitat de Catalunya. Per tant, en conjunt, i insisteixo, així ho estableix la llei, força més d'un 50 % del finançament i, per tant, del cost, hauria d'anar a càrrec de l'Estat. Agafem ara les dades de posada en servei de la llei de dependència des del 2008 fins a l'actualitat. En aquest període s'han invertit 18 000 milions d'euros a Catalunya en el sistema de dependència. Per tant, d'aquests, més de 9000 milions d'euros havien d'haver anat a càrrec de l'Estat. Què ha passat a la pràctica? Doncs que l'Estat, lluny de posar-hi aquests més de 9000 milions d'euros, només n'hi ha aportat 3000 i la Generalitat n'ha hagut d'assumir 12 000. I la resta? Ai, la resta. La resta és la viva imatge de la vergonya de l'Estat. La resta de cost l'han hagut d'assumir les famílies que es veuen afectades per la dependència. Perquè l'incompliment en el finançament es tradueix sempre en pressió mitjançant copagament, perquè un migrat 16 % de l'Estat, en lloc de més del 50 % que hi hauria de posar, acaba obligant un sobreesforç no només a la Generalitat de Catalunya, que també, sinó sobretot també un sobreesforç a les famílies mitjançant la fórmula del copagament. Un copagament que, a més a més, molts anys ha acabat igualant allò que hi posen les famílies, allò que hi posa el propi Estat. El mateix, els mateixos euros aportats per les famílies que els que hi aporta l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Òbviament, des del punt de vista dels impulsors, aquesta és una reivindicació legítima i lògica, però a nosaltres ens pertoca també fer-hi una mirada des del punt de vista competencial català. I aquí és on cal fer l'advertiment corresponent, ja que competencialment, en matèria de serveis socials, tot allò que hi fa referència està de manera exclusiva delegat a la Generalitat de Catalunya mitjançant l'article 166 del vigent Estatut de Catalunya. Per tant, cal evitar que aquesta tramitació sigui una nova oportunitat, una nova via de recentralització de les competències de Catalunya cap al govern de l'Estat. Un Estat que, a més a més, ha acreditat reiteradament amb el pas del temps la seva incapacitat de treballar en l'àmbit de la dependència de manera equitativa i justa, fins a l'extrem d'acabar provocant que 740 000 persones s'organitzin per impulsar aquesta iniciativa. Però ja que parlem del paper de l'Estat i de Catalunya en l'àmbit de la dependència i que, a més a més, estem parlant del copagament, que és el mateix que parlar de finançament, fem una mirada sobre quina és la realitat en aquesta matèria a casa nostra, una mirada amb dades, no amb opinions ni percepcions. No, amb dades.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En cualquier caso, Junts per Catalunya tenía muchos motivos para presentar una enmienda a la totalidad, como les he explicado, pero no la hemos presentado, señor ministro y señores del PP, porque en el diálogo con el ponente socialista de la ley -y me consta que ha sucedido lo mismo con otros grupos que tenían objeciones parecidas, como se ha explicado aquí- hemos llegado a un compromiso, a saber: que a través de las enmiendas parciales se corregirán algunas de estas discrepancias. Simplificando mucho, se respetarán claramente las competencias de la Generalitat y de las demás administraciones competentes, se corregirá el concepto de sistema nacional, se reducirá y simplificará la propuesta de organismos y se evitará el intervencionismo y otras cuestiones, muchas otras, que, como digo, se abordarán en el trámite de la ley. Para nosotros, obviamente, la alternativa no es votar la enmienda a la totalidad del Partido Popular. El expediente que tiene el Partido Popular, desde la óptica del centralismo de sus propuestas y de la tibieza en materia de movilidad sostenible no nos inspira ninguna confianza. Eso lo tenemos claro. Votaremos en contra de esa enmienda.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Hi ha un cas, per exemple, d'un ciutadà de Tenerife, que va venir a visitar Catalunya, amb mobilitat reduïda, que va haver de deixar passar dos o tres trens a Barcelona, a l'estació de França, perquè no estaven adaptats; que va arribar a Sant Vicenç i hi havia dos dels tres ascensors espatllats, i es va haver d'arrossegar ajudat amb les mans per poder superar les escales d'aquella estació. Aquest vídeo es va fer viral, però encara hi ha moltes estacions que no estan adaptades, i moltes que estan adaptades i que els seus ascensors s'espatllen i es passen setmanes espatllats. És que no hi ha capacitat encara ara de tenir un contracte per arranjar els ascensors amb 24 o 48 hores? Hi ha molta feina per fer, senyor ministre, i, per tant, a més a més de fer lleis, prenguin nota que aquesta feina s'haurà de fer i nosaltres els ho recordarem. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Señoras y señores diputados, señor ministro, comparecemos para posicionarnos sobre la enmienda a la totalidad del Grupo Popular respecto a esta ley. El Grupo Junts también redactó una enmienda a la totalidad para esta ley. La decisión fue muy rápida. El texto, incluso siendo conscientes de que ya venía de un mandato anterior, parecía un texto del NO-DO, sinceramente. Bajo la pátina de una ley moderna y modernizadora trata un tema de absoluta actualidad, la movilidad sostenible, pero el texto era más propio del siglo pasado. Es un proyecto de espíritu centralista, extraordinariamente intervencionista y tiene una visión antigua y superada de la movilidad.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En tot cas, que sàpiguen tots, senyor ministre, Grup Socialista, diputats i diputades, que en tot allò que fa referència a impulsar la descarbonització i la mobilitat sostenible, hi hem sigut sempre, seguirem estant i estarem en el futur. Sabem, a més a més, que la Unió Europea indueix els Estats de la Unió a fer lleis que fomentin la mobilitat sostenible. La mobilitat sostenible no és una opció, no és una alternativa; és una necessitat imperiosa. Ha de ser una prioritat de tothom. Dit tot això, no vull acabar la meva intervenció sense fer una reflexió genèrica perquè tothom que la vulgui escoltar en prengui nota. L'impuls de la mobilitat sostenible no s'assoleix només fent lleis. El paper ho aguanta tot, i després es compleix el que es compleix. El foment del transport públic, per exemple, i la mobilitat sostenible s'aconsegueix amb una bona oferta de transport públic, amb un bon funcionament d'aquest, amb un servei digne i, si pot ser, de qualitat. Mirin, nosaltres hem dit que no ens cansarem de denunciar el mal servei de Rodalies a Catalunya, i els hem donat reiteradament dades de les incidències, dels incompliments, de les inversions i dels compromisos. El sistema i vostè, senyor ministre, paguen ara els plats trencats de molts anys de decadència inversora i d'incompliments dels governs del PP i també dels governs del PSOE, i d'aquesta estranya condemna crònica que passa perquè a Catalunya sempre s'executen menys del previst i a Madrid, sempre més del previst. Això no és casualitat. El problema és que sembla que vostè continua amb la tradició. Però, en tot cas, hi ha molts aspectes a millorar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En tot cas, Junts per Catalunya tenia molts motius per presentar una esmena a la totalitat, com acabo d'explicar, però no l'hem presentada, senyor ministre, senyors del PP, perquè en el diàleg amb el ponent socialista de la llei -i em consta que també ha succeït amb altres grups amb objeccions semblants, com s'ha explicat aquí- hem arribat a un compromís que, a través de les esmenes parcials, es corregiran algunes d'aquestes discrepàncies. Simplificant molt, es respectarà d'una forma clara les competències de la Generalitat i de les altres administracions competents, es corregirà el concepte de sistema nacional, es reduirà i simplificarà la proposta d'organismes, s'evitarà l'intervencionisme i altres qüestions, moltes altres, que, com dic, s'abordaran en el tràmit de la llei. Per a nosaltres, òbviament, l'alternativa no és votar l'esmena a la totalitat del Partit Popular. L'expedient que té el Partit Popular, des de l'òptica del centralisme de les seves propostes i de la tebiesa amb el tema de la mobilitat sostenible, està clar que a nosaltres no ens inspira cap confiança. Votarem en contra de l'esmena.»
-
María Jesús Montero Cuadrado Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda· PSOE ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Si me permite, señor presidente, me voy a dirigir desde el escaño, ya que creo que el debate se ha sustanciado por parte de todos los intervinientes. Quiero agradecer el tono del debate a una gran parte de los grupos políticos, la sinceridad a la hora de plantear cuáles tienen que ser los siguientes movimientos que se tienen que producir en esta materia. Es evidente que este debate no ha hecho más que comenzar y que seguiremos trabajando, entre otras razones porque seguimos hablando de un acuerdo entre partidos políticos y tendremos que hablar de las normativas y de las leyes que son capaces de articular ese debate y ese acuerdo. Le repito a Esquerra Republicana de Catalunya que cumpliremos en su totalidad con este acuerdo. Y vuelvo a pedir a otros grupos políticos, especialmente a Junts, que, efectivamente, más allá de la autoría de quién firma el acuerdo, se sumen a cualquier propuesta que permita mejorar la financiación en Cataluña. Creo que la política tiene que ser de utilidad, tiene que servir para que los votos de los ciudadanos se plasmen en cosas concretas que nos permitan conseguir avances, probablemente no al máximo de nuestras aspiraciones, pero, como suele ocurrir con las utopías, si nos acercamos a ese horizonte, habremos conseguido que el camino haya merecido la pena. Y la política tiene que merecer la pena, señor Cruset; creo que esa parte es muy importante. Al resto de formaciones políticas, especialmente a las del País Vasco, quiero agradecerles la pedagogía que permanentemente aportan respecto a que las singularidades no tienen que comportar en ningún caso privilegio o diferencias de trato entre los territorios. Y en cuanto al Partido Popular, señor Bravo, creo que me ha dicho un no como un castillo. (El señor Bravo Baena: ¡No, al revés!). Bueno, es lo que me ha dicho, porque yo le he propuesto nuevamente poder convocar, poder reunir una mesa entre partidos políticos -el señor Sánchez ya se lo dijo al señor Feijóo- donde podamos hablar las dos formaciones políticas con mayor implantación en el territorio y que estamos presentes en la Cámara. (El señor Bravo Baena: ¡Convoque a su presidente!). Se lo he dicho de manera honesta, que creo que podemos coincidir en muchas cosas. Probablemente tengamos muchos puntos de discrepancia, pero también de coincidencia; sin embargo, usted deriva al no, a que no quiere que convoque a los partidos políticos (el señor Bravo Baena: ¡Convoque a su presidente!), y habla del Consejo de Política Fiscal, en relación con el cual no respetan el voto, señor Bravo, porque han deslegitimado absolutamente el planteamiento del Consejo de Política Fiscal. Evidentemente, las leyes se votan aquí, no en otros órganos; se votan, como es normal, donde reside la soberanía nacional, que son las Cortes Generales (el señor Bravo Baena: ¡Convoque a su presidente!), pero desde el momento en que ustedes no son fieles al voto que emiten en esos órganos multilaterales, pierden toda credibilidad. A esa convocatoria, señor Bravo, creo que me ha dicho que no (el señor Bravo Baena: ¡Convoque a su presidente!), pero yo le vuelvo a tender la mano. Si le he entendido mal y usted quiere que ambos partidos políticos nos sentemos, como dijo el presidente Sánchez... (Rumores).»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Vaig acabant, sí. És fàcil d'entendre, provin-ho. Ho torno a explicar, fixin-s'hi bé, especialment vostè, senyora vicepresidenta, que en aquest moment té qüestions importants entre mans. Quatre premisses prèvies: acceptar que vostès no tenen majoria absoluta en aquest hemicicle; entendre que nosaltres, per molt que diguin uns i altres, no formem part de cap bloc, ni d'uns ni d'altres; que nosaltres només estem al costat de la gent de Catalunya, i que amb nosaltres no funciona ni fer-nos tota la pressió del món ni fer-nos la pilota. Un cop entès això, només cal fer política, negociar per arribar a acords... ... y es muy fácil de entenderlo. Voy a intentar explicarlo de nuevo. Fíjense, especialmente usted, señora vicepresidenta, que ahora debe tratar cuestiones importantes. Cuatro premisas. Una, aceptar que ustedes no cuentan con la mayoría absoluta en este hemiciclo; entender que nosotros, por mucho que digan otros, no formamos parte de ningún bloque, ni de uno ni de otro; que nosotros solo estamos al lado del pueblo de Cataluña y que con nosotros no funciona ni que nos presionen ni que nos hagan la pelota. Una vez hayan entendido esto, se trata de hacer política, de negociar para llegar a acuerdos...»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Encara més, la gent ja veu que es va alimentar aquesta mentida, perquè vostès estaven interessats, no en la veritat, no; vostès estaven interessats en el poder. I d'aquí els silencis de determinats moments -de quan es va fer l'anunci i abans de realitzar la consulta- per no entrar en el fons de la qüestió i en el detall de cada cosa. Malauradament, Catalunya no tindrà un concert econòmic i vostès ho sabien, però van deixar que molts ciutadans de Catalunya s'ho creguessin a canvi de poder. I per tot això, ara s'entenen els nervis dels últims dies, i tant que s'entenen, de la mateixa manera que s'entén el vot en contra i l'oposició aferrissada que van fer, tant Esquerra com el PSOE, a poder fer avui aquí aquesta compareixença, a intentar evitar-la, fins i tot a intentar acumular-la amb altres debats, perquè els feia temor que poguéssim parlar amb transparència del que és i del que no és el seu acord; perquè volien amagar-ho, perquè la realitat els fa por que se sàpiga. I aquesta por també explica el to txulesc i de barra de bar que sovint en algunes intervencions es fa aquí, en els darrers dies, per temor de tapar el seu ridícul.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Sap què passa? Al final això és ben senzill. Vostè no pot pretendre satisfer, a la vegada, les peticions i les reivindicacions de la dreta espanyola, que governen 14 de les comunitats autònomes, i satisfer a la vegada els independentistes. Això en si mateix és un oxímoron i s'ha notat perfectament en la seva intervenció; ha dit coses diferents quan s'adreçava a uns que quan s'adreçava als altres. Per això, les seves declaracions de les últimes setmanes, dels últims mesos, són incongruents amb les respostes que vostè mha donat. Per tant, se l'ha entès perfectament. Només han fet falta, de fet, fent una visió de conjunt, 59 dies perquè tot quedi ben clar. Ni és un finançament singular per a Catalunya, perquè allò que és per a tothom no pot ser singular per a algú, perquè és una contradicció; ni és, malauradament, un concert econòmic, com el que vol dir un concert econòmic; ni és la sortida de Catalunya del règim comú de finançament; ni és el final dels 20 000 milions d'euros del dèficit fiscal, ni és la clau de la caixa. Malauradament, de tot el que es va dir que era, res, absolutament, de res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Moltes gràcies, president. Senyora vicepresidenta, l'he escoltat atentament i la veritat és que se l'ha entès perfectament. Anem a l'essència de les coses. Definició de singular: únic a posseir determinades qualitats. És a dir, en àmbit del finançament, el contrari del que representa el cafè per a tothom. Li torno a llegir les declaracions seves i del president Sánchez, en què constantment deia que aquest nou finançament era extrapolable a la totalitat de les comunitats autònomes, que tothom s'hi podia acollir, que qui el volgués exercir només calia que ho demanés, etcètera, etcètera. I que quan jo li llegia que quan parlàvem de si era un concert econòmic, vostè literalment havia dit que no, que no ho era, i que qui digués que sí, estava mentint, perquè no, no ho era. Ho entén? Al final el nom sí que fa la cosa, i tant que fa la cosa, i més en política, i més en els acords. El nom fa la cosa, perquè, al contrari, el que presta és a la confusió, a l'engany, a l'incompliment, al que jo havia entès una cosa i en realitat era una altra, al que això semblava que era blanc i després ha resultat que era gris. No, no; el nom fa la cosa. I si es va construir una majoria política a Catalunya, fonamentant-se en el fet que l'acord es fonamentava en el fet que s'havia arribat a un concert econòmic, literalment dit pels signants de l'acord, ara no podem dir: Bé, que això potser ben bé no ho és, que quan s'entra a negociar s'entra i se surt diferent. No, l'anunci del concert econòmic, les paraules que jo li he dit es van formular per anunciar la signatura, i va portar a la investidura del president i, per tant, a la construcció d'una nova majoria política a Catalunya, que va ser fonamentada amb una mentida. Al final, si fos un concert econòmic, senyora vicepresidenta, no estaríem discutint el nom de la cosa, perquè hi estaríem tots d'acord i seria ben fàcil.»