Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.041 declaraciones · página 90 de 102
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Me permito ahora hacer referencia al presidente Puigdemont y a su conferencia pronunciada el 5 de septiembre de 2023 en Bruselas. Ahí detalló el paquete de cuestiones materiales pendientes de resolver desde hace décadas en Cataluña. Entre otras, con un puesto destacado, se refirió a la inmigración, y puso el acento en dos aspectos: en primer lugar, la tasa de inmigración en Cataluña, que es la más alta de toda la península; y, en segundo lugar, la falta de competencias y recursos para gestionar la cuestión de la inmigración. En este contexto, en Junts per Catalunya, como saben, hemos pactado con el Gobierno español la delegación integral a la Generalitat de las competencias en materia de inmigración mediante el artículo 150.2 de la Constitución, una gestión integral de competencias, pero también de recursos. Hay que permitir al Gobierno de Cataluña que ponga en marcha una política nacional propia en esta materia, una política migratoria que dé respuesta a los auténticos intereses y necesidades de Cataluña. Como siempre hemos defendido, dentro del marco normativo europeo, en este caso en materia de asilo y migración, pero sin supeditar la aplicación de las directivas de la Unión a las prioridades de España, que son distintas de las de Cataluña. Unas competencias y recursos integrales que sabemos perfectamente que solo podremos blindar con la independencia y con un Estado propio. De momento, sin embargo, con su delegación podremos evitar tener que volver a hablar de regularizaciones extraordinarias, y no tendremos que hablar más de ello porque, si en Cataluña contamos con todas las herramientas, seremos capaces de dar la mejor respuesta en tiempo y forma al complejo fenómeno migratorio en nuestro país.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Avui, Junts per Catalunya no entrarem en el fons d'aquesta iniciativa i votarem a favor de la seva presa en consideració. Ho farem per respecte a les nou-centes entitats que han promogut aquesta ILP i a les més de 600 000 persones que, amb la seva signatura, l'han avalat. Ho farem perquè parlem de persones i de drets humans. Ho farem perquè cal buscar vies de solució a l'actual situació. Ho farem també perquè durant els propers passos de la seva tramitació podrem fer les aportacions que considerem, així com explicar-nos millor per posicionar-nos definitivament. I ho farem, sobretot, perquè nosaltres som els que mai ens hem cansat de reclamar que en els parlaments s'hi ha de poder parlar de tot, també en el de Catalunya. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Buenas tardes, representantes de las entidades que han promovido esta ILP y ciudadanía que le ha dado su aval con su firma, bienvenidos a esta Cámara. Hoy tratamos la toma en consideración de esta iniciativa legislativa popular, que, por una modificación de la disposición transitoria primera de la Ley Orgánica 4/2022, nos propone, a través de un real decreto, que se regularice de forma extraordinaria a las personas extranjeras que se encuentran en territorio del Estado español desde antes del 1 de noviembre de 2021.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, representants de les entitats que han promogut aquesta ILP i ciutadania que, amb la seva signatura, l'ha avalat. Benvinguts a aquesta cambra. Tractem avui la presa en consideració de la iniciativa legislativa popular que, mitjançant una modificació de la disposició transitòria primera de la Llei Orgànica 4/2022, ens proposa, mitjançant un reial decret, una regulació extraordinària de les persones estrangeres que es trobessin en territori de l'Estat espanyol abans de l'1 de novembre de 2021. Em permeto aquí fer una referència al president Puigdemont i a la seva conferència pronunciada el 5 de setembre de 2023 a Brussel·les. En ella va detallar el paquet de qüestions materials pendents de resoldre des de fa dècades a Catalunya. Entre d'altres, però en un lloc destacat, va referir-se a la taxa d'immigració, posant l'accent en dos aspectes. El primer, que aquesta era la més alta de tota la península, i el segon, la manca de competències i de recursos per gestionar-la. I, és en aquest context, que Junts per Catalunya, com ja coneixen, hem pactat amb el Govern espanyol la delegació integral a la Generalitat de les competències en immigració mitjançant l'article 150.2 de la Constitució. Una gestió integral de competències, però també de recursos, que han de permetre al govern de Catalunya implementar una política nacional pròpia en aquest àmbit, una política migratòria que respongui als veritables interessos i necessitats de Catalunya. Evidentment, i com sempre defensem, en el marc normatiu europeu, en aquest cas en matèria d'asil i immigració, però sense supeditar l'aplicació de les directives de la Unió a les prioritats d'Espanya, que són diferents de les de Catalunya. Unes competències i recursos integrals que, sabem molt bé, només podrem blindar amb la independència i amb un estat propi. De moment, però, amb la seva delegació podrem evitar haver de parlar mai més de regulacions extraordinàries. I no n'haurem de parlar més perquè si a Catalunya tenim totes les eines, nosaltres serem capaços de donar la millor resposta en temps i forma al complex fenomen migratori del nostre país.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Per un altre costat, també ha dit vostè amb to crític que no li agradava que nosaltres -suposo, perquè nosaltres ho hem fet- haguem posat al damunt de la taula l''i tu més', però ha vingut vostè a explicar que hi ha un llistat de casos irregulars, que és un llistat molt llarg. Sàpiga que nosaltres coneixem aquest llistat i venir aquí a treure l'existència d'aquest llistat jo crec que és una manera de practicar l''i tu més'. Ja per acabar, des de Junts no estem negant que la situació que es va viure va ser molt complicada, que estàvem en situació d'emergència. El que sí que estem dient és que hi va haver una mala gestió que ens va perjudicar quan Catalunya havia posat en marxa mecanismes prou eficients per aconseguir material sanitari. I això és el que hem vingut a reclamar o hem vingut a recordar, també, en el dia d'avui. I sobretot, com han dit diferents interlocutors, més enllà d'operacions amorals del sector privat, venim aquí a recordar que hi ha responsabilitats polítiques i qui sap si judicials. Gràcies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Com va dir el professor recentment, Sala Martín, quan els mecanismes se salten, apareixen els lladres. La pandèmia va obligar a decretar un estat d'emergència que alguns van aprofitar, com dèiem, per cometre irregularitats; insistim, és molt lamentable aprofitar un estat d'emergència, una tragèdia com la pandèmia, per lucrar-se personalment per robar, parlem clar. El ministre de Sanitat de l'època, om dèiem, era el senyor Salvador Illa. En la gestió, i concretament en la compra de material sanitari, hi va haver un desgavell que, més enllà de la urgència i de l'estat d'emergència, no és justificable. Sembla que no hi va haver suficient control des del Ministeri de Sanitat. Hi ha persones pròximes al PSOE, o també al PP, que es van lucrar a costa de la pandèmia? Ho volem saber. El ministre de Sanitat, Illa, té el deure de donar explicacions, perquè tan greu és no saber-ho, com haver-ho consentit. Des de Junts, esperem que Illa aporti aquestes explicacions oportunes, perquè volem aclarir quin grau de coneixement o desconeixement tenia del que passava al seu Ministeri. Els catalans mereixem explicacions, molt especialment perquè justament el senyor Illa s'ha presentat a les eleccions de Catalunya i, abans, els votants han de saber fins a quin punt és responsable de la mala gestió com a ministre de Sanitat, sense oblidar que va perjudicar els catalans amb la centralització de la distribució dels EPI i material sanitari que va fer el Ministeri. Sota la presidència de Torre, Catalunya va crear del no res un marketplace, un mercat en què qualsevol proveïdor podia oferir producte de manera centralitzada i transparent. Però resulta que després venia el Ministeri de Salvador Illa i requisava a les duanes els materials aconseguits pel Govern català o pels centres sanitaris de Catalunya, materials que redistribuïa sota els seus criteris, que mai, mai, van ser transparents. Per tot això volem explicacions, per un costat per Díaz Ayuso, de Salvador Illa i de qualsevol persona implicada en un dels escàndols més grans dels últims anys. Abans que de tant colpejar-se els uns als altres, els que acabem KO siguem la resta.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Senyor ministre, ve vostè aquí a donar explicacions sobre el presumpte cobrament de comissions il·legals per l'adjudicació de contractes relatius a la compra de mascaretes durant la pandèmia COVID. Ve vostè aquí perquè la investigació ha portat a la detenció d'un exassessor del seu ministeri, el famós Koldo, però tothom té clar que qui ha de donar la cara és Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, però també l'exministre de Sanitat responsable de l'operatiu durant la pandèmia, Salvador Illa. Sí, donar la cara, perquè tots dos s'hauran de treure la mascareta i explicar quines butxaques es van omplir sota les seves responsabilitats polítiques. Des de Junts, reiterem l'aposta per la corrupció zero. Vam viure una pandèmia, com s'ha recordat aquí, un estat d'emergència, es van veure afectats els habituals controls de contractació pública, però això no pot justificar de cap de les maneres la corrupció. Justament, quan el món patia la tragèdia més important en segles, amb set milions de morts per la COVID, 123 000 a l'Estat espanyol, més de 27 000 a Catalunya, esperàvem honestedat en la gestió, i no corruptela. Però no hi van aparèixer els oportunistes, els que no tenen escrúpols, els que van veure la crisi com una gran oportunitat, no per fer el bé, sinó per enriquir-se inflant els preus dels EPI, mentre els sanitaris havien d'entrar a les UCI COVID vestits amb bosses d'escombraries, mentre la SEAT aparcava els cotxes i es posava a fabricar respiradors, mentre la tieta Maria creava una mena de club mascareta de costura per protegir els seus conciutadans, mentre els veïns anaven a fer la compra a aquells que no podien sortir de casa.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Sí, gràcies, vicepresidenta. Ha estat molt clara. Gràcies per explicar també tan clarament el posicionament del PSOE, que entenc que és el posicionament del PSC. Ara ja tota la ciutadania del meu país, tota la ciutadania catalana, ja té clar que el PSC és la garantia del manteniment de l'espoli fiscal a Catalunya. El model fiscal del PSC a Catalunya és mantenir aquest infrafinançament crònic, l'espoli fiscal i l'ofegament de les nostres polítiques socials. En definitiva, senyora vicepresidenta, el model de finançament del PSC i del candidat Illa és que la ciutadania de Catalunya continuï pagant i continuï callant. Moltes gràcies. Gracias, vicepresidenta, ha estado muy clara. Gracias por explicar tan claramente el posicionamiento del PSOE, que entiendo que es el posicionamiento del PSC. Ahora ya toda la ciudadanía de mi país, toda la ciudadanía catalana tiene claro que el PSC es la garantía del mantenimiento del expolio fiscal en Cataluña; el modelo fiscal del PSC en Cataluña es mantener esa infrafinanciación crónica, el expolio fiscal y el ahogo de nuestras políticas sociales. En definitiva, señora vicepresidenta, el modelo de financiación del PSC y del candidato Illa es que la ciudadanía de Cataluña continúe pagando y continúe callando. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Miri, vicepresidenta, un dels grans consensos de la societat catalana, des dels moviments socials fins a la petita i mitjana empresa, és la necessitat d'un model de finançament just i d'acord amb el potencial del nostre país. Ahir la consellera Mas, precisament, presentava la proposta de finançament singular. Per això, li pregunto: quin sistema de finançament preveu el Govern espanyol en els propers anys per a Catalunya? Muchas gracias, presidenta. Muy buenos días, diputadas y diputados. Vicepresidenta, Cataluña y los países catalanes vivimos muy por debajo de nuestras posibilidades. Es absolutamente imposible tener una educación, una sanidad o unos servicios sociales de calidad si solo gestionamos el 9 % de los impuestos que generamos en Cataluña, mientras que España se queda más del 90 %. A eso se le llama expolio fiscal. Las colas de sanidad o las colas de dependencia, la imposibilidad de incrementar los salarios de enfermeros y de enfermeras o los refuerzos educativos son, sin duda, una consecuencia directa de ese expolio fiscal. ¿Es pues un privilegio, como dice el candidato Illa, que Cataluña quiera tener un Estado del bienestar digno con sus propios recursos? En Cataluña, vicepresidenta, el expolio fiscal se está convirtiendo en un expolio social; un expolio que, además, se destina a los privilegios de los de siempre. El gasto militar, lo sabe, que va de Madrid a todas partes; los oligopolios, evidentemente; los monopolios, y a compensar también la bajada de impuestos con que la insolidaria Ayuso acostumbra a premiar a la ciudadanía madrileña.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué sistema de financiación prevé el Gobierno español en los próximos años para Cataluña?
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bon dia, diputades, diputats. Vicepresidenta, Catalunya i els Països Catalans vivim molt per sota de les nostres possibilitats. És absolutament impossible tenir un ensenyament, una sanitat o uns serveis socials de qualitat si només gestionem el 9 % dels impostos que generem a Catalunya, mentre que Espanya es queda més del 90 %. D'això se'n diu espoli fiscal. Les cues de sanitat o les cues de dependència, la impossibilitat d'incrementar el salari d'infermers i d'infermeres o els reforços educatius són, sens dubte, una conseqüència directa d'aquest espoli fiscal. És, doncs, un privilegi, com diu el candidat Illa, que Catalunya vulgui tenir un estat del benestar digne amb els seus propis recursos. A Catalunya, vicepresidenta, l'espoli fiscal esdevé espoli social; un espoli que, a més a més, es destina als privilegis dels de sempre: a la despesa militar, als AVEs que van de Madrid arreu, als oligopolis, evidentment també als monopolis i a compensar la baixada d'impostos amb què la insolidària Ayuso acostuma a premiar la ciutadania madrilenya.»
-
Pedro Sánchez Presidente del Gobierno· PSOE ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Muchas gracias, señora presidenta. Yo le corrijo, señoría. Me comentaba la vicepresidenta primera y ministra de Hacienda que con este Gobierno Cataluña ha tenido financiación récord e inversión pública récord proveniente de la Administración General del Estado. Yo creo que nosotros de seis años a esta parte hemos puesto en marcha una mesa de diálogo para resolver el conflicto político en Cataluña, hemos reactivado las comisiones bilaterales reconocidas en el Estatuto de Autonomía de Cataluña, que fueron congeladas precisamente por la anterior Administración del Partido Popular y donde hemos reducido mucha conflictividad institucional entre el Govern de la Generalitat de Catalunya y la Administración General del Estado, estamos poniendo recursos económicos, a través, lógicamente, de la financiación autonómica, más de un 40 % de recursos se han transferido en estos cinco años de media respecto a los cinco años anteriores por parte del Gobierno de España... En fin, creo, señoría, que estamos haciendo una apuesta clara por la convivencia, por el desarrollo económico y por la extensión de derechos. Ahí están los datos del salario mínimo interprofesional, de la revalorización de las pensiones, de la subida del ingreso mínimo vital, los proyectos que estamos poniendo en marcha de traspasos de rodalies o también del ingreso mínimo vital a la Generalitat de Catalunya. En definitiva, señoría, creo que estamos haciendo una apuesta decidida por el autogobierno.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Acabo. ¿Sabe usted, saben todos ustedes, cuál fue el año en que el Gobierno español pagó más a Cataluña? Fue el año en que a nuestro país se le respetaba, fue el año en que el orgullo de los catalanes de serlo era inmenso, el año en que teníamos un Gobierno solvente y desacomplejado, el año 2017, el año en que el presidente Puigdemont era el presidente de la Generalitat de Catalunya. Señor Sánchez, ¿nos va a enseñar sus prioridades, las de verdad, antes de las elecciones en Cataluña? Muchas gracias. (Rumores).»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Sap vostè, saben tots vostès, quin va ser l'any en què el Govern espanyol va pagar més a Catalunya? Va ser l'any que al nostre país se'l respectava, va ser l'any que l'orgull dels catalans de ser-ho era immens, l'any en què teníem un Govern solvent i desacomplexat. Va ser l'any 2017, l'any en què el president Puigdemont era el president de la Generalitat de Catalunya. Senyor Sánchez, ens ensenyarà les seves prioritats, les de veritat, abans de les eleccions a Catalunya? Moltes gràcies. Todo el mundo sabe, señor Sánchez, que con los presupuestos un gobierno fija sus prioridades, pero usted decide automáticamente, después de convocarse las elecciones en Cataluña, aparcar los presupuestos, y con eso lo que nos dice, sin decirlo, es que los presupuestos generales del Estado español con ustedes nunca van a ser unos buenos presupuestos para Cataluña ni para avanzar en nada. Usted no ha tenido el coraje de presentar sus prioridades antes de las elecciones en Cataluña porque no tiene ningún interés en que se recuerde en campaña que ustedes no tienen ningún proyecto para Cataluña, que van a seguir, como han hecho todos los gobiernos españoles, sin pagar a Cataluña y que van a seguir chupando, como han hecho todos los gobiernos españoles, a todos los ciudadanos de Cataluña, los independentistas y los no independentistas. Ni siquiera el candidato del PSOE en Cataluña, siendo ministro del Gobierno español, fue capaz de atender y resolver las necesidades económicas, sociales y también nacionales de Cataluña. Cuando se convocaron las elecciones en Cataluña, usted tenía que tomar una decisión: mantener los presupuestos y enseñar sus cartas, que usted sabe perfectamente que no van a gustar en Cataluña, o hacerle más amén a la campaña de su candidato. Escogió lo segundo, porque no se pueden permitir en campaña que los ciudadanos de Cataluña conozcan lo que muchos tenemos clarísimo: para todos ustedes los ciudadanos de Cataluña a trabajar, a pagar y a callar. Para algunos no existe la pe de país, solo existe la pe de partido, y la retirada de los Presupuestos Generales es una decisión de campaña electoral, no una decisión de país, señor Sánchez.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Tothom sap, senyor Sánchez, que amb els pressupostos un govern fixa les seves prioritats, però vostè decideix automàticament després de convocar-se les eleccions a Catalunya aparcar els pressupostos, i amb això el que ens diu, sense dir-ho, és que els pressupostos generals de l'Estat espanyol mai, ni amb vostès, seran uns bons pressupostos per a Catalunya ni per avançar en res. Vostè no ha tingut el coratge de presentar les seves prioritats abans de les eleccions a Catalunya, perquè no té cap interès que es recordi en campanya que vostès no tenen cap projecte per a Catalunya; que seguiran, com han fet tots els governs espanyols, sense pagar Catalunya, i que seguiran xuclant, com han fet tots els governs espanyols, a tots els ciutadans de Catalunya, els independentistes i els no independentistes. Ni tan sols el candidat del PSOE a Catalunya, sent ministre del Govern espanyol, va ser capaç d'atendre i resoldre les necessitats econòmiques, socials i també nacionals de Catalunya. Quan es van convocar les eleccions de Catalunya, vostè havia de prendre una decisió: mantenir els pressupostos i ensenyar les seves cartes, cartes que vostè sap perfectament que no agradaran a Catalunya, o fer-li més amena la campanya al seu candidat. Va escollir el segon, perquè no es poden permetre en campanya que els ciutadans de Catalunya coneguin el que molts tenim claríssim: per tots vostès, els ciutadans de Catalunya, a treballar, a pagar i a callar. Per alguns no existeix la pe de país, només existeix la pe de partit, i la retirada dels pressupostos generals és una decisió de campanya electoral, no una decisió de país, senyor Sánchez. I acabo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Com veu l'actual situació política a Catalunya? I ho preguntem sobretot per saber si la convocatòria de les eleccions a Catalunya ha influït en la seva decisió d'aparcar els pressupostos. Gràcies. ¿Cómo ve la actual situación política en Cataluña? Y lo preguntamos, sobre todo, para saber si la convocatoria de elecciones en Cataluña ha influido en su decisión de aparcar los presupuestos. Gracias.»
-
Pedro Fernández Hernández · Vox ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la rendición de cuentas por las negligencias cometidas...
«Plantean una serie de medidas, y yo quería hacerles una pregunta retórica: ¿ustedes, en su partido, aplican alguna de esas medidas que usted está proponiendo ahora? (La señora Vallugera Balañà hace signos afirmativos). ¿Sí? Pues yo he entrado en su web esta mañana y no he encontrado ninguna. Es más, creo que deberían aplicárselas. Leo un titular de El Periódico del año 2021: Esquerra Republicana de Catalunya cierra sin sanción el expediente a Alfred Bosch por encubrir un acoso sexual. Y sigo leyendo, titular de El Periódico: El caso había quedado bloqueado en el seno del Govern en las semanas previas a las elecciones del 14 de febrero, desde que el pasado 9 de diciembre el vicepresidente del Govern -entonces, Pere Aragonés- evitó que en la reunión del Ejecutivo catalán se abordara la apertura de este expediente sancionador a Bosch. Eso ocurrió en su partido. Por tanto, en este caso nos encontramos con que no solamente ocultan un caso de acoso sexual en su partido, sino que, además, cuando salta en los medios de comunicación, paralizan el expediente contra el responsable de ocultarlo simplemente porque no querían interferir en unas elecciones autonómicas. ¿Eso es para ustedes, realmente, un compromiso y su convicción de lucha contra el acoso sexual? El acoso no les importa nada; es una estrategia global de su partido para atacar a todo lo que significa España, y eso incluye también a cualquier agencia, a cualquier organismo y a cualquier institución estatal o nacional. (Aplausos).»
-
Júlia Boada Danés · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Així doncs, la soledat no desitjada no és una qüestió de si tens fills, filles, nets, netes o de la família, com diuen les senyories de VOX, sinó que és una qüestió política que cal resoldre per evitar les repercussions que té en la salut mental i física de les persones que la pateixen. És un problema de salut pública que cal abordar, en primer lloc, reforçant l'atenció primària, la primera línia de front de la salut pública. Tants anys de retallades en la sanitat pública, també a Catalunya -de fet, l'alumne més avantatjat va ser Artur Mas, amb les polítiques d'austeritat-, han aprimat una atenció primària que agonitza i només s'aguanta per la vocació dels seus professionals. Per això és més necessari que mai tenir un govern sensible a l'atenció primària a Catalunya, a Madrid, a totes les comunitats autònomes, per tal que la ciutadania tingui la salut pública que es mereix per tenir una bona salut, per tenir una bona vida. I també dissenyant altres instruments, com el Marco estratégico frente a la soledad no deseada que està ultimant el Ministeri de Drets Socials i que té per objectiu reduir els nivells de soledat no desitjada des de la prevenció fins a la intervenció, actuant tant en l'individu com en l'àmbit social, comunitari, educatiu o ambiental.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Senyora diputada, no és personal, ni molt menys, no és una mala PNL, no ho és, la veritat és que la feina que hi està fent ja s'està fent a la Generalitat de Catalunya, concretament pel Departament de Drets Socials. Ja ha impulsat diversos programes destinats a lluitar contra la solitud no desitjada, l'aïllament social i aquests programes inclouen -com poden vostès repassar- el suport individualitzat a persones en situació de vulnerabilitat, la sensibilització de la població, el foment de l'autonomia personal, la l'aposta per les xarxes comunitàries, el reforç del paper crucial del voluntariat i les entitats socials. En aquest sentit, per exemple, la Generalitat ha establert el programa Comunitats contra l'aïllament social, que té com a objectiu atendre les persones en situació de vulnerabilitat social, oferint-los suport individualitzat, acompanyament cap a processos d'inclusió i socialització, etcètera. A més, s'ha posat en marxa el Servei d'atenció integral a les persones grans en l'àmbit rural, destinat a garantir una assistència continuada i integrar les persones grans en el seu entorn habitual. Molt bé.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Bona tarda a tothom. Primer, una prèvia. Estic molt content de veure com han après català molt aviat, ara ho entenen tot, ja, sense pinganillo ni res, i és un gran pas. Dit això, avui compartim una preocupació fonamental, la solitud no desitjada i l'aïllament social. És un tema que toca moltes fibres sensibles de la nostra societat i requereix una resposta decidida i efectiva. Tot el que proposen avui representa, però, i ho haig de dir -ho han dit abans, però és que és així, pintin com ho pintin-, una invasió competencial claríssima, una intromissió en les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya i al seu Parlament. L'Estat, com a gran recaptador, com a gran recaptador d'impostos, ha de fer la seva part, aportant recursos necessaris, però sense interferir en la feina que correspon a la Generalitat de Catalunya. Sabem com cuidar la nostra gent. Nosaltres ja tenim una estratègia nacional i això alguns no ho entenen. Confonen l'Estat amb el que són els diferents pobles i han de ser fidels a les seves sigles. És molt important aquest tema. Ja hem vist que amb el tema del català s'ha fet un gran pas i la gent ja l'ha après, sense pinganillo ni res moltes vegades, i està molt bé. Però això no ho podem permetre, no podem permetre una intromissió a les nostres competències i que aquestes siguin desdibuixades.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Muchas gracias, presidenta. Es evidente que una sociedad moderna que vela por todos y cada uno de sus ciudadanos tiene que preocuparse por el estado emocional de sus personas y evitar que estas puedan caer en algún tipo de aislamiento social. Por lo tanto, en este contexto y desde esta premisa, cualquier medida que refuerce la lucha contra el riesgo de la soledad no deseada, como una de las expresiones y evidencias del aislamiento social, tendría que ser bienvenida. Por otro lado, si entramos propiamente en el análisis de lo que plantea esta proposición no de ley, podríamos admitir en Junts per Catalunya la mayoría de las cuestiones planteadas, aunque vale decir que lo que se propone solo hace referencia a medidas correctivas y, por lo tanto, a poner el foco una vez ya ha tenido lugar el problema. Por este motivo, desde nuestro punto de vista, faltarían incorporar también todas aquellas acciones preventivas que se anticipen a la soledad no deseada mediante la promoción de relaciones de calidad, sólidas y duraderas; algo, como decía, que no se contempla en esta proposición no de ley. Por lo tanto, desde nuestro punto de vista, hay que trabajar tanto en la resolución del problema como también en la prevención de este, para evitar que se produzca. Pero desde Junts per Catalunya tenemos que ir más allá en la reflexión de su propuesta. Porque esta proposición no de ley es una nueva evidencia de la voluntad de los grupos políticos españoles de atribuir al Estado una capacidad de hacer política al margen del ámbito competencial que le es propio para llevarla a cabo. Porque del mismo modo que ustedes no permitirían en ningún caso que hubiera una invasión competencial por parte de nadie, nosotros tampoco podemos admitirlo a la inversa y normalizar esta práctica. Es evidente que ustedes, en cierta manera, ya son conscientes de esta realidad que existe en la propuesta que hacen, porque en el propio redactado de la proposición ya hacen preventivamente referencia al ámbito competencial; una referencia, sea dicho de paso, colocada un poco con calzador. Ustedes proponen instar al Gobierno del Estado a emprender toda una serie de acciones, pero, a la vez, hacen referencia a que esto se realice en coordinación con las comunidades autónomas y en el ámbito de sus propias competencias, como si ponemos un lacito al regalo envenenado para que pase desapercibido. Pues miren, no, no se trata de esto. Al margen de la conveniencia o no de trabajar sobre una problemática -que he dicho que entendemos que es necesaria-, las competencias para resolver esta problemática o las tienen unos o las tienen los otros, y en este caso las competencias en materia de servicios sociales, de acuerdo con el artículo 166 del Estatuto de Cataluña, son exclusivas de la Generalitat de Cataluña. Estarán de acuerdo conmigo en que, además, este artículo tiene toda la fuerza que debe tener para cumplirse, no solo por ser parte de una ley orgánica, que también, sino porque consiguió mantenerse en el estatuto vigente, sobreviviendo al recorte que aplicó esta Cámara respecto a lo que había aprobado el pueblo de Cataluña mediante referéndum. Y también ha sobrevivido a la posterior mutilación que le aplicó el Tribunal Constitucional. Pero es que, además, la idea de apelar a la coordinación con las comunidades autónomas que ustedes recogen en su proposición, presupone situar la política impulsada por el Gobierno del Estado como la política principal, la política en mayúsculas, a la cual quedan subordinadas las políticas desarrolladas por las comunidades autónomas que tienen que desplegarse, según ustedes, bajo la coordinación del Gobierno del Estado. Como siempre, todo muy sutil, e incluso disfrazado de buenas intenciones, pero, en la práctica, un lobo con piel de oveja, que solo pretende reducir hasta la desaparición las competencias de la Generalitat de Cataluña. Por lo tanto, si el PSOE o su sucursal catalana -el PSC- quiere defender esta legítima necesidad de proteger a la gente de la soledad no deseada, nosotros también estamos de acuerdo en hacerlo y defenderlo; por supuesto que sí, pero hay que hacerlo donde toca, en el Parlamento de Cataluña, que es donde corresponde. (Rumores). De hecho, hablando de dónde toca y de qué toca, estos días ustedes no hacen más que hablar de que ahora toca Cataluña. Pues voy a decirlo, es una afirmación inquietante, como si antes no tocara Cataluña, porque quizá estaba castigada por lo que habían votado sus ciudadanos, o en un futuro, que podía no volver a tocar, como si se pudiera volver a castigar a sus ciudadanos. (Rumores). La verdad es que todos sabemos lo que sucede cuando ustedes tocan Cataluña desde el Gobierno de la Generalitat: más déficit fiscal, menos competencias, menos recursos para Cataluña y, como hicieron con el último tripartito, más facturas pendientes de pago y una deuda enorme que todavía arrastramos ahora. (Rumores). Igual que esta proposición cuando ustedes proponen siempre más España y menos Cataluña. Muchísimas gracias. (Rumores.-Un señor diputado: Ahora se enfadan).»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Com sempre, tot molt subtil i fins i tot disfressat de bones intencions, però a la pràctica, un llop amb pell d'ovella que només pretén minorar fins a la desaparició les competències de la Generalitat de Catalunya. Per tant, si el PSOE o la seva sucursal catalana, el PSC, vol defensar aquesta legítima necessitat de protegir la gent de la solitud no desitjada, nosaltres també estem d'acord a fer-ho i defensar ho, i tant que sí, però facin-ho a on toca, facin-ho al Parlament de Catalunya, que és a on correspon. De fet, parlant d'on toca i de què toca, aquests dies vostès s'omplen la boca que ara toca Catalunya. Deixi'm dir-ho, afirmació inquietant, com si abans no toqués Catalunya, perquè estava potser castigada pel que havien votat els seus ciutadans, o en el futur pogués tornar-hi a no tocar, com si se'ls pogués tornar de nou a castigar, als seus ciutadans. Però la veritat és que tots sabem el que passa, quan vostès toquen Catalunya des del Govern de la Generalitat, més dèficit fiscal, menys competències i menys recursos per a Catalunya, i com van fer en el darrer tripartit, més factures pendents de pagar i un deute gegantí que encara arrosseguem ara. Talment com aquesta proposició, quan vostès proposen, sempre més Espanya i menys Catalunya. Moltíssimes gràcies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Però des de Junts per Catalunya hem d'anar més enllà en la reflexió de la seva proposta, perquè aquesta proposició no de llei és una nova evidència de la voluntat dels grups polítics espanyols d'atribuir a l'Estat una capacitat política de fer política al marge de l'àmbit competencial que li és propi per dur-la a terme. Perquè, de la mateixa manera que vostès no permetrien en cap cas que hi hagués una invasió competencial per part de ningú, nosaltres tampoc podem admetre-ho a la inversa i normalitzar aquesta pràctica. I és evident que vostès, en certa manera, ja són conscients d'aquesta realitat que hi ha en la proposta que fan, perquè en el mateix redactat de la proposició ja fan preventivament referència a l'àmbit competencial, una referència, tot sigui dit de passada, col·locada una mica amb calçador. Vostès proposen instar el Govern de l'Estat a emprendre tot un seguit d'accions, però a la vegada fan referència al fet que això es faci en coordinació amb les comunitats autònomes i en l'àmbit de les seves pròpies competències, com si posant un llacet al regal enverinat aquest pogués passar desapercebut a ulls nostres. Doncs mirin, no, no es tracta pas d'això. Al marge de la conveniència o no de treballar sobre una problemàtica, que he dit que l'entenem necessària, les competències de resoldre aquesta problemàtica o les tenen uns o les tenen els altres, i en aquest cas, les competències en matèria de serveis socials, d'acord amb l'article 166 de l'Estatut de Catalunya, són exclusives de la Generalitat de Catalunya. I estaran d'acord amb mi que, a més a més, aquest article té tota la força que ha de tenir per complir-se, no només per ser part d'una llei orgànica, que també, sinó perquè va aconseguir mantenir-se en l'Estatut vigent, sobrevivint a la retallada que li va aplicar aquesta cambra respecte a allò que havia aprovat el poble de Catalunya mitjançant referèndum, així com també sobrevivint a la posterior mutilació que li va aplicar el Tribunal Constitucional. Però, a més a més, a la idea d'apel·lar a la coordinació amb les comunitats autònomes que vostès recullen en la seva proposició, pressuposa situar la política impulsada pel Govern de l'Estat com la política principal, la política en majúscules, a la qual queden subordinades les polítiques desenvolupades per les comunitats autònomes i que s'han de desplegar, segons vostès, amb la coordinació del govern de l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Moltes gràcies, presidenta. És evident que una societat moderna i que vetlli per tots i cadascun dels seus ciutadans ha de preocupar-se per l'estat emocional de les seves persones i evitar que aquestes puguin caure en qualsevol tipus d'aïllament social. I, per tant, en aquest context, i des d'aquesta premissa, qualsevol mesura que reforci la lluita contra el risc de la solitud no desitjada, com una de les expressions i evidències de l'aïllament social, hauria de ser benvinguda. Per altra banda, si entrem pròpiament en l'anàlisi del que planteja aquesta proposició no de llei, podríem admetre des de Junts per Catalunya la majoria de les qüestions plantejades, tot i que val a dir que el que s'hi proposa només fa referència a mesures correctives i, per tant, a posar el focus un cop ja s'ha produït la problemàtica. És per això que, des del nostre punt de vista, faltaria incorporar-hi també totes aquelles accions preventives que s'anticipin a la solitud no desitjada mitjançant la promoció de relacions de qualitat, sòlides i duradores, fet, com deia, que no es preveu en aquesta proposició no de llei i, per tant, des del nostre punt de vista, cal treballar tant la resolució del problema com també la seva prevenció per evitar que es produeixi.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«És per això que és indispensable abordar-ne el tractament des de vessants multidisciplinaris: social, educatiu, laboral i, òbviament, social i sociosanitari. I sense voler menystenir ningú, tot al contrari, necessitem que la llei inclogui totes les malalties que provoquen una gran dependència. No podem estar pendents de com d'influent serà un malalt per abordar la problemàtica. Teníem i tenim l'eina, aquest va ser un dels motius que de ben segur van motivar que el 2006 s'aprovés l'anomenada llei de dependència. Alguns es van afanyar a titular que s'havia aprovat la quarta pota de l'Estat del benestar, i que era una mena de panacea innovadora a tot el món. Però a Catalunya, divuit anys després, veiem que la Generalitat ha dedicat més de 12 000 milions d'euros a aquesta finalitat des del 2008 i actualment aporta un 66 % del total. El copagament amb els ciutadans catalans amb familiars dependents passa del 6 % al 17 %, amb un pic del 20 % entre el 2016 i el 2021. El deute estatal amb Catalunya per la llei de dependència se situa gairebé en els 6 milions d'euros, si bé l'Estat va recuperar un fons complementari per a les comunitats autònomes per a la dependència el 2021, amb una injecció de 208 milions d'euros per a Catalunya, en els últims tres exercicis igualment no s'ha pal·liat el desequilibri.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«I sí, evidentment a Esquerra ens preocupa, i moltíssim, perquè no per casualitat som d'esquerres, perquè precisament ens preocupa el benestar de les persones, però de totes, vinguin d'on vinguin i parlin la llengua que parlin, i ens preocupa l'ELA, i sí, com també ens preocupen moltes altres dolències minoritàries, perquè si et deixen totalment dependent i necessites l'ajuda d'uns cuidadors, no importa el nom de la malaltia, moltes especificitats, tant o més concretes de les que s'ocupa en aquest debat, perquè es calcula que hi ha 7000 condicions clíniques que pateixen poques persones en relació amb el conjunt de la població. Se l'etiqueta de malaltia minoritària quan la seva prevalença és de menys de 5 afectats per cada 10 000 habitants, doncs s'estima que dins la Unió Europea hi ha 30 milions de persones afectades per malalties minoritàries. A l'Estat n'hi ha 3 milions i a Catalunya prop de 350 000. Només per citar-ne algunes, a part de l'ELA, l'atàxia de Friedrich, degeneració corticobasal, demència frontotemporal, paràlisi supranuclear progressiva, malaltia de Huntington, atròfia muscular espinal. I així arribaríem fins a 7000 malalties minoritàries. La majoria d'aquestes dolències no tenen cura, posen en perill la vida de les persones que la pateixen i són fortament incapacitants pel que fa a la mobilitat i, en general, afecten l'autonomia personal.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Bona tarda als que ens acompanyen avui aquí i també als que ens acompanyen avui des de casa seva perquè no han tingut els recursos o no han tingut la manera de poder arribar aquí, que són moltes, aquestes persones. Tornem a tenir debat sobre una iniciativa parlamentària relacionada amb l'ELA. Això vol dir que ens fa molta falta. Ens preocupa moltíssim el benestar dels malalts d'aquesta dolència i el de les seves famílies, que solen ser qui s'encarreguen de les cures i els pertoca també patir el que suposa aquesta malaltia. I és per això que donarem suport a la iniciativa, com també ho vam fer a la que es va presentar la setmana passada i també ho farem a la propera que es presentarà, doncs segons la Societat Espanyola de Neurologia, unes 700 persones comencen a desenvolupar els símptomes de l'ELA cada any a l'Estat, entre 3000 i 4000 persones pateixen a l'Estat en l'actualitat aquesta malaltia i unes 400 a Catalunya. L'ELA és la tercera malaltia neurodegenerativa més comú a l'Estat, després de l'Alzheimer i el Parkinson. A més, observem també que el 30 % dels pacients amb ELA sofreixen ansietat i el 44 % pateixen depressió. És evident, doncs, que aquesta malaltia requereix una especial atenció, com ja vam dir, quan vius en zones rurals, que és d'on jo provinc, que a més a més s'hi solapen les dificultats afegides de les distàncies i les baixes ràtios de recursos atencionals. En poblacions petites, com per exemple la que vaig anomenar de Belianes, on hi ha el Josep, un malalt afectat per l'ELA, que ni tan sols han pogut contractar ningú que els doni ajuda. Aquest greuge provoca que la família s'ha d'adaptar a la malaltia i a la seva dependència, fer nous horaris, adaptar l'habitatge, fer-se càrrec del finançament de la compra del llit articulat, eines informàtiques, un generador de llum -que tornem a recordar que no et pots quedar sense llum-, i el que no pot passar és que, a més a més, parlis amb aquesta família i se sentin privilegiats per poder fer aquesta adaptació o per tenir recursos econòmics per fer front a les múltiples despeses. S'ha d'acabar amb aquesta discriminació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«La societat reclama cada cop més respostes individualitzades ajustades davant dels problemes mèdics, i això és el que fa, per exemple, l'Agència Europea del Medicament quan dona avantatges des de la legislació europea als laboratoris que investiguen malalties rares. Fins i tot això és el que fa Catalunya, quan protocol·litza els malalts d'ELA com a malalt crònic avançat des del primer moment, entenent que està ja en final de vida i que necessitarà pal·liatius relativament ràpid. I hi ha un altre aspecte que també fa l'ELA singular, ataca sobretot persones entre els 40 i els 65 anys, que normalment són pares o mares de família, amb nens o adolescents que volen veure créixer i els hem d'ajudar que això sigui possible. No esperin que un pare o una mare es rendeixi fàcilment, no ho faran, allargaran tot el que puguin la seva estada en aquest món, malgrat la dificultat que això comporti. Pel privilegi, el regal, de veure créixer els nens. Per això vull acabar amb una cita d'una altra persona que, com el Lou Gehrig, també se sent un home afortunat perquè, com si no, podria saludar cada nou dia tot dient: 'Avui és el millor dia'? Això fa l'Ilde Oliveras. Li preguntava l'altre dia d'on va sortir la frase i em va explicar que va ser una mena de contracte vital amb els seus fills Pol i Dalmau. A l'Ilde el van diagnosticar d'ELA el 19 de juny del 2020, tot just sortint del confinament de la Covid, i només un dia més tard, quina casualitat, de veure la roda de premsa del Juan Carlos Unzué al Barça anunciant la bomba informativa. I és clar, l'Ilde no s'ho creia, però lluny d'enfonsar-se, s'ha vestit la samarreta de l'equip del Juan Carlos i jo m'he vestit la seva, és aquesta. Aquí hi diu: 'Avui és el millor dia'. No veieu el missatge perquè només es fa visible quan sortim al carrer i li posem llum a la vida, però avui farem que la llum entri a aquest hemicicle prement el botó verd i tindrà tot el sentit. Des del 2019 les organitzacions de malalts d'ELA visibilitzen la malaltia il·luminant de verd els monuments més importants de la ciutat. El verd és el color de l'esperança, de la naturalesa, de la salut, de la generositat i de la vida, i estem segurs que avui, de nou, serà el color amb el qual el poder legislatiu d'aquesta cambra acompanyarà aquesta proposició de llei que presenta Junts, però que pertany a la gran família ELA. Mai com ara per arribar al consens, és la gran oportunitat que tenim totes i tots de complir amb un compromís que ve de lluny i que sento que per fi el tenim a prop. Gràcies i fem-ho possible.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«És cert, dècades després seguim fent esforços per donar a conèixer aquesta malaltia rara i absolutament singular. La setmana passada els deia que l'ELA afecta unes 3000 persones a tot l'Estat, 500 a Catalunya. Voldria fer una correcció, una autoesmena, no és cert que afecti 3000 persones, afecta moltíssimes més, moltíssimes més, perquè no només la pateixen els malalts, també ho fan les seves famílies i el seu entorn. Per això la nostra iniciativa porta com a nom Proposició de llei per millorar la qualitat de vida de les persones amb ELA i les seves famílies, perquè la seva qualitat de vida dependrà de com responem davant de la seva situació de discapacitat i de dependència. Molt breument els expliquem els principals punts de la iniciativa. Es proposa, adaptant-nos als nous graus de discapacitat, vigents des del 2022, que en el moment de diagnòstic s'atorgui directament el grau 3 de discapacitat greu, amb un mínim del 65 %. També demanem que els malalts passin a grau 4 de discapacitat total al cap d'un any i de manera automàtica, sense haver de passar per cap tribunal mèdic. Es proposa la tramitació preferent del reconeixement de la situació de dependència, concedint el grau 2 en el moment de diagnòstic d'ELA, en un termini màxim de tres mesos des de la sol·licitud, entenent-se estimada si hi ha silenci administratiu.»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«El camí de la venjança acaba aquí, i avui comença el camí d'aquells i aquelles que estimem Catalunya, deixant enrere la ràbia, el dolor, l'avorriment i la frustració que configuren l'estat d'ànim del nostre país. Catalunya ha d'aixecar el cap, ha d'abandonar el gris i recuperar el lideratge polític que sempre hem tingut, perquè som un gran país. També per això vam guanyar i vam ser la segona força a casa nostra. Votarem 'sí', perquè creiem en la bona política i perquè creiem en Catalunya. Gràcies. Hoy votamos la ley de amnistía para que se reviertan los efectos de una persecución punitivista que afecta a centenares de personas, pero representa mucho más que el texto que vamos a aprobar y votar hoy, representa una oportunidad para hacer política de una forma distinta, más democrática. Hoy votamos qué principios queremos que presidan la política en nuestro país. Votar a favor es defender la política del diálogo, de los acuerdos, de las soluciones, es entender que necesitamos reconstruir el territorio. Votar en contra es apostar por la confrontación, por el odio y por la venganza, es volver a las campañas del Partido Popular que pedían firmas contra Cataluña. Esto lo hicieron ustedes. Es la defensa ultra de una España en blanco y negro, que niega la diversidad y la pluralidad de este Estado. Hoy, el Partido Popular y VOX van a votar a favor de la venganza, y este hecho es invalidante para hacer política, señor Feijóo. En Cataluña, se hicieron muchas cosas mal y en España también. Votar a favor representa avanzar y votar en contra significa utilizar el pasado básicamente para impedir el progreso. (Aplausos).»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Són moltes les persones que han contribuït que aquesta llei fos possible, de molts colors, però volem aprofitar que avui ens acompanya a la tribuna en Jaume Asens per agrair-li la feina que ha fet en aquest terme. Però avui hem d'estar orgulloses totes, tot el bloc democràtic de la investidura. Aquesta és una victòria útil, necessària i col·lectiva. I ho dic per aquells que intenten col·locar-se medalles que no els pertoquen. Aquesta és una llei col·lectiva, i gràcies a això avui s'aprovarà i serà una realitat. Ens hem reconegut com a interlocutors. Hem sabut llegir el moment i l'aritmètica, i el que aprovem no només és important, és que ajuda que puguem avançar en altres aspectes importants. Ja no hi ha excuses per parlar de quin model de país construïm: una Catalunya, per exemple, amb un teixit econòmic i productiu viu i respectuosa amb els límits del planeta, o una que aposti per la ludopatia, el consum de drogues i l'aigua que ja no tenim, perquè no sé què esperen que sigui un casino. Una Catalunya mestissa i fraterna o la Catalunya de Sílvia Orriols.»
-
Aina Vidal Sáez · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Avui votem la llei d'amnistia perquè es reverteixin els efectes d'una persecució punitivista que afecta centenars de persones, però representa molt més que el text que votarem i que aprovarem avui. Representa una oportunitat per fer política d'una forma diferent, més democràtica. Avui votem quins principis volem que presideixin la política a casa nostra. Votar-hi a favor és defensar la política del diàleg, dels acords, de les solucions; és entendre que necessitem reconstruir el pacte territorial. Votar-hi en contra és apostar per la confrontació, per l'odi i per la venjança; és tornar a les campanyes del Partit Popular que demanaven firmes contra Catalunya. Això ho van fer vostès. És la defensa ultra d'una Espanya en blanc i negre que nega la diversitat i la pluralitat d'aquest Estat. Avui el Partit Popular i VOX votaran a favor de la venjança, i aquest fet és invalidant per fer política, senyor Feijóo. A Catalunya es van fer moltes coses malament, i a Espanya, també. Votar-hi a favor representa avançar i votar-hi en contra significa utilitzar el passat bàsicament per impedir el progrés. Humilment, però aquest grup parlamentari fa anys que treballem per propostes que s'han convertit en solucions: indults, perquè la resposta mai hauria d'haver sigut portar la política als tribunals; taula de diàleg, perquè necessitàvem tornar a parlar; reforma del Codi penal, perquè teníem tipus penals que tenen més a veure amb el segle XIX, utilitzats per una cúpula del poder judicial caducada i, a més a més, a la deriva; i finalment, amnistia, per tornar a fer política.»