Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.028 declaraciones · página 82 de 101
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«PSOE és amb el Gobierno de España que ha elaborat normativa i que, posteriorment, ha desenvolupat el Govern de la Generalitat mitjançant el pla de qualitat de l'aire? És aquest? O el compromís és amb els alcaldes i alcaldesses del PSC de l'àrea metropolitana que, ai!, s'oposen el pla? En què estem? Amb una cosa o amb l'altra? Ens la mirem diferent quan estem aquí o quan estem allà? I parlant de canvi climàtic i qualitat de l'aire. A Catalunya hi ha noranta-vuit instal·lacions que paguen drets d'emissions, però la transferència a Catalunya dels recursos procedents de la subhasta de drets d'emissió del règim de Comerç, dels drets d'emissió de la Unió Europea, per destinar-los a la lluita contra el canvi climàtic no els percebem directament. Estem parlant d'uns 320 milions d'euros anuals que podrien dedicar-se a projectes, evidentment, de mitigació i d'adaptació al canvi climàtic del Fons climàtic. Què ens en podria dir, senyora ministra? I també parlant de subhastes i d'eòlica marina, li demanem -i ho fem per enèsima vegada- que la subhasta es faci a Catalunya i es prioritzin els criteris que estableix la Generalitat, que són criteris amb un component social important. I que no només això, sinó que són criteris també que estan consensuats amb el territori, això vol dir amb els alcaldes i alcaldesses del territori afectat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«I també parlant del seu Govern i de la seva sucursal a Catalunya, en aquest cas ara un incís pel PSC. Nosaltres necessitaríem aclarir -i crec no només el Grup Republicà, també la ciutadania de Catalunya- quin és el seu grau de compromís amb les directives ambientals i amb la preservació del medi natural. M'explico. Avui dia no sabem a qui hem de creure, o no sabem a quin criteri li fa més cas vostè, és a dir, aquell que deriva d'Atocha o aquell que deriva de l'estació de Sants. M'explico. Ho dic per saber si segueixen apostant, com afirma Salvador Illa, per un model de ciment i asfalt, i segueixen capficats en voler ampliar l'aeroport de Barcelona, passant per sobre de la Ricarda o, per al contrari, vostès són els qui volen donar compliment a les cartes d'emplaçament de la Comissió Europea i vetllar pels espais naturals i el medi ambient, perquè les dues coses alhora són impossibles. Ens agradaria que això també ens ho contestés. I, en el mateix sentit, també li demanaríem posicionament del Govern d'Espanya respecte a les zones de baixes emissions, i també m'explico. Nosaltres necessitem concretar quin és el grau de compromís del PSOE amb la qualitat de l'aire de l'àrea metropolitana de Barcelona. El compromís del»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Un tema també clau és l'aigua. En aquest apartat ens podríem estendre molt. De fet, ens podríem extreure estendre de valent, però el temps tampoc m'ho permet. Jo voldria parlar, podria parlar, de la nefasta gestió i, com que ja li he explicat i he tingut l'oportunitat de compartir-ho amb vostè no ho faré. Deia de la nefasta gestió de la CHE durant la sequera que encara estem patint a Catalunya i, sobretot, del tancament del canal d'Urgell i del Segarra-Garrigues ara fa poc més d'un any, sense previ avís, degut a la manca de planificació. I també podríem parlar de les infinites derivades que això va tenir directament a la pagesia depenent de l'aigua, de les conques extracomunitàries, però com que ja es va fer prou el ridícul, diguéssim, no hi perdré més temps. El meu país, però, segueix patint -sobretot un embassament concret que depèn de la CHE- una sequera increïble i és els Guiamets. La situació és d'emergència extrema. Ho és pels regants i també ho és pel municipi de Falset, la capital del Priorat. La situació és tan extrema que en aquest municipi necessiten plantejar-se alternatives per garantir ja l'aigua de boca, no per regar, l'aigua de boca i la diversificació de les fonts de proveïment quan els pous propis no portin aquesta aigua, l'aigua suficient. L'alternativa més lògica és la connexió del poble de Falset amb l'embassament de Guiamets, que està en línia recta només a set quilòmetres. Ara que s'ha començat a parlar seriosament de portar aigua de l'Ebre per al regadiu, és imprescindible, vicepresidenta, que trobem solucions per les dues problemàtiques i que s'executin ja aquestes obres per procediment d'urgència. És extremadament imprescindible. I seguim parlant d'aigua i d'incompliments. Un de flagrant: l'incompliment dels terminis relatius a l'ampliació de la dessaladora de la Tordera. Tot just el passat dilluns 17 de juny, dilluns passat, el ministeri va enviar una proposta d'acord per les dessaladores de la Tordera i de Foix. Es tracta d'un retard, si em permet, inadmissible, donat que va ser el 5 de febrer del 2024 quan vostè i el conseller Mascort varen anunciar l'acord per l'ampliació de les dues dessaladores. No se li escapa a ningú que els principals damnificats d'aquest retard són sempre els mateixos, que és la ciutadania, en aquest cas els ciutadans de Catalunya, que veuen com les obres, unes obres que són estratègiques per la resiliència hídrica del país, estan endarrerides.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Gràcies, president. Vicepresidenta, molt bona tarda. Encara que sigui a instàncies del Partit Popular, li he de dir que celebrem la seva compareixença per informar i alhora, també, per fer balanç de les polítiques i les actuacions del seu macroministeri, que, sens dubte, també tenen un impacte directe en el desenvolupament econòmic, social i, òbviament, també ambiental. El tenen a l'Estat espanyol i també encara, i de moment, el tenen a Catalunya. El seu és un ministeri vital, i no és gratuït que digui que és un sistema vital, tot i que li he de dir que no destaca per la seva vivacitat, ni pel que fa a determinació, ni pel que fa tampoc a rapidesa, ni tampoc per escoltar al territori i a les seves necessitats. Jo, vicepresidenta, avui, de manera molt telegràfica, li parlaré de diversos temes. I ho faré també amb l'esperança que me'ls contesti, si és possible, tots. També li he de dir que ho faré amb un to òbviament agradable, com no pot ser d'altra manera, i no com el que hem tingut l'oportunitat d'escoltar de dos dels grups que m'han precedit. Començo per un tema que vostè sap que a Catalunya ens preocupa i ens ocupa, i que val a dir que no li he sentit dir ni un mot, que és el delta de l'Ebre. Sens dubte, un territori, un ecosistema únic, però també un ecosistema extremadament fràgil. I aquí deixo altres consideracions per nosaltres claus. La primera, les guardes, els sediments i les platges amples. Sap perfectament que aquest és el consens del territori, al costat del govern de la Generalitat, un consens que passa per mantenir el perfil, per anar endavant, i no per recular. No volem recular ni un centímetre, no volem el deslinde, tenim la solució, vostè ho sap, i també sap que aquesta solució és viable.»
-
María Jesús Montero Cuadrado Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda· PSOE ·
Congreso · Pleno¿Considera el Gobierno español que Cataluña tiene un modelo de financiación justo?
«Muchas gracias, señor presidente. Señor Álvaro, creo que podemos avanzar si somos capaces de abandonar posiciones extremas que no nos permitan progresivamente llegar a un punto de coincidencia, a un punto común, y no solo con Esquerra Republicana de Catalunya, ha escuchado usted anteriormente que así también he invitado al Partido Popular, porque lo que no se puede hacer es ejercer la presión fiscal a la baja, bajándoles a los ricos de un territorio la capacidad de aportar fiscalmente y luego quejarse diciendo que no tienen recursos y exigiendo a otros territorios que mantienen la presión fiscal que se tenga una mayor solidaridad con esa parte de España, lo que ocurre en las comunidades gobernadas por el Partido Popular. Señoría, creo que ustedes saben perfectamente que el Partido Socialista no comparte el modelo de concierto económico o similar que ustedes ponen encima de la mesa, pero sí creemos que se tienen que contemplar las singularidades y, por tanto, acompañar con ellas la financiación para Cataluña. Y es importante, señoría, entre otras cosas, porque hay que cumplir el Estatuto de Autonomía de Cataluña, que fijó algunas posiciones respecto a esta materia. Por tanto, yo le invito a avanzar en este debate. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera el Gobierno español que Cataluña tiene un modelo de financiación justo?
«Tenim clara la nostra proposta, senyora vicepresidenta. Volem recaptar tots els impostos, traspassar el que correspongui a l'Estat pels serveis prestats i pactar una quota de solidaritat raonable. És una proposta que considerem econòmicament viable, jurídicament factible i homologable a nivell internacional. No pretenem perjudicar a ningú. Un finançament singular i just no és cap privilegi, com diuen alguns, ni és anar contra cap territori, però, com diu el president Aragonès, no acceptarem que se'ns doni gat per llebre. Tenim ara una oportunitat real i veritablement històrica per fer-ho possible. Ens cal determinació, ens cal consens i ens cal coratge. Ara no se li pot demanar a Esquerra Republicana que renunciï a allò que necessita el nostre país, que necessita la nostra gent. Per això, des d'aquesta responsabilitat que tenim en Catalunya, podem dir ara i aquí que sense sobirania fiscal nosaltres no facilitarem cap investidura. Señora vicepresidenta, el modelo actual de financiación consideramos que es injusto y, además, ineficaz. En primer lugar, porque ningún país del mundo podría prosperar social y económicamente teniendo embargado casi el 10 % de sus recursos. En segundo lugar, porque la ejecución por parte del Estado de lo que presupuesta Cataluña es un escándalo. Según las últimas cifras del primer semestre del año 2023, mientras que en Cataluña se ejecuta el 16 %, en Madrid se supera el 52 %. ¿Cómo cree que nos tenemos que sentir los catalanes ante esto? Este modelo de financiación, tengámoslo claro, es injusto y provoca una situación inédita en el conjunto del Estado español. Es un déficit fiscal de 21 980 millones de euros, que se dice pronto. Es un dinero que traemos desde Cataluña en forma de impuestos y que no vuelven en mejoras de servicios públicos, como sería necesario. En Cataluña hay un gran consenso -?ustedes lo saben- ante el problema de financiación y presupuestario. Según el último informe del Centro de Estudios de Opinión, nueve de cada diez catalanes están a favor de que la Generalitat gane más poder en la recaudación de impuestos. Y otro dato que quizás le sorprenderá, la mayoría de votantes del PSC también están a favor de que Cataluña recaude todos los impuestos.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera el Gobierno español que Cataluña tiene un modelo de financiación justo?
«Senyora vicepresidenta, l'actual model de finançament considerem que és injust i, a més a més, és ineficaç. En primer lloc, perquè cap país del món podria prosperar socialment i econòmicament tenint embargat gairebé el 10 % dels seus recursos. I, en segon lloc, perquè l'execució que fa l'estat d'allò que pressuposta a Catalunya és un escàndol. Segons les últimes xifres corresponents al primer semestre de l'any 2023, mentre a Catalunya s'executa el 16 %, a Madrid ja se supera el 52 %. Com creu que ens hem de sentir els catalans abans d'això? Aquest model de finançament, tinguem-ho clar, és injust i provoca una situació inèdita en el conjunt de l'Estat espanyol. Un dèficit fiscal de 21 980 milions d'euros, aviat és dit. Uns diners que portem des de Catalunya en forma d'impostos i que no retornen en millora de serveis públics, com caldria. A Catalunya hi ha un gran consens -?vostès ho saben- respecte al problema financer i pressupostari. Segons l'últim informe del Centre d'Estudis d'Opinió, nou de cada deu catalans estan a favor del fet que la Generalitat guanyi poder en la recaptació d'impostos. I una dada que potser els sorprendrà: la majoria dels votants del PSC també estan a favor que Catalunya recapti tots els impostos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el respeto a las Cortes Generales y el ejercicio de sus...
«Però, en tot cas, volen parlar de respecte? Parlem-ne. Respecte seria fer funcionar rodalies com ha de funcionar en qualsevol país modern. Respecte seria pagar el que deuen per la llei de dependència i que la gent no mori al llit sense tindre reconeguda la prestació corresponent. Respecte seria dotar Catalunya pressupostàriament amb allò que ens pertoca per pes demogràfic i per pes econòmic. Respecte seria executar cada any totalment els pressupostos. Seria també disposar dels nostres diners per tal de poder reduir les llistes d'espera als hospitals. Disposar dels nostres diners per poder pagar el que es mereixen els metges i les infermeres, perquè no hagin de marxar a treballar a fora de Catalunya. Seria disposar dels nostres diners per poder pagar millor els professionals del sistema educatiu i tindre una millor escola catalana. Respecte seria no utilitzar els tribunals per tombar les nostres lleis del Parlament o no permetre que es forci la justícia per perseguir els catalans. Per tot això, nosaltres no ens sentim pas part del seu país i només tenim un interès: defensar els nostres catalans i marxar d'Espanya com més aviat millor. I, per tot això, malgrat que vostès s'entestin a dir el contrari des de la seva bombolla política, cada vegada són més i més els ciutadans catalans que pensen que amb vostès no hi ha res a fer. Però escoltin-me, nosaltres tenim una sort que no tenen vostès: podem aguantar el seu espectacle diari en aquest hemicicle i la manca de respecte en aquesta Cambra perquè sabem que arribarà el dia en què marxarem del seu país. De fet, cada vint-i-quatre hores, un dia menys.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de transición ecológica...
«Acabo. Un últim apunt per parlar d'aigua i de la seva dèria, perquè tenen una dèria en aquesta bancada per un Pacte Nacional de l'Aigua. Mirin, des d'Esquerra Republicana de Catalunya els tornem a dir que no, un no si em permeten rotundament escandalós, no puc cridar més, és un no com una casa de pagès. Nosaltres ho tenim clar, la descentralització en la presa de decisions és la millor manera de gestionar els recursos de manera eficient. Fer-ho de manera centralitzada, com vostès pretenen, no és efectiu, perquè ens han demostrat infinitat de vegades que mai és solidari. Dit d'una altra manera i amb rotunditat, acabo, president, ni pactes nacionals ni interconnexió de conques. Davant l'emergència climàtica, l'alternativa és només caminar plegats. Moltes gràcies. Gracias, señor presidente. Muy buenas tardes. Es tan cierto que el campesinado y el mundo rural sufren como que VOX, y hoy también se apunta el Partido Popular, utilizan demasiadas veces a un sector estratégico, un sector que produce alimentos sanos de gusto y de calidad no solo para pellizcar cuatro votos, si me lo permiten, sino para ir una y otra vez y negar lo que dice la ciencia y el sentido común. Estamos en emergencia climática, el calentamiento global es un hecho y cada vez perdemos más biodiversidad. Ante esta realidad, diputados y diputadas del Grupo Popular, lo peor que podemos hacer es negar la evidencia y lo peor que podemos hacer también es aprovechar las reivindicaciones agrarias legítimas contraponiéndolas a la protección del medio ambiente. Lo que hacen ustedes, permítanme decirlo, aparte de ser peligroso, es extremadamente irresponsable. Les advierto ya -y no porque tenga ninguna bola de cristal- que más pronto que nunca esto se les va a poner en contra.»
-
Candela López Tagliafico · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«Ja n'hi ha prou de maltractar la sanitat pública i els seus professionals. Ni a Catalunya ni enlloc. Inverteixin ja i deixin de mirar cap a una altra banda, amb la salut de la nostra gent no s'hi juga. Ya basta de maltratar la sanidad pública y a sus profesionales, ni en Cataluña ni en ningún lugar. Inviertan ya y dejen de mirar para otro lado. Con la salud de nuestra gente no se juega. Gracias. (Aplausos de las señoras y los señores diputados del Grupo Parlamentario Plurinacional SUMAR, puestos en pie).»
-
Candela López Tagliafico · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«Ya acabo. ... en financiar el incremento de las plazas de Medicina o, como ha hecho el Ministerio de Universidades, acelerando el proceso de homologaciones de títulos universitarios extracomunitarios. (Aplausos). Ja per últim, ja acabo. M'agradaria acabar mostrant el meu suport i el del meu grup parlamentari als treballadors i treballadores de la sanitat pública de Catalunya i també de Sevilla, que s'estan manifestant aquests dies, el passat dijous i demà a Sevilla, pels carrers de les nostres ciutats, per la manca de substitucions del personal sanitari. Por último -ya acabo-, quería mostrar mi apoyo y el de mi grupo parlamentario a los trabajadores y trabajadoras de la sanidad pública de Cataluña y también de Sevilla, que se están manifestando estos días -el pasado jueves y mañana en Sevilla- por las calles de nuestras ciudades por la falta de sustituciones del personal sanitario.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«I la frase que resumeix totes les anteriors: 'Les hemos destrozado el sistema sanitario' se li atribueix a Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya. La va dir en una conversa al despatx del ministre d'Interior del 2011 al 2016, el senyor Jorge Fernández Díaz. Per tant, senyories del Popular, tinguin una mica de vergonya de portar aquesta proposta no de llei aquí, perquè aquesta declaració mostra una manca de respecte total cap a un dels serveis públics més valuosos i necessaris. Aquests tipus de comentaris són irresponsables, reflecteixen una actitud premeditada de desmantellament del sistema sanitari públic i tota la intenció de derivar-lo cap a una creixent privatització que, ves per on, allà on tenim la privatització és on tenen els seus amics i saludats. També recordem la gestió del PP a Madrid durant la pandèmia, que es va caracteritzar per una alta mortalitat i irregularitats en contractes públics. Aquí podien fer el que volien, no? Per què no demostraven que la sanitat pública era tan important per vostès? Madrid va ser una de les comunitats més afectades, amb la taxa de mortalitat més alta que la mitjana nacional. La gestió d'Ayuso va prioritzar l'economia per damunt de les restriccions sanitàries. Se'n recorden d'allò de la llibertat? Mentre la llibertat estava als carrers de Madrid, a les residències s'anaven morint les persones. També hi va haver denúncies sobre manipulació de dades, manca de transparència, que van alimentar la desconfiança del sector. Les retallades pressupostàries en sanitat pública han estat una constant durant els governs del PP i han afectat directament la qualitat que reben els ciutadans, i això ha provocat una situació d'infrafinançament crònic al sistema sanitari de Catalunya, però també d'altres comunitats autònomes on la despesa real sempre supera la pressupostada. Per exemple, l'Estat ha aprovat noves prestacions sanitàries i medicaments amb un elevat impacte pressupostari sense un finançament addicional. Això intensifica el dèficit estructural del Servei Nacional de Salut. Especialment, el que ens va passar durant la crisi de la covid-19. I aquest problema és fruit, com l'envelliment de la població i l'encariment de preus, però sobretot del model de finançament econòmic. Senyories el PP, la sanitat no és un negoci, sinó que és un dret fonamental. La privatització i el copagament que tant els agrada es tradueix en un accés desigual a l'atenció mèdica. Per tant, és imprescindible també revisar el finançament autonòmic vigent des del 2019 que hauria d'haver estat revisat el 2014. És imprescindible garantir la lleialtat institucional en l'àmbit sanitari, i atribuir finançament específic per les noves prestacions aprovades per l'Estat. Ayuso i el seu equip -o sigui, vostès- van utilitzar la pandèmia i ho continuen fent per atacar el Govern central, el culpa de tots els problemes de la mala gestió de Madrid i ara volen continuar. Ni llavors ni ara, no jugarem al seu joc, no la votarem a favor. Ens abstindrem, però no es preocupin, perquè quan vostès estan al Govern, que tant de bo no torni a passar, però que si algun dia estan al Govern i ens tornen a presentar aquesta proposició no de llei, no dubti ni un moment que els hi votarem favorablement. Estarem expectants a veure com de bé defensen la sanitat pública, perquè per una vegada a la vida potser faran alguna cosa bona per la ciutadania.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«En conseqüència, a Catalunya ens falten professionals, malgrat ser una de les comunitats autònomes que més formació i de més qualitat ofereix, i quan, a més, gran part dels costos d'aquesta formació els paga la Generalitat de Catalunya. Si tinguéssim competències en formació sanitària especialitzada, podríem garantir molt millor una atenció mèdica en català. I és que recordin que els catalans volem viure plenament en català i hi tenim dret. Volem les competències per acreditar les places que realment necessitem. No és un problema de salaris. A Catalunya tenim uns sous bons en comparació a altres comunitats autònomes. Per tant, estem bàsicament d'acord amb les queixes que trasllada el PP en la seva iniciativa, però hi ha una diferència de base. Nosaltres volem el traspàs de competències en la formació del personal sanitari, però també en el reconeixement de les titulacions dels estrangers extracomunitaris. El ministeri de ciència, innovació i universitats, pel que respecta a l'homologació, l'equivalència de títols universitaris, i el ministeri de Sanitat, pel que respecta al reconeixement de les especialitats, han portat al bloqueig per col·lapse l'acreditació que permetria que milers de professionals acadèmicament qualificats poguessin treballar en la sanitat i resoldre parcialment el problema de falta de recursos humans que aquesta pateix. Sabem que és un tema polèmic, és un tema delicat i s'ha d'actuar amb molta precaució, assegurant l'autenticitat de les titulacions, això està clar. És una situació especialment greu a Catalunya, on els col·legis de metges de Barcelona o de Girona, per posar dos exemples, han denunciat el baix grau de resolució d'expedients dels dos ministeris. Poden trigar fins a cinc anys a fer aquest reconeixement de títol i d'especialitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«Catalunya vol formar el màxim nombre de professionals i que siguin aquests els que treballin al nostre país. Però resulta que un gran percentatge de les places de formació a Catalunya les ocupen estudiants que venen de fora. En el cas de la Universitat de Lleida o la Universitat Rovira i Virgili parlem del 70 %. Això és així perquè fora de Catalunya, o també de Madrid, no hi ha gaire oferta formativa i perquè hi ha districte únic, és a dir, que les places s'ofereixen a tot l'Estat. Qualsevol persona de fora de Catalunya té el mateix dret a estudiar a Catalunya que un ciutadà català. No tenim, i que quedi clar, res en contra de la gent que ve a estudiar a Catalunya, però amb aquesta situació ens trobem curs darrere curs que els estudiants que venen de fora, una vegada s'han format, tornen a la seva comunitat autònoma d'origen per treballar-hi. En el cas dels estrangers, la situació d'arrelament al seu lloc d'origen no pesa tant per la distància.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«Gràcies, president. Bé, quan se li diu a la ministra de Sanitat que falten metges per cobrir l'atenció primària, la seva resposta, fa una setmana, és que això és un problema global, i a mi aquesta sortida em recorda aquella dita de mal de molts, conhort de boig, i per aquí no passem. Com tampoc pel pilotes fora que fa la ministra. Què vol dir que el problema és de les comunitats autònomes? Què vol dir que són aquestes les que han de planificar en base als seus recursos i necessitats perquè els plans no es fan a l'estiu? Mirin, els catalans portem anys reivindicant justament que ens deixin planificar a nosaltres. Estem farts d'estar atrapats en la inoperància i en la incapacitat de solucionar el problema d'un ministeri darrere l'altre. A Catalunya demanem gestionar la formació sanitària especialitzada que inclou les titulacions de medicina, infermeria, farmàcia, psicologia, química, biologia i radiofísica. A hores d'ara, el ministeri de Sanitat regula l'acreditació de les places i ens limita quantes podem oferir des de Catalunya. Tenim les estructures, tenim les places, tenim els recursos econòmics per pagar-les, però no ens les acrediten. Volem regular i decidir quins llocs es creen d'acord amb les especialitats que necessitem cobrir. I davant del seu pilotes fora, del de la ministra, els diem que la inoperància és de primera divisió. Es pot trigar un any i mig a aconseguir que acreditin una plaça i saben què? S'ha d'acreditar una a una. Imagini's quina és aquesta bona gestió.»
-
Obdulia Taboadela Álvarez · PSOE ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«Muchas gracias, señor presidente. Buenas tardes, señorías. El Grupo Parlamentario Junts per Catalunya trae esta tarde una proposición no de ley para que España reconozca a la República de Kosovo como Estado soberano para su debate en Pleno. Nuestra posición es pública y conocida: España mantiene su posición de no reconocimiento de la independencia de Kosovo junto a otros países de la Unión Europea que ya han sido aquí nombrados. A pesar de no reconocer a Kosovo como un Estado independiente, trabajamos firmemente desde entonces para una solución negociada al conflicto en el ámbito de la comunidad internacional. La postura del Grupo Parlamentario Socialista y del Gobierno de España se basa en el derecho internacional público y en el principio de integridad territorial de los Estados, el respeto a su soberanía. Además, esta postura, como saben, es acorde con la posición fijada por la Resolución 1244/1999 del Consejo de Seguridad de Naciones Unidas y la opinión consultiva del Tribunal Internacional de Justicia sobre la independencia de Kosovo. La historia de Kosovo y de los Balcanes tiene la suficiente complejidad como para no poder resumirse en unos minutos de intervención. Tan solo quiero mencionar que, además de la diversidad cultural, los Balcanes están poblados por distintas etnias y distintas religiones presentes en la región desde hace siglos, lo que, entre otras razones, disipa cualquier tentativa de comparación. Sabemos, además, que en la Yugoslavia de Tito se produjeron importantísimos movimientos forzados de personas en todo el territorio de los Balcanes que dieron como resultado asentamientos de etnias y religiones mayoritarias en distintas zonas de la región. La guerra de los Balcanes mostró además en toda su crudeza y de la peor manera posible las dificultades de convivencia entre los distintos pueblos y territorios. Tras la desintegración de Yugoslavia, las imágenes de guerra, de destrucción, de cadáveres apilados en las calles volvieron a Europa cuando se suponía que ya estaban superadas, dando paso también a la necesaria reconstrucción, de la que, por cierto, España formó parte y fue protagonista principal.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«Si hablamos de Palestina, el presidente Sánchez es como la versión moderna del presidente Kennedy cuando seducía a Berlín y fascinaba a la Europa Occidental. ¿Es esto? ¿Si hablamos de Kosovo -¡ay, Kosovo!-, el amo de la Moncloa es una mala copia de Aznar, el héroe de las Azores? Sánchez es como Rajoy, negándose a participar en el año 2018, hace seis años, en la Cumbre de la Unión Europea en los Balcanes. ¿En qué quedamos? ¿Palestina es un clínex y hoy va a hacer un año? ¿Es esto? Junts per Catalunya ha votado a favor de las resoluciones del Parlamento Europeo que son solidarias con Kosovo. También lo hicimos en octubre de 2023 cuando Europa pidió a los cinco Estados miembros de la Unión que todavía no han hecho el paso, que todavía no lo han hecho, que hagan el favor, el dichoso favor de reconocer Kosovo. Ustedes, España, ustedes votaron que no, pero siempre están a tiempo de corregir, siempre. No quieran ser un Estado -cómo lo voy a decir- acomplejado, pequeño. No quieran serlo, hombre, quieran ser justos. Si detrás de la votación de hoy solo ven a Cataluña, si Cataluña sigue siendo el Papus, el hombre del saco de la política internacional, la España política está tan mal como nos imaginábamos y hay que ponerse inmediatamente en el diván de la coherencia.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«I acabo. Els estadistes, com la democràcia, no haurien de funcionar a temps parcial. Acabem parlant de John Fitzgerald Kennedy. Els he comentat que l'estiu del 1963 JFK va visitar Berlín i, mentre Europa es dividia en dos, el president Kennedy va sacsejar el món amb el seu 'tots som berlinesos'. Avui no cal que tots siguem de Kosovo, però és imprescindible que tots siguem demòcrates. Ho repeteixo. És imprescindible que tots siguem demòcrates. Votin sí al reconeixement de Kosovo. Senyories, ara ja ho saben. Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. Junts per Catalunya propone instar al Gobierno español a reconocer la República de Kosovo como Estado soberano. Hoy no solo les preguntamos quién de ustedes está a favor del reconocimiento de Kosovo por parte del Estado, también les invitamos a dejar poses infantiles, a asumir una posición plenamente adulta y, sobre todo, a ser coherentes. Les proponemos un ejercicio de madurez aplicando la prueba del 9 a sus convicciones democráticas. Hoy planteamos un test de veracidad a los discursos que en los últimos meses han defendido una especie de nuevo orden internacional en esta misma tribuna.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«Dit això, és veritat, vostès tenen raó. Les realitats nacionals no resoltes, com és el cas de Catalunya, són molt tossudes i l'autodeterminació és un dret i Catalunya hi tornarà les vegades que calgui, però avui, és veritat, parlem de Kosovo. Reconeguin Kosovo com a Estat independent i no vulguin demostrar al món que el seu malson és la lluita de Catalunya per la seva llibertat i plenitud nacional. Si aquest Congrés vota sí al reconeixement de Kosovo, Catalunya continuarà la seva lluita per assolir el seu ideal de llibertat. És veritat. Però si voten no, Catalunya també, naturalment, continuarà defensant els seus drets i la seva prosperitat. Per tant, senyories de tots els colors, siguin dignes i senyors del Govern, siguin dignes i coherents. La coherència és un grau, siguin dignes i coherents amb els seus últims discursos de política exterior i no s'arronsin. Si els acovardeix ser justos, potser hauran de recordar al president Sánchez que els 'enfant terrible', els de debò, són valents i tenen coratge sempre. Sempre. La democràcia no hauria de ser, en cap cas, únicament el postureig dels dimecres.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«Si parlem de Palestina, el president Sánchez és com la versió moderna del president Kennedy quan seduïa Berlín i fascinava l'Europa Occidental. És això. I si parlem de Kosovo? Ai, Kosovo. L'amo de la Moncloa és una mala còpia d'Aznar, l'heroi de les Açores. Sánchez és com Rajoy negant-se a participar l'any 2018, fa sis anys, a la cimera de la Unió Europea als Balcans. En què quedem? Palestina és un clínex i tal dia farà un any. És això? Junts per Catalunya ha votat a favor de les resolucions del Parlament Europeu que són solidàries amb Kosovo. També ho van fer l'octubre del 2023, quan Europa va demanar als cinc Estats membres de la Unió que encara no han fet el pas, que fessin el favor de reconèixer Kosovo. Vostès, Espanya, van votar no, però sempre són a temps de corregir. Sempre. No vulguin ser un Estat... Com els ho diria? Un estat acomplexat, petit. No ho vulguin ser, carai. Vulguin ser justos. Si al darrere de la votació d'avui només hi veuen Catalunya, si Catalunya continua sent el Papus, l'home del sac de la política internacional, l'Espanya política està tan malament com ens imaginàvem i s'ha d'estirar immediatament al divan de la coherència.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«I ara m'adreço especialment a vostès, senyories del PSOE. Tant que els agraden les jugades mestra, tant que els agraden els anuncis històrics de repressió i de justícia, i que el president Sánchez, que avui no hi és, es disposi a canviar el món, tant que els agrada, per què carai no canvien sempre el món? La democràcia no és una partida a la Play que et permet canviar de valors i d'idees segons el moment. La justícia no ha de ser mai una moneda de canvi. On queda Palestina? Palestina és esnob i Kosovo és de segona? És això? Estem parlant d'això? Senyories, no troben alarmant, greument alarmant, que si parlem d'Ucraïna, Rússia sigui un perill obscur per la pau global i quan parlem de Kosovo, el temible Putin esdevingui un far de política i de veritat per l'Espanya política? No els sona malament tot això? No els estranya que Rússia tampoc reconegui Kosovo? Senyor Sánchez, en tot cas, algú de vostès que pregunti al senyor Sánchez, recordin-li, ja li han explicat a Zelensky que, en aquest conflicte, Putin els marca el ritme? Parlem clar, el no a Kosovo no té cap sentit, cap ni un. Per tant, de què carai tenen por? De Kosovo? No, de Kosovo, no. O estem parlant que Espanya té pànic dels drets nacionals de Catalunya. Senyories, no diuen que el govern socialista resol pels segles dels segles el problema de Catalunya i que tot és convivència, alegria, concòrdia? No ho diuen. Doncs si n'estan tan convençuts, pensin en Kosovo i no pensin en Catalunya.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para el reconocimiento de la República de Kosovo como Estado soberano por parte del...
«President, senyories, bona tarda. Junts per Catalunya els proposa instar el Govern espanyol a reconèixer la República de Kosovo com a Estat sobirà. Avui, però, no només els preguntem qui de vostès està a favor del reconeixement de Kosovo per part de l'Estat. També els convidem a abandonar pors infantils, a assumir una posició políticament adulta i, sobretot, a ser coherents. Els proposem un exercici de maduresa aplicant la prova del 9 a les seves conviccions democràtiques. Avui plantegem un test de veracitat als discursos que els últims mesos han defensat una mena de nou ordre internacional des d'aquesta mateixa tribuna. Pel que fa a la dreta, aquesta tarda sabrem si de debò es volen atansar als estàndards europeus, no aniria malament, o si això els queda lluny. L'Espanya política, tots, ha de ser valenta. Vostès tots han d'abandonar una actitud dissonant i, a aquestes alçades, clarament estrafolària. L'Estat espanyol ha de reconèixer Kosovo, perquè Kosovo és precisament la legalitat. Kosovo és un Estat de dret i democràtic que va declarar la seva independència de Sèrbia el 2008. I el 2010, l'acord de la Haia ja va avalar aquesta decisió, assegurant també que no s'havia violat la resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Precisament 104 països d'un total de 193 de les Nacions Unides ja han reconegut Kosovo com a Estat independent. És el cas, els sona? Dels Estats Units, Japó, el Regne Unit, Alemanya, França i, a Europa, de 27 estats, només n'hi ha cinc que encara no ho han fet. La selecta elit europea que manté el seu no a Kosovo està formada per les irreductibles Xipre, Grècia, Romania i Eslovàquia, i al costat d'aquests quatre països, hi ha Espanya. Quin honor més galdós.»
-
Íñigo Errejón Galván · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal...
«Hoy precisamente VOX trae al Pleno una propuesta predecible para obstaculizar y bloquear el funcionamiento del Congreso de los Diputados, con el fin de extender el recurso previo de inconstitucionalidad para paralizar la tramitación de las leyes orgánicas, incluso antes de que podamos discutirlas, decidiendo incluso si este Parlamento es soberano para discutirlas o no. Con esta propuesta pretenden que un grupo de cincuenta diputados o senadores pueda llevar al Constitucional una proposición o proyecto de ley antes de su tramitación. Esta es una vieja demanda de la derecha en nuestro país para recuperar el control previo de constitucionalidad, que ya aprovechó la UCD para meterlo en la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional del año 1979, decidiendo de qué podemos debatir y de qué no. Esta posibilidad se derogó en 1985 y la restauró parcialmente el Gobierno de Rajoy en el año 2015 solo y exclusivamente para un recurso previo de inconstitucionalidad para los estatutos autonómicos contra el caso del estatuto aprobado por el Parlament de Catalunya. Nosotros obviamente vamos a votar en contra de esta propuesta, porque el Parlamento representa la soberanía nacional, porque la mayoría parlamentaria que aquí se articula es la representación de la voluntad popular y porque este intento de bloqueo es una negación de la legitimidad democrática que aquí encarnamos y un intento de ganar fuera y de tutelar lo que se pierde en las urnas.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Junts per Catalunya no entrará a analizar el fondo que les ha traído a promover esta iniciativa. Somos conscientes de la gravedad de los hechos sucedidos hace unos meses en Cádiz y es evidente que sabemos que nuestra sociedad debe dotarse de mejores herramientas en todos los ámbitos para combatir las organizaciones criminales dedicadas al narcotráfico, pero en ningún caso esto pasa por aumentar la Audiencia Nacional. No solo no compartimos la atribución de dar más competencias a la Audiencia Nacional; es que ni tan solo compartimos la mayor: su existencia. Junts per Catalunya propugna el traspaso de sus competencias a la jurisdicción ordinaria y aboga por su definitiva desaparición. La Audiencia Nacional es un tribunal preconstitucional creado a toque de decreto ley y heredado del Tribunal de Orden Público franquista creado en 1963, creado en ese momento -y valga la pena recordarlo- para sustituir al Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo instaurado en 1940 al acabar la guerra. Hablamos de dos herramientas de persecución política, pilares del engranaje represivo del régimen franquista. Este, señorías, es el origen de la Audiencia Nacional, un origen que nos ayuda a entender el autoritarismo judicial y la connivencia con una determinada concepción del Estado o, mejor dicho, de la España nación. Abolir la Audiencia Nacional implica a nivel formal -y lo decía el diputado de Bildu hace un momento- derogar un artículo y sus normas concordantes de la Ley Orgánica del Poder Judicial, pero en términos de justicia -en términos de justicia en mayúsculas- representaría la ruptura con un pasado del cual nadie que se considere demócrata puede enorgullecerse.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«A Junts per Catalunya advoquem pel traspàs de les seves competències a la jurisdicció ordinària i per la seva desaparició definitiva. L'Audiència Nacional és un tribunal preconstitucional creat a cop de decret llei, hereu directe del Tribunal d'Ordre Públic franquista creat l'any 1963, creat en aquell moment, i val la pena recordar-ho, per substituir el Tribunal Especial per la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme instaurat el 1940 en acabar la guerra. Parlem de dues eines de persecució política, pilars de l'engranatge repressiu del règim franquista. Aquest, senyories, és l'origen de l'Audiència Nacional. Un origen que ens ajuda a entendre l'autoritarisme judicial i la connivència amb una determinada concepció de l'Estat o, millor dit, de l'Espanya nació. Abolir l'Audiència Nacional implica, a nivell formal, ho deia el diputat de Bildu fa un moment, derogar un article i les seves normes concordants de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Però en termes de justícia, en termes de justícia amb majúscula, representaria la ruptura amb un passat del qual ningú que es consideri demòcrata pot estar orgullós.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Gràcies, president Rodríguez. Bona tarda, senyories. Tornem a ser en un 'déjà vu' on el Grup Popular redobla l'oportunisme i ens porta en aquest Ple la presa en consideració d'una nova modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial en els termes en què ens ha exposat el diputat Romaní Cantera. Parlo de redoblar l'oportunisme perquè aquesta modificació ja fou presa en consideració a la Cambra Alta, la setmana que aquí aixecàvem el veto del Senat a la llei d'amnistia. Desconeixem si ens trobem davant una anomalia legal, però aquesta dualitat de tramitació mana reconèixer que no sembla massa normal. De totes formes, esperem que, com va passar amb l'amnistia, avui el resultat també sigui diferent al del Senat i aquesta presa en consideració no prosperi. Des de Junts per Catalunya no entrarem a analitzar el fons que els ha portat a promoure aquesta iniciativa. Som conscients de la gravetat dels fets ocorreguts fa uns mesos a Cadis i és evident que sabem que la nostra societat s'ha de dotar de millors eines en tots els àmbits per combatre les organitzacions criminals dedicades al narcotràfic. Però en cap cas això passa per engreixar l'Audiència Nacional. No tan sols no compartim l'atribució de donar més competències a l'Audiència Nacional, és que ni tan sols compartim la major, la seva existència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Jo, abans de dedicar-me a la política, ja vaig conèixer uns quants casos d'ELA. El del Jano, diagnosticat amb 37 anys, o la Roser, la nostra maquilladora de diumenges a la Televisió de Catalunya o el Juan Carlos Unzué. El Juan Carlos ja el coneixeu tots. I ara, evidentment, molts altres de la gran família ELA: el Siscu, de Cambrils; Ilde, de Sant Jaume d'Enveja; la Carina... Tots, tants d'altres. Tots, tots, especials. O la Yaiza. La Yaiza treballava de ballarina professional i de professora de ball. Té 31 anys. Camina amb bastó, gairebé no pot sortir de casa per les dificultats que això li comporta perquè viu en un quart pis sense ascensor i li han negat ja quatre cops, quatre cops, la incapacitat laboral absoluta. Té dret a viure, a exigir que una societat del benestar els doni resposta. I saben què? Els estem fent perdre el temps. I precisament d'això és del que menys sobrats van. Entre tres i cinc anys de supervivència a partir del diagnòstic.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Ahir em preguntaven des de Catalunya per què estem els polítics si no és per escoltar les persones del poble. Com preteneu millorar la vida d'unes persones si no les escolteu? L'escolta activa serveix per convertir les preocupacions i els problemes de la gent en iniciatives que solucionen problemes. Però el text que presenten, ho sento, els deixa fora, deixa fora els malalts d'ELA del sistema. De debò que aquest és el text, el millor text que pot presentar el Govern espanyol com se'm va dir ahir? Perquè, de moment, entenc que podria ser millorable. Necessitem un text que, com a mínim, asseguri l'atenció 24 hores dels malalts amb traqueotomia, com el Carlos, perquè no hagi de plantejar-se l'eutanàsia quan volen viure per no arruïnar la seva família. El Carlos va cobrar una assegurança, però se li estan acabant els diners. El tenen aquí, què li han de dir? No és tant el que els demanen, reflexionin, reflexionem tots des de l'empatia. Demà ens hi podem trobar qualsevol de nosaltres amb l'ELA o qualsevol dels nostres familiars o amics. Fa mal només de pensar-ho. Ho sé, és una idea terrorífica que glaça la sang. Però és així.»
-
Ferran Verdejo Vicente · PSOE ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Señorías de VOX, hagan ustedes los vídeos que quieran, sigan haciendo sus tuits y sigan engañando con las cifras inventadas del señor Figaredo, que estará con la calculadora calculando los costes, pero pierden el tiempo. Ya sabemos que ustedes querrían jóvenes controlados por pines parentales, sin recursos, a merced de las grandes multinacionales, sin empleo digno y con un salario mínimo interprofesional bajo, pero se equivocan. Los jóvenes y las jóvenes queremos y necesitamos medidas como esta para poder emanciparnos y para poder seguir viviendo en nuestros pueblos y en nuestras ciudades. Muestra de ello es el resultado de las últimas elecciones europeas, donde los jóvenes y las jóvenes y las mujeres frenaron a la derecha y a la extrema derecha de este país (aplausos), como en Cataluña, de donde vengo, donde el partido más votado entre las franjas más jóvenes de edad es el PSC, con un 26 % de voto joven. Y, ¿saben por qué pasa esto, señorías? Muy sencillo, porque los jóvenes y las jóvenes saben que si alguien va a hacer algo por ellos y ellas son este Gobierno, el PSC y la Joventut Socialista de Catalunya. (Aplausos).»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Malgrat això, senyor ministre, senyores i senyors diputats, la mesura, evidentment, té coses beneficioses, té coses positives. És beneficiós pels joves que viatgin, la formació, el desenvolupament personal, conèixer cultures, territoris, fomentar la seva creativitat, el seu aprenentatge, la independència personal, compartir experiències. Evidentment hi ha molts aspectes positius també. Nosaltres, malgrat tot, voldríem, s'ha anunciat que es tramitarà com a projecte de llei, per poder esmenar aquesta proposta, millorar-la i recollir alguna d'aquestes preocupacions que nosaltres hem manifestat. Aquesta mesura també contempla un impuls al sector turístic. I, per tant, també té aquesta part positiva de l'activitat econòmica. I per acabar, jo voldria dir: concentri els esforços, senyor ministre, i els recursos en els problemes prioritaris, prioritzin, mirin com atacar els problemes endèmics amb una mirada de llarg termini i no en resultats efectistes perquè pel que fa a passar-s'ho bé i disfrutar de la vida... Gràcies, senyor president. No necessiten ningú, saben com fer-ho i tenen molta imaginació. Gràcies. Muchas gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, se nos presenta una iniciativa conocida, el año pasado tuvimos una iniciativa parecida para fomentar el transporte colectivo terrestre por parte de los jóvenes en verano. Pero a mí me gustaría referirme a que, en el último Pleno, nuestro grupo, Junts per Catalunya, hizo una pregunta al Gobierno y manifestó su gran preocupación por la serie de indicadores y de datos que demuestran que nuestros jóvenes tienen una serie de problemáticas y situaciones no resueltas, algunas muy graves y algunas realmente crónicas. Por lo tanto, en una semana nos encontramos ante la disyuntiva de decir cuáles son los problemas de la juventud y, a la vez, con una medida simpática y agradable, claro, para que puedan viajar en verano. ¿Ustedes creen que esta es la prioridad de los jóvenes, la necesidad principal? ¿Cuántas propuestas ha aprobado el Gobierno? ¿Cuántos decretos leyes ha traído aquí al Congreso con medidas que interesan realmente a los jóvenes y que son más prioritarias? ¿Cuántas para reducir el escandaloso y crónico paro juvenil, el más alto de Europa durante muchos años? ¿Cuántas para atacar esos crecientes casos de suicidios entre jóvenes? Son datos muy preocupantes. ¿Cuántas para facilitar de forma real y efectiva el acceso a la vivienda pero de verdad, con cifras y con resultados? Los representantes del Gobierno seguramente responderían que sí, que han tomado medidas, que se han hecho cosas, ¿pero los resultados son satisfactorios? ¿Estos problemas están encarrilados? ¿Tenemos esa reducción del paro juvenil real o ese aumento de acceso a la vivienda? Pues no. El resultado no está.»