Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
162 declaraciones · página 1 de 6
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Cada vegada més semblant, cada vegada menys singular. Quina Barcelona volem deixar a les pròximes generacions? Una ciutat uniforme i sense personalitat o una ciutat viva, diversa i fidel a la seva essència? ✍️ Escric a @TotBcn sobre els governs conformistes de la ciutat, que no han entès que la identitat de Barcelona, allò que som i com vivim, era, és i ha de continuar sent important. 📲 tuit.cat/jxkk3Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcon imagen o vídeocatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
“Barcelona no pot ser la còpia barata de qualsevol altra ciutat. Necessitem defensar la seva identitat: una manera de viure, el català, el comerç. No des de la nostàlgia, sinó mirant al futur mantenint el que som i ens fa envejables.” 📲 Entrevista a ⬇️ elperiodico.com/es/barcelona/2…Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Seguint amb preocupació el que està passant al centre de Barcelona. La prioritat és que el govern recondueixi la situació i n’aclareixi les causes. Per això he contactat amb el regidor de seguretat i l’alcalde. No podem permetre que la gent tingui por als carrers de Barcelona.Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Gabriel Rufián @gabrielrufian· ERC ·
12h. Barcelona. Nou Barris Hoy.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Tanca una llibreria, obre un súper 24 h, souvenirs o carcasses. Ja vam alertar que, malgrat l’anunci de Collboni, continuaven obrint súpers 24h. Ho vam denunciar i ara tanquen, però no n’hi ha prou a apagar incendis. Si no protegim el comerç de proximitat perdem Barcelona. 📲 tuit.cat/nutyBVer en X ↗ Ficha cita otro tweetcon imagen o vídeocatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Barcelona podrà apujar l’IBI a pisos turístics perquè volem que els habitatges siguin per viure-hi. La negociació d’@Esquerra_ERC a Madrid, ja és una realitat a Barcelona 🙌🏼. Amb la governança del turisme ens juguem que Barcelona torni a ser Barcelona; una ciutat per als veïns i veïnes.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Barcelona s’ha de connectar amb el país. I necessitem una alcaldia a qui aquestes coses li importin. Que s’arromangui per exigir; per no resignar-nos. Som més que una ciutat; som la capital d’un país. I arribar-hi és pitjor que remuntar l’Amazones. lavanguardia.com/encatala/20261…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Abaixen la persiana comerços de barri i l’apugen botigues de souvenirs, carcasses o supermercats 24 hores. Per això, voldrem regular PREUS DELS LLOGUERS dels locals. Per evitar aquesta sagnia que ens fa perdre #Barcelona. Entrevista a ➡️ @elnacionalcat elnacional.cat/ca/politica/el…Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Entrevista a @elnacionalcat sobre com encarem @Esquerra_ERC el cicle polític que s’obre. Defensar Catalunya i els interessos de la classe mitjana del país. Un país amb ambició nacional, una Barcelona amb identitat. elnacional.cat/ca/politica/el…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
El grup parlamentari d’@Esquerra_ERC al Congrés va pactar amb el PSOE incloure als decrets d’habitatge la possibilitat d’apujar l’IBI als pisos turístics. I en els decrets que es portaran a la Diputació Permanent això s’ha de mantenir. El govern de Barcelona els vol apujar al màxim només a aquells tenidors que tenen 4 o més pisos turístics. No n’hi ha prou. Cal apujar l’IBI al màxim des del primer pis turístic. Governar el turisme és això: fer que aquells que se n’enriqueixen contribueixin més a la ciutat.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 27/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para reforzar la...
«El Observatorio Metropolitano de la Vivienda de Barcelona dice que el 93 % de los propietarios de la ciudad tiene menos de cinco viviendas. Cinco. Bien, vamos a decir que cinco es un pequeño propietario. Bueno, pues cinco. Cierto. Pero estas personas son únicamente la mitad de los alquileres de la ciudad. Sorpresa: el 0,1 % de los propietarios tiene el 10 % de los alquileres y el 6,9 % restante son grandes tenedores que controlan más de 107 000 pisos, sin contar sus casas: 3155 titulares acumulan setenta y ocho viviendas y dominan una tercera parte de los precios de la ciudad. En el resto de Cataluña, de donde somos nosotros, el 0,85 % de los propietarios concentra el 20 % de las viviendas de alquiler, una de cada cinco. Al fin y al cabo, señorías, el tema de hoy es mucho más sencillo: va de defender la vivienda como un derecho o como un elemento de mercadeo. Ni más ni menos, es eso. Y hoy, de nuevo, nos vamos a volver a retratar con nuestros votos. Me gustará mucho ver cómo puede volver Carles Puigdemont -espero que sea muy pronto- a pasearse por Girona mientras siguen sacando a la gente de su casa y les cuenta que, por su culpa, se han quedado sin futuro y sin esperanza.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 27/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para reforzar la...
«I amb això també vull que quedi molt clara una cosa: si avui cauen aquestes mesures i la situació és dramàtica, com és, les dretes, i especialment en aquest cas Junts per Catalunya, que votarà en contra dels interessos dels catalans i les catalanes, tindran responsabilitat. Sí, la tindran. Però senyories del Partit Socialista, vostès porten 8 anys governant. I d'aquests, només 3 han tingut un hemicicle d'esquerres. La legislatura passada, vostès tenien una majoria progressista que podia haver fet canvis estructurals en aquesta cambra i van actuar com el centredreta més ranci aturant aquestes mesures estructurals. Per tant, això va de corresponsabilitat. Vostès ho podrien haver fet i no ho han fet. I sense una esquerra forta això mai serà possible. I les dretes, evidentment, deixaran tirada a moltíssima gent aquesta tarda. Ho dic aquí, ho dic avui perquè se'n recordin quan hagin de tornar a escollir socis. Moltes gràcies. Gracias, presidente. A muchas personas, señorías, les va la vida hoy en lo que decidamos en este hemiciclo. Y digo que les va la vida porque es literalmente la vida. Olga, de L'Hospitalet, a principios de septiembre se suicidó, dejando dos hijas. ¿Les suena, diputadas y diputados de Junts? Javier, también de L'Hospitalet, se quitó la vida antes de que le sacaran de la tienda donde había hecho de zapatero toda la vida, esta misma semana. El local era su vida, decían sus amigos. ¿Les suena, diputadas y diputados de Junts? A los dos les desahució un fondo buitre, propiedad de toda la finca, para hacerse más rico. Según los datos del protocolo de registro de ideaciones de suicidio en casos de desahucio, durante 2025 se registraron 124 casos que advertían de que se iban a quitar la vida antes de que les echaran de su casa. Y eso solo en Barcelona ciudad. ¿Qué creen que va a ocurrir hoy si votan en contra del decreto que puede poner fin a esto, señorías de Junts?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 27/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para reforzar la...
«L'Observatori Metropolità de Barcelona de l'Habitatge, de fet, diu que el 93 % dels propietaris de la ciutat té menys de cinc habitatges. Cinc. Posem l'acord de que un petit propietari són cinc. D'acord, és cert, però resulta que aquestes persones representen només la meitat dels lloguers de la ciutat. Sorpresa! El 0,1 % dels propietaris tenen el 10 % dels lloguers de Barcelona. I el 6,9 % restant són grans tenidors que controlen més de 107 000 pisos sense comptar les seves cases. 3150 titulars acumulen 78 habitatges i dominen un terç dels pisos de la ciutat. A la resta de Catalunya, doncs, som nosaltres, el 0,85 % dels propietaris concentra el 20 % dels habitatges de lloguer. Un de cada cinc. Al cap i a la fi, senyories, el tema avui és molt més senzill. Va de defensar l'habitatge com un dret o com un element de mercadeig. Ni més ni menys. És això. I avui, un cop més, ens tornarem a retratar amb els nostres vots. M'agradarà molt veure com pot tornar Carles Puigdemont, espero que tant de bo ben aviat, a passejar per Girona mentre segueixen traient a la gent de casa seva i els explica que per culpa seva s'han quedat sense futur i sense esperança.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 27/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para reforzar la...
«Gràcies, president. A molta gent, senyories, avui li va la vida en el que decidim en aquest hemicicle. I dic li va la vida perquè és, literalment, la vida. L'Olga de l'Hospitalet, a principis de setembre es va suïcidar deixant dues filles. Els hi sona, diputades i diputats de Junts? En Javier i també de l'Hospitalet es va treure la vida abans que el traguessin de la botiga on havia fet de sabater tota la vida aquesta mateixa setmana. El local era la seva vida, deien els seus amics. Els hi sona, diputades i diputats de Junts? A tots dos els va desnonar un fons voltor propietat de la finca sencera per ferse més ric. Segons les dades del Protocol de Registre d'ideacions de suïcidi en casos de desnonament es van registrar durant el 2 025 124 casos de persones que advertien que es volien treure la vida abans que els fessin fora de casa seva. Això només a Barcelona ciutat. Què pensen que passarà avui si voten en contra del decret que pot acabar amb això, senyories de Junts? En què pensen quan prenen la decisió de no votar aquestes mesures? Se'n recorden de l'Olga, de l'Alícia, d'en Javier? Se'n recorden? Eren tots i són tots catalans i catalanes. De vostès, de veritat, quan voten, pensen en la gent del nostre país? A partir d'ara cada desnonament i cada suïcidi portarà una mica de la responsabilitat del que avui decideixin votar en aquesta cambra. Junts insisteix que aquests drames són nivells Satanàs, perquè posen tota la pressió als petits propietaris. Però Míriam Nogueras no és capaç d'aclarir què és un petit propietari. De fet, es va escridassar amb una periodista fa pocs dies en directe perquè no li contestava la pregunta. Per què no ens contesten? El decret diferencia clarament, les persones que tenen tres o més cases. Per tant, aquells que en tenen dos o menys estan protegides, com dirien vostès, de les obligacions que imposa el decret en matèria de desnonaments. Per tant, a mi m'agradaria tornarlos a preguntar: què és un petit propietari? 5, 10, 15 habitatges? No sé, jo la majoria de gent que conec en té entre 0 i 1, hipotecat fins als 70 anys. Aquesta és la majoria de la gent de Catalunya. A veure si m'ho poden aclarir que és per una amiga.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de violencia vicaria.
«Nos presentan esta enmienda porque, según ustedes, la ley de violencia vicaria parte de una premisa falsa, que es que solo los hombres son los que utilizan a los hijos para hacer daño a sus parejas. Entiendo que no se ha leído el proyecto de ley, pero no se preocupen, yo se lo explico. Hay una forma de violencia machista que consiste en utilizar a los hijos, hijas, personas queridas o a los animales de compañía para hacer daño a una mujer. Eso es la violencia vicaria, la violencia que se ejerce sobre un tercero para hacer daño a alguien, y eso hace que esta ley reconozca esta evidencia, le dé nombre y obligue a las instituciones a dar respuesta a la peor violencia que se puede ejercer contra una mujer que es madre: la de sus hijos, la que se hace contra sus hijos. Desde 2013, sesenta y ocho niños han sido asesinados por violencia machista contra sus madres, tres este mismo año. Estos niños no son daños colaterales, son víctimas de violencia y hay que llamarlo por su nombre. Y, además, esta violencia no se acaba necesariamente cuando una mujer decide marcharse. A veces es cuando el control cambia de forma: las visitas, las comunicaciones, las amenazas, o utilizando cualquier situación para seguir ejerciendo poder sobre esa mujer, y eso también es violencia, aunque no haya ni un golpe ni una agresión física directa. Por eso, es tan importante que las instituciones sean capaces de identificar estas situaciones y de actuar antes de que el riesgo se convierta en tragedia. Y con esto quiero ser muy clara: no basta con aprobar leyes si estas después no se aplican; no basta con reconocer la violencia vicaria si luego una mujer tiene que entrar en un juzgado y sentir que no se la oye, que se la cuestiona o que no se la ofrece la protección que necesita. Lo hemos vivido demasiadas veces y ha tenido demasiadas veces consecuencias devastadoras: jueces y juezas, como la señora Verdejo en Barcelona, por ejemplo, negando la protección e incluso el propio testimonio de madres e hijos de forma cruel y repetida. Por eso, también es importante que hablemos de la violencia institucional que existe en el ámbito judicial de este país. No podemos permitirnos que una mujer que ha sufrido violencia machista se encuentre con más y más violencia cuando decide pedir ayuda, cuando no se la escucha, cuando se pone en duda su relato, cuando se la hace repetir una y otra vez qué es lo que ha vivido y cuando no se tiene en cuenta el riesgo que sufren sus hijos. Las instituciones también nos están fallando, y cuando hay niños esta responsabilidad todavía es mayor. Un niño no tiene que cargar con las consecuencias de un sistema que no ha sabido proteger a su madre ni a sí mismo, igual que un niño no puede cargar toda su vida con unas secuelas psicológicas inmensas derivadas de haber sido testigo de cómo su padre daba una paliza a su mujer ante sus ojos, y eso es algo que tenemos que proteger y tiene que quedar recogido también en este proyecto de ley. Cuando una mujer pide ayuda, las instituciones no pueden limitarse a preguntar si lo que cuenta es lo suficientemente grave, tienen que actuar, tienen que protegerla y tienen que proteger a sus hijos. Y cuando hablamos de niños, de personas queridas o de animales de compañía llegar tarde puede tener consecuencias irreversibles para todos y todas ellas.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de violencia vicaria.
«Des de l'any 2013, 68 infants han estat assassinats per violència masclista contra les seves mares. 3 aquest mateix any. Aquests infants no són danys col·laterals, són víctimes de violència i cal dir pel seu nom. A més, aquesta violència no s'acaba necessàriament quan una dona decideix marxar. De vegades és quan el control canvia de forma. Les visites, les comunicacions, les amenaces o utilitzant qualsevol situació per continuar exercint poder sobre aquella dona. I això també és violència, encara que no hi hagi ni un cop ni una agressió física directa. Per això és tan important que les institucions siguin capaces d'identificar aquestes situacions i actuar abans que el risc es converteixi en tragèdia. I amb això vull ser molt clara. No n'hi ha prou amb aprovar lleis si després no s'apliquen. No n'hi ha prou amb reconèixer la violència vicària. Si després una dona va entrar, ha d'entrar a un jutjat i sentir que no se l'escolta, que se la qüestiona o que no se li dona la protecció que necessita. Ho hem viscut massa vegades. Hi ha hagut massa vegades conseqüències devastadores. Jutges i jutgesses, com per exemple la senyora Verdejo a Barcelona, negant la protecció i inclús el propi testimoni de mares i fills de forma cruel i repetida. Per això també és important que parlem de la violència institucional que existeix en l'àmbit judicial d'aquest país. No ens podem permetre que una dona que ha patit violència masclista trobi més i més violència quan decideix demanar ajuda, quan no se l'escolta, quan es posa en dubte el seu relat, quan se la fa repetir una vegada i una altra que ha viscut i quan no es té en compte el risc que pateixen els seus fills. Les institucions també ens estan fallant i quan hi ha infants aquesta responsabilitat encara és més gran. Un infant no ha de carregar amb les conseqüències d'un sistema que no ha sabut protegir la seva mare ni a ell. Igual que un infant no pot carregar tota la seva vida amb unes seqüeles psicològiques immenses derivades d'haver estat testimoni de com el seu pare apallissaven la seva mare davant dels seus ulls. Aquesta violència també l'hem de protegir i també ha de quedar recollida en aquest projecte de llei. Quan una dona demana ajuda, les institucions no poden limitarse a preguntar si el que explica és prou greu. Han d'actuar. L'han de protegir i han de protegir els seus fills. I quan parlem d'infants, de persones estimades o d'animals de família. Arribar tard pot tenir conseqüències irreversibles per a tots i totes elles.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Y esto nos lleva al corredor mediterráneo, que para nosotros no solo es una línea dibujada en un mapa europeo. Debe permitir que una mercancía pueda salir de Barcelona o Tarragona, de sus puertos, atravesar Cataluña y llegar a Europa de una forma competitiva. Eso implica avanzar en todas las soluciones técnicas que permitan que los trenes de mercancías circulen sin interrupciones innecesarias y sin trasladar las molestias a las poblaciones que hay al lado de las vías, como las referidas a medidas contra el ruido, vibraciones o la Generalitat y ADIF coordinados. Y lo que hace falta siempre siempre, en todas las leyes, es escuchar a los territorios afectados, que son los que lo conocen, pero, sobre todo, hay que dejar de trabajar siempre a remolque de los problemas. Si tenemos unas carreteras colapsadas, vías soterradas y necesitamos más capacidad y más fiabilidad, ¿qué hacemos hoy todavía debatiendo una PNL, y no estar precisamente trabajando para acabar esos corredores que tanta falta hacen? Además, Cataluña no puede seguir pagando el colapso de las carreteras y las vías con unas inversiones ferroviarias que no se hicieron cuando correspondía hacerlas. Eso es lo que pedimos para Cataluña, que el ferrocarril de mercancías deje de ser una asignatura pendiente y se convierta de una vez por todas en un elemento central de la política industrial y logística, porque, si somos capaces de aligerar esas mercancías, también aligeraremos el transporte de viajeros, cosa que tanta falta nos hace para tener unas cercanías, unas rodalies dignas en Cataluña. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«Y aquí es donde la comparación con Euskadi resulta especialmente interesante. En la propuesta que hoy nos plantean para la variante sur ferroviaria de Bilbao para sacar los trenes de mercancías de los núcleos urbanos, liberar capacidad de transporte de pasajeros y conectar mejor con el corredor atlántico consideran una red pensada para las necesidades del territorio, de la industria y la ciudadanía, y nosotros tenemos que hacer lo mismo para Cataluña, porque Cataluña es uno de los grandes territorios industriales y logísticos del sur de Europa. Tenemos el puerto de Barcelona, el de Tarragona, una industria exportadora potente, como la química o la agroalimentaria, zonas logísticas y muchas empresas que necesitan mover mercancías cada día, es decir, una actividad industrial y logística de primer nivel para una red ferroviaria de mercancías que no está a la altura de esta realidad, y esto es algo que tenemos que resolver primero con accesos ferroviarios a los puertos, porque no tiene ningún sentido que hablemos de Cataluña como de una gran parte logística de Europa si las conexiones con los puertos de las vías ferroviarias no tienen la amplitud necesaria. Y no basta con que el tren llegue al puerto; el tren tiene que llegar a las zonas industriales y logísticas, como, por ejemplo, nos pasa en Lleida. Y aquí tenemos otro problema, que es la saturación de cercanías, de rodalies. Hay líneas en Cataluña donde los trenes de pasajeros comparten infraestructura con mercancías, y eso nos plantea una doble necesidad. Necesitamos más capacidad para los trenes de mercancías, pero también necesitamos liberar capacidad para rodalies. Por eso reclamamos variantes, itinerarios específicos de mercancías, para sacar presión de los nudos urbanos y metropolitanos. No podemos hacer que cada vez pasen más mercancías por unas vías que ya no dan más de sí en el transporte de pasajeros.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«El transport de passatgers i això ens porta al Corredor Mediterrani. I per a nosaltres el Corredor Mediterrani no és només una línia dibuixada en un mapa europeu. Ha de permetre que una mercaderia pugui sortir de Barcelona o de Tarragona pels seus ports, travessar Catalunya i arribar a Europa d'una manera competitiva. Això vol dir avançar en totes les solucions tècniques que permetin que els trens de mercaderies circulin sense interrupcions innecessàries i sense traslladar les molèsties a les poblacions que al costat de les vies. Mesures contra el soroll, mesures contra les vibracions, coordinació entre l'Estat, la Generalitat, Adif i els ajuntaments. I sobretot, el que cal sempre és sempre i amb totes les lleis, escoltar els territoris afectats, que són qui ho coneixen. Però sobretot cal deixar treballar sempre a remolc dels problemes. Si tenim les carreteres col·lapsades, rodalies saturades i les empreses logístiques necessiten més capacitat i més fiabilitat que fem avui, encara debatent una PNL. I no està precisament treballant per acabar amb aquests corredors que tanta falta fan. Catalunya no pot continuar pagant, a més a més, el col·lapse de les carreteres i a les vies el preu d'unes inversions ferroviàries que no es van fer quan tocava. Això és el que reclamem per a Catalunya que el ferrocarril de mercaderies deixi de ser una assignatura pendent i es converteixi d'una vegada en una peça central en la política industrial i logística. I acabo, perquè si som capaços d'alleugerir aquestes mercaderies, també llegirem el transport de viatgers que tanta falta fa per unes rodalies dignes a Catalunya i sobretot a Lleida.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la Variante sur Ferroviaria, mercancías por la Y vasca y medidas mitigadoras a...
«I aquí és on la comparació amb Euskadi és especialment interessant. La proposta que avui ens planteja la variant ferroviària de Bilbao per treure els trens de mercaderies pesants dels nuclis urbans, alliberar capacitat de transport de passatgers i connectar millor amb el corredor atlàntic. Plantegen una xarxa pensada per les necessitats del territori, de la indústria i de la ciutadania, i nosaltres hem de fer exactament el mateix per Catalunya, perquè Catalunya és un dels grans territoris industrials i logístics del sud d'Europa. Tenim el port de Barcelona, el de Tarragona, una indústria exportadora potent com la indústria química o agroalimentària, zones logístiques i moltes empreses que necessiten moure mercaderies cada dia. O sigui, una activitat industrial i logística de primer nivell, però amb una xarxa ferroviària de mercaderies que no està a l'alçada d'aquesta realitat. I això ho hem de resoldre primer amb accessos ferroviaris als Ports. No té cap sentit que parlem de Catalunya com una gran porta logística d'Europa. Si les connexions ferroviàries amb els nostres ports no tenen la capacitat necessària, però tampoc n'hi ha prou en que el tren arribi al port. El tren ha d'arribar a les zones industrials i logístiques, com per exemple ens trobem a Lleida i aquí també tenim un altre problema: la saturació de Rodalies. A Catalunya hi ha línies on el tren de passatgers comparteixen infraestructures amb les mercaderies i això ens planteja una doble necessitat. Necessitem més capacitat per als trens de mercaderies, però també necessitem alliberar capacitat per Rodalies. Per això reclamem variants i itineraris específics de mercaderies per treure pressió dels nusos urbans i metropolitans. No podem fer passar cada vegada més mercaderies per unes vies que ja no donen més de sí.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Señorías del Grupo Socialista, pongamos estas cifras en perspectiva. Si calculamos tres personas por vivienda en comarcas de Gerona, esto puede dar respuesta a quince personas, entre más de 830 000 habitantes, lo cual da un 0,00018 % de la población en Barcelona, 75 entre 6 millones casi, un 0,0013 %; y en Lleida a 21 personas, a un 0,0046 %, y en Tarragona, que es donde más viviendas se han puesto a disposición, a 168 personas, que es un 0,019 % de la población. Y una pregunta más importante que les hago al respecto. El Gobierno habla de llegar a un parque procedente de la Sareb de 120 000 viviendas. Si tomamos como referencia las 800 viviendas, más o menos, que han puesto a disposición en estos nueve meses, el ritmo sería de 89 al mes, un ritmo que da 112 años -repito, 112 años- para poner esos 120 000 pisos a disposición, lo cual es más que una vida entera, y miren que ahora la esperanza de vida es larga. Por ir acabando, no puedo hablar del parque público de la Sareb sin decir que llevamos años preguntando cuál es exactamente el patrimonio que hay localizado, dónde se encuentra y qué es lo que se puede movilizar. Ahora nos dicen que Casa47 ha incorporado 42 000 viviendas de la Sareb. Díganos: ¿Dónde están?»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Ahora bien, que el Partido Popular se equivoque cuando dice que regular no funciona no significa que nosotros creamos que con regular es suficiente. No, no es suficiente, hace falta mucho más parque público, y eso es responsabilidad del Gobierno, que, evidentemente, no está haciendo bien, ni de lejos, su trabajo. Esta semana, sin ir más allá, han presentado el nuevo portal de Casa47, que quiero recordarles -porque nos dirán que tiene nueve meses- que es la transformación de SEPES, que se creó el 30 de octubre de 1981, y, por tanto, es una entidad que lleva cuarenta y cinco años de historia. Eso sí, nueve meses después de su transformación, el Gobierno nos habla de más de 42 000 viviendas y de otros solares procedentes de la Sareb en Casa47, pero, cuando la ciudadanía entre en el portal, verá que no llegan a ochocientos en todo el Estado. Y, de estos, en Cataluña nos tocan noventa y tres: cinco en Gerona, siete en Lérida, veinticinco en Barcelona y cincuenta y seis en Tarragona. Y solo en Lérida en la capital; respecto al resto, en municipios que no son capital de provincia.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Pero, miren, no hace falta ni siquiera comparar con comunidades en las que manda el Partido Popular. Comparemos Cataluña con Cataluña, comparemos las zonas tensionadas y las no tensionadas. Y en las tensionadas los alquileres han bajado un 1,3 %, incluso un 4 % en Barcelona, mientras que en los municipios catalanes donde no se aplica la contención han subido un 9 %. Por tanto, señorías del Grupo Popular, explíquenme dónde está exactamente el fracaso de la ley. ¿Dónde está? Está en Valencia, en Madrid o en Palma, pero en cualquier caso no donde se está aplicando la ley. Cataluña decidió utilizar las herramientas de la ley de vivienda y aplicar la contención, mientras que Madrid no lo ha hecho, Baleares tampoco y el país valenciano tampoco, y, curiosamente, resulta que allí donde gobierna el Partido Popular es donde más han subido los alquileres y la vivienda se ha encarecido más que en cualquier otro lugar del territorio del Estado. Ahora salen con aquello de que ha desaparecido la oferta, pero los datos dicen que desde el inicio de la contención el parque de vivienda habitual en alquiler en Cataluña ha crecido en 20 944 contratos. Entonces, quizás habría que empezar a hablar de rotación, dado que, si una familia puede seguir viviendo en el mismo piso porque su propietario no le puede subir el alquiler de forma desmesurada, ese piso no vuelve al mercado y, evidentemente, los portales inmobiliarios tienen menos pisos. Quizás no habría que medir el éxito de la política de vivienda por el número de veces que una familia tiene que hacer maletas, sino por el tiempo que puede vivir tranquila en su casa.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Senyories del Partit Socialista, posem aquestes xifres en perspectiva. Si calculem tres persones per habitatge a comarques gironines, aquests pisos poden donar resposta a 15 persones entre més de 830 000 habitants. Això dona un 0,0018 % de la població a Barcelona. 75 entre gairebé 6 milions. Un 0,0013 %. A Lleida, 21 persones, un 0,0046 % i a Tarragona, que és on més habitatges han posat a disposició a 168 persones, que és un 0,019 % de la població. I una pregunta més important que els fai: el Govern parla d'arribar a un parc procedent de la Sareb. De 120 000 habitatges. Si prenem com a referència els més o menys 800 habitatges posats a disposició en aquests nou mesos, el ritme seria de 89 habitatges al mes. Aquest ritme dona 112 anys per posar els 120 000 pisos a disposició. És més d'una vida sencera. I mirin, ara l'esperança de vida és llarga. I per anar acabant, no puc parlar de parc públic de la Sareb sense dir que portem anys preguntant quin és exactament el patrimoni que hi ha localitzat, on es troba i que es pot mobilitzar. Ara ens diuen que a Casa47 hi ha incorporat 42 000 habitatges de la Sareb. Diguinnos on estan.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Ara bé, que el Partit Popular s'equivoqui quan diu que regular no funciona, no significa que nosaltres considerem que regular n'hi ha prou. No n'hi ha prou. Necessitem molt més parc públic i això és responsabilitat del Govern, que, evidentment, no està fent bé ni de llarg la seva feina. Aquesta setmana, sense anar més lluny, han presentat el nou portal de Casa47, que vull recordar perquè ens diran que té nou mesos, que és la transformació de CPS que està creada el 30 d'octubre del 1981. Per tant, una entitat que porta 45 anys d'història. Això sí, 9 mesos després de la seva transformació, el Govern ens parla de més de 42 000 habitatges i 2500 solars procedents de la Sareb i incorporats a Casa47. Però quan la ciutadania entra al portal no arriba a 800 a tot l'Estat, a Catalunya, d'aquests ens en toquen 93: 5 a Girona, 7 a Lleida, 25 a Barcelona i 56 a Tarragona. Només a Lleida, a la capital, la resta de municipis que no són la capital de província.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Però mirin, no cal ni tant sols comparar amb comunitats que mana el Partit Popular. Comparem Catalunya amb Catalunya. Comparem Catalunya amb les zones tensionades i amb les zones no tensionades. A les zones tensionades els lloguers han baixat un 1,3 %. De fet, a Barcelona un 4,7 %. En canvi, els municipis catalans on no s'aplica la contenció han pujat un 9,5 %. Per tant, senyories del Partit Popular, expliquinme a mi on està exactament el fracàs de la llei. On està? Està a València, està a Madrid, està a Palma. Però en tot cas no està on s'està aplicant la llei. Catalunya va decidir utilitzar les eines de la Llei d'Habitatge i aplicar la contenció de rendes. Madrid no ho ha fet. Les Illes Balears no ho han fet. El País Valencià no ho ha fet. I curiosament, resulta que és allà on governa el Partit Popular. On més han pujat els lloguers i l'habitatge s'ha encarit més que qualsevol altre lloc del territori de l'Estat. I llavors ens surten amb allò que ha desaparegut l'oferta. Però les dades diuen que des de l'inici de la contenció, el parc de lloguer habitual a Catalunya ha crescut en 20 994 contractes. Potser hauríem de començar a parlar de rotació, perquè si una família pot continuar vivint en el mateix pis perquè el seu propietari no li pot apujar el lloguer desmesuradament, aquell pis no torna al mercat. I, evidentment, els portals immobiliaris, hi ha menys pisos? És que mirin l'èxit de la política d'habitatge. Potser no s'hauria de mesurar amb quantes vegades una família fa les maletes, sinó en quant de temps pot viure tranquil·la a casa seva.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Sé perfectamente que todo el mundo tiene un poco de prisa, que se trata de que aceleremos un pelo el debate porque los trenes se van. Y, hablando de trenes, el mío en concreto parece ser que no me ha traído de Barcelona a Madrid, sino que me ha traído trescientos años atrás o treinta años atrás y me ha puesto en el Madrid de 1920 o 1930, porque si no, no me explico lo que he llegado a oír esa tarde en la bancada de las derechas. Y esto me parece importante recalcarlo, porque esta gente, si no lo hacemos bien, tal vez ganarán; igual van y ganan. Igual van y no solo vuelven a imponer los delitos contra la libertad de expresión, sino que encima los refuerzan. Y no solo eso, sino que, en lugar de irse a un convento, por muy aristocrática que seas, a explicar lo que es lo moral, creen que lo tienen que hacer desde esta tribuna. Así que es para ponerse a temblar.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Diputats, diputades. Sé perfectament que tothom té una mica de pressa perquè accelerem un pèl aquest debat, perquè els trens se'n van. I parlant de trens, en concret el meu, sembla ser que no m'ha portat de Barcelona a Madrid, sinó que m'ha portat 300 anys enrere o 30 anys enrere i m'ha clavat el Madrid del 1920 o 30 perquè si no, no s'explica les coses que he arribat a sentir aquesta tarda a la bancada de les dretes. I això em sembla important marcarho, remarcarho, perquè aquesta gent, si no ho fem bé, igual van i guanyen! Igual van i no només tornen a posar els delictes que hi ha contra la llibertat d'expressió, sinó que a sobre els reforcen. I no només això, sinó que en lloc d'anarse'n a un convent, per molt aristocràtica que siguis, a explicar el que és la moral, creuen que ho han de fer des d'aquesta tribuna, per tant, és per posarse a tremolar. Dit això, tres consideracions. Possiblement perquè tinc amics i amigues encausats, alguns culpables, d'altres absolts, en gairebé tots els tipus que intentem derogar i perquè soc una persona eminentment pràctica, el que demanaria és que això no només es rebutgin les seves esmenes a la totalitat, sinó que, per favor, ho aprovem ràpidament. En el que queda de legislatura és imprescindible que deroguen aquests tipus penals. I el retret que li puc fer és que s'hagin esperat tant. Nosaltres ho portem demanant des del 2007, 2016, 2020, 2022, 2023, totes les esmenes de lleis articulades que tenien algun tipus de connexió amb la llibertat d'expressió, hem introduït aquests drets. Per tant, el prec és: com aquests guanyin, almenys que tinguin la feinada de tornarho a posar el codi Penal. No els hi deixem la feina ja feta.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Ministro, ¿no cree que se puede hacer mejor todo esto, como le han dicho ya mis compañeros? ¿Cada verano debemos tener el mismo debate? ¿El verano que viene -si seguimos aquí- haremos la temporada 5 del Verano Joven? ¿Volveremos a hablar de viajes para los jóvenes? ¿Volveremos a anunciar descuentos, a hacer campañas para que puedan recorrer el país y para que puedan recorrer Europa? Mucha propaganda, ministro, y poca visión. ¿Le parece que el principal problema de los jóvenes hoy es el precio de un billete de tren durante los meses de julio a septiembre? Porque muchos jóvenes que hoy van a poder viajar con un 90 % de descuento no saben si pueden emanciparse antes de los 39 años. Muchos jóvenes que hoy van a poder hacer un Interrail a mitad de precio van a volver en septiembre y no sabrán si podrán llegar a su universidad en tren. Muchos de los jóvenes que hoy van a poder ir de Barcelona a Sevilla por pocos euros seguirán encadenando contratos temporales, prácticas mal remuneradas o salarios que no les van a permitir construir un proyecto de vida. Y algunos de ellos, que van a recorrer Europa este verano, van a descubrir una realidad curiosa: que en muchos países los jóvenes se emancipan antes, que tienen salarios más elevados, que encuentran viviendas asequibles con más facilidad que aquí y -lo más importante y que seguramente no han visto nunca- que los trenes van puntuales. Es un poco paradójico, ministro, les facilitamos el viaje para conocer Europa, pero aún no hemos resuelto por qué muchas de las oportunidades que van a encontrar en Europa no las encuentran en su casa. No lo digo para menospreciar la medida, al contrario, es positivo que los jóvenes utilicen el transporte público, muy positivo; es positivo también que conozcan otros territorios, y es positivo que el tren o el autobús puedan ser una alternativa real al vehículo privado, pero también es positivo recordar que la movilidad no puede sustituir las políticas de vivienda, ni las políticas salariales, ni las políticas industriales, ni las oportunidades laborales para los jóvenes, porque los jóvenes necesitan mucho más que poder viajar, necesitan poderse quedar en el territorio donde viven y construir un proyecto vital en este territorio, necesitan un trabajo estable y acceder a una vivienda, necesitan servicios públicos de calidad -no en verano, todo el año- y saber que su futuro no va a depender de una promoción estival que dura tres meses.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Però, ministre, vol dir que no es pot fer millor, tot això? Li han dit els meus companys. Cada estiu hem de fer el mateix debat? L'estiu que ve, si encara som aquí, farem la temporada 5 del Verano Joven? Tornarem a parlar de viatges pels joves, tornarem a anunciar descomptes, tornarem a fer campanyes perquè puguin recórrer el país i perquè puguin recórrer Europa? Molta propaganda, ministre, i poca visió. Els sembla que el principal problema dels joves avui és el preu d'un bitllet de tren durant els mesos de juliol a setembre? Perquè molts joves que avui podran viatjar amb un 90 % de descompte no saben si poden emanciparse abans dels trenta anys. Molts joves, que avui podran fer un Interrail a meitat de preu, tornaran al setembre i no sabran si podran arribar a la seva universitat amb tren. Molts dels joves que avui podran anar de Barcelona a Sevilla per pocs euros continuaran encadenant contractes temporals, pràctiques mal remunerades o salaris que no els permetran construir un projecte de vida. I alguns, els que recorreran Europa aquest estiu, descobriran una realitat curiosa: que en molts països els joves s'emancipen abans, que tenen salaris més elevats, que troben habitatges assequibles amb més facilitat que aquí i el més important, i que segurament no han vist mai, que els trens van a l'hora. I és una mica paradoxal, ministre, els facilitem el viatge per conèixer Europa, però encara no hem resolt, perquè moltes de les oportunitats que trobaran a Europa no les troben a casa seva. I no ho dic per menystenir la mesura. Al contrari, és positiu que els joves utilitzin el transport públic, molt positiu. És positiu també que coneguin altres territoris i és positiu que el tren i l'autobús puguin ser una alternativa real al vehicle privat. Però també és positiu recordar que la mobilitat no pot substituir polítiques d'habitatge ni polítiques salarials ni polítiques industrials ni oportunitats laborals per als joves, perquè els joves necessiten molt més que poder viatjar. Necessiten poderse quedar al territori on viuen, construir un projecte vital en aquest territori. Necessiten una feina estable i accedir a un habitatge. Necessiten serveis públics de qualitat -?no a l'estiu, tot l'any- i saber que el seu futur no dependrà d'una promoció estival que dura tres mesos.»