Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
662 declaraciones · página 9 de 23
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Ara tots vostès parlen molt de l'escut social, però siguem clars. L'escut social no és que un llogater no pagui el lloguer. L'escut social no és que es puguin ocupar pisos que no són teus. L'escut social no és traslladar el cost dels errors que estan cometent vostès a famílies que sempre han treballat i pagat els seus impostos. I, per descomptat, l'escut social no és que un govern presumeixi de la misèria, que és exactament el que han fet vostès aquesta setmana, traient pit que cada dia hi hagi més gent que necessita l'ingrés mínim vital per viure. Que treguin pit que cada dia hi hagi més pobresa. Un escut social de veritat és una xarxa pública forta i això depèn de vostès que estan governant. Un escut social de veritat són uns serveis socials de proximitat i que funcionin. Són ajudes ben gestionades, que és exactament el contrari del que està fent la senyora Yolanda Díaz. Un escut social de veritat és habitatge públic. No és donar per bones les ocupacions i donar per bons els impagaments. En definitiva, polítiques que evitin que la gent caigui en la pobresa. I a Catalunya aquesta xarxa sempre ha existit. És part del nostre model social. El problema és que vostès, el tripartit, l'han anat ofegant perquè no paguen el que deuen des de fa molts anys, perquè no compleixen amb els pressupostos des de fa molts anys i perquè no transfereixen els recursos que ens corresponen als ciutadans de Catalunya i a Catalunya des de fa molts anys. Vostès ofeguen als municipis, ofeguen les families, ofeguen a les pimes, ofeguen als autònoms, ofeguen amb regulacions absurdes. I quan les xarxes es tensiona i no té els recursos necessaris, la xarxa col·lapsa i si col·lapsa. Els més febles són els primers a caure. I això no és justícia social. Això és desordre, això és mal govern, això és incompetència i això és empobriment.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar...
«Gràcies, vicepresident. Permeti'm, senyor Sànchez, que comenci fent-li un resum de la situació en la que es troba aquests dies la Catalunya de la que vostè no ha volgut parlar en aquesta primera intervenció. De fet, fins ara només s'ha parlat d'Espanya. Aquests dies a Catalunya, sota el govern dels socialistes i els seus socis, els mestres i professors en vaga. Ells avui i des d'aquí, tot el suport. Els metges en vaga, els pagesos en vaga, els pescadors en vaga, els autònoms en vaga, els taxistes en vaga i els maquinistes en vaga. Miraré de ser el màxim de clara possible, senyor Sánchez. La situació en la que vostès, els partits espanyols, han deixat el nostre país, els darrers cinquanta anys, és lamentable i cap govern a Catalunya que segueixi depenent de Madrid podrà posar al dia totes les destrosses que vostès han fet. I, per descomptat, vostès no volen deixar anar la gallina dels ous d'or, però a les gallines, si no se les cuida, sí se les asfixia i se les maltracta, i si no se les alimenta, deixen de pondre ous o marxen. La situació és molt greu i els perjudicats són tots els ciutadans de Catalunya els que som independentistes i els que no són independentistes. I el que estan destrossant vostès va molt més enllà dels trens, del bloqueig del sistema ferroviari de Catalunya, de les vies, de les catenàries. El que estan destrossant tots vostès és el futur de tots els ciutadans de Catalunya. El que estem veient, per tant, no és només un problema de trens: és caos. El mateix caos que estem veient a l'habitatge, a l'energia, a les polítiques socials, a l'economia productiva, als sous, al treball, el mateix caos que sempre ha generat el tripartit: socialistes, comuns i esquerra. El caos del mal govern i sempre és el mateix patró: la mala gestió, la improvisació i propaganda, molta propaganda. I al final qui ho paga tot això son els ciutadans.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«I arriba la llei d'amnistia, que havia de reparar el dany causat per anys de persecució penal del moviment independentista. Però els mateixos poders que van impulsar aquella persecució han fet l'impossible per impedir que la llei tingui efectes reals. La premsa internacional se n'ha fet ressò, alguna documentant les resistències internes de la judicatura espanyola per aplicar-la, especialment quan afecta el president a l'exili, Carles Puigdemont, i d'altres s'hi refereixen literalment com una paradoxa jurídica, una llei vigent que en realitat no es vol aplicar. Tot plegat evidencia un problema estructural. Quan es tracta de Catalunya, l'Estat espanyol ha actuat i continua actuant amb un biaix profundament antidemocràtic. No només ha reprimit l'independentisme, no només ha ignorat l'ONU, també ha menystingut la realitat nacional catalana, negant-li la possibilitat de decidir lliurement el seu futur i negant-li el respecte que mereix qualsevol nació del món. Catalunya vol ser reconeguda i respectada com a nació que és, vol governar i dirigir el seu futur sense estar subordinada a un Estat que sovint actua com si no entengués o no volgués entendre la seva identitat lingüística, cultural, política, social. I, a més, Catalunya vol deixar de ser arrossegada cap a un empobriment estructural. Perquè totes aquestes vulneracions de drets polítics i democràtics no són un accident aïllat, formen part d'un sistema que condemna Catalunya a un futur d'oportunitats estroncades. Un Estat que critica els altres però que manté Catalunya infrafinançada, amb infraestructures que s'esberlen, amb serveis públics saturats, amb inversions promeses i mai executades, un Estat que condemna una de les nacions més dinàmiques d'Europa a empobrir-se dia rere dia, amb trens que fan figa, hospitals i escoles que infrafinança. Si realment els preocupessin els catalans, si els drets humans els interpel·lessin, si realment volguessin protegir la legalitat internacional, farien una sola cosa: reconèixer Catalunya com la nació que és i permetre-li governar-se ella mateixa. No hi ha altra fórmula per evitar que Espanya continuï limitant el nostre progrés i la nostra prosperitat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«President. Senyores i senyors diputats, se'ns presenta una proposició no de llei parlant del caos ferroviari. No és la primera vegada que ho fa el PP ni d'altres grups. Quan això passa per part del PP, que és la iniciativa d'avui, el primer que a mi em fa pensar, com deia el company Mikel, és què va fer el PP quan li tocava governar. I d'això, he donat moltíssimes dades. Tots n'hem donat que hi ha molts responsables de tot el que passa i el PP també n'és un. És veritat que es parla al voltant d'aquesta iniciativa, lògicament, del tràgic accident de Còrdova, on hi ha hagut moltíssimes víctimes, un accident sota investigació que esperem que acabi el més aviat possible i que s'esclareixin els fets i amb el qual hem manifestat solidaritat amb totes les víctimes, les de Còrdova i les de Gelida, òbviament. Però el caos, el caos ferroviari, és el que es viu a Catalunya, del ferroviari i de la mobilitat. Més de 15 dies en un intensiu i diàriament des de fa anys, en una crònica d'una mort anunciada. Abans d'ahir, fins i tot, que amb la vaga hi havia uns serveis mínims, al lloc on es van mantenir els serveis mínims és a Catalunya, amb els visors a temps real, a les 8:53, a les 9:31 a Madrid circulaven entre 50 i 60 trens, a Astúries entre 20 i 25 i a Catalunya entre 3 i 5. I això són dades oficials. Avui, avui incidències a totes les línies. En teoria, els sindicats majoritaris han desconvocat la vaga. La consellera Paneque ha sortit a dir que es recuperarà la normalitat del servei, diu, a finals de la setmana, d'aquesta setmana, o a principis de l'any que ve, això sí, amb 70 limitacions temporals de velocitat. I jo dic: Clar! És que és aquesta la normalitat, 70, 80, 100 limitacions temporals de velocitat i arribar tard i malament. Amb rodalies, és aquesta la normalitat. Que bonic que els queda la gestió espanyola d'infraestructures ferroviàries! Accidents, accidents vol dir víctimes, vol dir ferits, efectivament, un tema molt seriós; afectacions al servei d'alta velocitat per a tot l'any, trens anul·lats, endarreriments, manca d'inversió crònica, manca de manteniment predictiu i preventiu; l'AP-7 tallada en sentit sud durant un munt de dies; pèrdues econòmiques multimilionàries per al sector públic i pel sector privat; mercaderies dels ports bloquejades; empreses públiques ineficients, centralitzades.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Moltes gràcies, president. No els hi negaré que un té la sensació, per no dir la certesa, que aquesta proposta del Partit Popular no la tindríem a debat si en lloc de governar el PSOE governessin vostès. De fet, és habitual que ara que són a l'oposició, es dediquin a reclamar i exigir qüestions que, quan han estat al govern, no han volgut aplicar, perquè és evident que sota aquesta pell d'ovella que ara últimament mostren, s'hi amaga el mateix llop de sempre i que tant coneixem els catalans. Vostès, que avui han tingut la barra de citar Montesquieu per referir-se a la separació de poders. El Partit Popular parlant de la separació de poders. Montesquieu, que avui es deu haver recargolat a la seva tomba. 1 de setembre, president Sánchez: Presentaré los presupuestos; 18 de setembre, ministre d'Economia: Hay agua para tirarse a acordar los presupuestos del 2026; 24 de octubre, vicepresidenta Montero: Va a haber presupuestos presentados por el Gobierno; 14 de gener, vicepresidenta Montero: Se continúa trabajando intensamente en la preparación de los presupuestos generales del Estado. I així podríem anar allargant la llista de declaracions. Però a la pràctica és evident que res de res, només paraules, ni sostre de la despesa, ni pressupostos, res de res. De fet, tal com és habitual en vostès, molts titulars, però en realitat dels vuit anys de govern, cinc anys sense pressupostos; vuit anys al govern, cinc anys sense poder aprovar uns pressupostos. Ara bé, això que faria vergonya fins i tot el més valent dels polítics no evita que el president Sánchez vagi de peregrinatge per tot arreu, afirmant literalment que 'España va viento en popa y a toda vela'. Viento en popa y a toda vela, cinc anys sense pressupostos, una pressió fiscal més alta que mai, uns serveis públics pitjors que mai, els sous cada vegada més baixos comparats amb la Unió Europea, l'economia familiar cada vegada més al límit, el mercat de l'habitatge destrossat per les seves polítiques nefastes, el sistema de pensions cada vegada més tensionat, però, això sí, Espanya va viento en popa y a toda vela. I em pregunto: Quant de temps fa que el president del Govern no va pel carrer sense un estol d'aduladors al seu costat que eviten que pugui parlar de veritat amb la gent? Quant de temps fa que els ministres no parlen de tu a tu amb la gent del carrer sense ningú interposat? Quant de temps fa que aquest govern no trepitja el carrer i s'impregna de veritat del que pensa i viu la gent? Escoltar més i parlar menys. Escoltar en lloc de parlar, perquè si sortissin al carrer a escoltar la gent, s'adonarien que, parlis amb qui parlis i més enllà de la militància ideològica de cadascú, hi ha una constant que es repeteix. La gent viu pitjor ara que fa un temps endarrere. La gent diu que cada vegada costa més arribar a final de mes, que cada vegada costa més estalviar, que cada vegada costa més progressar. La gent diu que cada vegada costa més sentir-se esperançat en el futur, parlin amb qui parlin. Els autònoms, ofegats pel govern i les seves decisions; els empresaris, perseguits per les seves polítiques; els treballadors, escanyats pels seus impostos; els propietaris de qualsevol habitatge, criminalitzats per vostès; els professionals de l'educació, pagats per sota del que es mereixen i treballant en condicions complicadíssimes; els professionals de la sanitat, pagats per sota del que es mereixen i treballant en un sistema saturat; els pagesos, al límit de la subsistència; els pescadors, al límit de la supervivència; i tothom pagant cada vegada més impostos per tenir uns serveis més precaris. Però, això sí, segons vostès, España va viento en popa y a toda vela. Doncs mirin, no. Ni viento en popa ni a toda vela. Espanya va a la deriva, sense rumb i amb un horitzó cada vegada més negre.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Hi ha molts arguments a favor de la modificació de la Constitució en aquest punt. Unanimitat: totes les institucions de Formentera, el Consell Insular, l'Ajuntament i també al Parlament Balear ho reclamen. Territorialitat: es reforça la representació territorial al Senat d'acord amb l'innegable fet insular. Història: Es dona resposta a una demanda històrica del poble de Formentera. I, finalment, es posa fi a una anomalia, l'anomalia constitucional d'agrupar dues illes, Formentera amb Eivissa, no només és artificial, sinó que ha estat superada per la realitat sociològica i demogràfica. Formentera ja no és l'illa menys poblada de l'Estat des de fa anys. Supera en població a altres illes que sí que tenen circumscripció pròpia. I també, i no és poc rellevant, es resol una anomalia normativa consistent en què la Constitució ha quedat obsoleta, perquè l'Estatut de les Illes Balears ja ha superat l'agrupació de Formentera amb Eivissa i configura Formentera com una illa més al costat de Mallorca, Menorca i Eivissa, amb les seves pròpies institucions i autonomia diferenciada. Però més enllà d'aquests arguments, més enllà d'aquests arguments, posar Formentera en peu d'igualtat amb la resta de territoris insulars és un pas necessari que els formenterers i les formentereres volen per defensar millor la seva terra, per defensar millor la seva condició d'illencs i illenques i també per defensar millor la seva llengua i la seva nació. I és per això, per defensar la llengua, per defensar la nació, per defensar la gent, per defensar el territori que sempre, des de Junts per Catalunya, estarem al vostre costat. Perquè Junts per Catalunya som aquí per defensar la terra i la gent del Principat, però també per defensar la terra i la gent de la Franja, del País Valencià i, evidentment, de les Illes Balears i de Formentera, de tots els Països Catalans. Junts per Catalunya, hi insisteixo, sempre farem costat a totes les iniciatives que vulguin traslladar la diversitat nacional i territorial a les institucions. Forma part del nostre ADN fer front als conflictes territorials i no cronificar-los. Els territoris i la seva gent no es poden silenciar ni subordinar. I això és el que estem fent avui: escoltar i donar curs a les demandes de la gent de Formentera.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Aquest model català de gestió que vostès i els seus socis, amb aquest acord de traspàs, no volen que es generalitzi a Catalunya perquè perdrien poder sobre les infraestructures. Ens han dit miserables per dir això, però el traspàs que vostès han acordat perpetua el model centralista. I només cal veure en aquesta crisi com la Generalitat de Catalunya no pinta res. No mana Renfe, no mana Adif, i ha d'anar el secretari d'Estat corrents a posar ordre i a donar un cop de mà. Per cert, el valor del model no ve de que el ministre de torn, o el conseller de torn, diguin que tenim un model d'èxit. El model d'èxit ho és quan els usuaris no paren de créixer, com en el cas de Ferrocarrils de la Generalitat i quan hi ha un reconeixement extern. Saben vostès qui és el president de la UITP, la Unió Internacional del Transport Públic? Ho saben? El president honorífic, el que va ser durant dotze anys el director general de Ferrocarrils de la Generalitat. Aquest és el president honorífic, un professional de reconegut prestigi, independent, sense afiliació política, que va ser dotze anys director general de Ferrocarrils fins que Esquerra Republicana va considerar que havia de prescindir dels seus serveis. Un model de professionalització, de talent i d'eficiència. Però vostès i els seus socis volen mantenir un model centralitzat a costa de la qualitat de vida de la gent de Catalunya. El mal servei de Rodalies no es resoldrà en mans dels que han perpetuat el mal servei. Exigim un traspàs total.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«El segon motiu és del fiasco de gestió. Mentre vostès afirmen que l'Estat espanyol viu l'edat d'or del sector ferroviari, la realment l'edat d'or és que el tren arribi a l'hora. Saben quins trens a Catalunya han arribat a l'hora cada dia i també plovia d'acord amb els serveis planificats i amb reforç d'oferta? Els de la Generalitat de Catalunya, no pas els de Renfe. El model de gestió ferroviària catalana no suporta cap comparació amb el model espanyol i venim d'un traspàs de l'any 2010, on no es va traspassar cap actiu, a un traspàs en el que s'ha imposat ara a Renfe com a operador i a l'empresa mixta s'imposa la majoria de Renfe. El model català és un model on, per exemple, Ferrocarrils de la Generalitat fa 15 anys que monitoritza els seus talussos i els seus túnels. Els talussos i els murs, com es va dir que és la pluja, 'és que ha plogut, Ha caigut per la pluja'. Això és una vergonya que es pugui dir això. Els talussos cauen quan els seus drenatges no funcionen. Els talussos i els murs tenen drenatges per drenar l'aigua. Generalitat de Catalunya. Ferrocarrils té sondatges, té drons, té sistemes per preveure això i actuacions preventives. L'accident de Gelida era evitable perquè és exactament el mateix accident de Vacarisses de l'any 2018 a l'R4. Un maquinista mort i quatre ferits, exactament el mateix. El mal manteniment dels talussos i dels murs i vostès no han corregit res des del Govern. Renfe no té aquests plans de manteniment i, a més a més, Ferrocarrils és una empresa professionalitzada. Renfe és una empresa polititzada, té unes inversions fortes en manteniment de vehicles i amb tallers -Renfe, no- i amb maquinistes. Per què Ferrocarrils de la Generalitat no té tants problemes amb els maquinistes? Perquè vostès tenen empreses, com he dit, polititzades, potser perquè no els escolten, potser perquè no els tenen en consideració. Per això segurament s'hauran plantat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«I resulta cínic que el Reial decret es digui de 'Medidas de promoción del uso del transporte público'. Es increïble. El transport públic no es promociona amb polítiques d'aparador o de quedar bé. Regalar viatges gratis als joves perquè viatgin per l'estiu, fer grans descomptes als preus dels bitllets, com és el cas d'aquest Reial decret. El transport públic que es promociona si funciona i dona un bon servei. El fiasco monumental que viu Catalunya es deu sobretot a dues grans causes. La primera, la desinversió crònica. Tenim un tracte colonial, ho hem dit moltes vegades. Les xifres d'AIReF, durant 28 anys es va invertir el 6,5 % en Rodalies i la meitat a Madrid i el 16 % a Barcelona. L'execució pressupostària a Catalunya sempre és un terç aproximadament del que es pressuposta, i a Madrid, per sobre del cent per cent. A Rodalies s'ha perdut uns 10 milions d'usuaris. L'únic transport públic que perd usuaris. A Madrid, Cercanías ha augmentat 15,3 milions d'usuaris. Lògic, s'inverteix molt més, es fan més quilòmetres de vies noves -84, 0 a Catalunya- es fa el túnel de Recoletos, el del passeig de Gràcia, que és el més saturat, no arriba mai. És un tracte colonial i és també el fracàs de la marca Espanya de gestió d'infraestructures. Un país que inverteix el 93,5 % en alta velocitat radial demostra que el seu model és centralista, però també menysprea la mobilitat obligada. I també és un model de deliris de grandesa. Tenir la segona xarxa d'alta velocitat del món en dimensió és incompatible amb tenir una xarxa de rodalies de qualitat, perquè l'Estat espanyol no té prou recursos ni capacitat per fer-ho, i les xifres i la realitat ho demostren.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Però la gent ha de saber també que no tots els trens han fallat. Quins trens funcionen? Els que gestionem nosaltres, els que gestionem des de Catalunya, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Quins trens no funcionen? Els que gestionen vostès: Renfe i Adif. No cal inventar res. Volem a Renfe fora de Catalunya. La solució és clara i ja la tenim. Model català, model Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Cent per cent gestió catalana. Cap invent de 49 % Catalunya, 51 % a Espanya i que sembli allò que no és cent per cent de competència catalana, cent per cent de sobirania en els recursos. Quan no depenem d'Espanya, funcionem; quan depenem d'Espanya col·lapsem. I si no ens despertem, el risc a la decadència és cada dia més gran. Què es vota avui? Un Reial decret que inclou dos temes que no tenen res a veure. Si votes sí, s'aprova tot. Si votes no, cau tot. I què diem nosaltres? Pensions sí, okupacions no. No poden obligar-nos a votar que sí, a que no puguis fer res si t'ocupen el pis i no et paguen el lloguer. Ajudar a les persones vulnerables i tant que sí. I això és responsabilitat de l'Administració, no del petit propietari. Deixar tirades a les persones que pateixen les ocupacions i els impagaments, mai. Donar per bones les ocupacions i els impagaments, mai. La meitat de les okupacions que hi ha a l'Estat espanyol les patim a Catalunya. Així que facin el favor d'aprovar la llei contra les okupacions que Junts va presentar i que vostès tenen bloquejada des de fa gairebé dos anys. Ja sé que els molesta molt, però sí, nosaltres treballem per Catalunya i no deixarem de fer-ho per caure'ls bé a vostès, o per agradar als polítics espanyols o als mitjans espanyols. Nosaltres no ho farem. Votarem que sí a la revalorització de les pensions quan les presentin, sense el xantatge de mantenir i permetre les okupacions i els impagaments que pateixen milers de famílies de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«Gràcies, presidenta. No em pensava que això era una sessió de control a Junts. En tot cas, nosaltres som aquí, com sempre, per parlar de Catalunya i dels catalans. El col·lapse a Catalunya és absolut i això és pervers perquè els ciutadans de Catalunya paguem impostos de primera, però vostès ens donen uns serveis de tercera. Però tots aquests impostos que paguem els ciutadans de Catalunya no arriben a la sanitat catalana, l'educació catalana a habitatge, a recerca i, per descomptat, no arriben als trens de Catalunya. En canvi, mai com ara el Govern espanyol i el Govern de Catalunya, els dos en mans dels socialistes, havien invertit tants diners públics, tants diners dels ciutadans de Catalunya en propaganda, en anuncis, en condicionar l'opinió dels ciutadans i en intentar fer creure que els socialistes saben governar. Però avui ja no hi ha prou propaganda per tapar tanta incompetència. És cert que potser a molta gent, als nostres fills, als joves de Catalunya, no els hi arriba molta informació que haurien de tenir. Potser molts d'ells encara no saben que els darrers anys s'han construït 84 quilòmetres de vies noves a Madrid i 0 quilòmetres de vies noves a Catalunya. Potser tampoc saben que gairebé la meitat dels trens vells que estan a l'Estat espanyol els tenim a Catalunya. Potser tampoc saben que la meitat dels diners que havia de pagar el Govern espanyol per trens, vies i manteniment del sistema ferroviari de Catalunya no han arribat mai. Ells no paguen mai i a tu cada dia et cobren més. Potser tampoc saben que dels 310 000 milions d'euros que ha recaptat el Govern espanyol al 2025, gairebé 60 000 milions, els hem aportat als ciutadans de Catalunya. No cal que us digui que aquests també s'han quedat a Madrid. Potser tampoc saben que els últims números que estan publicats al Ministeri d'Hisenda, sobre l'execució pressupostària del 2024, ens diuen que de cada 100 euros que havien d'invertir a Catalunya només se n'han invertit 20. Potser tampoc saben que la normalitat que alguns defensen és que Espanya inverteixi 128 euros per habitant a Catalunya i 365 euros per habitant a Madrid, gairebé el triple. Però el que sí que estic segura que saben gairebé tots els joves de Catalunya és que a Catalunya, en mans dels socialistes, de Podemos, de SUMAR, de Comuns i dels seus socis, no funciona. I cada cop que els socialistes i els seus socis del tripartit governen a Catalunya, Catalunya cau en decadència. Quan estàs 30 anys sense tenir cura de casa teva, la casa cau i els diferents governs espanyols mai han tingut cura ni de Catalunya ni dels catalans. I el temps, lamentablement, ha demostrat que nosaltres teníem raó i que malgrat sovint heu intentat pervertir uns i altres les decisions que hem pres i que prenem des d'aquí a Madrid, estàvem i estem al camí correcte. No ens conformem, ens plantem i batallem cada dret i cada cèntim que és dels ciutadans de Catalunya i ens han criticat aquells que es conformen amb la primera molla que els hi posen a sobre la taula i que blanquegen les incompetències dels socialistes. Ens han criticat aquells que només bramen i ens han criticat aquells que mai a la vida posaran en risc, ni han posat en risc, la seva cadira perquè a Catalunya i els catalans se'ns respecti. I ara vostès anuncien 8000 milions d'euros per a Catalunya. Vostès es pensen que els catalans ens mamem el dit? Ningú els creu. Però és que no han complert mai. I segurament caldrà que fem memòria. Molta falta els hi fa que fem memòria. En números rodons: anuncien el 2020 una inversió de 700 milions d'euros. En paguen 300; anuncien el 2021, 1000 milions d'euros. En paguen 260; anuncien el 2022, 1000 milions d'euros. En paguen 300. Les dades són clares. Vostès no han pagat. Vostès enganyen. Vostès només saben prometre, i el que no han fet mai és complir. Vostès han perdut el control del comandament. I vostès han aconseguit que els ciutadans de Catalunya perdin la confiança en els serveis públics. I això és molt greu. I això ha de tenir conseqüències.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«Moltes gràcies, presidenta. La veritat és que no tenia previst intervenir, però l'he escoltat amb molta atenció i he arribat a la conclusió que vostès realment, de convicció, viuen en un món paral·lel al de la veritat, d'acord? I s'atreveix a sortir aquí i afirmar que no hi ha invasió competencial i quedar-se tan tranquil. I tant que hi ha invasió competencial! Òbviament que n'hi ha! A més, d'una manera molt contundent. I el que és més preocupant és quan el sento afirmar a vostè que estén la mà i diu: 'No, ja ho arreglarem, ja mirarem de trobar-hi solució'. Però després hi afegeix -perquè el traeix el subconscient- afegeix el 'llegaremos hasta donde se pueda'. Ja comprendrà que vostè, tenint en compte que eren els del sí se puede i s'ha quedat amb el que s'ha quedat tot això, ja comprendrà que vostè poca confiança ens dona en aquestes bones declaracions de voluntat. Posa, a més a més d'exemple, la Llei ELA, una llei encallada en aquest hemicicle durant anys, que si és una realitat va ser gràcies a la Pilar Calvo i a la feina de Junts per Catalunya i que, a més a més, van tindre la barra, després d'un cop aprovada, bloquejar els recursos econòmics patint, com hem denunciat avui en la Llei de dependència, que la gent es quedessin patint sense tindre els recursos perquè el govern no mobilitzava aquests recursos. Per tant, utilitzar l'exemple de la llei ELA amb el que pot passar amb la llei de dependència, ja li dic francament que és un exemple ben desafortunat, perquè si hagués sigut per vostès, no hi hauria ni llei i no hi hauria pas ni recursos per tal d'ajudar els malalts d'ELA.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Moltes gràcies, presidenta. Gairebé dos anys després de començar el seu tràmit, arribem al final del camí d'aquesta llei. Una llei que representa un salt qualitatiu en la defensa dels drets dels consumidors i en la qual Junts per Catalunya hi hem deixat una empremta important.Primer, la protecció competencial de Catalunya eliminant l'efecte recentralitzador que contenia la majoria dels seus articles en el seu redactat inicial i, segon, la protecció lingüística dels catalans, eliminant la imposició del castellà i introduint aquelles modificacions treballades amb Plataforma per la Llengua que donen cobertura als drets lingüístics dels catalans. En resum, primer s'aplicarà l'Estatut de Catalunya i després aquesta llei. I per molt que s'escandalitzen alguns, el dret d'utilitzar el català ve donat pel lloc on està ubicat el client i no pas per la bona voluntat de les empreses o bé la ubicació d'aquestes empreses en els diferents territoris. Com deia, una empremta important en benefici de Catalunya i la seva gent. I tornant a la tramitació de la llei, aquesta ha requerit d'un esforç enorme per poder arribar aquí, de molt de temps. El camí ha estat llarg, però el resultat, com deia, ha valgut la pena. De fet, crec que aquesta llei il·lustra molt bé com hauria hagut de ser aquesta legislatura. El Govern que l'impulsa sabia, sap que, amb els seus socis habituals, no té suficient majoria per aprovar lleis. El Govern obre negociacions amb Junts per Catalunya per arribar a un acord que eviti l'esmena a la totalitat i, per tant, el fracàs de la iniciativa del propi Govern. Malgrat les enormes dificultats, les negociacions avancen i, finalment, s'arriba a un acord rellevant signat per les parts. Però la feina continua. Aquest no és el final del tràmit. Aquí no n'hi ha prou només amb el titular de l'acord. Cal rematar la feina amb la part més important. Els acords s'han d'impulsar. Els acords s'han de defensar davant de tercers quan es pretenen alterar i els acords s'han de materialitzar. I això amb aquesta llei ha passat: negociar, arribar a acords i complir els acords. Aquesta, de fet, és l'essència de la democràcia, i més quan no hi ha majories consolidades en un hemicicle.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Acabo, vaig acabant. Secretaris interventors, hi ha dues maneres d'enfocar la qüestió dels habilitats nacionals. Una, la del Govern socialista de la Generalitat de Catalunya, la del senyor Dalmau i que també, per cert, va ser la del Govern Aragonès. Aquesta via consisteix a suplicar al Govern espanyol que deixi posar taules i cadires per fer unes proves a Barcelona, unes proves que evidentment han de ser en castellà i que permeti a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya fer quatre cursos, el que en diuen la cogestió. Hi ha una altra via per enfocar el tema dels secretaris interventors: un règim específic per a Catalunya a la Llei de Bases del Règim Local que, partint dels drets històrics reconeguts a l'Estatut de Catalunya en règim local, permetin a la Generalitat assumir la gestió integral dels funcionaris habilitats estatals. Això vol dir la creació dels llocs, la selecció, els nomenaments i també, i també, l'habilitació. Això és el que no van aconseguir els que tenien la clau la passada legislatura; de fet, ni tant sols s'ho van plantejar. Això és el que no ha aconseguit la comissió bilateral Estat-Generalitat. Això és el que és el que no ha aconseguit el Govern Illa. Això és el que no han aconseguit els 19 diputats del PSC en aquesta cambra. I això és el que ha aconseguit Junts per Catalunya. Ens hem plantat en la defensa de la bilateralitat i ho hem aconseguit. Ara mateix, gràcies a Junts per Catalunya, és vigent, és vigent a Catalunya un règim amb rang legal bàsic que excepciona en el règim general i que permet a la Generalitat tenir totes les eines per fer front al dèficit estructural de secretaris interventors que pateixen els nostres ajuntaments. Ara mateix és vigent. Això és el que ens demanen els batlles catalans. Això és el que teníem abans de la derogació de la LRSAL el 2013. I això és el que pertoca d'acord amb l'Estatut, senyor Aizcorbe. Això és el que preveu l'Estatut d'Autonomia, un desenvolupament propi per a Catalunya del règim local que inclou, evidentment, secretaris interventors. I això, per cert, és el que Junts per Catalunya va acordar el gener del 2024 per a l'aprovació dels reials decrets lleis aquell gener, doncs bé, de fa dos anys. I això, senyores i senyors, insisteixo, ja és vigent.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 15/2025, de 2 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes para favorecer la...
«Senyora presidenta. Senyor ministre, senyories, bon dia. Junts per Catalunya només té una raó de ser: treballar per Catalunya i pels catalans. Per això, vàrem signar a principis de legislatura un acord d'investidura, no de legislatura, que supeditava l'estabilitat al compliment dels acords als que s'anés arribant. La lògica és molt senzilla: Els titulars no ens valen. El que ens interessa és que els acords es compleixin i que les lleis s'aprovin; si no, ens n'anem. I fa un mes i mig, després d'advertir repetidament sobre els incompliments sistemàtics del PSOE, vam sortir del marc de negociació. Nosaltres no negociem amb el Govern espanyol. Hi ha una llista de coses pendents i els deutes amb Catalunya no prescriuen. Amb aquest Reial decret, un cop més, s'evidencia que mantenir la posició i forçar fins al límit el Partit Socialista dona resultats i serveix per canviar les coses. Serveix per donar solucions als problemes concrets de treballadors, comerciants, autònoms, petites empreses, els ajuntaments, els ciutadans de Catalunya. El Reial decret llei respon a necessitats concretes de sectors molt perjudicats per la deixadesa del Govern espanyol. Com dèiem abans, autònoms, petites empreses i ajuntaments són els principals afectats. Amb aquest Reial decret llei, el que veiem és que el govern espanyol s'ha donat finalment per assabentat i ha posat negre sobre blanc algunes de les qüestions que tenia pendents amb nosaltres. De fet, en aquest Reial decret llei només hi ha temes de Junts per Catalunya. En primer lloc, es compleix amb el compromís amb Junts sobre el superàvit de les administracions. Les normes que regulen l'ús del romanent de tresoreria del 2024 per als ajuntaments, diputacions i Generalitat de Catalunya es prorroguen per als anys 2025, 2026 i 2027. Què vol dir això? Vol dir inversió en habitatge públic. Vol dir inversió en serveis, en serveis essencials com l'abastiment d'aigua o l'enllumenat, en transports, en centres escolars, en clavegueram, assistència social, eficiència energètica. Vol dir oxigen per als ajuntaments, per millorar la vida dels ciutadans. Uns ajuntaments que podran recórrer a aquest superàvit per a inversions sostenibles als anys vinents.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Bé, doncs molt bon dia. Gràcies senyora presidenta. Senyor ministre, avui vostè ha comparegut aquí per explicar una mica la política exterior d'Espanya. Però, quan observem algunes de les decisions del govern en matèries tan sensibles, com el Sàhara Occidental, molts dels companys que m'han precedit s'hi ha referit, respecte a drets humans, la igualtat de les dones com a eina transformadora de les societats o el dret de vot, el que trobem no és coherència, valentia i diplomàcia, si no contradicció i renúncia. Primer, pel que fa al Sàhara Occidental, cinquanta anys d'una injustícia que Espanya no vol afrontar, cinquanta anys després dels acords tripartits de Madrid, Espanya continua sense assumir les seves responsabilitats. Aquell acord va ser una cessió il·legal que va abandonar el poble sahrauí a una potència ocupant, contravenint la Carta de les Nacions Unides i totes les resolucions que reconeixen al Sàhara Occidental com un territori pendent de descolonització. Cinquanta anys després i la injustícia continua amb ocupació militar, repressió sistèmica, espoli de recursos naturals i vulneracions constants dels drets humans. Però també continua viva una cosa, més forta que tota aquesta opressió, la resistència i la resistència democràtica i exemplar del poble sahrauí. Un poble que, malgrat l'exili i la repressió, ha mantingut sempre una aposta inequívoca per la via pacífica i pel dret a l'autodeterminació. Si el Sàhara és encara avui el mapa mural del món és gràcies a aquesta resistència, no pas gràcies a Espanya. I aquí el problema, és clar, Espanya continua sent potència administradora de iure, però actua com si no ho fos. El deure històric d'acompanyar un procés d'autodeterminació ha estat substituït per la dependència energètica i la submissió diplomàtica al Marroc.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué balance hace de las políticas más progresistas de la historia en relación con el equilibrio entre la...
«Vostè fa uns dies va dir que la política de pesca de la Unió Europea havia estat un èxit, mentre la flota catalana estava amarrada. Quin cinisme! Tenim un país governat per polítiques ambientalistes on la fauna salvatge no para de créixer amb despoblament rural, això sí, on la ramaderia i l'agricultura reculen. Fa massa anys que el sector primari ho pateix. I vostès, el Partit Socialista, amb tots els seus socis habituals, tant a Europa com a l'Estat com a la Generalitat, en són responsables directes. Han permès que cérvols i daines, que són transmissors de la brucel·losi, proliferin sense control pels mateixos prats on pasturen els vedells. Les ZEPA s'han convertit en zones d'especial pobresa agrícola. Parlem del senglar. Avui n'hi ha el doble a Catalunya. Fan malbé els conreus, són transmissors de la pesta porcina. I, per cert, si ha sortit d'un centre de recerca, esperem que rodin caps. Les seves polítiques proteccionistes són un fracàs i han situat el sector primari i el porcí, que és una potència a Catalunya, el 52 per cent de l'Estat, en greu risc. Vostès són uns mals gestors. Un informe del Ministeri de l'any 2024 advertia del risc de propagació de la pesta porcina precisament per excés de senglars. No calia ser gaire espavilat. El sector feia molt temps que ho denunciava. Per què tarden tant a reaccionar? Van informar la Generalitat? De què serveix que hi hagi els socialistes governant aquí i allà? I, mentrestant, el senyor Illa a una fira a Mèxic. Tot plegat no devia ser prou important.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Ara bé, no els negaré que sorprèn que aquesta proposició no de llei vingui del Partit Popular, perquè en realitat tant la dreta com l'esquerra espanyola han participat de l'empobriment de la gent en les últimes dècades, portant-los a la situació actual. Només cal mirar com ha canviat la renda real de la gent entre el 2010 i el 2024. La renda mitjana europea entre aquests dos anys s'ha incrementat un 20 %, l'espanyola només un 1 %. El grup de la cua de la Unió Europea. La renda real a Europa ha crescut 20 vegades més que la renda dels ciutadans espanyols. La irlandesa, 33 vegades més. La polonesa, 78 vegades més. La búlgara, 81 vegades més. La romanesa, 162 vegades més que la renda espanyola. Per tant, mentre l'Estat s'infla amb més ingressos, la gent s'empobreix. Mentre l'Estat s'engreixa amb més despeses, la gent viu pitjor. Mentre l'Estat arriba sobrat d'ingressos a final d'any, la gent pateix per arribar a final de mes. Però escoltin, uns i altres, vostès vagin negant la realitat quan són al govern, que després la gent, quan parlin, tot seran lamentacions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para ayudar a las familias ante la escalada del precio de los alimentos básicos.
«Ho hem explicat reiteradament. Les famílies no noten cap millora perquè els salaris estan estancats, els preus no fan més que pujar. Els impostos que vostès posen són més alts que mai. Les seves polítiques han trinxat el mercat de l'habitatge. I els serveis públics que vostès gestionen no van. Ras i curt, vostès han construït un castell de cartes, un escenari on tot és bonic, però que tothom, des de casa, veu que és fals. Mirem algunes dades que hem conegut recentment i que corroboren aquesta afirmació. Espanya és el país de la Unió Europea amb una major diferència de renda entre els joves i els majors de 65 anys, 49 punts percentuals de diferència. Vostès estan, per tant, condemnant els joves a la misèria. Una família de dos adults amb dos fills ingressa avui mensualment només 130 euros més que ingressava la mateixa família l'any 2007. La classe mitjana i treballadora té la mateixa renda avui que fa dues dècades, però vostès els han convertit en els que no reben res i ho han de pagar tot. Per tant, vostès estan destruint la classe mitjana i treballadora. En només deu mesos, vostès han recaptat 45 000 milions d'euros més que en tot l'any 2019. L'economia creix a un 3 %, però la recaptació d'impostos ho fa un 10 %. Per tant, vostès estan escanyant tothom amb un rècord de recaptació d'impostos que paguen tant els treballadors, els autònoms, els empresaris o jubilats. Siguis qui siguis. Tothom assumeix i pateix aquest rècord de recaptació d'impostos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Acabo amb unes paraules de qui defensava la llengua catalana també aquí fa 123 anys. Fa uns mesos, moguda per la curiositat, vaig anar a l'arxiu del Congrés a buscar documents sobre l'etapa de diputat a Corts de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims referents del modernisme, amb el seu Palau de la Música o amb el seu recinte de Sant Pau i de la Santa Creu. I vaig fer una troballa que avui té tot el sentit citar. Diari de sessions del 29 de novembre de 1902. Domènech i Montaner carrega valentament contra el decret del ministre d'Instrucció Pública, el comte de Romanones, que prohibeix l'ús del català en l'ensenyament. I diu: 'Estan sempre amb l'ànima d'uniformar Espanya. El comte de Romanones diu coses molt greus, que la llengua és la pell que cobreix els òrgans que constitueixen un poble i que als organismes d'Espanya els ha de cobrir una sola pell, i que a Catalunya se li ha de privar de la seva llengua. Ve a dir que a la personalitat de Catalunya li han de treure la pell i, després, com és natural, morirà. I la posarien al peu del seu arbre perquè s'assimili el que d'ella quedi. Creu que renunciarem nosaltres a la nostra vida per venir a servir d'adob a l'arbre del centralisme? A un arbre que vosaltres mateixos reconeixeu que està corcat i amb les arrels fil·loxerades? A títol de què ens demaneu que ens desprenguem de la nostra personalitat? No, no ens desprendrem d'ella. Renunciarem a tot, a tot, a tot, abans de renunciar al nostre amor a Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«A Junts acabem de viure com ha costat poder garantir el dret a fer servir el català en els serveis d'atenció a la clientela a les grans empreses que presten serveis a tot l'Estat, també a Catalunya. El PP ha revertit les nostres esmenes al Senat, però dijous tornarem a guanyar aquest dret a la votació que hi haurà aquí. A Junts també hem demanat reiteradament que es respecti el dret a fer servir el català en la justícia, i en això no estem sols, com demostra la iniciativa d'avui i com demostra un fet molt rellevant. El 2021, el Comitè de Ministres dels estats membres del Consell d'Europa va requerir a les autoritats espanyoles que, cito, esmeni la Llei Orgànica del Poder Judicial per garantir la utilització de les llengües cooficials en els procediments judicials a sol·licitud d'una de les parts. Un requeriment basat en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que l'Estat espanyol va ratificar el 2001, que l'Estat espanyol porta 20 anys incomplint, perquè cap govern, ja sigui socialista o ja sigui del PP, voluntàriament donarà suport al català. Aquest requeriment del Consell d'Europa va ser ignorat pel Govern Sánchez. Ell, el que diu que fa tot el que pot per l'oficialitat del català a Europa. Junts el va convertir en una esmena presentada pel diputat Josep Pagès que estableix que a les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia les actuacions judicials se seguiran en la llengua oficial diferent del castellà quan així ho sol·liciti una de les parts, a voluntat del catalanoparlant, i no si una de les parts no s'hi oposa, com diu ara la llei. I també hem demanat que els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i altres funcionaris de jutjats i tribunals hagin d'acreditar els coneixements suficients de la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma. El dret lingüístic, com diu clarament a Europa, s'ha de respectar, i més en situació d'emergència lingüística. L'ús del català ha baixat del 10 % en els procediments judicials a Catalunya, sent pràcticament residual. Ens preguntem: on és ara la voluntat del PSOE? Si avui la proposició de llei orgànica per al plurilingüisme es pren en consideració, prioritzaran la seva tramitació o la deixaran penjada, com han fet amb la Llei del Parlament de Catalunya, sobre l'ús i aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari? Malgrat que vostès, els socialistes, tenen majoria en el Tribunal Constitucional, no resolen en contra de la impugnació del PP i de Ciutadans d'una llei que, com recordava aquest cap de setmana el periodista Jordi Barbeta, es va aprovar amb els vots de Junts, d'Esquerra, de Comuns, però també del Partit Socialista de Catalunya. Però no tenen voluntat política de defensar el català ni a Madrid ni a Catalunya quan governen els socialistes. Perquè no hem vist el president Illa preocupat ni per la impugnació d'aquesta llei catalana al Constitucional, ni per la regressió de la llengua al nostre país. Quan a principis d'any l'Enquesta d'usos lingüístics a Catalunya revelava que en vuit anys el nombre de parlants habituals del català ha caigut 13,4 punts, situant-se en un 32,6 %, Illa va dir aquella frase tan futbolera de 'Hi ha partit'. Però seguint el seu símil, amb Illa al terreny de joc, la porteria del català és buida. On és l'Oficina per la vulneració de drets lingüístics que va ser imposada per Junts i que havia d'estar en marxa abans de final d'any? El català no pot seguir encaixant gols, especialment els que l'actual Govern de la Generalitat es fa en pròpia porta. Ampliar els cursos de català és important i necessari, però encara ho és més defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants cada dia i arreu.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Però a més a més, sap vostè en quina situació de bloqueig es troba el seu Govern? Com per venir avui aquí i fer exactament la mateixa proposta que l'any passat li vam tombar. Perquè més enllà de la seva realitat paral·lela hi ha la realitat d'aquest Parlament. Més enllà de la seva realitat paral·lela, on tot és bonic, on tot va bé, on tot és de color de rosa i pensa que segueix tenint encara majoria parlamentària, hi ha la realitat: la del carrer, la dels ciutadans, la de veritat. La realitat on Espanya és el país on menys han crescut els ingressos de les famílies, la realitat on les seves polítiques han destrossat el mercat de l'habitatge, la realitat amb 12 milions i mig de ciutadans en risc de pobresa i exclusió social, la realitat on tenen un 25 % d'atur juvenil, la realitat on només 3 de cada 20 joves poden marxar de casa dels seus pares. La realitat d'un augment de preus del 25 % en els darrers anys. La realitat d'uns salaris iguals als d'avui que els de l'any 2018. La realitat en què els impostos que paguem els ciutadans estan en nivell rècord de recaptació per part del Ministeri. La realitat de tenir problemes de multireincidència al carrer i la realitat de tindre problemes d'okupacions a les cases. I, finalment, la realitat en que vostè no publica les dades d'execució pressupostària a Catalunya. La llei li obliga a fer-ho i no ho ha fet. El Consejo de Transparencia li obliga a fer-ho i no ho ha fet, i les negociacions amb Junts per Catalunya li obligaven a fer-ho i no ho ha fet. I per tant, la pregunta és molt fàcil: per què no les publiquen? Què pot haver pitjor que incomplir la llei, incomplir el mandat de transparència i incomplir amb qui té set vots que vostè necessita? Què li fa por més que això? Doncs ja li dic jo que les dades d'execució del darrer pressupost per Catalunya són tan escandalosament baixes que no s'atreveixen ni a publicar-les. Escandalosament baixes com ho van ser les de l'any anterior, en què van gastar a Catalunya 130 euros per habitant, quan, en canvi, van gastar 372 euros a Madrid, 400 a Castella i Lleó o 640 a Múrcia. I ara digui'm que amb tot això, amb tot el que jo li explico, ve vostè aquí, i ens diu que fem exactament la mateixa proposta que l'any passat, aquesta és una proposta excel·lent. De veritat que és així?»
INECita «25 %» · Tasa de paro de menores de 25 años (EPA), 3T 2025: 25,42 %Fuente ↗
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Moltes gràcies, president. Bon dia senyora, vicepresidenta. Des que vostè és ministra d'Hisenda el 2019, sense pressupostos; el 2020, sense pressupostos; el 2024, sense pressupostos; el 2025, sense pressupostos. I el 2026, de camí sense pressupostos. De vuit anys, vostè només haurà aprovat 3 pressupostos. Qualsevol altre ministre d'Hisenda, com faria qualsevol professional que fracassés, faria temps que hauria presentat la seva dimissió per manifesta incapacitat. Però vostè té una sort que cada vegada que no aconsegueix aprovar uns pressupostos no es juga els seus diners, sinó que es juga els diners i el futur dels ciutadans. Només s'entén així que vostè vingui avui aquí i faci l'exposició que ha fet. Només així s'entén que vostè compti aprovar el sostre de la despesa amb l'exposició que ha fet. Com aprovar-la si la seva proposta és exactament la mateixa que l'any passat, li vam tombar en aquest mateix hemicicle? La mateixa. Com pensa aprovar-ho aquest any? Com fer amb els vots del Partit Popular potser? Perquè és de P5 de política, que si es fa el mateix s'obtenen els mateixos resultats.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Però no vull desaprofitar l'ocasió, ja que es parla d'aquesta qüestió, per parlar del problema greu que té això dels exàmens del carnet de conduir. I és aquesta desastrosa i mala gestió centralitzada marca Espanya que tant els agrada als governs espanyols. Mirin, a Catalunya fa molt temps que manquen examinadors. I, ja que ha intervingut abans el diputat català del Grup navarrès, a Catalunya, entre que s'aprova l'examen teòric i que pots fer l'examen pràctic, han arribat a passar fins a 9 mesos, 9 mesos. I, a més a més, desplaçaments. Els ciutadans de Catalunya van a examinar-se a Conca, van a examinar-se a Albacete, van a examinar-se a Terol. I això no és turisme d'interior. Això és el turisme del despropòsit. És el turisme de la ineficiència en la gestió. I és el fracàs d'un model centralitzat que combatem. No hi ha prou examinadors, però, com l'Estat no vol cedir les competències, és incapaç de resoldre aquest problema, perquè fins i tot creant noves places d'examinadors, el problema no es resol. A Catalunya no es fa formació d'examinadors, només es fa a Madrid, com tantes coses. Igual com passa amb maquinistes de trens, amb inspectors als punts de control de fronterers, amb examinadors de carnet o amb personal de la Direcció General de la Marina Mercant. La majoria dels funcionaris que fan cap a Catalunya, on el cost de la vida és molt més alt, el que fan és tornar cap a casa seva de seguida que poden. Hi ha el cas d'un examinador que va examinar un dia, va agafar una baixa de gairebé dos anys i, quina casualitat, la baixa es va acabar quan va aconseguir una plaça en un altre territori.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para proteger a las víctimas contra los efectos del negacionismo de la violencia de género.
«Avui, com cada 25 de novembre, les companyes de Junts per Catalunya es manifestaran als carrers de Catalunya per l'eliminació de la violència contra la dona. Companyes, no puc ser amb vosaltres, però aixeco la meva veu des de la distància, perquè a Catalunya som víctimes de la violència de gènere, com són víctimes les dones a tot el món. A Catalunya, de gener a setembre hi ha hagut vuit feminicidis, trenta-vuit a tot l'Estat. Els serveis d'intervenció especialitzada en violències masclistes han atès de gener a setembre més de 10 000 dones. Gairebé 500 adolescents i 1500 fills i filles de les dones ateses. Cinc d'aquests nens han quedat orfes. Negar tot això, negar els milers de dones víctimes, els milers de nens i nenes víctimes, el maltractament, les agressions físiques i verbals és com pretendre tapar el sol amb la mà. I hauria de ser tan inútil com d'inútil és per a la societat el tros de fatxa que l'altre dia tocava el pit d'una dona mentre aquesta es manifestava contra el feixisme que ha sobreviscut als 50 anys des de la mort de Franco.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para proteger a las víctimas contra los efectos del negacionismo de la violencia de género.
«Gràcies, president. Hi ha dies en què toca fer memòria i avui és un d'aquells dies. Han passat 26 anys des que Nacions Unides va establir aquest Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona en record de l'assassinat el 25 de novembre del 1960, de les germanes Mirabal, tres activistes dominicanes que li van plantar cara, que es van enfrontar, es van manifestar en contra del dictador Trujillo. A la María Teresa, la Patria i la Minerva -25, 32 i 34 anys en el moment de la seva mort- les van matar a pals, les van ficar en un cotxe i les van tirar barranc avall, simulant un accident de circulació, un accident de trànsit, i avui cal fer memòria. A aquestes tres germanes se les coneixia com les papallones. I és així com la papallona, un animal de bellesa extraordinària però molt fràgil, s'ha convertit en símbol de record de totes les dones que ja no poden parlar, i dels fills i filles que han deixat orfes o que han mort per violència vicària en el pitjor dels càstigs que una mare pot imaginar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«I avui SUMAR, membre del Govern espanyol, ens porta una proposta per impedir que persones jurídiques comprin habitatges. Una restricció més, un límit més, un pedaç més. Però no és una solució, no ho és pas. Tots estem comprovant què passa quan en un mercat ja tensat s'encadenen regulacions restrictives, baixa l'oferta i pugen els preus. Ho hem vist per la llei estatal de l'habitatge, ho hem vist amb les zones tensionades, ho hem vist amb els límits als preus, i ho tornaríem a veure amb aquesta prohibició massiva de transmissions. Res d'això no ha frenat la pujada dels preus. Al contrari. La realitat és tossuda i, si redueixes l'oferta, el preu puja. I en els darrers dos anys els contractes de lloguer s'han reduït a la ciutat de Barcelona un 28 %. I, si continues restringint la iniciativa privada sense tenir un parc públic potent, només aconsegueixes expulsar més oferta encara del mercat. I per això Junts tornem a repetir que el que cal és ampliar a marxes forçades el parc públic d'habitatge. Sense això, és fer-nos perdre el temps a tots, serà inútil. I el que és pitjor, s'està frustrant profundament la gent. De promeses tantes com vulguin, però de resultat cap ni un. Tant el Govern d'Espanya com el Govern Illa han fet grans anuncis i titulars sobre centenars de milers d'habitatges. La ciutadania recorda perfectament la pluja d'habitatges. Però la pregunta és molt simple: on són? On són aquests habitatges? On són les promocions o algunes grues? On és l'increment real del parc públic de lloguer? Si no es construeix o no es rehabilita, si no es posa sòl, si no es compra, si no s'executa pressupost, l'emergència habitacional no es resoldrà mai.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Molt bona tarda a tothom. Moltes gràcies, presidenta. Avui debatem una nova proposta sobre habitatge, una més. Una nova capa reguladora que s'afegeix a totes les que ja hem vist tots aquests darrers mesos i anys. I, sincerament, cada cop més gent de fora d'aquest hemicicle pensa exactament el mateix que pensem a Junts per Catalunya aquí dins: ja n'hi ha prou d'invents, ja n'hi ha prou de canviar lleis cada dos mesos, mentre el problema real continua empitjorant. Cada dia veiem nous projectes normatius, noves idees que prometen solucions fàcils com la de fregir a impostos els propietaris que tenen dues cases de la setmana passada, o la de fa 15 dies de reduir un 40 % el preu de tots els lloguers per llei. Vol dir que encara no ho veuen que els seus remeis són pitjors que la malaltia? I que l'oferta de lloguer és cada vegada més escassa i cada vegada més cara? Perquè, per culpa de les darreres polítiques aquí i a Catalunya, aquesta és la realitat quotidiana de milers de joves i de famílies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de normas sobre el programa de cribado neonatal del Sistema Nacional de...
«Gràcies, presidenta, senyories. Bé, la proposta del Grup Socialista suposa una doble invasió competencial, per un costat, de les competències de Catalunya, i això no és cap sorpresa, i, de l'altra, de les competències del seu soci de govern, SUMAR, que és qui té la gestió de la cartera de Sanitat. Però crec que a aquestes alçades tampoc estarien sorpresos. I vaig per punts. En primer lloc, la proposició de llei envaeix les competències exclusives de Catalunya respecte de l'organització sanitària, i també trepitja les compartides en promoció de la salut pública, que inclou justament els programes de cribratge. Els partits del Govern espanyol segueixen, per tant, insistint en aquesta mena de tutela que volen fer de les comunitats autònomes. Però bé, si parlem de Catalunya i parlem de cribratge neonatal, hem de dir que, des del 1970, Catalunya disposa del seu programa de detecció precoç neonatal, que ha anat desenvolupant i gestionant l'Agència de Salut Pública de Catalunya. Actualment, cobreix 27 malalties genètiques o endocrines, fent servir en 20 d'elles la tecnologia d'espectrometria de masses en tàndem. Això és molt rellevant, ja que amb una goteta de sang del taló d'un nadó es pot saber d'una manera precoç si hi ha un risc de patir una d'aquestes malalties i actuar de manera preventiva. I estem parlant de trastorns endocrins, metabòlics, com l'hipotiroïdisme o malalties de la sang, o fibrosi quística, o fins i tot malalties autoimmunes o neurodegeneratives, com l'atròfia muscular espinal. La cobertura de 27 malalties a Catalunya és universal i supera de 15 el mínim de l'Estat amb 12 malalties, que per suposat no discutim en el sentit de la importància que té millorar l'atenció sanitària dels nadons. Catalunya, per tant, va molt per davant en aquest sentit en el cribratge neonatal de malalties rares en nadons. De fet, el lidera des de fa 55 anys, gràcies, i ho volem posar en valor, a la feina extraordinària del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l'Hospital Clínic de Barcelona. El 2024, perquè es facin una idea, aquest laboratori va testar més de 54 000 nadons, va analitzar més de 56 000 mostres, va prendre 380 000 determinacions i va confirmar 189 diagnòstics. Una feina ingent que ha permès detectar sis nens bombolla a Catalunya des del 2017, que ara tenen una supervivència del 95,5 %, malgrat ser casos d'extrema complexitat i risc, justament gràcies a aquesta prevenció.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2025, de 21 de octubre, por el que se establecen medidas para el fortalecimiento del...
«Moltes gràcies, presidents. Senyors ministres, senyories. Bé, han passat 20 anys des que l'Enric Valls, el fill del Miquel de Calella, va veure morir el seu pare d'esclerosi lateral amiotròfica. L'Enric es va sentir sol i molt perdut quan, amb 18 anys, va viure el tsunami emocional de veure com el pare anava perdent de manera ràpida i cruel la seva autonomia fins a la dependència total. L'Enric va decidir crear una fundació per acompanyar altres famílies que afrontaven la mateixa situació. I així va ser com va néixer la Fundació Catalana contra l'ELA. Amb la Miquel Valls varen començar a fer camí per la Llei ELA que avui tanca el cercle amb la convalidació del grau III+ de dependència extrema i dels recursos per aplicar la llei. Com ja vaig dir en el passat, sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí. Gràcies Laura González i Anna Rigola per ser presents avui. Gràcies com sempre, també a l'Esther Sallés, que sempre ens ha acompanyat. I gràcies també al Fernando, benvingut, perquè sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí.»