Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.028 declaraciones · página 76 de 101
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Ho hem explicat així des del primer dia d'aquesta legislatura, tot i que sembla que sigui molt difícil d'entendre per a alguns. El mateix Govern de l'Estat s'entesta a actuar com si tingués majoria absoluta, i això ens porta a haver d'anar aprenent, de manera dolorosa, que si no hi ha acords, hi ha derrotes; que si vol comptar amb els vots decisius de Junts per Catalunya, ha de negociar i fer propostes. De fet, d'això se'n diu fer política. Quan no es té prou força, negocies amb els altres per obtenir-la, arribes a acords, apliques els acords i els compleixes per tal de després poder tornar a negociar. En canvi, vostès, senyors del PSOE, en lloc de fer política, volen girar el clau i fer-lo entrar per la cabota per força. Això els porta a haver d'aprendre que no tenen majoria suficient en aquest hemicicle i que sense Junts estan condemnats a perdre votacions i a haver de fer el ridícul retirant punts de l'ordre del dia a darrera hora per no perdre'ls. I mira que és fàcil.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Volen que fem una prova? Agafem, per exemple, la proposta d'aquest acord d'avui, en què parlen dels fons europeus Next Generation i de com s'haurien de transferir a les comunitats autònomes. El dia d'avui, l'Estat espanyol ha gestionat 43 000 milions d'euros d'aquests fons. A Catalunya, l'Estat ens ha assignat 6500 milions d'euros, un 13,5 % del total, quan resulta que som el 16 % de la població i generem un 20 % del producte interior brut. Per tant, ens pertocarien entre 1400 i 3100 milions d'euros més dels que ens han assignat. I ara venen vostès i demanen en aquest acord que es posi a disposició de les comunitats autònomes 18 000 milions d'euros dels fons europeus Next Generation. Molt bé. Volen els nostres vots? Reconeguin, primer, la injusta assignació de fons que s'ha fet fins ara i modifiquin la proposta que fan, incorporant que aquests 18 000 milions d'euros es repartiran segons el producte interior brut o segons el pes poblacional de cada comunitat autònoma, no de Catalunya, no; proporcionalment per a cada comunitat autònoma, i, per tant, a Catalunya s'assignaran entre 3000 i 3600 milions d'euros. Així de fàcil. Perquè els nostres set vots van a favor de les propostes que es fan en benefici de Catalunya i van en contra d'aquelles que perjudiquen els catalans, no els catalans independentistes, no; tots els catalans, siguin independentistes o no ho siguin.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores del Partit Popular, ja és ben curiós això de vostès. Vostès surten sovint aquí, en aquest faristol, i donen lliçons sobre què cal fer i què no cal fer en un determinat tema, com si fossin els més exemplars, com si la resta de grups no coneguéssim allò que fan habitualment quan el Partit Popular ha governat o governa, com si no sabéssim que quan les coses surten diferents d'allò que vostès es proposen, aquest miratge es trenca i llavors surt la veritable bèstia que porten dintre. Que el poble de Catalunya vota un estatut que a vostès no els agrada? Cap problema, presenten un recurs d'inconstitucionalitat per tal que siguin els seus jutges qui ajustin el redactat a allò que vostès volen. Que el poble de Catalunya vota en un referèndum? Cap problema, vostès treuen la policia al carrer per estovar-nos, apliquen un 155 i destitueixen el Govern de la Generalitat de Catalunya. Que aquest Congrés aprova una llei d'amnistia i vostès no hi estan d'acord i perden la votació? Cap problema, vostès activen de nou el Poder Judicial per usurpar la voluntat legítima d'aquesta Cambra, promovent l'incompliment de la llei. I, com deia, després pretenen sortir aquí a donar lliçons. Doncs no, no cal pas que s'hi esforcin, perquè nosaltres sabem que quan es tracta de Catalunya, la seva catalanofòbia s'olora a quilòmetres de distància.»
-
Ricardo Tarno Blanco · PP ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuál es la política de colaboración del Gobierno con...
«Señoría, los españoles se merecen un poco más de respeto y seriedad, y esta emergencia migratoria no solo se lo merece, sino que necesita decisiones rigurosas. Porque en lo que llevamos de año son más de 35 000 los inmigrantes que han llegado irregularmente a España, sin contar con los que entran por el aeropuerto de Barajas, que es la gran puerta de entrada a España. Señorías del PSOE, hablan de migración circular, pero su inexistente política migratoria ha traído un absoluto descontrol de los flujos migratorios. Ni controlan las llegadas de irregulares ni llevan a cabo devoluciones, el caos es absoluto y genera sensación de inseguridad y cada día mayor rechazo social a la inmigración ilegal. Después, culparán a los demás de lo que ustedes son incapaces de solucionar. (Aplausos). Señorías, estamos ante un gravísimo problema, un reto que no se puede permitir un gobierno débil, paralizado y sin apoyos parlamentarios como es el suyo. No nos lo podemos permitir en ninguno de los retos que tiene que afrontar este país, pero, sin duda, en este más que nunca. La inmigración es una competencia exclusiva del Estado, aunque ustedes, por los siete votos de sus examigos de Junts, han prometido su traspaso a la Generalitat de Catalunya. Al resto de comunidades autónomas les traspasan tener que sufrir un colapso de servicios asistenciales, son las que están pagando el cheque sin fondos de su hipoteca con los grupos independentistas para la investidura del señor Sánchez. (Aplausos). Llevan ustedes más de seis años sin rumbo en materia migratoria, llevando a España a la deriva, sin poner en marcha medidas y sin ordenar flujos migratorios.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«I no podem oblidar els 42 de Cerdanyola, que posen de manifest la gravetat d'aquesta problemàtica a casa nostra, mentre el Govern central fa cas omís dels problemes, incompliments i, fins i tot, directives europees, com la que obliga a elaborar censos de l'amiant. Haig de tirar una mica cap a casa meva, la Generalitat de Catalunya, en mans d'Esquerra Republicana. Vull agrair a la consellera aquí present, Teresa Jordà, que ella sí que s'ha dedicat en cos i ànima a treure l'amiant de la nostra societat. També vull agrair, especialment, l'excel·lent feina i empatia d'Isaac Peraire, el director general de l'Agència catalana de Residus, que és pioner en aquest sentit a l'Estat; i m'agrada dir-ho, m'agrada dir-ho perquè quan es fa la feina ben feta, cal dir-ho, que també ha sigut un lluitador incansable per la causa de les víctimes de l'amiant, malgrat l'insuficient finançament que disposa Catalunya. Però no n'hi ha prou amb bones intencions. El Govern de l'Estat no pot continuar incomplint les seves obligacions, ignorant directives europees i lleis estatals, com la que obliga els ajuntaments a elaborar un cens d'amiant abans de l'abril de 2023. On està aquest cens? On estan els recursos per fer-ho possible? On està el compromís real amb la salut dels ciutadans? Perquè sabem que aquest no és només un problema del passat, sinó que pot esdevenir una greu crisi de salut pública en el futur si no actuem amb contundència.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, representantes de las asociaciones de víctimas del amianto, y muchas gracias por vuestro trabajo y vuestra perseverancia. Tuve la posibilidad, en la anterior legislatura, de participar en el Senado en el debate de la tramitación de la Ley 21/2022 para la Creación de un Fondo de Compensación para las Víctimas del Amianto. Ciertamente, una respuesta a una demanda justa, que ha tenido un recorrido de más de una década desde que se creó la Ponencia en el Parlamento vasco. Un recorrido trazado en buena parte por la fuerza de las víctimas y de sus familiares organizados en estas asociaciones -como las que saludaba hace un momento-. Hace dos años, en la tramitación de la ley, Junts per Catalunya retiró sus enmiendas con la finalidad de favorecer un acuerdo lo más amplio posible, un acuerdo amplio para dar respuesta a una falta histórica de prevención por parte de la Administración y a la consiguiente falta de amparo sufrida por las víctimas del amianto. Parecía en aquel momento que habíamos hecho ya la parte más difícil y que, ante el amplísimo respaldo a la ley, el desarrollo del reglamento sería inmediato y se establecerían las bases dentro de los plazos establecidos en la propia ley; unas bases ágiles y justas, como exigía esta iniciativa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Però resulta evident que, un cop més, s'ha imposat l'incompliment i avui som aquí perquè les coses no han funcionat com hagués estat desitjable. Un cop més, no s'ha fet bé i es confirma que no n'hi ha prou amb aprovar lleis, sinó que cal implementar-les i assegurar-ne el compliment perquè tinguin l'efecte desitjat pel Legislatiu. I això tant val per la Llei de Creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant, com per l'amnistia. Però centrem-nos en el cas d'avui, perquè no haver-ho fet comporta que milers de víctimes de l'exposició a l'amiant -ja sigui en l'àmbit laboral, en el domèstic o en l'ambiental, com, per exemple, les 43 víctimes de Cerdanyola- continuïn orfes de reparació i de compensació. Ho deia, fa un moment el diputat de Bildu, l'amiant continua entre nosaltres i, en aquest sentit, el Parlament de Catalunya ha promogut diverses iniciatives per promoure la seva retirada de forma segura, perquè no n'hi ha prou amb compensar el dany produït, sinó que cal evitar-ne de nou; no es poden generar més víctimes. Esperem, doncs, que aquesta iniciativa sigui el detonant per donar la resposta correcta, efectiva, suficient i definitiva al patiment de les persones afectades i a les seves famílies.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Bona tarda, representants de les associacions de víctimes de l'amiant, i moltes gràcies per la vostra feina i per la vostra perseverança. Vaig tenir la possibilitat, a l'anterior legislatura, de participar des del Senat en el debat de la tramitació de la Llei 21/2022 per a la Creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant. Certament, una resposta a una demanda justa, que ha tingut un recorregut de més d'una dècada des que es va crear la Ponència en el Parlament basc. Un recorregut traçat, en bona part, per la força de les víctimes i els seus familiars organitzats en aquestes associacions, com les que saludava fa un moment. Fa dos anys, en la tramitació de la llei, Junts per Catalunya vàrem retirar les nostres esmenes amb la finalitat d'afavorir un acord el més ampli possible, un acord ampli per donar resposta a una manca històrica de prevenció per part de l'administració i a la consegüent falta d'empara patida per les víctimes de l'amiant. Semblava, en aquell moment, que havíem fet la part més difícil i que, davant el suport unànime a la llei, el desenvolupament del reglament seria immediat i s'establirien les bases dins dels terminis previstos en la mateixa llei; unes bases àgils i justes, com demanava aquesta iniciativa.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Bona tarda. Gràcies, president, diputades, diputats. Mirin, ens vam passar els darrers quatre anys de la legislatura intentant que no es trenqués el que en dèiem l'aliança de les feministes, i vam posar damunt de la taula mil vegades el flac favor que fèiem al moviment quan veia atònit com entre les socialistes, les de SUMAR en aquell moment -o Podemos, En Comú, una d'aquestes amalgames-, les d'Esquerra, les de Bildu, i de feministes ho deixaria aquí; totes aquestes, deia, en lloc de ser capaces de treballar a través d'una xarxa d'enteniment per resoldre els problemes que afectaven les dones d'aquest Estat, ens dedicàvem a fer escenes en aquest hemicicle que semblava més aviat un plató de televisió. Sembla que Podem tornarà per la mateixa via i jo me'n guardaria prou de fer una cosa com aquesta, perquè tornaria a ser un error greu. Deia la diputada de Podemos que Irene Montero ha sigut la millor ministra d'igualtat que hi ha hagut en aquest Estat i la veritat és que, en castellà es diria no me duelen prendas a reconèixer que, efectivament, jo penso el mateix. I aprofito per dir que la Tània Verge ha estat la millor consellera de Feminisme i Igualtat -per cert, la primera- que hem tingut mai a Catalunya. Per tant, era un moment dolç per arribar a enteses amb els fets fonamentals que determinen quina és la visió que tenim, sobre què és i com s'ha de resoldre la violència masclista.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«¿Y de qué sirvieron estas actuaciones del CNI y el espionaje, de lo que tanto hablaba la ministra Robles en aquellos días? De nada. El mismo sujeto, señor Pablo Lucas, como juez adscrito al CNI, que por la mañana permitía el espionaje con Pegasus al señor Boye, por la tarde, como magistrado del Supremo -repito, el mismo magistrado-, pronunciaba resoluciones y procedimientos en los que el señor Boye era representante legal. Por ejemplo, los procedimientos de adquisición de eurodiputados del presidente Puigdemont y del consejero Comín. Por la mañana espiaba, por la tarde dictaba sentencias. Esas son las garantías que tenemos ahora mismo en materia de servicios de inteligencia en el Estado español. Y acabo. Desde Junts per Catalunya no aceptamos lecciones de democracia de nadie que represente el Estado español, ni de un gobierno que ahora nos viene con un plan de regeneración democrática cuando justificó, amparo y promovió el espionaje a los políticos independentistas catalanes; tampoco de un presidente que lo es porque esta Cámara lo invistió y que ahora dice que gobernará con o sin el apoyo de las Cortes Generales. Y todavía menos, todavía menos aceptamos lecciones de jueces prevaricadores, que se niegan a cumplir la ley de amnistía, y golpistas, porque quieren usurpar el lugar del legislador. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«I de què van servir les lleis del CNI i l'autorització judicial de l'espionatge que tant es posava a la boca la ministra Robles en aquells dies? Absolutament de res. El mateix subjecte, el senyor Pablo Lucas, que com a jutge adscrit al CNI, al matí, autoritzava l'espionatge amb Pegasus al senyor Boye, a la tarda, com a magistrat del Suprem -repeteixo, el mateix magistrat- dictava resolucions en procediments on el senyor Boye era el representant legal. Per exemple, els procediments d'adquisició de la condició de diputats europeus del president Puigdemont i del conseller Comín. Pel matí, espiava, per la tarda, dictava sentències. Aquestes són les garanties que tenim ara mateix en matèria de serveis d'intel·ligència a l'Estat espanyol. Acabo. Des de Junts per Catalunya no acceptem lliçons de democràcia de ningú que representi l'Estat espanyol, ni d'un govern que ara ens ve amb un pla de regeneració democràtica quan va justificar emprar i promoure l'espionatge als polítics independentistes catalans, tampoc d'un president que ho és perquè aquesta cambra el va investir i que ara diu que Gobernará con o sin el apoyo de las Cortes Generales.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Insisto, ministra, queremos todas las competencias, las de fronteras también. Ya sé que no son de su negociado, pero lo recuerdo para que haga memoria al ministro Marlaska cuando hable con él; que le diga que quien conoce y controla el territorio en Cataluña es la policía catalana, ni la Guardia Civil ni su Policía Nacional lo son, porque cuando nosotros decimos que queremos todas las competencias somos los únicos que no huimos de asumir ninguna responsabilidad vinculada a la inmigración y a su gestión, tampoco las más espinosas, que todos sabemos que están ahí. Para nosotros, para Junts per Catalunya, la gestión integral de la migración es un pilar del autogobierno, y por eso, ministra, no renunciaremos a ello. No lo haremos porque de ello depende nuestro futuro, el futuro de la nación y de toda la gente, de todas las personas; y cuando en Junts decimos toda la gente, todas las personas, hablamos de todos, quienes ya están en Cataluña y aquellos que van a llegar. Gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Per nosaltres, per Junts per Catalunya, la gestió integral de la migració és un pilar de l'autogovern. I per això, ministra, no hi renunciarem, no hi renunciarem perquè ens hi va el futur. Ens hi va el futur de la nació i de tota la gent. I quan a Junts diem tota la gent estem parlant de tota la seva gent, de la que ja és a Catalunya, però també de la que hi ha d'arribar. Gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, de nuevo, señorías. Ministra, ¿de verdad usted se cree que avanzamos? ¿Cree que si se avanzase con la discreción que decía, y que es con la que nosotros también partimos esta mañana, nuestro portavoz adjunto habría hecho la intervención que hizo? Mire, yo le agradezco el tono de la respuesta, de la réplica, porque es cierto, ministra, usted no ha querido decir nada demasiado distinto de lo que yo dije. Pero ¿sabe qué pasa? Que quien dice cosas distintas es su compañero, el ministro Marlaska. Y le tengo que decir que avanzar en la negociación no es cumplir, es negociar; y en la materia que nos ocupa eso ya está negociado, porque sacan adelante en el mes de enero los reales decretos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Nosaltres creiem que els límits en el debat de les polítiques migratòries s'han de posar en la vulneració i l'alteració dels valors democràtics de la nostra societat, de manera que integrar sigui integrar i no sigui una altra cosa. Cal garantir drets i assegurar l'accés als serveis públics, però cal fer-ho des de la igualtat efectiva, amb unes regles clares per tothom, per les persones que arriben, però també per les que són d'aquí. I, sobretot, cal que tothom compleixi amb els deures. Per això hem de superar al·lèrgies. Hem de superar al·lèrgies a les polítiques de discriminació positiva i d'incentius a la integració. De la mateixa manera que hi ha d'haver estímuls positius per la integració, cal que també hi hagi estímuls negatius per qui no s'integri. Torno a insistir, ministra, volem totes les competències, les de fronteres també. Ja sé que no són del seu negociat. Però li ho recordo perquè li faci memòria al ministre Marlaska quan parlin, i li digui que qui coneix i controla el territori de Catalunya és la policia catalana, ni la Guàrdia Civil ni la seva Policia Nacional. Perquè quan nosaltres diem que volem totes les competències, som els únics que no defugim d'assumir cap responsabilitat vinculada a la gestió de la immigració. Tampoc aquelles més espinoses que tots sabem que hi són.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Gràcies, president. Bona tarda de nou, senyories. Ministra, de veritat vostè es creu que avancem? Vostè creu que si s'avancés amb la discreció que deia, i que és aquella que nosaltres també compartim, aquest matí el nostre portaveu adjunt hagués fet la intervenció que ha fet? Li agraeixo el to de la resposta, de la rèplica, perquè és cert, ministra, vostè no ha volgut dir res massa diferent del que he dit jo. Però sap què passa? Que el que diu coses diferents és el seu company, el ministre Marlaska. I jo li he de dir que avançar en la negociació no és complir, és negociar. I amb la matèria que ens ocupa, això ja està negociat. Perquè van tirar endavant els reals decrets al mes de gener. I li pregunto, vostè sap qui és el president de l'Estat espanyol? Ho sap. Doncs ja té la resposta. Nosaltres complim en temps i forma. Vostès podran dir que han complert quan Catalunya tingui delegades totes les competències en immigració. I si, com diuen, volen avançar, sàpiga que ens hem d'aplicar força més. Perquè per Junts la immigració és un tema de país i la volem tractar amb el rigor i la sensibilitat que es mereix, defugint dels extrems, dels populismes i de les solucions senzilles; reconeixent que el bonisme ha fracassat estrepitosament perquè ens ha portat a un sistema tensionat i polaritzat que és incapaç de garantir el benestar dels migrants, però que tampoc garanteix el benestar de la població en general. Ho sabem tots: els serveis públics no donen l'abast. No hi ha capacitat de garantir ni l'acollida ni la integració. I això, per experiència, sabem que acaba fragmentant la cohesió social.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Es evidente que se le han acumulado las comparecencias. Es lo que pasa cuando no se comparece con tiempo, que se acaba perjudicando, y hoy tenemos que tratar conjuntamente dos temas que, aunque es cierto que se pueden relacionar muy bien, hubiera sido mucho mejor considerar por separado. Pero, qué lo vamos a hacer, ya sabemos que la celeridad tampoco es una virtud de este Gobierno. El presidente Puigdemont nos decía este fin de semana que el reto demográfico es crítico para todos los países, también para el nuestro, para Cataluña, y que esta es una de las cuestiones que debería estar en el centro del debate político porque lo condiciona todo, y añadía que para hacer eso es necesario superar el cortoplacismo y ser capaces, sin dejar de atender a lo inmediato, de prepararnos para el futuro. En Junts per Catalunya sabemos que para poder hablar de lengua, de cultura, de enseñanza, de salud, de energía, de infraestructuras, de economía, de comercio, de servicios sociales y también de migraciones tenemos que pensar a lo largo y a lo grande. Nosotros sabemos el país que queremos, sabemos la Cataluña que necesitamos. Es una Cataluña Estado, que disponga de todas las herramientas y recursos suficientes para hacer las mejores políticas en todos los ámbitos. Queremos herramientas y recursos, o, como dice nuestra portavoz, Míriam Nogueras, queremos poder, queremos ser soberanos; poder y soberanía para decidir nuestro futuro, poder y soberanía para gestionar según los intereses de Cataluña y de la gente que vive allí. Para que lo entiendan bien, queremos ferrocarriles de la Generalitat, respecto del que decidamos nosotros y el servicio responda al interés de los catalanes, y no queremos unas cercanías de Renfe, donde dependemos de otros, que responden a sus intereses, que, aunque algunos no lo vean, no son los intereses de los catalanes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«I és en aquest marc, ministra, que s'emmarca la nostra voluntat de fer una gestió integral del fet migratori. Per això cal fer efectiva la delegació de competències acordada amb el seu Govern. De totes les competències, del control de fronteres i de la gestió de fluxos, també. Tot i que el ministre Marlaska encara no ho hagi entès o no ho vulgui entendre. Perquè miri, nosaltres sabem que el 150.2 ens dona un marge ampli d'interpretació i d'aplicació. A la pràctica, el legislador orgànic de l'article 150 ha realitzat transferències que han afectat diverses matèries de competència estatal. I quan nosaltres parlem de competències, també vull recordar que parlem de recursos. Per cert, recursos que Catalunya genera, però que es dilueixen en la mala entesa solidaritat espanyola, que és un espoli en tota regla. Ministra, vostè té clar el que volem els de Junts per Catalunya? Vostè està disposada a fer efectiva la delegació en els termes de l'acord signat amb nosaltres? O també ens farà un Marlaska? Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, ministra.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Per últim -i dic per últim, no perquè no hi hagi més dades, sinó perquè no hi ha temps de tractar-les totes i el cert és que el resultat sempre acabaria portant-nos allà mateix-, si parlem de menors no acompanyats, l'any passat, el 2023, van incorporar-se al sistema més de 2300 menors a Catalunya, que representen gairebé un 20 % del total. I en aquesta primera meitat d'any, del 2024, gairebé 1400 de nous. El contingent atès avui per la Generalitat s'acosta als 7000 joves, entre ells més de 3000 joves de més de divuit anys, als quals s'intenta garantir la seva adequada inserció sociolaboral. Si ho mirem amb perspectiva dels darrers vuit anys, del 2015 al 2023, segons l'Estat, Catalunya hauria acollit més de 10 000 menors no acompanyats. Si agafem les dades de la DGAIA, algun miler més. En definitiva, l'anàlisi de totes aquestes dades vinculades a la immigració ens mostren sempre un decalatge entre quatre i gairebé vint punts per sobre del que ens correspondria a Catalunya amb relació al pes de la seva població referida a la de l'Estat. Aquestes dades el que confirmen és que Catalunya és un país d'acollida, sense cap mena de dubte, però també confirmen l'important impacte demogràfic que aquests darrers anys el fenomen de la migració ha generat en tots els àmbits de la nostra societat. I és des de la nostra mentalitat d'Estat i des de la vocació de partit de Govern que Junts volem dotar al nostre país de totes les eines necessàries per poder fer les polítiques que pertoquen per gestionar la Catalunya d'avui, però també per preparar la Catalunya del futur.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Pel que fa a la crisi migratòria del 2023 i el que portem d'aquest 2024, més enllà del drama humanitari que certament representa, volem parlar de dades, de dades ampliades, per fer una millor fotografia de quina és la situació a Catalunya, on un 18,3 % de la població és estrangera. A l'Estat espanyol, només ho és, de mitjana, un 13,5 %. De la població estrangera de l'Estat espanyol, el 22,4 % és a Catalunya. A Madrid, un 17,1 %; a València, un 15 % i a Andalusia, un 13 %. Durant la crisi migratòria de les Canàries de l'octubre del 2023, Catalunya va acollir 1988 emigrants, un 17,3 % del total, Andalusia un 6,2 %, Madrid un 3,9 % i Euskadi un 0,3 %. Del total transferit a la península, Catalunya en va acollir un 36,17 %, més del doble del que representa la població catalana amb relació a la de l'Estat. Si parlem dels interns en CIE, dels 1085 interns que el 2023 van entrar en algun centre CIE, 589 ho van fer en el de Barcelona. O sigui, un de cada quatre interns de tot l'Estat, a Barcelona. Dit d'altra forma, un 25 % dels interns del CIE són a Catalunya, gairebé deu punts per sobre del que correspondria pel pes de la població catalana, un altre cop amb relació al conjunt de l'Estat. Si ho fem amb relació a les nacionalitzacions, ens tornem a trobar que Catalunya és on més nacionalitzacions es produeixen. Entre 2013 i 2023, a l'Estat espanyol es nacionalitzen 1 645 261 persones. D'aquestes, 420 590, a Catalunya. O sigui, un 25,5 % de les adquisicions de nacionalitat espanyola de residents entre el 2013 i el 2023 s'han produït a Catalunya, nou punts més del que ens tocaria pel pes de la població. L'any 2023 es van nacionalitzar a l'Estat espanyol 240 208 persones, segons l'Institut Nacional d'Estadística, de les quals 60 846 a Catalunya. O sigui, es repeteix: un 25,3 % mantenint aquests nou punts de diferència que els dèiem amb el que representa la població catalana amb relació a l'Estat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, ministra. És evident que se li han acumulat les compareixences. És el que passa quan no es compareix en temps, que se n'acaba perjudicant la forma. Avui, doncs, hem de tractar conjuntament dos temes que si bé és veritat que es poden molt ben relacionar, hagués anat molt millor poder-los tractar per separat. Però, què hi farem? Ja sabem que la celeritat tampoc és una virtut d'aquest Govern. Mirin, el president Puigdemont ens deia aquest darrer cap de setmana que el repte demogràfic és crític per tots els països, també per al nostre, per Catalunya, i que aquesta és una de les qüestions que hauria de ser el centre del debat polític, perquè ho condiciona tot. Afegia que per fer això és necessari superar el curt termini i ser capaços, sense deixar d'atendre allò immediat, de preparar-nos per al futur. A Junts per Catalunya sabem que per poder parlar de llengua, de cultura, d'ensenyament, de salut, d'energia, d'infraestructures, d'economia, de comerç, de serveis socials i també de migracions hem de pensar en llarg i hem de pensar en gran. Nosaltres sabem el país que volem, sabem la Catalunya que necessitem. És una Catalunya Estat que disposi de totes les eines i dels recursos suficients per fer les millors polítiques en tots els àmbits. Volem eines i recursos, o com diu la nostra portaveu Míriam Nogueras, volem poder, volem ser sobirans; poder i sobirania per decidir el nostre futur; poder i sobirania per gestionar segons els interessos de Catalunya i de la gent que hi viu. Perquè ho entenguin bé, volem ferrocarrils de la Generalitat a pertot, ferrocarrils de la Generalitat on decidim nosaltres i que el servei respongui a l'interès dels catalans. No volem Rodalies de Renfe on depenem d'uns altres que responen als seus interessos i que encara que alguns no ho vegin, no són els interessos dels catalans.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión le merece al Ministro del Interior que Cataluña tenga competencias en temas de inmigración,...
«El que vostè pensa de veritat, senyor ministre, ja ho vam conèixer el passat 12 de setembre, quan deia: Lo que usted piensa en realidad, señor ministro, ya lo supimos el pasado 12 de septiembre, cuando dijo que... ... las competencias de control de fronteras y de inmigración son una competencia exclusiva del Estado y del Gobierno. Ara, però, presti atenció al que li explico. A Catalunya hem acreditat que som solvents en el desplegament del nostre autogovern. A Catalunya, Junts defensem que l'impuls de l'autogovern ens acosta a la independència. I si volem la independència de Catalunya, és evident que volem exercir les nostres polítiques d'immigració i no volem que les decideixin vostès des de Madrid. Per tant, a Catalunya, els catalans volem i podem exercir totalment les competències en immigració. En aquest sentit, a començament d'any, vostès van salvar dos decrets a canvi de signar un acord precisament amb això, amb la delegació integral a Catalunya de les competències d'immigració. Així de clar i així de fàcil, senyor ministre. Per tant, quin temor té vostè? Té por que exercim les competències de manera excel·lent? Té por que evidenciem la nefasta gestió de la immigració que fa el seu ministeri? Té por que es vegi que nosaltres prioritzem el país i les demandes dels ciutadans? O potser té por que els catalans puguem ser ciutadans de primera?»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión le merece al Ministro del Interior que Cataluña tenga competencias en temas de inmigración,...
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, quina opinió li mereix que Catalunya tingui competències en temes d'immigració, especialment en aquelles que tenen a veure amb el control de fronteres? Muchas gracias, presidenta. Señor ministro, ¿qué opinión le merece que Cataluña tenga competencias en temas de inmigración, en particular en eso que tenga que ver con el control de fronteras?»
-
María Jesús Montero Cuadrado Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda· PSOE ·
Congreso · Pleno¿Es el Ministerio de Hacienda un obstáculo para llegar a un acuerdo en materia de inmigración?
«Muchas gracias, señora presidenta. Primero, señor Rego, le agradezco la pregunta en el tono en que usted la fórmula porque, efectivamente, el debate de financiación se utiliza más para la confrontación política que para poner sobre la mesa realmente fórmulas que nos permitan avanzar. Creo que usted es consciente, porque lo hemos hablado en más de una ocasión, de que este Gobierno ha intentado impulsar un nuevo modelo de financiación que permitiera incrementar los recursos de las comunidades autónomas, a pesar de que los años de gobierno del señor Sánchez han permitido 300 000 millones de euros más para el conjunto de los territorios; en el caso concreto de Galicia, 18 000 millones de euros más, además de fondos europeos, que nos permitirán ser capaces de proveer un sistema del bienestar que satisfaga las expectativas de los ciudadanos. Además, señor Rego, lo hemos discutido y sabe que, por supuesto, la solución del problema tiene que venir de la mano de un incremento de recursos, pero también de cómo se utilizan estos recursos para que realmente sea la igualdad la que prevalezca por encima de los intereses de las clínicas privadas o de los centros educativos privados. Podemos compartir esa cuestión, pero necesitamos un amplio consenso para que el modelo de financiación pueda abrirse camino. El Gobierno va a seguir trabajando y tenemos una fuente de inspiración importante en el reciente acuerdo firmado con Esquerra Republicana de Catalunya, por lo que, señor Rego, estoy convencida de que su grupo se sentará a trabajar en este sentido e intentaremos entre todos obviar el ruido del Partido Popular, que ladra, ladra y ladra para que, como siempre, no cambie absolutamente nada. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Y la advertencia, y acabo: presten mucha atención a meter las manos del Estado en nuestros ríos, en nuestras competencias. Cualquier propuesta normativa debe tener muy presente todo el trabajo que se ha hecho desde las distintas comunidades autónomas, en este caso, de la Generalitat de Catalunya. Esquerra Republicana quiere que las concesiones hidroeléctricas se puedan gestionar con participación de la energética pública catalana. Esta es la pieza clave para poder avanzar de verdad hacia la democratización de un bien tan preciado y tan necesario como el agua. Nada más y muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Así pues, bajo el principio de la transparencia y la voluntad de erradicar la pobreza energética, Esquerra Republicana impulsó el nacimiento de la energética pública de la Generalitat de Catalunya, porque queremos contribuir, en mayúsculas, a la sostenibilidad y a la protección del medio ambiente, y queremos, también, generar y suministrar energía limpia que provenga de la energía solar, de la eólica o de la hidráulica para toda la ciudadanía. La buena noticia es que, nosotros, en Cataluña, ya lo estamos haciendo y estamos andando en esta dirección, porque, también, una de las misiones que tiene encomendada nuestra energética es la de recuperar la explotación de las centrales hidráulicas a medida que vayan venciendo sus concesiones. A día de hoy, la energética ya dispone de una instalación hidroeléctrica de casi 2 megavatios de potencia, que abastece infraestructuras de Aguas Ter-Llobregat. De hecho, desde el pasado 24 de julio, gestiona la central de Can Trinxet en Sant Quirze de Besora. Además, tiene un proyecto, que es gestionar, dentro de poco, la colonia Llaudet, en Sant Joan de les Abadesses.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«L'advertència i acabo. Tinguin molta atenció a ficar les grapes de l'Estat als nostres rius, a les nostres competències. Tota proposta normativa ha de tenir molt present tota la feina que s'ha fet des de les diferents comunitats autònomes, en aquest cas, des de la Generalitat de Catalunya. Esquerra Republicana vol que les concessions hidroelèctriques es puguin gestionar amb participació de l'energètica pública catalana. Aquesta és la peça clau per poder avançar de veritat cap a la democratització d'un bé tan preuat i tan necessari com l'aigua. Res més i moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos y a todas. Debo decir que celebro que estemos contentas y contentos de que esta iniciativa sea debatida hoy, aquí, en el Congreso de los Diputados. De hecho, también quiero manifestar que estamos contentas de que se pongan luz y transparencia a una cuestión tan oscura, tan oscura, como las concesiones hidroeléctricas. Dicho esto, compartimos el objetivo principal, que no es otro que la democratización de los recursos naturales y de las fuentes de energía renovables.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Estem, com poden comprovar, fermament compromesos amb les formes més respectuoses d'aprofitar la força de l'aigua per produir electricitat. I també, com a formació política, considerem imprescindible exercir des de l'Administració pública l'explotació de les centrals hidroelèctriques, que són molt sensibles pel funcionament del mercat elèctric. Hem de mirar molt més enllà de l'enriquiment, òbviament, d'uns pocs. Per descomptat, també reivindiquem la necessitat de fer estudis. Són necessaris estudis per implantar centrals hidroelèctriques reversibles, per exemple, que, a diferència de les fluents, no necessiten abocar aigua per funcionar. També, si ens permeten, i molt important, instal·lar turbines d'hidrocargol que no necessiten desviar cabal dels rius per produir energia elèctrica. Per tant, avui arriba en aquesta Cambra una proposició no de llei del grup parlamentari plurinacional SUMAR per crear una empresa pública per la gestió pública de les concessions administratives i centrals hidroelèctriques. Nosaltres celebrem que es debati això en aquesta Cambra, però abans volem remanifestar per acabar una realitat i alhora fer una advertència. La realitat és que això que busca crear aquesta iniciativa -com els he explicat- a Catalunya, malgrat moltes reticències de fora, però també de dins de l'arc parlamentari, que també trobaran aquí, ja ho tenim.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Així doncs, sota el principi de la transparència i la voluntat d'erradicar la pobresa energètica, Esquerra Republicana va impulsar el naixement de l'energètica pública de la Generalitat de Catalunya perquè volem contribuir, amb majúscules, a la sostenibilitat i la protecció del medi ambient. Volem també, alhora, generar i subministrar energia neta provinent de l'energia solar, de l'energia eòlica o de la hidràulica per tota la ciutadania. La bona notícia és que nosaltres a Catalunya ja ho estem fent i estem caminant en aquesta direcció perquè també una de les missions que té encomanades l'energètica és la de recuperar l'explotació de les centrals hidràuliques a mesura que vagin vencent les seves concessions. De fet, a dia d'avui, l'energètica ja disposa d'una instal·lació hidroelèctrica de gairebé dos megawatts de potència que vesteix infraestructures d'aigües Ter-Llobregat. De fet, des del passat 24 de juliol gestiona la central de Can Trinxet a Sant Quirze de Besora i, a més a més, té un projecte: gestionar d'aquí poc la colònia Llaudet a Sant Joan de les Abadesses.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Bé, moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. He de dir que celebro que estem contentes i contents que aquesta iniciativa sigui debatuda avui aquí al Congrés dels Diputats. De fet, també vull manifestar que estem felices que es posi llum i transparència a una qüestió tan fosca com les concessions hidroelèctriques. Dit això, compartim l'objectiu principal, que no és altre que la democratització dels recursos naturals i de les fonts d'energia renovables. Però ara els parlaré, si em permeten, de Catalunya, i concretament de l'energètica. L'energètica pública de Catalunya és una empresa pública que es dedica a produir i subministrar energia d'origen renovable. La va crear el Govern republicà de Pere Aragonès i la seva acció se centra bàsicament en quatre vectors que a nosaltres ens semblen fonamentals. El primer, promoure la producció d'energia neta. El segon, avançar cap a la sobirania energètica, vetllar per l'equilibri territorial del país -molt important- i per últim, contribuir a la justícia social energètica. Avui, és una evidència afirmar que els recursos fòssils són finits i que també són contaminants i que en cap cas són una opció de futur en l'actual context d'emergència climàtica. També és una veritat, en aquest cas, una veritat com un temple, que la gestió actual de la majoria dels recursos naturals només busca maximitzar els beneficis econòmics que aquests puguin aportar a unes poques grans empreses. Entitats que com a conseqüència de l'especulació i el tracte de l'aigua o de l'electricitat com a mers béns de mercat tenen la capacitat d'imposar sempre uns preus que empitjoren la qualitat de vida de moltíssimes famílies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Junts ja ha denunciat en altres ocasions en el passat l'obertura de comportes a les centrals hidroelèctriques per aprofitar el preu disparat de la llum, encara que fos a costa de buidar els pantans. Tenir el control de les centrals hidroelèctriques, per tant, acabaria amb aquests usos injustificables, però hi ha un pas previ -ja ho hem dit- modificar la llei d'aigües escoltant el territori, la gent de les terres que es van afectar fa dècades amb la construcció de les centrals hidroelèctriques. Els veïns d'algunes poblacions afectades recorden encara que per construir aquestes centrals els van prometre una sèrie de condicions que, passats 50, 60 anys, algú ha oblidat. S'han trencat els contractes, s'han trencat els compromisos i han fet pagar la gent del territori el quilowatt hora per sobre del pactat en els acords inicials. Les males decisions, per tant, està clar que acaben perjudicant aigües avall. Fem bé les coses, i fem-les pensant en i amb la gent. Gràcies. Gracias, presidenta. Bien, como decimos en Cataluña, a ver si sacamos algo en claro de esto. Junts está a favor de la creación de una energética pública, con autonomía de gestión, para producir electricidad a través del uso privativo de las aguas y asumiendo la gestión de las concesiones hidroeléctricas finalizadas del dominio público hidráulico. Sí, pero esta empresa pública debe ser catalana y no del Estado. De hecho, tanto la ACA -la Agencia Catalana del Agua- como la energética pública que ya tenemos podrían hacer estas funciones. No queremos, por lo tanto, un organismo estatal que gestione activos catalanes. Ya lo dejamos claro diciéndoselo al PP. La energética pública que se proponía antes por Unidas Podemos y PP, que significa producción energética española de producción empresarial. Rechazamos la proposición de ley del PP y también rechazamos la PNL de SUMAR que presentan hoy, porque no sirve para que Cataluña tenga la gestión pública de las hidroeléctricas catalanas que acaben en concesión. Más bien lo contrario, sirve para que una empresa pública española recentralice la gestión de nuestros recursos hídricos. No decimos nada que no esté en nuestro programa. La Generalitat de Catalunya debe ser el gestor de las principales infraestructuras de titularidad estatal de transporte y comunicaciones en Cataluña. Por ello, queremos el cambio de titularidad de aeropuertos, puertos, ferrocarriles, carreteras y, por supuesto, de las infraestructuras hidráulicas y de abastecimiento de agua.»