Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
339 declaraciones · página 9 de 12
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de las cláusulas Redito Ad Libitum en la contratación de...
«Per tant, ens trobaran al costat en la seva defensa. Demanarem durant la tramitació que no abaixem els pressupòsits mínims per tal que la banca acabi retornant el que deu a qui ho deu. Però també hem de vigilar i ho han apuntat- amb la nul·litat de contractes, perquè si ens trobem amb que volem arreglar els contractes que són incorrectes, al final els acabem declarant nuls. Ens podem arribar a trobar amb el que comentava abans la diputada del PNB de retorn de quantitats que no es tenen. Dos element més per acabar. El primer, que el Congrés sigui capaç per una vegada de parlar del que realment importa a la gent, que és hipoteques, lloguer, habitatge i condicions de quotidianitat i, per tant, de ciutadania, és una alegria, la veritat. I la segona, ja ho he fet, però ens tindreu al vostre costat. El que sí que demanarem és tota la informació que heu estat d'alguna manera utilitzant. La de les Illes Balears, per exemple, no la tinc, i em sembla rellevant. I el que em sembla també rellevant és que les dretes entenguin que, més enllà de que nosaltres combatem en la mesura en què podem el sistema capitalista, com a mínim que el sistema capitalista funcioni almenys amb bona fe, i el que hi ha hagut en la contractació d'aquestes hipoteques és qualsevol cosa llevat de bona fe. I la competitivitat entre bancs i amb respecte als seus treballadors ha generat gran part del desastre. Per tant, conformin-se, per favor, amb un milió d'euros, no cal que en siguin cinc. I segona, els vam rescatar, i sempre rescatem bancs i no rescatem persones, i això ha de canviar d'una vegada. Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera el Gobierno que está respondiendo adecuadamente a la crisis de acceso a la vivienda?
«Sí, miri, senyora ministra, el primer efecte que ha tingut el fet de plantejar-li la pregunta és gairebé miraculós. Després d'estar esperant durant tres mesos i mig la publicació de la llista de zones tensionades que faltava i que el govern li va plantejar, avui finalment l'hem vist publicada al BOE. Esperem que la resta de la pregunta també tingui aquest efecte miraculós que les coses comencen a passar. Permeti'm recordar-li que, si hi ha legislació que ha conduït a les zones tensionades i a la seva, diríem, conceptualització en el marc legal espanyol, ha estat perquè Esquerra Republicana va portar per primera vegada la llei al Parlament de Catalunya, vostès, amb el Tribunal Constitucional, la van tombar i per això es va produir en el parlament espanyol. Per tant, medalles, les justes. I dic 'medalles, les justes' perquè una cosa que s'ha demostrat és que els habitatges en lloguer han abaixat el seu preu en un 5 % a les zones tensionades de Catalunya de l'abril a l'agost. Per tant, funciona. Digui el que digui la dreta, funciona. Ara bé, hi ha hagut una retirada de determinats pisos del mercat, efectivament, i se n'han anat cap als lloguers de temporada, que fa més d'un any, més d'un any i mig, que estem reclamant que regulin. Perquè, de nou, ho hem portat al Parlament de Catalunya, allà, gràcies a l'actuació de la dreta i a la seva abstenció, no va tirar endavant i, per tant, ho vam portar, juntament amb altres grups, al congrés espanyol, que no ens fa cap gràcia, però que si cal fer, ho farem, pel benestar de la gent.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Vostès han dit, en algun moment, que el president Macià, ara, seria de Junts; que Francesc Macià, un dels fundadors d'Esquerra Republicana, ara seria de Junts. Fins i tot crec que al 'palacete' de Waterloo tenen un quadre amb Macià. Saben què va dir Macià? Els ideals d'esquerres només poden ser realitzats per partits d'esquerres. I no hi ha partit d'esquerres més real que el nostre. I encara que les dretes catalanes es mofin dels nostres anhels de justícia, i encara que diguin que ells també els comparteixen, la veritat, l'única veritat és que mai ho han demostrat, mai. Així que jo els torno a dir una vegada més que respectin Esquerra Republicana i que, principalment, no es tornin a apropiar de símbols que no són seus. Moltes gràcies. Señorías de Junts: hola, ¿qué tal? Si consigo que solo uno de ustedes me mire al hablar, aplaudiré. (Pausa.-El señor Rufián Romero aplaude). Aplaudo, me ha mirado uno. Yo les pregunto: ante este acuerdo de una mejor financiación para Cataluña, más allá del discurso -no sé qué palabras usar para que no me metan caña- sorprendente del otro día, porque no les gustaba la financiación porque era singular y si era singular no era para todo el mundo y no querían que fuera para todo el mundo pero a la vez sí -algo kafkiano-, más allá de esto, ¿qué es lo que no les gusta del acuerdo de financiación para Cataluña? Y les lanzo una pregunta, señorías de Junts: este acuerdo de financiación que crítica tanto la derecha española, al que llaman concierto económico -y se aproxima bastante a un concierto económico, si es que no lo es-, ¿lo votaría el presidente Pujol? ¿Qué piensan ustedes? Yo creo que sí. ¿Este acuerdo de financiación lo votaría Silvia Orriols? Yo creo que no. Ergo, ¿ustedes qué son, Convergencia o Alianza Catalana? (Aplausos). ¿Qué son, qué quieren ser? Porque todo a la vez no puede ser. Y, aunque sigan mirando al suelo, acabo con... Acabo.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para explicar los...
«Senyories de Junts: hola, què tal? Si aconsegueixo que un, només, de vostès em miri mentre parlo, ja aplaudiré. Aplaudeixo, m'ha mirat un. Jo els pregunto: davant d'aquest acord de finançament, un millor finançament per a Catalunya, més enllà del discurs -no sé com dir-ho perquè no em fotin canya- del discurs sorprenent que van fer l'altre dia dient que no els agradava perquè era singular i, si era singular, no era per a tothom, i no volien que fos per a tothom, però, a la vegada... Bé, kafkià. Més enllà d'això, què no els agrada de l'acord de finançament per a Catalunya? I jo els faig una pregunta, senyories de Junts: aquest acord de finançament que critica tant la dreta espanyola, que l'anomenen 'concierto', fins i tot, que s'aproxima molt a un concert, si no ho és... Aquest acord de finançament, el votaria el president Pujol? Què pensen? Jo crec que sí. Aquest acord de finançament el votaria Sílvia Orriols? Jo crec que no. Ergo, vostès què són, Convergència o Aliança Catalana? Què són? Què volen ser? Perquè tot a la vegada no pot ser. I encara que continuïn mirant el terra, acabo amb... Acabo.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reducir la tasa máxima de alcohol en sangre permitida a todos los conductores...
«Gràcies. Bona tarda altra vegada. El PSOE ens porta a debat una proposta per instar el Govern a rebaixar la taxa d'alcoholèmia. L'actual taxa màxima permesa és massa elevada si considerem que fins i tot petites quantitats d'alcohol poden afectar la capacitat de reacció, la visió perifèrica i la presa de decisions. Reduir en la taxa d'alcohol en sang és una mesura que podem prendre per garantir que els nostres carrers siguin més segurs per a tots: conductors, vianants, ciclistes i famílies. No podem seguir permetent que les persones es posin al volant amb un risc d'augmentar els accidents. Entenem que el PSOE, abans d'entrar en la problemàtica de la mesura, vol demostrar que tothom hi està d'acord, i és per això que fan una proposta fins i tot contradictòria amb el que vostès mateixos diuen a l'exposició de motius. Sí, senyories, la proposició és força contradictòria. En tot moment fa referència a la necessitat que la millor mesura és zero, però finalment s'acaba proposant una taxa que no és zero. Els recordo que no estem parlant de prohibir beure alcohol, del que estem parlant és de prohibir conduir si has begut alcohol. Per tant, proposar abaixar la taxa no és anar en contra de ningú, és dissociar definitivament els dos camps, que, quan els sumes, poden provocar un accident. Qui no condueixi que prengui el que vulgui, qui condueixi no ha de prendre alcohol. Ens sembla una bona mesura trencar amb la taxa desigual, perquè és lògica. Conductor, ho és tothom qui condueix, tant fa que sigui un automòbil o una moto, o que sigui un professional o un no professional. La conseqüència d'un possible accident amb danys, lesions o morts és la mateixa, igual com si el conductor és vetarà o és novell. Al final, estem parlant de salvar vides. Estudis arreu del món mostren que la presència d'alcohol, fins i tot en concentracions relativament baixes, augmenta significativament el risc d'accidents de trànsit greus o mortals.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Perquè és cert, és europeu. És europeu. Estem de nou davant la paradoxa de Popper. Aquests intolerants als qui nosaltres, els tolerants, deixem dir les seves intoleràncies, acabaran manant i acabaran callant-nos a tots com ho van fer en el seu moment, a través de les armes, a través de les presons o a través del que sigui. Vostès són conscients de fins a quin punt el que s'ha sentit avui és perillós? És una pregunta. Vostès són conscients de fins a quin punt el que s'ha sentit aquí ofèn, humilia, fereix els descendents dels que van ser represaliats? Vostès són conscients de fins a quin punt en aquest moment la ràbia em mou? I ja no és que cada vegada que diuen 'separatistes' em mirin -que em fan un favor, perquè ho soc-, si no és que em donen cada vegada més pressa. Aquest Estat no ha fet cap transició, aquest Estat ha tingut una estafa. La Transició del 1978 no existeix. La transició del 1978 són los mismos perros con otros collares, los mismos jueces con otras togas -i ni això, perquè les togues deuen ser d'aleshores-, els mateixos policies que s'estan intentant modernitzar però que, en el fons, els càrrecs, ens ho acaben d'explicar, provenen d'allà. I davant d'això vostès ens plantegen només això?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Com deia abans, ens pertoca, i és just pels ciutadans de Catalunya, siguin independentistes o no ho siguin. Les necessitats augmenten perquè l'envelliment de la població augmenta, i per això cal implantar un ús sostenible i centrat en les persones on el finançament de l'Estat sigui suficient per als qui tenim les competències. Parlo de no deixar que cap persona es quedi enrere o que arribi tard a poder tindre aquest servei. Mentre no arribi aquesta reforma estructural, l'Estat ha de millorar les seves aportacions per igualar la mitjana de la Generalitat dels darrers tres anys. Sobre el copagament, a banda de ser una ingerència en les competències de Catalunya, vull ser clar: no hi estem d'acord. No estem d'acord amb el copagament. No hi estem d'acord i no hi donarem suport. En molts casos, el copagament és un obstacle inassolible per a les persones en situació de dependència i per a les seves famílies. Hauríem de suprimir-lo o, com a mínim, limitar-lo a les rendes més altes. Aquesta és la nostra posició. A més, defensem que aquest aspecte es pugui regular, en cas que així sigui, com moltes altres coses, des de Catalunya, perquè en té la competència. Des de l'aprovació de la llei de dependència, hem vist com la partida pressupostària estatal ha anat disminuint mentre les famílies han hagut d'assumir cada vegada més càrregues i més i més diners per fer front a aquesta necessitat. Segons l'exconseller Carles Campuzano, conegut a aquesta Cambra perquè hi va estar molts anys, i que és una persona que té molt de rigor en les dades que dona, en xifres absolutes, mentre que l'Estat ha aportat 3117 milions d'euros, com abans dèiem, els usuaris han hagut de desemborsar gairebé el mateix: 2994 milions d'euros. Això no pot ser. Per la seva part, la Generalitat hi ha destinat 12 100 milions d'euros, i estima que el deute estatal en aquest àmbit suma, almenys, 583 milions d'euros.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Senyor Cruset, a mi això em fa molta mandra, encara que no sho cregui, perquè els mitjans de comunicació a Catalunya diran que això és una picabaralla, una batussa una vegada més, però crec que forma part de la meva responsabilitat com a portaveu d'Esquerra Republicana tornar a sortir aquí en autodefensa, del meu partit i del meu grup. Vostès ens matxaquen des de fa anys amb l'eslògan miserable -que està a l'altura de l'eslògan miserable de '¡Que te vote Txapote!', de la dreta espanyola-, vostès ens matxaquen amb l'eslògan miserable i fals d' 'A canvi de res'. I cada vegada que vostès surtin aquí mentint miserablement dient que nosaltres aquí fem les coses a canvi de res, jo sortiré, i més igual què diguin després a les xarxes i als seus mitjans de comunicació. Perquè si parlem d'incompliments, jo aquí podria dir que què passa amb l'IVA de l'oli, què passa amb el tema del català a Europa, què passa amb les competències d'immigració, què passa amb el seu jefe, que va dir que dimitiria si no era president de la Generalitat; què passa, què passa, què passa. Però no ho faré, encara que ja ho he fet.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Si estem parlant de la planta, ara és el moment de definir una nova planta per als jutjats de violència de gènere o violència masclista. Si estem definint modificacions a la llei d'enjudiciament criminal, no pot anar aquest text com a esmenes d'aquella llei? I ho dic perquè després l'aplicació serà molt més fàcil. I comparteixo la seva visió que la llei va ser sistemàticament boicotejada, deliberadament boicotejada, per una sèrie de jutges. Ho comparteixo. Comparteixo que en un moment determinat la falta de valentia del PSOE, juntament amb el PP, i juntament amb Junts, va destrossar el que era la idea fonamental de la llei. Ho comparteixo, però tot això ja ha passat. Tot això ja ha passat i tornar-ho a treure dona més ales als que diuen que som un dels elements que més mal fa a l'entesa social. Quan tu veus, quan vostès veuen, que l'element o un dels elements reiteratius en què l'extrema dreta basa el seu missatge i es fa viral és amb el fet que el feminisme s'està passant, és amb el fet que els estem substituint... A veure, relacionat absolutament amb totes les fake news hagudes i per haver, perquè és la negació absoluta de la realitat, però sabem perfectament que es basen en la negació absoluta de la realitat. Com ens porten aquest tema una altra vegada aquí?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«El diputat senyor Iñarritu ha recordat alguns episodis, és impossible no fer-ho. Per exemple, l'estrany paper del CNI en el cas de les senyores Bárbara Rey i Corinna Larsen. Per cert, el que va fer el CNI en el cas de la senyora Larsen va ser definit com a acto de Estado. No faré acudits fàcils, però fa riure. I, evidentment, hi ha també l'estrany paper, mai explicat, vinculat als terribles atemptats del 17 d'agost de l'imam senyor Abdelbaki Es Satty, que era, se sap i s'ha comprovat, confident del CNI. Al matí següent de la massacre, es va esborrar, al registre central de fonts del CNI, la fitxa d'aquest senyor. Curiosament, no és un cas tampoc de gran eficàcia per part del CNI. El que aquí es veu, com ja s'ha dit, va venir l'any 2022 en aquesta Cambra i aleshores el Partit Socialista hi va votar en contra. Tinc entès que aquesta vegada, senyories socialistes, hi votaran a favor. Permetin-me que els digui, senyories socialistes: benvinguts al segle XXI, pasito a pasito hi anem arribant.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Bona tarda una altra vegada. Primera prèvia. La senyora De Meer no hi és? Jo no parlo de la seva vida personal. No sap ni on visc, ni els barris en què he estat, ni en què treballa la mare, ni si visito el que visito. Així que jo no ho faig i espero que els altres tampoc ho facin. Anem a les idees. Les idees són les següents i, si per vostès això és una invasió, agafin el diari ABC i posin això a Google: Buenas tardes de nuevo. Una previa. ¿La señora De Meer no está? Yo no hablo de su vida personal. No sabe ni dónde vivo ni en los barrios que he estado ni en qué trabaja mi madre ni si visito o lo que visito. Yo no lo hago y espero que los otros no lo hagan. Hablemos de ideas. Las ideas son las siguientes, y si para usted esto es una invasión, si para ustedes esto es una invasión, cojan el diario ABC y pongan esto en Google.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Hola, bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Primer de tot, gràcies, ministra, per la seva compareixença. Avui venim a parlar aquí de migracions i Seguretat Social, sostenibilitat -una vegada més- del sistema de pensions i algunes contradiccions que tenim amb la ministra, que també esperem aclarir. Començaré per l'ordre que ha fet servir la ministra, vaig cap a l'altra pàgina. Me'n vaig a la sostenibilitat del sistema de pensions. Avui han sortit aquí uns quants mantres de la dreta. Un d'aquests mantres és que el sistema de pensions és insostenible. Les cotitzacions -i crec que ho fan o per mala fe o per ignorància- no són impostos. No són de cap Govern, ni de cap Estat. Són els salaris diferits dels treballadors i treballadores. Són els nostres diners que recuperem revaloritzats en cas de malaltia, quan ens jubilem, etcètera. Són uns diners finalistes. Si entenem aquesta definició, que és el que és el sistema de pensions històricament, entendrem la resta. Portem molts anys -els que em coneixen ho saben- denunciant l'espoli de la caixa de la Seguretat Social per part dels diferents ministeris d'Hisenda, tant del PP com del Partit Socialista. M'explicaré.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Vostès, com a partit de dretes -i és objectiu, vull dir, no vull ofendre ningú-, només volen més punitat, que el Código Penal màgic -i gratis-, perquè clar, el Código Penal és gratis. Què no és gratis? Instaurar una xarxa educacional, instaurar una xarxa assistencial, perquè aquestes màfies que capten aquestes persones que delinqueixen de forma reiterada no vagin sempre als mateixos barris perquè, pel que sigui, sempre van als mateixos barris. No van a barris que, pel que sigui, potser vostès coneixen molt bé, sinó que van a barris amb molta precarietat. I nosaltres com a partit d'esquerres volem també incidir en això. Res més. Estem d'acord. El diagnòstic és correcte. Hi ha un problema, la nostra gent al territori, la gent del municipalisme -nosaltres som un partit municipalista- necessita més eines per lluitar contra tot això. Ara bé, no compartim la solució. I la pregunta, senyories de Junts, és molt clara. Què pensen que cada vegada VOX i PP els aplaudeixin més? Què en pensen? Hi estan d'acord? Jo ja sé que s'estan dirigint a un sector de l'independentisme molt determinat que està escoltant, ara pel que sigui molt, Aliança Catalana. Però no es pot ser Convergència i Aliança Catalana a la vegada.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Un parell d'elements més. Primer element, això només és una admissió a tràmit, i ja els asseguro que em fa patir molt com vagi el tràmit de negociació, perquè poden passar tres coses. Primera, que el PSOE s'hagi compromès a deixar-la a un calaix i no en veiem la tramitació i aquí no ha passat res. Ens ho han fet tantes vegades que no em dirà que els sorprendrà. Segona, que és que s'hagi pactat que efectivament es modifiqui la llei de vivienda en la seva modificació de la LAU i que, efectivament, es faci modificant tot allò en què ens vam deixar gairebé la vida Bildu, Podemos, SUMAR i nosaltres, en benefici i d'acord també amb el sindicat de llogaters i amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, amb beneficis per als més vulnerables. Ens podríem trobar que es desfaci tot això. Tercera cosa, que s'aprovi en uns termes raonables, perquè jo comparteixo el tema del temps, comparteixo que aquesta temporalitat no l'entenc. Per què sis mesos? Seria bastant més normal nou, que és un període lectiu, efectivament. I aquest és un dels elements en què ens podem posar d'acord, però això torna a posar de manifest que les realitats són diferents al territori de la península. Són molt diferents i, per favor, suposats federalistes, escoltin d'una vegada: a part que tenim les competències exclusives, les tenim també a un Codi Civil, i el lloguer d'habitacions ara mateix es regula pel Codi Civil. Per tant, no toquen aquesta llei i intentarem que en surti, però aleshores no vinguin al Parlament català i ens la tombin, perquè no tindria cap sentit. El que necessitem és protegir la gent. El que necessitem és que es pugui viure. El que necessitem és que hi hagi un projecte de vida que es pugui tirar endavant.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«Molt bona tarda a totes i a tots. Ens trobem una altra vegada davant una moció del Partit Popular tant incendiària com infumable, senyor Bravo. I sorprèn. Sorprèn, senyories del PP, que ara estiguin en contra d'aquest acord de finançament que ha assolit Esquerra Republicana, perquè van ser justament vostès mateixos, al seu programa electoral de l'any 2012 a Catalunya amb una tal Alicia Sánchez Camacho que demanaven precisament el mateix que s'ha acordat. Ens han presentat un text amb una toxicitat extrema i amb dotze punts que pretenen carregar-se el que nosaltres entenem com dos elements claus en política. El primer, servir a la ciutadania a qui representes. El segon, fer servir la força de les urnes per negociar i arribar a acords. Davant d'aquesta premissa tan senzilla, tres consideracions. La primera, si la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya estem en política, és precisament per servir el nostre poble i fer-ho des de la valentia i també, val a dir, des de l'ambició per posar la vida de les catalanes i els catalans al centre de les nostres decisions. Així ho hem fet sempre al llarg de 93 anys d'història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució i també exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia. I és justament amb aquest esperit que vàrem obrir negociacions després de les eleccions catalanes. I d'això se'n desprèn un resultat: que Catalunya tingui la clau de la caixa i que avui Catalunya tingui la clau de la nació que, sens dubte, és la seva llengua, que sens dubte és el català. Seguir avançant també en la resolució democràtica del conflicte polític amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer govern republicà d'ençà dels anys trenta. Mirin, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo, una servidora, puc estar en aquest faristol parlant la meva llengua sense que vostès em xiulin o sense que la presidència m'expulsi. I avui tenim un acord. Sí, un acord per un nou model de finançament basat en la negociació bilateral amb l'Estat. Un acord, val a dir, públic, absolutament públic, que preveu que Catalunya gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos que es paguen a Catalunya i que s'augmenti també substancialment la capacitat normativa. Per tant, senyories, els agradi o no els agradi, amb aquest acord públic i transparent tindrem la clau de la caixa. Serà l'Agència Tributària de Catalunya la que recaptarà tots els impostos. I sí, també Catalunya, posteriorment, el que farà és que la part proporcional del cost dels serveis que l'Estat presta encara avui -fins que aconseguim la independència- en el nostre país, doncs, serà el component de solidaritat. Una solidaritat, val a dir, limitada pel principi d'ordinalitat i sempre que l'esforç fiscal sigui òbviament similar. I una data clau també: aquest acord ha de permetre que Catalunya recapti l'IRPF de l'exercici de 2025 i amb tot això poder acabar -sí, poder acabar- amb la injustícia del dèficit fiscal i fer un salt, el salt més important en sobirania que ha tingut Catalunya des de 1979.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo protege desde su Ministerio el catalán?
«Gràcies, presidenta. Com vostè ha dit, senyor ministre, avui és la Diada nacional de Catalunya, avui és la Diada nacional del nostre país. És un bon dia, en definitiva, per parlar del català i de Catalunya. De fet, sempre és un bon dia per parlar del català i de Catalunya. Com vostè també ha dit, encara queda molt i, com sabrà, només per un 32 % de la població el català és la llengua principal i, en els últims quinze anys, el català ha perdut mig milió de parlants. Sí que és cert que s'han donat passes en aquest hemicicle, per exemple, en aquesta institució es pot parlar el català, es pot parlar l'euskera, es pot parlar el galego, encara amb rum-rum, però es pot parlar. Me'n recordo molt del Joan Tardà cada vegada que parlem aquí, perquè molta gent que ara reparteix carnets de puresa, l'insultava o es mofava quan parlava en català. I sí que és cert que avui hi ha més contingut audiovisual que mai en català gràcies a la Llei Audiovisual, pactada també per Esquerra Republicana, contradient el miserable eslògan de la dreta catalana de 'A canvi de res', però encara queda molt. Fa cinquanta, seixanta, setanta anys molta gent arribada de molts indrets d'aquest país va arribar a Catalunya, com els meus avis, les meves àvies, i van entendre, en aquest cas en Santa Coloma de Gramenet, que els seus fills, els seus nets, havien d'estimar la cultura i la llengua catalana, i a això li vam dir immersió. I s'entenia. Un paleta d'una pedania de Jaén ho entenia fa cinquanta, seixanta, setanta anys. Ara no, ara hi ha molta gent que encara pensa que parlar català, euskera, galego, en definitiva, llengües oficials reconegudes per la sacrosanta Constitució, és un atac.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. No sé si els senyors i les senyores del Partit Popular saben que el Parlament espanyol va aprovar una llei, de fet, en les últimes setmanes s'han aprovat algunes quantes, però en va aprovar una concretament que és la llei d'amnistia, una llei d'amnistia que, com vostès mateixos van denunciar, significa la fi de la repressió i la fi de la persecució contra els presos i les preses polítiques, contra els exiliats i les exiliades i contra els milers de persones encausades per defensar la realització d'un referèndum democràtic a Catalunya. La persecució i la repressió pel simple fet de permetre que la ciutadania diposités dins una urna voluntats polítiques. Costa d'entendre que el Partit Popular, que durant anys s'ha omplert la boca sobre el compliment de la llei, no reclami ara el compliment de la llei d'amnistia. No s'entén. I que els autoproclamats constitucionalistes, que són vostès -i avui queda molt bé dir-ho en aquesta sala-, recolzin, una vegada més, un cop d'Estat judicial contra una llei aprovada constitucionalment per aquest Parlament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Vaig acabant. És evident, i ho constato una vegada més, que Esquerra Republicana som, sens dubte, els millors aliats, o uns dels millors aliats, i defensors de la democràcia. Tant és així que han condemnat a molts anys de presó, que han condemnat a molts anys d'inhabilitació a companys nostres, per voler que el nostre poble pogués votar. No som gens sospitosos en aquest sentit. Per això apostarem sempre per les solucions dialogades, així com la màxima transparència en la línia del que també demanen els presidents Petro i Lula. I rebutjarem de ple la repressió sobre la dissidència, sigui del bàndol que sigui, vingui del bàndol que vingui. També pel respecte escrupolós a la independència del poble veneçolà i a la seva sobirania plena. La democràcia no només és poder votar, la democràcia són també un conjunt de valors, de maneres de fer, de maneres de funcionar per tothom. Tan evident com que Maduro no és Chávez ho és que vostès tenen vares de mesurar absolutament diferents i que la seva principal eina és, com sempre, la manipulació i la tergiversació a conveniència, quan els hi convingui. No per casualitat tampoc se'n recorden dels més de 40 000 morts i centenars de milers de desplaçats a Gaza en un genocidi contemporani, a les portes d'Europa, i que a vostès, deixi-m'ho dir, els interessa ben poc. La seva política exterior és una pota més de la seva abjecta propaganda i començarà a ser creïble, i ara sí que acabo, presidenta, el dia que el seu clam pel respecte als drets humans no s'acabi a les portes de l'Orient Mitjà.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a totes i a tots. Començo constatant que ni les suposades vacances ni la calor d'aquest estiu, evidentment, no han alterat ni modificat ni millorat les dinàmiques amb què ens té acostumats el Partit Popular i, en particular, el seu portaveu. De fet, és una llàstima perquè ha fet molta calor i hagués estat bé. Ens trobem una vegada més davant l'enèsima ocasió en què s'utilitza Veneçuela en aquest Parlament i, no només que s'utilitza, sinó que es fa servir com a arma llancívola de la bancada de la dreta, sempre cap a la bancada de l'esquerra. Això, val a dir, mentre proveïa el petroli del seu món millor, no se'n parlava tant. Ara, se'n parla una vegada més. També val a dir, i ho deia el company Òscar Matute fa una estona, que vostès tenen un compendi de serps molt gros: les serps de l'estiu, les serps de la primavera, les de la tardor i les de l'hivern. I les tenen per assenyalar tots els que consideren els seus enemics; ara és Veneçuela. De fet, avui és una radiografia fantàstica, perquè fem bona aquesta teoria que compartim amb el senyor Matute: Veneçuela, ETA i el malvat i pervers separatisme. La triada que tan bé els va per no parlar, sens dubte, d'allò que realment interessa a la població, d'allò que realment interessa a la ciutadania, i que alhora també els va bé per anar aixecant tanta pols com sigui possible.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2024, de 26 de junio, por el que se prorrogan determinadas medidas para afrontar las...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. No em puc estar de començar tranquil·litzant la cambra. El company Pujol se'n va, però se'n va al Senat. Vull dir, que el seguirem tenint a les cambres, no pateixin, gaudirem dels seus discursos, també. Per tant, em vindrien moltes ganes de replicar-li l'última part del discurs, perquè jo el que vull és una Catalunya independent i, escoltin, els ho diré: normal, tan cutre o tan altiva i plena com la resta de les nacions del món; tan vigorosa i, a vegades, tan avorrida com la resta de les nacions del món. Que som una nació, però ja està, no som ni millors ni pitjors i, a vegades, ni iguals. Dit això, me'n vaig al decret, que és el que em tocava. Ministra, vicepresidenta, aquesta vegada, han entès alguna cosa, i a mi em complau dir-ho. Han entès que, abans, han de trucar. I, per tant, han utilitzat el sistema òmnibus, que a nosaltres ens rebenta, però abans han trucat, i això ha fet possible l'entesa en molts dels àmbits que recull aquest reial decret i que, per tant, votarem positivament a la seva convalidació perquè, és clar, ara diguin-me a mi vostès com hem de votar en contra de l'allargament del bo social i d'impedir que es talli el subministrament d'energia, aigua i llum als consumidors vulnerables. Com hem de votar en contra d'un increment retributiu als treballadors del sector públic d'un 2 %? Com hem de votar en contra del manteniment de l'IVA superreduït o inexistent als productes de primera necessitat? És clar que hi ha coses que no ens agraden, i és clar que ho hem dit moltes vegades, i és clar que hem demanat la tramitació com a projecte de llei, per poder introduir algunes de les modificacions que ja s'han anat dibuixant. És clar que volem que aquesta garantia de subministrament estigui incorporada definitivament i per sempre a la llei. És clar, és de sentit comú.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Això, tal com queda recollit en el text, serà aprovat directament pel govern espanyol la tardor d'aquest any, com va passar amb els bombers, com va passar amb els policies municipals i com va passar amb el cos de Mossos d'Esquadra. I en aquest punt m'agradaria ser molt clara: abans del mes de novembre de 2024, això ha de ser una realitat palpable pel Cos dels Agents Rurals. Així doncs, instem, una vegada més, el govern de l'estat a posar-se a treballar avui mateix en els canvis normatius necessaris per rematar aquesta feina, que, gràcies als sindicats i gràcies, també, a la pressió dels grups, avui és una realitat. Ni nosaltres ni, encara menys, els treballadors públics afectats tolerarem cap tipus de demora. Acabo dient que en aquesta llei, també, la dels agents forestals i mediambientals, mantenim viva la nostra esmena, que és l'esmena 71. Ho fem perquè es pugui garantir l'aplicació de la taxa de reposició d'efectius que determini anualment l'estat per les policies, ja que aquesta acostuma, normalment, a ser sempre major. Per tant, demanem el suport de la resta de partits polítics per tal que aquesta proposta sigui aprovada i maximitzem, així, la conquesta de nous drets professionals subjectes a la llei.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«Molt bon dia a totes i a tots. Una salutació, evidentment, molt especial als companys i les companyes que avui ens acompanyen a la tribuna de convidats. Benvinguts, Comissions Obreres, CSIF, també, Associació Espanyola d'Agents Forestals i, òbviament, també la plataforma sindical de bombers forestals. Avui és un bon dia. Ho és pels agents forestals i també ho és pels bombers forestals de tot l'estat, i també els de casa. Avui donarem llum verda a dues lleis tan esperades com, si em permeten, també necessàries. Avui fem un pas determinant, també, per la protecció, com s'ha dit, del nostre entorn, però també per donar més drets als servidors públics. Aprofitaré aquesta intervenció per parlar de les dues lleis, si em permeten, però també permetin-me focalitzar-me molt més en la Llei bàsica dels agents forestals i mediambientals. Per això, el primer que toca fer avui és un agraïment. Un agraïment a tots els sindicats, a tots els sindicats del sector, per la feina i també per la pressió constant que han exercit, de fet, sempre, però, durant aquests mesos, de manera especial, per poder arribar fins aquí i també posar de relleu, avui, una vegada més, que és imprescindible sempre el diàleg social.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial y de...
«Saben què és lamentable, també? És lamentable que els jutges, en aquest estat, facin el que vulguin i mai passi res. És lamentable que es decreti una presó provisional de dos anys, s'arxivi el cas i no passi res. És lamentable que no hi hagi cap sistema de sancions aplicades als jutges perquè mai passa res. I es jubilarà el senyor García Castaño i no haurà passat res. I es jubilaran Llarena i Marchena i Lamela, i no haurà passat res. I tothom és conscient de la prevaricació que hi ha hagut darrere de les seves sentències i de les seves resolucions. Tothom: els d'una part i els de l'altra. A uns els afavoreix i, per tant, és okey; als altres no els agrada, i ara comencen a anar per vostès, que no els passi res, però tampoc diuen res. I això, saben què passa? Que fa malbé les bases d'un suposat estat democràtic. Que fa aflorar allò que fa anys que els venim dient. Fa aflorar que aquest estat no està basat en el respecte als drets humans, en la democràcia i en la separació de poders. I això explica, també, l'absoluta desconfiança que, cada vegada més, generem respecte dels ciutadans, siguin els espanyols, siguin els catalans, siguin els gallecs, siguin els bascos.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica del derecho de defensa.
«Els demano al Govern, per la part que li toca al ministeri, per la part que li toca el Ministeri d'Assumptes Socials, també, que ens posem a treballar ja d'una vegada. Perquè aquesta vegada no ens hi posicionarem a favor, però, a partir d'ara, ho farem. I si convé els hi entrarem una proposta escrita, però no podem esperar més, perquè cada mes que passa és un advocat o una advocada o un procurador o una procurador que veu els seus drets laborals, que havia tingut, absolutament conculcats. I quin és l'Estat que deixa aquesta gent en la més absoluta misèria? Moltes gràcies. Buenos días, diputadas y diputados. Buenos días, presidenta. Gracias. Que se tenga que presentar a estas alturas una ley orgánica para garantizar el derecho de defensa explica muchas de las cosas que han pasado en este Estado, por mucho que sea una ley que hace como de cueva de muchas otras leyes y que, a través de la defensa procesal y demás, supongo que se irá desarrollando. Porque, ¿saben ustedes qué sucede? Sucede que la convicción generalizada en Cataluña es que, según qué ciudadanas y ciudadanos, no teníamos derecho a defensa: no te puedes expresar en tu idioma, no puedes recibir las comunicaciones en tu idioma, cuando vas a Madrid -¡hombre, solo faltaría!-, habla la lengua del imperio... Da igual, da igual si todos tus derechos como ciudadano son conculcados o dejan de serlo. Por tanto, cuando llegó este proyecto de ley, evidentemente introdujimos enmiendas a favor de las personas con capacidad, a favor de los menores y de la definición de lo que entendíamos como menores en esta ley, y evidentemente introdujimos también una batería de enmiendas a favor de la profesión de abogados y procuradores. Claro, pero había un elemento fundamental en todo esto. Nos pasamos la vida escuchando que todos los españoles somos iguales ante la ley, pero al final no es cierto, por mucho que nos quieran considerar españoles. Por ello, agradezco el esfuerzo del compañero Cervera y de la compañera Mercè Perea -y lo ha dicho hace un momento el compañero Cervera- para llegar a dotar a toda la ciudadanía de la posibilidad de acudir a los tribunales de todo el Estado en su propio idioma.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Deia: tot el que hauríem pogut fer i no hem fet són oportunitats perdudes. I són oportunitats perdudes perquè les característiques d'aquesta legislació que tenen a veure amb l'intent de trencament dels sostres de vidre no s'han traspassat a l'intent de trencament dels terres enganxosos. I perquè, si bé estem aconseguint mínimament que aquella frase de 'Quan una dona entra en política, canvia la dona, però quan moltes dones entren en política, canvia la política' sigui aplicable a totes les esferes de la societat. I saben què passa? Que les legislatures cada vegada són més curtes i més evanescents. I el nostre deure, quan tenim la sort, la sort, per entendre'ns, de ser legisladores i legisladors, és fer tot el que puguem en el moment en què puguem. Perdre oportunitats com aquesta em sembla que no ens ho podem permetre. I, per tant, amb un cert desànim, amb una certa decepció, amb una certa sensació d'oportunitat única perduda, votarem a favor de la llei perquè, al final, qualsevol avanç no serà entorpit per Esquerra Republicana de Catalunya. Però també és cert que tots els avanços que hauríem pogut impulsar no han estat possibles. Amb un cert dolor, amb una certa pena, mantenim les nostres esmenes. Si, en l'estona que queda, els grups de la majoria decideixen que s'han d'imposar sancions per al compliment efectiu de les previsions d'aquesta llei, saben que ens les poden votar. Moltes gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«PSOE és amb el Gobierno de España que ha elaborat normativa i que, posteriorment, ha desenvolupat el Govern de la Generalitat mitjançant el pla de qualitat de l'aire? És aquest? O el compromís és amb els alcaldes i alcaldesses del PSC de l'àrea metropolitana que, ai!, s'oposen el pla? En què estem? Amb una cosa o amb l'altra? Ens la mirem diferent quan estem aquí o quan estem allà? I parlant de canvi climàtic i qualitat de l'aire. A Catalunya hi ha noranta-vuit instal·lacions que paguen drets d'emissions, però la transferència a Catalunya dels recursos procedents de la subhasta de drets d'emissió del règim de Comerç, dels drets d'emissió de la Unió Europea, per destinar-los a la lluita contra el canvi climàtic no els percebem directament. Estem parlant d'uns 320 milions d'euros anuals que podrien dedicar-se a projectes, evidentment, de mitigació i d'adaptació al canvi climàtic del Fons climàtic. Què ens en podria dir, senyora ministra? I també parlant de subhastes i d'eòlica marina, li demanem -i ho fem per enèsima vegada- que la subhasta es faci a Catalunya i es prioritzin els criteris que estableix la Generalitat, que són criteris amb un component social important. I que no només això, sinó que són criteris també que estan consensuats amb el territori, això vol dir amb els alcaldes i alcaldesses del territori afectat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Parlem d'energia, que vostè també n'ha parlat. De fet, el Grup Republicà ho vàrem fer la passada legislatura i vàrem aconseguir algun petit avanç que, tot i ser petit era un gran avanç. Però ja li dic que persistirem i que ho seguirem exigint, reclamarem més ampliació en el radi d'autoconsum compartit. El nostre objectiu són els vint quilòmetres. I això és fàcil d'entendre: com més distància, més consumidors poden o podran aprofitar-se daquesta tecnologia. Estendre l'autoconsum col·lectiu a més polígons industrials i urbanitzacions, especialment a les zones rurals on les distàncies són més llargues, és permetre que qui no gaudeixi d'un privilegi de tenir la infraestructura privada necessària per instal·lar plaques pròpies, que és la majoria de la població, pugui accedir a aquest autoconsum. Per tant, és una mesura que camina cap a la sostenibilitat, és una mesura que camina en la defensa que sempre hem fet des d'aquest grup, que és la democratització de l'energia. També és imprescindible abordar d'una vegada per totes la falta de transparència de les grans energètiques. Senyora Ribera, sabem el que ens costa l'energia, però no sabem quant costa la seva producció real. Per tant, demanem ja mesures de control i auditories en aquestes empreses. Les obligacions tributàries per a aquests oligopolis elèctrics són no només imprescindibles, sinó també necessàries, de la mateixa manera que també és necessari un canvi en el sistema de fixació de preus. Però és prioritari augmentar el control sobre un sector que no hauria d'estar en mans privades perquè l'energia és un bé de primera necessitat. I, parlant d'energia, si l'objectiu és descarbonitzar -que entenc que ho és- la solució, o una part important de la solució, passa per electrificar. I, que jo sàpiga, els electrons no volen, necessiten xarxa. Com solucionarem l'accés a la xarxa? En aquest apartat ho deixaré aquí per una qüestió de temps, però sí que voldríem incidir en el tema de capacitat de la xarxa perquè és cabdal i clau en un moment en què volem descarbonitzar i sabem que això passa per electrificar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«Moltes gràcies, señora ministra. Estamos de acuerdo en muchísimas cosas, con algún pequeño matiz o alguna pequeña discrepancia, que creo que también se puede solventar. El tema és el següent: més enllà de lautonomia dels agents socials -que repeteixo, no la qüestiono, ni al diàleg social- de vegades també pot haver-hi millores pels treballadors que surtin d'aquest Parlament. De vegades pot haver-hi reformes que surtin d'aquest Parlament i que vagin més enllà del diàleg social i, si van més enllà del diàleg social, crec que la part que a nosaltres ens interessa, com a mínim a nosaltres, és que els sindicats no estaran descontents. És a dir, que m'ha agradat també que digui això. Malgrat la patronal, tirarem endavant, perquè aquesta patronal, la CEOE, en els seus últims quaranta anys no s'ha caracteritzat pel diàleg, si fem una mica d'història... Però bé, crec que també el debat deu arribar al Parlament, també en aquest debat. És important que tota la senyoria pensen sobre això perquè podem fer un text que inclús hi vagi més enllà i crec que podria ser aplaudit per tothom. Estic d'acord que es pot fer. Hi haurà gent que dirà que no es pot fer, però tenim beneficis empresarials importantíssims; hi ha una creixent per excés salarial entre els empresaris i els salaris que és inacceptable en una ciutat que pretén ser justa i equitativa; hem perdut poder adquisitiu i, en canvi, la productivitat no ha fet més que pujar, diguin el que diguin. Les reformes científiques i tecnològiques ens han portat a una societat tremendament productiva, i encara ho serà més, i es pot estimular que sigui més, perquè si vostès volen basar un model econòmic a base de salaris baixos, però no hi haurà competitivitat que valgui perquè sempre hi haurà un país que ho farà més barato. En canvi, si ho intentem fer a partir de les coses científiques i tecnològiques, anirem bé no. Estem d'acord. L'única cosa que no ha tocat -i tampoc toca, perquè ja demanaré una compareixença a la ministra de Suport Social- és el tema l'edat de treball. En segons quins col·lectius arribar a seixanta-set anys... Crec que ens ho hem de plantejar: jornada diària, jornada setmanal i jornada anual. Crec que s'ha de fer un replantejament perquè ara mateix hi ha professions que estan molt desemparades i acostumen a ser les feminitzades. És a dir, que es pot plantejar, no només al diàleg social, sinó aquí, al Parlament, al Pacte de Toledo, tal vegada es pot tornar a pensar sobre retornar als seixanta-cinc anys per a molts col·lectius. Per què no?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante toda la vida laboral.
«Per això també és important el temps de treball en jornada i setmanal, i creiem que hem de reflexionar com a societat també sobre el tema de treball al llarg de la vida, si són correctes o no aquestes càrregues de treball amb feines com aquestes que estic explicant, que són tremendament dures i difícils de portar. No és just -?i no vull dir el nom de cap col·lectiu- que alguns col·lectius puguin jubilar-se a unes edats i que la gent en les professions més feminitzades o les professions amb més migrants tinguin càrregues de treball que siguin inassumibles per aquestes persones. I això potser pot indignar, sobretot als qui defensem els drets dels treballadors, mentre els beneficis empresarials son record una vegada més. El marge de beneficis en l'any 2023 es va tornar a superar, el creixement dels beneficis empresarials es quadruplica, etcètera. Alhora ens trobem que, des de fa molts anys, hi ha hagut una revolució científica, una revolució tecnològica que no s'atura i, en canvi, sembla mentida que encara estiguem en debats o en formes d'organització del treball de fa cent anys. Per la qual cosa crec que, com ja està fent aquest Govern -?i crec que simplement hi posaré aquí, damunt la taula, unes quantes propostes que poden enriquir aquest debat i que poden explorar noves vies de millora per una cosa tan important com és guanyar temps de vida-, l'objectiu de l'esquerra és ser transformador i intentar que la gent sigui el més feliç possible. Per molt que hàgim avançat, resulta inacceptable mantenir les jornades laborals de fa cent anys, al mateix temps que els nostres joves no aconsegueixen feina, per exemple. El deure de l'esquerra és que es noti la seva presència també a les institucions. Menys temps de treball implicaria més igualtats i més salut per a la gran majoria de dones i d'homes. I aquest és un moment històric que potser no es repetirà. Ja vam tindre a l'altra legislatura moments històrics que potser no es repetiran.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el respeto a las Cortes Generales y el ejercicio de sus...
«President, senyories. Senyor Bermúdez de Castro, deixi-m'ho dir amb la frase d'un il·lustre company del seu grup: exageración permanente y perpetua. Ho va dir el senyor Borja Sémper. 'Exageración permanente y perpetua' la que fan vostès. I miri que jo pensava que avui tindríem un miracle perquè vostès avui han arribat a un acord amb les senyories del PSOE pel Consejo General i he pensat 'tal vegada s'esdevindrà un oasi en aquesta cambra, tal vegada pararà la tempesta, tal vegada hi haurà un esperit nou'. No diré del 12 de febrer, però gairebé. Un esperit, diguem, de gran coalició. Exagero, però de bon rotllo. Veig, senyor Bermúdez de Castro, que vostè portava escrit el discurs d'abans de l'acord del Consejo General. Per cert, deixi'm dir que aquest acord s'ha fet molt lluny d'aquesta cambra. Vostès, que critiquen molt que alguns partits es reuneixin per Europa, a Brussel·les o a Suïssa, han anat lluny a pactar això. Hem necessitat el concurs de gent que vostès dirien estrangers. Li vull dir també, senyor i senyories del PP, que em sap greu que no hi hagi el seu líder aquí avui, el senyor Núñez Feijóo. Sap per què? Perquè últimament el senyor Núñez Feijóo m'ha semblat un personatge molt interessant de la història del cinema: Harpo Marx. Se'n recorden, de Harpo Marx? Dels tres germans Marx? Dic Marx sense segones intencions. Ja sé que són de la dreta, vostès. Harpo Marx era un personatge que mai obria la boca, però que finalment treia d'una maleta moltes coses. Treia coses i contestava i parlava així. El senyor Núñez Feijóo, en la seva nova fase, no parla. Per exemple, resulta que al Parlament balear, el president del Parlament balear, un senyor ultra d'un partit ultra com VOX es comporta com un brètol i li pregunten a l'entrar a la cambra al senyor Núñez Feijóo que què en pensa d'això. I ell actua com Harpo Marx. Mec-mec, no lo he visto. Fantàstic.»